40 Els pobles indígenes australians Mylai Burgos De la tragèdia... “L’Estat mexicà veu a l’esperança? l’aigua com un negoci” Quaderns d’Illacrua A FONS PÀGINES 1 a 3 MIRALLS | ENTREVISTA PÀGINES 4 i 5

SETMANARI DE COMUNICACIÓ

d N207 1 de desembre de 2010 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros

ALBERT GARCIA El Quart Cinturó i el copagament són a l’agenda de Mas CiU prepara privatitzacions de serveis

AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINES 7-8 presarial de la Cambra de Comerç fa- ran que s’accelerin les obres de les l govern de Convergència i Unió ja grans infraestructures com el Quart Eapunta a un aprimament de l’ad- Cinturó i la MAT. El copagament sani- ministració i les conselleries. Els a- tari serà una de les solucions conser- cords preelectorals amb el lobby em- vadores per fer front al dèficit públic.

La manifestació per protestar contra la mort d’Aliou Djob arriba fins al Palau de la Generalitat L’estranya mort d’un lleidatà revolta la comunitat guineana Una marxa a Barcelona denuncia que els Mossos van ocultar l’assassinat durant una setmana sencera tot i tenir els seus documents

AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9 seva família. Finalment, van anar a contactes i la documentació a so- la comissaria dels Mossos, on els bre, però els policies no van infor- liou Djob va desaparèixer el 6 van dir que havien trobat el noi mar ningú de la defunció. L’autòp- Ade setembre d’enguany. Durant mort per culpa d’un atac de cor. Du- sia va revelar que el cos estava ple una setmana, va ser buscat per la ia el telèfon mòbil amb nombrosos de morats i de cops.

Actes en memòria La plantilla de Parcs de Roger Albert i Jardins guanya la i Pedro Álvarez lluita de la jubilació AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 11 AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9

lbert va ser assassinat fa sis anys i Álvarez va morir an estar dues setmanes tancades a les oficines de Aarran del tret d’un policia fa divuit anys. Vl’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. El negoci que genera Al Konvent.0 “no fem el Banc dels Aliments publicitat de l’artista”

ESTIRANT DEL FIL • PÀGINES 2 i 3 el Banc dels Aliments va recollir EXPRESSIONS • PÀGINA 18 subvencions institucionals. És 411 tones de productes durant el l’art en estat pur en un antic con- ràcies a les persones voluntà- Gran Recapte... però, què hi apor- onvent.0 és un projecte d’art vent situat al Berguedà. La seva Gries i a la solidaritat de la gent, ten els grans supermercats? Kmultidisciplinari que no rep estètica és bruta i decadent. 2 • estirant del fil DIRECTA 207

, estirant del fil

CATALUNYA • ELS SUPERMERCATS COBREN ELS ALIMENTS QUE LA POBLACIÓ ENTREGA AL GRAN RECAPTE A PREU DE VENDA PEL PÚBLIC El sector agroalimentari elimina estocs i obté guanys fiscals gràcies a una fundació El Banc dels Aliments reconeix a la seva web que les firmes del sector de l’alimentació obtindran un gran nombre de beneficis econòmics i bona imatge social si participen a les seves campanyes

Xavi Martí ALBERT GARCIA [email protected]

a Fundació Banc dels Aliments va organitzar la segona edició Ldel Gran Recapte d’Aliments de Catalunya el 12 i el 13 de novembre. La campanya té com a objectiu que la po- blació entregui productes d’alimenta- ció de llarga durabilitat (arròs, pasta, llegums, oli o llet) a la fundació perquè, després, aquesta els distribueixi entre les entitats benèfiques (la majoria rela- cionades amb l’Església catòlica i Càri- tas) que gestionen menjadors socials i que formen part de l’entramat del banc. Enguany, la fundació esperava recollir 400 tones d’aliments, un objec- tiu que es va assolir amb escreix, ja que la quantitat de productes recaptats durant els dos dies va ser de quasi 412 tones (411.687 quilos). Fins aquí… tot bé, ja que la iniciativa de recollir ali- ments pels centenars de milers de per- sones de tot Catalunya que tenen man- cances en aquest sentit és positiva i beneficiosa per la població. Però, si estudiem a fons la Fundació Banc dels Aliments, la campanya Gran Recapte i les accions que impulsa durant tot l’any, sorgeixen tot un seguit d’interro- Durant l’any, els supermercats i les Una persona recicla el menjar que els supermercats llencen cada dia als contenidors més propers grans superfícies ós, promocions acabades, productes permercats que van col·laborar amb la Aquests dos apartats de la web van banc, també han manifestat: “Convé a amb data de caducitat propera, produc- campanya i que es van convertir en generar un altre tipus de beneficis pels tothom utilitzar aquest sistema l’any només entreguen tes als quals no es preveu donar sor- punts de recollida d’aliments, però tam- supermercats, aquells que estan rela- que ve”. En aquest sentit, cal remarcar tida, partides tornades per la clientela, bé en punts de venda de productes, que cionats amb la imatge social de l’em- que el primer Gran Recapte, celebrat la al Banc d’Aliments romanents de comandes no servides, es van cobrar al preu de venda pel pú- presa, la publicitat i la captació de tardor de 2009, va aconseguir recollir productes excedents de campanyes co- blic. Es tractava d’un llistat de prop de clientela. El llistat dels punts de reco- 212 tones de productes, la meitat d’ali- aquells productes mercials finalitzades o productes esta- 300 supermercats i mercats munici- llida d’aliments es va convertir en una ments que la campanya organitzada cionals fora de temporada, però no ca- eina per generar més vendes, ja que enguany. que no poden ducats. La web de la fundació ho moltes persones que volien donar ali- reconeix: “Les empreses es troben que El llistat dels ments al banc compraven els produc- comercialitzar tenen estocs d’aliments al magatzem tes en aquests supermercats. Per la que són consumibles però no comercia- punts de recollida seva part, la col·laboració on line –que > Manca d’aliments gants que posen en dubte la pretesa litzables. Davant d’aquesta situació, segons el Banc d’Aliments va arribar solidaritat que diuen que exerceixen l’empresa pot destruir els aliments, d’aliments es als 23.000 quilos entre el 12 i el 13 de egons el Banc d’Aliments, la els supermercats i les grans superfí- cosa que suposa un cost econòmic i novembre– va fer augmentar les ven- Sdemanda d'ajuda alimentària cies de distribució i venda d’aliments. mediambiental, o bé donar-los al Banc converteix en una des d’alguns productes d’aquests qua- s'ha duplicat en un any: de 57.000 Així, doncs, veiem que les empreses del dels Aliments”. La fundació també reco- tre supermercats i també va generar persones (principis de 2009) a sector només hi participen perquè neix a la seva web que, si les empreses eina per generar beneficis a Unnim, que és l’entitat que 102.500 (juliol 2010). A les comar- obtenen beneficis i contrapartides de opten per donar els productes al banc, va gestionar els pagaments amb tar- ques de Barcelona, durant el caire publicitari, comercial, d’organit- poden obtenir tot un seguit de benefi- més vendes geta de crèdit. En aquest sentit, el 2009, van necessitar ajuda 91.862 zació o fiscals; l’única solidaritat, per cis: fiscals, ja que “el valor de la dona- departament de premsa de Caprabo va persones. Aquest 2010, un milió tant, és la que exerceixen les persones ció, certificada pel Banc d’Aliments, és pals (pocs) repartits per tota la geogra- manifestar: “El vessant publicitari és de persones es troben en situació voluntàries del banc i les persones que una despesa fiscalment deduïble”; eco- fia catalana. La web també mostrava un profitós per nosaltres, però no és el de pobresa extrema: amb menys compren productes i els entreguen a la nòmics, perquè l’empresa “s’estalvia apartat que permetia comprar produc- més rellevant… el més important és la de 486 euros al mes. Al Gran Re- fundació. els cost dels transports a l’abocador”, i tes on line, amb els anagrames dels su- col·laboració amb el Banc dels Ali- capte de novembre, hi van partici- Durant l’any, els supermercats i les d’imatge perquè “els empleats se sen- permercats Caprabo, Condis, Valvi i ments”. La fundació, per la seva part, par 3.000 persones voluntàries. A gran superfícies només entreguen al ten més satisfets de pertànyer a una Sorli Discau. Quan es clicava sobre a- va indicar a aquest setmanari que “els més, cal destacar que, cada mes, Banc dels Aliments aquells productes empresa socialment responsable”. questes icones, es desplegava una fi- supermercats estan molt contents 72.000 persones reben ajuda del que no poden comercialitzar: es tracta Abans de la celebració del Gran nestra que oferia les fotos d’un seguit d’haver col·laborar amb el Gran Recap- banc a través d’una xarxa for- d’excedents de producció, productes Recapte d’Aliments, la web de la funda- de productes de les quatre marques es- te”, ja que en dos dies “s’ha registrat mada per 713 entitats catalanes. amb embalatge o etiquetatge defectu- ció va publicar el llistat de tots els su- mentades i el preu de venda pel públic. una venda neta molt gran”. Des del • 1 de desembre de 2010 estirant del fil • 3

> La fórmula és ben senzilla. Pas 1: Les empreses alimentàries creen campanyes per recaptar aliments a través d’una fundació capitanejada per l’empresariat del sector. Pas 2: La població compra els pro- ductes a aquestes empreses. Pas 3: Les empreses entreguen els productes comprats per la població a la fundació. Pas 4: La fundació entrega els aliments a les entitats homologades per ella mateixa. Pas 5: Les persones reben els aliments en forma de plats cuinats als menjadors socials. Resultat: La població és solidària amb la població, però, què hi aporten les empreses del sector de l’alimentació? , estirant del fil

CATALUNYA • EL PATRONAT EL FORMEN PERSONES QUE DOMINEN TOTS ELS PROCESOS DEL CICLE COMERCIAL DELS PRODUCTES ALIMENTARIS L’empresariat que fa rendible i atractiva la institució privada Banc dels Aliments

Xavi Martí ROBERT BONET [email protected]

ctualment, l’entitat privada Fun- dació Banc dels Aliments és ca- Apitanejada per un grup d’empre- sariat que forma o ha format part d’organismes o empreses públiques i privades que es dediquen a la fabrica- ció, embalatge, distribució i comercia- lització de productes agroalimentaris. El president del patronat de la Fun- dació Banc dels Aliments és Antoni Sansalvadó i Tribó, un enginyer indus- trial que va néixer el 1939. Sansalvadó és el president actual de Sanalcap Capi- tal Privado SRC, una empresa familiar creada el 2008, nascuda amb uns recur- sos de sis milions d’euros i que només començar a funcionar va comprar el 5% de la cadena catalana d’hotels de baix cost Sidorne. Antoni Sansalvadó va ocupar la presidència del grup de ser- veis al viatger Áreas durant quinze anys. També cal destacar que la família Sansalvadó va vendre, entre el 2001 i el 2002, les participacions que tenia a Áreas i a l’empresa de restauració col·lectiva Serunión al grup francès El president d’honor del banc és Manuel Raventós i Espona, Magatzem de la fundació privada Banc dels Aliments més, que integren els càrrecs de vocals un empresari que de la fundació. Roser Brutau Basté és germana de Miguel Brutau Basté, di- és el net del rector gerent de Ferros Barcelona SA. Roser Brutau també és jugadora de fundador de les golf i va participar al torneig Pentago- nal 2010, organitzat per la Federació caves Codorniu Catalana de Golf. Josep Maria Bon- matí Pérez és director general d’AEOC Elior. Actualment, les principals inver- DISTRIBUCIÓ, un congrés empresa- sions de la família Sansalvadó es con- rial relacionat amb el sector agroali- centren a tres empreses industrials mentari que aplega 23.000 empreses relacionades amb l’alumini: Tecalum, de tot l’Estat espanyol (Dia, Caprabo, Tecalex i Tecalum Sistemas, amb una Alcampo, Eroski, Danone, Mercadona, facturació conjunta de 40 milions d’eu- El Corte Inglés o Coca-Cola, entre d’al- ros. Des del juny de 2010, Antoni San- tres). Alfons Carner Suñol, per la seva salvadó també és el president de la banda, va ser vicepresident del Con- Coordinadora Catalana de Fundacions, sejo de Compañía de Industrias Agrí- que compta amb una junta directiva colas a partir del 1989 i, l’any 2000, formada, entre d’altres, per Pedro-A. pertanyia a l’òrgan de govern d’Azu- Fàbregas i Vidal (Fundació Gas Natu- carera Ebro Agrícolas. També cal des- ral), Michaela Hertel (Fundació Bertels- tacar que un familiar d’Alfons Carner mann), Carlos Cuatrecasas i Targa va estar implicat en l’afer Banca (Fundació Cercle d’Economia) o David Catalana. El quart vocal del Banc dels Parcerisas i Vázquez (Fundació de l’es- Aliments és Ramon Guardia Massó, cola de negocis EADA). professor d’ESADE i president de Va- El president d’honor del Banc dels lores&Marketing, una empresa que es Aliments és Manuel Raventós i Espona, dedica al món del màrqueting social un empresari que és el net del fundador corporatiu. Finalment, cal esmentar de les caves Codorniu. L’any 1992, Raventós forma part de la junta de l’em- vinguda al papa, que es pot trobar a d’Agricultura) entre 1991 i 1993 i direc- Javier Riera-Marsá, president del Saló Manuel Raventós era el vicesecretari presa Finca Sant Vicenç SL, que es catalunyareligió.cat sota el títol de San- tor de la Direcció General de Medi Internacional de l’Embalatge (His- d’Unideco (la casa matriu de Codorniu) dedica a la compra i venda de finques tità, benvenuto in Catalogna. Natural a partir de 1993. El càrrec de pack) l’any 2006 i president de Gra- i el seu germà, Ramón Raventós Espo- rústiques i terrenys agrícoles destinats El vicepresident primer és Jordi secretari l’ostenta Eduard Arruga i phispack Asociación: es tracta de dos na, n’era el president. El 1992, la família al cultiu de cereals, llegums i llavors Peix i Massip, director general de Pro- Valeri, professional independent del organismes que pertanyen a la indús- Raventós Espona va fundar el Raimat oleaginoses. Finalment, cal esmentar ducció i Indústries Alimentàries entre sector de l’alimentació i les begudes i tria del plàstic i que tracten amb ma- Golf Club a les comarques de Lleida. Al que Manuel Raventós ha estat un dels 1978 i 1991, director de Regs de Cata- economista. Del patronat del Banc quinària relacionada amb l’embotella- mateix temps, la família de Manuel empresaris que va signar el text de ben- lunya SA (vinculada al Departament dels Aliments, cal destacar cinc noms ment i l’embalatge de productes. 4 • impressions 1 de desembre de 2010 • DIRECTA 207

, impressions

Jose Peñín • Portaveu de SOS Racisme Catalunya [email protected] La millor manera d’acabar amb un incendi és no deixar que comenci

AQUÏARA febles. Molt millor que se’n parli a roent. Celebrem la denúncia ferma tot arreu de videojocs de l’odi, que de del discurs de l’odi, però aquesta s’ha sentències contra l’Estatut de de fer amb contingut i de manera Catalunya, per posar un exemple. pedagògica, sinó continuem alimen- Del que no tenim cap dubte és tant el cercle viciós i perdem l’opor- que s’ha superat amb escreix el to del tunitat de construir un discurs debat i de les propostes discriminatò- alternatiu ferm. I en aquest sentit ries fins a nivells mai vistos en la pensem que tots i totes ens hem història democràtica de Catalunya. d’esforçar una mica més. Era la primera vegada que es presen- La vessant més ferma d’oposició tava un partit d’extrema dreta amb a aquest augment del feixisme l’hem opcions d’entrar al Parlament, però vista sobretot des de la societat civil: hem vist com la dreta del país ha fet centenars d’organitzacions i entitats ombra a les opcions més radicals. han mostrat el seu rebuig al discurs de l’odi i s’han mobilitzat per exigir responsabilitat a partits i institu- Celebrem la cions; des del barri del Raval a Vic, dins del Parlament o ocupant el denúncia ferma del carrer. I la millor senyal ha estat la diversitat de les entitats partici- discurs de l’odi, pants: des d’entitats antiracistes o antifeixistes, a col·lectius d’immi- però aquesta s’ha grants amb associacions de veïns, defensa dels drets humans, etc. de fer de manera Esperem que, més enllà que hi hagi hagut vot de càstig o no, institucions pedagògica, sinó ni partits no ignorin les peticions del seu poble i que això no es torni a continuem atiant el repetir. na campanya electoral es pot tes de propostes serioses, durant la situació de desigualtat de drets que Durant les dures setmanes de definir com un període de campanya electoral hem respirat el acabem d’assenyalar, que els fa cercle viciós i perdem feina per dur a terme els Mistos Utemps limitat en el que els fum del populisme i la demagògia víctimes silencioses. Per una altra, Electorals, l’acció de seguiment, candidats a les eleccions han de perquè patim problemes estructurals l’oportunitat de anàlisi, denúncia i contraargument convèncer l’electorat per guanyar el difícils d’explicar a la població, dels discursos polítics racistes, hem seu vot, presentant-li les seves Durant la campanya sobretot quan institucions i els construir un discurs pogut constatar el preocupant propostes polítiques per millorar la mateixos partits polítics es veuen panorama amb el que ens trobem. Un situació de la regió en els propers electoral hem esquitxats de culpabilitat i responsa- alternatiu ferm tuf de ranci que recorda a la difusió anys i, sobretot, el seu valor afegit bilitat en aquests temes. És més de l’odi que va recórrer a Europa als respecte els altres candidats. Bé, respirat el fum tranquil·litzador abocar les culpes a D’altra banda, si el racisme ha anys trenta. Perquè els missatges doncs el que hem viscut –i patit– la persona que tens a prop, més dèbil adquirit un paper protagonista en difosos aquests dies no cauen en abans de les eleccions al Parlament del populisme que tu, que no pas assenyalar les aquest teatre que és la campanya l’oblit, fan la seva feina incrementant de Catalunya creiem que poc té a grans esferes i corporacions transna- electoral, no ha estat només perquè l’ambient de crispació, i augmentant veure amb això. i la demagògia cionals que queden fora del nostre ho han pres com a bandera els partits el racisme social. I és responsabilitat En primer lloc, podem dir que els abast. I, per últim, perquè per alguns xenòfobs i antiimmigració, sinó de tothom aturar-ho per construir discursos electorals van començar Quin interès hi ha en convertir partits els és electoralment benefi- també perquè les formacions més una societat inclusiva i on tots i molts mesos abans de l’inici de la les persones immigrades en l’eix de ciós aixecar una cortina de fum que progressistes s’han agafat a la totes, independentment del nostre campanya. I en segon lloc, en comp- la campanya? Per una banda, per la desviï l’atenció dels seus punts crítica del racisme com a un ferro origen, ens hi sentim part important.

Joan Martínez • President de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya [email protected] El retorn del ‘piojo verde’

ijous 11 de novembre un veí de compromís d’enviar una queixa formal Barcelona, el nombre de veïns i veïnes equipaments culturals, places verdes, l’Hospitalet de Llobregat es va a la Relatoria pel Dret a un Habitatge Ens alerta que beneficiaris dels centres del Banc escoles públiques, ambulatoris i llars Dsuïcidar en saber que l’empresa Digne de Nacions Unides. Com és pos- d’Aliments s’ha doblat des de l’any d’infants..., però ens alerta que ara pública Adigsa desnonaria la seva sible que l’Estat, a través dels engra- ara haguem de passat i ja en són més de 100.000. haguem de tornar a pintar pancartes família d’un pis buit de protecció natges de l’administració pública, faci També aquesta tardor 24 entitats amb les reivindicacions de fa 40 anys, oficial que havien ocupat “irregular- fora una família d’uns pisos de protec- tornar a pintar socials ens hem articulat per alertar dels reclams bàsics, que apel·len a la ment” feia nou mesos, ja que se’ls ció oficial que estan buits, sense que cada vegada els impostos directes fam i al dret al sostre. A la redistribu- havia desnonat del seu anterior assegurar-se que dormiran sota un pancartes amb estan perdent pes en el sistema fiscal, ció de la riquesa i a poder viure amb habitatge per impagament del lloguer. sostre? Hem d’acceptar que hi hagi impostos que gravaven les rendes i els dignitat i qualitat. Demandes que El veí engreixava la xifra dels més de veïns i veïnes dormint al ras, mentre, les reivindicacions patrimonis. En canvi, l’IVA, que tot el fèiem originàriament des dels barris quatre milions i mig de persones sense segons estimacions d’entitats socials, veïnat paga independentment dels seu perifèrics, de barraques, i ara les feina del país. hi ha 400.000 pisos buits a Catalunya? de fa 40 anys poder adquisitiu, ha augmentat del 16 tornem a fer des de barris asfaltats i Davant d’aquest fet la Plataforma al 18%. connectats pel facebook i la televisió d’Afectats per l’Hipoteca i l’Observa- Torna la gana més d’un milió de persones a Cata- Amb l’arribada d’un cert “estat del digital. Ens alerta i molt que el piojo tori DESC van reaccionar ràpid, i amb Durant el mes de novembre, la Funda- lunya que actualment viuen per sota benestar social” als barris, les associa- verde –la misèria, per les noves genera- el suport de la CONFAVC, vam redactar ció Banc dels Aliments ha promogut del llindar de pobresa, és a dir, amb cions veïnals vam canviar les deman- cions que no l’han conegut– hagi un comunicat anunciant el nostre un Gran Recapte de menjar per ajudar menys de 486 euros mensuals. A des del clavegueram i l’asfalt per més tornat als barris. DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 impressions • 5

, impressions

Jorge Sànchez • Membre de RAI [email protected] . CARTES Envieu les vostres cartes a: [email protected] o per correu postal a: Radas 27. 08004 Barcelona. L’extensió màxima de les cartes és de 1.000 caràcters La gestió cívica del Casal de Joves del (amb espais) i han de portar signatura, localitat i contacte. Casc Antic: un compromís de paper mullat n dels models de partici- ANNA SELLARÈS TAV de Figueres a pació social, segons la Unormativa del propi Perpinyà Ajuntament de Barcelona, on la ciutadania és subjecte actiu de Salvador Jover, Baix Empordà la vida d’un barri, és quan l’administració local cedeix la embla que d’aquí a poc començarà a funcionar el gestió a una entitat, gestora o STAV de Figueres a Perpinyà. Però d’on vindrà la coordinadora sense ànim de electricitat per fer-lo funcionar? Sempre ens havien lucre, entenent aquesta com la justificat la necessitat de la MAT per alimentar el plena autonomia en la progra- TAV. Doncs hi haurà miracle: la MAT encara no mació, orientació i continguts de funcionarà i tindrem TAV circulant. I parlant de l’equipament. trens: quina multa haurem de pagar –amb els Aquesta fórmula no és cap nostres impostos– per no poder passar encara trens novetat. A Barcelona tenim prou de mercaderies pel túnel del Pertús, acabat ja fa exemples on les associacions i mesos? (l’empresa TP Ferro, filial d’ACS ? Florentino col·lectius que treballem amb Pérez?, es frega les mans amb la penalització diària joves ens hem emmirallat. que haurà de pagar el govern espanyol a aquesta L’Ateneu Popular de Nou Barris, empresa si no hi passen trens des del dia que l’obra el Casal de Prosperitat, la Casa estigui acabada). Mentrestant, els ciutadans no Orlandai o La Farinera serien tenim tren de Barcelona a Portbou el vespre ni a alguns dels exemples que primera hora del matí, per posar un exemple, però funcionen des del teixit associa- això no els és negoci ni els preocupa. I van parlant de tiu i veïnal dels barris. trens de mercaderies, tan importants, per evitar el trànsit de camions amb un consum de petroli cada cop més escàs i tan contaminant. Molt bé! Doncs Les entitats juvenils comunitària i no privatitzada. entitats podem participar en “corda” i que, malgrat tot, hem tenim que es desdobla l’autopista que, en 10 anys, ja Compromís que es va arribar l’aportació de continguts per el estat a totes les lluites del barri estarà col·lapsada i que augmenta la circulació de del Casc Antic ens amb el llavors regidor Carles futur plec de condicions per al per resistir la maquinaria camions. Cal fer públic qui té el control i els guanys Martí i que es mantingué amb concurs públic, però no en la especuladora, i en benefici dels d’aquesta infraestructura. Tot ben lligat com en oposem a la Itziar González. seva gestió. poders privats que estan deixant altres temps! Ja seria hora de començar una època on Després d’anys i canvis a la Aquest inesperat gir per part el districte buit d’espais de vida l’ètica, la decència, la dignitat, la coherència i la privatització d’un regidoria i a pocs mesos d’obrir de la regidora Assumpta Escarp, comunitària. dimissió, etc... hi tinguessin cabuda. l’equipament, sobtadament que no ens va donar peu ni a Les entitats juvenils del equipament que se’ns comunica a les entitats de explicar el procés seguit per les Casc Antic, per tant, ens oposem joves immerses en el procés de entitats, la feina de recerca de a una altra privatització d’un no compta amb seguiment del Casal La Penya models de gestió adequades al equipament que no compta amb que el Districte aposta de barri amb les seves especificitats la participació real del seu teixit Consideracions la participació real manera innegociable per una i la falta de confiança i respecte social gestió privada trencant un que es desprèn d’aquesta decisió Hem decidit, per tant, electorals del seu teixit social compromís adquirit fa anys. “irrevocable” són un altre pas encetar una campanya per tal Jordi Oriola i Folch, Barcelona Entre les argumentacions cap a la privatització d’allò que que es mantinguin els compro- La Regidoria de Ciutat Vella presentades a la Taula hi figuren és de totes i, per tant, una decisió misos i que és mantingui el o voto amb entusiasme sinó per estratègia. Ho va arribar a un acord en l’elabo- que una empresa té una capaci- que no acceptem. Així li hem fet Casal de Joves ben lluny de la Nfaig pel partit que em sembla menys dolent i, a ració del Pla d’actuació del tat de liquidesa econòmica que arribar en una carta oberta lògica de la gestió empresarial partir d’aquí, acciono des dels moviments socials districte (PAD) 2007-2010, on una entitat no pot assolir; que obrint un període d’adhesions a en benefici d’una gestió cívica però, com a mínim, intento que el govern sigui el s’hi van incorporar els equipa- una empresa facilita la feina a la mateixa. per part del conjunt d’associa- menys de dretes possible. La dreta fa el mateix: mai ments que s’havien aprovat a la l’Ajuntament; que esperar dos La nova regidora arriba amb cions que treballem amb joves al s’abstenen i, després de votar els seus, activen des Llei de barris. Un d’ells un casal anys per a que l’equipament es el peu a l’accelerador de la barri del Casc Antic. de la seva capacitat de pressió. Algunes reflexions: de joves a l’edifici de La Penya consolidi per valorar l’opció de privatització del Casal menys- 1. Votar en blanc dóna el vot als partits grans que gestionat per les entitats del la gestió cívica, sense que sigui preant la feina desinteressada *Per adherir-vos, podeu escriure a són els responsables d’utilitzar la política per barri. Un casal de joves de gestió un compromís ferm; que les de les entitats que no som de la [email protected]. beneficiar als poderosos. 2. Abstenir-se disminueix el número total de vots i fa que el llindar del 3% per treure escons s’aconsegueixi amb menys vots. I en aquestes eleccions hi ha partits petits, com Ciuta- . EL CIGALÓ dans o Plataforma x Catalunya, que seria perillós que entressin i poguessin comptar, com Ciutadans aquest cop, amb els espais mediàtics amplis. 3. Em “La llei d’estrangeria Gemma Garcia Fàbrega tori. Una matèria tan important, sembla que el govern de CiU arriba sense crear regulada per llei orgànica, es modi- gens d’alarma, però és el bastió de la dreta i, com a vehicula l’utilitarisme om s’acull a una persona fica constantment en funció de les tal, vol reduir impostos i reduir la despesa social. I nouvinguda? necessitats del govern de torn, fet a més, ho farà sense cost polític perquè n’atribuirà del fet migratori” CHi ha diversos nivells. El més que col·loca les persones en una la responsabilitat al tripartit, és a dir, que tindrà la important són les xarxes d’acollida situació de vulnerabilitat i insegure- coartada perfecta per inflingir molt de mal a la És advocat, membre del Centre d’Estudis Africans i de les comunitats d’origen, que tat jurídica. societat. 4. I no ho impedirà Montilla ja que, en realitza xerrades d’acollida i llei d’estrangeria. Xavi proporcionen seguretat i recursos En què es tradueix l’utilitarisme? negar el tripartit, deixa el camí lliure a Mas. El PSC Muñoz reflexiona sobre les relacions, suports i bàsics. Un altre són les associacions, Ara mateix hi ha un col·lapse: algú és part del PSOE i, a banda que li molesta ERC, dificultats que afronten les migrants. que treballen punts que consideren que ha de renovar el permís pot sobretot a Zapatero li convé que governi CiU clau per a la integració, com la arribar a esperar sis mesos perquè li perquè, al Parlament espanyol, ja compten amb els llengua o el suport jurídic i laboral. I resolguin l’expedient, però, a ulls de vots del PSC (Zapatero deia en una entrevista: en tercer lloc, les relacions comunità- l’empresari, la seva targeta està “¿Cómo quiere que el PSC no apoye mi presu- ries amb la societat d’acollida, que caducada i és probable que perdi la puesto? ¡Si son de mi propio partido!”); però poden permeten conèixer l’entorn i són clau feina. En el context de crisi, es aconseguir el suport de CiU a canvi de suports per a la normalització de la diversi- deshumanitza el fenomen i es puntuals a Catalunya. I és clar que voldrien manar tat. vulneren drets. Actualment les a Catalunya, però li interessa més manar a Espanya I l’administració? fronteres estan tancades, pràctica- i Zapatero sap que ho tindrà impossible si s’entre- La principal eina de relació amb les ment no es concedeixen permisos de banca contínuament al final de la legislatura per la migrants és la llei d’estrangeria, que residència i es destinen els esforços manca de suport parlamentari, de manera que se centra en vehicular l’utilitarisme als programes de retorn o l’expulsió sacrificarà Catalunya a mans de CiU. 5. Està clar que fa l’administració del fet migra- forçada. que votar no ens permetrà dimitir de la lluita... 6 • la línia 1 de desembre de 2010 • DIRECTA 207

. EDITORIAL . PENSEM, DONCS EXISTIM Vendre fum quan aquí hi ha gana Una democràcia poc vitaminada

la societat de l’espectacle, les menystenir –és clar– el fet que, en Roger Palà una sola paraula. Cap portaveu de la pàtina de professionalitat, tot un aparences sempre enganyen, una societat on les desigualtats [email protected] campanya Jo no t’espero va ser desplegament insòlit de mitjans Al’embolcall no mostra mai el socials estan tan cronificades, el que entrevistada enmig del reguitzell de que mai sabrem del cert quan ens producte i la hipocresia sura per poc fa més falta no són caritats pal·liati- el que fa al periodisme català, comentaris entusiastes. Si la salut ha costat. L’objectiu, semblen voler querasquis. En el cas de les empreses ves. La lluita contra la pobresa reque- el 2010 passarà a la història d’una democràcia es mesura per la dir, és demostrar al món que som implicades en el Gran Recapte del reix d’unes polítiques públiques sòli- Parran de la mala cobertura de salut dels seus mitjans, a la nostra, un país seriós, capaç d’assumir amb Banc dels Aliments, el mes de novem- des, d’implicació social activa contra tres esdeveniments: la mort de li falten vitamines. solvència reptes d’envergadura, en- bre, ho hem tornat a veure. Mentre la marginació i l’exclusió, d’atenció a Samaranch, la vaga general i la Hi ha una mena d’esdeveni- cara que sigui saltant-nos la deon- unes –voluntariat i participants– les causes estructurals i de rebuig a visita del Papa a Barcelona. En ments que, en aquest país, són tologia professional més lògica. aporten solidaritat desinteressada i tota foto on la gent que no s’ho me- aquests tres casos, hem observat tractats des d’un consens col·lectiu Aquest plantejament no té en conviccions, les altres –les de la foto reix surt retratada com qui no és. En com els principals mitjans han inqüestionable. Sembla que esmen- compte, però, que, per ser un país empresarial– només aporten interes- aquest temps fals que crida “Tant exercit sense rubor una falta de tar-ne els peròs, encara que sigui de seriós de veritat, els nostres mitjans sos. Bonificacions fiscals, contrapar- tens, tant ets”, els termes estrictes de professionalitat impròpia del que forma educada i argumentada, fa de comunicació –i la nostra televisió tides publicitàries o reducció de la hipocresia disfressada de solidari- hauria de ser aquest ofici. En el cas poc patriota. La visita del Papa ha pública la primera– haurien de fer- costos d’eliminació d’estocs, entre tat demanen esquerdar l’estafa de dela visita papal, encara recent, el estat un exemple diàfan d’aquest se ressò de totes les veus. La lectura d’altres. Simulant compromís, el sempre. Com amb els bancs: ells van més greu rau en el poc espai de què fenomen. Sembla que, de cop i volta, que fem de la notícia no pot ser que mínim ètic exigible és que no s’auto- fer la crisi, se’ls va rescatar i encara han gaudit els posicionaments no importa que la jerarquia catòlica tot són flors i violes perquè el Papa titllin de solidàries. Amb 1,3 milions és hora que aportin quelcom. Com crítics amb el paper de la jerarquia que representa el papat sigui la ha fet un fragment de la litúrgia en de gent pobra i uns aliments que, amb les empreses que tupinegen els catòlica, especialment a la televisió mateixa que, al marge d’abominar català. Entre d’altres coses, perquè com a símptoma de la crisi social que aliments i que, sota el parany del pública catalana. El Telenotícies va del divorci, l’avortament, el preser- el públic no és imbècil. I si TV3, La vivim, ja demanden 102.000 perso- màrqueting i el rentat de cara més matar el tema amb un parell de talls vatiu i el matrimoni gai, beneeixi Vanguardia o qui sigui no ho fa prou nes, es fa insuportable que algú provi barroer de la Responsabilitat Social de Joan Herrera i Joan Puigcercós i les activitats de la cadena COPE, bé, l’audiència ja buscarà altres de fer negoci amb la pobresa, tot i Corporativa més cínica, aparenten quatre plans de feministes, gais i una de les principals atiadores de maneres d’informar-se. Al capdavall, que el dret de l’alimentació ja fa anys uns fets que no són i venen una cosa lesbianes. Dels grups cristians de l’odi contra el poble català. Davant tampoc és tan difícil: es tracta de fer que cotitza a la borsa i és víctima de que no és. Fum contra la pobresa base crítics amb la papolatria i la d’aquesta mena d’esdeveniments bé la nostra feina. Per això ens la fal·lera especuladora. Sense quan el que cal és foc a l’exclusió. jerarquia del Vaticà, per exemple, ni catàrtics, queda justificat, sota una pagaven, no?

. COM S’HA FET . EL RACÓ IL·LUSTRAT KARLES

questa setmana continuem amb les incorporacions. L’Arnau, excorres- ponsal de Lleida, ara s’encarrega de repartir les subscripcions a Caldes Ade Montbui. A més, hi ha aconseguit dos punts de venda, dos quioscos. Molt bé, Arnau, cal gent com tu. Al Baix Llobregat, l’Enric ens informa que la llibreria Recort de Sant Joan Despí tanca per jubilació i deixa de ser un punt de venda... tal com vau poder llegir al Cigaló de la setmana passada. L’Enric, que és el nostre distribuïdor al Baix Llobregat (i gran persona) ha estat molt ràpid i ha aconseguit un nou punt de venda a Sant Joan, el Kiosk Dot. D’altra banda, comentar que l’equip de la DIRECTA va tornar a arribar a la final del torneig de futbol de les Festes Alternatives de Sant Andreu, com l’any passat, però no vam poder revalidar el títol perquè vam perdre 1 a 0. Vam comptar amb la velocitat del Nico i el David, la potència del Carles, l’entrega de la Laia i el Ru i la col·labo- ració inestimable del Metal (que és subscriptor), el Víctor i el Ferran, que va defensar la porteria amb dents i ungles. Finalment, també volem que sapigueu que el 8 de desembre és festa i no podrem fer la distribució de les directes fins l’endemà, el dijous 9. Portarem les subscripcions a Correus el dijous, cosa que pot suposar algun retard més greu de l’habitual. Així mateix, a la majoria de punts de venda, també hi arribarà el dijous. Fins la setmana que ve, salut!

. FE D’ERRADES

— L’autoria d’una fotografia de la notícia “El 20-N reneix com una crida de rebuig al feixisme i la intolerància” (pàgina 8, DIRECTA 206) estava equivocada. La fotografia sobre les protestes contra la visita de la PxC no la va fer Anna Murillo, sinó l’AFA Cornellà de LLobregat. — Al Cigaló de la setmana passada, l’entrevistada es diu Recort amb t final i no pas amb d, com va sortir per error.

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL) Dipòsit Legal: GI-1528-2005 • Aquesta publicació intenta escriure amb un llenguatge no sexista i no androcèntric. C. Radas núm. 27, 08004 Barcelona • El setmanari DIRECTA no comparteix necessàriament les idees expressades als articles d’opinió. www.setmanaridirecta.info — [email protected] Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 ÀREES DE TREBALL DE LA DIRECTA LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS [email protected] — [email protected] Corresponsalies Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 [email protected] — [email protected] ALT PENEDÈS: [email protected] Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb BAIX LLOBREGAT: [email protected] les condicions següents: [email protected] — [email protected] BERGUEDÀ: [email protected] RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la [email protected] — [email protected] BARCELONÈS NORD: [email protected] manera especificada per l’autor o el llicenciador. EL CAMP: [email protected] NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obra GIRONA: [email protected] amb finalitats comercials. SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generar Qui Som L’HORTA: [email protected] una obra derivada d’aquesta obra. MANRESA: [email protected] - Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de REDACCIÓ: Estirant del fil | David Fernàndez Impressions | Lèlia Becana Així està el pati | Jesús MARESME: [email protected] la seva llicència. Rodríguez Quaderns d’Illacrua | [email protected] Roda el món | Laia Gordi i MENORCA: [email protected] - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís Ana Paola Van Dalen Observatori dels mitjans | Manu Simarro Expressions | Roger Palà, Estel Barbé OSONA: [email protected] del titular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra Serra i Manel Ros Agenda directa | Alfonso López Rojo La indirecta | Oriol Andrés FOTOGRAFIA: SABADELL: [email protected] limitació reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior. Albert Garcia IL·LUSTRACIÓ: Eulàlia Corbella i Alba Teixidor CORRECCIÓ I EDICIÓ: Col·lectiu SOLSONÈS: [email protected] Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution- l’asterisc i el gitano COMPAGINACIÓ: Roger Costa Puyal PUBLICITAT: Tània Miró DIFUSIÓ: Blai TERRASSA: [email protected] NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu Lindström DISTRIBUCIÓ: R.C.P. SUBSCRIPCIONS: Lèlia Becana ADMINISTRACIÓ: Jordi Raymond http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta a TERRES DE L’EBRE: [email protected] Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA TERRES DE PONENT: [email protected] AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 30 VALLÈS ORIENTAL: [email protected] DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 així està el pati • 7

, així està el pati

Barris de Barcelona que fan Policies i carcellers implicats Més de 1.000 persones Reben un edifici poc adequat la traveta a PxC | PÀG. 8 ;;;en una trama mafiosa | PG. 10 demanen un nou 29-S | PG. 11 per les entitats socials | PG. 12

GUSTAVO BERROCAN

CATALUNYA • CONVERGÈNCIA I UNIÓ IMPULSARÀ LA PRIVATITZACIÓ DE SERVEIS PÚBLICS I L’APRIMAMENT DE L’ADMINISTRACIÓ La construcció ràpida del quart cinturó i el copagament sanitari són a l’agenda de Mas CiU preveu una primera part del mandat molt dura i ubicarà càrrecs tècnics com a cares visibles de les conselleries per evitar que es cremin les primeres espases del partit

Jesús Rodríguez ALBERT GARCIA Lluís Recoder o Felip Puig? les competències de relacions institu- [email protected] El quart cinturó, ronda viària que ha cionals i que, durant els propers anys, de creuar les comarques de la segona tindrà el repte de tancar el desplega- l mateix equip que ha dissenyat corona metropolitana, es construirà a ment a tot el territori, amb les incor- la campanya de CiU per conque- tota velocitat, segons els acords que poracions de les últimes promocions Erir la presidència de la Genera- ja va tancar la candidatura de CiU de policies provinents de l’escola de litat s’encarregarà de preparar l’equip amb l’actual president de la Cambra Parets del Vallès. Joan Saura deixarà de consellers i conselleres del nou de Comerç, Miquel Valls, i els grans el seu càrrec actual, però també l’a- govern. La primera part del mandat empresaris del sector del ciment. companyarà Joan Delort, que, tot i for- –els primers dos anys– es preveuen D’altres infraestructures com el túnel mar part de la conselleria des del go- altament conflictius en el camp dels d’Horta o el túnel de la Conreria es vern de Xavier Pomés (CiU), no serveis socials, l’habitatge, el dèficit tornaran a posar sobre la taula. Les continuarà al capdavant de la Secre- públic i les infraestructures. Per a- diferents autopistes elèctriques que taria de Seguretat Pública per decisió questa raó, previsiblement, les prime- el govern tripartit ja estava executant pròpia. Alguns rotatius assenyalen res espases del partit s’ubicaran en (MAT de Girona i MAT de Lleida) re- Francesc Homs com el seu substitut una segona fila per evitar que es cre- bran un impuls polític. L’encarregat (edició del 29 de novembre del diari min de cara a l’opinió pública. Artur de comandar-ho tot plegat serà l’ac- ARA), però d’altres apunten que Homs tual alcalde de Sant Cugat del Vallès, aniria a Presidència i deixaria Inte- Lluís Recoder, que molt probablement rior per cares menys conegudes del CiU se centrarà s’ubicarà al capdavant de la conselle- partit. Un dels més ben situats és l’ac- ria de Política Territorial i Obres Pú- tual primer tinent d’alcalde de Bada- en la reactivació de bliques, un departament que sumarà lona i regidor de la Guàrdia Urbana, les competències de Medi Ambient Ferran Falcó i Isern. les obres públiques, per agilitzar totes les tramitacions d’obres que fins ara havien de passar La família tradicional en la reducció per dues conselleries abans de ser Unió Democràtica seria l’encarre- aprovades. Felip Puig, antic conseller gada de dirigir el Departament de de mestres i durant l’últim govern de Jordi Pujol, Benestar Social i Família, redirigint ho supervisarà des d’una certa dis- el rumb de les polítiques en aquest professionals de tància. camp. La democratacristiana Joana Ortega té moltes possibilitats de pas- la sanitat o en El substitut de Saura sar a ser consellera, incidint en la Les mirades també estaran posades defensa d’un model familiar clàssic, l’eliminació de sobre el relleu al Departament d’Inte- allunyat del dret a l’avortament i els funcionariat rior, que amb tota seguretat perdrà matrimonis homosexuals.

Mas té com a reptes immediats la sor- tida de la crisi econòmica, però des > El tripartit a l’atur d’una perspectiva macroeconòmica i a partir dels grans indicadors de les n dels principals problemes que hauran d’afrontar PSC, ERC i ICV-EUiA és xifres de l’atur, el dèficit públic i Ula gran quantitat de càrrecs de confiança d’aquests partits que es queda- l’IPC, o sigui, per la recepta clàssica ran a l’atur. Més d’un miler, en el cas dels socialistes, prop de 400 dels republi- del creixement econòmic. El full de Una dona observa el gran nombre de paperetes amuntegades a un col·legi de Sants cans i més de 200 a les files ecosocialistes. Ara, tota aquesta maquinària de ruta per assolir aquests objectius se gent que cobrava sous suculents per fer política tornarà a les estructures del centrarà en la reactivació de les obres de l’administració en el camp dels ser- l’eliminació de funcionariat amb l’a- partit, però sense l’al·licient econòmic. Només se salvaran de la patacada els públiques –especialment les grans veis socials i el funcionariat: el copa- primament de certes capes de l’admi- màxims dirigents, que es van col·locar als primers llocs de les llistes per poder infraestructures de transport i ener- gament sanitari, la reducció de mes- nistració i la supressió de conselle- aconseguir acta de diputat i un sou que voltarà els 4.000 euros mensuals. gètiques– i la reducció de les despeses tres i professionals de la sanitat o ries, com ara la de Medi Ambient. 8 • així està el pati 1 de desembre de 2010 • DIRECTA 207

, així està el pati

BARCELONA • GRÀCIA, L’EIXAMPLE, SARRIÀ I LES CORTS IGNOREN LA PLATAFORMA RACISTA Barcelona atura l’entrada de Josep Anglada al Parlament

Jesús Rodríguez MARTA MÉNDEZ les properes eleccions municipals del [email protected] mes de maig. Ara, però, hauran de fer front a tots els deutes econòmics ad- ls primers minuts de l’escrutini quirits durant la campanya. Una im- electoral del 28N situaven Josep premta de Granollers ja ha denunciat EAnglada com a diputat al Parla- la formació per l’impagament del cost ment de Catalunya. Superada la bar- d’impressió de dos milions de fulls rera del 40% de vot escrutat, encara volants. mantenia la possibilitat d’aconseguir tres escons. Poc després, quan es van incorporar els recomptes de paperetes provinents de les meses de la ciutat de > Les candidatures Barcelona, les seves expectatives van baixar a dos escons i, posteriorment, a alternatives cap. A la capital d’Osona, va aconseguir un 5,82% dels vots, això sí, molt per altres candidatures, més ho- sota del 17% aconseguit a les eleccions D’ritzontals i deslligades de les municipals. A la ciutat del Vendrell, va estructures clàssiques dels partits superar el 7% i, a d’altres capitals de polítics, també es van presentar a comarca, com Tortosa (5%) o Figueres les eleccions fent una crida a les (3,2%), també va arreplegar un nombre persones tradicionalment absten- de vots considerable. Però Anglada se cionistes i vinculades als movi- la jugava a l’àrea metropolitana. Les ments socials perquè votessin. Els primeres dades recollides a ciutats Josep Anglada fa cara de pena després de conèixer els resultats electorals de la formació racista resultats van ser els següents: Es- com l’Hospitalet de Llobregat i Corne- cons en blanc, 18.628 vots (0,60%); llà van fer posar els pèls de punta a més Corts (0,88%), l’Eixample (0,81%) i gat va comportar que Josep Anglada, a dades que apareixien a les pantalles de Partit Animalista, 13.858 vots d’una, ja que aconseguia un 4,05% i un Sarrià-Sant Gervasi (0,38%), el partit la ciutat de Barcelona, només aconse- TV3, va tornar a comparèixer al hall de (0,45%); Des de Baix, 7.169 vots 2,87% de vots respectivament. Si a- xenòfob va ser ignorat per les electo- guís una mitjana de l’1,39% dels sufra- l’hotel Catalonia Plaza de la plaça Es- (0,23%); CORI, 6.982 vots (0,22%); quest volum de sufragis hagués estat res, que no li van arribar a concedir ni gis. Aquests valors tan baixos, sumats panya per dir que la televisió catalana Partit Pirata, 6.489 vots (0,21%), i homogeni arreu del territori, avui la un 1% dels vots. A la resta de districtes, a la mitjana catalana, van fer baixar el era la culpable que, finalment, no ha- PCPC, 2.942 vots (0,09%). La suma Plataforma per Catalunya tindria tres la forquilla de vots oscil·lava entre l’1% percentatge de vot global per sota del gués aconseguit els escons. La poca de totes aquestes candidatures no diputats o diputades al Parlament de i el 2%, molt allunyada de la mitjana 3%, cosa que impossibilitava l’entrada militància que es va concentrar a l’ho- els hauria donat cap escó, però les Catalunya. Però la sorpresa va arribar catalana, amb l’excepció de Nou Barris del partit xenòfob al Parlament català. tel va abandonar el local convençuda hauria deixat molt a prop de tenir amb l’escrutini a nombrosos districtes (2,33%) i Ciutat Vella (2,26%), que van El líder del partit, que a primera hora que els 75.000 vots aconseguits es visi- representació. de Barcelona. A Gràcia (0,71%), les superar una mica aquest valor. Tot ple- de la nit havia celebrat amb eufòria les bilitzaran en forma de càrrecs electes a

ORIOL CLAVERA “Vaig veure com l’agafava pel coll i l’empenyia”

aig veure com l’agafava pel amenaça el fotògraf Albert Garcia “Vcoll i l’empenyia”. Aquestes amb la frase: “Te voy a dar una paliza van ser les paraules d’un dels testi- en la cabeza”. Tot seguit, també se monis que van declarar al judici con- sent el propi amenaçat dient: “Vigila tra tres agents dels Mossos acusats con la cámara”. Durant la sessió, el d’una falta d’amenaces i coaccions denunciant va poder identificar el contra un fotògraf free lance que principal agressor, ja que estava col·labora amb la DIRECTA. La vista es assegut a la banqueta dels acusats a va celebrar el 24 de novembre al jut- cara descoberta. Els fets es remun- jat d’instrucció número 24 de Barce- ten al 20 de desembre de 2008, quan lona, sota una estricta vigilància diversos antidisturbis van acorralar que va impedir l’accés lliure d’amis- Garcia entre dos furgons policials tats i familiars fins el passadís on per impedir-li fer fotos de la deten- estava ubicada la sala de vistes ció d’una manifestant durant una (foto). Durant el judici, es va presen- protesta en suport a les mobilitza- tar una prova documental consis- cions de Grècia. Tres agents van par- tent en una gravació d’àudio captada ticipar dels fets i un d’ells va agafar pel telèfon mòbil del fotògraf que va Garcia pel coll i el va estampar con- ser víctima dels fets. En aquest ar- tra un furgó mentre l’amenaçava. xiu sonor, es pot sentir un agent que J.R. DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 així està el pati • 9

, així està el pati

CATALUNYA • S’ORGANITZEN ACTES ARREU BARCELONA • LA PROTESTA ARRIBA AL PALAU DE LA GENERALITAT Els col·lectius tornen a Mobilitzacions per una estranya mort exigir la fi de la violència que ha aixecat molts interrogants patriarcal el 25 de novembre Jesús Rodríguez ALBERT GARCIA [email protected] ALBERT GARCIA na setantena de manifes- tants van assistir a una pro- Utesta contra l’assassinat d’Aliou Djob el 26 de novembre. Durant dues hores i mitja, van fer el trajecte entre la plaça d’Urquina- ona i les portes del Palau de la Ge- neralitat, on van cridar insistent- ment durant més d’una hora sense que cap responsable polític escol- Criden durant més d’una hora sense que cap Denúncia de l’encobriment institucional de l’assassinat d’Aliou Djob que segons la versió oficial van tro- truir l’expedient del cas, segons els responsable polític bar-lo mort “per un atac de cor”, no familiars, “va donar tres versions van dir res a ningú, tot i que el noi diferents d’on es va trobar exacta- escolti les seves portava el mòbil i la documentació ment el cadàver” del noi, i no va a sobre. L’autòpsia va demostrar saber explicar perquè la família no paraules que havia estat colpejat abans de havia estat degudament informada patir el suposat atac de cor. La de la tràgica mort. El germà de la tés les seves paraules. Era l’últim família, els amics i les associa- víctima assegura que té elevades dia de campanya electoral. Van exi- cions senegaleses que els hi donen sospites que la mort de l’Aliou Djob gir que s’aclareixin les circumstàn- suport ja han assenyalat en comu- “va ser fruit d’una pallissa dels cies de la mort del noi guineà, que nicats i concentracions a la ciutat agents dels Mossos d’Esquadra”. va desaparèixer durant una set- de Lleida que “no és verossímil la La investigació dels fets es troba mana, abans que es trobés el seu versió oficial dels fets” i que no en mans d’un jutjat d’instrucció de cos sense vida, ple de marques i descansaran fins aconseguir que Lleida i durant les properes setma- ferides. Va ser la família qui el va surti a la llum “tota la veritat al nes se n’haurien de conèixer les localitzar al dipòsit de cadàvers, ja voltant del cas”. El comandament novetats fruit de les indagacions que –estranyament– els Mossos, de la policia catalana que va ins- fetes.

Manifestació del dia mundial contra la violència de gènere a la Rambla de Barcelona BARCELONA • L’ACORD ARRIBA DESPRÉS DE DIVUIT DIES DE TANCADA Nora Miralles comunicació només considerin la [email protected] física”. També van remarcar que “la Parcs i Jardins guanya la lluita pressió estètica, la penalització de l dijous 25 de novembre es va l’avortament o la doble jornada labo- commemorar de nou el Dia In- ral formen part de les coaccions quo- per les jubilacions parcials ternacional Contra la Violèn- tidianes que patim les dones”. D’a- E ALBERT GARCIA cia de Gènere, instaurat el 1981 a la questa manera, “la violència física David Bou primera Trobada Feminista de l’Amè- només és la cúspide d’un iceberg que [email protected] rica Llatina, en honor a les germanes té com a base l’estructura patriar- Mirabal, tres activistes assassina- cal”, van concloure. A Girona, un cen- esprés de protagonitzar una des el 1960 a la República Domini- tenar de persones es van concentrar tancada a la seu de l’Institut cana. Com cada any, diversos col·lec- a la plaça del Vi, on la Plataforma DMunicipal de Parcs i Jardins tius feministes i organitzacions de Barcelona (veure DIRECTA 205) polítiques van convocar actes, mani- durant divuit dies, el comitè d’em- festacions i concentracions per re- A Tarragona, el presa i la plantilla de treballadores butjar aquesta conseqüència del sis- d’aquest servei públic va forçar la tema patriarcal. A Barcelona, es va col·lectiu Cau de direcció de l’ens municipal a nego- fer la tradicional manifestació de Ca ciar fins que va aconseguir que la Dona que, sota el lema Dones lliu- Llunes denuncia aquest reconsiderés el rumb que res per una vida digna, va convocar a havia pres en relació a la seva polí- les 7 de la tarda a Canaletes. La que “la violència tica d’ocupació. marxa també va aplegar altres blocs Els greus incompliments que de col·lectius, moviments socials i física només és s’estaven produint sistemàticament partits polítics parlamentaris. A la per part de la gestió de l’Institut en convocatòria, hi van assistir prop de la cúspide d’un relació a l’aplicació del conveni Treballadores de Parcs i Jardins durant la primera setmana de tancament 500 persones i va baixar per la Ram- col·lectiu vigent, sobretot pel que fa bla, una via que generalment resta iceberg que té com a l’obligació de procedir a les jubila- ment del seu conveni. Així doncs, a mítings d’ICV-EUiA –la coalició que vetada a les manifestants. La mobi- cions parcials –amb contracte de rel- partir del 10 de novembre, van ocu- es troba al capdavant d’aquest Insti- lització va concloure amb un acte a base l’estructura leu– de les treballadores de més de par pacíficament la seu de l’Institut tut Municipal– han permès visibilit- polític a la plaça Sant Jaume i l’únic 60 anys que complissin els requisits Municipal, situada al carrer Tarra- zar el conflicte i cohesionar el gruix incident destacable va ser la presèn- patriarcal” preestablerts a l’acord de relacions gona. de treballadors i treballadores en cia d’antiavortistes als voltants. A laborals pactat entre els sindicats i Mentre ha persistit la tancada, lluita. Tarragona, el col·lectiu feminista Antipatriarcal de la ciutat va convo- el consistori, però també per la nega- les treballadores han rebut nombro- Gràcies a aquest esforç, la plan- Cau de Llunes també va convocar car una jornada de lluita. A més de la tiva d’aquest a l’hora de presentar ses mostres de suport en forma de tilla ha aconseguit un pacte perquè una concentració a les 7 del vespre a concentració, es va fer un cinefòrum ofertes públiques d’ocupació o con- visites d’algunes candidatures anti- es tornin a tramitar les jubilacions la plaça de la Font. Un centenar de al Centre Social La Màquia, amb la tractacions temporals d’estiu per fer capitalistes i, fins i tot, d’algun regi- parcials amb contracte de relleu pre- persones van presenciar el recital de projecció de La Història de Cristina el manteniment de les zones verdes dor de l’Ajuntament de Barcelona vistes al conveni col·lectiu. Tot i a- poesia i l’exhibició de dansa contem- M, i un taller d’autodefensa per a do- de la ciutat, va dur les treballadores despistat enmig de la intrèpida cam- questa victòria, les treballadores porània que s’hi va fer. El col·lectiu nes, amb la finalitat de plantejar so- afectades –amb el suport del comitè panya electoral. Alhora, diferents alerten que “la lluita no acaba aquí” va recordar que “la violència de gè- lucions pràctiques com a recurs per d’empresa i bona part de la plantilla– activitats com unes jornades gastro- i afirmen que “s’ha de continuar llui- nere té moltes cares, tot i que el femi- a poder acabar amb la violència de a prendre la determinació de fer un nòmiques, recitals de nadales, con- tant per aturar la privatització del nisme institucional i els mitjans de gènere. pas endavant en la lluita pel compli- certs de cantautores i accions als servei”. 10 • així està el pati 1 de desembre de 2010 • DIRECTA 207

, així està el pati

GIRONA • LLUITA CATALUNYA • UN DELS FUNCIONARIS IMPLICATS ÉS CAP D’UNITAT DE LA PRESÓ DE LLEDONERS Mobilització contra la tercera Dos policies locals i dos carcellers implicats Trobada de en una xarxa de narcotràfic i extorsió Directius CEDE Meritxell Guàrdia ARXIU [email protected]

l jutjat d’instrucció número 16 de Barcelona ha decretat pre- Esó per a set persones, entre el- les, dos policies locals de Badalona i dos carcellers de les presons de Qua- tre Camins i Lledoners, acusades d’estar implicades en una xarxa de narcotràfic i extorsió. Segons van informar diversos mitjans de comu- nicació, la setmana passada, efec- tius dels Mossos d’Esquadra van practicar una desena de detencions, relacionades amb el tràfic de dro- gues i l’extorsió a bandes rivals. ARXIU Elena Salgado Segons informacions extretes de la Cadena Ser, un excarceller de Valli- Susanna Fulcarà rana (Baix Llobregat) recollia infor- [email protected] mació, a través d’una suposada em- presa de seguretat i amb l’ajuda dels es vostres solucions són la nos- dos policies locals de Badalona, so- tra misèria ha estat el lema de la bre possibles operatius policials que L convocatòria a la concentració poguessin afectar els interessos de de protesta contra la tercera Trobada de la xarxa. Segons va informar El País, la confederació espanyola d’empresa- un dels dos policies locals de Bada- ris i executius, CEDE, celebrada a Gi- lona és familiar polític de l’exalcalde rona el 30 de novembre. Una cinquan- de Santa Coloma de Gramenet (Bar- tena de manifestants van irrompre a celonès) i imputat en el cas Pretòria, l’exterior de l’Auditori Palau de Con- Batomeu Muñoz. Aquest policia, a gressos de la ciutat de Girona per mos- més, és una de les persones organit- trar el seu rebuig. La jornada convo- zadores de la bossa econòmica que cada per la CEDE sota el lema Dirigir i va permetre a Muñoz pagar la fiança obrir-se al món va comptar amb la pre- de la presó preventiva. sència de la ministra d’Economia Elena Salgado i el príncep Felip, a més dels principals càrrecs directius de les Un dels dos policies locals és A dalt, panoràmica de Lledoners. A baix, fotografia de la presó de Quatre Camins. La Mesa Cívica en aquesta xarxa. El jutjat d’ins- rials, on també hi va participar el Intern. Anteriorment, ho havien fet familiar polític de trucció que s’encarrega del cas ha col·lectiu de carcellers i de presons, Carles Enric López, al mateix càr- pels Drets decretat secret de sumari. s’hi van presentar les candidatures rec, i Montserrat Pina, com a direc- Bartomeu Muñoz dels sindicats UGT, CCOO, el sindicat tora general de la presó. Tot i que Socials denuncia Rebombori durant d’infermeria SATSE, CATAC, CSIF, diverses dimissions s’han atribuït a Per altra banda, els dos carce- les eleccions sindicals CSC i CGT. Els resultats de les elec- motius personals, la pròpia situació “el cinisme de la llers de Quatre Camins i Lledoners Els dos carcellers detinguts són dele- cions estaran disponibles a les seus del centre de Lledoners podria ser, haurien fet la funció d’enllaç entre gats sindicals de la Central Sindical sindicals respectives. en part, un bon motiu. L’estiu d’a- classe empresarial” membres de la banda que estaven Independent i de Funcionaris (CSIF). quest any, la presó ja es trobava al dins la presó i membres que estaven A més, el cap d’unitat de Lledoners Dos anys i al límit seu límit màxim de 750 persones i grans empreses de l’Estat espanyol. La a l’exterior. Altres mitjans de comu- era un dels responsables de formació La presó de Lledoners va entrar en tenia dos mòduls tancats. Des de Mesa Cívica pels Drets Socials va nicació apunten que els carcellers d’aquest sindicat. Aquesta notícia va funcionament ara farà dos anys. principis d’any, els sistemes de denunciar “el cinisme de la classe em- imputats també aplicaven xantatges esclatar quan faltaven cinc dies Després de 24 mesos, el centre peni- seguretat de la presó “més moder- presarial espanyola” i la va culpabilit- a persones recluses de bandes rivals. escassos per les eleccions sindicals tenciari continua sent una font de na” de Catalunya han estat fallant. zar de “la situació de crisi que es viu Un dels carcellers detinguts era cap del 30 de novembre a l’administració polèmica, tant per la seva organit- Els sistemes d’obertura dels mòduls actualment”. Segons aquest col·lectiu: d’unitat i comandament intermedi pública de la Generalitat i, en con- zació com per la seva administra- del Departament Especial de Règim “Es veuen legitimats per imposar-nos de la presó de Lledoners de Sant Joan cret, als Serveis Territorials, que és ció. Deixant de banda aquest últim Tancat (DERT) no funcionaven cor- les seves solucions: els ingressos milio- de Vilatorrada (Bages). on hi ha l’àmbit penitenciari. UGT fet sobre un dels caps d’unitat rela- rectament, fins al punt que una de naris i les prebendes per ells i, per Tot i que diversos mitjans de presons (FSP-UGT), sindicat majori- cionat amb una xarxa de narcotrà- les persones recluses va poder obrir nosaltres, l’austeritat i la misèria”. La comunicació també es feien ressò tari als presidis catalans, es va afan- fic i extorsió, la presó ha estat mo- la seva cel·la i accedir fins al patí CUP i Maulets, que també van ser pre- de la detenció de diversos efectius yar a treure un comunicat per nete- tiu d’atenció pel fet d’haver canviat interior. Segons fonts penitencià- sents a la convocatòria, van mostrar el de la policia municipal de Gavà jar la imatge del col·lectiu esgrimint el seu equip directiu fins a quatre ries, aquest fet s’ha repetit diverses seu rebuig i van remarcar que, “ara més (Baix Llobregat), l’Ajuntament d’a- l’argument que fets com els que han cops. L’última persona que va dimi- vegades, cosa que ha fet prendre que mai, calen iniciatives encaminades questa ciutat va treure un comuni- surat a la llum pública són “casos tir, el mes de febrer d’enguany, va algunes mesures com el trasllat de a promoure un sistema productiu res- cat urgent per desmentir la impli- aïllats”. Per altra banda, a les elec- ser Joan Carles Soler, que ocupava persones que estaven en règim pectuós amb l’economia local”. cació del cos de policia municipal cions sindicals dels Serveis Territo- el càrrec de subdirector de Règim DERT a altres presons. DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 així està el pati • 11

, així està el pati

BARCELONÈS • DUES PROTESTES I UNA EXPOSICIÓ RECORDEN ELS JOVES ASSASSINATS TORTOSA • LLUITA Nou persones El desembre no oblida expliquen com es veuen afectades Pedro Álvarez ni Roger Albert pel patriarcat MIRTA ARXIU ALBERT GARCIA Andreu Curto Baigés [email protected]

na trentena de persones van acu- Udira la plaça de l’Àngel de Tor- tosa, el 19 de novembre, per comme- morar el dia internacional contra la violència masclista. L’acte, titulat Veus contra les violències masclistes, va consistir en la intervenció de nou persones, que van explicar com es veien afectades pel patriarcat. Cada intervenció es va centrar en un sector de la societat, com les precàries, les lesbianes, les immigrants, les emba- rassades o les maltractades física- ment. Per acabar, van tombar un tren- Manifestació per recordar Pedro Álvarez celebrada l’any passat Marxa antifeixista en record de Roger Albert organitzada l’any 2009 caclosques gegant que conformava la paraula patriarcat. Laia Alsina finalment, va ser exculpat. La famí- naran a repetir. D’una banda, el ma- de 8 de la tarda a la plaça de Lesseps Amb aquest acte, l’assemblea de [email protected] lia i les amistats del jove assassinat i teix 15 de desembre, es farà una de Barcelona. Sis anys després de la Maulets a les Terres de l’Ebre ha do- la plataforma creada per denunciar ofrena floral a les dotze del migdia a mort del jove, el lema de la protesta nat el tret de sortida a la campanya ots dos són casos d’assassinat els fets i reclamar justícia sempre l’avinguda Catalunya de l’Hospitalet continua deixant clar el missatge: No tot són hòsties: paraules i actituds i tots dos han estat envoltats han denunciat que la coartada de l’a- de Llobregat. De l’altra, el mateix Roger, no t’oblidem. Ni oblit, ni per- també fan mal, que es desenvoluparà Tde judicis poc transparents. cusat era “poc consistent” i que es dia, es farà una concentració a la dó. durant els propers mesos a Tortosa, De la mort de Pedro Álvarez, en fa van passar per alt moltes proves que plaça Universitat de Barcelona. El jove va morir quatre mesos Amposta, Deltebre i altres pobles de divuit anys. De la de Roger Albert, en la jutgessa que portava el cas va deci- Aquest any, les dues protestes després que fos agredit amb un gani- les Terres de l’Ebre i que inclourà ci- fa sis. El primer va ser assassinat per dir ignorar o no tirar endavant. aniran acompanyades d’una exposi- vet d’esbudellar animals de caça el 15 nefòrums, xarrades, tallers o activi- un agent de la policia nacional es- ció organitzada per la Plataforma d’agost de 2004, prop de la parada de tats als instituts. A més, també prepa- panyola, el segon, per un grup de Pedro Álvarez. Inaugurada el 26 de metro de Fontana. Inicialment, l’acu- ren força material d’agitació i un neonazis. Dues morts que encara cla- La jutgessa del ‘cas novembre a la Federació Comarcal de sat principal i autor confés dels fets, portal web. men justícia. Per això, aquest mes de la CGT del Baix Llobregat (carretera Aitor Dávila, va ser condemnat per desembre, es repetiran les mobilitza- Pedro Álvarez’ va d’Esplugues, 46, Cornellà), la mostra homicidi i no pas per assassinat per cions que, any rere any, reclamen vol ser, a la vegada, una reivindica- un jurat popular. Una nova sentència TERRES EBRE • MEMÒRIA una condemna digna pels responsa- ignorar moltes de ció i un homenatge al jove assassi- del Tribunal Superior de Justícia de bles d’aquests dos assassinats. nat. Catalunya (TSJC) va augmentar la L’Ajuntament de les proves contra el pena a quinze anys de presó i va exi- Un 15 de desembre fatal Assassinat per neonazis gir la repetició del judici contra un Bot retirarà una Pedro Álvarez, un jove de vint anys, policia espanyol L’altre homenatge que es farà aquest dels altres acusats, Emilio Cortés, placa que va ser va ser assassinat d’un tret al cap mes de desembre és el que cada any absolt pel primer tribunal. Final- quan acompanyava la seva parella a Des d’aleshores, la família i les recorda l’assassinat de Roger Albert ment, però, el Tribunal Suprem es- col·locada per casa. Els fets van passar a l’Hospita- amistats de Pedro han lluitat per i reclama justícia. La mobilització, panyol va tombar la decisió del TSJC, let de Llobregat i l’home que va seure reclamar justícia i pensen continuar que sempre ha estat acompanyada va rebaixar la condemna a Dávila homenatjar tretze al banc dels acusats era Manuel S.F, fent-ho fins que calgui. Enguany, les d’un gran desplegament policial, es novament i va sentenciar l’absolució un agent de la policia espanyola que, protestes i les mobilitzacions es tor- farà el 10 de desembre a dos quarts de Cortés. feixistes A. C. B. [email protected] PAÏSOS CATALANS • 1.000 PERSONES ES MANIFESTEN A VALÈNCIA A FAVOR D’UNA SEGONA VAGA GENERAL Ajuntament de Bot ha decidit que L’ retirarà una placa honorífica –a Mantenint l’esperit del 29-S sus mártires– que hi ha penjada en un dels laterals de l’església de Sant Blai. La placa metàl·lica, que fa més de tres Joan Canela Barrull sindicats, l’esquerra independentis- PACO FRANCÉS PERALES metres d’altura, va ser col·locada els [email protected] ta, Esquerra Unida i col·lectius so- primers anys del franquisme per cials com la Coordinadora del Parc homenatjar tretze feixistes de Bot a han passat dos mesos de la va- Alcosa. La marxa va incloure una as- que van ser assassinats durant els ga general i l’ambient de mobilit- seguda davant del consolat del Mar- primers mesos de la Guerra Civil a la Jzacions contra el pla de retalla- roc per mostrar la solidaritat amb el rereguarda. des socials del govern de Zapatero poble sahrauí i una crida a “conti- Al Bot, a més, encara hi ha algu- continua. Davant la retirada d’esce- nuar la lluita unitària contra les polí- nes de les pintades amb la cara del na de CCOO i UGT, el carrer esdevé tiques antisocials del govern espan- dictador feixista Primo de Rivera que l’escenari de l’articulació dels sindi- yol”. Dos autobusos, noliejats per la van fer les tropes franquistes quan cats alternatius i de diferents col·lec- CGT, es van afegir a la convocatòria van ocupar el municipi . tius socials que ja demanen una se- des de Castelló i Alacant. El Memorial Democràtic del De- gona vaga general. En la mateixa línia, un centenar partament d’Interior subvencionarà de persones es van concentrar a tres la retirada i també la construcció d’un poblacions diferents del Vallès Ori- monòlit que “homenatge i dignifique” La marxa es ental (Sant Celoni, Granollers i Mol- totes les morts de la Guerra Civil al let), convocades per diferents col·lec- cementeri del poble. converteix en una tius locals i per la CGT, Revolta Tot això passa només unes setma- Global i l’esquerra independentista. Els carrers de València acullen la marxa contrària a la reforma laboral nes després que l’Ajuntament de la crida a “continuar La mobilització vallesana tenia com ciutat de Tortosa, també governat per a objectiu difondre la propera mani- joria de l’esquerra anticapitalista de col·lectius socials, sindicats comba- CiU, rebutgés retirar el monument la lluita unitària” festació “pel repartiment del treball i la ciutat– ha convocat manifesta- tius i empreses amb conflictes espe- franquista més gran que hi ha a Cata- Amb aquesta proposta, més d’un la riquesa” prevista a Granollers el cions l’11 i el 18 de desembre. A la cífics i s’organitzen mobilitzacions lunya. Una decisió que ha portat cua miler de persones es van manifestar 19 de desembre. capital de l’Alacantí, des de la prepa- quasi setmanalment –la darrera, un durant la campanya electoral, ja que pels carrers de València, convocades També a Alacant, la recentment ració de la darrera vaga general, s’es- míting a la plaça de Florida el 28 de diferents partits –com ICV o el PSC– per la Plataforma pels Drets Socials constituïda Plataforma de lluita con- tà vivint un procés de mobilització novembre– a diferents barris de la ho han fet servir per atacar Conver- de la comarca, que inclou diferents tra les Retallades –que agrupa la ma- unitària continuada entre diferents ciutat. gència. 12 • així està el pati 1 de desembre de 2010 • DIRECTA 207

, així està el pati

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT • ELS COL·LECTIUS DEL BARRI ES VAN QUEDAR SENSE LOCALS PER CULPA DE L’ATERRATGE DE MERCADONA L’edifici que substitueix l’Hotel d’Entitats del Gornal no reuneix els requisits

Núria Caelles i Xavi Martí MIRTA [email protected]

Associació de Veïns del Gornal, l’associació de persones toxicò- L’ manes PIGAT, Àmbit Cultural Gornal, la Coordinadora d’Entitats del Gornal i el Punt Òmnia del barri van rebre una notícia desagradable de la mà de l’Incasòl el 22 de desembre de 2009: els van dir que havien d’aban- donar els seus locals, situats a l’edi- fici de l’Hotel d’Entitats del Gornal, a l’avinguda Carmen Amaya. L’empre- sa pública, sense explicar els motius, va decidir vendre l’edifici de l’Hotel d’Entitats a la cadena de supermer- cats Mercadona. Tot això va fer que, quinze dies després de la notificació sobtada, a principis de gener de 2010, aquestes entitats del Gornal es tro- bessin sense espai on poder dur a terme les seves activitats i atendre les persones que hi participen. Final- ment, aquest mes de novembre, des- prés de quasi un any de travessia pel desert, han aconseguit que la Genera- litat les reubiqui en un local situat entre la Gran Via i l’avinguda Carmen Amaya. Es tracta d’un edifici que havia estat utilitzat per l’Incasòl com a magatzem i que, segons les entitats del Gornal consultades per la DIRECTA, no presenta “les característiques a- dients per acollir col·lectius i entitats que fan una tasca de caire social”. Els locals cedits Edifici on han estat reubicades les entitats expulsades de l’Hotel d’Entitats del Gornal L’aterratge de Mercadona al bar- per la Generalitat ri del Gornal no només ha comportat problemes als cinc col·lectius es- Els petits comerços > El poder de Mercadona: Abrera i el PSC “són molt petits mentats. Els petits comerços i les parades que ocupaven el recinte ac- i les parades actuació del PSC de l’Hospitalet de Llobregat, que no va tenir en i compten amb tual del Mercadona (que rebia el L’compte la situació en què quedarien les entitats expulsades de l’Hotel nom de Galeries Comercials Gornal) que ocupaven el d’Entitats del Gornal, es podria explicar pel poder d’influència que exerceix instal·lacions també van haver de tancar les seves la cadena Mercadona, que compta amb 150 supermercats a Catalunya. Des portes durant el mes de desembre de recinte actual del de finals de 2008, l’empresa valenciana, presidida per Juan Roig, estava elèctriques precàries” 2009 i el gener d’enguany. Les obres buscant terrenys al Penedès per ubicar-hi un nou magatzem intel·ligent, ja d’adequació del tercer Mercadona de Mercadona també que el centre de distribució que havia construït l’any 2002 a Sant Sadurní Els locals cedits per la Generalitat, l’Hospitalet de Llobregat van comen- d’Anoia havia quedat petit. L’empresa va obtenir negatives de Vilafranca, després d’unes reformes “mínimes” i çar el 15 de desembre amb el bui- van haver de tancar Santa Margarida i els Monjos i la mateixa Sant Sadurní d’Anoia. Final- “fetes de pressa i corrent” (que han datge de l’edifici i es van acabar amb ment, però, el 30 de juliol de 2010 (un mes després de l’obertura del Merca- comportat una inversió de 22.000 un temps rècord, ja que, tot i que es les seves portes dona del Gornal), el president Montilla, juntament amb l’alcaldessa d’A- euros i dos mesos de feina), no tenen va preveure que els treballs s’allar- brera Maria Soler (PSC), va posar la primera pedra del magatzem logístic, rampes d’accés per les persones amb garien dotze mesos, el supermercat que, d’una banda, proveirà noves que suposa una inversió de 300 milions d’euros. El bloc logístic de Merca- mobilitat diferenciada i “són molt pe- va obrir les seves portes el 29 de places d’aparcament i, d’una altra, dona a Abrera, de 200.000 metres quadrats, aprovisionarà uns 250 super- tits, disposen de poca il·luminació na- juny d’enguany. Televisió de l’Hos- dinamitzarà l’activitat comercial i mercats i també donarà cobertura a zones de l’Aragó i La Rioja. El possible tural i compten amb instal·lacions pitalet (controlada pel PSC), el dia social del barri. Un equipament co- tracte de favor del PSC cap a Mercadona també podria arribar fins a Blanes. elèctriques molt precàries”. A més, l’In- després de la inauguració del super- mercial necessari i molt esperat Durant el mes de setembre d’enguany, es va poder saber que l’Oficina Anti- casòl ha tapiat l’entrada a la sala més mercat, no va donar veu a les enti- pels veïns del Gornal. L’alcaldessa, frau de Catalunya havia iniciat una investigació a l’Ajuntament de Blanes gran que té l’edifici, que –segons els tats afectades i es va limitar a afir- Núria Marín, ha dit que el nou Mer- relacionada, entre altres coses, amb la llicència d’obertura d’establiment col·lectius afectats– és la que es podria mar: “Aquest projecte tindrà efectes cadona cohesiona el barri i crea 48 que l’alcalde Josep Marigó (PSC) havia atorgat a Mercadona. utilitzar “com a lloc per fer reunions”. positius en diversos aspectes, ja llocs de treballs nous”. MIRALLS A FONS | PASSAT I PRESENT DELS POBLES INDÍGENES AUSTRALIANS Mylai Burgos 40 “L’Estat mexicà veu l’aigua com un recurs per treure diners” pàg. 4 i 5 De la BON VIURE Adéu a Déu: Cada cop tragèdia… a més persones opten per apostatar l'esperança? pàg. 7 En poc més de dos segles, des de l'arribada britànica a l'i- lla, Austràlia ha esdevingut un dels estats més pròspers del planeta. Així ho mostren nombrosos indicadors que, any rere any, destaquen el seu desenvolupament econò- mic i el seu grau de benestar social. D'aquesta prosperitat, però, en resten excloses les gairebé 450.000 indígenes australianes, descendents de la primera població nadiua,

Quaderns d’Illacrua expropiada i segregada pels successius governs austra- lians. Entrat el segle XXI, la dissort dels pobles indígenes ha experimentat millores considerables, però encara som lluny de viure avenços estructurals que garanteixin la supervivència d'una de les cultures més antigues del món.

Roger Bonastre questa. En tot cas, arran de l'expansió brità- [email protected] nica des del port cap a l'interior, el conflicte es va fer evident ben aviat. El desenvolupa- El desembarcament, el gener de 1788, de la ment de la colònia va implicar la construc- primera flota britànica a l'actual port de ció d'estructures urbanes i l'habilitació de Sidney per establir-hi la colònia penal més grans àrees de territori destinades a la gran del món va alterar de manera irrever- ramaderia i l'agricultura, cosa que va alterar sible la vida de la població indígena. Es cal- l'entorn de les nadiues en perjudici del seu cula que, el 1788, Austràlia estava poblada accés als recursos bàsics. Els pobles aborí- per prop de 400.000 persones, l'assenta- gens no s'organitzaven militarment, però ment a l'illa de les quals es remuntaria feien incursions hostils per evidenciar el 60.000 anys. Eren seminòmades i s'alimen- seu malestar. En resposta, el jutge de la taven de la caça, la pesca i la recol·lecció. colònia va autoritzar l'aplicació de càstigs No coneixien l'escriptura, però posseïen discrecionals, una decisió que va legitimar un conjunt de mites molt extens, que la violència arbitrària i va obrir les portes a transmetien oralment amb cançons i la matança indiscriminada d'indígenes. A narracions que explicaven l'origen i el fun- banda, fruit del contacte entre les forces cionament del seu univers, la seva cosmo- invasores i la població nadiua, aquesta va gonia. D'acord amb aquesta visió, havien contraure malalties fins llavors desconegu- desenvolupat un poderós sentit d'adscrip- des a Austràlia com la grip, la disenteria i la ció a la terra i la natura, elements cabdals i verola –a més de l'alcoholisme, quasi epi- responsables de la seva identitat. D'aquí dèmic–, que van delmar comunitats sence- que l'alteració de l'entorn i el seu trasllat res. forçós comportés un trencament amb els seus referents ancestrals i la consegüent Proteccionisme i assimilacionisme desorientació tant física com cultural. Acabant el segle, amb les fronteres dels sis estats australians gairebé establertes, es va - iniciar una nova etapa en el tractament dels pobles indígenes, l'anomenat proteccio- “Milers de criatures nisme, segons el qual les persones aborí- indígenes i mestisses gens precisaven de la tutela governamen- tal. Així, després de la proclamació de la –l'anomenada ‘generació Federació d'Austràlia, el 1901 (la constitu- robada’– van ser ció de la qual no va reconèixer l'existència de les indígenes), cadascun dels estats va a- separades de les seves provar lleis de competència sobre la pobla- famílies arreu del país i ció indígena, unes lleis que –en la majoria dels casos– van suposar la seva reclusió a enviades a centres estatals reserves del govern. o missions religioses en Entrat el segle XX, s'estima que el nom- bre d'aborígens s'hauria reduït a menys de règim d'internament” la meitat respecte el 1788. Separada per la - força de les seves comunitats i sense cap reconeixement legal, la majoria acabava A ulls dels invasors, educats en la cre- malvivint a les reserves estatals o treballant ença de la superioritat racial europea, la en condicions de semiesclavitud a les gran- població nadiua no presentava indicis ges i les llars de la població blanca. De ma- d'una concepció prou definida de la pro- nera excepcional, però, es van començar a pietat sobre l'entorn. D'aquesta manera, les forjar les primeres figures de líders aborí- autoritats britàniques van decidir negar l'e- gens, capaces d'articular les primeres pro-

DIRECTA 207 DIRECTA 1 de desembre 2010 xistència de cap legitimitat sobre Austràlia testes. Amb l'objectiu d'exigir la igualtat de amb anterioritat al seu desembarcament. drets i garanties civils, durant els anys 30 D'aquí sorgeix la ficció històrica coneguda del segle XX, van sorgir les organitzacions IL·LUSTRACIÓ: amb el terme de Terra Nullius, un eufe- Aborigines Progressive Association i Aus- Gisela Bombilà misme pseudolegal per justificar la con- tralian Aborigines League. Ambdues van pàg. 2 DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 A FONS

convergir a la primera gran jornada de rei- Un dels primers litigis que va obtenir Mural per la Sobtadament, però, el polèmic cessament di va revelar xifres alarmants de morts acci- vindicació, que es va celebrar el 26 de gener ressò va ser l'anomenat Gove Land Rights Reconciliació als de Whitlam va aturar les reformes. Final- dentals i suïcidis d'aborígens a centres pe- de 1938, tot aprofitant els actes de comme- Case, que si bé va frustrar les aspiracions afores de Sídney ment, amb un nou executiu en mans dels nitenciaris arreu del país. moració institucional del 150è aniversari indígenes, va evidenciar la injustícia i la (Nova Gal·les del liberal-conservadors i amb retallades, la llei Entrats els anys 80, l'executiu laborista de l'arribada britànica a Sidney. La protesta complexitat del plet territorial. El Tribunal Sud, gener 2006) va ser aprovada el 1976 com a Northern de Bob Hawke va introduir esmenes a la va acabar amb la celebració del Day of Suprem del Territori del Nord va acceptar - Territory (Land Rights) Act. D'aquesta ma- legislació sobre els drets territorials i va for- Mourning Congress, durant el qual es van l'existència de lligams ancestrals entre la Arxiu Roger nera, es van establir les bases per les nego- çar les indígenes a establir acords amb les denunciar els 150 anys d'extermini, degra- comunitat indígena dels Yolngu i el seu Bonastre ciacions entre les comunitats indígenes, les companyies mineres. A banda, la comme- dació i espoli. Des d'aleshores, pels pobles territori, però els va negar el dret de pro- empreses mineres i les institucions. Nom- moració institucional festiva del bicente- nadius, l'Australian Day dels blancs (26 de pietat. De fet, nombroses comunitats in- broses comunitats del Territori del Nord nari de l'arribada britànica a Austràlia va gener) va esdevenir el Day of Mourning dígenes es van afanyar a mostrar evidèn- van obtenir drets territorials i mecanismes evidenciar de nou l'escassa sensibilitat del and Protest, el dia del dol i la protesta, cies de la seva relació ininterrompuda amb d'autogovern. Quant a la resta d'estats, es govern. Com a protesta, representants de també conegut com el dia de la invasió o de els seus entorns, però tampoc no en van van iniciar processos de reconeixement les comunitats indígenes d'arreu d'Austrà- la supervivència. obtenir cap reconeixement legal. Com a territorial amb resultats desiguals segons lia van fer una llarga marxa sobre Sidney, A mitjans del segle XX, s'inicià el perí- conseqüència, els sentiments de frustració els interessos econòmics en litigi. Paral·le- que va culminar el 26 de gener de 1988 ode de l'anomenat assimilacionisme, cen- i alienació davant el silenci i les negatives lament, van aparèixer institucions –con- amb una gran manifestació. trat en una sensibilització ambivalent del governamentals van portar les indígenes a sells regionals i comissions estatals– enca- govern vers la població indígena, tot cer- l'establiment, el gener de 1972, d'una am- rregades de garantir l'accés de la població Una reconciliació difícil cant la seva integració. El 1948, el govern baixada aborigen –inicialment una tenda indígena a la sanitat, l'ensenyament i l'habi- La darrera dècada del segle XX, amb el va concedir la nacionalitat australiana a de campanya, actualment una cabana– tatge. laborista Paul Keating al govern, marca totes les persones indígenes. No obstant davant el parlament federal a Canberra. Va l'inici de l'anomenat procés de reconcilia- això, la concessió del dret de vot (estatal i ser un acte simbòlic de gran significat, con- - ció. Amb aquest propòsit, el parlament va federal), la retirada de les tuteles adminis- cebut per fer visible la sensació experimen- aprovar, el 1991, la formació del Council tratives i l'entrada al cens federal no arriba- tada per la població aborigen de ser estran- “La població australiana descendent de for Aboriginal Reconciliation, el consell rien fins als anys 60. Des del punt de vista gera a casa seva. gent europea va trigar més d'un segle i responsable d'elaborar un projecte per jurídic, per tant, la població australiana L'entrada als anys 70, però, va suposar garantir el procés. Aleshores, entre els sec- descendent de gent europea va trigar més l'arribada d'una nova generació d'australia- mig a considerar els pobles indígenes tors més progressistes del país, es va co- d'un segle i mig a considerar les indígenes nes molt més compromesa socialment i com a iguals. A més, aquest avenç no mençar a considerar la necessitat d'adreçar com a iguals, però aquest avenç no va sig- decidida a confrontar el país amb el seu una disculpa de caire institucional a la po- nificar la desaparició d'actituds i pràctiques passat, incloent-hi el reconeixement de les va significar la desaparició d’actituds blació indígena. Poc després, en una deci- discriminatòries. injustícies comeses contra la població abo- ni de pràctiques discriminatòries” sió històrica, el juny de 1992, el Tribunal rigen. A nivell polític, el canvi es va expres- Suprem va invalidar, mitjançant la sentència El Moviment pels Drets Territorials sar amb l'arribada al govern del laborista - Mabo, el concepte pseudolegal de Terra El rebuig dels pobles indígenes a l'assimi- Gough Whitlam. D'entre els seus compro- Més enllà del marc legal, però, la reali- Nullius –el mite de l'Austràlia deshabitada– liacionisme va cristal·litzar en la formació misos, va destacar la voluntat d'atendre les tat social del país evidenciava –i evidencia– i va sacsejar els fonaments fundacionals de del Land Rights Movement: un moviment reivindicacions indígenes. Amb aquest un arrelament profund d'actituds i hàbits l'Estat australià. La sentència va retornar la de reivindicació territorial, creat com a objectiu, el 1973, Whitlam va designar una discriminatoris. No debades, la mort vio- propietat sobre el seu territori a les indíge- mitjà per recuperar la seva independència. comissió encarregada d'examinar les recla- lenta d'un jove aborigen de setze anys a la nes de l'illa de Murray (estret de Torres) i, En contra, alguns sectors importants –en macions aborígens al Territori del Nord. cel·la d'una comissaria d'Austràlia Occi- un any després, va inspirar l'aprovació de la representació d'interessos polítics i econò- La comissió va reconèixer la legitimitat dental el 1983 va provocar la primera gran Native Title Act. Aquesta va superar els mar- mics– van considerar les reclamacions abo- indígena i Whitlam va prendre la iniciativa: protesta contra la brutalitat policial vers la ges de la llei de 1976, fet que va provocar rígens com un obstacle per la modernitza- el 1975, es va fer efectiu el primer retorn de gent nadiua. Les nombroses pallisses i recels a tot el país. Els sectors miner i agro- ció del país. L'afer va esdevenir una terres, es va legislar per protegir el patri- morts d'indígenes a les presons i les comis- pecuari van reaccionar cercant protecció polèmica recurrent a escala nacional, que moni aborigen, es va crear el Departament saries portarien el govern a encarregar una per les seves terres i pastures, unes recla- encara centra les relacions entre la població d'Afers Aborígens i es va encarregar la re- investigació, que va culminar amb l'in- macions que van ser recollides per John indígena i els governs estatals i federal. dacció d'una llei sobre els drets territorials. forme Black Deaths in Custody. Aquest estu- Howard al front d'un nou executiu liberal- PASSAT I PRESENT DELS POBLES INDÍGENES AUSTRALIANS DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 • pàg. 3

- “L’informe 'Black Deaths in Custody' (publicat el 1991) va revelar xifres alarmants de morts accidentals i presumptes suïcidis d'aborígens als centres penitenciaris d'arreu del país” - conservador a partir de 1996. Amb la Wik gües. Malgrat la creença generalitzada, Decision, seguida del Native Title Amendment només una quarta part de la població Act, el nou govern va negar a la gent nadiua nadiua viu al que s'anomenen zones re- la propietat exclusiva dels seus territoris i motes. Així, tot i que el Territori del Nord va garantir els drets d'explotació de l'em- acull la major proporció d'aborígens –poc presariat. Tot plegat va deixar les reclama- més d'un 30%– en relació a la població cions indígenes travades en l'ambigüitat estatal, la gran majoria resideix al que po- d'una llei subjecta a esmenes i retallades. dríem qualificar de guetos dins les àrees D'altra banda, el maig de 1997, la Co- suburbanes de les capitals estatals. missió Australiana pels Drets Humans i la Avui dia, els pobles indígenes compten Igualtat d'Oportunitats va presentar l'in- amb organismes regionals per a l'autogo- forme Bringing Them Home. L'estudi –so- vern de les seves comunitats, participen de bre la l'anomenada generació robada– va la gestió de nombrosos parcs nacionals i provar l'existència de 100.000 segrestos dirigeixen la seva pròpia xarxa pública de El Perdó legals de criatures indígenes entre 1910 i mitjans de comunicació. Però la seva pre- 1970. Mentrestant, el desig d'un pronun- sència al parlament australià i a la resta ciament institucional per dinamitzar un d'institucions que governen i legislen con- 'We say Sorry' procés de reconciliació paralitzat va anar tinua sent nul·la o testimonial. D'aquesta creixent entre la població. El 26 de maig de manca de representació, en deriva la seva 1998, centenars d'iniciatives ciutadanes vulnerabilitat davant els sectors econòmics van commemorar arreu del país el primer amb interessos sobre el territori indígena. Roger bonastre Malgrat el reconeixement del seu National Sorry Day, el dia nacional del A banda, si bé és cert que mai com ara caràcter històric i el seu simbolisme dins perdó. Posteriorment, el 28 de maig de havien existit tantes organitzacions centra- Fent una maniobra estratègica a les portes el procés de reconciliació, la disculpa de 2000, a tocar de les Olimpíades de Sidney, des en el foment de la reconciliació, cal de les eleccions federals, el 24 de juny d'en- Rudd va generar molta controvèrsia. 250.000 persones van creuar el Harbour esmentar el sorgiment d'un corrent histo- guany, el primer ministre Kevin Rudd va Certament, gran part de la ciutadania hi Bridge de la ciutat durant l'anomenada riogràfic, periodístic i polític dedicat des de ser desplaçat del govern pels seus com- va veure la culminació d'una reparació People's Walk for Reconciliation per recla- fa més de deu anys a minimitzar el mal- panys del partit laborista i substituït per moral llargament esperada i reclamada. mar al govern gestos ferms cap a la recon- tractament infligit sobre les indígenes. Julia Gillard. Rudd va ser acusat –per per- Però, pels sectors més conservadors, va ciliació. Més enllà d'Austràlia, havent exa- En tot cas i malgrat els avenços dels sones partidàries i detractores– de no ser un gest innecessari, només acceptat minat l'informe Bringing Them Home, la darrers anys, entrat el segle XXI, la població haver complert els seus compromisos de pel Partit Liberal, després que es garantís Comissió dels Drets Humans de les Na- indígena australiana sobreviu en una situa- legislatura. Curiosament, però, Rudd pas- l'absència de compensacions per les per- cions Unides va criticar durament el go- ció alarmant d'inferioritat –i d'invisibilitat– sarà a la història pel fet d'haver materialit- sones beneficiàries del desgreuge. Quant vern australià. Finalment, a la darreria de respecte de les pobladores australianes zat la promesa d'adreçar l'esperada dis- a la comunitat indígena, gran nombre 2007, la victòria electoral laborista va en- blanques. En aquest punt, les estadístiques culpa institucional als pobles indígenes en d'associacions i consells regionals van a- cendre les esperances que culminarien que cada any evidencien les grans diferèn- nom del parlament federal, tot reconei- grair el que van considerar un acte de jus- amb la disculpa de Kevin Rudd, el 13 de cies entre ambdues comunitats pel que fa xent el maltractament infligit a la població tícia històrica. Tanmateix, els sectors in- febrer de 2008. –entre altres coses– a l'esperança de vida Entrada a nadiua des de 1788. Especialment, Rudd dígenes més combatius van denunciar (quasi divuit anys menor en el cas de les l'assentament va fer explícit el seu condol a les víctimes i l'esmentada absència de compensacions i Molt camí per recórrer indígenes, que també pateixen una morta- indígena de familiars de l'anomenada generació robada: van titllar la iniciativa governamental Actualment, a Austràlia, hi viuen prop de litat infantil tres vegades superior), l'accés a Nyirrpi. Territori les gairebé 100.000 criatures indígenes d'hipòcrita magnanimitat neocolonial. 450.000 indígenes (no arriba al 3% de la la sanitat, l'ensenyament, el mercat laboral del Nord a que, entre el 1910 i el 1970, van ser arrabas- Sigui com sigui, l'endemà del 13 de fe- població australiana). Des del punt de i l'habitatge representen una prova irrefu- l'octubre de 2009 sades legalment a les seves famílies i entre- brer de 2008 –jornada de la disculpa–, vista ètnic, s'ha documentat l'existència table de la pervivència de pràctiques discri- - gades a missions religioses, institucions gran part de la ciutadania australiana es va d'unes 500 comunitats indígenes, així minatòries, tant en l'àmbit polític com Arxiu Roser Bosch estatals i famílies adoptives blanques. preguntar: “I a partir d'ara, què”? com la pervivència de més de 200 llen- social. i Darné pàg. 4 DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 MIRALLS

Mylai Burgos: L’Estat mexicà considera l’aigua com un recurs per generar diners i no com un dret

Treballa temes de drets fonamentals a dins l’onada del procés neoliberal, Mèxic comença a fer refor- nal jurídica: creure que es poden solucionar els problemes mit- Mèxic des de la perspectiva de la crí- mes estructurals d’acord amb la idea que els estats són inefi- jançant el dret. Però sabem que no és cert, que el dret és un ins- cients. Aquestes mesures consisteixen a minimitzar el paper de trument més enmig de tot aquest procés, com també ho són tica jurídica, que es caracteritza per l’Estat en relació a les seves responsabilitats públiques. No és elements polítics com accions directes, indirectes... El que és aplicar mètodes propis de la Teoria Crí- que l’Estat privatitzi, és que concessiona a empreses privades els fonamental és la lluita de tots aquests moviments, la seva articu- serveis que constituirien la xarxa pública. És una de les línies lació i la seva fortalesa. tica al Dret. Mylai Burgos és professora bàsiques del neoliberalisme. Els serveis bàsics entren en aquest Com han assumit aquest procés els moviments socials? de la Facultat de Dret de la UNAM, procés de concessions i, a Mèxic, un dels elements fonamentals Les ONG, juntament amb l’acadèmia i els professionals, tenen d’aquest procés és el tema de l’aigua. A partir dels anys 90, es un discurs basat en els drets humans. El que es produeix és una investigadora de l’Instituto de Investi- comencen a fer reformes constitucionals (com la de l’article interacció dinàmica i dialèctica molt forta que transcendeix el gaciones Jurídicas UNAM i membre del 27), concretament, amb Carlos Salinas de Gortari i, sobretot, discurs i l’acadèmia. S’ha de dir, també, que el discurs transcen- mitjançant l’aplicació del Tractat de Lliure Comerç amb Amè- deix els propis drets humans tal com els entenem avui. És a dir, Colectivo de Estudios Críticos en Dere- rica del Nord (TLCAN). no de la manera tradicionalista i ortodoxa de les garanties indi- cho-(RADAR). Aquest col·lectiu és un viduals que estableix el cos de la constitució mexicana. L’Estat - capitalista ha defensat els drets civils i polítics, però no els espai de discussió teòrica sobre proble- socials. És per això que els drets han de ser interdependents, és màtiques socials, que concep el dret com “L’Estat no privatitza, sinó que a dir, tots han d’estar al mateix nivell, sense jerarquies. No pots concessiona els serveis que constituirien tenir dret de la vida –civil– si no tens dret de la salut, però des un instrument amb potencial per la de la pròpia cultura o religió. L’Estat modern considera que transformació social i, per això, també la xarxa pública a empreses privades” determinats recursos són béns i no drets; aquí és on s’inscriu el - tema de l’aigua. L’Estat mexicà veu l’aigua com un recurs d’on emprèn accions d’acompanyament a pot treure diners. “És la nostra obligació que tothom tingui diverses organitzacions i moviments que Els pobles, com incorporen el discurs dels drets humans? aigua”, diuen, però, al final, volen treure’n diners a través de la Aquí, a Mèxic, a partir dels anys 80 i sobretot els 90, hi hagut un suposada eficiència, entesa sota un marc de desenvolupisme requereixen d’assessoria legal, especial- desenvolupament de la societat civil. Trobem ONG i grups (on econòmic: “Tinc aigua, et poso les infraestructures, però te la ment en l’àmbit dels drets. s’articulen acadèmics i professionals) que lluiten pels drets i han cobro perquè te l’estic donant”. mantingut el discurs a favor dels drets humans. Això es deu a la Per què actuen així els estats? pròpia situació del país. Donar suport a l’Amèrica Llatina és una Perquè l’Estat actua en funció del desenvolupisme econòmic, Edurne Bagué tendència internacional, des d’Europa i des de diferents orga- que és una creació del capital. Les societats aparentment més [email protected] nismes internacionals. desenvolupades són aquelles que creixen econòmicament. I Hi ha diferents tipus d’ONG... Fins a quin punt aquestes créixer econòmicament implica més inversió i més immobles... Quan comença la lluita per l’aigua a Mèxic? Sempre ha no són les concessions que es fan des dels serveis socials i això és una de les coses que afecten la distribució de l’aigua. El estat com ara? dels governs? desenvolupisme econòmic és una visió pròpia de l’Estat A partir dels anys 80, hi ha una noció clara de canvi de l’estat del Les diverses ONG poden articular els moviments socials i fer modern, que fa que, al final, els ens privats controlin l’aigua i benestar fort que havia fomentat el Partido Revolucionario Ins- de pont entre el món pràctic dels moviments socials i l’acadè- acabin pujant els preus d’un bé. Però nosaltres considerem l’ai- titucional (PRI) a partir de la Revolució Mexicana, un estat del mia. I aquesta articulació pot fer creure als moviments socials gua com un dret humà pel qual no hauríem de pagar perquè benestar que proveïa la població dels serveis bàsics. A partir dels que ells són els que solucionen el problema a través de les ONG totes hi tindríem dret. És un bé vital per als éssers humans i, anys 80, en la mateixa línia que la resta de l’Amèrica Llatina i i l’especialista/acadèmic. A Mèxic, hi ha una tradició institucio- com a dret humà, l’Estat ha de garantir que estigui cobert. ENTREVISTA DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 pàg. 5

El tarannà indivisible, independent i universal dels drets humans

“Ens referim als drets humans com a dret de la vida digna, però, què entenem indivisibles, interdependents i universals, per vida digna? O en coses bàsiques com amb l’acotació que hi ha béns que són l’educació: en una comunitat indígena, universals; però l’expressió pràctica d’a- en quin idioma s’hauria d’ensenyar, en questa universalitat sempre és contextual el propi o en espanyol? Aquí veiem que i històrica. Em refereixo a local perquè la la universalitat es troba en el bé, de cultura és un dret humà. Ara bé, les cul- manera abstracta, però l’expressió pràc- tures són diferents, així com els seus tica ho fa pluricultural. Tots aquests con- rituals i la seva alimentació. Per tant, tots ceptes s’integren, per aquests grups, però els drets estan condicionats culturalment, també el propi món de l’Amèrica Llatina encara que hi hagi béns que semblin molt va entrar en un discurs fort sobre l’arrel universals. Els drets són universalitzables de la realització dels drets humans, més en tant que principis bàsics, però són enllà del que sempre havien venut els diferents en la seva realització. Hi ha el estats del benestar”.

IL·LUSTRADOR: Elizabeth Cacho

Garantir, complir, satisfer i protegir el dret. Però com que el veu Fins a quin punt el govern també signa aquests tractats i Els recursos són nacionals en primera instància, però les com un recurs econòmic, el concessiona. Per exemple, les pre- documents per aconseguir contrapartides dins l’ordre poblacions només tenen el dret d’usdefruit? ses són grans articulacions de moviment de capital privat per mundial? Hi ha dos aspectes a destacar. Per una banda, l’aigua és un recurs fer-se amb la gestió i el recurs. Qui inverteix a les preses? L’Es- Els ens privats sempre voldran enriquir-se. El principi de les de la nació segons l’article 27. La nació és una construcció abs- tat una mica, però, la major part, prové de capital privat, que es entitats privades és créixer i enriquir-se a través de l’altre. tracta que no existeix. Sobretot, és una construcció del sistema queda amb l’aigua. A més, les preses afecten tot el medi am- L’altre és minimitzat i invisibilitzat; és allà, però no el volen capitalista, juntament amb l’Estat –l’Estat-nació–, perquè bient, l’ecosistema del lloc i la convivència de les persones que veure. Quan el capital actua així sobre els éssers humans necessita organitzar jurídicament un territori pel desenvolupa- viuen prop dels rius. impedeix el compliment dels drets humans. A Mèxic, ens ment del capital. Aleshores, es va construint el concepte de Fins a quin punt l’alçament zapatista influeix en el movi- estem quedant sense dret de tenir els drets humans garantits. nació, que és completament fictici i imposat com un universa- ment pel dret de l’aigua? Ara, les comunitats més pobres són les que han de pagar més lisme abstracte per sobre de les comunitats i els pobles. I dic El que veig és que el zapatisme és producte d’un procés histò- per l’aigua perquè no la tenen, l’han d’anar a buscar amb les pobles perquè aquí hi ha molts pobles: el mixteco, el triqui, el ric i que hi ha una generació que ja està formada en aquesta pipes. En primer lloc, la seva aigua està contaminada perquè totzil. Per altra banda, dir que l’aigua és un recurs de la nació és noció. Per tant, el zapatisme ha estat com un punt d’inflexió les grans ciutats i les indústries aboquen els residus als rius. quelcom complex perquè l’aigua és un dret humà, un dret vital en la seva formació política, però no crec que sigui l’únic ele- per als éssers humans –siguin del poble que siguin– i fa falta ment. Es tracta d’un conjunt d’elements: el zapatisme com a - garantir-lo, tenir-lo i complir-lo. Que es tracti com un dret resultat del procés històric, la pròpia perversió de l’Estat en les humà –i aquí és on surt el tret de la universalitat– i que també seves pràctiques dominadores i neoliberals i el capital, que ha “Considerem l’aigua com un dret humà es respecti, per exemple, el fet –molt provable– que hi hagi arrasat amb tot i ha fet que les necessitats cada vegada estiguin pel qual no hauríem ni de pagar” pobles indígenes que tinguin un ritual amb l’aigua molt impor- menys cobertes. tant culturalment. Quan parles de recursos i drets, podríem dir que l’esfera - Estem parlant de Mèxic, però el que dius m’és proper local parla de drets i la nacional de recursos? “Ni les ciutats ni les indústries han de perquè, a Barcelona, l’aigua també és privada i cara. Em refereixo a nacional i moviments socials, perquè l’àmbit És clar. Això està relacionat amb el sistema capitalista, que fun- local també pot ser l’Estat. No estem parlant de la instituciona- considerar les poblacions originàries, ciona localment i globalment. Els fenòmens són semblants, tot litat, sinó de qui veu l’aigua com un dret, és a dir, els moviments però actuen al seu voltant contaminant- i que pots trobar coses diferents a cada localitat. Jo veig que és socials, la societat civil. Per tant, entenc que local vol dir vist una articulació global. Una articulació del capital transnacional. com a societat civil. Hi ha un tema interessant de patrons de los l’aigua” Són grans xarxes internacionals on el mercat és un espai més comportament: l’Estat concessiona els recursos, però subscriu - que s’usa per apropiar-se dels recursos. Les guerres pel petroli, tots els tractats internacionals i, en aquest sentit, aparentment té on són? O les guerres de l’aigua? una política impecable; però realment no és així. Nosaltres hem Les ciutats i les indústries no han de considerar les poblacions No creus que aquestes guerres ja han arribat? anomenat aquest patró com “un comportament de simulació originàries, però actuen al seu voltant i els contaminen l’ai- On hi ha recursos, hi ha conflictes, però hi ha corredors desen- jurídica”. Per exemple, fem veure que establim un contracte de gua. En segon lloc, el desenvolupament està en mans de les volupistes econòmics i, alhora, hi ha bases militars per assegurar compra venda, però el que estem fent de veritat és una permuta. transnacionals i aquestes sempre busquen l’aigua. En conse- aquest procés, perquè, evidentment, saben que hi ha resistèn- Nosaltres hem establert aquesta analogia amb el comportament qüència, les comunitats indígenes i camperoles veuen com cies. La presència de l’exèrcit té diversos aspectes, un d’ells, és la de l’Estat perquè signa tots els tractats internacionals –aparenta disminueix el recurs, pateixen moments de sequera perquè el creació del discurs de la por, que es fa palpable i es materialitza una cosa– i, en el fons, no té la intenció de complir res del que cabal dels rius ha disminuït i, moltes vegades, tampoc tenen amb la seva presència. La relació discursiva i pràctica perquè t’a- diuen. En el marc jurídic, es veu que la gestió podria pertànyer infraestructures perquè l’Estat mai no les ha creades. Per tant, costumis a la idea, per quan entri l’exèrcit nord-americà. I l’altra a la comunitat col·lectiva, però aquests articles existeixen només han de comprar l’aigua, que acaba sent més cara que la de l’ai- és la resistència, moltes de les persones que apareixen als diaris per la pressió social que hi ha hagut. xeta. són lluitadores. És una forma de desarticulació política. pàg. 6 DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 PETJADES

L’anarquisme, a peu de ruta per Barcelona

La Ruta de l’Anarquisme, organitzada pel col·lectiu Turisme Tàctic, proposa un itinerari per Barcelona en autobús a través dels llocs que conformen la història del moviment llibertari a la ciutat.

Àlex Romaguera on les activistes es culturitzaven amb les El cantant Pau [email protected] obres de lletraferits i poetes tan rellevants Riba, en la passada com Joan Salvat-Papasseit. edició de la Ruta Era el 16 de juny de 1870 quan l’antic Altres indrets de referència són el per l’Anarquisme Teatre Circ Barcelonès, situat al carrer Camp de la Bota, on centenars d’anar- - de Montserrat, dins el Raval de Barce- quistes van ser afusellades a partir del ma- Turisme Tàctic lona, va acollir el primer Congrés Obrer ig de 1939; els locals de la CNT del carrer Espanyol, arran del qual el sindicalisme Joaquín Costa o de la plaça del Duc de català va incorporar-se a l’Associació Medinaceli; el Parc Güell, on el juliol de Internacional de Treballadors (AIT), 1977 es van celebrar les Primeres Jorna- coneguda també com la Primera Interna- des Llibertàries; les fàbriques del Poble- cional. L’antic Teatre Circ es troba a tocar nou; la presó Model o el cementiri de del Portal de Santa Madrona, on el 1936 Montjuïc, on avui reposen les restes dels el moviment llibertari va dirimir una dirigents llibertaris Buenaventura Dur- dura batalla en defensa dels drets de la ruti, Francesc Ferrer i Guàrdia o Ansel- classe treballadora. Allà, el 19 de juliol mo Lorenzo. d’aquell any, hi va morir un dels seus Gràcies a aquests paratges, les visi- militants més insígnies, Francisco As- tants redescobreixen les vicissituds d’un caso, quan participava –juntament amb moviment que, en determinats moments altres companys anarquistes– en l’assalt al de la història, va convertir la capital del desaparegut quarter de les Drassanes país en l’epicentre de la lluita revolucio- (que aleshores acollia la Comandància nària i la van transformar en la Rosa de foc. Militar de Marina), on els militars feixis- D’aquesta manera, Turisme Tàctic afe- tes s’havien atrinxerat a l’inici de la Gue- geix una nova activitat al seu programa rra Civil. En aquest indret, s’inicia el d’intervenció a l’espai públic, a través del recorregut amb el qual Turisme Tàctic qual rescata de l’oblit la història del lloc. ens apropa al sindicalisme llibertari de Barcelona. Des del Portal de Santa Ma- - drona, l’entitat ens endinsa al barri del Raval, on el 1940 una colla de milicians a- Ens descobreix els llocs del Raval on el narquistes encapçalats per Domingo I- moviment llibertari va afrontar barz i Quico Sabaté va intentar atemptar contra el general Franco, prop del monu- nombroses batalles ment a Colom. - També al Raval, Turisme Tàctic ens descobreix els immobles que van acollir Turisme Tàctic ha posat en marxa la el Sindicat de dones lliures, la Societat Ruta de la Infàmia, dedicada als autònoma de dones o els locals on es pu- blicaven les revistes Tierra y Libertad, Soli- espais denigrants per la població daridad Obrera o Acracia. Al mateix barri, la - ruta s’atura al carrer de la Cadena, just en el punt on, el 10 de març de 1923, va ca- A més de la Ruta de l’Anarquisme, el ure abatut a mans de pistolers del Sindi- col·lectiu –inspirat en altres experiències cat Lliure l’advocat sindicalista Salvador anàlogues– ha posat en marxa la Ruta de Seguí, el Noi del Sucre. la Infàmia, que, a través de la web, ofereix dades de monuments, carrers i altres Turisme en roig i negre espais de Catalunya dedicats a situacions La Ruta de l’Anarquisme s’estén cap a infames o denigrants per la població. altres indrets de Barcelona on el movi- Aquí, s’hi localitzen, per exemple, la sèrie ment llibertari ha estat protagonista. Així, de vestigis del franquisme que –com el per exemple, a la cruïlla del carrer Llúria Llapis del passeig de Gràcia de Barce- El cementiri de amb Gran Via de les Corts Catalanes, tro- lona– continuen dempeus. Montjüic acull la bem l’Hotel Ritz, on el sindicat CNT- Turisme Tàctic fa un exercici de tomba de UGT va muntar un menjador popular recerca amb el qual el col·lectiu pretén Buenaventura durant la Guerra Civil. Al número 24 del treure’ns de l’amnèsia col·lectiva per a- Durruti passeig de Sant Joan, passem per l’histò- profundir en els valors de la veritat i la - ric Ateneu Enciclopèdic Popular, l’espai justícia social. Turisme Tàctic BON VIURE DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 pàg. 7

Adéu a Déu… i a la religió

Joan Carles Marset aprofitant d’una tradició per reclamar [email protected] privilegis il·legítims que després li servei- xen per promoure els seus valors retrò- La recent visita del papa Benet XVI al nos- grads entre la societat. tre país, amb motiu de la consagració del Fins fa poc, les persones que volien temple de la Sagrada Família, ha permès abandonar la fe catòlica havien d’engin- comprovar un fet conegut des de fa yar-se un procediment per fer-ho, ja que temps, però que potser fins ara no s’havia l’Església no en tenia cap de previst, fins arribat a visualitzar de forma prou evi- al punt que el dret canònic encara consi- dent: l’existència d’un profund distancia- dera l’apostasia com un delicte. Amb el ment d’amplis sectors de la societat cata- temps, algunes iniciatives han anat defi- lana amb l’Església catòlica -sobretot amb nint un mètode coherent per demanar la la jerarquia eclesiàstica- i amb la pràctica baixa de l’Església catòlica sobre la base religiosa en general. Durant els darrers 25 del dret de la llibertat de consciència anys, les conviccions de la ciutadania han –reconegut per la legislació nacional i experimentat un canvi considerable a internacional– i l’aplicació de la llei de casa nostra. D’una banda, el fenomen de protecció de dades de caràcter personal la immigració ha fet visible la presència de 1999. El mètode consisteix a enviar de religions gairebé inexistents fins ara, una carta certificada al bisbat de la diòcesi però encara molt més rellevant és el pro- on vas ser batejada per notificar que vols cés de secularització, que ha portat un ser donada de baixa de l’Església catòlica. bon nombre de persones a abandonar de Hi ha diverses pàgines d’Internet que forma gradual i progressiva les creences i ofereixen models de carta molt ben ela- les pràctiques religioses. Aquest fet s’ha borats i on es donen consells que poden intentat minimitzar des d’alguns sectors ser molt útils per la gent que vol intentar- reticents a reconèixer la pèrdua d’in- ho, com la de l’activista valencià Albert fluència social de l’Església i la religió, Villanova (www.apostasia.es) o la d’Ateus però, quan s’analitza amb deteniment, es de Catalunya (www.ateus.org). comprova que es tracta d’un canvi radi- cal, sobretot si es valora en termes gene- - racionals. Fins fa poques dècades, es considerava Avui dia, un terç de la que la nostra societat era catòlica de forma població catalana i més gairebé monolítica. Avui dia, per contra, un terç de la població catalana i més de la de la meitat del jovent meitat del jovent que té entre divuit i 34 que té entre divuit i 34 anys es declara obertament no creient a les enquestes oficials, bé sigui agnòstica o anys es declara atea, com reflecteix l’últim baròmetre del obertament no creient Centre d’Estudis d’Opinió de la Genera- litat de Catalunya d’aquest mateix mes de a les enquestes oficials novembre. No obstant això, l’Església - continua intentant mantenir una posició hegemònica dins la societat i, per justifi- Un cop enviada la carta, poden passar car-ho, s’escuda en el fet que més del 90% diverses coses: que el bisbat respongui de la població és catòlica, segons ella… dient que la persona interessada ha estat perquè ha estat batejada! donada de baixa i que la seva condició Però, avui dia, a Catalunya, només d’apòstata s’ha anotat al marge del llibre són batejats poc més d’una tercera part de baptisme corresponent; que es pren dels nadons i, encara que molts pares i nota de la voluntat de la interessada d’a- mares sovint mantenen aquesta pràctica bandonar l’Església (amb comentaris o per tradició més que pel seu veritable sig- sense); que no es pot atendre la sol·licitud nificat religiós, cal tenir present que el per les causes més insòlites que es puguin bateig no només és una cerimònia de arribar a imaginar –algunes realment de- benvinguda vistosa. L’Església defineix el lirants– o, fins i tot, pot ser que es convidi bateig com un “sagrament” que –suposa- la interessada a mantenir una entrevista dament, és clar– allibera el nadó del “pe- per parlar del tema amb calma… i inten- El passat 7 de Finalment, l’arquebisbat de València ori fa que qualsevol possible reclamació cat original”, imprimeix un caràcter tar fer-la recapacitar! novembre els va presentar un recurs de cassació davant per la via legal quedi en mans de la justí- “indeleble” i comporta l’ingrés de la per- En cas que la sol·licitud no fos accep- carrers de del Tribunal Suprem, que el setembre de cia europea, sobretot des que el govern sona batejada a la comunitat de creients, tada, es pot presentar una reclamació da- Barcelona es van 2008 va emetre una sentència que desau- del president Zapatero ha decidit renun- és a dir, la converteix en fidel cristiana –i vant l’Agència Espanyola de Protecció de omplir de gent en toritzava l’Audiència Nacional amb ar- ciar definitivament a reformar l’actual catòlica, si és el cas– per tota la vida. Dades, que analitza el cas i emet una re- contra de la visita guments tan insòlits com que els llibres llei de llibertat religiosa, que hauria po- solució vinculant. Durant anys, l’Agència del Papa i de de baptisme no són fitxers –ja que no es- gut regular d’una vegada per totes el pro- L’alternativa: apostatar ha donat la raó sistemàticament a cente- l’esglèsia tan ordenats alfabèticament ni per data cediment per abandonar la religió i fer Davant d’aquesta incongruència, cada nars d’apòstates i ha obligat l’Església a - de naixement, sinó sols per la data de que depengués, tan sols, del desig i la cop més persones opten per apostatar o, recollir la seva voluntat als llibres de bap- Robert Bonet baptisme– i que, per això, no estan sota lliure voluntat de cada ciutadana. per dir-ho més planerament, abandonar tisme en forma d’inscripció marginal (no l’àmbit d’aplicació de la llei de protecció formalment l’Església catòlica –tot i que amb la destrucció física dels llibres o dels de dades, cosa més que discutible segons el terme apostasia es pot aplicar a qualse- assentaments, com volia alguna gent). la definició de fitxer que fa la normativa MÉS INFORMACIÓ: vol religió. Alguna gent ho fa simplement Algunes diòcesis, com les de València i europea. A més, aquest sistema d’arxiu per coherència personal, perquè no és Madrid, en un intent d’aturar la deserció no impedeix en absolut que l’Església — Marset, Joan Carles. Apostasía, el creient i no vol que se la consideri mem- de fidels, van decidir recórrer moltes d’a- processi les seves dades, com demostra el derecho a abandonar la religión. bre d’una organització religiosa que con- questes resolucions a l’Audiència Nacio- fet que és perfectament capaç d’emetre Ateísmo y laicidad. Ediciones de la tradiu les seves conviccions; d’altres, per- nal espanyola, que va tornar a donar la raó partides de baptisme o de trobar les dades Catarata, Madrid, 2008. què no volen que l’Església es continuï a les apòstates. de les apòstates. Ara per ara, aquest des- MÉS QUE MIL PARAULES DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010

Terra sembrada d’odi Quaderns d’Illacrua Marta Salinas. Alba Gómez, Mar Carrera i Pau Casanellas. i Pau Alba Gómez, Mar Carrera BON VIURE: A FONS: A FONS: Àlex Romaguera. Romaguera. Àlex FOTOGRAFIA: Joan Alvado [email protected]

çò és Istanbul. Un dels seus carrers més atapeïts, Isti- Així, ja són 30.000, les persones que han mort arran del con- PETJADES: klal. Cada dia, milers de persones el creuen, amb els flicte entre Turquia i els kurds durant els darrers 30 anys. somnis més variats divagant a la ment i l’esperança al Alguns van pujar a les muntanyes per poder parlar la seua llen- i Carles Masià. Gemma Garcia

seu cor. Milions de memòries i plans de futur alimen- gua; d’altres, van ser enviats a l’armada per complir el servei CONTACTE: tenA aquests camins diàriament. militar obligatori. Tots ells, nadons de la mateixa terra. Ara, tots Però la gent de la imatge, en concret, camina per Istiklal amb són nens morts a la mateixa terra. pancartes que clamen “Pengeu-los!”; estan cabrejats amb el Si ningú atura aquest joc macabre, d’ací vint anys, el nom- govern turc pel seu comportament –que consideren tou– en el bre de morts superarà els 60 milers. Però, darrere de cadascuna procés de pau amb la guerrilla kurda. En lloc d’acostar postures, d’aquestes xifres objectives, sense ànima ni rostre, hi ha una demanen la mort de més guerrillers kurds per poder equilibrar vida que se n’ha anat, extingida com la llum tènue d’un ciri en

l’equació amb els seus propis cadàvers. Però quan algú decideix apagar-se. Milers de dies futurs que no seran viscuts, un per • Gironès P. Roger continuar per aquesta senda, el joc mai no s’acaba. I la mort és cada innocència que va ser segrestada massa prompte. l’únic joc on no hi ha guanyador. Xifres que parlen de nadons alletats per l’odi, capaços de vomi-

Des de fa 30 anys, els nens creixen en aquesta terra envoltats tar odi. Nens que moriran havent matat ja altres nens… I persisteix Buenaventura. i Mireia Jordi Garcia per una ira que mai no envelleix. Creixen aprenent a odiar d’al- la ira capaç de convertir un nen petit en un assassí… Tornant la tres nens. Després, arribat el moment, alimentaran els seus pro- terra 1.000 cops erma... Creant un assassí furiós per cada nen. pis fills amb la mateixa ira heretada dels pares. Com la mateixa MIRALLS: terra, aquests nens han restat erms durant generacions. Nermin Yildirim QUADERNS D’ILLACRUA: COORDINACIÓ DISSENY GRÀFIC: DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 observatori dels mitjans • 13

, observatori dels mitjans [email protected]

TELEVISIÓ TELEVISIÓ Fi de la publicitat als informatius TV3 fa propaganda d’Artur Mas

l Ministeri d’Indústria espanyol va presentar quatre esborranys d’instrucció l programa especial Eleccions 2010, que les cadenes de la Corporació Esobre publicitat televisiva davant la Comissió Permanent del Consell Assessor ECatalana de Mitjans Audiovisuals van emetre el 28 de novembre amb de Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (CATSI). Els textos inclouen motiu de la celebració de les eleccions al Parlament de Catalunya, va la proposta de prohibir el patrocini i les promocions comercials als “programes incloure –al final– un vídeo on es relatava el perfil del candidat guanyador, informatius d’actualitat”. Diàriament, trobem abundants exemples d’aquests que finalment va ser el de Convergència i Unió Artur Mas. Sota el lema casos. Per exemple, quan una determinada marca de combustibles patrocina la sec- Artur Mas, la perseverança, es va utilitzar un llenguatge més literari que ció del temps o quan una marca de cotxes patrocina la secció dels esports. Aquests periodístic i es va destacar més qualitats i aspectes personals que aspec- són alguns dels casos amb què ens trobem habitualment. Últimament, però, s’ha tes professionals, ja que, tot i que van mencionar cadascun dels càrrecs posat de moda la publicitat que usa els presentadors i presentadores com a promo- que ha tingut, no van esmentar en cap moment què ha fet el polític conver- tores del producte. En aquest sentit, ens trobem que, al programa Los Deportes de gent al capdavant d’ells. Van parlar dels records, les sensacions i els desitjos d’Artur Mas i, per definir la seva trajectòria, Cuatro, presentat per Manolo Lama i Manu Carreño, podem veure un repartidor de van usar paraules com “travessia” o “destí”. La veu en off va qualificar el seu ascens polític de “ràpid, sòlid i perseverant”. pizzes entrant al plató en ple programa. O, als informatius de Telecinco, podem “Distès”, “madur”, “responsable”, “amb sentiments”, “fort i amb el vent a favor”, són algunes de les expressions que es van observar com el presentador Pedro Piqueras ens informa que torna a casa conduint usar per definir els seus posats. Amb aquest vídeo, es va destacar més la seva personalitat que les seves polítiques, de un cotxe determinat –que és “esportiu i elegant”– i, tot seguit, ens diu que l’endemà manera que ha esdevingut un document més propagandístic que no pas periodístic. M.S. ens oferirà “tota l’actualitat”. MANU SIMARRO

INTERNET RÀDIO La Haine celebra el seu desè aniversari Dificultats financeres

a Haine, un projecte d’autonomia informativa dels moviments socials, va per Ràdio Arrels Lcelebrar el seu desè aniversari el mes d’octubre. Nascut l’any 2000, ha estat altaveu de diferents lluites arreu de l’Estat espanyol i del món. Els seus valors àdio Arrels –l’única ràdio de la Catalunya Nord que emet exclusiva- són el respecte per l’autonomia informativa, l’horitzontalitat i l’autogestió. Rment en català– afrontarà el trentè aniversari l’any 2011, enmig També aposten per facilitar eines d’informació i no –segons expliquen– per fer d’una situació econòmica complicada, donat el retard de les subven- de “pseudoperiodistes”, ja que es consideren “partícips de les lluites”. Amb la cions que rep de la Generalitat de Catalunya. Com que és una ràdio asso- celebració del desè aniversari, fan balanç i consideren que “construir canals de ciativa, la llicència no permet que emetin publicitat. Això, juntament comunicació autònoms és fonamental perquè puguem seguir”, ja que “possibi- amb el retard d’una part de la subvenció de 2009 i de 2010 i el fet de no lita l’encoratjament amb la construcció un moviment cada vegada més fort”. tenir garanties del cobrament de la de 2011, fa que no puguin fer front a Sobre el paper de la contrainformació en format web, asseguren que “té coses un deute de 52.200 euros, una quarta part del seu pressupost anual. positives”, però també “coses negatives, com la possibilitat d’encoratjar l’acti- Davant aquesta situació, la ràdio, fundada el 1981 amb l’arribada al visme virtual o la sobresaturació d’informació”. Entre els objectius de cara al futur, el nucli de La Haine a Barcelona s’està plante- poder de Mitterrand, ha fet una crida a la solidaritat i ha iniciat una jant “crear una web dins el projecte de La Haine amb informació només dels Països Catalans”, com ja fan des de fa temps amb una recollida de fons arreu dels Països Catalans (hi podeu participar entrant secció que tracta exclusivament temàtiques relacionades amb Euskal Herria. M.S. a http://www.arrels.net). Ràdio Arrels arriba al 75% de la Catalunya Nord i estava a punt d’obrir una delegació a Ceret. M.S.

PREMSA Wikileaks: l’imperi al descobert

Manu Simarro (El País, The New York Times, Der Spi- que emprendran mesures. Són excu- egel, The Guardian i Le Monde), parlen ses, un pretext recurrent per aturar el ikileaks, l’agència de perio- de les intimitats d’algunes de les prin- periodisme, la investigació i l’aproxi- disme d’investigació funda- cipals líders a escala planetària, dels mació ambiciosa als fets tal com pas- Wda per Julian Assange, conti- interessos reals que s’amaguen rere els sen i no tal com volen fer-nos creure nua despullant governs, empreses i, interessos manifestos i de realitats que passen. El periodisme que apunta aquest cop, un imperi. Es tracta de la escandaloses que els màxims manda- cap a dalt. Ara, gràcies a Wikileaks, filtració més gran de la història, més taris d’arreu s’han afanyat a desmen- sabem la veritat sobre l’Iraq, l’Afganis- de 250.000 documents que deixen la tir. Hillary Clinton i Leire Pajín només tan, el joc brut –i il·legal– dels Estats diplomàcia dels Estats Units nua. Els són dos exemples de la por. Ambdues Units amb els seus aliats i, pròxima- escrits, el contingut dels quals està han afirmat que aquesta filtració ment, tal com ja ha anunciat Assange, sent desvetllat amb comptagotes pels “posa en perill vides humanes i la se- sobre un dels grans bancs dels Estats cinc diaris que van difondre la filtració guretat dels estats” i han amenaçat Units. Algú en dóna més?

FREQÜÈNCIES LLIURES I POPULARS [RÀDIO I TELEVISIÓ] Ràdio Bronka 104.5FM (també 96.6FM de 00h. a 14h.) Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contra- banda.org | Ràdio Línea IV (només web) Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio RSK (només per internet) Barcelona www.rsk.cat | Ràdio Trama 91.41FM Sabadell www.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Postscriptum Radio (només per internet) Terrassa www.pos- tscriptumradio.org | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.net | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Mal- va 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org | La Tele 52UHF Gràcia (Barcelona) www.okupemlesones.org | Coettv Nou Barris (Barcelona) [email protected] | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org 14 • directa DIRECTA 207

, espai directa

PUNTS DE VENDA:

BARCELONA. LES CORTS: Copisteria Facultat de Biologia UB | Copisteria Facultat de Física i Quí- mica UB | Llibreria l’Economista Facultat d’Eco- nomia UB. GRÀCIA: Llibreria Aldarull • Martínez de la Rosa, 57 |Cap i Cua• Torrent de l’Olla, 99 |In- foespai • Plaça del Sol, 19 |Taifa• Verdi, 12 | Quiosc Punt i Coma • Guillem Tell, 29 | Estanc • Roselló amb Castillejos. EIXAMPLE: Quiosc Manu • Nà- pols-Rosselló. CLOT: La Farinera • Gran Via, 837 | CSO La Revoltosa • Rogent, 82. SANT ANDREU: Pa- AQUEST NADAL, tapalo • Rubén Dario, 25 | Bar La Lira • Coroleu, 14 | Quiosc Comerç • Plaça Comerç | Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10 | Trèvol • Portugal, 22. NOU BA- CADA CISTELLA AL SEU CORRAL RRIS: Ateneu Popular de 9 Barris • Portlligat, 11- 15 | Can Basté • Passeig Fabra i Puig, 274 | Casal de Joves de la Guineueta • Pl. ca n’Ensenya, 4. CIUTAT VELLA: AQUENI • Méndez Núñez, 1 principal |Xar- xa Consum Solidari • Pl. Sant Agustí Vell, 15 |El er fer passar millor el fred, la — 1 samarreta i un davantal de Catalunyam — 1 lot de cerveses de la Companyia Cervesera del Lokal • Cera, 1 bis | La Rosa de Foc • Joaquín Costa, boira i el mal temps, aquest Na- — 1 torró de xocolata amb ametlla i avellana de Cacau Montseny 34 | Quiosc Colom • Rambles | Quiosc Tallers • dal, si et subscrius a la DIRECTA, Pastisseria — 1 lot Malea que inclou: te de Nadal. Te negre amb Rambles | Quiosc Canaletes • Rambles | Quiosc P Hospital • Rambles. SANTS: Centre Social de a més de col·laborar i ajudar-nos a — 1 ampolla d'oli d'oliva verge extra de la Cooperativa espècies i fruites. Infusió digestiva de Malea. Bribón Sants • Olzinelles, 30 | Espai Obert • Violant d’- sustentar el nostre projecte, entraràs del Camp de Viniaxa de xocolata blanca amb quinoa de comerç just. Bribón Hongria, 71 | La Ciutat Invisible • Riego, 35 | Terra al sorteig de tres cistelles nadalen- — 1 ampolla de cava ecològic de Can Bofill de xocolata negra amb avellanes de comerç just. Mel d’Escudella • Premià, 20 | Teteria Malea • Riego, ques amb productes de la terra. — 1 lot La Múrgula: tres sabons naturals elaborats amb de Mil Flors de Cal Valls agricultura ecològica. Sucre 16. POBLENOU: Llibreria Etcétera • Llull, 203. BE- Potser aquest Nadal no matareu el greix de coco ecològic, olis macerats, olis essencials i panela de comerç just. Val per un berenar a la Teteria LLATERRA: Quiosc de Ciències de la Comunicació. gall, però sí que podeu emportar-vos argila verda i avena. Una crema facial hidratant Malea. BERGA: Llibreria La Mafalda • Plaça Viladomat, 21. CALDES DE MONTBUI: Quiosc de la gasolinera• una cistella al vostre corral, si feu la regeneradora. Un oli de massatge relaxant muscular — 1 ampolla de ratafia de nous i herbes d'Esparreguera Av. Pi i Margall, 120 | Quiosc del Caprabo • Av. Pi i vostra subscripció des de principis de indicat per la tensió, les contractures musculars... — 1 ampolla de crema de ratafia d'Esparreguera Margall, 183. CARDEDEU: Quiosc del Centre • Ctra. desembre fins al 14 de gener. Sorteja- — 1 ampolla de vi blanc de serè de l'Olivera — 1 ampolla de vi rosat Vermell 2009 dels Cellers de Cànoves, 4. CORBERA DE LLOBREGAT: Llibreria rem tres cistelles plenes amb: — 1 ampolla de vi blanc de roure de l'Olivera Camp de 2 el Llapis • Sant Antoni, 20 | Llibreria Corbera • Pg dels Arbres, 4. ESPLUGUES DE LLOBREGAT: Ubud Artesania • Mestre Joaquim Rosal, 22. GIRONA: Lli- breria 22 • Hortes, 22 | Llibreria Les Voltes • Plaça microcerveseria. Utilitza el sistema la Garrotxa, que treballa fent dolços i peu de la muntanya de Rocacorba (La del Vi, 2 | La Màquia • Vern, 15. | Quiosc • Plaça Ca- d’elaboració tradicional anglès amb salats d'arreu dels Països Catalans, Febró). Tlf.: 972 429 625 - 637 972 343 talunya. GRANOLLERS: Llibreria La Gralla • Plaça un procés productiu manual. pastissos i postres tradicionals i - [email protected] dels Cabrits, 5 | Anònims • Miquel Ricomà, 57 |El CATALUNYAM: produeix samarre- Companyia Cervesera del Montseny propostes innovadores d'autoria. Racó Ecològic • Roger de Flor, 85. LA PALMA DE tes gastronòmiques, plantejades / Polígon Industrial l'Avellanet / C. Alta maduix, 6, Olot (Girona). CELLER CAMP DE CERVELLÓ: Estanc La Palma • Av. Catalunya, 31. L’- amb un disseny acurat, apropant- C.Del Feu 15 / 08554 - SANT MI- Tel: 972268787; cacaupastisse- DOS: elabora HOSPITALET DE LLOBREGAT: Quiosc Montserrat • Pl. Mare de Déu de Montserrat | Quiosc • Plaça del nos seductorament a la nostra QUEL DE BALENYÀ (Seva) Tel. +(34) [email protected]; http://cacaupastis- artesanalment vins Repartidor | La Resistència • Rosalía de Castro, cuina sota l’eslògan Els sabors de 938 123 217 / Fax. +(34) 938 123 236. seria.com d'alta expressió amb potencial 92. LLEIDA: Ateneu La Maranya • Parc, 13 | La Fal- Catalunya es mengen el món, amb www.ccm.cat/ aromàtic i gustatiu per consumir, cata • La Panera, 2 | Quiosc Discom • Alfred Peren- la voluntat d’arribar a totes les COOPERATIVA tant joves com envellits. ya, 64 | Espai Funàtic • Pi i Margall, 26. MATARÓ: taules i paladars. Les podem veure a TETERIA DEL CAMP DE C. Quarters, 6 08733 Pla del Penedès Llibreria Robafaves • Nou, 9. MANRESA: Moe’s • www.catalunyam.cat MALEA: és una VINAIXA: és una Tel: 93 8988585/ 677341151 Joc de la Pilota, 9 | Quiosc Arroniz • Avinguda de les Bases, 31. MOLINS DE REI: Comerç Just • Mer- cooperativa entitat que dispo- [email protected] cat Municipal | Llibreria Barba • Rafael Casanova, L'OLIVERA: és una autogestionària sa de seccions d'oli, 45. EL PRAT DE LLOBREGAT: Quiosc Piscis • Avin- cooperativa d'integració que fa més de 5 anys que ofereix un raïm, ametlles i subministraments. RATAFIA D'ESPARRE- guda Montserrat, 45. REUS: Bat a Bat Kultur • social que elabora vins i servei de teteria al barri de Sants, Està inscrita com una de les funda- GUERA: La ratafia de Sant Elies, 29. RIBES DEL GARRAF: Llibreria Ga- olis cercant d’expressar- amb una carta de més de 50 varie- dores de la Denominació d'Origen nous i herbes, produï- baldà • Plaça de la Font, 2. SABADELL: Can Capa- ne el seu origen: una terra i una gent tats de tes i infusions i un ventall Protegida Les Garrigues. da artesanalment als blanca • Comte Jofre 30. SANTA COLOMA DE GRA- MENET: Associació Cultural Popular Aramateix • que ho interpreta al darrere. molt ampli de dolços casolans. S.C.C.L. del Camp de Vinaixa. Plaça peus de Montserrat, és Montserrat 3. | La Krida • Sicília, 97. | Ateneu Julia L'Olivera Cooperativa La Plana, s/n. C.Riego, 16, baixos. 08014 Barcelo- del Arbres, 3, 25440 Vinaixa (Lleida) una beguda centenària Romera • Santa Rosa, 18. SANT BOI DE LLOBREGAT: 25268 Vallbona de les Monges. na tel: 93.331.20.30 teteria- Tel: 973 17 53 09 www.cooperativa- elaborada amb nous verdes i una Ateneu Santboià • Av. Maria Girona, 2. SANT FELIU Lleida Tel / Fax: + 34 973 33 02 76; malea.blogspot.com delcampdevinaixa.cat; coop.vinai- àmplia varietat d'herbes (més de 40 DE LLOBREGAT: Teteria Índia • Jacint Verdaguer, 9 [email protected] skype:olive- Horaris: de dimarts a dissabte de 10 [email protected] diferents). Bo-Art. C. Balmes - | Ateneu Sanfeliuenc • Vidal i Ribas, 23. SANT JOAN DESPÍ: ra.export a 14h i de 16h a 22h diumenges de Esparreguera Kiosk Dot • Pg. Canal s/n amb Av. Barcelo- na. LA SEU D’URGELL: Llibreria La Llibreria • Sant 16h a 22h dilluns tancat LA MÚRGULA: Ot, 1. SOLSONA: Llibreria Cal Dach • Sant Miquel, COMPANYIA CERVESERA Elaboren productes CAN BOFILL: és una cooperativa de 5. TARRAGONA: CGT Tarragona • Rambla Nova, 97- DEL MONTSENY: Artesa- CACAU PASTISSE- amb olis medicinals producció agroecològica de tempo- 99, 2n pis. TERRASSA: L’Estapera • de Baix, 14. VA- nals, Integrals i Naturals és RIA: és una proposta procedents de rada i que, a més, introdueix LÈNCIA: Café Tendur • Historiadora Sílvia Romeu, com podem definir les artesana de pastisse- maceracions i destil·lacions de varietats tradicionals. 6 | Llibreria Sahiri • Danzas, 5 | Bar Terra • Baró VIC: cerveses que produeix aquesta ria compromesa feta a plantes cultivades o recol·lectades al http://calapaca.blogspot.com/ de Sant Petrillo, 9 | Sodepau • Carnissers 8. Llibreria La Tralla • Riera, 5. VILADECANS: CSO Els Timbres • Av. de la Generalitat, 27 | Llibreria — PROMOCIÓ VÀLIDA DE L’1 DE DESEMBRE FINS EL 14 DE GENER — Els Nou Rals • Sant Joan, 19. VILAFRANCA DEL PE- NEDÈS: La Fornal • Sant Julià, 20. ✁ ✁ MINISUBSCRIPTÒMETRE La Directa et convida a veure els espectacles de La Quadra Màgica al teatre Utopia del Poblenou (C. Pujades 280, Bcn). Presentant la següent entrada podràs gaudir d’un descompte de 8 euros, tant a Neron com a Prometeu. Promoció vàlida fins l’11 de desembre. 1.500 1.314 1.350 1.200

1.050

900

750

... 600 I ARA ’NS A POSA 450 1.500! 300 DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 r0da el món • 15

, roda el món [email protected]

EGIPTE • LA JORNADA ELECTORAL SE SALDA AMB DESENES DE PERSONES FERIDES I CENTENARS DE DETINGUDES La ‘festa’ de la repressió

Marc Almodóvar Barcelona

a jornada electoral d’Egipte se celebra allunyada de la pau i la Ltranquil·litat que defensa el rè- gim. Fins i tot el diari oficialista El Ahram va triar un eufemisme per fer aquest titular: “Els egipcis trien en- mig d’una forta competència”. Safwat el-Sherif, secretari general de l’NDP, va considerar les eleccions parlamen- tàries com una “festa” i va assegurar: “La nostra democràcia es fa més forta dia rere dia”. Res més lluny de la reali- tat, les persones ferides es compten per desenes i la gent detinguda per centenars, en una jornada electoral marcada per la confrontació i les denúncies de frau i mort. Cal recordar que el règim egipci va denegar la pre- sència d’observació internacional durant els comicis. Davant d’això, diverses organitzacions de drets hu- mans van provar de monitoritzar el procés de forma independent. Els Ger- mans Musulmans ho van fer a través del portal shahid2010.com, mentre els Grups de Drets Humans ho van fer a través de la Coalició egípcia pel monitoratge de les eleccions, que ja ha denunciat que “la violència és una de les característiques més evidents del procés electoral”. Alguns d’a- quests observadors també han denun- ciat que van patir intimidacions i fins i tot detencions i tortura. Als voltants d’un col·legi electoral, un policia barra el pas a la gent (6 d’octubre) El diari ‘El Badeel’ cens, comissionades electorals om- tingut, aparentment, sota falses acu- constitucionals i la cancel·lació de la candidatures com a independents i plint butlletes electorals de persones sacions, tot i que una ordre judicial va supervisió judicial, mostra –segons tenen una seu fixa al Caire. Donats els xifra disset víctimes: no presents, candidates oficialistes instar al seu alliberament fa una set- diverses anàlisis– la voluntat de con- indicis de frau, nombroses veus de la amenaçant amb espases les votants, mana. trol total del procés que vol exercir el germandat havien instat la formació la majoria d’elles persones que diuen amb orgull que règim. L’objectiu és estalviar-se sor- a boicotejar les eleccions, com van fer han votat més de quatre vegades, preses com la dels 88 diputats que recentment els seus homòlegs a Jor- van morir davant urnes plenes de vots abans que s’o- Egipte compta van aconseguir els Germans Musul- dània, però es van acabar imposant brin els col·legis i un gran nombre de mans el 2006. La importància d’a- les tesis a favor de concórrer a la con- dels col·legis baralles als carrers de diverses ciu- amb una població questes eleccions rau en el fet que tats del país. Segons denuncien les seran el pas previ cap a les presiden- electorals organitzacions de monitoratge, es va de 80 milions de cials de l’any vinent, on es rumoreja Les privatitzacions impedir l’accés de nombroses candi- que Hosni Mubarak, de 82 anys, pas- El nombre de morts varia segons dates als col·legis electorals. De fet, el persones, però sarà el relleu al seu fill Gamaal. d’empreses han les fonts. El diari independent El Tribunal Administratiu, en una Segons la constitució, les candidatu- Badeel xifra disset víctimes mortals. escletxa no controlada pel règim, ja només 41 milions res presidencials només poden sortir obert una onada de La majoria es van produir davant ma- havia aturat les votacions a 24 demar- a través del Parlament, fet que impe- teix dels col·legis electorals. Entre cacions del país 48 hores abans de la tenen dret de vot diria que l’excap de l’Agència Nuclear lluites socials al país elles, hi hauria el fill d’un candidat jornada per la falta de garanties per Mohamed El Baradei participés a la d’Ain Shams i Mattariya, que va morir les persones candidates de l’oposició. El règim, que ha anunciat reitera- carrera electoral. També cal destacar tesa. Mubarak utilitza a bastament després de rebre diverses ganivetades Alguns mitjans i organitzacions de dament aquestes eleccions com les que, fruit d’una nova llei de quota, el l’”amenaça islamista” per no cedir davant mateix d’un col·legi electoral. drets humans informaven que un més grans de la història d’Egipte, 12% de la nova cambra (64 seients) quotes de poder a Occident. Amb una Cinc persones més van morir després gran nombre de matons haurien estat xifra la participació en el 25%, mentre està reservat a diputades dones, cosa economia ja completament liberalit- que un cotxe les atropellés davant del reclutats pels cossos policials amb diversos grups de drets humans asse- que incrementarà la seva presència zada, on les privatitzacions d’empre- col·legi electoral i una nena de cinc l’objectiu d’intimidar les votants de guren que no ha passat del 10%. Cal un 1.500% (ara, n’hi havia quatre). La ses han obert una onada de lluites anys va ser atropellada a Port Saïd per l’oposició. El cap de campanya dels tenir en compte que, en un país amb cota es mantindrà, segons la nova llei, socials al país, la comunitat interna- un comboi del Partit Democràtic. De Germans Musulmans a Hamul va de- prop de 80 milions d’habitants, tan fins el 2020. També cal destacar que, cional insta molt tímidament el rè- fet, Sanitat ja havia decretat la jor- nunciar que havia estat detingut i tor- sols 41 tenen dret de vot. Els resultats constitucionalment, deu escons són gim a emprendre mesures aperturis- nada com una situació d’”estat d’e- turat durant la mateixa jornada elec- –que són el menys important i que gai- escollits a dit pel president Mubarak, tes. Egipte és un dels principals aliats mergència” als hospitals, davant l’ex- toral. De fet, els Germans Musulmans rebé tothom admet que seran mani- que sol premiar els partits de l’oposi- estratègics a la zona –sobretot per les pectativa de possibles enfrontaments. –principal grup d’oposició al país– pulats– encara no s’han publicat al ció més benvolents amb el règim. seves relacions econòmiques i diplo- han denunciat l’arrest de més de 180 tancament d’aquesta edició, però el màtiques fluïdes amb Tel Aviv– i és un Frau i coerció a les urnes activistes durant la jornada electoral, partit governamental NDP de Hosni El malabarisme estratègic d’Egipte dels màxims beneficiaris de les aju- Els vídeos sobre els fraus comesos que se sumen al miler de persones Mubarak no s’espera perdre la majo- Els Germans Musulmans, principal des econòmiques i militars dels Es- arreu del país estan omplint les xar- que van ser detingudes durant la cam- ria de dos terços del parlament que grup d’oposició al règim, són un cas tats Units a la zona. No en va, el Caire xes socials d’Internet en un clam de panya. Onze d’elles van ser condem- manté des de 1979. És el primer cop curiós. Il·legalitzats com a formació va ser la primera parada diplomàtica denúncia popular contra els abusos nades a dos anys de presó. Cal desta- que el país celebra unes eleccions par- política (com tots els partits religio- al món àrab d’un Obama que va quali- del règim Mubarak. Votants que no car que el periodista independent lamentàries en un sol dia, cosa que, sos), són tolerats i utilitzats pel règim ficar Mubarak com un polític amb troben el seu nom a les llistes del Youseff Shabaan encara es troba de- juntament amb les darreres esmenes per perpetuar-se. Presenten les seves “molta experiència”. 16 • roda el món 1 de desembre de 2010 • DIRECTA 207

, roda el món

PORTUGAL • LA POBLACIÓ ES MOBILITZA CONTRA LES MESURES D’AUSTERITAT APROVADES PEL GOVERN La vaga més gran del país des de la Revolució dels Clavells

Anna Lite Lisboa

ls principals sindicats portugue- sos (CGTP i UGT) van celebrar, el E24 de novembre, una vaga gene- ral a tot Portugal per protestar contra les mesures d’austeritat aprovades pel govern. Segons les dades sindicals, el seguiment va ser del 85%, cosa que sig- nifica que tres milions de treballadors i treballadores no van anar a treballar. Tots els vols nacionals van ser supri- mits, els ports no van registrar activi- tat, els transports públics ni tan sols van fer serveis mínims, els centres de salut, les escoles i les universitats es trobaven pràcticament desertes i la majoria de dependències judicials i d’a- juntament locals es van tancar. Tot i que la vaga va afectar majoritàriament el sector públic, també es van registrar nivells de participació elevats a d’altres sectors. Un exemple paradigmàtic és el de la banca. La Caixa Geral de Depósi- tos va haver de tancar el 45% de les agències que té al país. Entre d’altres coses, es preveu la disminució de les ajudes socials o la flexibilització La vaga general contra les mesures anticrisi del govern portuguès ha paralitzat els transports del mercat laboral cials, el 53,5% dels treballadors i les treballadores d’entre quinze i 24 anys Des de primera hora del dia, grups tenen un contracte precari; el 20% de de piquets es van mobilitzar per tot el la gent entre 25 i 49 anys i el 10% país. Es van constatar xantatges, ame- entre els 50 i els 64 anys. A més, a Por- naces, canvis de torns i, fins i tot, ser- tugal, el sou mínim és de 475 euros i, veis de taxis per garantir que tothom tot i que l’any 2006 es va signar un anés a la feina. La majoria de comerços acord perquè arribés als 500 euros el van optar per obrir. Però hi havia poca 2011, sembla que hi ha alguns intents gent i poca activitat al carrer. Només se de boicotejar-ho. sentien les veus dels piquets i de la gent que protestava. A Lisboa, el Coro da Achada va sorprendre nombroses via- Segons un informe nants entonant cançons revolucionà- ries pel centre de la ciutat i va incomo- de la Comissió dar els cossos de seguretat instal·lats a les estacions, els centres comercials i Europea, Portugal altres establiments. A primera hora de la tarda, els col·lectius Precári@s Infle- és un dels tres xíveis i Intermitentes do Espectáculo e do Audiovisual (IEA) van convocar una països amb uns concentració a la plaça do Rossio. Més tard, prop de 2.000 persones van recó- índexs més elevats rrer els carrers de la Baixa durant una manifestació anticapitalista convo- de treball precari cada per diversos col·lectius de la ciu- tat. Al vespre, unes 1.000 persones van És per tot això que la gent va sortir acudir al concert organitzat pel Sindi- Un home observa un cartell que recull els trajectes que es van suprimir al carrer amb ràbia, per seguir la vaga cato dos Professores (SPGL) a la plaça general més gran que ha viscut Portu- Figueira. I, encara a la nit, centenars de sibilitats, el govern ha decidit aprovar 10,9%. Entre d’altres coses, aquestes cials per convertir-se en productes gal des del 25 d’abril de 1974, durant la persones es van concentrar a la Casa do una sèrie de mesures d’austeritat, que mesures d’austeritat preveuen la taxats amb un 23%) i retallades als sec- Revolució dels Clavells. L’endemà, però, Grevista (la Casa del Vaguista), ocu- suposen el tercer Programa d’Estabili- reducció dels sous del funcionariat, la tors públics (especialment la sanitat i tot va tornar a la normalitat. Per això, pada el dia anterior pel Coletivo Maté- tat i Creixement (PEC). Els agents so- congelació de les pensions, la disminu- l’educació). diversos col·lectius i associacions ria Bruta i desallotjada per la policia cials portuguesos, però, es queixen que ció de les ajudes socials, la flexibilitza- Amb tot això, segons l’Informe a- estan preparant noves mobilitzacions durant la jornada de vaga. els pressupostos de 2011 parteixen de ció del mercat laboral, l’empitjorament nual sobre el mercat laboral de la Co- perquè, com cridava alguna gent du- premisses totalment irreals, com el fet de les condicions del sector autònom, missió Europea, publicat el 25 de rant la manifestació del 24 de novem- Els motius de l’aturada que el PIB creixerà un 0,2% (comptant l’augment de l’IVA i l’IRPF (l’IVA pujarà novembre, Portugal és un dels tres bre, volen “Greve Geral até ao Carna- Sota l’argument que la majoria de la amb un augment de les exportacions) o un 2% en tots els seus graons i alguns països amb uns índexs més elevats de val” (Vaga General fins que arribi població viu per sobre de les seves pos- que la taxa d’atur es quedarà només al productes deixaran de ser béns essen- treball precari. Segons les xifres ofi- Carnaval). DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 roda el món • 17

, roda el món

MÈXIC • DIFERENTS SECTORS SOCIALS CRITIQUEN LES CELEBRACIONS DEL GOVERN DE CALDERÓN A 100 anys de la Revolució mexicana

Maria Ortuño i Òscar Romero ARXIU Mèxic i Barcelona

vui dia, les historiadores i ana- listes encara no es posen d’a- Acord a l’hora de qualificar com a revolució o no els fets que van suc- ceir a Mèxic ara fa 100 anys. El que és cert, però, és que, el 20 de novembre de 1910, el país va iniciar un enfronta- ment armat que va durar deu anys i va provocar la mort de prop d’un milió de persones. A l’arrel del conflicte, hi havia dos temes recurrents al llarg de la història mexicana: la lluita pel poder –entre diferents grups, després de la caiguda de la dictadura de Porfi- rio Diaz– i el repartiment de la terra, defensada pel camperolat, que s’iden- tificava amb Emiliano Zapata. El govern ha celebrat el centenari dels fets aquests darrers dies. Tot i que el president Felipe Calderón va prome- tre uns festejaments “austers, però inoblidables”, es calcula que els costos de les commemoracions de la Indepen- dència i de la Revolució ascendeixen a uns 2.900 milions de pesos (prop de 175 milions d’euros aproximadament). Els discursos oficials, lluny de revisar les causes socials profundes del con- flicte, han emfatitzat el valor de la democràcia i la lluita contra el narco- tràfic. “L’objectiu de la Revolució va ser la democràcia, a la qual cal defensar dels seus enemics”, va afirmar Calde- rón durant el seu parlament. “Les constitucions ni tan sols reconeixen la nostra existència”, El tren, un símbol de la Revolució mexicana, va ser un element estratègic que es va utilitzar com a transport, hospital, habitatge o campament però “la Revolució cam (Sonora, Mèxic), les organitza- de Cananea –propietat de l’empresa ça al país, sobretot al nord –on lluita- glésia. L’article 27 va declarar l’Estat cions participants han declarat que “la Grupo México– per posar fi a una ven el villistes– i al sud –controlat propietari de les terres i les aigües, va va costar molta sang lluita històrica de la Revolució va cos- llarga vaga laboral en demanda de pels zapatistes. Finalment, Diaz va crear l’ejido –una forma de propietat tar molta sang als pobles indígenes”, salut i seguretat. Paradoxalment, just fugir a França i Madero va arribar a comunal que convivia amb la petita als pobles indígenes” però “les successives constitucions de al mateix lloc on, fa 104 anys, va la presidència després de les elec- propietat– i va prohibir la gran propie- 1824, 1857 i 1917 ni tan sols reconeixen començar una vaga que es considera cions de 1911. Per alguns sectors, la tat terratinent. Però, el text constitu- Per altra banda, durant aquests la nostra existència”. el detonant de la Revolució. Revolució havia acabat, però el cam- cional ha sofert modificacions subs- dies, nombroses organitzacions soci- perolat –que no s’identificava amb el tancioses des de la seva promulgació. als, camperoles i indígenes han mani- La història torna a nou govern– va continuar prenent El canvi més important el va dur a festat que no tenen “res a celebrar”. En passar per Cananea La Constitució de terres de les grans hisendes amb la terme l’any 1991 el govern de Carlos el marc del primer Foro Nacional e In- El mes de juny d’enguany, la policia i protecció de les armes. El 1913, Victo- Salinas de Gortari, que va modificar ternacional en Defensa del Agua, que l’exèrcit (amb el suport de dos heli- 1917 es considera riano Huerta va fer un cop d’estat i l’article 27. La reforma va convertir es va celebrar el 21 de novembre a Ví- còpters) van assaltar la mina de coure va assumir la presidència. Madero va tres milions d’ejidatarios en propieta- una de les més morir assassinat. Posteriorment, ris formals i va obrir les possibilitats Huerta va ser derrotat i es va establir a la mercantilització de les àrees co- avançades de la seva una pugna per la presidència entre munals. > La dona a la Revolució Mexicana convencionalistes i constituciona- època en matèria listes. Van guanyar els sectors cons- Actes al Barcelonès airebé no s’ha esmentat cap dona –tret de Carmen Serdán– durant les titucionalistes i Venustiano Carran- Als centres socials La Rimaia, La Gcelebracions del govern. Les dones que acompanyaven els revoluciona- de drets socials za va assumir la presidència i va Gordíssima i Can Vies –Barcelona– i ris –conegudes popularment com adelitas o soldaderas– preparaven dia i promulgar la Constitució, l’any 1917. a L’Astilla –l’Hospitalet de Llobre- nit les tortillas i el cafè fent foc de forma improvisada als vagons del tren i El dia 1 de juny de 1906, 5.000 Es tracta d’un text que encara és gat– també s’han fet activitats amb ajudaven en moltes altres tasques, des de la càrrega de material fins a la miners van sortir en manifestació vigent a Mèxic. Zapata i Villa, parti- motiu del centenari de la Revolució cura dels ferits. Algunes també desenvolupaven activitats militars. Però el per la població de Cananea amb car- daris del bàndol convencionalista, Mexicana. Durant el mes de novem- reconeixement de la dignitat de la dona mexicana i la fi de la seva subordi- tells on es llegia Vuit pesos per vuit van morir assassinats. bre, sota el lema Res a celebrar, els nació a l’home mai no va ser un dels objectius principals de la Revolució. Al hores. La vaga va derivar en un en- col·lectius Nómada Sintópico, Gru- seu llibre Mèxic insurgent, John Reed ens explica que el general Francisco frontament violent arran del qual L’herència de la Revolució po de Apoyo a la Zona Costa de Chia- Villa va estranyar-se davant la pregunta de si les dones podrien votar a la van morir un miner i dos agents de La Constitució de 1917 està conside- pas i Mexicanxs en Resistencia han nova república. “Vaja, no ho crec. Què vol dir amb això de votar?”. Segons ell, l’empresa. L’afer era un símptoma rada una de les més avançades de la organitzat les Jornadas por la Otra les dones no tenien capacitat per governar i eren massa compassives. del creixent descontent social contra seva època en matèria de reconeixe- Revolución, que han tractat sobre Durant els dies següents a aquesta pregunta, Villa es va dedicar a interro- la dictadura de Porfirio Diaz, que ment de drets socials. L’article 3 va feminicidis, narcotràfic, migració i gar les dones que trobava al seu pas i es va sorprendre de les seves respos- governava des de feia 34 anys. El 20 establir l’educació laica i gratuïta. resistències. L’objectiu, segons les tes, que no encaixaven amb la seva idea de “dona suau i sense fermesa de de novembre de 1910, Francisco Ma- L’article 123 va reconèixer la jornada seves impulsores, ha estat fer una ment”. Després de la revolució, diferents grups feministes van iniciar una dero va fer una crida a l’aixecament laboral màxima de vuit hores i va pro- “reflexió sobre la situació política i lluita per aconseguir la representació de les dones als òrgans del govern. La armat contra la dictadura i va ser hibir el treball de les persones menors social del Mèxic de 2010 (...) lligada dona mexicana, però, no va obtenir el dret de vot fins l’any 1953. empresonat. Però, des de llavors, els de dotze anys. L’article 130 va impo- a la realitat social de l’Estat espan- revolucionaris van anar prenent for- sar la secularització dels béns de l’Es- yol”. 18 • expressions DIRECTA 207

, expressions “No estem fent propaganda de l’artista, aquí ens estem manifestant” Les entranyes de la mostra Konvent.0 a la colònia tèxtil berguedana de Cal Rosal

XAVI MARTÍ Konvent.0 és un projecte d’art multidisciplinari que no rep subvencions institucionals. És l’art per l’art en estat pur en un convent Carmelita del segle XIX.

Anna Pujol Reig te a priori, però jo vaig confiar en ella. [email protected] La tia es va passar tres dies dormint a fora el pati, per pillar l’essència. Al fi- Hi havia una escola de nens nal, es va tallar els pèls del cony i els va deficients visitant la mos- posar en un plàstic un per un. I va cre- “… tra, la penya tocant amb gui- ar un llenguatge, que la gent deia: qui- tarres a sac, una tia ballant, plovent i nes lletres són aquestes? Qui ho va ens queia aigua perquè encara no ha- pillar, ho va pillar. Llavors va fer l’apa- víem arreglat la teulada, tot hiperfosc rell sexual de la dona fet de carn de va- perquè ens marxava la llum. Això era ca cosit i recobert de gel. Flipa amb la Konvent, ara m’agrada, o sigui, Kon- tia. La creació va ser el resultat de les vent és aquesta estètica: brut, deca- tres nits que va estar aquí passant fred. dent. L’essència és punk”. Aquesta és i això és Konvent. Aquesta tia hagués la visió sobre Konvent.0 d’un dels or- pogut pintar el què hagués volgut per- ganitzadors d’aquesta mostra. Kon- què té talent, però va decidir fer això”. vent.0 neix d’una necessitat, d’una crí- tica i –sobretot– d’un estil de vida: l’art Sense ni un duro per l’art, sense més valor afegit que el L’altre punt fort de Konvent és l’auto- de la manifestació de la pròpia artista. gestió. La mostra és completament En aquesta mostra, que es va gratuïta i ni el col·lectiu organitzador Les escales de l’edifici del Konvent acullen un bust portat per alguna persona que forma part de Moviment.0 repetint cada any (des de 2006) al con- ni les artistes cobren cap mena de sub- vent de la colònia tèxtil de Cal Rosal venció institucional ni ajut, encara tada, realment, però nosaltres no po- XAVI MARTÍ (Berguedà), s’hi poden presentar lliure- que algunes institucions, després de dem pagar”. Els diners per poder orga- ment tot tipus d’artistes. L’única con- veure la importància i el relleu que es- nitzar la mostra surten de la mateixa dició és ser “gent que està tot l’any tre- tà agafant la mostra, han intentat butxaca de les organitzadores o bé de ballant i que es vol manifestar, no pas comprar el col·lectiu. És el cas de l’A- perdre un dia de les festes de la Patum exposar”. La idea de Konvent és crear juntament de Berga, que els va arribar per anar a servir barreges a una barra una proposta efímera i sense límits a oferir 6.000 euros per fer una cedida pel col·lectiu de l’Ateneu que aprofiti espais en desús per tor- activitat artística: “No poden comprar Anarquista Terra i Llibertat de Berga. la teva vida. Si et donen diners per fer el que t’agrada, llavors, això és la teva 2010, un gran èxit que preocupa Les artistes creen feina, t’estan pagant. Konvent.0 és Aquest any, l’èxit de Konvent ha estat gent que fa el que realment vol fer”. aclaparador. En un cap de setmana, l’obra al mateix Van respondre de la mateixa ma- prop de 3.000 persones han visitat la nera –directes i clares– davant l’oferi- mostra i les seves creadores comencen espai on es veurà ment d’assistir a un acte de la Genera- a témer que es converteixi en un parc litat: “Ens van convidar a uns quants temàtic. Per evitar-ho, no utilitzen cap nar-los a carregar de vida. En el cas del Moviment.0 i, quan vaig veure Ge- mitjà de promoció (únicament la seva d’aquesta proposta, l’escollida és l’ar- ne, vaig dir: No, no hi venim! Però ho pàgina web) ni concedeixen entrevis- tista, tota aquella persona que lluita organitzava un col·lega meu... Quan tes a mitjans de comunicació que no dia a dia en aquest món tan difícil per vam arribar allà, ens vam adonar que entenguin la finalitat de la performan- El mirall de l’edifici reflecteix les paraules de l’entrevista poder-se expressar, sense complexos i ens havien hiperenganyat perquè ens ce, com va passar amb TV3, a qui van creient en el seu art, encara que no van convidar per posar l’exemple de fer fora durant l’edició anterior: “No és XAVI MARTÍ s’inscrigui en la tendència del mo- com es finança una història i com pot un producte; això és una manifestació; ment. Cada any, el Konvent gira al vol- funcionar alguna cosa sense calés. Els els productes, als Carrefours. Aquí hi tant d’un eix central que s’explica a la vaig engegar a la merda i vaig dir que ha gent que fa art perquè sí”. La gent pàgina web del col·lectiu. Una de les nosaltres no fèiem res, sinó que mun- que organitza el Konvent.0 no es plan- premisses bàsiques és que l’obra ha de tàvem expos a frankfurts i, si ens veni- teja el futur, però sí que té por de “mo- ser creada especialment per Konvent. a de gust, organitzaríem el Concurs de rir d’èxit” o de quedar engolida dins Les artistes arriben a Konvent dies a- Gossos de Tura del Berguedà. No volí- d’una tendència de moda, com apunta bans de la mostra i creen la seva obra, em explicar el secret, no hi ha secret. al seu manifest Això no és art: “Aquest prèviament pensada, al mateix espai. Però és això tan anquilosat de: fem tipus d’art es converteix en una moda Aquest va ser el cas d’una artista d’Ar- una mostra d’art, ens gastem 30.000 que ven, mentre la crítica i el tema cri- búcies: “Una noia volia fer la mastur- euros i tothom a cobrar. Nosaltres es- ticat es confonen en el joc dubtós del bació de les monges. Em va trucar i li tem demostrant que, amb zero euros, màrqueting més comercial, del qual vaig dir: Però, has estat mai monja? també funciona. Sí que ens agradaria volem defugir clarament”. Per aquest No. Has vist mai una monja mastur- pagar els artistes, sap molt de greu motiu, queda ben clar que el dia que es bar-se? No. I li vaig dir que vingués, pensar que han vingut aquí, s’hi han repeteixin sense innovar ni buscar la que s’estigués aquí i pillés el rotllo. Va estat tres dies, han posat el material i manifestació i sigui un art gratuït, el ser l’única que no va presentar projec- no cobren ni un duro. Això és una pu- projecte haurà arribat a la seva fi. Part d’un dels muntatges del darrer Konvent.0 encara es pot veure en una de les sales • 1 de desembre de 2010 expressions • 19

, expressions

XAVI MARTÍ L’entramat creatiu de Movimentpuntzero Del primer Konvent.0, en surt una concepció d’entendre i viure parets lliures i anònimes de la l’art que es materialitza temporalment en el Movimentpuntzero ciutat. D’aquesta manera, la cultura ocupa el carrer i la gent pot conèi- A. P. R. Biografies Mínimes (llibre de xer la feina d’artistes que, segura- [email protected] Gerard Vilardaga amb relats de ment, mai no exposaran a les parets persones que havien habitat el policromades d’un museu, però que ovimentpuntzero són les convent de Cal Rosal). I el gran tenen molt a dir a través de la seva artistes i creadores del projecte i mare dels ous del Kon- obra. Mprimer Konvent.0 que, vent.0, que enguany farà la sisena Actualment, davant la manca després de veure la força que tenia edició. d’espais lliures per exposar a la la idea i la feina que hi havia per Catalunya Central, el Moviment- fer, es van convertir en moviment puntzero ha creat el projecte Art de per poder treballar en més projec- La fotografia poques flors, a través del qual tes. s’estan gestionat i comissant Movimentpuntzero creu en també té el exposicions a espais privats –o tan l’artista de veritat, en aquella públics com el carrer– per poder persona que té un projecte i lluita seu lloc dins donar a conèixer artistes de la per assolir-lo. És una manera de zona. Així doncs, podem trobar potenciar la creativitat fora de la el projecte ‘10% exposicions al Frankfurt Berga, al gran hecatombe de l’art creada per bar La Lluna de Berga, a la llibreria les galeries, les sales d’exposicions espais’, que Quatre Cantons de la mateixa i els museus, perquè l’acte de crear ciutat, a La Font del Balç (Gironella) i l’obra puguin ser realment autèn- proposa a deu i –encara en perspectiva– a la Sala tiques i de veritat. Teatre Els Carlins (Manresa). En Des que es va crear Moviment- fotògrafes que aquests espais, el col·lectiu Movi- puntzero, s’han dut a terme projec- mentpuntzero munta i s’encarrega tes com: Artistes de Konvent cedeixin una de la difusió de l’artista sense (castell de Sant Ferran, Berga), Club cobrar ni un duro. Si l’artista vol (a l’espai abandonat de l’Hotel de les seves vendre les obres, és cosa seva. Pedrafosca) i col·laboracions a instantànies projectes individuals o col·lectius com el (((Gargall))) (festival d’im- La fotografia també té el seu provisació, soroll i noves músiques lloc dins el projecte 10% espais, que +INFO de Manresa), la Moguda del ber- proposa a deu fotògrafes que guedà, Incívics (Ateneu Columna cedeixin una de les seves instantà- www.puntzero.org. Terra i Llibertat de Berga), Raverbe- nies amb l’objectiu d’editar-ne 100 movimentpuntzero.blogspot.com. La sala d’exposicions encara recull un bocí de la flaira de la mostra que va acollir na (la comunitat DJ de Gironella) o de cadascuna i escampar-les per les

XAVI MARTI Sense convencionalismes, ‘Grifoll’

na de les exposicions emmarca- mirada que inquieta la persona Udes dins el projecte Arts de po- espectadora, figures sense rostre i ques flors és Jo, Grifoll, a la llibreria siluetes desdibuixades, però pene- Quatre Cantons (placeta Ciutat, 12, trants. Uns quadres que mostren un Berga), on es pot visitar un recull de món convuls –però sincer i amb tretze obres de l’artista Josep Grifoll, força–, parit des de l’interior de fins a mitjans de desembre. Artista l’artista en comunió amb el seu medi berguedà natural de Casserres, més proper, lluny de civilitzacions, Grifoll és pintor, fotògraf, escriptor, lluny de convencionalismes. poeta incansable i difícil de classifi- car, si és que calen etiquetes. Un creador incansable que experimenta tot tipus de tècniques. A l’exposició, Jo, Grifoll hi trobem obres de petit format, creades a partir del contacte amb la Josep Grifoll. naturalesa, obres elaborades amb Fins a mitjans de desembre. materials orgànics com el fang i olis Llibreria Quatre Cantons, Berga de gran qualitat. Als quadres, s’hi grifoll.blogspot.com. Aquest bust rep la llum que entra per una de les finestres de l’antic convent veuen rostres angoixants, amb una 20 • expressions 1 de desembre de 2010 • DIRECTA 207

, expressions

MÚSICA MÚSICA ENTREVISTA • PARLEM AMB JUANRA DE KOP, QUE PRESENTA ‘ACCIÓ DIRECTA’ Paco Ibañez: Un altre Kop irreductible pel centenari de l’anarcosindicalisme

ELOI DE MATEO

Un moment del recital del cantautor

Manu Simarro Naomi Shemer per composar [email protected] “Jerusalem d’Or”, un himne sio- nista. No van faltar crítiques als l cantautor valencià Paco EUA, contra qui Ibañez va arreme- Ibañez va omplir fins a la tre cantant i ensenyant una cançó Retrobats el 2009 després de l’exili forçós imposat per un sistema Ebandera el Barcelona Teatre d’aniversari de quatre versos d’exclusions, KOP torna de nou. Colpejant, de parts dels bons d’Ovidi Musical el 26 de novembre. En un composada per ell per fer fora la Montllor, contra el buit del no-res neoliberal, l’auge del capitalisme del acte organitzat per la CGT de melodia del “Happy Birthday”, que, desastre o el ditiràmbic tunejament lobotòmic de la història. A punt per Catalunya per commemorar el segons el cantautor, “em té fregit”. presentar el seu quart disc, Acció Directa, carregat de hardcore i metall centenari de l’anarcosindicalisme També va fer referència al futbol, afilat, enregistrat amb cura i al detall per Paxkal Etxepare i amb la –fixat en l’aparició de la CNT el del qual va dir: “Quin fàstic”. I a la col·laboració incombustible de Fer Kuraia, KOP reprèn posicions a la 1910–, Ibañez va repassar a fons la classe política, que va titllar de barricada global. Com benzina al foc, com foc de lluita, com lluita al cor. seva discografia i va regalar al “pocavergonyes” quan va interpre- públic les versions dels poemes tar “Es amarga la verdad” de espanyols més antològics, musicats Quevedo. També va arremetre David Fernández social cibernètic, banlieues morals. amb la seva cantarella inconfusible, contra els diners amb “Lo que [email protected] La vida que vivim tal com és, quina caracteritzada per una cadència puede el dinero” de l’Arxipreste és? KOP + Answer pausada i una veu greu que, a d’Hita. A estones, el concert va i ha fossars sencers com Una vida programada, aquest és el full vegades, converteix les cançons en fugir de la reivindicació, amb ciutats i ciutats que de ruta del poder. Per això, els ger- Dissabte 11 i diumenge 12 un brogit que sacseja les memòries. interpretacions com “Dejame en “Hsemblen fossars”. Per què mans Wachowski ens van impressio- de desembre, 22h. Entre el públic, hi havia molta gent paz, amor tirano” (de Luís de arriba Acció Directa? nar tant a la metàfora de Matrix. Tota Stroika (Manresa). del sindicat, però també membres Góngora), “Coplas por la muerte de Analitzada la realitat i extretes les la nostra vida està sent digitalitzada Anticipada: 8 euros. d’altres espais llibertaris com su padre” (de Jorge Manrique) o “El conclusions, les apliquem a la nostra partint de la premissa que tot és Taquilla: 12 euros. ateneus, cooperatives o assembles pastorcico” (de San Juan de la quotidianitat. Acció Directa arriba per divisible per zero o per u, que és la llei de barri. Poc habitual veure-les Cruz), dedicada a l’escenògraf. combatre el silenci en el qual ens volen bàsica de la informàtica. Però nosal- totes plegades, ordenades i amb la El to brillant i flamenc de la nit amagar; perquè no creiem ni en la tres, nosaltres no som digitals, som el va posar, però, Mario Mas, un passivitat ni en l’esperit domesticat; analògics, el que sentim és indivisible. subversiva que atia els mapes de la jove guitarrista que va acompanyar perquè els responsables de la crisi ens I som imprevisibles, quan les nostres resistència. Ibáñez titlla la Ibañez a les cançons basades en la volen fer pagar als de sempre i per nits encara són els seus malsons. Per A punt per fer girar el món i la Lorca i Machado. De Lorca es van 1.000 raons de lluita. Acció directa, sí, això ens tenen tanta por; perquè revolta. “Sempre junts, sempre a classe política de poder escoltar “Canción de Jinete”, com a forma de protesta. Com a forma caminem sempre des del lateral de la punt”? “Córdoba, lejana y sola” o de resposta. norma i la llei, sota el radar de la moral En algun indret vaig llegir: “Todavía “pocavergonyes” “Romance de la luna, luna”, amb la Accio directa... multidireccional, burgesa. me da rabia eso de hacer un mundo qual Paco Ibañez va homenatjar el indesxifrable, invisible? Quina Des del retorn dels KOP, heu girat pel donde podamos vivir; prefiero mil i toca “Es amarga poble gitano. De Machado, Ibáñez resistència ens cal? món. Quin Kop pel 2011? veces ser el guepardo que recorre las va interpretar “Tus ojos me recuer- Multidireccional, sí. I en tots els Més internacionalista, amb més calles con el corazón lleno de bombas”. la verdad” dan a una noche de verano”. Quan vessants. Com a pas endavant cap a la presència, amb un discurs adequat a Sempre junts i sempre a punt, doncs. el virtuós Mas va abandonar desobediència civil. Però visible, les circumstàncies i, sobretot i un cop Un vers que projecta tot el meu amor mirada fixada en el mateix punt. l’escenari, va ser el torn de “Me sempre ben visible i ben desxifrable, més, fent de l’escenari tota una per aquelles que van formar part de la L’acte va començar amb la queda la palabra”, de Blas de Otero. perquè no acabi convertint-se en una barricada contundent. Ben satisfets Barcelona de finals de segle, del segle lectura de part de les resolucions Les peticions del públic, però, es dinàmica d’onanisme més propera al del nou treball: ha estat un procés una XX. Especialment per la Marina. La del primer congrés de la CNT van començar a succeir una nihilisme que a la revolta. I la resistèn- mica llarg, però el retorn era Marina Bernadó. –anomenada CGT abans de ser darrere l’altra i Ibañez, complaent, cia, doncs sí, organitzada. inapel·lable. Si mai no oblidarem, mantenim el dit inscrita al registre. Tot seguit, va tocar les millors notes, ara ja A les lletres d’Acció Directa sosteniu: “Mai canviarem”, ni falta que fa. Una al gallet de la memòria? Paco Ibañez, que va ser ovacionat, acompanyat pel públic a cor: “No rimo per rimar”. Per a qui rimeu? reivindicació del que hem estat sent Com va escriure Marsé, sí. No queda va començar amb “Les Anarchis- “Andaluces de Jaén” de Miguel I per què? i, alhora, del que mai serem? altre remei: si no sabem d’on venim és tes”, de Léo Ferré. No va ser l’única Hernandez, “La mala reputación” La llista d’injustícies és... desesperada- Som irreductibles, això és el que impossible saber on anem. Pretenen en llengua no castellana, ja que de Brassens o “A galopar” de Rafael ment infinita. Però, des de KOP, som i el que serem. I avui, més que cuinar-nos a foc lent dins el brou de la també es van poder escoltar Alberti. No va faltar Goytisolo, amb tractem d’estendre la veu dels invisi- una declaració de principis, és una desmemòria per dos motius: per Brassens (al bis), una cançó en un emotiu “Palabras para Julia”, bles. Les lletres, propaganda política constatació. KOP és KOP: el que individualitzar-nos del tot i i per poder gallec i dues en èuscar: “Heriotza- “Érase una vez” o “Me lo decía mi per ser exactes, reflecteixen allò que som, el que diem, el que fem. I tunejar impunement la història. Com ren begiak” (Vindrà la mort i tindrà abuelito”. El concert va acabar amb vivim i són les consignes que portem sobretot el perquè formem part amb la mal anomenada transició, els teus ulls) de Cesare Pavese i una interpretació descafeïnada del tatuades a la nostra pell. Com abans d’aquest conglomerat antagonista i digne exemple de manipulació. “Pello Joxepe” (Pere Josep), cançó tema “A las barricadas” i amb ho van fer Carles Fontserè o Pere ingovernable, no marquem cap Tornant a l’anatomia del caos, com de bressol que Ibañez va dedicar al Ibañez (“anarquista d’ésser, però Català. camí. Simplement caminem i veus els resultats del 28N? poble palestí. En referència a no orgànic”, tal com es va definir) També aclariu: “No som les vostres formem part d’aquesta revolta, Ufff! La de guerra que ens queda al aquest tema, Ibáñez va explicar abraçant-se a alguns membres de paraules”. Realitat virtual, control d’aquest moviment. La pluralitat davant... Que la força ens acompanyi! que la melodia va ser plagiada per la CGT. DIRECTA 207 • 1 de desembre de 2010 expressions • 21

, expressions

CINEMA . ZONA LLIURE Globals des de CODI REBEL Programari lliure la particularitat i secessionisme La dissetena edició de L’Alternativa retrata un món divers mitjançant la projecció de més d’un centenar de documentals i ficcions lingüístic

Pau Iranzo, vegada normatiu, per evitar que la membre de GNULinux.cat paraula valencià portara a la Fotograma de la ‘road movie’ ‘Viajo porque preciso, volto porque te amo’ [email protected] secció del paquet en valencià no normatiu. Ignasi Franch En l’apartat documental, va guitat ideològica, un projecte monu- a llibertat que dóna el I és que, després de cinc anys, [email protected] vèncer Glubinka 35x45. El treball mental del veterà del Nou Cinema programari lliure per poder el valencià no normatiu encara tracta d’un fotògraf rural que ha de Alemany Alexander Kluge, va causar Lmodificar el codi font dels continua present entre les exten- n la seva dissetena edició, el fotografiar la ciutadania dels vol- gran interès. Amb unes llibretes de programes per millorar-lo i sions del Firefox. A causa de la festival L’Alternativa va tornar tants perquè aquesta pugui canviar treball de Sergei Eisenstein (El compartir-lo també inclou la llibertat de traducció, no és Ea ser una finestra al cinema els seus passaports soviètics pels acorazado Potemkin) com a inspira- llibertat de crear noves traduc- possible fer-lo fora. d’autoria que es roda arreu del món i nous documents russos. Sobta el ció, Kluge va pensar en les possibili- cions. Gràcies a aquesta caracte- El problema real va arribar no arriba a les sales comercials. discurs entre pragmàtic i fatalista tats d’adaptar El capital. En realitat, rística, la presència del català en més tard, ja que aquesta mateixa Aquesta panoràmica és més necessà- d’uns individus d’avançada edat que però, aquest macrofilm de nou hores les noves tecnologies ha deixat de gent que havia traduït el Firefox ria que mai en un context de pro- es queixen pel tràmit, adduint que acaba resultant una altra cosa, una dependre de la bondat i l’interès va començar a traduir molts més funda recessió del sector videogràfic els queda poc temps de vida i que no miscel·lània d’entrevistes, dramatit- de les grans companyies com programes: l’eMule, l’OpenOf- i de fascinació de les exhibidores per calen aquests trasbalsos. Fàcilment, zacions i curtmetratges organitzada Microsoft, Google o Apple. fice.org, l’Abiword, el Filezilla i un fenomen 3D que contribueix a les urbanites ens vam sentir fascina- en múltiples capítols, una exploració La llibertat de traducció, molts altres que ja tenien una allunyar de la pantalla gran les des per la convivència amb la natura polièdrica de què pot significar El però, també pot comportar alguns traducció en català general. produccions petites. Més encara, dels personatges i seduïdes per les capital avui, al centre de l’Europa inconvenients: l’avenç del seces- Llavors, la manera de fer fora quan altres iniciatives valuoses de imatges d’un casament que projec- comunitària. Incloïa consideracions sionisme lingüístic. aquelles traduccions només tarannà similar, com la Mostra tava ser una joia autèntica. interessants d’interlocutors valuosos Ara fa cinc anys, Toni Her- podia ser una: donar una traduc- Internacional de Cinema Europeu com els escriptors Dietmar Dath i H. moso, membre de Softcatalà, va ció valenciana normativa. Si no, Contemporani (MICEC) o el Festival M. Enzensberg, presentades amb una rebre un correu de Francesc els desenvolupadors i desenvolu- de Cinema Asiàtic de Barcelona A ‘Mahuerhase’, estètica més pròpia dels inicis de Felipe, d’Escola Valenciana. padores no es mostraven disposa- (BAFF), continuen en suspens o han l’experimentació amb el vídeo. Felipe comentava a Toni Hermoso des a eliminar la traducció no anunciat la seva desaparició. s’assumeix el L’oferta cultural es va completar que, a la pàgina del Firefox, havia normativa. A la secció de llargmetratges, el amb una nodrida selecció de curtme- aparegut una “traducció valen- Toni Hermoso, Jordi Mallach i premi va ser per Viajo porque pre- punt de vista dels tratges; una retrospectiva de l’in- ciana” que havia instal·lat i que altres membres de Softcatalà van ciso, volto porque te amo, una fluent documentalista Raymond havia pogut comprovar que aquell iniciar, d’aquesta manera, un estimulant road movie brasilera amb conills que van Depardon (Delitos flagrantes, Urgen- no era un valencià normatiu. procés d’adaptació al valencià de un cert component experimental. cias); un díptic homenatge a José En obrir el programa, es va gran part dels programes que es Perquè el film adopta la forma de colonitzar la María Nunes; un cicle a la generació trobar les paraules Archiu, traduïen al català general. videodiari d’un geòleg que copsa els cinematogràfica dels mexicans Punchar o Finalisar, entre Al principi, aquest procés va paisatges naturals i humans que plaça Postdamer Arturo Ripstein i Paul Leduc, i un d’altres. ser manual, però, a la llarga, Jordi l’envolten durant un llarg treball de panorama de cinema estatal recent En aquell moment, Toni Mallach va desenvolupar un camp. Dominen les belles imatges en de Berlín amb vocació aventurera (des d’Ori, Hermoso va iniciar els moviments script que reduïa considerable- cru i algunes seqüències de caire que explora la guerra de Geòrgia en per intentar fer fora aquella ment la tasca d’adaptació. reporterístic. Lluny de casa i d’una També Mahuerhase va ser ben clau de ficció urgent, a una To shoot traducció secessionista que es Tot això es va fer tenint cura estimada amb la qual potser no acollit pel públic. Al film, s’assumeix an elephant, que retrata uns bombar- trobava a la pàgina principal de de preservar en tot moment la podrà tornar, el protagonista es amb un to irònicament naïf el punt de dejos a Gaza). baixades del navegador Firefox. unitat lingüística: el nom identi- deixa embolcallar per l’alienació que vista dels conills que van colonitzar Va ser un procés complicat: no ficador que es va triar per als pot dominar el desarrelat. Probable- la plaça Potsdamer per retratar els era fàcil explicar el tema del programes en variant valenciana ment, no es tractava del llargme- canvis viscuts a la ciutat de Berlín, secessionisme lingüístic a la gent va ser Català (valencià) i el codi tratge més accessible, però sí d’un dividida en dos, separada per un mur, L’Alternativa d’altres països que no hi tenien res d’identificació va ser ca-valencia. premi just dins una secció que va militaritzada, reunificada i posterior- 17è Festival de Cine a veure. També es van redactar tot un incloure altres joies. Com la notable ment reurbanitzada. El prestigiós Independent de Barcelona Finalment, per aconseguir fer seguit de criteris d’adaptació que Woman on fire looks for water, una Harun Farocki va ser el responsable fora aquella traducció de la pàgina van tindre com a principal mostra malaia de realisme poètic d’una de les propostes més esquerpes Del 17 al 20 de novembre. principal, es va haver de crear un impulsor Robert Escolano, tècnic morós i serè que, sens dubte, merei- de l’any, Zum Vergleich. Més info: paquet alternatiu del navegador lingüístic de la Universitat xeria un lloc dins del circuit comer- Seccions oficials a banda, la www.alternativa.cccb.org. Firefox en valencià, aquesta d’Alacant. cial de cinema d’autoria. doble projecció de Notícies de l’anti- 22 • agenda directa DIRECTA 207

, agenda directa

BARCELONA un gol a la constitució! Acte censurat per 19enes Festes Alternatives l’Ajuntament! 7a Festa Major Reivindicativa de Sant Andreu de Palomar 16h Escola Príncep de Viana (La Pegaso). de Sant Andreu de Palomar C. Dublín, 5 .Per inscriure un equip, cal BARCELONA, Del 3 al 7 de desembre enviar un correu a: [email protected]. Si no sou es festes alternatives de Sant prou gent per fer un equip, veniu igual- Andreu arriben a la seva dinove- ment i en fem un allà mateix. Lna edició gràcies a l’esforç i la Dimarts 7 de desembre participació de les persones implicades Sopar popular mexicà + festeta patxanga en la vida social del barri. Després de 21h Porxada del Mercat. Sopar popular les activitats celebrades la setmana mexicà de Festa Major + festa patxangue- passada, les festes continuen amb ra. Vine disfressada! Dj Merey i Pd Txintxu. concerts, xerrades, cinema, animació Més informació al bloc: infantil i un dinar popular vegà. Aquest fmreivindicativa.blogspot.com és el seu programa: Organitza: Assemblea de la Festa Major Reivindicativa Divendres 3 de desembre Muntatge de la Karpa: porta el teu Dijous 2 de desembre martell! Xerrada-debat: ‘Plataforma per Catalun- 10h Karpa de Festes Alternatives (Pont ya i l’amenaça del feixisme avui’ del carrer Sant Adrià) 19:30h Casal Independentista de Sants- Dissabte 4 de desembre Jaume Compte. C. Muntadas, 24. Presenta- 22h Concert punk rock antirepressiu ció del llibre: No pasarán... aunque lleven amb els grups: Juanito Piquete (rock trajes. La lucha contra la extema derecha llibertari), Pediculosis (pink-punk- hoy, amb Rosa Canydell i David Karvala. Dijous 2 de desembre rock), Sinexkrupulo’s (punk-rock), Las Més info: www.enlluita.org Taller de bricolatge sexual Sexpeares (punk-rock-grunge) Organitza: En lluita 18h CSO La Gordíssima. C. Pons i Gallar- Diumenge 5 de desembre za, 10. Fes la teves pròpies joguines 11h Matinal infantil: Xocolatada popu- Dijous 2 de desembre sexuals, cal confirmar assistència al lar i El Senyor C, espectacle mimo- Debat: ‘Les fronteres com a espais correu: [email protected] clown per a grans i petites. socials, polítics, econòmics i simbòlics’ Divendres 3 de desembre 16:30h Passi documental: Exit trough de gift shop (Banksy) 19h a la seu de CIDOB. C. Elisabets, 12. Taula rodona: El racisme institucional 18:30h Bicifarra. Sense bici no hi ha farra! Inici i final a la Karpa de Festes Alternatives Debat amb motiu de la presentació del Acte censurat per l’Ajuntament! 23h Concert bailongo amb els grups: Buritaca (world beat), Electric Gozarela (boogaloo llibre Migraciones y fronteras, nuevos 19h Avv. Nord-Tamuntana. Pg. Torras i elèctric) entornos para la movilidad internacional. Bages, 101. Hi intervindran: Ermengol Dilluns 6 de desembre Organitza: Icaria Editorial i CIDOB Gassiot, Norma Falconi (que parlarà dels 12h Projecció de 400 (la pel·lícula que traspassa els murs de la presó!) + Presentació Biblioteca Centes d’Internament per Estrangers) i un de la evasión: col·labora amb un llibre per a una persona presa! Jornades generaTech parell de membres de la campanya contra 14h Dinar Popular Vegà: que la recerca de la llibertat comenci al teu plat i no es quedi allà! Del 3 al 8 de desembre el decret del burca. Menú: crema de verdura de temporada amb llet de coco i espècies. Seità i amanida imitació Aquestes jornades són un espai de trobada 4a Ruta jove del porró tonyina. Tiramisú Andreuenc. Els beneficis d’aquest dinador són per la difusió del veganisme, presencial –i virtual a través d’streaming– 21h Pl. Palmeres, gimcana festiva amb el perquè per menjar bé i de tot (proteïnes, nutrients, vitamines...) no cal menjar animals. de persones i col·lectius que tenen sensibi- porró de vi com a protagonista. Inscripció 17h Xerrada: *El conflicte colombià i l’acompanyament internacional, a càrrec del col·lectiu litats semblants i preocupacions comunes dels grups a les 21:30h. Inici de la gimcana Maloka i l’IPO (Observatori Internacional de Pau) + Passi documental Semillas en una piedra i, a la vegada, àmbits d’acció política a les 22h. Vine sola o acompanyada! d’A. de Prada i J. Panyella. diversa. Es pretén fer confluir espais per a Temàtica: Coses que passen al món que 21h Concert Los Manolos…la cena os la haceis solos! + El niño del parche y muletita y su obra la discussió, l’aprenentatge, la difusió podrien passar a Sant Andreu social (rumba punk) + El cateto opuesto (salsa funk) + Dj Tormenta cultural i el compartir festiu en temàti- Dissabte 4 de desembre Dimarts 7 de desembre ques com les lluites en contra del sistema Gran concert de la Festa Desmuntatge de la Karpa: torna a portar el teu martell! de dominació actual de sexe/gènere/se- Major Reivindicativa Tots els actes se celebraran a la Karpa de Festes Alternatives, situada al pont del carrer Sant xualitat. L’esdeveniment es farà a dife- 20h Jardinets de Can Fabra. Grups: Mud Adrià. rents llocs físics de la ciutat. (funki-rock en català), No Soma Organitza: Assemblea de Festes Alternatives Sant Andreu de Palomar Pots trobar més informació a la web: (punk/rock/zouk), Tabaloko www.generatech.org (alternativa/fusió/llatina), Itaca Band (reggae-ska amb fusió de cúmbia i rum- Diumenge 5 de desembre Sigelpa (versions de punk irlandès), Drink Actes contra la Constitució a Sants ba), Les Absentes (desestructuracions Concert de música irlandesa Hunters (punk hardcore irlandès). Divendres 3 de desembre folk de pagès).Fi de festa amb Pd La 22h Jardinets de Can Fabra. Grups: Ebri Dilluns 6 de desembre 21h Botifarrada contra la Constitució al Trinxera. Knight (versions tradicionals irlandeses), 5è Torneig de futbol anticonstitucional Fes Casal Independentista de Sants.

> CANVIAR • COMPARTIR • PROJECTAR > EL TEMPS Envia’ns el teu anunci, màxim 15 paraules, amb el teu correu o contacte a: [email protected] DIJOUS 2 DIVENDRES 3 DISSABTE 4 Setmanari Directa: bus- Intercanvi de llibres al CSO Contacte: Dayam, day- Una bossa d’aire Els termòmetres El vent quem una persona que ens Kasalet: Si portes un llibre, [email protected] fred quedarà encara baixa- girarà al sud vulgui ajudar a distribuir te’n pots emportar un dels sobre la verti- ran una mica i l’ambient les directes als quioscos de que hi hagi. Som al carrer Ateneu Columna Terra i Lli- cal de Catalunya. més. Durant les es farà una la Rambla cada dimecres. Societat núm. 4 de Terrassa. bertat: Ja tenim l’Agenda Glaçades a totes les hores diürnes, el mica més Contacte: Roger, distribu- Llibertària 2011! Informa- comarques. sol farà més suau durant les hores [email protected] Can Dalmau: busquem per- ció: agenda@berguedalliber- Ambient suportable el centrals del dia. Núvols tlf.: 935 270 982 sones interessades a parti- tari.org assolellat. fred. gruixuts a la tarda. cipar al nostre projecte de Can Masdeu: busquem una masia a Sant Pol, dedicada a Es busquen persones que DIUMENGE 5 DILLUNS 6 DIMARTS 7 persona que s’encarregui tallers, cursos i activitats al- vulguin acollir mares de Un front El vent La mateixa del manteniment de la xar- ternatives. Contacte: Daniel, diversos països, amb la creuarà el continuarà situació xa d’Internet del CSO. A candalmaumaresme@gmail. seva filla o fill, durant el País Valen- sent del sud, estancada de canvi, oferim pa artesà, ver- com, 622 89 15 77 temps que duri l’operació i cià de però sense vents del dures o el que ens proposis. el tractament mèdic de les matinada i pluges. sud. Ja no hi Contacte: pic.canmas- Busquem persones que do- criatures a Barcelona. Catalunya durant el matí. L’ambient serà més càlid i haurà glaçades nocturnes, [email protected] minin els balls llatins per Contacte: Alícia, alicia@in- Pluges curtes, però intenses els núvols es trencaran amb ni tan sols a les comarques formar una companyia. fanciasolidaria.org a les primeres hores. força ullades de sol. de l’interior i el prelitoral.

Envieu les vostres convocatòries amb una setmana d’antelació • • 1 de desembre de 2010 agenda directa • 23

, agenda directa

C. Muntades, 24. Hi haurà opció vegana i 78è Aniversari Un llibre objecte intervingut està conce- actuació musical amb Jordi Montañez. but a partir d’un altre llibre convencional Dissabte 4 de desembre de les Normes que el creador o creadora manipula fins a Xerrada: La lluita contra la Constitució transformar-lo en una nova obra, un nou ahir, avui i demà, de Castelló continent i contingut, proper a l’escultura, a càrrec d’Agustí Barrera. al llibre d’artista o al poema objecte. 18h CSO Can Vies. C. Jocs Florals, 42. CASTELLÓ DE LA PLANA, Organitza: Amics de les Arts i Joventuts Hi haurà kafeta amb pintxos i música de 10 i 18 de desembre Musicals PD Fot-li Foc. Organitza: Maulets l dia 21 de desembre de 1932, TORREDEMBARRA la ciutat de Castelló acollí la Dissabte 4 de desembre Esignatura d’un document Divendres 10 de desembre III Festival de músiques des del balcó cabdal per la unitat efectiva de la Presentació del llibre ‘II República, Amb Gospel Joy La Garriga + Ingrid llengua catalana al País Valencià: Guerra Civil i repressió franquista a Ustrell i Mercè Roca, ritook piano + nes Normes ortogràfiques o Nor- Torredembarra. Set estudis per al seu Myriam Swanson i Cesc Pascual, bossa mes del 32. D’això, ja en fa 78 anys, i coneixement (1931-1945)’ nova + Brioles, reorockabilly + Txalambe, la commemoració de les Normes, 20h Sala de plens de l’Ajuntament de Txalaparta + presentació del Reactable sinònim de fita lingüística i social Torredembarra. Pl. del Castell. Mobile per Le Freak Selector i Piem, iPad del català al País Valencià, és motiu L’acte serà conduït per Joan M. Thomàs / iPhone. de celebració i de reivindicació Més info: www.sinibald.cat 17:30h Plaça Comerç de Sant Andreu contra la marginació que practica el Més informació: www.balconitis.org govern valencià vers la llengua VALÈNCIA pròpia. Per aquest motiu, doncs, Dimarts 7 de desembre s’han organitzat els actes següents: Divendres 10 de desembre Taller: Seguretat informàtica Organitza: Esquerra Independentis- Presentació del llibre per a activistes ta de la Plana ‘La guerra de España y la resistencia 17h Ateneu Rebel. C. Font Honrada, 32-34. española’, de Miguel Herberg Temes: La pèrdua de privacitat, les possi- Divendres 10 de desembre 20h Ateneu Llibertari Al Margen. bilitats de control i la situació en què ens 19:30h Xerrada: Es diu Català. L’evolució del conflicte sobre el nom de la llengua, a la Casa de la C. Palma, 3. trobem (SITEL, ECHELON, ACTA). Eines: Cultura (C. Antonio Maura, 4). 21h Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra. Casal Taller d’instal·lació de TOR, comunica- Popular de Castelló (C. d’Amunt, 167) VIC cions i correus xifrats amb pgp i altres. Dissabte 18 de desembre Més info: www.generatech.org 9:30h Excursió a les Agulles de Santa Àgueda. 18:30h Manifestació. Jornades: ‘Cooperes o competeixes?’ Organitza: generaTech, Plaça Independència (la Farola). Dimecres 1 de desembre Inauguració de la Biblioteca Social de la Dijous 9 de desembre Més informació: www.eilaplana.cat Torratxa –que tindrà un apartat amb Debat: ‘La comunicació materials sobre cooperativisme– i taula alternativa a Sants’ rodona amb representants de Coop57. 20h Centre Social de Sants. SANT CUGAT DEL VALLÈS TERRASSA Dijous 9 de desembre C. Olzinelles, 30. Dijous 2 de desembre Divendres 3 de desembre Trobada amb representants de Cal Cases Hi participaran membres de La Burxa, Documental: ‘Cosechas amargas. Presentació del llibre ‘Que pagui Pujol, per compartir un projecte ja en funciona- Sants Ona Lliure, Barrisants.org i Guifi- Los monocultivos del hambre’ una crònica punk de la Barcelona dels 80’ ment de cooperativa d’habitatge. sants.net. Com millorem i interrelacionem 19h Club Muntanyenc Sant Cugat. 20h CSO Kasalet. C. Societat, 4. Dimecres 15 de desembre la comunicació alternativa a Sants? Com Plaça de la Vila, 2. Les treballadores de Can Colomer, acomia- impulsem la participació de tots i totes? Activitat emmarcada dins el cicle Medi Dijous 2 de desembre dades sense rebre les indemnitzacions que Primera activitat de la nova proposta Els Ambient i Globalització. Després del Xerrada sobre el paper de els pertoquen, exposaran el seu cas. Debats de l’Assemblea de Barri, oberts a passi del documental, es farà un debat al la banca a la nostra societat Divendres 17 de desembre tothom i amb l’objectiu de fomentar la voltant de la pregunta: Quina agricultura 19h Amics de les Arts. Xerrada sobre la història del cooperativis- trobada i el pensament conjunt del tenim? C. Sant Pere, 46, primer pis. me osonenc, a càrrec de Josep Casanovas. veïnat interessat en la transformació Organitza: Centre d’Estudis Amazònic Xerrada amb motiu de la proposta del La presentació d’un nou projecte de social. moviment STOP-BANQUE. Hi intervindran cooperativa de treball a Osona acompanya- Organitza: Assemblea de Barri de Sants TARRAGONA Joan Tamayo i Ermengol Gassiot. rà la xerrada. Tot seguit, debat: Les Organitza: Quelcom. Processos de Creació cooperatives una alternativa? Teixim una CERDANYOLA DEL VALLÈS Dijous 2 de desembre Col·lectiva nova economia social i solidària en Concentració de suport a Manu Vidal, xarxa?. Dissabte 11 de desembre acomiadat per EMTE Service Tarragona Fins al 3 de desembre Més info: centresocialvic.blogspot.com Concert de Spoilers 19h Estàtua dels Despullats, Mostra de llibres intervinguts Tots els actes tindran lloc a les 20h al 20h Casal de Joves Altimira. Rambla Nova. De 17 a 20h a l’espai La Cúpula dels Amics Centre Social Autogestionat La Torratxa. Passeig del Pont s/n Convoca: CGT de les Arts. C. Teatre, 2. C. Joan de Serrallonga, 3.

Curset de > MANIFESTACIONS • CONVOCATÒRIES consum crític BARCELONA BARCELONA, Dissabte 4 de desembre Dies 2, 9 i 16 de desembre Concentració quest curset es proposa oferir algunes eines útils per qüestio- d’homenatge a les Anar el nostre consum i poder dones lluitadores actuar en conseqüència. El dijous 2 de desembre, la sessió Consumir gratis se de la República centrarà en els trucs per no gastar. El dia 9 de desembre, tractarà sobre les 12h Plaça Sant Jaume respostes col·lectives i com podem organitzar-nos: es presentaran projec- Convoca: tes d’horts comunitaris i cooperatives Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes de consum. Finalment, el dia 16 de desembre, es debatrà sobre les opcions Més informació: mesadecatalunya.blogspot.com individuals per fer front al consum. Totes les sessions tindran lloc a les 19h a la Universitat Lliure La Rimaia, Ca la ronda de Sant Pau, 12. Entrada Lliure.

• [email protected] LA INDIRECTA . L’ENTREVISTA . LA COLUMNA

Isabel Terraza i Antonio Vázquez ACTIVISTES DE PROYECTOS DE CONCIENCIA PEL SÀHARA Igual

Ricard Vilaregut “Els sahrauís diuen, irònicament, [email protected] oca article calent, avui. Tot just fa unes hores que s’ha Tconfirmat el que ja es preveia: que la seva desgràcia és tenir tornem al peix al cove, a l’economia ESADE i al repartiment de carnets de catalanitat. Torna CiU, arriba Mas, guanya el Grup Godó. I de calaix, per golejada. vuit anys pel una terra rica” cap baix. Perden PSC i ERC i ICV CARLES MASIÀ aquest ressò mediàtic ens va salvar. se’n escapa xiulant. Se’n van El desallotjament violent del Teníem dos mòbils i un ordinador Montilla, Carod i Saura. Guerra de camp de Gdeim Izik per part del amb Internet; vam rebre moltíssi- vaixells: el tripartit anava tocat des Marroc el mes novembre va mes trucades de la premsa. Tot i el del mateix naixement, traient aigua desencadenar una onada de bloqueig informatiu, vam anar difo- com podien –amb galledes, tasses, i protestes i repressió al Sàhara nent les notícies que ens arribaven a fins amb les mans– però no ha Occidental. Les activistes cata- través de les fonts sahrauís, de per- pogut superar la canonada electo- lanes Isabel Terraza i Antonio sones que voltaven pels barris i veien ral. Tripartit, tocat i enfonsat. La Vázquez, que formaven part del què passava. Al cap d’uns quants di- crisi, el relat, la manca de projecte, comitè internacional de premsa es, ens va contactar la Generalitat. la no ideologia, la por, la descoordi- del campament, expliquen la Més tard i després de diverses truca- nació interna, la sentència del seva experiència després de des, el consolat ens va assignar un Tribunal Constitucional, la Brunete passar nou dies amagats a Al- funcionari que ens va portar a l’aero- catalana, les diferents pinces, la Aaiun i denuncien els episodis port. manca de lideratge, la poca credibi- de violació dels drets humans Quines possibilitats hi ha que el litat. Còctel de raons, totes elles que pateix la població civil. Front Polisario es rearmi? barrejades, totes importants i totes AV: És imminent una guerra entre el determinants. Els hi han fet el llit, Carles Masià Front Polisario i el Marroc. Desgra- d’acord. Però tampoc calia deixar- [email protected] ciadament, al poble sahrauí, no li los entrar a casa, i menys a l’habita- han donat la més mínima oportuni- ció. I ara què? Què de què? Què de uè us va portar als territoris tat de decidir sobre el seu futur en 35 l’esquerra transformadora, de les ocupats? anys. L’ONU els ha donat l’esquena, xarxes crítiques, de la política no QIsabel Terraza: Pertanyíem a igual que els estats que hi estan invo- convencional, de les manifesta- l’associació Proyectos de Concien- lucrats directament, és a dir, els que cions, la protesta, la proposta, les cia, que treballa al Tinduf, a la fron- estan espoliant els seus recursos cooperatives, les llibertats indivi- tera algeriana. Allà, fèiem tallers naturals: França, Espanya i els Es- artístics i musicals per als refugiats. tats Units. Alguns sahrauís ja ho diu- Un dia va venir a Barcelona l’activis- en irònicament: “La nostra desgrà- No és veritat ta Hmad Hammad, que ens va expli- cia és que la nostra terra és molt car la situació del seu poble i ens va rica”. Si no, ningú no es fixaria en a- que a més convidar a presenciar-ho amb els quell tros de terra desert i els deixa- nostres ulls. Així doncs, aquest a- rien en pau. socialdemocràcia gost vam fer 4.000 quilòmetres en Els sahrauís continuen creient en autoestop per arribar-hi. Aviat vam la celebració d’un referèndum? menys moviment, veure la repressió de la policia con- IT: Estan molt desil·lusionats, no tra els activistes que havien tornat tenen esperances en l’ONU. Se sen- ni que a més dreta d’unes conferències a Algèria: hi va ten morts en vida i veuen que real- haver un desplegament brutal, amb ment ja no tenen res a perdre. I si no més moviment. Pot moltes pallisses. Mentrestant, a l’Es- es fa el referèndum, ells volen agafar tat espanyol, s’havia tornat a obrir el les armes. canviar la intensitat debat sobre el Sàhara arran de la AV: És necessària la intervenció de vaga de fam d’Aminetu Haidar. La testa. Es va formar arran d’una rei- tot arreu i, després, ens vam amagar l’ONU perquè aturi el genocidi i es i la forma d’actuació visita de l’agost ens va marcar, ja no vindicació social, perquè s’ha de nou dies en una casa que ens van pugui investigar tot el que ha passat. podíem tancar els ulls i mirar cap a tenir en compte que, al Sàhara ocu- cedir. Es parla de fosses comunes. Nosal- davant el poder, una altra banda. I a principis de se- pat, no hi ha llibertat d’expressió i AV: Les nits de toc de queda van ser tres no les hem vistes, però sí que hi tembre, vam constituir el grup Resis- qualsevol manifestació pacífica polí- intenses, sentíem com colpejaven les ha molta gent de la nostra confiança però allò essencial tència Sahrauí amb l’objectiu de fer tica és reprimida violentament. Els portes de les cases, com hi entraven que ho diu. És urgent que hi entri la acció directa pacífica per defensar sahrauís tenen unes condicions de a la força i treien els homes de les Creu Roja Internacional i que hi dei- serà igual els drets humans. vida deplorables per culpa de l’ocu- cases i els torturaven allà davant. Un xin entrar els mitjans de comunica- pació marroquina, que els margina. cop, fins i tot vam veure una ambu- ció. El bloqueig informatiu és terri- duals i col·lectives. Què dels drets AV: El 8 de novembre, un ampli des- lància a través d’una petita obertura ble i no el condemna ningú. socials: l’atur, la sanitat, l’educació, “El Marroc està fent plegament de la policia i l’exèrcit ens de la finestra: com a mínim, hi havia IT: De fet, el Marroc està fent la feina per dir els que amb penes i treballs va desallotjar amb gasos lacrimò- una dotzena de morts embolcallats bruta de França i Espanya. L’explota- aguanten. Què del futur. Què dels la feina bruta de gens, aigua calenta a pressió i pe- amb llençols. També ens vam assa- ció dels fosfats i la pesca represen- moviments socials. Res serà el dres. Mentre ens encerclaven, van bentar que hi havia 37 cadàvers al ten milions d’euros. També se sap mateix, d’acord, però res massa França i Espanya” començar a destrossar i cremar les dipòsit d’un hospital militar perquè que hi ha l’aqüífer més gran del nord diferent. Perquè no és veritat que a tendes. Després, la gent va començar ens ho van dir els familiars que van d’Àfrica (que serveix per abastir els més socialdemocràcia menys Antonio Vázquez: Jo ja havia estat a caminar cap a Al-Aaiun, fins que anar a identificar-los. Per tot el que hivernacles de Dakhla) i urani. moviment, ni que a més dreta més als territoris ocupats fa quatre anys ens van acabar d’encerclar. Algunes havíem vist i escoltat, vam començar Per acabar, quines possibilitats hi moviment. Pot canviar la intensitat arran d’un viatge i em vaig enamorar de les persones que es van quedar a parlar de genocidi. ha d’encetar una campanya de boi- i la forma d’actuació davant el de la causa sahrauí per la seva ma- encerclades estan detingudes, d’al- Podeu explicar la vostra tornada a cot als productes i interessos mar- poder: més o menys mala llet en les nera pacífica de lluitar. Amb Proyec- tres desaparegudes. Vam gravar i Catalunya? roquins? accions, en la mobilització i en les tos de Conciencia, donàvem suport documentar tot el que podíem. IT: Vam estar desemparats fins el 13 IT: Seria molt interessant. Sabem relacions. Però allò essencial, el als refugiats, però teníem l’espina Com vau poder sortir del setge? de novembre. Encara no ens havia que Mercadona comercialitza pro- compromís, les conviccions, la clavada de no poder ajudar els terri- IT: Ens en vam poder escapar amb trucat ningú, per molt que la minis- ductes del Sàhara Occidental i fins i crítica, el cabreig, els manifestos, toris ocupats. un vehicle per un punt que no estava tra Trinidad Jiménez declarés que tot hi ha productes del banc de pesca les assemblees eternes, les reu- Com es va desfermar la repressió al vigilat. Els sahrauís tenien molt clar havia estat en contacte amb nosal- sahrauí que estan etiquetats com a nions de quatre –quan se n’espera- camp de Gdeim Izik? que el nostre paper era donar el testi- tres des del primer moment. Sí que mercaderia d’Agadir o de Maurità- ven deu–, la birra, les contradic- IT: El camp va néixer el 9 d’octubre a moni del que havia passat com a ens van ajudar molt els mitjans de nia. Al Marroc, ja li està fent molt de cions, l’estrés i, sobretot, l’esperan- uns quinze quilòmetres d’Al-Aaiun. estrangers. A Al-Aaiun, ens vam tro- comunicació, que sempre van estar mal la imatge que dóna al turisme, ça que el millor encara ha d’arribar, Hi vam arribar el dotzè dia de pro- bar barricades i manifestacions per en contacte amb nosaltres. De fet, un motor econòmic molt important. tot això serà igual.