DOCSLIB.ORG

Opinió Diari De Girona

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Opinió Diari De Girona DILLUNS, 9 DE JULIOL DE 2012 | Diari de Girona 12 Director: Jordi Xargayó i Teixidor. Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes (Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell. Diari de Girona Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV. FUNDAT EL 1889 EDITA DIARI DE GIRONA, S.A. CONSELLER DELEGAT: José Manuel Vaquero DIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel Atiénzar DdG SUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá Opinió accepti iniciar la recollida d’un milió de jol parla d’un xoc de trens. Perquè Espa- signatures per tramitar la urgència d’a- nya pugui concedir el dret d’autodetermi- questa legislació. La campanya per a la re- nació interna (auotonomia) i externa (in- collida de signatures seria una bona pro- dependència) a alguna nacionalitat –Eus- moció per a l’autodeterminació. A més a kadi o Catalunya– caldria modificar la més, si mai Catalunya votés la indepen- Constitució d’acord amb els complexos Lluís Busquets i Grabulosa dència, Europa no es trobaria en calçotets mecanismes que preveu el seu article 168 [email protected] a l’hora de decidir què fer. per a qüestions com la monarquia, la ban- L’AMI va ser una entitat impulsada per dera o la unitat d’Espanya (i també po- l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal drien obligar-hi a l’hora de formalitzar un (CiU), i en pocs mesos aconseguí aglutinar Estat simplement plurinacional). Recor- la meitat dels ajuntaments del país. El rep- dem que la reforma constitucional ha de EL LLARG CAMÍ DE te actual és articular un lobby local o mu- ser aprovada per la majoria absoluta del nicipalista per poder pressionar el Parla- Congrés i del Senat. Suposant que això LA INDEPENDÈNCIA ment i el govern per tal d’avançat nítida- s’assolís, caldria tot seguit dissoldre les ment i sense complexos cap a l’estat propi. Corts i convocar eleccions. El nou ventall res –no va trobar bases jurídiques en els L’estació final és l’organització d’una parlamentari –que, lògicament, hauria de «Tenim una Constitució que tractats–, però sí que va considerar possi- consulta independentista el mateix dia per reflectir el pes afirmatiu de la independèn- permet que els veïns de sota a ble la secessió d’una part d’un estat euro- part dels consistoris de l’AMI. D’aquesta cia– hauria de ratificar també, per majoria peu. manera serien els alcaldes els que agafa- absoluta, la reforma constitucional. Per úl- casa ens vinguin a dissenyar els Justament el passat dijous 21-VI es va rien les regnes d’aquest referèndum, a di- tim, aquesta reforma caldria que fos sot- mobles i els espais i els quadres presentar a Brussel·les, a la seu del Parla- ferència de l’onada de consultes sobiranis- mesa a referèndum a tot Espanya, com en a les parets del nostre menjador» ment Europeu, l’European Partnership for tes que va començar a Arenys de Munt i el seu moment ho va ser la Constitució. I ja Independence (EPI) o Aliança Europea que va estar encapçalada per la societat ci- ens podem imaginar quin resultat sortiria. ian piano si va lontano. Abans per la Independència. Es tracta d’una or- vil. Ja he dit moltes vegades que tenim una d’ahir hi havia convocada a Gi- ganització sobiranista internacional inte- L’AMI pretén que la cita sigui un èxit i, Constitució que permet que els veïns de P rona l’Assemblea General de grada per moviments socials de nacions per això mateix, no pensa convocar la vo- sota a casa ens vinguin a dissenyar els mo- l’AMI (Associació de Municipis sense estat, concretament, Països Cata- tació fins que no disposi del suport d’un bles i els espais i els quadres a les parets per la Independència), que ja són 469 a lans, País Basc, Flandes i Escòcia, amb el nombre important de ciutadans que per- del nostre menjador. més a més de 23 consells comarcals i la Di- repte d’aconseguir que la UE s’impliqui en meti i auguri la victòria del «sí». Aquesta El camí ha de ser diferent d’aquest. Per putació de Lleida, que també en formen els processos d’autodeterminació. El ger- cita implica, amb tota probabilitat, l’intent això, l’AMI, abans de preguntar a la ciuta- part. Ben segur que en d’altres pàgines del men de l’Associació va néixer a Catalunya, de la incorporació de Barcelona i aglutinar dania, vol anar pas a pas, seguint l’estratè- diari n’han tingut puntual informació. L’A- en el marc de les consultes sobiranistes, almenys el 60% de la població –ara diuen gia de l’associació. Vol incorporar més po- MI no deixa de ser una més de les organit- quan Anna Arqué, que formava part de estar en un 40%–, amb la mirada posada, blacions, guanyar gruix social, teixir com- zacions i entitats que pugnen per convertir l’organització d’aquells referèndums, va això sí, no més enllà del 2014. plicitats amb d’altres entitats i grups que Catalunya en un nou estat europeu co- anar teixint complicitats amb entitats de Què passarà després de la consulta? treballen pel mateix, bastir ponts amb el mençant pel parlamentari SI (Solidaritat les nacions esmentades fins al punt d’asso- Parlar-ne és pura futurologia, però el presi- Parlament i amb el govern, i sobretot, fer per la Independència), seguint per ANC lir observadors internacionals en les con- dent de l’entitat, Josep M. Vila d’Abadal, feina de projecció exterior: mirar cap a Eu- (Assemblea Nacional catalana), l’RCat de sultes i esdevenir actualment portaveu de espera que les formacions facin un pas en- ropa. A Europa ja no trobarà un àrid de- Carretero (Reagrupament, Independèn- Welcome Mr. President, l’entitat que repre- davant i vagin a les eleccions amb un pro- sert, sinó que es trobarà amb l’EPI, l’Alian- cia, Democràcia i Treball) i acabant per or- senta Catalunya a l’EPI, que ja va néixer grama independentista després de veure ça Europea per la Independència i a veure ganitzacions juvenils com la dels Maulets. amb un cert suport. Malgrat que el gros de que la majoria de la ciutadania aspira que si seran capaços de tramitar una legislació. Algunes, com l’ALE (Aliança Lliure Euro- l’EPI siguin les nacions que hem esmentat, Catalunya tingui un estat propi. Els alcal- La trobada de Girona havia de marcar pea), aglutinen diverses formacions euro- no es vol pas reduir a aquestes i es vol des implicats consideren que la meitat les línies de treball per potenciar l’entitat i pees que treballen per l’autodeterminació, crear una comissió paral·lela on tinguin dels municipis del país poden arribar a ser definir l’estratègia per arribar a l’objectiu com ara ERC i el Partit Nacional Escocès), cabuda altres organitzacions i ciutadans una força imparable i se senten legitimats final de la consulta. Altrament, els munici- que presideix Eric Defoort; d’altres pre- que defensin els drets universals i l’auto- perquè les adhesions a l’AMI han hagut de pis independentistes només donaran su- senten iniciatives, com el cas de RCat, que determinació. Una de les primeres iniciati- passar per plens i aprovacions per majoria port al pacte fiscal si suposa «la plena sobi- demanava que Europa reconegués Catalu- ves ciutadanes de l’EPI és que la UE legisli absoluta. rania fiscal de Catalunya» (caixa i clau de nya en el cas que assolís la independència. sobre el sobiranisme. Encara s’està deci- Tanta eufòria pot ser contraproduent? la caixa). Amb aquesta empenta del muni- La cosa no és tan fàcil. L’estament europeu dint com articular la proposta, però l’ob- Aconseguir la independència no serà pas cipalisme, l’independentisme ha d’acon- no ho va pas acceptar de bones a prime- jectiu no és altre que la Comissió Europea un camí planer. Per això l’expresident Pu- seguir un braç institucional? Cal esperar- del següent minut tot comença a fer baixa- tens dues opcions: o conservar la ingenu- no només pel que fan, sinó perquè han sa- da. ïtat i la insolència del pas que t’ha servit but conservar el fer. Ningú pot saber quin temps total marca fins ara, a risc de quedar com un segell Quan arriba l’inevitable moment del el seu cronòmetre dels dies. Segurament descatalogat; o t’uneixes al ramat d’ele- balanç de mitja legislatura vital només hi aquesta és la grandesa de viure: no tenir la fants savis que caminen cap a la cova que ha una opció honorable, seguir treballant certesa de quan deixaràs de fer-ho. Jo si- els ha de veure dormir eternament. com fins ara, per a l’altra mitja. Llençar la Martí Peraferrer Vayreda tuaria el moment en qüestió just quan Jo sóc del parer que hauríem de ser ele- tovallola perquè ja només et queda una passes de no preguntar-te res a preguntar- fants descatalogats. M’explico. No hauríem meitat de l’argument, és no tenir quasi dret t’ho tot. Quan passes de percebre que et de caure en la trampa de les opcions lògi- a haver viscut la primera part de la teva queda tot per fer i comences a veure que ja ques. Quan t’adones que la gent et tracta ja pel·lícula.
Load more

Recommended publications
  • Online Mobilization and Perspective Taking in Contentious Politics
    Online mobilization and perspective taking in contentious politics Camilo Cristancho-Mantilla* PhD candidate in Political science Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] Working paper – Comments welcome Abstract This article presents an approach to the intergroup contact theory focusing on the value of perspective taking as a central premise in a broad conception of democracy as it implies acknowledging conflict and having respect for political adversaries. I look into protest mobilization and the role that movements and civil society organizations play as mediators in contentious politics in the internet and argue that online protest mobilization processes provide bridging between political divides as protest conveyors need to counter-argue adversarial arguments and frames. Three protest events in Spain are studied through surveys of protesters and through network analysis of issue actors online in order to link individual attitudes with intergroup interaction. This approach provides preliminary evidence to support the theory that online mobilization serves as a contact space which affects the disposition of protest participants for considering opposing stances in political conflicts. Keywords: perspective taking, intergroup contact theory, political disagreement, attitudes, mobilization, online politics, social movements To be presented at the X Congress of the Asociación Española de Ciencia Política, Universidad de Murcia, September 7-9, 2011 ______________________ * I gratefully acknowledge financial support from a PhD research grant provided by the Universitat Autònoma de Barcelona and the POLAT research group. Data for the protest surveys is part of the EUROCORES project EUI2008- 03812 - Caught in the Act of protest: Contextualizing Contestation. 1 Introduction Internet use for political mobilization is increasingly capturing the attention of multiple disciplines as many expectations for the effects of online media on civic engagement need to be tested.
    [Show full text]
  • “Si Me Hablas En Catalán Se Suspende El Juicio”, Els Drets Lingüístics En Via Morta
    Title: The Catalan Case II. Thirty-seven new serious cases of linguistic discrimination in the public administrations in Spain."If you address me in Catalan I'll suspend the proceedings". Castrated language rights in Europe. Study experts: Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté and Eloi Torrents Vivó Collaborators: Mireia Casals Isart, Marc Cristià Castellví; Bernat Gasull i Roig and Aida Goixart Andrés March 2016 Barcelona Plataforma per la Llengua (Pro-Language Platform) Via Laietana, 48 A, principal 2a 08003 Barcelona 93 321 18 03 www.plataforma-llengua.cat 1 Barcelona, 11 September, 1924 Note: this story includes a conversations that takes place in two languages: the police officers speak Spanish at all times, while Mr. Valls and Gaudí answer in Catalan. At 8.05 on the morning of 11 September, 1924, Mr. Valls, as he entered the church of Sant Just, was stopped by a police officer, who asked him1: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here. If you want to go to mass, you'll have to go to another church". "But I want to hear mass in this church, Sant Just". "Well, you can't go through this door. Try the other door". Mr. Valls went to the other door in carrer de la Ciutat, where another policeman refused him entry, and a short discussion ensued. Just at that moment, Mr. Gaudí arrived, and resolutely tried to enter the church. The policeman stopped him, asking: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here". "Yes I can".
    [Show full text]
  • Milena Kojić MODEL of the REGIONAL STATE in EUROPE
    University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Belgrade, August 2010 University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Members of the Commission: Assoc. Prof. dr. Zoran Krstić, Mentor Prof. Emer. dr. Marija Bogdanović, President Prof. dr. Dragan Simić, Member Defense date: __________________ Mark: __________________ Belgrade, August 2010 TABLE OF CONTENTS INTRODUCTION…………………………………………………………………......…1 PART I 1. Key terms and basic theoretical categories .....................................................................4 2. Basic models of state organization .................................................................................7 a) Consociational state .............................................................................................7 b) Unitary state – simple state ................................................................................10 c) Federation – complex state ……………………………………........................11 d) Regional state – tertium genus ………………………………...........................14 PART II 1. Republic of Italy……………………............................................................................18
    [Show full text]
  • Nou Estat D'europa Globalisation, Language and Identity in Catalonia
    Nou Estat d’Europa Globalisation, language and identity in Catalonia: a contemporary perspective. by Steven Byrne Thesis presented to the University of Limerick for the award of the Degree of Doctor of Philosophy Supervisors: Dr David Atkinson and Dr Máiréad Moriarty External: Dr Agurtzane Elordui Submitted to the University of Limerick, May 2019. Abstract The processes associated with globalisation have seen Catalonia become an ethnolinguistically diverse region. Additionally, a vibrant civic and political movement for an independent Catalonia has brought a renewed urgency to questions about what it means, personally and politically, to speak or not to speak Catalan or Spanish in 21st century Catalonia. The current study seeks to address a gap in the literature by investigating the attitudes of members of independence organisations toward the Catalan and Spanish languages against the backdrop of the Catalan independence movement. This research examines the respondents’ language attitudes from a language orientations perspective, using Ruiz’s (1984, 2010) framework of language-as-a-problem and language-as-a-resource to unpack the complexities of the situation in present-day Catalonia. This research was conducted with members of independence organisations operating in the city of Girona and involved qualitative research methods, specifically focus groups and narrative interviews. This study indicates that a fuller understanding of the complex situation in Catalonia may be facilitated through qualitative methodologies, which have the potential to explore attitudes in-depth. The analysis of the data reveals a diversity of attitudes toward both Catalan and Spanish, with both languages being mobilised in diverse combinations for a wide range of purposes.
    [Show full text]
  • Toni Bolaño Extremo Nordeste
    SELLO Ediciones Península COLECCIÓN Atalaya FORMATO 15 x 23 cm. - RÚSTICA CON SOLAPAS Otros títulos de la colección Atalaya SERVICIO XX-XX ¿España sin Cataluña? Hace apenas veinte años, muy pocos simpatizantes de la izquierda Crónica personal de sesenta días de independentista catalana hacían oír su voz fuera de la órbita de Esquerra discordia: del Once de Septiembre al 9-N CORRECCIÓN: PRIMERAS Republicana de Catalunya (ERC). Los escasos militantes de formaciones Toni Bolaño Joan Tapia como el Partit Socialista d’ Alliberament Nacional (PSAN) transitaban por DISEÑO XX-XX-20XX Nombre los márgenes del sistema, entre escisiones y batallas internas. Hasta Banca Catalana: caso abierto que en 1986 los restos del naufragio se unen bajo las siglas Candidatura Extremo nordeste Autor REALIZACIÓN Lo que no se contó del escándalo d’Unitat Popular (CUP). La nueva marca aúna fuerzas, pero no es hasta que enriqueció a Jordi Pujol La CUP: los últimos bolcheviques de Occidente Textos biografía En cursiva. las elecciones municipales de 2003 cuando cosecha sus primeros éxitos, EDICIÓN Pere Ríos todavía relativos. Toni Bolaño es licenciado en Ciencias Toni Bolaño de la Información por la Universidad Au- ¿Los españoles son de Marte CORRECCIÓN: SEGUNDAS En 2007, la CUP aumenta su representación municipal, pero su actuación tónoma de Barcelona. Inició su carrera y los catalanes de Venus? política solo se circunscribe a los ayuntamientos. El salto a la política en Radio Sabadell, El Noticiero Universal Cómo y cuándo se fue al garete la DISEÑO XX-XX-20XX Nombre nacional catalana se produce en 2012, después de los buenos resultados y Cadena Catalana.
    [Show full text]
  • El Quart Cinturó I El Copagament Són a L'agenda De
    40 Els pobles indígenes australians Mylai Burgos De la tragèdia... “L’Estat mexicà veu a l’esperança? l’aigua com un negoci” Quaderns d’Illacrua A FONS PÀGINES 1 a 3 MIRALLS | ENTREVISTA PÀGINES 4 i 5 SETMANARI DE COMUNICACIÓ d N207 1 de desembre de 2010 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros ALBERT GARCIA El Quart Cinturó i el copagament són a l’agenda de Mas CiU prepara privatitzacions de serveis AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINES 7-8 presarial de la Cambra de Comerç fa- ran que s’accelerin les obres de les l govern de Convergència i Unió ja grans infraestructures com el Quart Eapunta a un aprimament de l’ad- Cinturó i la MAT. El copagament sani- ministració i les conselleries. Els a- tari serà una de les solucions conser- cords preelectorals amb el lobby em- vadores per fer front al dèficit públic. La manifestació per protestar contra la mort d’Aliou Djob arriba fins al Palau de la Generalitat L’estranya mort d’un lleidatà revolta la comunitat guineana Una marxa a Barcelona denuncia que els Mossos van ocultar l’assassinat durant una setmana sencera tot i tenir els seus documents AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9 seva família. Finalment, van anar a contactes i la documentació a so- la comissaria dels Mossos, on els bre, però els policies no van infor- liou Djob va desaparèixer el 6 van dir que havien trobat el noi mar ningú de la defunció. L’autòp- Ade setembre d’enguany. Durant mort per culpa d’un atac de cor.
    [Show full text]
  • Decision Making Processes in Grassroots Collectives As Stories and Fractals of Adult Learning and Personal, Social and Ecological Change
    The Slow Revealing of Change: Decision Making Processes in Grassroots Collectives as Stories and Fractals of Adult Learning and Personal, Social and Ecological Change by Erika Isabella Zárate A Thesis presented to The University of Guelph In partial fulfilment of requirements for the degree of Master of Science in Capacity Development and Extension Guelph, Ontario, Canada © Erika Zárate, September, 2014 ABSTRACT THE SLOW REVEALING OF CHANGE: DECISION MAKING PROCESSES OF GRASSROOTS COLLECTIVES AS STORIES AND FRACTALS OF ADULT LEARNING AND PERSONAL, SOCIAL AND ECOLOGICAL CHANGE Erika Zárate Advisor: University of Guelph, 2014 Professor Al Lauzon The decision making processes of social and ecological change grassroots collectives (SECGCs) do not only promote change at a community level, but are exemplary enactments of such change. These processes are principled, critically reflective, relational and self-organized, and more so when there is a high degree of connectivity within and between individual SECGCs. SECGCs embody narrative and fractal behaviour that, upon assessment, could contribute significantly to their organizational learning, and subsequent social and ecological change work. In order to assess the self-balancing fractal nature of SECGCs, this research study proposes the use of a Fractal Organization Model and its accompanying table of characteristics of self-balancing fractal SECGCs. The model contains four elements, or nodes, that represent the existing or potential strengths of a SECGC membership, its value and belief system, its decision making processes, and its collective actions for social and ecological change. However, in addition to understanding the nodes of a fractal SECGC, it is also imperative to explore and assess the relationships between these nodes.
    [Show full text]
  • L'independentisme Al Vallès Oriental
    L’independentisme al Vallès Oriental Resum: Als anys seixanta i setanta Granollers i tota la comarca 11 Ponències van ser un dels focus més actius de l’independentisme modern. Anuari del Primer a través del Front Nacional de Catalunya i després a través Centre d'Estudis del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, desenes de vallesans de Granollers 2009 van organitzar-se al marge de la legalitat franquista (amb les consegüents persecucions, detencions i empresonaments) en una dinàmica política que malgrat la seva força mai ha estat analit- zada amb deteniment. Un buit informatiu que aquesta ponència començarà a omplir. Situar categòricament un lloc o una data com a naixement de l’independentisme seria tan impossible com absurd, perquè d’ençà del 1714 podríem trobar fils conductors en moltes i ben diverses direccions. Però també és cert que l’independentisme contemporani, el que ha unit la tradició de lluita nacional amb les lluites socials modernes sorgides al voltant del marxisme i que ha estat bateja- da com l’esquerra d’alliberament nacional,1 sí que té uns orígens més definits, tan definits que gairebé se circumscriuen a una sola organització: el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, que va ser el primer partit que va aglutinar els conceptes d’independència, socialisme i Països Catalans. El PSAN és el partit que no solament ha format els actuals qua- dres dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya,2 la primera formació independentista que accedeix al govern de la Generalitat recuperada,3 sinó que també va ser el bressol de molts dels dirigents de l’actual Iniciativa per Catalunya i d’alguns dels fundadors del 1 Roger Buch (1995): El Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) 1874-1980, Barcelona, Institut de Ciències Polítiques i Socials, pàg.
    [Show full text]
  • La Guerra De Sucesión En Valencia. Retrospectiva Historiografía Y Estado De La Cuestión
    LA GUERRA DE SUCESIÓN EN VALENCIA. RETROSPECTIVA HISTORIOGRAFÍA Y ESTADO DE LA CUESTIÓN CARMEN PÉREZ APARICIO Universitat de Valencia Cumplidos trescientos años desde que, en 1705, se iniciaran las sublevaciones de los Reinos de la Corona de Aragón a favor del archiduque Carlos y otros tantos desde que se abriera, en 1707, el proceso que acabaría con el sistema político que había regulado las relaciones entre el rey y la referida Corona, el conocimiento sobre este trascendental periodo histórico ha experimentado en los últimos cuarenta años un avance significativo. Desde que en la década de 1960 se iniciara un proceso de reflexión y de análisis -sin parangón hasta entonces- sobre la trayectoria histórica del País Valenciano hasta la actualidad, el camino recorrido ha sido largo y fructífero y las favorables expectati­ vas sobre su continuidad permiten albergar la esperanza de una andadura ininterrum­ pida, marcada por los sucesivos relevos generacionales y por la necesidad de ofrecer renovadas respuestas a nuevos interrogantes. En aquel momento, en el que otras gene­ raciones desvinculadas del régimen político y de la ideología dominante reivindica­ ban más libertades, el ámbito de la Historia se había visto sacudido desde unos años antes por una corriente renovadora que recogida desde Francia por Jaime Vicens Vives, constituía un revulsivo para las esclerotizadas instancias académicas y amenazaba con echar por el suelo unos planteamientos historiográficos muy condicionados por un régimen político que había manipulado groseramente la Historia de España e impuesto una visión unitaria y al mismo tiempo parcial, tan alejada del rigor histórico como excluyente de las otras Historias de España.
    [Show full text]
  • Copia De C.DIA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES.Ods
    CENTROS DE DÍA ACREDITADOS PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES 18/08/2021 CENTRES DE DIA ACREDITATS PER A PERSONES MAJORS DEPENDENTS PROVINCIA MUNICIPIO NOMBRE DOMICILIO ENTIDAD TELEFONO PROVÍNCIA MUNICIPI NOM DOMICILI ENTITAT TELÈFON ASOCIACIÓN DE FAMILIARES Y AMIGOS DE ENFERMOS DE Alacant Alacant/Alicante CENTRO DE DIA ASOC FAM.ENFERMO D ALZHEIMER DEPORTISTA MIRIAM BLASCO 13 965265070 ALZHEIMER DE ALACANT CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Alacant/Alicante C/ CAJA DE AHORROS, 15 CUIDADOS INTEGRALES 3ª EDAD, S.L. 965268376 JESUS -MARIA VISTAHERMOSA CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Alacant/Alicante ALCALDE LORENZO CARBONELL, 56 QUAVITAE SERVICIOS ASISTENCIALES, S.A. 965131651 DOMUSVI ALICANTE BABEL CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Alacant/Alicante AVENIDA CONDOMINA, S/N QUAVITAE SERVICIOS ASISTENCIALES, S.A. 965131651 DOMUSVI ALICANTE CONDOMINA ASOCIACION DE FAMILIARES Y AMIGOS DE ENFERMOS DE Alacant Alcoi/Alcoy CENTRO DE DIA DE ALZHEIMER DE ALCOY CALLE ENCARO, 14 965545997 ALZHEIMER D'ALCOI Alacant Alcoi/Alcoy CENTRO DE DIA PMD DOMUSVI ALCOY CALLE OLIVER Nº 22 QUAVITAE SERVICIOS ASISTENCIALES, S.A. 965334684 CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Alfàs del Pi, l' CL. RIU CASTELLS, 3 (URB BELMONTE) ANNEKE INTEGRAL CARE SERVICES SL 966807844 ANNEKE RESIDENCE CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Almoradí CL. PONTEVEDRA, S/N INSTITUTO GERIATRICO MEDITERRANEO, S.L. 966783802 CASAVERDE ALMORADI Alacant Altea CENTRO DE DIA P.M.D. VILA D'ALTEA-LES BOQUERES PDA. PLÁ DEL CASTELL, 110 VILLA DE ALTEA LES BOQUERES S.L. 966881791 CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Banyeres de Mariola DOCTOR FLEMING, S/N AJUNTAMENT DE BANYERES DE MARIOLA 966567041 BANYERES DE MARIOLA CENTRO DE DIA PARA PERSONAS MAYORES DEPENDIENTES Alacant Benidorm C/ RUMANIA, 26 GERICON REAL ESTATE, S.L.U.
    [Show full text]
  • ACTES DE LES I JORNADES D'estudis LOCALS DE LLUCMAJOR 10 I 11 De Novembre De 2017
    ACTES DE LES I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR 10 i 11 de novembre de 2017 Volum 1. Història / Patrimoni © dels autors i autores, 2018 © Ajuntament de Llucmajor, 2018 ISBN: 978-84-947890-6-9 Dipòsit Legal: PM 1415-2018 Disseny: Moiré | www.moire.cat Impressió: Gráficas Ulzama No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre ni de la coberta, ni el recull en un sistema informàtic, ni la transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís dels titulars del copyright. ACTES DE LES I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR 10 i 11 de novembre de 2017 Volum 1. Història / Patrimoni CONTINGUTS VOLUM 1 PRÒLEG: Un apunt sobre els estudis locals de Llucmajor 13 Miquel Sbert i Garau Presentació de les I Jornades d’Estudis Locals 27 Lluís Segura HISTÒRIA 1 Bases per a l’estudi de la Guerra Civil a Llucmajor 33 Antoni Vidal Nicolau 2 El Sexenni Revolucionari a Llucmajor (1868-1874) i la seva 45 influència sobre el socialisme al primer terç del segle xx a Llucmajor Antoni Vidal Nicolau 3 Participació llucmajorera en la migració balear cap al País 53 Valencià en el segle xvii: estat de la qüestió i possibles línies d’investigació Gabriel Vich Vidal 4 La talla de 1404 de la vila de Llucmajor 85 Maria del Carme Pino Obrador 5 La forja d’una cultura republicana democràtica i popular a 99 Llucmajor durant el segle xix Catalina Martorell Fullana 6 La secció de carabiners de Llucmajor.
    [Show full text]
  • Political Disagreement in Contentious Politics
    Political Disagreement in Contentious Politics Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia Doctoral Dissertation in Political Science Camilo Cristancho Mantilla Directed by Dra. Eva Anduiza Universitat Autònoma de Barelona Dr. José Manuel Sabucedo Cameselle Universidade de Santiago de Compostela March 2013 36,000 words Extended abstract Disagreement is a central component of politics, for it extends and persists across all ideological stances and all issues of policy. Challenging opposing views and defending personal perspectives, both in electoral contexts and in contentious politics, greatly determine how we experience politics daily. Consequently, negotiating disagreement is an underlying requisite for a normative aspect of how we tend to conceive democracy: considerate decision-making. This dissertation focuses on an attitudinal dimension of disagreement that involves cognitive processes that, in turn, can help people to better understand others and actively acknowledge differences: perspective taking. This dissertation addresses previous research on political disagreement by considering perspective taking as a relevant subject of study and, in doing so, shifting from general attitudes, such as tolerance and empathy, to particular attitude objects, such as opposing stances and political adversaries. This dissertation chiefly proposes to address potential attitudinal and behavioral consequences of disagreement in particular circumstances and to explore perceptions of blame attribution in highly divisive issues. Its design is grounded in the context of protest politics in order to leverage cases in which both public opinion is clearly divided and disagreement between positions is highly evident. This dissertation is composed of three papers. Paper 1 focuses on issue publics in their actual interactions with organizations by analyzing the informational environment of their specific issues.
    [Show full text]