DILLUNS, 9 DE JULIOL DE 2012 | Diari de Girona 12 Director: Jordi Xargayó i Teixidor. Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes (Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell. Diari de Girona Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV. FUNDAT EL 1889 EDITA DIARI DE GIRONA, S.A. CONSELLER DELEGAT: José Manuel Vaquero DIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel Atiénzar DdG SUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá Opinió accepti iniciar la recollida d’un milió de jol parla d’un xoc de trens. Perquè Espa- signatures per tramitar la urgència d’a- nya pugui concedir el dret d’autodetermi- questa legislació. La campanya per a la re- nació interna (auotonomia) i externa (in- collida de signatures seria una bona pro- dependència) a alguna nacionalitat –Eus- moció per a l’autodeterminació. A més a kadi o Catalunya– caldria modificar la més, si mai Catalunya votés la indepen- Constitució d’acord amb els complexos Lluís Busquets i Grabulosa dència, Europa no es trobaria en calçotets mecanismes que preveu el seu article 168 [email protected] a l’hora de decidir què fer. per a qüestions com la monarquia, la ban- L’AMI va ser una entitat impulsada per dera o la unitat d’Espanya (i també po- l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal drien obligar-hi a l’hora de formalitzar un (CiU), i en pocs mesos aconseguí aglutinar Estat simplement plurinacional). Recor- la meitat dels ajuntaments del país. El rep- dem que la reforma constitucional ha de EL LLARG CAMÍ DE te actual és articular un lobby local o mu- ser aprovada per la majoria absoluta del nicipalista per poder pressionar el Parla- Congrés i del Senat. Suposant que això LA INDEPENDÈNCIA ment i el govern per tal d’avançat nítida- s’assolís, caldria tot seguit dissoldre les ment i sense complexos cap a l’estat propi. Corts i convocar eleccions. El nou ventall res –no va trobar bases jurídiques en els L’estació final és l’organització d’una parlamentari –que, lògicament, hauria de «Tenim una Constitució que tractats–, però sí que va considerar possi- consulta independentista el mateix dia per reflectir el pes afirmatiu de la independèn- permet que els veïns de sota a ble la secessió d’una part d’un estat euro- part dels consistoris de l’AMI. D’aquesta cia– hauria de ratificar també, per majoria peu. manera serien els alcaldes els que agafa- absoluta, la reforma constitucional. Per úl- casa ens vinguin a dissenyar els Justament el passat dijous 21-VI es va rien les regnes d’aquest referèndum, a di- tim, aquesta reforma caldria que fos sot- mobles i els espais i els quadres presentar a Brussel·les, a la seu del Parla- ferència de l’onada de consultes sobiranis- mesa a referèndum a tot Espanya, com en a les parets del nostre menjador» ment Europeu, l’European Partnership for tes que va començar a Arenys de Munt i el seu moment ho va ser la Constitució. I ja Independence (EPI) o Aliança Europea que va estar encapçalada per la societat ci- ens podem imaginar quin resultat sortiria. ian piano si va lontano. Abans per la Independència. Es tracta d’una or- vil. Ja he dit moltes vegades que tenim una d’ahir hi havia convocada a Gi- ganització sobiranista internacional inte- L’AMI pretén que la cita sigui un èxit i, Constitució que permet que els veïns de P rona l’Assemblea General de grada per moviments socials de nacions per això mateix, no pensa convocar la vo- sota a casa ens vinguin a dissenyar els mo- l’AMI (Associació de Municipis sense estat, concretament, Països Cata- tació fins que no disposi del suport d’un bles i els espais i els quadres a les parets per la Independència), que ja són 469 a lans, País Basc, Flandes i Escòcia, amb el nombre important de ciutadans que per- del nostre menjador. més a més de 23 consells comarcals i la Di- repte d’aconseguir que la UE s’impliqui en meti i auguri la victòria del «sí». Aquesta El camí ha de ser diferent d’aquest. Per putació de Lleida, que també en formen els processos d’autodeterminació. El ger- cita implica, amb tota probabilitat, l’intent això, l’AMI, abans de preguntar a la ciuta- part. Ben segur que en d’altres pàgines del men de l’Associació va néixer a Catalunya, de la incorporació de Barcelona i aglutinar dania, vol anar pas a pas, seguint l’estratè- diari n’han tingut puntual informació. L’A- en el marc de les consultes sobiranistes, almenys el 60% de la població –ara diuen gia de l’associació. Vol incorporar més po- MI no deixa de ser una més de les organit- quan Anna Arqué, que formava part de estar en un 40%–, amb la mirada posada, blacions, guanyar gruix social, teixir com- zacions i entitats que pugnen per convertir l’organització d’aquells referèndums, va això sí, no més enllà del 2014. plicitats amb d’altres entitats i grups que Catalunya en un nou estat europeu co- anar teixint complicitats amb entitats de Què passarà després de la consulta? treballen pel mateix, bastir ponts amb el mençant pel parlamentari SI (Solidaritat les nacions esmentades fins al punt d’asso- Parlar-ne és pura futurologia, però el presi- Parlament i amb el govern, i sobretot, fer per la Independència), seguint per ANC lir observadors internacionals en les con- dent de l’entitat, Josep M. Vila d’Abadal, feina de projecció exterior: mirar cap a Eu- (Assemblea Nacional catalana), l’RCat de sultes i esdevenir actualment portaveu de espera que les formacions facin un pas en- ropa. A Europa ja no trobarà un àrid de- Carretero (Reagrupament, Independèn- Welcome Mr. President, l’entitat que repre- davant i vagin a les eleccions amb un pro- sert, sinó que es trobarà amb l’EPI, l’Alian- cia, Democràcia i Treball) i acabant per or- senta Catalunya a l’EPI, que ja va néixer grama independentista després de veure ça Europea per la Independència i a veure ganitzacions juvenils com la dels Maulets. amb un cert suport. Malgrat que el gros de que la majoria de la ciutadania aspira que si seran capaços de tramitar una legislació. Algunes, com l’ALE (Aliança Lliure Euro- l’EPI siguin les nacions que hem esmentat, Catalunya tingui un estat propi. Els alcal- La trobada de Girona havia de marcar pea), aglutinen diverses formacions euro- no es vol pas reduir a aquestes i es vol des implicats consideren que la meitat les línies de treball per potenciar l’entitat i pees que treballen per l’autodeterminació, crear una comissió paral·lela on tinguin dels municipis del país poden arribar a ser definir l’estratègia per arribar a l’objectiu com ara ERC i el Partit Nacional Escocès), cabuda altres organitzacions i ciutadans una força imparable i se senten legitimats final de la consulta. Altrament, els munici- que presideix Eric Defoort; d’altres pre- que defensin els drets universals i l’auto- perquè les adhesions a l’AMI han hagut de pis independentistes només donaran su- senten iniciatives, com el cas de RCat, que determinació. Una de les primeres iniciati- passar per plens i aprovacions per majoria port al pacte fiscal si suposa «la plena sobi- demanava que Europa reconegués Catalu- ves ciutadanes de l’EPI és que la UE legisli absoluta. rania fiscal de Catalunya» (caixa i clau de nya en el cas que assolís la independència. sobre el sobiranisme. Encara s’està deci- Tanta eufòria pot ser contraproduent? la caixa). Amb aquesta empenta del muni- La cosa no és tan fàcil. L’estament europeu dint com articular la proposta, però l’ob- Aconseguir la independència no serà pas cipalisme, l’independentisme ha d’acon- no ho va pas acceptar de bones a prime- jectiu no és altre que la Comissió Europea un camí planer. Per això l’expresident Pu- seguir un braç institucional? Cal esperar- del següent minut tot comença a fer baixa- tens dues opcions: o conservar la ingenu- no només pel que fan, sinó perquè han sa- da. ïtat i la insolència del pas que t’ha servit but conservar el fer. Ningú pot saber quin temps total marca fins ara, a risc de quedar com un segell Quan arriba l’inevitable moment del el seu cronòmetre dels dies. Segurament descatalogat; o t’uneixes al ramat d’ele- balanç de mitja legislatura vital només hi aquesta és la grandesa de viure: no tenir la fants savis que caminen cap a la cova que ha una opció honorable, seguir treballant certesa de quan deixaràs de fer-ho. Jo si- els ha de veure dormir eternament. com fins ara, per a l’altra mitja. Llençar la Martí Peraferrer Vayreda tuaria el moment en qüestió just quan Jo sóc del parer que hauríem de ser ele- tovallola perquè ja només et queda una passes de no preguntar-te res a preguntar- fants descatalogats. M’explico. No hauríem meitat de l’argument, és no tenir quasi dret t’ho tot. Quan passes de percebre que et de caure en la trampa de les opcions lògi- a haver viscut la primera part de la teva queda tot per fer i comences a veure que ja ques. Quan t’adones que la gent et tracta ja pel·lícula.