DOCSLIB.ORG

El Dret Al Reagrupament Familiar, En Mans D'una Multinacional

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Dret Al Reagrupament Familiar, En Mans D'una Multinacional Torna la lluita a Oaxaca Fora Borbons! Rebrot 2007 Roda el món // Pàgina 18 Què es cou // Pàgina 22 Expressions // Pàgina 24 El 16 de juliol es va reactivar el conflic- Arran de l’inici de les vacances de la El Rebrot, l’aplec organitzat per Mau- te social a la ciutat mexicana de Oa- família reial espanyola a Mallorca, lets, arriba a la seva setena edició i es xaca amb motiu de la “Guelaguetza Maulets ha endegat una campanya trasllada del Berguedà al Maresme. Ar- Popular”, promoguda l’APPO (Assem- amb l’eslògan “Fora sangoneres! A gentona acollirà el Rebrot durant els blea Popular dels Pobles d’Oaxaca). Mallorca no hi volem cap rei!”. dies 26, 27, 28 i 29 de juliol. setmanari de comunicació núm. 59directa // 25 de juliol de 2007 www.setmanaridirecta.info 1,5 euros El dret al reagrupament familiar, en mans d’una multinacional >> Així està el pati // Pàgina 9 L’AMBAIXADA ESPANYOLA AL PAKISTAN EN DELEGA LA TRAMITACIÓ A TCS COURIER >> Així està el pati // Pàgina 11 >> De dalt a baix // Pàgines 3 a 5 La Llei de Costes no impedeix la saturació del litoral La burocràcia estalviarà a Endesa gran part de les reclamacions per l’apagada ls 350.000 clients afectats per l’a- Epagada elèctrica del 23 de juliol hauran de fer mans i mànigues per aconseguir indemnitzacions per part de la companyia elèctrica. Els trà- mits burocràtics, llargs i costosos, donen avantatge a FECSA-ENDESA, que té l’opció de negar-se a una me- diació per part de l’administració. Després només queda la via judicial. Tornem el dimecres 5 de setembre Edu Bayer >> Reportatge il·lustrat // Pàgines 14 i 15 Deu visions de la monarquia després del segrest de ‘El Jueves’ pàgina 2 la línia directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007 Editorial Fotografiem, doncs existim Mahoma, monarquia, ‘El Jueves’ i ‘Egin’ esprés del segrest de l’última edició del setmanari humorístic El Arnau Bach Jueves, ordenat per l’Audiència Nacional –hereva del Tribunal de DOrden Público franquista– s’han succeït nombrosos posiciona- ments crítics amb l’actuació dels jutges i de la Fiscalia General de l’Estat. El seu màxim responsable, Cándido Conde-Pumpido, que va ser l’instiga- dor de l’actuació del jutge Del Olmo i que es mou sota ordres de l’execu- tiu de Zapatero, ha rebut el suport del Govern. La Casa Reial ha assegurat que no havia demanat cap actuació judicial arran de la portada on es veu enpresumiblement el príncep Felip de Borbó i Letícia Ortiz en procés de creació del tercer fill o filla. S’han queixat CCOO i Izquierda Unida, i fins i tot tímidament i conjunturalment, ho ha fet el PP. S’han queixat col·legis de periodistes i Jutges per la Democràcia. Hi ha dos paral·lelismes però, que la majoria de crítiques han obviat, els que tenen a veure amb l’islam i amb el País Basc. Ningú no s’ha adonat que el mateix article del codi penal que s’ha utilitzat contra El Jueves va servir per a condemnar a dos anys de presó Arnaldo Otegi? O més aviat, no interessa recordar-ho. També semblen haver-se esborrat dels repassos històrics dels abusos contra mitjans de comunicació efectuats al llarg de les tres últimes dèca- des els tancaments d’Egin i Egunkaria. I qui recorda la polèmica de les vi- nyetes de Mahoma? Ningú no ho vol recordar. Del Olmo, amb un paral·lelisme així, quedaria relegat a ser un company de viatge del demo- nitzat president d’Iran, Ahmadinejad. En el cas de Mahoma es tractava de fanàtics i salvatges. En el cas d’El Jueves, simplement es tracta del compli- ment de la llei. La llei acaba essent, doncs, aquell eufemisme que enco- breix els fanatismes i les salvatgades del poder legislatiu i judicial. Això sí amb el títol de legal. Fanatisme i salvatjada legal. Aquí i a l’Iran. Ara sí, arriba calor esprés de setmanes amb un Destiu relatiu, amb tempera- tures caloroses però no extre- mes, arriba l’estiu de debò. La canícula i els termòmetres amb xifres de 40 graus a les comar- ques del Pla de Lleida es faran habituals a partir de diumenge 29 de juliol. A la costa ara sí que tindrem nits xafogoses, amb mínimes de 25 graus que faran difícil dormir. La calorada es A partir del dilluns 30 de juliol una bombolla molt càlida farà disparar els termòmetres perllongarà quatre o cinc dies. Dimarts 31 de juliol tancarem el mes amb la jornada més càlida i xafogosa d'aquest estiu El racó il·lustrat Franqui Com s’ha fet? questa és la darrera setmana que surt la DIRECTA, fins al setembre. Ha estat el nostre primer any sencer, de setembre a juliol, 44 set- Amanes seguides d’intens treball. Per a moltes de nosaltres, pot- ser per a totes, és la primera vegada que dediquem tantes hores a un projecte social i transformador. Sense cap mena de dubte, estem molt satisfetes i contentes de poder-hi participar. Però tampoc negarem que hi hem hagut d’aplicar moltíssim esforç i que la militància té la seva part de sacrifici i sofriment. Hi ha hagut baixes, per mil motius, discussions, fins i tot, “mals rotllos”. I, tot i que en el moment ens emprenyem, ara, mirant enrere, ens sentim molt orgulloses de la feina feta. Ha valgut la pena. A més, n’hem après molt. La feina que feiem en quatre o cinc dies, ara la fem en dos o tres. Bé, només ens queda desitjar-vos un bon estiu a totes i encoratjar-vos a seguir amb nosaltres al setembre, a seguir fent DIRECTA: llegint, escrivint o protagonitzant notícies cada setmana. Fe d’errades: A l’article de Què es cou sobre la Plataforma Recuperem Ràdio Grà- cia de la DIRECTA 58, hi ha un error en la quantitat d’hores d’emissió prò- pia de Ràdio Gràcia. L’emissora emet 30 hores de producció pròpia i la resta, de connexions amb COMRàdio, i no 30 hores incloses les conne- xions amb COMRàdio, com es va dir. Pel que fa a la gestió empresarial, volem especificar que l’any 2003 va atorgar-se a una proposta elabora- da per Editorial de Periodistes SL, editora del setmanari El Triangle. Edita: Associació per la Difusió Sense Límits ADSL LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 Qui som La graella: Roger Costa * Dipòsit Legal: GI-1528-2005 DISSENY I COMPAGINACIÓ La indirecta: Sergi Picazo c/Juan Ramón Jiménez núm. 22, 08902 Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents: L’Hospitalet de Llobregat Roger Costa FOTOGRAFIA -Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada REDACCIÓ Edu Bayer i Arnau Bach www.setmanaridirecta.info per l'autor o el llicenciador. De dalt a baix: Lluc Salellas * CORRECCIÓ directa@setmanaridirecta.info -No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitat comercials. Impressions: Laia Alsina i Mariona Laia Bragulat, Carles Biosca, Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 -Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra deri- Ortiz * Així està el pati: Guillem Òscar Canudas i Laura Ruiz Àrees de treball de Directa: vada d'aquesta obra. Sànchez, Lluc Salellas, Laia Alsina, PUBLICITAT redaccio@setmanaridirecta.info - Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. Jesús Rodríguez, Roger Rovira i Pau Jesús Hita fotografia@setmanaridirecta.info - Algunes d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular del Cortina * Roda el món: Guillem DISTRIBUCIÓ il.lustracio@setmanaridirecta.info dret d'autor. El dret derivat d'us legítim o altre limitació reconeguda per llei no queda Sànchez * Observatori dels mitjans: Xavi Camós disseny@setmanaridirecta.info afectat per l'anterior. subscripcio@setmanaridirecta.info Enric Borràs i Abelló * Què es cou: SUBSCRIPCIONS Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- distribucio@setmanaridirecta.info NonCommercial. Per a veure una còpia d'aquesta llicència visiteu Gemma Garcia i Jordi Panyella * Helena Olcina i Amigo publicitat@setmanaridirecta.info http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta Expressions: Roger Palà ADMINISTRACIÓ a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA i Estel Barbé Serra * Miquel Correa AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 24 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 de dalt a baix pàgina 3 >> Catalunya disposa de més de 597 quilò- >> El 2005, la Generalitat va classificar >> El 2002, Catalunya destina metres de litoral. Les comarques del litoral 23.551 hectàrees com a sòl no urbanitza- el 60% del litoral al turisme ocupen 725.750 hectàrees, el 22,74% de la ble costaner per protegir-lo “definitiva- recreatiu; el País Valencià, el superfície de Catalunya, de les quals 77.610 ment”, encara que amb diferents graus 52%, i les Illes Balears, un 24%_ hectàrees estan urbanitzades_ de restricció_ PAÏSOS CATALANS //GREENPEACE PUBLICA L’INFORME ‘DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA 2007’ El litoral català és un dels més saturats del mar Mediterrani ✑ Oriol Matadepera /redaccio@setmanaridirecta.info/ i els atemptats ambientals i la construcció desenfrenada Safecten de ple tot el territori català, la situació és d’allò més pre- ocupant a la zona litoral. Segons dades del Ministeri de Medi Am- bient de 2005, el 39% de la costa catalana ja tenia el seu primer qui- lòmetre ocupat per ciment i formi- gó, la xifra més alta de tot el litoral mediterrani. D’altra banda, els dife- rents plans urbanístics dels munici- pis litorals suposaran, segons el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), 100.000 nous habitatges per a la costa catalana durant els pròxims anys.
Load more

Recommended publications
  • Online Mobilization and Perspective Taking in Contentious Politics
    Online mobilization and perspective taking in contentious politics Camilo Cristancho-Mantilla* PhD candidate in Political science Universitat Autònoma de Barcelona camilo.cristancho@uab.cat Working paper – Comments welcome Abstract This article presents an approach to the intergroup contact theory focusing on the value of perspective taking as a central premise in a broad conception of democracy as it implies acknowledging conflict and having respect for political adversaries. I look into protest mobilization and the role that movements and civil society organizations play as mediators in contentious politics in the internet and argue that online protest mobilization processes provide bridging between political divides as protest conveyors need to counter-argue adversarial arguments and frames. Three protest events in Spain are studied through surveys of protesters and through network analysis of issue actors online in order to link individual attitudes with intergroup interaction. This approach provides preliminary evidence to support the theory that online mobilization serves as a contact space which affects the disposition of protest participants for considering opposing stances in political conflicts. Keywords: perspective taking, intergroup contact theory, political disagreement, attitudes, mobilization, online politics, social movements To be presented at the X Congress of the Asociación Española de Ciencia Política, Universidad de Murcia, September 7-9, 2011 ______________________ * I gratefully acknowledge financial support from a PhD research grant provided by the Universitat Autònoma de Barcelona and the POLAT research group. Data for the protest surveys is part of the EUROCORES project EUI2008- 03812 - Caught in the Act of protest: Contextualizing Contestation. 1 Introduction Internet use for political mobilization is increasingly capturing the attention of multiple disciplines as many expectations for the effects of online media on civic engagement need to be tested.
    [Show full text]
  • Acts of Dissent Against 'Mass Tourism' in Barcelona[Version 1; Peer
    Open Research Europe Open Research Europe 2021, 1:66 Last updated: 30 SEP 2021 RESEARCH ARTICLE A summer of phobias: media discourses on ‘radical’ acts of dissent against ‘mass tourism’ in Barcelona [version 1; peer review: 2 approved, 1 approved with reservations] Alexander Araya López Department of Linguistics and Comparative Cultural Studies, Ca' Foscari University of Venice, Venezia, Venezia, 30123, Italy v1 First published: 10 Jun 2021, 1:66 Open Peer Review https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Latest published: 10 Jun 2021, 1:66 https://doi.org/10.12688/openreseurope.13253.1 Reviewer Status Invited Reviewers Abstract In the summer of 2017, the young group Arran coordinated a series of 1 2 3 protests in Barcelona and other Spanish cities to denounce the negative effects of global mass tourism. These acts of dissent fueled a version 1 heated public debate in both Spanish and international press, mainly 10 Jun 2021 report report report due to the ‘radical’ tactics employed by the demonstrators. Following the narratives about these protest acts across a diversity of media 1. Freya Higgins-Desbiolles , University of outlets, this article identifies the complex power struggles between the different actors involved in the discussion on the benefits and South Australia, Adelaide, Australia externalities of global mass tourism, offering an extensive analysis of the political uses of the term ‘turismofobia’ (tourismphobia) and a 2. Neil Hughes , University of Nottingham, revisited interpretation of the notion of the ‘protest paradigm’. This Nottingham, UK qualitative analysis was based on more than 700 media texts (including news articles, op eds and editorials) collected through the 3.
    [Show full text]
  • “Si Me Hablas En Catalán Se Suspende El Juicio”, Els Drets Lingüístics En Via Morta
    Title: The Catalan Case II. Thirty-seven new serious cases of linguistic discrimination in the public administrations in Spain."If you address me in Catalan I'll suspend the proceedings". Castrated language rights in Europe. Study experts: Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté and Eloi Torrents Vivó Collaborators: Mireia Casals Isart, Marc Cristià Castellví; Bernat Gasull i Roig and Aida Goixart Andrés March 2016 Barcelona Plataforma per la Llengua (Pro-Language Platform) Via Laietana, 48 A, principal 2a 08003 Barcelona 93 321 18 03 www.plataforma-llengua.cat 1 Barcelona, 11 September, 1924 Note: this story includes a conversations that takes place in two languages: the police officers speak Spanish at all times, while Mr. Valls and Gaudí answer in Catalan. At 8.05 on the morning of 11 September, 1924, Mr. Valls, as he entered the church of Sant Just, was stopped by a police officer, who asked him1: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here. If you want to go to mass, you'll have to go to another church". "But I want to hear mass in this church, Sant Just". "Well, you can't go through this door. Try the other door". Mr. Valls went to the other door in carrer de la Ciutat, where another policeman refused him entry, and a short discussion ensued. Just at that moment, Mr. Gaudí arrived, and resolutely tried to enter the church. The policeman stopped him, asking: "Where are you going?" "I'm going to mass". "You can't go in here". "Yes I can".
    [Show full text]
  • Opinió Diari De Girona
    DILLUNS, 9 DE JULIOL DE 2012 | Diari de Girona 12 Director: Jordi Xargayó i Teixidor. Caps de redacció: Josep Callol (Comarques i Política), David Céspedes (Girona i Suplements), Alfons Petit (Opinió i Dominical). Seccions: Jesús Badenes (Girona), Oriol Puig (Economia), Jordi Roura (Esports), Daniel Bonaventura (Cultura i Espectacles), Adrià Boix (Disseny). Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Distribució i Promocions: Enric Cullell. Diari de Girona Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. Distribució: Grup Logístic Vilarroya, S.L. Telèfon: 972 40 06 30. Dipòsit legal GE-2-1958. Any XLIV. FUNDAT EL 1889 EDITA DIARI DE GIRONA, S.A. CONSELLER DELEGAT: José Manuel Vaquero DIRECTOR GENERAL: J.L. Rodríguez Artime DIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: José Manuel Atiénzar DdG SUBDIRECTOR GENERAL DE GESTIÓ: Francisco J. Guixá Opinió accepti iniciar la recollida d’un milió de jol parla d’un xoc de trens. Perquè Espa- signatures per tramitar la urgència d’a- nya pugui concedir el dret d’autodetermi- questa legislació. La campanya per a la re- nació interna (auotonomia) i externa (in- collida de signatures seria una bona pro- dependència) a alguna nacionalitat –Eus- moció per a l’autodeterminació. A més a kadi o Catalunya– caldria modificar la més, si mai Catalunya votés la indepen- Constitució d’acord amb els complexos Lluís Busquets i Grabulosa dència, Europa no es trobaria en calçotets mecanismes que preveu el seu article 168 lbusquetsg@uoc.edu a l’hora de decidir què fer. per a qüestions com la monarquia, la ban- L’AMI va ser una entitat impulsada per dera o la unitat d’Espanya (i també po- l’alcalde de Vic, Josep M.
    [Show full text]
  • Milena Kojić MODEL of the REGIONAL STATE in EUROPE
    University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Belgrade, August 2010 University of Belgrade University La Sapienza, Rome University of Sarajevo Master Program State Management and Humanitarian Affairs Milena Kojić MODEL OF THE REGIONAL STATE IN EUROPE - A COMPARATIVE ANALYSIS WITH FOCUS ON THE REPUBLIC OF SERBIA Master Thesis Members of the Commission: Assoc. Prof. dr. Zoran Krstić, Mentor Prof. Emer. dr. Marija Bogdanović, President Prof. dr. Dragan Simić, Member Defense date: __________________ Mark: __________________ Belgrade, August 2010 TABLE OF CONTENTS INTRODUCTION…………………………………………………………………......…1 PART I 1. Key terms and basic theoretical categories .....................................................................4 2. Basic models of state organization .................................................................................7 a) Consociational state .............................................................................................7 b) Unitary state – simple state ................................................................................10 c) Federation – complex state ……………………………………........................11 d) Regional state – tertium genus ………………………………...........................14 PART II 1. Republic of Italy……………………............................................................................18
    [Show full text]
  • Nou Estat D'europa Globalisation, Language and Identity in Catalonia
    Nou Estat d’Europa Globalisation, language and identity in Catalonia: a contemporary perspective. by Steven Byrne Thesis presented to the University of Limerick for the award of the Degree of Doctor of Philosophy Supervisors: Dr David Atkinson and Dr Máiréad Moriarty External: Dr Agurtzane Elordui Submitted to the University of Limerick, May 2019. Abstract The processes associated with globalisation have seen Catalonia become an ethnolinguistically diverse region. Additionally, a vibrant civic and political movement for an independent Catalonia has brought a renewed urgency to questions about what it means, personally and politically, to speak or not to speak Catalan or Spanish in 21st century Catalonia. The current study seeks to address a gap in the literature by investigating the attitudes of members of independence organisations toward the Catalan and Spanish languages against the backdrop of the Catalan independence movement. This research examines the respondents’ language attitudes from a language orientations perspective, using Ruiz’s (1984, 2010) framework of language-as-a-problem and language-as-a-resource to unpack the complexities of the situation in present-day Catalonia. This research was conducted with members of independence organisations operating in the city of Girona and involved qualitative research methods, specifically focus groups and narrative interviews. This study indicates that a fuller understanding of the complex situation in Catalonia may be facilitated through qualitative methodologies, which have the potential to explore attitudes in-depth. The analysis of the data reveals a diversity of attitudes toward both Catalan and Spanish, with both languages being mobilised in diverse combinations for a wide range of purposes.
    [Show full text]
  • Toni Bolaño Extremo Nordeste
    SELLO Ediciones Península COLECCIÓN Atalaya FORMATO 15 x 23 cm. - RÚSTICA CON SOLAPAS Otros títulos de la colección Atalaya SERVICIO XX-XX ¿España sin Cataluña? Hace apenas veinte años, muy pocos simpatizantes de la izquierda Crónica personal de sesenta días de independentista catalana hacían oír su voz fuera de la órbita de Esquerra discordia: del Once de Septiembre al 9-N CORRECCIÓN: PRIMERAS Republicana de Catalunya (ERC). Los escasos militantes de formaciones Toni Bolaño Joan Tapia como el Partit Socialista d’ Alliberament Nacional (PSAN) transitaban por DISEÑO XX-XX-20XX Nombre los márgenes del sistema, entre escisiones y batallas internas. Hasta Banca Catalana: caso abierto que en 1986 los restos del naufragio se unen bajo las siglas Candidatura Extremo nordeste Autor REALIZACIÓN Lo que no se contó del escándalo d’Unitat Popular (CUP). La nueva marca aúna fuerzas, pero no es hasta que enriqueció a Jordi Pujol La CUP: los últimos bolcheviques de Occidente Textos biografía En cursiva. las elecciones municipales de 2003 cuando cosecha sus primeros éxitos, EDICIÓN Pere Ríos todavía relativos. Toni Bolaño es licenciado en Ciencias Toni Bolaño de la Información por la Universidad Au- ¿Los españoles son de Marte CORRECCIÓN: SEGUNDAS En 2007, la CUP aumenta su representación municipal, pero su actuación tónoma de Barcelona. Inició su carrera y los catalanes de Venus? política solo se circunscribe a los ayuntamientos. El salto a la política en Radio Sabadell, El Noticiero Universal Cómo y cuándo se fue al garete la DISEÑO XX-XX-20XX Nombre nacional catalana se produce en 2012, después de los buenos resultados y Cadena Catalana.
    [Show full text]
  • Del 27Demaig Les Eleccions Municipals
    Les eleccionsde municipalsmaig del 27 Reptes de futur per l’equerra independentista Índex: 0. Presentació 1. Introducció històrica 2. Anàlisi dels resultats del 27 de maig 3. Recollir els fruits de la feina feta 4. Reptes de futur per a l’esquerra independentista 5. Des de tots els fronts construïm la unitat popular Endavant (OSAN) Barcelona, Països Catalans Agost de 2007 0. Presentació Aquest llibret no és ni vol ser un receptari ni un manual. És ni més ni menys que un conjunt de reflexions i consideracions sobre els resultats de les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, i sobre el paper de les CUP en el marc de l’esquerra independentista, debat que creiem que correspon a la militància de les CUP, però també a la del conjunt del moviment, al qual aquestes estan lligades. Es tracta d’un document elaborat a partir de les aportacions de la militància d’Endavant que participa en Candidatures d’Unitat Popular d’arreu del país, i també de les reflexions que el con- junt de l’organització ha volgut posar sobre el paper per contribuir a l’anàlisi i el debat que el conjunt de l’esquerra independentista està mantenint a tots els nivells sobre l’estructuració i les tasques pendents del mateix. Amb aquest objectiu i aquesta esperança us oferim també aquesta adreça de correu electrònic (municipalisme@endavant.org) per aquells i aquelles que vulgueu fer qualsevol crítica, aportació o comentari sobre els temes que aquí es plantegen. En definitiva, esperem que aquest llibret sigui útil per al debat en profunditat, serè i construc- tiu.
    [Show full text]
  • El Quart Cinturó I El Copagament Són a L'agenda De
    40 Els pobles indígenes australians Mylai Burgos De la tragèdia... “L’Estat mexicà veu a l’esperança? l’aigua com un negoci” Quaderns d’Illacrua A FONS PÀGINES 1 a 3 MIRALLS | ENTREVISTA PÀGINES 4 i 5 SETMANARI DE COMUNICACIÓ d N207 1 de desembre de 2010 DIRECTA www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros ALBERT GARCIA El Quart Cinturó i el copagament són a l’agenda de Mas CiU prepara privatitzacions de serveis AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINES 7-8 presarial de la Cambra de Comerç fa- ran que s’accelerin les obres de les l govern de Convergència i Unió ja grans infraestructures com el Quart Eapunta a un aprimament de l’ad- Cinturó i la MAT. El copagament sani- ministració i les conselleries. Els a- tari serà una de les solucions conser- cords preelectorals amb el lobby em- vadores per fer front al dèficit públic. La manifestació per protestar contra la mort d’Aliou Djob arriba fins al Palau de la Generalitat L’estranya mort d’un lleidatà revolta la comunitat guineana Una marxa a Barcelona denuncia que els Mossos van ocultar l’assassinat durant una setmana sencera tot i tenir els seus documents AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 9 seva família. Finalment, van anar a contactes i la documentació a so- la comissaria dels Mossos, on els bre, però els policies no van infor- liou Djob va desaparèixer el 6 van dir que havien trobat el noi mar ningú de la defunció. L’autòp- Ade setembre d’enguany. Durant mort per culpa d’un atac de cor.
    [Show full text]
  • Decision Making Processes in Grassroots Collectives As Stories and Fractals of Adult Learning and Personal, Social and Ecological Change
    The Slow Revealing of Change: Decision Making Processes in Grassroots Collectives as Stories and Fractals of Adult Learning and Personal, Social and Ecological Change by Erika Isabella Zárate A Thesis presented to The University of Guelph In partial fulfilment of requirements for the degree of Master of Science in Capacity Development and Extension Guelph, Ontario, Canada © Erika Zárate, September, 2014 ABSTRACT THE SLOW REVEALING OF CHANGE: DECISION MAKING PROCESSES OF GRASSROOTS COLLECTIVES AS STORIES AND FRACTALS OF ADULT LEARNING AND PERSONAL, SOCIAL AND ECOLOGICAL CHANGE Erika Zárate Advisor: University of Guelph, 2014 Professor Al Lauzon The decision making processes of social and ecological change grassroots collectives (SECGCs) do not only promote change at a community level, but are exemplary enactments of such change. These processes are principled, critically reflective, relational and self-organized, and more so when there is a high degree of connectivity within and between individual SECGCs. SECGCs embody narrative and fractal behaviour that, upon assessment, could contribute significantly to their organizational learning, and subsequent social and ecological change work. In order to assess the self-balancing fractal nature of SECGCs, this research study proposes the use of a Fractal Organization Model and its accompanying table of characteristics of self-balancing fractal SECGCs. The model contains four elements, or nodes, that represent the existing or potential strengths of a SECGC membership, its value and belief system, its decision making processes, and its collective actions for social and ecological change. However, in addition to understanding the nodes of a fractal SECGC, it is also imperative to explore and assess the relationships between these nodes.
    [Show full text]
  • L'independentisme Al Vallès Oriental
    L’independentisme al Vallès Oriental Resum: Als anys seixanta i setanta Granollers i tota la comarca 11 Ponències van ser un dels focus més actius de l’independentisme modern. Anuari del Primer a través del Front Nacional de Catalunya i després a través Centre d'Estudis del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, desenes de vallesans de Granollers 2009 van organitzar-se al marge de la legalitat franquista (amb les consegüents persecucions, detencions i empresonaments) en una dinàmica política que malgrat la seva força mai ha estat analit- zada amb deteniment. Un buit informatiu que aquesta ponència començarà a omplir. Situar categòricament un lloc o una data com a naixement de l’independentisme seria tan impossible com absurd, perquè d’ençà del 1714 podríem trobar fils conductors en moltes i ben diverses direccions. Però també és cert que l’independentisme contemporani, el que ha unit la tradició de lluita nacional amb les lluites socials modernes sorgides al voltant del marxisme i que ha estat bateja- da com l’esquerra d’alliberament nacional,1 sí que té uns orígens més definits, tan definits que gairebé se circumscriuen a una sola organització: el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, que va ser el primer partit que va aglutinar els conceptes d’independència, socialisme i Països Catalans. El PSAN és el partit que no solament ha format els actuals qua- dres dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya,2 la primera formació independentista que accedeix al govern de la Generalitat recuperada,3 sinó que també va ser el bressol de molts dels dirigents de l’actual Iniciativa per Catalunya i d’alguns dels fundadors del 1 Roger Buch (1995): El Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) 1874-1980, Barcelona, Institut de Ciències Polítiques i Socials, pàg.
    [Show full text]
  • La Guerra De Sucesión En Valencia. Retrospectiva Historiografía Y Estado De La Cuestión
    LA GUERRA DE SUCESIÓN EN VALENCIA. RETROSPECTIVA HISTORIOGRAFÍA Y ESTADO DE LA CUESTIÓN CARMEN PÉREZ APARICIO Universitat de Valencia Cumplidos trescientos años desde que, en 1705, se iniciaran las sublevaciones de los Reinos de la Corona de Aragón a favor del archiduque Carlos y otros tantos desde que se abriera, en 1707, el proceso que acabaría con el sistema político que había regulado las relaciones entre el rey y la referida Corona, el conocimiento sobre este trascendental periodo histórico ha experimentado en los últimos cuarenta años un avance significativo. Desde que en la década de 1960 se iniciara un proceso de reflexión y de análisis -sin parangón hasta entonces- sobre la trayectoria histórica del País Valenciano hasta la actualidad, el camino recorrido ha sido largo y fructífero y las favorables expectati­ vas sobre su continuidad permiten albergar la esperanza de una andadura ininterrum­ pida, marcada por los sucesivos relevos generacionales y por la necesidad de ofrecer renovadas respuestas a nuevos interrogantes. En aquel momento, en el que otras gene­ raciones desvinculadas del régimen político y de la ideología dominante reivindica­ ban más libertades, el ámbito de la Historia se había visto sacudido desde unos años antes por una corriente renovadora que recogida desde Francia por Jaime Vicens Vives, constituía un revulsivo para las esclerotizadas instancias académicas y amenazaba con echar por el suelo unos planteamientos historiográficos muy condicionados por un régimen político que había manipulado groseramente la Historia de España e impuesto una visión unitaria y al mismo tiempo parcial, tan alejada del rigor histórico como excluyente de las otras Historias de España.
    [Show full text]