Torna la lluita a Oaxaca Fora Borbons! Rebrot 2007 Roda el món // Pàgina 18 Què es cou // Pàgina 22 Expressions // Pàgina 24 El 16 de juliol es va reactivar el conflic- Arran de l’inici de les vacances de la El Rebrot, l’aplec organitzat per Mau- te social a la ciutat mexicana de Oa- família reial espanyola a Mallorca, lets, arriba a la seva setena edició i es xaca amb motiu de la “Guelaguetza Maulets ha endegat una campanya trasllada del Berguedà al Maresme. Ar- Popular”, promoguda l’APPO (Assem- amb l’eslògan “Fora sangoneres! A gentona acollirà el Rebrot durant els blea Popular dels Pobles d’Oaxaca). Mallorca no hi volem cap rei!”. dies 26, 27, 28 i 29 de juliol.

setmanari de comunicació

núm. 59directa // 25 de juliol de 2007 www.setmanaridirecta.info 1,5 euros El dret al reagrupament familiar, en mans d’una multinacional >> Així està el pati // Pàgina 9 L’AMBAIXADA ESPANYOLA AL PAKISTAN EN DELEGA LA TRAMITACIÓ A TCS COURIER

>> Així està el pati // Pàgina 11 >> De dalt a baix // Pàgines 3 a 5 La Llei de Costes no impedeix la saturació del litoral La burocràcia estalviarà a Endesa gran part de les reclamacions per l’apagada

ls 350.000 clients afectats per l’a- Epagada elèctrica del 23 de juliol hauran de fer mans i mànigues per aconseguir indemnitzacions per part de la companyia elèctrica. Els trà- mits burocràtics, llargs i costosos, donen avantatge a FECSA-ENDESA, que té l’opció de negar-se a una me- diació per part de l’administració. Després només queda la via judicial. Tornem el dimecres 5 de setembre

Edu Bayer

>> Reportatge il·lustrat // Pàgines 14 i 15 Deu visions de la monarquia després del segrest de ‘El Jueves’ pàgina 2 la línia directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007 Editorial Fotografiem, doncs existim Mahoma, monarquia, ‘El Jueves’ i ‘Egin’ esprés del segrest de l’última edició del setmanari humorístic El Arnau Bach Jueves, ordenat per l’Audiència Nacional –hereva del Tribunal de DOrden Público franquista– s’han succeït nombrosos posiciona- ments crítics amb l’actuació dels jutges i de la Fiscalia General de l’Estat. El seu màxim responsable, Cándido Conde-Pumpido, que va ser l’instiga- dor de l’actuació del jutge Del Olmo i que es mou sota ordres de l’execu- tiu de Zapatero, ha rebut el suport del Govern. La Casa Reial ha assegurat que no havia demanat cap actuació judicial arran de la portada on es veu enpresumiblement el príncep Felip de Borbó i Letícia Ortiz en procés de creació del tercer fill o filla. S’han queixat CCOO i Izquierda Unida, i fins i tot tímidament i conjunturalment, ho ha fet el PP. S’han queixat col·legis de periodistes i Jutges per la Democràcia. Hi ha dos paral·lelismes però, que la majoria de crítiques han obviat, els que tenen a veure amb l’islam i amb el País Basc. Ningú no s’ha adonat que el mateix article del codi penal que s’ha utilitzat contra El Jueves va servir per a condemnar a dos anys de presó Arnaldo Otegi? O més aviat, no interessa recordar-ho. També semblen haver-se esborrat dels repassos històrics dels abusos contra mitjans de comunicació efectuats al llarg de les tres últimes dèca- des els tancaments d’Egin i Egunkaria. I qui recorda la polèmica de les vi- nyetes de Mahoma? Ningú no ho vol recordar. Del Olmo, amb un paral·lelisme així, quedaria relegat a ser un company de viatge del demo- nitzat president d’Iran, Ahmadinejad. En el cas de Mahoma es tractava de fanàtics i salvatges. En el cas d’El Jueves, simplement es tracta del compli- ment de la llei. La llei acaba essent, doncs, aquell eufemisme que enco- breix els fanatismes i les salvatgades del poder legislatiu i judicial. Això sí amb el títol de legal. Fanatisme i salvatjada legal. Aquí i a l’Iran.

Ara sí, arriba calor esprés de setmanes amb un Destiu relatiu, amb tempera- tures caloroses però no extre- mes, arriba l’estiu de debò. La canícula i els termòmetres amb xifres de 40 graus a les comar- ques del Pla de Lleida es faran habituals a partir de diumenge 29 de juliol. A la costa ara sí que tindrem nits xafogoses, amb mínimes de 25 graus que faran difícil dormir. La calorada es A partir del dilluns 30 de juliol una bombolla molt càlida farà disparar els termòmetres perllongarà quatre o cinc dies. Dimarts 31 de juliol tancarem el mes amb la jornada més càlida i xafogosa d'aquest estiu

El racó il·lustrat Franqui Com s’ha fet?

questa és la darrera setmana que surt la DIRECTA, fins al setembre. Ha estat el nostre primer any sencer, de setembre a juliol, 44 set- Amanes seguides d’intens treball. Per a moltes de nosaltres, pot- ser per a totes, és la primera vegada que dediquem tantes hores a un projecte social i transformador. Sense cap mena de dubte, estem molt satisfetes i contentes de poder-hi participar. Però tampoc negarem que hi hem hagut d’aplicar moltíssim esforç i que la militància té la seva part de sacrifici i sofriment. Hi ha hagut baixes, per mil motius, discussions, fins i tot, “mals rotllos”. I, tot i que en el moment ens emprenyem, ara, mirant enrere, ens sentim molt orgulloses de la feina feta. Ha valgut la pena. A més, n’hem après molt. La feina que feiem en quatre o cinc dies, ara la fem en dos o tres. Bé, només ens queda desitjar-vos un bon estiu a totes i encoratjar-vos a seguir amb nosaltres al setembre, a seguir fent DIRECTA: llegint, escrivint o protagonitzant notícies cada setmana.

Fe d’errades: A l’article de Què es cou sobre la Plataforma Recuperem Ràdio Grà- cia de la DIRECTA 58, hi ha un error en la quantitat d’hores d’emissió prò- pia de Ràdio Gràcia. L’emissora emet 30 hores de producció pròpia i la resta, de connexions amb COMRàdio, i no 30 hores incloses les conne- xions amb COMRàdio, com es va dir. Pel que fa a la gestió empresarial, volem especificar que l’any 2003 va atorgar-se a una proposta elabora- da per Editorial de Periodistes SL, editora del setmanari El Triangle.

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits ADSL LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS Reconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5 Qui som La graella: Roger Costa * Dipòsit Legal: GI-1528-2005 DISSENY I COMPAGINACIÓ La indirecta: Sergi Picazo c/Juan Ramón Jiménez núm. 22, 08902 Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb les condicions següents: L’Hospitalet de Llobregat Roger Costa FOTOGRAFIA -Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l'obra de la manera especificada REDACCIÓ Edu Bayer i Arnau Bach www.setmanaridirecta.info per l'autor o el llicenciador. De dalt a baix: Lluc Salellas * CORRECCIÓ [email protected] -No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitat comercials. Impressions: Laia Alsina i Mariona Laia Bragulat, Carles Biosca, Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117 -Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra deri- Ortiz * Així està el pati: Guillem Òscar Canudas i Laura Ruiz Àrees de treball de Directa: vada d'aquesta obra. Sànchez, Lluc Salellas, Laia Alsina, PUBLICITAT [email protected] - Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. Jesús Rodríguez, Roger Rovira i Pau Jesús Hita [email protected] - Algunes d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular del Cortina * Roda el món: Guillem DISTRIBUCIÓ [email protected] dret d'autor. El dret derivat d'us legítim o altre limitació reconeguda per llei no queda Sànchez * Observatori dels mitjans: Xavi Camós [email protected] afectat per l'anterior. [email protected] Enric Borràs i Abelló * Què es cou: SUBSCRIPCIONS Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- [email protected] NonCommercial. Per a veure una còpia d'aquesta llicència visiteu Gemma Garcia i Jordi Panyella * Helena Olcina i Amigo [email protected] http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta Expressions: Roger Palà ADMINISTRACIÓ a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA i Estel Barbé Serra * Miquel Correa AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 24 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 de dalt a baix pàgina 3

>> Catalunya disposa de més de 597 quilò- >> El 2005, la Generalitat va classificar >> El 2002, Catalunya destina metres de litoral. Les comarques del litoral 23.551 hectàrees com a sòl no urbanitza- el 60% del litoral al turisme ocupen 725.750 hectàrees, el 22,74% de la ble costaner per protegir-lo “definitiva- recreatiu; el País Valencià, el superfície de Catalunya, de les quals 77.610 ment”, encara que amb diferents graus 52%, i les Illes Balears, un 24%_ hectàrees estan urbanitzades_ de restricció_

PAÏSOS CATALANS //GREENPEACE PUBLICA L’INFORME ‘DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA 2007’ El litoral català és un dels més saturats del mar Mediterrani

✑ Oriol Matadepera /[email protected]/

i els atemptats ambientals i la construcció desenfrenada Safecten de ple tot el territori català, la situació és d’allò més pre- ocupant a la zona litoral. Segons dades del Ministeri de Medi Am- bient de 2005, el 39% de la costa catalana ja tenia el seu primer qui- lòmetre ocupat per ciment i formi- gó, la xifra més alta de tot el litoral mediterrani. D’altra banda, els dife- rents plans urbanístics dels munici- pis litorals suposaran, segons el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal (PSC), 100.000 nous habitatges per a la costa catalana durant els pròxims anys. Aquesta situació ve donada pel model econòmic d’explotació del territori lligat al capitalisme més salvatge en què preval l’urba- nisme descontrolat, el turisme insostenible, el moviment de mer- caderies a l’engrós i les infraes- tructures, entre altres, amb tota la contaminació i residus que en resulten. Sobre aquest panorama, l’entitat ecologista Greenpeace elabora des del 2001 l’informe sobre el litoral peninsular anome- nat Destrucció a tota costa. El d’a- Port Esportiu Marina, a la vila de Palamós Edu Bayer quest any mostra de nou la irracio- nalitat de l’ocupació del territori i vist un projecte urbanístic en zona l’Estat espanyol (2006) desta- català. L’acumulació de ports es- Algunes victòries la manca de preocupació pel medi inundable que Medi Ambient es quen que l’ocupació del territori portius i els grans ports comercials Pinya de Rosa és l’últim territori ambient i el seu futur. Des del punt nega a comprar dins el seu progra- ha augmentat un 41,4% a les Illes impedeixen l’arribada de milions en estat natural a la costa de Bla- de vista de Greenpeace, “més tard ma d’adquisició de terrenys costa- Balears, la xifra més alta de tot de tones de sorra a les platges. El nes (la Selva), on hi ha una de les que aviat s’adonaran del greu error ners. També a Tarragona, la platja l’Estat. Les planificacions a Ma- nou pla de ports de Catalunya poques pinedes naturals que que- que suposa privar la naturalesa de Llarga s’enfronta a la construcció llorca preveuen 183.000 habitat- recentment aprovat i que preveu den al litoral i allà es preveia la les seves defenses naturals, sobre- d’un passeig marítim de tres quilò- ges més i el Grup Balear d’Ornito- totes les noves instal·lacions fins a construcció d’un hotel, un centre tot quan, a més, n’exploten econò- metres de longitud i d’un aparca- logia i Defensa de la Naturalesa l’any 2015 autoritza l’ampliació de comercial i més de 300 xalets. El micament els recursos”. ment de 350 places. (GOB) apunta que en els propers gairebé tots els ports ja existents, juliol de 2003, i després de la La llista és molt llarga. El litoral deu anys es podrien asfaltar dos amb una previsió de 6.000 ama- pressió popular, la Generalitat va Punts negres valencià tampoc se salva de la milions de metres quadrats més rratges nous. No seran espais de- declarar paratge natural d’interès L’explicació dels conflictes am- construcció a peu de platja i, fins i de carreteres. dicats ni tan sols a la pesca massi- nacional la finca Pinya de Rosa i bientals o especulatius al litoral tot, la Comissió Europea ha denun- va, sinó que la gran majoria són en va assegurar la protecció. donaria per omplir tot el setmana- ciat a finals de juny la llei urbanísti- ports esportius per a iots o em- La plataforma Salvem Cap Ras ri ja que cada comarca té algun ca Valenciana davant el Tribunal de Aquesta situació barcacions elitistes, com al muni- de Llançà (Alt Empordà) va mobi- projecte constructiu, però les la UE. Fins a Guardamar no falten ve donada pel cipi de Salou (Tarragonès), on es litzar-se juntament amb Salvem zones de pitjor qualitat ambiental els regidors investigats i els projec- preveu un nou port esportiu per a l’Empordà durant tres anys per de la costa catalana són les asso- tes paralitzats pels tribunals, model econòmic 900 places. evitar la construcció d’habitatges ciades a les grans concentracions milers i milers d’habitatges, dotze- Un cas escandalós de desfeta a un dels únics indrets a primera urbanes: Tarragona i el tram entre nes de camps de golf i hotels i d’explotació del ambiental són les obres del port línia de Llançà encara verges. El Vilassar de Mar (Maresme) i el Prat ports esportius, però no trobem de Barcelona, en constant amplia- 2005, quan la Conselleria de Polí- de Llobregat (Baix Llobregat). Se- depuradores ni projectes amb ava- territori lligat al ció, que suposen l’artificialització tica Territorial va aprovar la llei de gons Greenpeace, el pitjor exem- luació d’impacte ambiental. L’in- irreversible del tram de costa que costes, aquest espai va assolir el ple del Ministeri de Medi Ambient forme de Greenpeace adverteix capitalisme més ocupa amb prop de 400 hectàrees màxim grau de protecció. al litoral és el projecte “d’estabilit- que al litoral valencià hi ha projec- salvatge en què guanyades al mar i que han provo- Aquest mes de juny, el Tribu- zació” de les platges de Barcelona, tats gairebé mig milió d’habitatges cat la desviació del riu Llobregat. nal Superior de Justícia de les Illes que pretén construir un mur de 2,5 i algunes poblacions tindran un preval Les activitats de drenatge sense Balears ha anul·lat la llicència de quilòmetres davant de cinc platges augment de més del 2.000%. els controls necessaris van fer 68 apartaments de Ses Covetes de la capital catalana i d’un espigó Fins a Maó trobem moltes ur- l’urbanisme perillar el principal aqüífer que (Mallorca) construïts des de 1994 de 170 metres a la Barceloneta de banitzacions i ports esportius, proveeix la ciutat de Barcelona. La sobre la platja des Trenc. Amb vuit a deu metres de profunditat. així com vessaments residuals descontrolat possibilitat de fer la quarta pista aquesta ja són quinze les resolu- El Fòrum 2004 és un altre cas que s’afegeixen al greu desastre de l’aeroport del Prat sobre el mar cions judicials que confirmen la que ja ha ingressat a la història de que ha suposat el vaixell enfon- Ports i infraestructures seria el punt culminant de la des- il·legalitat dels apartaments i la les agressions marítimes. A l’espai sat a la costa d’Eivissa. Les con- Les infraestructures portuàries trossa d’un dels deltes catalans fet protecció de la zona, lluita que el natural dels Muntanyans a Torre- clusions de l’informe de l’Obser- tenen molta responsabilitat sobre amb nombroses irregularitats, GOB ha protagonitzat juntament dembarra (Tarragonès) hi ha pre- vatori de la Sostenibilitat a el fràgil estat de salut del litoral il·legalitats i accidents. amb el PSM. d pàgina 4 de dalt a baix directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007

>> Un informe de l’Aliança per a >> El Ministeri de Medi Ambient adverteix >> Greenpeace diu que la contaminació mari- l’Excel·lència Turística (Exceltur), que el nivell del mar podria pujar en la na procedeix en un 75% de terra. 156 emissa- de 2005, assenyala la Costa regió del Delta de l’Ebre quinze centíme- ris submarins evacuen aigües residuals urba- Brava com un d’aquests punts tres a finals d’aquest segle, i es podrien nes i industrials a la costa catalana: 138 són saturats que no agraden al nou perdre entre 70 i 100 metres de platja i sistemes públics i divuit són privats d’urba- tipus de turista que visita Cata- milers d’hectàrees de zones humides_ nitzacions, de càmpings i d’indústries_ lunya_

Cronologia CATALUNYA //ESPECULACIÓ AL LITORAL

1985- Aprovació de la llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, del Parlament de Catalunya en la qual es La Xarxa Natura 2000 és una considera el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) una peça fonamental per a la protecció del medi natural del Prin- cipat. Malgrat això, el PEIN no es va aprovar fins set anys més tard, el 14 de altra oportunitat perduda desembre de 1992 (decret 328/1992). 1992- El 21 de maig entra en vigor la Molts ambients costaners i de plana queden desprotegits Directiva 92/43, relativa a la conser- vació dels hàbitats naturals i de la després d’un llarg procés negociador fauna i flora silvestre d’Europa, que superava el Conveni de Berna de 1979. 1996- La Generalitat fa una primera proposta d’espais que s’han d’integrar en aquesta xarxa d’ambients a prote- gir (Xarxa Natura 2000), basada en els espais inclosos en el PEIN. 1997- S’aprova la Directiva 79/409, relativa a la conservació de les aus silvestres, que juntament amb la Directiva d’hàbitats, són les dues directives actualment més decisives i que estableixen les referències i prio- ritats en polítiques de protecció del medi ambient als països de la Unió. 2001- La Generalitat de Catalunya elimina espais que figuraven a la proposta de l’any 1996. 2003- Tot i que la Directiva 92/43 (art. 23) donava un termini de dos anys per a la seva entrada en vigor, no és fins al desembre de 2003 que s’in- corporen els primers espais del Principat, amb la decisió de la Comissió CEE del 22/12/03. 2004- La UE obre dos procediments de C. Blanca sanció contra la Generalitat, els mesos La muntanya de les Corts i Vilanera, a l’Escala, és una àrea de pradells secs de gran interès natural que La posidònia o herba dels vidriers és una de març i de juny. S’indiquen una sèrie no s’ha aconseguit protegir. Com tampoc altres àrees de l’Empordà, com l’antic estany de Bellcaire planta que forma uns herbeis molt diversos a d’hàbitats i d’espècies insuficientment (Torroella de Montgrí i Bellcaire) o Pedralta, al massís de l’Ardenya (Santa Cristina d’Aro). A les la costa. Malgrat que les praderies de posidò- representades a la proposta de la Gene- comarques gironines, aquests van ser tres dels espais pactats, juntament amb els Estanyols de Sant nia, alguers, estan insuficientment represen- ralitat. El compromís del Govern és tenir Miquel de Campmajor, els Prats d’Esclet, Ca l’Isern i Can Gelabert (Cassà de la Selva, Caldes de Mala- tades (cronologia, any 2004), part d’aquest llesta la proposta abans que s’acabi l’any vella i Llagostera) i les basses de Riudarenes. La plana selvatana ha rebut una protecció gairebé nul·la. preciós hàbitat ha quedat fora la xarxa. 2004. El DMAH demana suport a les entitats i als col·lectius conservacionis- ✑ Albert Ruhí (Ateneu Juvenil, ment de Medi Ambient i Habitatge brada el passat mes de març a Cer- jectes LIFE, per exemple, municipis tes perquè amb el seu coneixement Cultural i Naturalista de (DMAH). És, en termes teòrics, el danyola del Vallès. És cert que s’ha que no tinguin espais dins aquesta s’aconsegueixi una proposta que cobrei- Girona) i Dani Boix (Associació paradigma de la participació mal incrementat la superfície protegi- Xarxa. A més, la batalla per aconse- xi els hàbitats i espècies que la UE troba- de Naturalistes de Girona) entesa. En termes pràctics, alguns da, però aquest no era l’esperit ni guir protegir amb altres figures els va a faltar. Les entitats col·laboren en /[email protected]/ ecologistes l’han definida com el de la Xarxa Natura 2000 ni de les espais que ara n’han quedat fora cada una de les demarcacions, elabo- cansament d’aquells qui han estat persones preocupades pel medi tornarà a començar des de zero. rant documents tècnics. a gairebé fa un any que el De- col·laborant amb l’administració a natural, les quals pretenen assegu- Finalment, no només el fons (el 2005- Al mes de febrer es fan públics partament de Medi Ambient i canvi de res, sense cap altre objec- rar la pervivència d’ambients únics, resultat d’espais protegits i despro- els espais proposats per ser incorpo- JHabitatge va aprovar, finalment, tiu que el de conservar el nostre singulars, encara que siguin poc tegits) sinó tota la forma que ha rats a la Xarxa Natura. Es reconeix que la proposta de Xarxa Natura 2000 medi natural. Defineixen aquest importants en superfície. S’ha re- envoltat aquest procés ha estat s’ha tingut poc en compte el treball fet que la Generalitat de Catalunya ha llarg i feixuc procés com una opor- petit, salvant les distàncies, allò molt decebedor. Per una figura d’a- per les entitats i s’amplia el període elevat a la Unió Europea. Aquest tunitat perduda. que el Pla d’Espais d’Interès Natural quest calibre, hauria calgut un veri- d’informació pública fins al 30 de juny. tema cuejava des de feia temps i va instaurar: un increment d’espais table debat científic i social. En Les entitats continuen al·legant els les entitats ecologistes d’arreu del protegits situats allà on són poc qualsevol cas, de tot se n’aprèn i, espais pactats i durant gairebé un any país van estar-hi constantment a Els ambients de susceptibles de rebre impactes i, veient com els processos que es no s’obté cap resposta. sobre, per la importància que té en canvi, una infrarepresentació van viure a cada demarcació són 2006- Al mes d’abril la Generalitat fa aquest catàleg de zones ecològica- plana han quedat d’aquells situats en ambients de perfectament assimilables, la pro- pública la seva proposta, en la qual es ment importants a nivell comuni- plana, fortament amenaçats per pera negociació, es tracti el que es recull poca cosa del que s’havia sol·lici- tari, i per totes les implicacions desprotegits, l’expansió urbanística i el traçat tracti, serà diferent. S’exigiran cri- tat. Les entitats s’organitzen i protesten –positives, des d’un sentit conser- amenaçats d’infrastructures. teris clars i establerts a l’inici i un per allò que troben que ha estat un vacionista- que pot aportar, a un També és cert que el territori funcionament que garanteixi que engany. El DMAH accedeix a pactar espai concret, formant-ne part. per l’expansió que no es protegeix amb una figu- les aportacions que es facin no alguns altres espais que, a les comar- La Xarxa Natura 2000 és un ra –en aquest cas, la de Xarxa seran menystingudes. ques gironines, es limiten a sis zones conjunt de paratges pels quals es urbanística i les Natura 2000- pot protegir-se amb Arribats a aquest punt només d’alt interès ecològic. Al mes de setem- vetllarà especialment per a la seva una altra com un pla especial per queda esperar que la Unió Europea bre apareix finalment la proposta defi- conservació: es consideren els pun- infrastructures l’espècie o grup amenaçat però, en posi les coses al seu lloc i que re- nitiva, sense cap dels sis espais pactats. tals de la biodiversitat a nivell euro- tot cas, semblar clar que aquesta butgi, una vegada més, la proposta 2007- Quatre mesos més tard que es peu i són els catàlegs dels hàbitats i El resultat ha estat una oportunitat perduda: insuficient del nostre Govern. No fes pública l’última proposta de la de les espècies d’alt interès comu- Els diversos col·lectius que han ver- les ajudes econòmiques destina- volem publicitat “ecologista de Generalitat, les entitats reben resposta nitari. Aquesta és la crònica d’un tebrat aquest procés a cada una de des a la conservació d’espais prio- debò” sinó propostes de qualitat del DMAH a les al·legacions. Enlloc dels exercicis de responsabilitat les demarcacions no poden parlar, ritzaran, òbviament, els espais d’a- que aconsegueixin conservar i pro- d’argumentar tècnicament el resultat més gran que han fet les entitats doncs, d’un resultat positiu. És el questa Xarxa –i amb les limitacions tegir el nostre patrimoni natural. de la proposta definitiva, tan sols s’in- ecologistes i, alhora, de la resposta que es va poder palpar a la Vintena pròpies d’aquest camp, segura- Un patrimoni que, afortunada- dica que no ha estat possible incloure pobra, freda i descompensada que Trobada d’entitats en defensa del ment prioritzar equival a limitar: ment, depassa fronteres, directives els espais que es proposaven. s’ha rebut per part del Departa- territori dels Països Catalans, cele- difícilment podran aconseguir pro- i àrees de govern. d 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 de dalt a baix pàgina 5

>> El 2006, la Conselleria de Medi Am- >> L’Ametlla de Mar, Arenys de Mar, >> La franja d’1 km des de la línia bient destaca que la mitjana de cons- Castelló d’Empúries, Lloret de Mar, Sant de costa tenia, l’any 2002, un grau trucció a les àrees turístiques ha estat de Carles de la Ràpita i Torredembarra són d’urbanització del 35,2%, mentre divuit habitatges per cada mil habitants, els municipis costaners que incomplei- que a la franja de 10 km la super- quan, per raons demogràfiques, només xen la directiva europea que obliga a fície urbanitzada era del 16%_ se’n necessiten vuit per cada mil_ tractar les seves aigües residuals_

La Costa Brava manté encara avui l’existèn- cia de catorze finques que impedeixen el normal pas pels camins de ronda típics en aquesta zona del país. D’aquesta manera, aquest conjunt de finques se situa fora de la llei de costes estatal que assegura que s’ha de permetre el trànsit de persones per tots Toe Edu Bayer Búnquers abandonats que ocupen aquests camins i que, Cala Cots, al costat de la Platja del Castell l’espai del cami de Ronda a l’Escala en cap cas, es pot privatitzar, utilitzant aquestes fórmules, un espai del litoral medi- terrani. Les catorze finques es troben, especialment, al nord del Cap de Creus i entre el Cap de Begur i Palamós. També cal destacar com a edifi- cacions importants, degut a la seva mida, els antics búnquers militars de l’Escala i el Club Mediterrané a Cadaqués, dels quals Toe es preveu que seran Edu Bayer Platja de l’Escala amb el litoral urbanitzat al fons enderrocats. Les cases a primera línia limiten moltíssim el traçat dels camins de Ronda. Camí a Cala Estreta (Palamós)

ENTREVISTA //JOSEP MARIA AGUIRRE I FONT. PROFESSOR DE DRET ADMINISTRATIU “Encara hi ha molt de sòl que no està protegit”

✑ Directa Girona seva entrada en vigor. No té un caràcter el que està definit com urbanitzable i no /[email protected]/ retrospectiu, per tant, tots els plans urba- afectat per un pla parcial, i el defineixen nístics aprovats abans de la llei es poden com a sòl costaner. Això pot portar pro- on vénen els plans directors ur- tirar endavant. A més vulnera les compe- blemes de responsabilitat patrimonial. Si D’banístics? tències de les autonomies, ja que qualse- abans en Pere tenia un tros de terreny Suposo que tot comença amb la “Ley de vol pla urbanístic d’un poble que estigui urbanitzable, i l’administració el qualifica Costas”. El govern espanyol la va aprovar el en aquesta zona protegida ha d’estar de costaner (i per tant que no s’hi pot edi- 1998. A través d’una sola norma intenta re- aprovat també pel govern espanyol i això ficar), el valor del seu terreny ha canviat gular 1.000 quilòmetres de costa atlàntica no passa, per exemple, a Girona. totalment i, per tant podria exigir a l’admi- i mediterrània, amb la dificultat de les Per aquest motiu va començar un liti- nistració una indemnització. Les lleis, diferents característiques de cada zona. gi entre les comunitats autònomes per però, defineixen quin és el límit molt cla- Aquesta llei innova, en certa manera. una banda, i l’estat per l’altre, que es va rament: només pot ser indemnitzable, Crea unes franges de protecció que fins resoldre favorable a l’estat el 1991 a través aquell sòl que a més de ser urbanitzable, llavors no estaven previstes, que arriben d’una sentència del constitucional. s’hagi aprovat en un pla parcial. El pla par- fins a mig quilòmetre projectat terra Amb una altra sentència del 1997, que cial és la norma que defineix amb concre- endins. El que intenta és evitar tot el que és contradictòria amb la del 1991, les auto- ció quins seran els traçats dels carrers, són barreres arquitectòniques, regular el nomies passen a ser les úniques que tenen quins seran els punts de llum, etc. pas de vehicles d’emergència, regular les competència en matèria urbanística. O sigui que els 500 metres del sòl pro- platges i també defineix el que és domi- Com es soluciona això a Catalunya? jectat terra endins no es pot edificar si ni públic de forma estricta. Afirma: és de El 2002 s’aprova una llei d’urbanisme nova, no hi havia els planejaments aprovats? domini públic els 500 metres projectats que venia d’una de l’any 1990 que preveia No. Els plans directors urbanístics tam- terra endins, i es comptabilitza a partir la possibilitat que es desenvolupessin bé preveuen bosses de creixement dins d’allà on hagin arribat les ones en el tem- unes figures que anomenen Plans direc- dels municipis encara que estiguin dins poral més gran conegut a la història. tors urbanístics. És una norma que està la zona de sòl costaner, ja que també Quins aspectes negatius té aquesta llei? per sobre dels planejaments municipals. s’ha de donar una certa autonomia als Un dels problemes d’aquesta llei és que I per a què serveix exactament? propis municipis. El problema de tot té un règim transitori. Això vol dir que l’a- Agafen tot el sòl d’aquells 500 metres que plegat és que encara hi ha molt de sòl plicació d’aquesta llei es farà a partir de la està definit com a no urbanitzable i també que no està protegit. Toe pàgina 6 impressions directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007 ImpressionsImpressions

Francesc Arnau i Arias. Advocat /[email protected]/ Anglades, Goebbels i companyia

ls últims dies de la campanya Eelectoral de maig vaig llegir a Vic l’octaveta apòcrifa en què es demanava el vot per a la Platafor- ma per Catalunya d’en Josep Anglada, després d’exposar-hi tota una sèrie de falsedats i malifetes, atemptatòries contra la dignitat de nombroses terceres persones, tant físiques com jurídiques. No vaig trigar a adonar-me que aquest pamflet no l’havia fet ell tot sol. Ha de tenir algú que li redacti aquestes coses. Després, per Internet, vaig trobar el currículum d’Albert Anglada, el de Sant Quirze de Besora, on ja es fa constar que aquest Anglada, un mercenari de la ploma, és l’encarregat de la propaganda de l’altre, el que proposa la pena de mort despietada com a solució final de tots els problemes.

La psicologia d’Adolf Hitler A hores d’ara ja deuen ésser una mica avançades les diligències judicials per deduir responsa- bilitats penals en l’afer de les octavetes intoxicadores (sense coma) però, si encara hi hagués algun dubte, es podria fer una diligència provatòria definitiva, que consistiria a tancar l’Anglada (el que està contra els treballadors estrangers) en una habitació tot sol, durant dues hores, amb paper i llapis, a veure si és capaç de fer una redacció Manu escolar. A veure si, per exemple, això, confessa, i es penedeix de la fan de cop i normalment de com el d’Adolf Hitler, dins el contra el racisme i la xenofòbia, és capaç d’explicar (escrit) la seva seva implicació en la maniobra de manera violenta (penseu en les búnker de Berlín, el 1945, tal com ens deien que estàvem equivo- opinió sobre l’estudi psicològic l’octaveta apòcrifa. Torres Bessones de Nova York) en es veu a la pel·lícula… cats i que érem uns irrespon- que la Gestapo li va fer al Führer Per ajudar-lo, amb aquest canvi, “descendir” representa una I a l’Albert Anglada, el sables. nazi-feixista Adolf Hitler el 1942. objectiu, li podríem fer passar acció contínua, però pausada i psicoesteta del llacet (que no està Aquests pretesos comuni- Un estudi que ara acaba de també dues hores assegut en una sovint deliberada. clar si sap ben bé on s’ha ficat, ni cadors, tan demòcrates i tan publicar la revista Sapiens. biblioteca (penseu que qui no Vull dir que la premeditació on va, ni on el porten) li recoma- correctes políticament, es varen seu, no sap) on tingui a l’abast amb què varen actuar el Führer i no que es fixi en el personatge equivocar de manera estrepitosa, L’Albert i el Tercer Reich obres de consulta plausibles i el seu Ministre de Propaganda, que representa a la pel·lícula en jutjar tant precipitadament Pel que fa a l’altre Anglada, pertinents, amb l’encàrrec que fins al final, es compagina l’esposa de Goebbels. Aquesta Josep Anglada. I és a aquelles l’Albert –que tant pot posar la expliqui la seva opinió sobre les malament amb la idea actriu aconsegueix fer-nos enten- opinions equivocades i equivo- seva ploma al servei dels tesis que es contenen a l’obra de d’enfonsament. Però aquesta dre una trista realitat: els apòstols cadament difoses, a les que jo interessos capitalistes de la Friederich Nietzsche. Així parlava premeditació sí que té cabuda en sectaris, remunerats o no, poden faig responsables de la vergon- patronal osonenca, com al servei Zarathustra, per exemple. Així, l’expressió alemanya “Der arribar a ésser més fanàtics que yosa situació que avui tenim dels qui tenen llicència d’armes, confio que Albert Anglada Untergang”: “el Descens… cap a els fundadors d’aquella secta creada a Vic: l’Anglada ha tret porten pistola i encara creuen en s’adonaria que la seva capacitat les profunditats… de l’Infern”, en destructiva de la creu gammada. tants regidors com el PSOE. Un l’àguila imperial franquista–, cal d’anàlisi filosòfica és molt el sentit clàssic de la paraula. PSOE que ja fa temps va renegar tenir en compte que no deixa de superior a la de Paul Joseph Estic segur que Josep Anglada I companyia dels seus orígens i que té molt ser només un nouvingut a la Goebbels, el Ministre de fa el que fa de manera deliberada I la companyia, els poc de socialista, gairebé res ultradreta. I que no es pot matar Propaganda del Tercer Reich, que i premeditada. Amb cautela. I sap acompanyants. No puc acabar d’obrer i molt d’espanyolista… tot el que és gras. I que potser va ordenar divulgar les obres de perfectament on vol arribar. Per aquestes vulgaríssimes notes Aquells columnistes i d’aquí a poc temps n’haurem de Nietzsche entre el poble cert, no sé si aquest Anglada de sense donar un cop d’ull a tertulians equivocats, que ara han parlar com d’un passavolant que alemany, pensant que la teoria la pistola troba edificant un final l’hemeroteca, ara que alguna gent vist aigualida la seva tronada haurà hagut de demandar del superhome faria més creïbles recorda aquella plataforma, que prepotència, ja ens varen oferir l’Anglada de la Plataforma, davant els seus deliris mafiosos i va començar amb el nom impropi l’any 2001 símptomes clars de la de la jurisdicció laboral, perquè a nacional-socialistes. Sort que de vigatana. Era l’any 2001, quan decadència seca a què estan ell tampoc li haurà pagat tots els alguns columnistes (sovint arrossegant els seus propis partits seus honoraris pels serveis “Der Untergang” encara en som arrencats a la mediocritat polítics, des de ja fa anys. prestats. No sé si els dos Anglades han acadèmica més pura i grisa; la Decadència que per altra part I a aquest Anglada de St. tingut ocasió de veure la molts, els qui mediocritat m’horroritza), cofois està, en aquest Sistema, Quirze, pixatinters tan versàtil (a pel·lícula Der Untergang, del sabem que, en amb la influència que creien perfectament estudiada i prevista. qui jo havia tingut fins ara per director Olivier Hirschbiegel. tenir, a l’hora de configurar Sort que encara en som una persona de naturalesa Aquest títol va ser traduït al aquest país l’opinió pública d’Osona, es molts els qui sabem que, en pacífica i reposada, d’un castellà, massa literalment, de dedicaven a presentar la mala aquest país nostre, les coses s’han temperament molt allunyat de la manera inexacta i poc fidel, com nostre, les coses intenció de Josep Anglada com a de fer gairebé sempre per grolleria angladista) caldria fer-li a El Hundimiento. Una traducció “… una iniciativa individual, més negació. I aquí, per tirar endavant veure que n’està molt més aproximada i correcta, seria s’han de fer aviat marginal i gairebé la desprovincianització i, en d’equivocat, però que ell encara “El descenso”. La diferencia no és pintoresca…” . El seu objectiu era definitiva, la Revolució, només hi té remei, si treu enraonadament poca, perquè mentre “enfonsar” i gairebé sempre desmobilitzar la gent. I als qui ha un camí: evitar la contra- les conseqüències naturals de tot “enfonsar-se” són accions que es per negació gosàvem fer denúncies judicials revolució, fer-li front com sigui! 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 impressions pàgina 7

Josep Puig i Boix. Portaveu de l’Entesa Catalana per una energia neta i renovable /[email protected]/ Per un sistema energètic eficient a Catalunya

Catalunya tenim un sistema construït una central de cicle Aenergètic molt poc eficient i, combinat que aboca a la mar d’això, mai no se’n parla. Des 571 MW tèrmics (de manera que dels anys 60 fins als anys 90, escalfa les aigües de la mar l’eficiència (mesurada pel Mediterrània). Aquesta ingent quocient entre l’energia final quantitat de calor residual, que disponible pel consum i l’ener- es llença a la mar, equival a gia primària, per càpita) ha l’energia que allibera, en cremar, passat del 90% a un 52%. Això tot el gas natural que es avui es vol dir que de cada 100 unitats consumeix a la ciutat de d’energia primària que entren al Barcelona. Potser podran fer sistema energètic català, només publicitat de les platges de 52 estan disponibles per al Barcelona de les quals es pot consum; la resta, 48, es dissipen dir que són platges d’aigua en forma de calor no utilitzada. calenta! I això si només tenim en Fa un temps vaig tenir compte les tecnologies de l’oportunitat de ser a Berlín i de subministrament (refineries, veure una moderna central centrals de generació elèctrica, tèrmica de cicle combinat i amb etc.). Si analitzem les tecnolo- cogeneració. Es va posar en gies d’ús final (les que la indús- funcionament el setembre del tria, els serveis i els habitatges 1997 per part de l’empresa elèc- fan servir per a donar els trica de la ciutat i subministra serveis energètics requerits) aigua calenta a uns 50.000 habi- l’eficiència global encara baixa- tatges i a uns 250 edificis ria més. Com es pot millorar públics i privats (i també aigua aquesta situació? Doncs incre- freda), amb una eficiència ener- mentant l’eficiència de les gètica del 89’2% (la més elevada tecnologies de subministrament d’Europa per una central Elva i la de les tecnologies d’ús final. Pel que fa a les tecnologies d’aquestes característiques). Un d’ús final eficients només en com passa amb Catalunya, es de subministrament, vegem-les bon exemple a imitar per totes requeriria 1.226 kWh/any. Que gasta i es malbarata molta elec- amb uns exemples del sistema aquelles ciutats que vulguin fer totes les famílies de Barcelona tricitat a nivell domèstic. El elèctric català. Un pas positiu A Barcelona gala d’un sistema energètic empressin unes o altres tecno- que és trist és que no sembla podrien ser les centrals tèrmi- sostenible. logies, significaria que s’haurien pas amoïnar a ningú. ques de cicle combinat, perquè i a Catalunya Pel que fa a les tecnologies de subministrar a la ciutat o I que Catalunya tingui un tenen una eficiència elèctrica d’ús final, mirem què passaria a 2.638.000.000 kWh/any o sistema energètic cada vegada del 58%. En les centrals tèrmi- es gasta i es Barcelona si totes les famílies només 462.000.000 kWh/any, més eficient i cada vegada ques, un 42% (cicle combinat) i fessin servir les tecnologies una diferència ben substancial. menys depenent de tecnologies un 67% (convencionals) de malbarata convencionals o les més Que es faci d’una manera o avui ja obsoletes dependrà de l’energia continguda en el eficients existents ja al mercat, d’una altra depèn de la la capacitat que tingui la socie- combustible que es crema va a molta per cobrir els serveis energètics sensibilitat, per una banda, dels tat catalana de fer les opcions ‘escalfar’ l’aigua del riu o de electricitat a que desitgen (enllumenat, governants, i per l’altra, de les escaients en cada moment l’aire. Però aquesta eficiència es refrigeració i congelació empreses energètiques, perquè històric. Però la democràcia podria millorar molt en casos si nivell domèstic. d’aliments, rentat de roba i uns i altres tenen la respon- energètica encara no ha nascut s’aprofités la calor residual, ja plats, ràdio, TV, PC i ventilació). sabilitat de fer possible una a casa nostra. Fem possible que sigui per subministrar aigua El trist és que Fer-ho amb tecnologies d’ús ciutadania educada des del neixi d’una vegada! calenta i/o aigua freda a la final convencional vol dir que punt de vista energètic. indústria, als serveis i/o als no sembla cada família necessitaria Segons les dades de l’Anuari habitatges, com es fa a moltes disposar de 7.000 kWh/any, estadístic de la ciutat de ciutats d’Europa. És paradoxal pas amoïnar mentre que cobrir les mateixes Barcelona, el consum d’electri- que ENDESA i Gas Natural hagin a ningú necessitats amb tecnologies citat domèstic demostra que,

Rolando Guerra. Membre de Comunicant /[email protected]/

Manifestacions de mossos

maginem uns bombers que dia també engaltessin bofetades mestres i de polítics indignats, irregulars i fins i tot il·legals – la esI dediquessin a provocar incen- als nens cridaners o desobe- La policia denunciant “linxaments medià- denominada “mà dura” - per dis. Imaginem uns metges que en dients. tics” de la seva professió, llan- part de les forces de l’ordre) no els casos de diagnòstic difícil I ara imaginem que els trin- té, en la nostra çant a tort i a dret acusacions haurien d’oblidar en cap tiressin pel dret administrant al quen: els bombers acabarien a la societat, el de persecució. moment una circumstància pacient generoses dosis de garjola. Els metges tindrien I ara fem un altre esforç i d’enorme rellevància: que la pentotal sòdic. Imaginem uns millors advocats, els més bons, monopoli legal imaginem l’inimaginable: que policia té en la nostra societat periodistes que per diners es però es passarien dies i dies als uns policies s’excedeixin en l’ús el monopoli legal de la força, dediquessin a escampar notícies tribunals. Als periodistes no els de la força, és de la força, és a dir, que facin que és una de les dues organit- falses i tendencioses (això sí que passaria res. Els traductors i els servir una violència despropor- zacions integrament pagades i costa d’imaginar...). Imaginem carters perdrien la feina. Als polí- una de les dues cionada en les seves actuacions. finançades per l’estat autoritza- uns traductors que tradueixin tics els canviarien la cadira i fins i Imaginem que per un moment des a portar i a utilitzar armes “panino al burro” per “entrepà tot podrien acabar tenint algun organitzacions s’esbossi un petit debat social (en realitat n’hi ha més, però el d’ase”. Imaginem uns carters que problema amb un fiscal especial- sobre el tema... criteri de concessió dels permis- aboquessin el carregament de ment primmirat. Les mestres íntegrament Amb això no pretenc insi- sos d’armes mereixeria uns cartes del dia al contenidor de haurien d’enfrontar gernacions de finançades nuar que la policia no tingui dret quants articles a part). Hauria de paper de la cantonada. mares enfurismades. a manifestar-se, només faltaria, ser, en definitiva, una mena de Imaginem uns polítics corruptes El que no podríem imaginar per l’estat però crec que els seus represen- primo de Zumosol de la nostra que concedeixin llicències de de cap manera serien manifesta- tants i els seus defensors més societat. construcció a canvi de favors de cions al carrer de bombers, de autoritzades a aferrissats (que a vegades I el primo de Zumosol mai no tota mena. Imaginem unes metges, de traductors, de sembla que justifiquin o àdhuc hauria de fer bulling als nens mestres de parvulari que dia si i carters, de periodistes, de utilitzar armes que fomentin comportaments més petits. pàgina 8 Impressions directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007

Navegant Polèmic santuari per les víctimes a València per la xarxa Joanjo Aguar Matoses Manipulació Sueca periodística veure què us sembla la darrera i brillantís- moltes) a què es restablisca la dignitat de les de Tendències L.A.G. sima idea del vigent (per poc temps) l’altre bàndol? Què no tenen compassió? No Hernani Aarquebisbe de València, Agustín García- comprenen el significat de la paraula ‘caritat’? d’estiu Gasco. Doncs la llegeixen contínuament als sagrats quest diumenge El Pais publi- D’ací poc, i per iniciativa de l’arquebisbe, Evangelis... rriben les vacances i Acava un reportatge al suple- l’Església Catòlica erigirà en el Grau de València, Pitjor encara: Quins foscos viaranys han fet després de les denúncies ment amb el títol “El silenci vora la Ciutat de les Arts i les Ciències, un servir per aconseguir els seus propòsits durant Ade maltractaments, les d’Hernani”. A través de força temple anomenat ‘Parroquia Santuario de los quaranta anys de dictadura seguits de trenta més manifestacions segrestades, les pàgines plenes de tòpics, dema- Beatos Mártires Valencianos’, en record de 226 de democràcia, i, damunt, sense que els caiga la armes blanques tipus kubotan, gògia i declaracions de quatre màrtirs valencians morts durant la Guerra Civil cara de vergonya? On se suposa que va quedar la etc... amb què ens obsequien els persones de qui no es diu que Espanyola. Açò, traduït al català del poble, el llibertat, la igualtat i la concòrdia a què tanta mossos aquest agost? Amb un nou tenen una afiliació política deter- nostre, significa que únicament estarà dedicat a gent aspirava? On es troba en aquest moment? uniforme! A la nostra parada habi- minada, el reportatge ve a dir les víctimes catòliques que sucumbiren a mans Perquè jo no la veig per cap lloc. Uns construint tual, mossosdesquadra.com, que a Hernani tothom és d’ETA. dels republicans. monumentals edificis funeraris i els altres en aquesta notícia ha generat un I el pitjor és que, per avalar- Però, i tots aquells que foren assassinats pel silenci, i silenciats, patint el seu dolor. Pareix que intens debat. I és que ja em ho, ho fan amb tot un seguit bàndol franquista, a qui li donava suport oficial- tot continua com estava fa setanta anys. comprovat, diverses vegades, que d’imatges força manipulades. A ment la pròpia Església? I els 26.300 xiquets, Increïble, però cert. les forces de l’ordre que patrullen més de posar fotos de balcons dones i homes que, acabada la guerra, van patir En definitiva, quina justícia es dóna ací? La per Catalunya tenen un gran inte- amb imatges de presos, com si la repressió dels feixistes, sent empresonats, justícia de l’Església? rès pel món de l’estètica, fins i tot això fos un delicte, hi ha dues apallissats, torturats, massacrats i soterrats a les Doncs no crec que coincidisca amb la justícia discuteixen, com ja us hem expli- instantànies que directament són fosses comuns del Cementiri de València, fins i divina. Si Déu existeix, devia ubicar-se ben lluny cat, sobre per què hi ha tants vomitives. D’una banda, una a les tot sense pertànyer a cap formació política ni quan el nostre arquebisbe va prendre una decisió mossos sense cabell i si la gorra pàgines interiors, on es veu uns militar? tant partidista i poc encertada. que porten n’és la responsable. nens jugant i al mig de la imatge No van ser màrtirs ells també? ¿No mereixen I, una vegada presa, sembla que ni Déu Igual. Les noves propostes potser hi ha un nen jugant amb una que s’honre d’igual forma la seua memòria? mateix el farà canviar d’opinió. permeten estalviar en productes pistola de plàstic. Sense entrar a Per què els mateixos que fan tants homenat- Perdona’ls, Senyor, perquè no saben el que capil·lars. La tendència de la si els menors han de tenir jogui- ges a les víctimes d’un bàndol, s’oposen despie- fan... (O és que ho saben massa bé). temporada la descriu un agent nes bèl·liques, em sembla que tadament i amb totes les seues forces (que són preocupat per tants canvis: “He Hernani no és l’únic lloc del món sentit dir que volen posar el polo on els nens juguen a indis i fluorescent i els pantalons tàctic i vaquers, policies i lladres o el que el pitjor de tot per a mi, la gorra sigui. Però aquí la imatge té una Les cartes han de tenir una extensió de base-ball. Aquesta uniformitat intenció molt determinada. màxima de 1.500 caràcters (amb espais) seria molt semblant a la que duu la La segona foto, però, és cartes GUB. També he sentit que les pitjor i és la de la portada del i han de portar: ARRO portaran també la gorra de suplement: és un muntatge. A signatura, localitat i contacte base-ball, dos ribets vermells, com l’espai on se suposa que hi ha un la ertzaintza i el TIP posadet”. arbre on es llegeix “E.T.A” amb Esifeuc, un autèntic motivat, anima lletres rojes, no hi ha cap pintada el personal: “Home, ja tocaria un d’aquestes característiques. petit canvi d’uniformitat. Més que Directament, han mentit. Han fet res per modernitzar-nos una mica, un muntatge. però això que expliques comporta I han decidit, una vegada molta despesa econòmica i encara més, contaminar els lectors. s’han de fer i equipar moltes co- missaries de desplegament. Con- templa-ho potser dos o tres anys després d’acabar el desplegament i les promocions de mossos que farà falta per posar-se al dia en quan a efectius a tota Catalunya. Envieu les vostres cartes per correu electrònic a Els caps i els sotscaps acostumen a [email protected] dir fantasies i mentides per afany El far veneçolà de protagonisme”. Ostres, pobrets, o per correu postal a hauran de seguir com van ara Jordi Oriola Folch Juan Ramón Jiménez, 22, 08902 Hospitalet de Llobregat durant uns anys. Quina manera de Espulgues de Llobregat treure’ls la il·lusió. Però n’hi ha que no es donen per vençuts si el que l 2005 vaig aterrar a Vene- se li podrien discutir algunes donant aquest ús als excedents. hi haurà “certes” desigualtats. És es persegueix és anar a l’última! És Eçuela per fer un documental formes adoptades). Tot i això, A més, s’ha reforçat el cobra- especialment il·lusionador que, el cas de Fturme, el qual pensa una sobre la situació política del país. les persones que veiem injustí- ment d’impostos com un meca- malgrat la croada mediàtica manera d’estalviar: “Qué guai! Jo Hi anava amb desconfiances cies en aquest món i que nisme de redistribució i internacional contra el procés proposo anar com els de Pans and respecte d’un polític que prové voldríem que es posessin ener- corresponsabilització de tota la veneçolà, intentant desautorit- Company”. Aquesta aportació fa de la carrera militar i que parla gies en revertir-les no podem ciutadania i de l’empresariat en zar i focalitzar tot el procés en que els mossos comencin a somiar: d’una manera propera i divertida deixar d’admirar el procés boli- el desenvolupament del país, ja Chávez, estigui sortint a la llum, “Posats a imaginar, en lloc de que fa sospitar que pretengui varià. S’està augmentant la parti- que abans les empreses, amb poc a poc, la realitat del procés. pistola, millor un pal de beisbol, manipular l’opinió pública. Els cipació de la gent en la política, trampes legals o amagant bene- Com a exemple, el 22 de juliol per fer joc amb la pistola i així es veneçolans que fan màsters i de manera que hi ha molta més ficis, no pagaven gairebé impos- he llegit un article d’Angel dona una imatge menys agressiva” doctorats a Barcelona m’havien democràcia que abans, i cal dir tos. També s’està augmentant la Quintana al diari El Punt on Wei va més enllà: “I les tires alertat que el país caminava cap que el procés no el porta producció agropecuària, sobre- comença dient que Chávez ha vermelles s’il·luminen en la foscor a un totalitarisme populista. Chávez, que és un motor tot impulsant cooperatives de monopolitzat el terreny de la quan la ARRO fa una entrada!”. Arribats a Veneçuela vam entre- d’il·lusió inqüestionable, sinó camperols sense terres ni feina, informació (segons la meva Però sempre hi ha qui aposta pels vistar gent de totes les tendèn- que l’empeny endavant la socie- per no dependre exclusivament opinió, això són idees derivades colors clàssics, com Roger 1: “El cies i la meva visió va anar tat veneçolana en la que una del petroli. Tot això fa que el de la croada mediàtica contra que tenim ara està molt bé. La irremeiablement canviant poc a part molt substantiva està invo- país sigui, per a uns, un far Chávez), però centra l’article en gorreta aquesta té tela i el polo poc fins a haver de reconèixer lucrada directament en volunta- d’exemples i de pràctiques en la el fet que a Veneçuela fluorescent... ai, és per cagar-se, que és un dels exemples que més riats socials i, precisament per línia adequada i, en canvi, per a s’instal·laran cinemes públics a espero que no!”. La veritat és que pot canviar el rumb de la histò- aquesta implicació, està molt altres, un perill que atempta tots els municipis i s’obriran fa certa gràcia imaginar tots de ria, influenciant a països de tots vigilant per tal que el procés contra el “There Is No cinemateques a tots els depar- cuques de llum armades en plena els continents, inclosa Europa. És compleixi les seves expectati- Alternative” (el ‘no hi ha alterna- taments, on s’hi promocionarà nit. Perquè la Guàrdia Urbana se cert que persisteix certa corrup- ves. S’ha augmentat la despesa tiva’, que esgrimia Margaret el cinema d’autor. En Quintana suma a la roba poc discreta. I ció endèmica a Veneçuela (que social un 500%, cosa mai vista a Tatcher per desautoritzar els reclama iniciatives semblants tampoc falten els qui demanen pot ser el que enfonsi l’experièn- cap lloc del món, portant la crítics envers el model neolibe- per al nostre país, i conclou amb exclusivitat, com Cla: “El CNP ja ho cia si no s’hi posa remei de forma salut, l’educació, la cultura... ral), un pensament únic i deses- “Alguna cosa hem d’acabar apre- té aprovat fa temps, al setembre el urgent) i que el procés polític no arreu del país i no només a certs perançador que segueix tan nent-ne, d’Hugo Chávez”. I és presentaran. Una pena anar posa especial èmfasis en cuidar barris benestants de Caracas. És vigent al llarg de tot el planeta i que, malgrat tota la intoxicació sempre darrera de la competèn- les formes institucionals de la cert que Veneçuela pot fer això que pretén fer-nos creure que informativa, els fets acaben cia”. Ja se sap, l’espionatge en el democràcia representativa (es gràcies a l’alt preu del petroli, no és possible un altre sistema parlant per si sols. món de la moda. mou sempre en la legalitat, però però és remarcable que estigui que el capitalista i que sempre 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 així està el pati pàgina 9

Així > Pàgina 10 > Pàgina 11 > Pàgina 12 El ritme de les obres del ENDESA es pot beneficiar El bosc de Can Vinader de Cas- Tren d’Alta Velocitat a dels tràmits burocràtics i les telldefels podria perdre 25.000 està Barcelona s’intensificarà despeses judicials per evitar metres quadrats si la immobi- amb jornades nocturnes els indemnitzar els afectats de liària Vertix hi construeix prop el patipati caps de setmana l’apagada elèctrica de 200 habitatges projectats

IMMIGRACIÓ //ELS TRÀMITS S’ETERNITZEN PER LA COMUNITAT PAQUISTANESA A L’ESTAT ESPANYOL L’ambaixada al Paquistan privatitza la gestió del reagrupament familiar

✑ Pau Cortina /[email protected]/

er efectiu el dret al reagrupa- ment familiar s’està conver- Ftint en una quimera per la comunitat paquistanesa resident a l’Estat espanyol. En els darrers mesos aquells que han sol·licitat la tramitació d’aquest procés han descobert amb estupor com una gestió que hauria de dependre fonamentalment de l’administra- ció espanyola i de la seva ambaixa- da al país d’origen –en aquest cas l’ambaixada espanyola a Islama- bad– està, en part, en mans d’una empresa multinacional dedicada a la missatgeria i el transport, ano- menada TCS Courier. Aquest és un dret recollit a la Declaració Universal dels DD.H.H i al Pacte Internacional dels Drets Civils Membres de la comunitat paquistanesa es van manifestar divendres 20 davant la Subdelegació del Govern Toni Arnau / Ruido i Polítics tràmits”. L’informe posa en qües- de cites per presentar la sol·licitud telefònica amb Courier per pre- destinades a aclarir fets subsana- Valgui el següent preàmbul tió no tan sols aquesta forma de de visat, recepció de les sol·lici- sentar la documentació necessà- bles o més aviat a buscar possibles per situar el dret al reagrupament procedir, sinó també les nefastes tuds, informació de l’estat de la tra- ria i, per tant no consta enlloc la causes de denegació del visat”. En familiar com un dels més elemen- conseqüències que comporta mitació dels expedients i servei data acordada que acostuma a aquestes visites i en la tramitació tals i inalienables de l’ésser humà: pels sol·licitants paquistanesos, d’informació dels documents exi- demorar-se diversos mesos, mal- de la documentació se solen El dret a viure en família està els grans afectats, que es traduei- gits per la sol·licitud d’aquest visat. grat que la Sol·licitud de Visat demanar quantitats importants recollit, a més de a la Llei Orgàni- xen principalment en un perjudici Aquest fet constitueix per sí sol Shengen per al Reagrupament ca 4/2000 de l’11 de gener –refor- econòmic i una demora sovint una gran irregularitat, tenint en Familiar s’ha de presentar abans mada per les Lleis Orgàniques indefinida fins a fer efectiu el rea- compte que la legislació espanyola de complerts tres mesos des de la L’informe suma 8/2000, del 22 de desembre, grupament. contempla la possibilitat de des- resolució favorable emesa pel país 11/2003 del 29 de setembre i de destí. Els defectes formals i en a la indefensió 14/2003 del 20 de novembre–, Un procés llarg i irregular el procedir són recurrents a Cou- també a l’article 16.3 de la Decla- Tot el procés, apunta l’informe, Des que Courier rier: d’una banda, quan els sol·lici- dels afectats la ració Universal dels Drets Humans és llarg per se. En primer lloc, el tants han aconseguit entregar la poca o nul·la de 1948, al Pacte Internacional sol·licitant resident a l’Estat n’assumeix la documentació no se’ls dóna cap dels Drets Civils i Polítics, al Con- espanyol ha de complir uns gestió comencen comprovant amb caràcter oficial informació dels veni Europeu de 1950 i a la Carta requisits ordinaris per obtenir –com obliga qualsevol demanda Social Europea de 1961. una resolució favorable de la els problemes de visat- sinó un simple rebut de seus advocats La constatació de les diver- subdelegació del Govern de la l’empresa. D’altra banda, no s’in- ses empares legals d’aquest dret Comunitat Autònoma on resi- pels familiars forma en cap moment de l’estat de diners als sol·licitants a canvi queden apuntades en un informe deix. Un cop obtingut el bene- de la tramitació que sovint es dila- d’agilitzar els tràmits. elaborat recentment per un con- plàcit de l’administració espan- congestionar aquests tipus de trà- ta més enllà dels tres a sis mesos L’informe afegeix a la indefen- junt d’advocats de famílies en yola, el familiar sol·licitant ha mits mitjançant “registres auxiliars”, que contempla la legislació espan- sió dels familiars la falta d’infor- procés de reagrupament, on s’a- d’enviar la “carta-resolució” però especifica que “en cap cas yola. La gota que fa vessar el got, mació amb que conviuen també borden les dificultats que està favorable als seus familiars al podrà ser receptora de documen- segons els autors de l’informe, són els advocats que intercedeixen trobant la comunitat paquistane- Paquistan perquè aquests puguin tació pública una empresa privada les visites domiciliàries sense avís pels sol·licitants. Això, juntament sa instal·lada a l’Estat alhora de demanar el visat de reagrupa- –en aquest cas dedicada al trans- previ de presumptes funcionaris amb l’absència de requeriments tramitar el procés de reagrupa- ment davant l’ambaixada espan- port i la missatgeria– l’objectiu de –s’identifiquen només verbal- per la millora de la sol·licitud, és ment familiar. yola a Islamabad. la qual és el guany econòmic”. ment– de l’ambaixada espanyola, un extrem que a ulls dels autors L’informe té per objectiu És en aquest punt on, segons Des del moment en que Couri- amb l’objectiu d’examinar i com- del document vulnera el Procedi- dil·lucidar aquesta pràctica siste- els autors de l’informe, comencen rer assumeix la gestió d’aquests provar dades ja adjuntades en la ment Administratiu Comú 30/92 i màtica i insòlita de l’ambaixada les irregularitats. Com s’ha dit ja, tràmits comencen els problemes documentació presentada pels té com a conseqüència denega- espanyola al Paquistan, que con- l’ambaixada espanyola ha delegat a pels familiars residents a Paquis- familiars. cions constants de visats per rea- sisteix a delegar tota la gestió del la multinacional TCS Courirer tan. D’entrada, els sol·licitants Aquest fet ha portat als advo- grupament, malgrat les autoritza- reagrupament familiar a una mul- aquesta gestió, a qui fa competent tenen vedat l’accés a l’ambaixada. cats autors de l’informe a qüestio- cions de residència per familiars tinacional “per tal d’agilitar els pels següents tràmits: concertació Així, cal concertar una cita via nar “si les investigacions estan concedides mesos enrere. d pàgina 10 així està el pati directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007

BARCELONA //ANIMALS HOSPITALET DE LLOBREGAT //UNA INFRAESTRUCTURA POLÈMICA Acció a la seu de la Deutsche Les obres del TAV s’ampliaran ara Bank contra l’experimentació durant les nits del cap de setmana ✑ Redacció Directa /[email protected]/

n grup d’activistes es va con- Ucentrar dilluns a les portes de la seu de Deutsche Bank a Barce- lona per tal de denunciar la seva participació en la indústria de l’experimentació animal. Deutsche Bank financia amb 50.000 accions HLS (Huntingdon Life Sciences), el laboratori més gran d’Europa dedicat a aquest negoci i que té instal·lacions als EUA i a Anglaterra. 70.000 ani- mals de diverses espècies s’uti- litzen per provar la toxicitat de drogues, edulcorants per ali- ments o insecticides. Només en un dia 500 animals perden la vida a HLS a causa d’aquestes pràctiques. A la seu principal de l’entitat bancària es va desplegar una pancarta i es van repartir octave- tes amb un text explicatiu i imat- ges de gossos i micos que van morir a HLS. Un altre grup de persones va entrar a la seu del banc a l’Hospitalet de Llobregat, on van llançar octavetes mentre anunciaven que “tornarien”. A- questes accions se sumen a les Albert Garcia protestes contra Deutsche Bank El passat 20 de juliol el veïnat va fer repicar cassoles a diferents punts del traçat del tren d’alta velocitat, al organitzades a altres ciutats d’E- barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat i als barris de Badal i de Sants de Barcelona. uropa i que s’enmarquen en la campanya internacional pel tan- ✑ Agnès Tortosa treballarà durant les nits i requalificar terrenys que passaran repetir-ho el divendres vinent, cament d’HLS. /[email protected]/ matinades del divendres i del a formar part de negocis i inver- aquest cop amb més informació i cap de setmana. L’escrit de- sions privades, tot engrossint les difusió. A Sants ja s’ha convocat. BARCELONA //GÈNERE l compte enrere definit des mana encara més comprensió migrades arques municipals. Un El divendres 27 de juliol es torna- del Ministerio de Fomento al veïnat i es disculpa per les dels crits més escoltats entre els ran a escoltar cassoles a partir de Un espectacle Eestà precipitant un ritme de possibles molèsties ocasio- “cassolaires” va ser la intenció de les nou de la nit. d treball sense pausa a les obres nades. del ‘Tranz del traçat del tren d’alta veloci- Les cues de camions cis- marika bollo’, tat a Barcelona. Segons ha asse- terna i cimentadores als ac- 17 identificats per l’acció gurat la ministra Magdalena Álva- cessos de les obres a Sants i a denunciat per rez en dues ocasions, el TAV arri- Santa Eulàlia també s’han a les grues de l’Hospitalet barà a la nova Estació de Sants incrementat els últims dies. un grup religiós Tot plegat ha coincidit amb la primera cassolada organitza- ✑ Redacció Directa Les cues de da en tots aquests punts del /[email protected]/ trajecte el divendres 20 de camions cisterna juliol. Es va tractar d’una ini- organització religiosa de per- i cimentadores ciativa potenciada des de L’fil conservador e-cristians ha l’Assemblea de Barri de Sants, interposat una denúncia contra als accessos de que gran part dels i les resi- un dels espectacles que integra- dents als carrers adjacents a ven el Festival Artístic TranzMari- les obres a Sants les obres desconeixien, però a kaBollo, de temàtica gai, lesbiana la qual diverses desenes s’hi i transexual (GLT), celebrat a Bar- i a Santa Eulàlia van sumar espontàniament celona el setembre de l’any 2006. entre les nou i les deu de la El motiu que s’exposa en la denú- també s’han nit. Qualsevol estri era útil per nica fa referència al “caràcter fer-lo repicar a les tanques, ofensiu de l’espectacle cap a incrementat els vigues, reixes i maquinària. determinats sentiments religio- Diversos grups van recórrer el Edu Bayer sos”. La denúncia ja ha motivat una últims dies trajecte comprès entre Santa investigació de la Fiscalia. Eulàlia i la plaça Joan Peiró, al esprés que fossin alliberades són les empreses que s’han per- Persones i col·lectius afins a durant el mes de desembre de costat de l’Estació de Sants. Dles sis persones que havien sonat a la causa, segons informa- aquest festival han emès un 2007. Veient l’actual estat de les On es va viure amb més força participat en els encadenaments cions periodístiques que apunten comunicat de rebuig a una de- obres a Bellvitge, a la Torrassa i a el repic de cassoles va ser als al capdamunt de la maquinària a unes suposades pèrdues de núncia que consideren “ un a- Santa Eulàlia es fa difícil creure balcons dels edificis de l’avin- de les obres al barri de Santa 250.000 euros per l’aturada de temptat greu contra la llibertat en aquesta previsió, però des del guda Sant Antoni, implicats en Eulàlia de L’Hospitalet de Llobre- màquines a Santa Eulàlia. Tot i d’expressió i una involució en l’e- Ministerio s’ha decidit premer la lluita contra la construcció gat i les dues persones enfilades l’elevat volum d’aquesta estima- xercici dels drets civils”. Expli- l’accelerador. Els últims dies han de la Torre Malaia, un gran a la grua de l’avinguda Carrilet, ció, més sorprenent és la xifra quen també que l’objectiu del aparegut escrits informatius a edifici d’onze plantes que es ara començarà un llarg i complex d’11.600 euros que asseguren festival era fomentar la lliure cre- totes les comunitats de veïns i de construirà al carrer Riego a- procés judicial. En total van ser haver perdut per l’aturada de la ació artística i de construcció de veïnes de La Gornal i de Bellvitge profitant de retruc la remode- identificades disset persones que grua de l’avinguda Carrilet, ja que gènere, “però en cap cas el d’o- informant d’un nou increment lació urbanística de l’Estació consten als atestats del jutjat fonts d’ADIF havien afirmat po- fendre el sentiment religiós”. Així dels horaris de treball dels ope- de Sants amb l’excusa de l’arri- d’instrucció número 2 de l’Hospi- ques hores abans que els Mossos mateix, els sotasignants, apel·len raris i la maquinària al llarg d’a- bada del TAV. talet de Llobregat. Encara no es no van actuar per a despenjar-los a la fermesa del seu compromís quest tram del traçat. Segons es De fet, al llarg de tot el coneix el nombre d’imputacions, perquè es tractava d’una màqui- en la defensa de les llibertats per desprèn de la comunicació signa- trajecte del tren d’alta veloci- ja que no hi ha hagut cap nova na espatllada des de feia dues evitar que acusacions com aques- da per ADIF (gestor d’infraestruc- tat, els consistoris implicats comunicació als advocats de la setmanes i que, per tant, no en- ta prosperin. tures de RENFE), ara també es han aprofitat les obres per defensa. ADIF i SACYR, fins ara, torpien les obres del traçat. 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 així està el pati pàgina 11

CATALUNYA // MÉSD’UN MILIÓ DE PERSONES AFECTADES PER L’AVARIA CATALUNYA //EDUCACIÓ El govern La burocràcia facilitarà que ENDESA aprova que una Universitat de no assumeixi els costos de l’apagada l’Opus imparteixi Medicina amb fons públics

✑ Directa Girona /[email protected]/

l govern tripartit va anunciar la Esetmana passada que de cara al curs 2008/2009 engegaria una nova Llicenciatura de Medicina a les universitats catalanes. En a- quest cas, i a diferència de les quatre existents a l’actualitat, la Conselleria d’Empresa, Comerç, Turisme i Innovació ha decidit crear una carrera dividida en tres universitats: la Pompeu Fabra de Barcelona, la Universitat de Giro- na i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Precisament, l’assignació de Medicina a una universitat privada, amb fons que provenen de l’Opus Dei, han fet Les postures de l’Opus Dei en temes com l’avortament, la investigació amb Els focus d’un automòbil, única llum encesa sota la Sagrada Família la nit del 23 de juliol Edu Bayer cèl·lules mare o ✑ Jesús Rodríguez ser deguda a les negligències de la l’eutanàsia són /[email protected]/ companyia E.ON, no tingué conse- qüències indemnitzatòries per als clarament n cable d’alta tensió es va perjudicats. Els 9.151 usuaris de la trencar el matí del 23 de Vall d’Aran que l’any 2003 van “antisocials” Ujuliol per causes que enca- estar deu hores sense fluid elèc- ra no s’han fet públiques a la tric van haver de conformar-se saltar l’alarma entre els sectors subestació de Fecsa-Endesa a amb que la Generalitat fos com- d’estudiants. De fet, l’endemà de Collblanc. A partir d’aquí es va pensada amb 80.000 euros per conèixer la notícia, més enllà de desencadenar una reacció d’efec- part de la companyia. Les recla- les felicitacions entre els polítics te dominó sobre tota la xarxa de macions particulars en gran part per haver augmentat l’oferta de Barcelona, Hospitalet de Llobre- Repicant cassoles al passeig Maragall Edu Bayer van ser denegades. Des de la Unió places d’aquesta llicenciatura, el gat i Esplugues. El cable caigut, de Consumidors de Catalunya s’a- Sindicat d’Estudiants dels Països segons fonts de Red Eléctrica quarts de quatre de la tarda es va gran preocupació del Govern lerta que les reclamacions s’han de Catalans (SEPC) va emetre un Espanyola, va provocar un curt- aconseguir reparar la causa origi- davant la protesta espontània materialitzar de forma ràpida i evi- comunicat on es qualificava de nària de l’avaria al barri de Coll- al carrer. El delegat de Red tant la llarga via judicial. El cert és molt greu i preocupant que es blanc, però els greus desperfec- Eléctrica Espanyola, Lluis Pi- que els tràmits establerts per l’ad- dediquin fons públics a finançar La via judicial és tes a Urgell i Maragall van afectar nós, va sortir de les ins- ministració faciliten que les centres educatius amb posicions més de 300.000 persones fins tal·lacions cap a mitjanit empreses subministradores puguin reaccionàries. Des del SEPC es va cara i complexa ben entrada la matinada, deixant enmig d’una forta escridassa- esquivar les reclamacions si aques- criticar, especialment també, el una ciutat mig a les fosques, amb da i havent d’accelerar el seu tes no arriben als tribunals. fet de destinar recursos públics per a particulars, cruïlles controlades per la Guàr- automòbil perseguit per diver- Per contra, la via judicial és en carreres com Medicina en uni- que no són dia Urbana i un considerable ses persones que l’increpaven. cara i complexe per a particulars versitats com la UIC, ja que les enuig entre el veïnat. L’acusaven de fer negoci amb que no són experts en aquesta postures de l’Opus Dei en temes experts en La zona central de Gràcia, la l’electricitat i de deixar milers mena de procediments i que es com l’avortament, la investigació pràctica totalitat del Guinardó, els de persones amb pèrdues veuen obligats a contractar advo- amb cèl·lules mare o l’eutanàsia aquesta mena barris del Clot, Camp de l’Arpa i milionàries i sense solucions cats de pagament. El primer pas són clarament “antisocials” i “re- àmplies àrees de Sant Andreu de ràpides i eficients. Les declara- per a un perjudicat seria reclamar accionàries”. de procediments Palomar van veure com es feia de cions que el mateix Pinós havia directament davant de la com- nit dins els habitatges. Al voltant fet al migdia, on assumia que la panyia, amb factures, testimonis i El SEPC se suma a la demanda circuit de grans dimensions i això de les deu del vespre es van xarxa tenia punts febles en el acreditació de les pèrdues eco- D’altra banda, el SEPC es va afegir va reescalfar tot el sistema elèc- començar a escoltar les cassoles, cablejat, havien acabat d’alte- nòmiques. FECSA-ENDESA acos- a les demandes dels rectors de tric subjacent. Van desconectar- aquella eina de protesta àmplia- rar els ànims. tuma a dir, aleshores, que les pèr- les universitats públiques catala- se les subestacions de Sants, de ment utilitatzada durant les mobi- dues no tenen relació directa nes a l’hora de demanar més ofer- Les Corts, de l’Eixample, de Sant litzacions contra la invasió de l’I- Difícils indemnitzacions amb l’apagada elèctrica. El ta i més qualitat de places de la Andreu, d’Horta i de Nou Barris. raq. Diverses cantonades del barri Milers de botigues, particulars següent pas seria presentar una Llicenciatura de Medicina. I és Es va veure fumejar durant una d’El Camp del Grassot van veure i empreses van perdre hores de denúncia davant Arbitratge de que, segons el Sindicat d’Estu- estona alguns transformadors tan com el veïnat feia sonar les paelles feina, clients i material emma- Consum, però la companyia elèc- diants dels Països Catalans, exis- allunyats entre ells com són el del i baixava als portals per tal de fer gatzemat a neveres i congela- trica té la potestat de denegar teix una evidència que molts i barri de la Trinitat Vella i el del palesa la seva indignació. El punt dors. La pregunta que ahir es aquest arbitratge. Això ens aboca moltes estudiants volen cursar carrer Pelai de Barcelona. Però les més calent, però, va ser el passeig feien era que qui els pagarà tot inevitablement a la via judicial, aquests estudis i no ho aconse- avaries més greus es van produir Maragall a l’alçada de la subestació allò perdut. La resposta no és que en situacions massives la d’a- gueixen per la manca d’oferta al carrer Urgell i al passeig Mara- espatllada i incendiada, on s’hi van fàcil. El que sembla evident, quest 23 de juliol, i en cas de que pública. Així mateix, segons a- gall. La primera fase de l’apagada arribar a aplegar uns 200 veïns i atenent-nos als precedents, és l’administració no intercedeixi en quest sindicat d’estudiants, l’aug- elèctrica va afectar més d’un veïnes cap a les onze de la nit. Un que no es faran càrrec de totes favor dels perjudicats, pot ser l’ú- ment d’oferta de places públi- milió de persones, és a dir, uns dels crits més corejats va ser les reclamacions. La històrica nic mecanisme de remuneració ques de la Llicenciatura de 350.000 abonats, en el tram hora- “Menys policia i més electricistes”, apagada a escala europea de econòmica per a particulars. Això Medicina afavoriria una millora i ri comprès entre les onze i dos ja que la nombrosa presència de l’any 2006, i que segons la sí, car i inassumible per a la gran una estabilització del sistema quarts d’una del migdia. Cap a dos mossos d’esquadra denotava una mateixa Comissió Europea va majoria. d sanitari públic del país. d pàgina 12 així està el pati directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007

BAIX LLOBREGAT // 25.000 METRES QUADRATS D’UNA REIVINDICADA ZONA VERDA AMENAÇATS La immobiliària Vertix assetja el bosc Can Vinader de Castelldefels

✑ Oriol Matadepera /[email protected]/

l bosc de Can Vinader, que envolta el castell de Castell- Edefels (Baix Llobregat), pot perdre 25.000 metres quadrats si la immobiliària Vertix hi cons- trueix prop de 200 habitatges amb blocs de cinc plantes d’alça- da. El veïnat demana que sigui una zona verda ja que, a més de la forta densitat de població, aquest és un dels pulmons del municipi i està connectat amb el Parc Natural del Garraf. El con- sistori ha iniciat la modificació del pla general metropolità pel sector, amb el qual es podrà fer també la requalificació dels terrenys. El veïnat demana que sigui una zona verda, ja que és un dels pulmons del municipi i està connectat amb el Parc

Albert Garcia Natural Pancarta contra l’especulació al bosc de Can Vinader del Garraf

Les entitats que s’oposen a la Connexions amb les administracions urbanització del bosc recorden en els seus manifestos que hi ha un ✑ O.M. nística que s’ha portat a terme presari immobiliari de l’any, no Financera de la Generalitat Fran- compromís electoral per no edifi- /[email protected]/ fins a l’actualitat. El 1995, Ven- oculta la seva bona relació amb cesc Xavier Ruiz. La fiscalia va car en tota la zona i que el progra- drell va ser nomenat gerent de la classe política i es declara demanar l’arxiu de la causa en ma de govern municipal 1999- a immobiliària Vertix és prou l’àrea metropolitana de Barcelo- “nacionalista” i de tarannà “pro- considerar que el presumpte 2003, en un dels seus punts, Lconeguda a la comarca del na i Dídac Pestaña va assolir la gressista”, i proclama la seva delicte, per només un sol dia, inclou aquest bosc com a part de Baix Llobregat. Originària de vicepresidència segona de la amistat amb Josep Antoni Duran havia prescrit. l’ampliació del parc del castell. És Gavà, fa 35 anys que aplica amb mancomunitat de municipis i la i Artur Mas, així com també amb Exemples poc transparents així com la requalificació dels èxit una manera de funcionar presidència de l’organisme me- alcaldes i regidors del PSOE i d’aquest grup immobiliari que terrenys pel govern del PSC que es basa en la compra de tropolità de promoció urbanísti- d’IC del Baix Llobregat. Vertix té opera a més de 40 municipis de “suposaria l’incompliment defini- terrenys a baix preu, la degrada- ca, Impsòl. Així, les coses anaven un accionista anomenat Joan tot l’Estat espanyol i que disposa tiu d’una promesa”. El projecte ció mediambiental, la forta més rodades a l’àrea metropoli- Massot, militant d’IC i amic de d’una cartera de sòl de més de sis hauria estat frenat fins a les elec- inversió pública en la construc- tana i es va iniciar l’expansió l’alcalde del Prat de Llobregat, milions de metres quadrats, els cions per la por de perdre vots en ció d’infraestructures que reva- territorial. Lluís Tejedor. trobem a la urbanització Gavà- un feu del PSC. loritzen urbanísticament l’àrea i Entre els anys vuitanta i nor- Mar o en l’atemptat ambiental l’estreta relació amb els planifi- anta, Vertix va engegar promo- que suposa el projecte d’urbanit- S’amplia l’oposició cadors públics. El seu impulsor, L’empresa cions que sempre van disposar zació de més de 2.000 habitatges L’Associació Veïnal Can Vinader Felip Massot, sempre ha tingut sempre ha d’un decidit suport municipal i amb el suport de l’Ajuntament busca el suport popular i ja s’es- persones properes a l’adminis- també del govern de la Generali- de Gavà del pla de Ponent, con- tan afegint a la lluita per la pre- tració urbanística responsable tingut persones tat. L’empresa va participar, nector biològic importantíssim servació del bosc més associa- dels seus projectes. El 1983, el entre altres operacions, en la entre els espais naturals del cions de veïns. Així, la proposta PSC va obtenir per primer cop la properes als urbanització del polígon Mas delta del Llobregat i l’espai natu- dels col·lectius que s’oposen a la majoria absoluta al consistori de Lluhí de Sant Feliu de Llobregat i ral del massís del Garraf. En mol- construcció és que l’empresa Gavà. Uns quants antics militants responsables en els barris de Can Palmer i Can tes de les operacions urbanísti- sigui justament compensada del PSUC es van passar al PSC i Guardiola de Viladecans. També ques de Vertix es percep un amb diners o bé que es traslladi juntament amb Dídac Pestaña d’urbanisme a va participar en la urbanització interès inusitat de fer inversions el seu dret d’edificació a una (llavors, regidor d’Urbanisme) l’administració de part del polígon Mas Blau, del públiques dins o als voltants, altra zona que no afecti cap van orquestrar una mena de cop Prat de Llobregat. Aquesta dar- alhora que es produeix una de- espai natural, zona verda o patri- d’estat intern per fer dimitir l’a- pública rera operació va provocar que gradació ràpida del medi natural moni cultural del poble. Amb leshores alcalde i col·locar Pesta- l’empresa fos investigada per afectat. A Viladecans, l’arquitec- aquesta darrera opció, la pro- ña com a president de la corpo- Entre les operacions d’acos- presumpta corrupció, en un afer te municipal Bernardí Fiol, des- posta manté que es contempli la ració. Un home que havia fet tament polític més sonades, cal en què va estar implicat el conse- prés de facilitar la urbanització major proporció possible d’habi- diversos encàrrecs professionals esmentar la participació de Ver- ller d’Indústria Antoni Subirà, del sector Torre Roja, va sortir tatges a preu assequible. I d’a- per a Felip Massot, Jaume Ven- tix en el grup d’empreses que va Pasqual Maragall com a alcalde de l’Ajuntament i es va dedicar a questa manera el futur del parc drell, va ser nomenat cap tècnic col·laborar el 1999 en la campan- de Barcelona, Antoni Negre treballar per a Massot. Vertix és hauria de ser mantenir-lo com a de l’àrea de Manteniment i Ser- ya de Pasqual Maragall a la pre- (aleshores president de la Cam- responsable del tancament de la bosc amb els equipaments me- veis, posició des de la qual va sidència de la Generalitat. Mas- bra de Comerç), Enric Reyna fàbrica La Seda al Prat de Llobre- diambientals, culturals, lúdics i començar a dissenyar el procés sot, que el 2002 va ser distingit (expresident de la Fira de Barce- gat per motius purament immo- esportius necessaris. d de creixement i expansió urba- amb el premi Quatrium a l’em- lona) i el director de Política biliaris. 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 així està el pati pàgina 13

SANT JUST DESVERN // DESLOCALITZACIÓ INDUSTRIAL BAIX LLOBREGAT // LABORAL CGT convoca Budelpack presenta un expedient concentracions a la seu de Roca per acomiadar a 95 persones de Viladecans ✑ Oriol Matadepera guitat (hi ha qui en porta 35 treba- ✑ Directa Baix Llobregat /[email protected]/ llant a la mateixa planta) es cobra- [email protected] ria un any de sou. La valoració de a multinacional d’origen la plantilla és que “l’oferta és ridí- a direcció de l’empresa Roca nordamericà Sara Lee es cula”. L’excusa de l’ERO és prou LSanitaris de Viladecans (Baix Ldedica a especular amb coneguda (manca de rendibilitat LLobregat) acaba de comunicar al marques, fàbriques i empreses. de la factoria) i vol traslladar la Comité d’Empresa modificacions Compra, promociona i ven. El producció a Toledo i Portugal. en els torns de treball sense que, 1982 va comprar Cruz Verde i les segons ella, hagi possibilitat la seves factories, una d’elles a Sant Crispació a la factoria negociació. Aquestes s’aplicarien Just Desvern (Baix Llobregat). Al La firma ja va presentar l’any pas- al personal que treballa en horari 2000 va traspassar la producció sat un altre ERO que va afectar rotatiu (sis dies de treball i tres d’aquesta planta de cosmètica, una cinquantena de persones tre- de festa), el qual passaria a fer perfumeria i adrogueria a la mul- balladores a la planta toledana i jornades de dotze hores diàries, tinacional holandesa Budelpack preveia congelacions salarials per amb torns de matí i de nit, i amb a la resta. Al març de 2005, el dos dies laborables i dos de festa. Protestes durant les estones de descans de la feina. D.F. comitè d’empresa denuncia la Aquestes condicions es conside- Avui dia es direcció de l’empresa per incom- ren, segons un comunicat de la juliol va presentar un Expedient indemnitzacions que en la majo- pliment dels acords del pla de CGT, totalment inviables ja que treballa al 20% de Regulació d’Ocupació (ERO) ria de casos no superen els vint viabilitat. es destinen a personal que fa un que afecta a les 95 persones que dies per any treballat; per exem- Darrerament, la negociació gran esforç físic. “Jornades de de la producció hi treballen. L’empresa ofereix ple, a partir dels vint anys d’anti- de l’ERO per part de la plantilla dotze hores aixecant wàters de de Sant Just Desvern ha estat 35 quilos a uns ritmes altíssims mentre abans encarregada a advocats privats podria equiparar-se amb que Sara Lee i Budelpack com proposava CGT, CCOO i t’enviïn a galeres com als con- es feia al 150% udelpack envasa productes una sanció per evasió d’impostos UGT, presents al comitè d’empre- demnats”, segons el sindicat CGT. Bd’adrogueria per a tercers. En relacionats amb l’alcohol i per sa, han estat desqualificats per Internacional S.L., que es dedica aquest cas, produeix per a Sara camuflar beneficis durant a- gran part de la pròpia plantilla, 48 treballadors afectats a treballar per a terceres empre- Lee marques com Sanex, Ambi- quells anys. Al directiu de Budel- que ara afirma que els va vendre Així mateix, l’empresa també ha ses. Sara Lee manté els beneficis, pur, S3, Royale Ambree o Wil- pack i expresident d’Unilever, el 2000 quan van assegurar que el comunicat un Expedient de Regu- però no les despeses de la pro- liams. Sara Lee comercialitza Herman Zurlohe, se li acumulen nou contracte amb Budelpack era lació (ERO) que en principi afecta- ducció, és a dir, la plantilla. també cafè Marcilla o Soley i els problemes, ja que forma part molt bo. Segons fonts de la plan- ria a 48 treballadors i que estaria Al juny de 2006, Budelpack rebosteries Martínez. Sara Lee del consell rector de la Fundació tilla, abans es treballava al 150% i vinculat a la mobilitat. Aquest va anunciar que el 2010 tancaria la pot ser denunciada per la trans- Intervida, ONG dedicada a l’apa- ara, a causa de la crispació gene- ERO consistiria a enviar durant un planta de Sant Just. Un any des- missió irregular del negoci a drinament d’infants investigada rada, costa arribar al 20%: dels any a l’INEM a aquests treballa- prés de negociacions que la plan- Budelpack i la possible venda per la fiscalia de Barcelona per 25.000 desodorants produïts s’ha dors, segons un acord mutu, i pro- tilla titlla de “marejos i postures irregular de la planta. A més, un possible desviament de baixat als 7.000 en el mateix perí- cedir després a la seva contracta- inamovibles”, el divendres 20 de Budelpack encara està pagant diners a empreses privades. ode de temps. d ció amb noves condicions més desfavorables. Els seus llocs de treball també podrien ser ocupats BARCELONA //CONFLICTE LABORAL A LES TELECOMUNICACIONS per personal d’altres seccions. Els obrers sospiten que la idea de l’empresa és aprofitar l’ERO per a Primer cap de setmana de vaga anar enviant personal d’altres sec- cions al torn rotatiu amb la con- vicció que davant el canvi tan dels subcontractats per Telefónica dràstic de les condicions de tre- ball i les dolentes condicions de ✑ Pau Cortina cats espanyols, CCOO i UGT, de salut de gran part de la plantilla /[email protected]/ reunir-se a partir del setembre acabin demanant de marxar, com amb la patronal per abordar la ja ha succeït anteriorment amb ues setmanes després de situació de precarietat dins d’a- una part del personal traslladat a l’ajornament provisional quest subsector de les teleco- aquest torn. Dde la primera convocatò- municacions, el comité de vaga ria de vaga per desavinences dels subcontractats va decidir Convocatòria de concentració amb la patronal del sector me- tirar endavant una vaga que Per culpa d’aquesta situació desfa- tall, que amenaçava amb decla- estava prevista que es faria dues vorable cap a la plantilla, el sindi- rar-la il·legal, aquest cap de set- setmanes abans. cat demana solidaritat davant la mana ha començat finalment la El comité de vaga s’ha mos- convocatòria de concentració del vaga de les empreses contracta- trat satisfet amb el nivell de parti- 25 de juliol a les dotze del migdia des i subcontractades per Tele- cipació de les empreses i treballa- a les portes de l’empresa localitza- fònica a Catalunya. dors subcontractats, participació da a l’avinguda Generalitat de Vila- que divendres es va traduir en un decans, a pocs metres del terme La patronal va 50% d’afectació del servei d’a- municipal de Gavà. Demanent tenció d’avaries i d’instal·lacions també la màxima col·laboració i perdre l’opció de línies telefòniques i ADSL a la participació. La CGT porta quatre província de Barcelona, i en un anys defensant els drets dels tre- de vetar la 80% a la capital. Dissabte i diu- balladors i de les treballadores de menge, l’absència de piquets Roca, i han tingut com un dels seus convocatòria en informatius va reduir sensible- objectius prioritaris arrossegar a la ment la mobilització. Dilluns, un resta de Seccions Sindicals repre- no assistir a la cop finalitzada la vaga, repre- sentades en el Comitè d’Empresa, segona mediació sentants del comité de vaga van cap a terrenys més bel·ligerants emplaçar a l’assemblea de treba- amb la direcció de Roca. En els La darrera setmana, la lladors contractats, subcontrac- últims anys, la CGT ha lluitat per patronal del sector va perdre tats i autònoms de Telefònica a mantenir els drets adquirits amb l’oportunitat de vetar novament reunir-se aquest dimecres per gran esforç per part de la plantilla la convocatòria en no assistir a valorar sí el proper cap de set- , fent en solitari, en la majoria dels la segona mediació convocada mana es continua la protesta en casos, tot tipus d’accions de rei- per la Generalitat amb l’objectiu els mateixos termes o si es pot vindicació i lluita, mantenint un d’assolir un acord amistós entre forçar ja una taula de negocia- total enfrontament amb la patro- afectats, patronal i administra- cions amb empresaris del sector nal. Prova d’això són la infinitat de ció. Per això, i també pel tímid i la mateixa Telefònica. Roda de premsa dels subcontractats de Telefónica. Albert Garcia denúncies presentades en els jut- compromís dels dos grans sindi- jats i a Inspecció de Treball. d pàgina 14 reportatge 25 de juliol de 2007 /

Llibertat d’expressió

Arran de la polèmica suscitada per la vinyeta de la portada del setmanari humorístic El Jueves, censurada i segrestada pel jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo, els i les il·lustradores de la DIRECTA han esmolat les seves plomes i els seus pinzells per tal d’aportar una desena de visions gràfiques de la monarquia a l’Estat espanyol. No sabem si seran considerades injurioses per algun jutge de Madrid, però si més no, seran la nostra aportació al dret de llibertat d’expressió que aquesta setmana va ser anul·lat per decret judicial. / directa núm. 59 reportatge pàgina 15

Alto Anthony Garner pàgina 16 així està el pati directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007

GARRAF //OKUPACIÓ MATARÓ //RESPOSTA A L’APLICACIÓ DE L’ORDENANÇA CÍVICA L’ajuntament de Vilanova Campanya d’insubmissió a les sancions atura l’ordre de desallotjament administratives de ‘caràcter polític’ del CSO La Soga ✑ Directa Maresme a testimoni en el procés d’al·lega- /[email protected]/ cions, posteriorment va ser de- ✑ Redacció Directa nunciada com a participant de /[email protected]/ l col·lectiu antirrepressiu va l’acció. Des del col·lectiu es con- fer, el passat dissabte 21 de sidera que aquesta és una repre- l col·lectiu assembleari de La So- Ejuliol, una roda de premsa sàlia per evitar la solidaritat amb Ega es va manifestar el 14 de luliol davant la porta del consistori de les persones multades. pels carrers de Vilanova per tal de la ciutat. El motiu era donar a Actualment, d’entre les per- reclamar l’espai okupat. L’ajunta- conèixer la decisió presa per sones que s’han declarat insub- ment havia amenaçat amb desallot- diverses persones integrants de misses n’hi ha diverses que tenen jar l’edifici el passat 19 de juliol al l’assemblea, en relació a la greu comptes bancaris embargats i/o migdia, però finalment el consistori situació de repressió política que que es veuen obligades a cobrar de Vilanova ha decidit suspendre els moviments socials de la ciu- les nòmines en negre o bé a tra- l’actuació repressiva. La protesta va tat estan patint, arrel de la vés d’altres persones, per tal anar encapçalada per una pancarta implantació de l’ordenança de d’impedir el cobrament de les on hi deia: “La Soga resisteix”. La civisme el 2005. multes. Aquesta dificultat s’afe- manifestació va recórrer els carrers Laia Alonso geix a la precarització de les con- cèntrics de la vila i des d’una gran dicions laborals, agreujant-la bastida es van desplegar dues noves L’Assemblea irrevocables adquirits en ante- dotar-se de mecanismes de de- encara més, ja que força a accep- pancartes. L’edifici okupat és propie- riors lluites socials com ara la núncia i d’autodefensa davant la tar nòmines per sota del sou tat de l’ajuntament, i ara, l’alcalde Antirrepressiva prohibició de la lliure circulació, implantació de l’Ordenança del mínim interprofessional o bé a Joan Ignasi Elena reconeix que fins d’activitat, d’expressió i d’opinió civisme l’any 2005 i l’augment cobrar-ne part de sotamà per que l’anomenat pla de millora Caser- de Mataró en aquests indrets”. L’Assemblea dels casos repressius que se’n evitar l’embargament d’aquestes. nes no estigui prou perfilat, l’ende- espera que ben Antirrepressiva de Mataró, a deriva. El cas més remarcable va Tot i els riscos i les dificultats que rroc de La Soga no és necessari ni una banda de denunciar aquesta per- ocórrer arran de la celebració suposa l’adopció de la insubmis- prioritat. Des de l’Assemblea de aviat sorgeixin secució per part de l’Ajuntament, d’una acció de denúncia per pro- sió, des de l’Assemblea Antirre- Joves de Vilanova es vol seguir utilit- considera que “davant la dificul- testar pel desallotjament del pressiva de Mataró esperen no zant l’espai, que ja han netejat i acon- nous grups tat afegida de precarietat laboral CSOA La Drogueria. Tot i que ser les úniques i que, ben aviat, en dicionat. Fins ara, s’hi han fet jorna- i econòmica a la que ens veiem durant l’acció cap persona va ser d’altres ciutats i viles, sorgeixin des, música, xerrades i tanmateix és d’insubmises sotmesos i degut a la clara situa- identificada i no hi va haver cap nous grups d’insubmisses. Pensen un espai de trobada i socialització ció d’abús, marginació i vulnera- intervenció policial, en les set- que la insubmissió a les multes és pel jovent de la vila. L’Assemblea An- L’organització antirrepressiva ció de drets que comporta, no manes posteriors vint persones la única opció coherent degut a tifeixista, la Lluna Negra i Endavant ha decidit plantar-se davant l’a- dubtem en engegar i promoure van rebre propostes de sanció de les dificultats que comporta pels van donar suport a tots els actes or- llau de multes que estan rebent l’adhesió a una dinàmica d’insub- 1.300 euros, algunes de les quals col·lectius obtenir els diners per ganitzats per La Soga. Ara, caldrà ve- per part de l’administració local missió al pagament de multes, ni tan sols van estar presents pagar-les, deixant de banda les ure en què desemboca el diàleg esta- per infraccions a l’ordenança de obrint així una nova via de con- durant l’acció. Les irregularitats i seves lluites quotidianes per blert amb regidors del consistori. civisme. Segons assegura l’as- testació als objectius i mètodes la manca de transparència en el concentrar-se en tasques de semblea, aquesta no és res més que prevalen en el poder”. procés d’al·legacions i contra- recaptació de fons i la contradic- SANTS //OKUPACIÓ que un instrument punitiu i que al·legacions posterior han estat ció que suposa enfrontar-se a té per objectiu “privatitzar insti- Ordenança cívica repressiva nombroses, segons el col·lectiu. l’Estat però alhora anar engrei- El judici de tucionalment l’espai col·lectiu, a Segons el col·lectiu, aquesta pos- Així, es dona el cas que una de les xant les seves arques amb el Can Vies queda través de l’eliminació de drets tura respon a la necessitat de persones que havia declarat com pagament de les multes. d suspès fins el CORNELLÀ DE LLOBREGAT //CÀRREGA DURANT LA MARXA PEL CSO LA KRISPA mes d’octubre ✑ Redacció Directa Progressa la querella per agressió /[email protected]/

ls advocats de la defensa del Ecentre social Can Vies van rebre policial a una manifestació a tres dies de la jornada prevista pel judici, el passat 20 de juliol, una ✑ Directa Baix Llobregat caminar i immobilització d’algun notificació del Jutjat de Primera Ins- /[email protected]/ braç o del coll. En aquest sentit, la tància que comunicava la suspensió defensa de les persones ferides ha fins el proper 25 d’octubre. El raona- a jutgessa ha acceptat a trà- demanat una compensació per les ment d’aquesta decisió es troba en mit la querella contra la baixes laborals que van haver de que un dels advocats que represen- LPolicia Nacional espanyola sol·licitar durant els diversos dies ta a les disset entitats personades presentada per un grup de setze posteriors a la manifestació. com a membres del centre social, el persones ferides en la manifesta- mateix dia del judici havia d’estar de ció contra el desallotjament del Denúncia de desobediència guàrdia en el torn d’ofici de detin- CSOA la Krispa. La continuació a una ordre judicial guts del Col·legi d’Advocats de Bar- de les diligències judicials es va Dues persones estan imputades celona. Aquest fet hauria impossibi- traduir, la setmana passada, en per desobediència a una ordre litat la seva presència al judici i, per l’acceptació de la petició d’una judicial, fruit del primer intent de tant, s’hauria rescabalat el dret a roda de reconeixement per desallotjament del centre social defensa. Un cop confirmat l’aplaça- poder identificar els presumptes el 14 de juliol de 2006. Aquell dia, ment de la data, totes aquelles acti- agressors d’uniforme i de paisà. la secretària del jutjat, juntament vitats de suport previstes a l’exte- Una de les noies agredides durant la càrrega Arxiu Directa amb altres funcionaris judicials i rior del Palau de Justícia del passeig policials, es va presentar a la Lluis Companys de Barcelona, tam- Policies a de la policia estatal van barrar el clavícula trencada, diversos traus porta de la Krispa per fer efectiva bé han quedat suspeses fins a la la roda de pas de la capçalera de la manifes- al cap i diferents i nombrosos trau- l’ordre de llançament. Donada la nova data del judici. Entitats com el tació i es van començar a situar matismes i hematomes greus. negativa dels okupants d’abando- Centre Social de Sants, la Comissió reconeixement pels laterals. Segons després, Algunes persones van necessitar nar-la i la concentració de diver- de Veïns i Veïnes de La Bordeta, el sense provocació prèvia, van ser traslladades a centres hospita- ses persones al carrer, l’ordre no Casal Independentista, La Ciutat El 26 de setembre de 2006 es carregar amb les porres contra la laris de la comarca. Entre les per- es va fer efectiva. Invisible, la revista La Burxa o el va fer una manifestació contra el manifestació. Es dóna el cas que la sones agredides, n’hi ha que van La conseqüència ha estat la Grup de Teatre, són algunes de les desallotjament, efectuat al matí, setmana següent es feia efectiu el rebre una gran quantitat de cops, ja denúncia de les dues persones entitats que participen d’aquesta del centre social que feia més de desplegament dels Mossos d’Es- que els policies les agafaven per- autoinculpades en el procés civil assemblea de suport al projecte sis anys que estava okupat. A la quadra a la ciutat. què no poguessin marxar mentre contra el centre social. Aquestes social que des de fa més de deu meitat del carrer Rubio i Ors, mitja Per culpa de la càrrega policial les colpejaven. N’hi ha que van persones van ser durant tot el anys es desenvolupa al carrer Jocs hora després d’iniciar-se la marxa, 25 persones van quedar ferides tenir marejos, pèrdua de memòria, matí d’aquell dia a la seu dels jut- Florals número 42 del barri de Sants. diverses dotacions d’antidisturbis amb fissures a les costelles, una problemes a l’oïda, dificultats per jats de Cornellà i a la feina. d 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 la indirecta pàgina 17

L’ENTREVISTA //SALAH JAMAL, DOCTOR I ESCRIPTOR ‘És mes curta la distància “Un moro deixa de ser des del cel i des del mar’ moro quan té diners” ✑ Jordi Martí Font /[email protected]/ Salah Jamal té les seves arrels com a professor i fent pedago- a Nablus (Palestina), però viu a gia de la diversitat, i ens passa anta el Gato des del ra- Barcelona des de fa 37 anys. És això! Lamentablement, aquest diocasset que a “A la curva metge, historiador i escriptor, paio demagog mai no ha estat Cdel Morrot, cap a mig camí i, a més, també és ponent de la alumne meu. del Port, a on Montjuïc i el Prat es comissió de cultura de Trobes que és perillós l’aug- fonen en terreny guanyat al mar, l’Ateneu Barcelonès. Jamal ha ment de vots de la Plataforma deixarem el món intacte passe- escrit la novel·la Lluny de per Catalunya? jant un cos tot nou amb l’ànima l’horitzó perfumat, un llibre Bé, sí, però això és culpa dels par- adormida en el llit del més pro- de gastronomia i de cultura tits tradicionals. Ells han jugat al fund”. I la veu, acompanyada per titulat Aroma árabe i l’assaig joc de l’immigrant, l’immigrant, un rascar que no és ventilador Palestina, ocupació i l’immigrant, l’immigrant... Enlloc però que omple com si ho fos, és resistència. Jamal és una d’haver explicat el fenomen de la nostàlgia pura sense el sensible- persona afable, amb gran immigració d’una manera correc- risme malaltís d’aquests joves sentit de l’humor i potser, tal i ta i neutral, sense tampoc elogiar mudats d’Operación Triunfo. Diu com ell mateix es reconeix, un la immigració com si fos el millor Peret per la tele que ell és el rei “somiatruites”. Tot i això, mai de la història, els partits tradicio- de la rumba (catalana, és clar) i, no deixa de combatre per un nals s’han dedicat a culpar els des de fa uns anys, també l’inven- somni: l’alliberament de immigrants d’alguns dels proble- tor. No li rebatré l’afirmació però, Palestina. Gràcies a la gent de mes de la societat. En canvi, la per mi, la música de Barcelona, la la Campanya Benvinguda immigració ens ha beneficiat que ressona de Gràcia al carrer de Palestina, la DIRECTA el va moltíssim. I no ho dic jo, ho diuen la Cera, la del Pescaílla, la de Los poder entrevistar recentment. les estadístiques de La Caixa o el Chichos i la de Los Amaya, la nova BBVA. Els demagogs han aprofitat renovada, la que té una casa a la ✑ Sergi Picazo la situació per guanyar-se un /[email protected]/ espai polític. La Plataforma per Catalunya és No li rebatré e n’han fet moltes d’entre- una anècdota o es pot arribar vistes sobre Palestina, no? crear un moviment polític de l’afirmació TSobretot! tipus lepenista a Catalunya? I no t’hi canses... Això depèn de la societat i dels però, per mi, És un conflicte injust. Algú ho ha poders polítics. Si la gent està de fer... Tant de bò no faci falta realment ben informada sobre la la música de parlar més sobre Palestina, però immigració, els xenòfobs es que- Barcelona troba, lamentablement això trigarà uns den sense arguments. No recor- quants anys. dem la immigració espanyola cap en el Gato el Tu vas néixer a Nablus l’any 1951. Kiuba a Europa? Els espanyols i els cata- Això et marca de per vida? trenta anys, es va plantar a viure a defensar un estat que ocupa lans sempre deien allò de que no poeta, l’autoria No! Em marca el conflicte. Més Palestina, Els colonialistes, recol- i·legalment un territori des de fa eren racistes, però ara que que els lligams de l’ètnia o de la zats per els països imperialistes, 40 anys, construeix un mur per comencen a tenir una mica d’im- de la seva ciutat de naixement, el que em ocupen un territori que ja estava aïllar i separar la gent de Palesti- migrants als seus carrers i ciutats, lliga a Palestina és la injustícia. habitat i, a més, van decidir na, imposa un estat d’excepció ja no ho veuen tan clar... entitat literària Jo estic segur de que si se solu- expulsar als autòctons, els pales- permanent, construeix assenta- cionés el conflicte palestí, jo tins, amb l’excusa de que fa 2.000 ments de colons de forma cons- Lleida carrinclona del Beethoven m’enganxaria a un altre conflic- anys aquella terra era seva. Aquí tant... Hem passat, doncs, d’una “Agraeixo la o del Marquès de Pota troba, el te, ja sigui Darfur o Nicaragua. comença la història! A partir d’a- Catalunya pro-israeliana a una Gato el poeta, n’és l’autor gràcies Després de 38 anys vivint fora quell moment, s’inicien totes les Catalunya pro-palestina per solidaritat amb a la seva entitat literària. És el lle- de Palestina, l’única cosa que putades i cabronades contra el raons òbvies. trista que va fer que escoltant em manté unit és la lluita contra poble palestí. Les grans potències Si a Catalunya hi ha un gran su- Palestina, però temes com aquests, el cap fugi la injustícia. van decidir crear l’estat d’Israel port a la causa palestina, què d’estudi, i les lletres acompanyin com un territori capdavanter de ens falta ara? això no és el balanceig de la imaginació en l’imperialisme occidental a la Jo agraeixo la solidaritat amb suficient. Cal fer les nits no dormides i els dies d’u- “Més que els zona. L’objectiu segueix vigent Palestina i amb altres causes jus- lleres fosques. Per aquella vida de ara, com abans, crear inestabilitat tes, però això no és suficient. Pri- pressió sobre músic que trenca per dins i per lligams de en una zona. Per què? Perquè és mer, cal fer pressió als governs, fora, però omple de pes les pa- una zona molt rica i mentre hi siguin locals o estatals. No pot els governs raules arrenglerades damunt mú- l’ètnia o de la hagi conflicte no hi haurà mai ser que la població sigui pro- siques més o menys encertades. I progrés ni independència. palestina i el Govern faci declara- d’aquí” en dies que el cos no acompanya ciutat de Et consideres a tu mateix un cions en favor de la pau mentre i el cap tampoc, el sol record de naixement, catalano-palestí? ven i compra armes a Israel. I ni Per què creus que està augmen- la infalibilitat de les festes de la Jo no em defineixo de cap mane- tan sols s’avergonyeixen. Després, tant el racisme? primera joventut fa presagiar que el que em lliga ra. Sóc una barreja de moltes s’hauria de fer un gran boicot a Jo crec que el racisme no exis- ens ronda el primer descens. Cal- identitats. Intento ser una ciuta- les empreses israelianes, sobre- teix perquè no existeix cap raça drà posar punk, però ara, aquí, a Palestina és dà solidari més que identitari. tot a les agrícoles, que venen pro- pura. Existeix la por a l’altre, a “bufa un vent serè, poderós i Vaig parar a Barcelona per una ductes conreats als territoris allò desconegut. No importa si musical, i és mes curta la distàn- la injustícia” casualitat, i estic encantat. robats al poble palestí, i a les és negre, moro o blanc. Els mur- cia des del cel i des del mar”. Ens assemblem els catalans i els empreses catalanes que col·labo- cians i els andalusos que venien El teu currículum diu que ets palestins? ren amb Israel. Si es va fer boicot a Catalunya als anys 60 tampoc TATICILBUP metge, historiador, gastrònom, Als anys 50 i 60, els catalanistes a Sud-Àfrica, perquè no amb van ser acceptats. És pur classis- escriptor i, a més a més... mili- de dretes assimilaven l’estat d’Is- Israel. Si el Govern no fa cas, la me! El tio que arriba aquí a tant palestí? rael i Catalunya. Els dos pobles gent té l’oportunitat de dir la guanyar-se la vida honradament Això de militant palestí és una estaven perseguits, mantenien la seva a les eleccions. Ja es va fer perquè al seu país no pot li cosa dels periodistes. No hi ha seva llengua i havien patit al llarg amb el PP i la guerra de l’Iraq. donen una puntada de peu; i en cap palestí que no sigui militant de la història. Després de la Gue- Això però és complicat. Mira el camvi el “jeque” àrab o el trafi- de la causa palestina. Encara que rra dels Sis Dies van veure que que ha passat a les últimes elec- cant d’armes són benvinguts. El sigui amb una xerradeta, ja ets un aquell simpàtic i petit estat es cions municipals. Tu ets profes- moro deixa de ser moro si té militant. La causa no et deixa res- convertia en un estat nazi, ocu- sor de Diversitat Cultural a la diners. Aquesta és la misèria hu- pirar ni un sol dia. Mentre el con- pant i humiliant els palestins i Universitat de Vic i, precisa- mana. A més, ara la cosa és més flicte no estigui arreglat, tots som fagocitant les seves terres. D’a- ment allà, és on la xenòfoba Pla- complexa i hi ha elements nous militants. quells catalans sionistes encara taforma per Catalunya ha acon- per rebutjar l’altre: l’element Explica el conflicte de Palestina en queden alguns, però són sim- seguit millors resultats. religiós –en el cas dels musul- a un nen de 14 anys. plement viscerals i d’estómacs Una feina frustrada, no? I mans- i l’element lingüístic –en La cosa és molt senzilla. Un grup agraïts. No és possible autopro- collons, m’ha sortit l’Anglada! el cas dels sudamericans, caste- “Que le quiten lo bailao!” de colonialistes, en qüestió de clamar-se demòcrata i alhora Tant de temps allà treballant llanoparlants-. d pàgina 18 roda el món directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007 Roda el món Roda el món /[email protected]/

MÈXIC //L’ASSEMBLEA DELS POBLES TORNA ALS CARRERS El ressorgiment d’un conflicte latent a Oaxaca

✑ Maria Torres documentat 22 detinguts que no /Mèxic/ apareixen a les llistes oficials, cinc lesionats hospitalitzats, desenes l dilluns 16 de juliol es va d’intoxicats i una persona en estat reactivar el conflicte social de coma: Emeterio Merino, de 51 Ea la ciutat mexicana de Oa- anys, amb traumatisme craneoen- xaca en motiu de la “Guelaguet- cefàlic greu. za Popular” –una festivitat de El 18 de juliol es va produir folklore i trets culturals típics una manifestació silenciosa d’u- dels pobles indígenes de la re- nes 2000 persones on alguns gió- promoguda per l’APPO (As- representants de l’APPO van rati- semblea Popular dels Pobles ficar que continuarien els actes d’Oaxaca). Aquesta està formada de boicot a la “Guelaguetza” ofi- per més de 300 organitzacions cial. També es va reivindicar la lli- socials i indígenes d’Oaxaca, a bertat dels detinguts per part de més de la secció XXII del SNTE familiars i amics. No obstant, la (Sindicat Nacional de Treballa- dors de l’Educació), i va sorgir arrel de la lluita magisterial el 14 22 detinguts, de juny del 2006. 5 lesionats A partir de les 8 hospitalitzats, del matí, milers desenes de persones van d’intoxicats i participar a la Manifestació contra la guelaguetza oficial una persona en marxa pacífica, pontània entre ambdues parts De cara al 28 Segons organitzacions de drets coma, no per a que es permetés el pas. No humans, com la LIMEDDH (Lliga fins que efectius obstant, a les onze del matí, les de juliol es Mexicana en Defensa dels Drets apareixen a les diferents forces policials, –Muni- Humans), aquests fets violents llistes oficials policials els van cipal, Preventiva i Bancària i In- preparen tenen l’origen en un dispositiu dustrial– agrupades en l’operatiu policial format per efectius d’èlit blocar l’accés “Guelaguetza 2007”, van comen- accions de de l’exèrcit mexicà, la Policia resposta del governador Ulises çar a carregar. Federal Preventiva (PFP), l’Agència Ruiz, va ser traslladar-los a la Tot i que s’havia pactat la ce- boicot a la Federal d’Investigacions (AFI) i la presó de Tlacolula (Oaxaca), lebració de la festa en una plaça Brutal enfrontament policia municipal d’Oaxaca, amb excepte els sis menors, que van del centre de la ciutat, una mani- Es va originar un enfrontament on festa oficial l’objectiu d’impedir la celebració ser alliberats i posats a disposició festació es va dirigir cap a l’audi- la policia va disparar cartutxos de de la Guelaguetza Popular orga- dels seus familiars. De cara al 28 tori del Cerro del Fortín, on es gas i pedres contra el contingent, nitzada per l’APPO, tot i que el de juliol es preparen accions de celebrava la Guelaguetza oficial, els establiments comercials, les govern de Oaxaca havia autoritzat boicot a la Guelaguetaza oficial i per fer la festivitat, simbòlica- cases i els edificis públics. Des de l’acte. pel 5 d’agost a les eleccions esta- ment, al carrer. A partir de les vuit la manifestació es va respondre Segons les dades oficials, la tals d’Oaxaca. d del matí, milers de persones van amb pedres i barricades per tal de repressió va saldar-se amb 40 de- participar a la marxa pacífica, fins barrar el pas als antiavalots. Tam- tinguts, dels quals sis són menors que efectius policials els van blo- bé van resultar lesionats alguns d’edat i quatre lesionats. car l’accés. En un primer moment, periodistes mexicans que cobrien Per contra, des de l’Espai d’Or- va iniciar-se una negociació es- l’esdeveniment. La policia bloqueja Oaxaca ganitzacions Civils d’Oaxaca s’han

L’origen del conflicte La celebració de la Guelaguetza al recordar que aquest conflic- de novembre per tal de desarti- de desaparicions. L’informe ja Popular, un perill pels governs Cte social va iniciar-se el juny cular violentament al moviment. alertava que si no s’encetava un de l’any passat, quan es va des- Al gener, la cinquena visita diàleg sobre les demandes socials autoritaris de Mèxic allotjar violentament un “plan- de la CCIODH (Comissió Civil plantejades, es depuraven les res- ✑ Gemma Estrella Considerant que l’actual ce- tón” de mestres i gran part de la Internacional d’Observació dels ponsabilitats polítiques de la /Mèxic/ lebració era un “atac a la cultu- població va solidaritzar-s’hi de Drets Humans) va considerar que repressió i s’aclarien els casos judi- ra indígena”, l’APPO va convo- forma activa. D’aquí en va néixer els fets d’Oaxaca constitueixen cials pendents, en qualsevol mo- a Guelaguetza és una cele- car una Guelaguetza Popular l’APPO, articulada entorn la de- un “nou esglaó en l’estratègia ju- ment podria ressorgir la violència. Lbració anual d’Oaxaca. Tam- per reivindicar les tradicions i manda de la destitució del gover- rídica, policíaca i militar, amb Fins el dia 16, el conflicte havia bé anomenada “els dilluns del protestar contra Ulises Ruiz. La nador Ulises Ruiz i a favor d’una components psiocosocials i co- transcorregut en calma tensa i cerro”, doncs se celebra al Cerro música i els balls tradicionals nova organització política popu- munitaris”, amb l’objectiu de finalment ha tornat la violència. del Fortín, té uns orígens que es eren els protagonistes d’una lar d’Oaxaca. El seu enfortiment “controlar i atemorir la població Mentrestant, la tensió s’in- remunten a l’època prehispàni- festivitat pacífica, però les au- va tenir la resposta d’un dispositiu civil en contextos on es desenvo- crementa davant la militarització ca. El nom significa “intercanvi toritats van intentar impedir de control i repressió, que va pro- lupen processos d’autoorganit- del país pel qüestionat president de regals i serveis” i fa referèn- l’acte des del principi. El 14 de vocar l’autodefensa de la població zació ciutadana i dels moviments Felipe Calderón, les desapari- cia a les relacions recíproques juliol soldats i policies federals mitjançant barricades durant cinc de caràcter no partidista”. cions forçades de persones, la que uneixen les persones. Però ja havien acordonat l’auditori mesos, la presa de mitjans de co- La CCIODH, va enregistrar vio- irrupció de grups insurgents lluny de dur-se a terme com una del Cerro del Fortin i també van municació i del centre de la ciutat. lacions greus dels drets humans i armats com l’EPR, el fantasma de celebració popular, la Guela- instal·lar un control a la carre- El moment més culminant de va establir un balanç de 23 morts, la guerra bruta dels anys 70 i la guetza s’ha tornat una festa tera d’accés per evitar que es la repressió va ser l’entrada de la centenars de detinguts i empreso- situació d’exclusió i injustícia mercantilitzada i un producte fes l’acte. Policia Federal Preventiva el 25 nats i nombrosos casos no aclarits social que viu part de la població. de venta als turistes. 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 roda el món pàgina 19

PAÍS BASC //LES CONSEQÜÈNCIES OCULTES DEL 27-M Noves formes de fer govern als ajuntaments d’ANB

Murals reivindicatius als carrers el País Basc Itziar Amestoy

✑ Itziar Amestoy Aquestes lliçons ciutadanes que Barroso i Beitialarrangoitia infrastructures i els macropro- els ciutadans ho tindran més fàcil /Vitòria/ no tindrien res d’especial si no fos van fer en nom de tots els alcal- jectes que tenen una influència per accedir-hi i dir la seva. pels compromisos que les han des de la formació política, van directa al poble”. No resulta es- Amb tot, la reducció del sou, es eleccions del 27 de maig acompanyat darrere. Un d’ells, el assegurar que tan aviat com sigui trany que plantejaments d’a- els nous òrgans o les auditories passat han portat cua arreu més comentat, ha estat la rebaixa possible es portaran a terme questa mena despertin descon- són un bon principi en el camí Lde l’Estat. Amb els ajunta- en el sou dels càrrecs alliberats auditories independents. L’ob- fiança. I no ho és, d’estrany, cap a un veritable model de ges- ments ja constituïts, la nit electo- dels ajuntaments. La iniciativa es jectiu és assabentar-se de la després de conèixer exemples tió basat en la participació ciuta- ral sembla un malson llunyà. Però, va consolidar el 12 de juny, quan “situació real” dels ajuntaments com el de Urbina, on un referèn- dana. Un primer pas; bàsic, sí, si algun ciutadà recelós fa una en el ple del govern municipal de que ocupen i “donar a conèixer dum que es va fer perquè la gent però no definitiu. Encara s’haurà visita a l’hemeroteca podrà veure la localitat guipuscoana d’Usurbil aquestes dades al poble”. opinés sobre el tren d’alta veloci- de veure si la resta de les 60 loca- declaracions que els polítics feien es va aprovar reduir el nombre de tat va acabar amb un resultat de litats on governa el partit abert- aquella nit de maig en què qües- places d’alliberats a la meitat i 100% vots en contra. La majoria zale concreten els compromisos tionaven el sistema i feien auto- amb un sou més baix. Tanmateix, A Urbina un no devia ser contundent, perquè crítica. En els dos mesos següents, van decidir no augmentar les aju- les obres han avançat molt però, aquests replantejaments des econòmiques que reben els referèndum durant l’últim any. On segur que institucionals s’han vist perduts partits i rebaixar de 50 a 25 euros La participació, però, sembla en un mar de pactes postelecto- el premi que es dóna als membres sobre el tren que vol anar més enllà d’un go- no ho faran és ralistes. I els mecanismes de parti- que prenen part en les comis- vern que proposa mesures i d’un cipació ciutadana continuen sent sions informatives. Aquesta me- d’alta velocitat poble que pot escollir la salsa als pobles i les preocupació dels de sempre. sura no va agradar tothom. Luis amb què vol que se’l mengin, és a Mari Ormaetxea (EA), anterior va acabar amb dir, entre el “sí” i el “no”. De fet, a ciutats on es alcalde de la localitat, va assegu- un 100% de l’Ajuntament de Mallabia, un dels van anul·lar El 90% dels rar que no és possible que una primers passos que han fet ha persona que té tanta responsabi- vots en contra. estat crear una comissió d’infor- més de 400 alcaldes de litat com l’alcalde cobri menys mació per a la participació en te- que un funcionari. I va afegir que Però les obres mes d’interès ciutadà. Segons va candidatures les capitals de es tracta d’una “mesura populis- explicar l’alcalde de la localitat província des ta”. Juanjo Olaizola, membre de han continuat biscaïna, Aitor Loiola, en declara- d’Abertzale l’Ajuntament, li va respondre de avançant durant cions al diari Gara, la comissió del 27-M s’han manera contundent, i va afirmar serà el lloc on es decidiran els Sozialistak que, per la responsabilitat que té l’últim any temes que incumbeixen al poble i i més de la apujat el sou ja li sembla “prou el que cobra”. va anunciar, a més, que es faran al Un país curiós, aquest, on els que centre cívic perquè entri més meitat d’ANB Tot i així, sempre resta algun patiran les reduccions de sous ho Aquesta mesura, tot i ser un gent. Aquest nou òrgan no només polític cabut de mena que s’obsti- defensen i la gent a qui no bon principi, té un perill clar: podrà aportar problemes damunt na a canviar les regles del joc. incumbeix directament ho criti- facilitar una informació entende- la taula, sinó que també s’hi faran de la formació. On segur que no Aquest, en concret, sembla ser el quen. Més, encara, quan aquesta dora per a la majoria de la pobla- votacions vinculants. ho faran és als pobles i les ciutats cas dels ajuntaments en què actitud contrasta amb el 90% ció. Per això, hauria d’estar L’horari de les reunions també on es van anul·lar més de 400 governa Acció Nacionalista Basca dels alcaldes de les capitals de envoltada de més iniciatives per ha estat modificat a algunes loca- candidatures d’Abertzale Sozia- (ANB). L’anàlisi de les eleccions província, que des del 27-M s’han aconseguir l’objectiu final que litats on governa ANB. I encara listak i més de la meitat d’ANB. A que han fet les alcaldesses de Ber- apujat el sou. han explicitat fonts d’ANB, un que sembli que aquest partit vol aquestes localitats, continuaran gara i Hernani, Agurne Barroso i model de govern “participatiu i canviar tot el que pugui, no es governant persones que preferei- Marian Beitialarrangoitia, és que Mecanismes d’apropament net”. Conscients de les limita- tracta d’una casualitat; la mesura xen no prendre en consideració els ciutadans bascos han dit prou als veïns i a les veïnes cions, l’alcaldessa d’Hernani i la vol oferir possibilitats als veïns els vots nuls, nom que reben els al fet que “treballar per al poble Malgrat que l’ajustament de sous de Bergara van anunciar que perquè hi participin. Xabier Mikel vots de persones que han prefe- suposi un enriquiment dels que és un compromís positiu, no aportaran tots el mitjans possi- Errekondo, primer edil d’Usurbil, rit, tot i ser il·legals, confiar en ocupen els càrrecs i un model apropa les decisions al ciutadà. bles perquè la gent es pronunciï explica que si les reunions es fan gent que planteja reduccions de d’alcaldes presidencialistes”. Per això, en la compareixença sense intermediaris sobre “les cap al vespre, en lloc del migdia, sous o canvis d’hores. d pàgina 20 l’observatori directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007 ObservatoriObservatori dels mitjansdels mitjans /[email protected]/

La portada més famosa

✑ Enric Borràs Abelló què havia de fer, censurar la majoria de mitjans de comunicació i centenars de l segrest del número 1.573 de El Jue- blocs i webs? Una cerca via Technorati o ves i la censura de la pàgina eljue- Google Search Blogs sobre El Jueves dóna Eves.es per part del jutge Juan del una idea dels milers de blocs que han arri- Olmo no han aconseguit sinó denigrar bat a parlar del cas, la majoria publicant la encara més la família reial espanyola i portada. I bé, la policia va segrestar els escampar la suposada ofensa de la carica- exemplars del número, però segurament tura de El Jueves arreu del món. Juan del quan va arribar als quioscos ja no en que- Olmo, amb l’ordre extragavant de segrest dava gairebé cap: la gent va ser més ràpi- de la publicació, ha aconseguit fer-se da. Ja ho sabrem, però, malgrat el segrest, famós; ell i la polèmica portada. Així que segur que el 1.573 serà un dels números va ordenar el segrest, la notícia va saltar més venuts de El Jueves dels últims anys. als diaris digitals i a les ràdios i canals De fet, el número en qüestió encara es pot informatius de 24 hores. Però va ser a comprar, això sí, una mica més car que al Internet on es va trencar primer el tabú: preu original. Al portal de subhastes més tot i que d’entrada poques publicacions important del món, www.ebay.com, se’n digitals ho van fer, ben aviat la majoria van venen més de noranta exemplars per publicar la portada íntegre i ja no servia preus que oscil·len entre els 10 euros i els de res, el segrest. Els diaris digitals es mira- 2.500 euros. Fins i tot és possible que del ven els uns als altres –com fan sempre– i Olmo hagi donat una mica de vida a una quan alguns van veure que d’altres publi- revista que ja era en plena decadència i caven la portada prohibida, s’hi van llan- que no havia canviat el model humorístic çar. A més, els que oferien servei de blocs des dels anys vuitanta. no s’hi van pensar tant… els lectors van ser Paradoxalment, els mitjans de comu- els primers a publicar la portada: o els nicació que han difós menys la portada censuraven per evitar les possibles conse- han estat els que hi tenien menys a per- qüències legals, o s’hi afegien. dre, els que no podien patir les conse- BBC, la CNN, la CBS, Al-Jazeera, The i El Jueves. El jutge i el fiscal, de bracet, És ben segur que va ser l’atreviment qüències legals d’una llei i d’una institució Washington Post, The Guardian, Le han fet de El Jueves una revista de ressò dels diaris digitals el que va afavorir que anacròniques, els mitjans de comunica- Monde o France 24. És cert que molts no internacional, l’han fet famosa i han es- alguns canals de televisió i diaris impresos ció d’altres països. N’han parlat diaris de han mostrat la portada sencera, contrà- campat l’escarni vers Felip de Borbó i la seguissin aquest exemple. La fiscalia ja la Índia, de Qatar, de Nova Zelanda, d’A- riament al que ha passat aquí i a Espan- seva dona, Letizia Ortiz, per tot el plane- havia avisat que publicar aquella portada ustràlia, del Japó… i mitjans de comuni- ya, però tots l’han descrita i n’han expli- ta. Segons les seves pròpies lleis, no és a –fos qui fos que ho fes– era il·legal, però cació amb ressò internacional com la cat l’acudit, tots han parlat de Del Olmo ells a qui s’hauria de jutjar i condemnar?

Sequera d’agost

✑ Joan G. Vallvé gràcia, proveu-ho; notareu que hi ha més presentar novetats que potser fa mesos notícies sobre enquestes i estudis, n’hi notícies de ciència que mai i que, fins i que han descobert. Els arqueòlegs ho ha alguna sobre arqueologia, articles l mes d’agost és un mes dur; les tot, n’hi ha d’arqueologia. Els arqueòlegs, saben i si no us ho creieu, espereu, segur sobre descobriments científics i, tot i el redaccions de diaris, ràdios i tele- que normalment ho tenen difícil per que el rei dels arqueòlegs torna aprofitar sol i la calor que banya el carrer on heu Enotícies estan sota mínims, els polí- aparèixer als diaris o als telenotícies, l’agost com fa des de fa anys: l’Eudald comprat el diari, a les fotografies dels tics fan vacances i gairebé que només saben que l’agost és el seu mes. D’una Carbonell –sí, el d’Atapuerca– tornarà reportatges la gent surt amb màniga llar- queden els successos per salvar la porta- banda, la majoria d’excavacions del país als diaris i a les notícies. ga; si passa tot això, és que sou a l’agost. da. És quan apareixen les enquestes so- només funcionen a l’agost, més que res Fixeu-vos-hi, si mai no sabeu en quin Ah, i a la televisió o a la ràdio, prepa- bre els temes més diversos, reportatges perquè poden explotar la mà d’obra gra- dia viviu ni sou capaços de notar si fa reu-vos per als reportatges més curio- guardats a la nevera des de fa mesos i els tuïta –els estudiants universitaris– en fred o calor, a part de buscar turistes sos, per saber que els ossos panda del temes més estranys troben algun forat, a una època de l’any en què són de vacan- amb xancles i mitjons, podeu seguir un zoo de Zagreb han tingut dues cries, que vegades, fins i tot a la portada. Els perio- ces. Però d’una altra banda totes les cam- altre mètode per saber si sou a ple estiu. la dona més vella del món fa 115 anys i distes pateixen quan fa més calor. Analit- panyes d’excavació aprofiten el mes d’a- Compreu un parell de diaris: si les porta- menja molt de iogurt o a què dediquen zar els diaris del mes d’agost té la seva gost per fer conferències de premsa i des són plenes de successos, hi ha tot de les vacances els famosos més casposos.

Freqüències de ràdios lliures o populars Ràdio Bronka 104.5FM (Bcn Nord, Gramenet i Badalona) i 104.45FM (Bcn Sud i Hospitalet), Contrabanda 91.4FM (Barcelona), Ràdio Línea IV 103.9FM (Barcelona), Ràdio Pica 96.6FM (Barcelona), Radio 90 101.4FM (Olot), Ràdio Barraka 103.1FM (Terrassa), Ràdio Kaos 90.1FM (Terrassa), Ràdio Klara 104.4FM (València), Ràdio Malva 105.0 FM (València), La Tele 52UHF (www.okupemlesones.org)

Canviem Pastisseria Santacana el món entre fogons

Concurs Popular de Cuina 1ramb Productes de Comerç Just Santa Coloma de Gramenet07 www.fundaciofutur.org ESPECIALITAT EN PETONETS Termini d’entrega de receptes: 9 de setembre c/ La Cort 18 43800 Valls Telèfon 977 601 468 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 espai directa pàgina 21

Subscripcions Presentacions

a subscripció és la manera més efectiva per poder llegir DIRECTA setmanalment i i parades també per donar el teu suport al projecte. Durant un any i per un cost de 60 euros, Lamb la teva subscripció el setmanari guanya en qualitat i presència al territori. (Si voleu organitzar una presentació del setmanari, truqueu o escriviu Ens pots enviar les teves dades a: , un mail a [email protected]) o entrant a la web i omplint el formulari: www.setmanaridirecta.info O bé, truca’ns al 935 270 982 ó al 661 493 117. Corresponsalies -Baix Llobregat -Menorca -Barcelona -Osona -Berguedà -Terres de Ponent (Les Garrigues, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell, Segrià i Noguera) -El Camp (Baix Camp, Alt Camp, Priorat, Conca de Barberà, Baix Gaià i Tarragonès) -Vallès Occidental i -Girona (Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, La Selva, Pla de l’Estany i La Garrotxa) -Vallès Oriental -Maresme -Solsonès Punts de venda

BADALONA CIUTAT VELLA GIRONA PIERA La Mussara Sant Joan de la Creu 70 AQUENI Méndez Núñez, 1 principal Llibreria 22 Hortes, 22 Vie Victis - Ciber Garito De la Plaça, 31 BARCELONA Xarxa Consum Solidari Pl. Sant Agustí Vell, 15 Llibreria Les Voltes Plaça del Vi, 2 REUS GRÀCIA Pròleg Dagueria, 13 La Màquia Vern, 15 Bat a Bat Kultur Sant Elies, 29 Cap i Cua Torrent de l’Olla, 99 El Lokal Cera, 1 bis GRANOLLERS RIBES DEL GARRAF Infoespai Plaça del Sol, 19 La Rosa de Foc Joaquim Costa, 34 Llibreria La Gralla Plaça dels Càbrits, 5 Llibreria Gabaldà Plaça de la Font, 2 Taifa Verdi, 12 Quiosc Colom Rambles Anònims Miquel Ricomà, 57 SANT BOI DE LLOBREGAT Distrivinyes De l’or, 8 (Plaça del Diamant) Quiosc Santa Mònica Rambles El Racó Ecològic Roger de Flor, 85 Ateneu de Sant Boi Llibreria Punt i coma Guillem Tell, 29 Quiosc Tallers Rambles HOSPITALET DE LLOBREGAT SANT FELIU DE LLOBREGAT GUINARDÓ Quiosc Canaletes Rambles Quiosc Montserrat Pl. Mare de Déu de Montserrat Teteria Índia Jacint Verdaguer, 9 Rocaguinarda Xiprer, 13 Llibreria Medios Valldonzella 7 La República Rosalía de Castro, 92 SANT JOAN DESPÍ EIXAMPLE SANTS Centre d’Estudis de l’Hospitalet Major, 54 1º Llibreria Recort Major, 60 Quiosc Manu Nàpols-Roselló Espai Obert Violant d’Hongria, 71 IGUALADA LA SEU D’URGELL Xarxa Consum Solidari Rocafort, 198 La Ciutat Invisible Riego, 35 At. Llib. El Porvenir Passeig Jacint Verdaguer, 122 Llibreria La Llibreria Sant Ot 1 POBLENOU Terra d’Escudella Premià, 20 LLEIDA SOLSONA Taverna Ítaca Pallars, 230 Teteria Malea Riego, 16 Ateneu La Maranya Parc, 13 Llibreria Cal Dach Sant Miquel 5 Cus-Cus Rambla Poblenou, 77 Entropiactiva Socors, 7 La Falcata La Panera, 2 Casal Popular La Fura Plaça Sant Pere 8 SANT ANDREU-SAGRERA CORBERA DE LLOBREGAT MATARÓ Llibreria Pellicer Pg. Pare Claret 12 Patapalo Rubén Dario, 25 Llibreria Corbera Pssg. dels Arbres, 4 Arcàdia Cafè Cultural Pujol, 26 i Avinguda del Pont 4 Andyblue Bar de la Biblioteca de Can Fabra Le Centro Andreu Cerdà, 12 Llibreria Robafaves Nou, 9 TARRAGONA Trèvol Antonio Ricardos, 14 CORNELLÀ DE LLOBREGAT MANRESA CGT Tarragona Rambla Nova, 97-99, 2n pis NOU BARRIS El Grillo Libertario Llinars, 44 Cafè l’Havana Plaça Gispert TERRASSA Ateneu Popular 9 Barris Portlligat, 11-15 CSO Banka Rota Rubió i Ors, 103 Moes Joc de la pilota, 9 Kasalet Societat, 4 Casal de Joves de Roquetes Vidal i Guasch 16 ESPLUGUES DE LLOBREGAT MOLINS DE REI VIC El Tinter La Plana, 10 Ubud Artesania Mestre Joaquim Rosal, 22 Llibreria Barba Rafael Casanoves, 45 Llibreria La Tralla Riera, 5 Can Basté Passeig Fabra i Puig, 274 La Bodegueta Pintor Fortuny, 45 VILAFRANCA DEL PENEDÈS Llibreria Xoc Passeig Fabra i Puig, 325 OLOT La Fornal Sant Julià, 20 Dòria Llibres Passeig del Blay, 10 pàgina 22 què es cou directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007 QuèQuè es cou es cou Els Maulets de Mallorca alcen la veu contra la Monarquia

✑ Gemma Garcia condemnar a pagar una multa de /[email protected]/ 30 dies, a raó de sis euros per dia. L’organització de Maulets tam- rran de l’inici de les va- bé fa referència a un “nul respecte cances de la família cap a la cultura catalana” per part reial espanyola a Ma- del rei, que va quedar palès en les A llorca, Maulets ha seves declaracions a l’acte d’entre- endegat una campanya amb l’es- ga del Premi Cervantes 2000 ne- lògan “Fora sangoneres! A Mallor- gant la imposició del castellà. ca no hi volem cap rei!”, per Alhora, també es remunten a la denunciar-ne la presència a l’illa i responsabilitat dels seus avant- les injustícies que comporta el passats en la crema de Xàtiva el manteniment de la monarquia. 1707 o a la prohibició de la llengua De forma esglaonada, la famí- catalana amb el decret de Nova lia reial espanyola ha aterrat a l’i- Planta el 1715. Per Maulets, es trac- lla de Mallorca, on un any més ta de “l’herència visible més direc- passaran l’estiu i participaran en ta del franquisme”, ja que va ser la regates com la Breitling, celebra- figura escollida pel dictador Fran- da el 19 de juliol passat. El 18 de co per mantenir l’ordre. juliol, un avió de la Força Aèria espanyola va traslladar els reis a l’aeroport de Palma, des d’on es “El desplegament van dirigir al Palau de Marivent, policíac on s’allotgen. El 1974 la Comunitat de les Illes Balears va cedir el incrementa Palau Marivent per a l’ús de la família reial. L’any passat, la deci- els abusos sió de la família reial de reformar el Palau va suposar una despesa Llibertat d’expressió? Encara que el segrest d’ El Jue- del professor valencià i col·labo- d’autoritat i el de 400.000 euros a la mateixa A aquesta despesa pública s’hi ves és el cas més recent, n’hi ha rador habitual de L’Avanç, Marc Comunitat. afegeix una “llei del silenci” que d’altres causats per crítica a la Peris i Carratalà. Segons Marc control dels no permet criticar la figura del monarquia. Maulets en cita els Peris, la detenció es va produir rei. El cas més recent és el de la següents en el seu manifest: “la pel fet de parlar en català quan, moviments “Maulets critica revista satírica El Jueves del pas- condemna i detenció de tres sense cap motiu, dos agents de socials” sat 18 de juliol. El número fou turistes per criticar el rei durant el la policia espanyola li demana- la despesa que segrestat per ordre judicial sota seu viatge a Madrid en bus l’any ren, a ell i a dos amics, el DNI. A causa del poc marge de pro- comporta el l’acusació d’injúries al successor 1991 o la detenció d’un ciutadà Peris va declarar que els policies testa que permet la família reial, de la Corona i de menyspreu del ceutí per haver-lo injuriat en un el van amenaçar i insultar dient- Maulets centra bàsicament la manteniment de prestigi d’aquesta institució, tipi- altre viatge en bus el 1989”. li “te vamos a dar de hostias”, campanya en la difusió dels argu- ficats als articles 40.3 i 491 del “eres un mierda” i “la escoria ments perquè consideren “intole- la família reial” Codi Penal. I diumenge 23 de Estat policíac como tú no se merece vivir”. El rable” l’existència d’un sistema juliol van tancar la pàgina web en Segons Maulets, els moviments jutge el va declarar culpable de monàrquic. Aquesta difusió i pro- Una de les crítiques de Mau- ser informats per la policia que socials de l’illa també es veuen resistència a l’autoritat i de testa es durà a terme fins a finals lets recau justament en la despe- estaven incorrent en un delicte. afectats amb la presència de la negar-se a identificar-se. Per d’estiu amb adhesius i cartells sa que comporta el manteniment Aquest número estava dedicat a família reial. Com a conseqüèn- aquestes acusacions el varen repartits per l’illa de Mallorca. d de la figura del rei i de tota la seva la subvenció de 2.500 euros per cia del desplegament policíac, família. Segons dades proporcio- maternitat que dóna l’Estat, i a la s’incrementen els “abusos d’au- nades per Maulets, i extretes de la portada es veia el príncep Felip toritat i el control cap els movi- Coordinadora Obrera Sindical en postura sexual explícita amb ments socials”. Alhora, també Per contactar: (COS), aquest manteniment supo- Letícia, dient-li: “T’adones que si s’han produït vexacions pel fet sa una partida pressupostària de et quedes prenyada això serà el de parlar en català. MAULETS MALLORCA més de nou milions d’euros més semblant a una feina que fet Un dels casos més mediàtics maulets.org/mallorca - [email protected] anuals. a la meva vida?”. va ser la detenció, l’estiu passat,

Viladamat, un exemple d’organització de joves a pobles petits

✑ Directa Girona l’associació Santfelius de Vilada- neracionals i un exemple n’és l’ac- nacional i més reivindicatives pel /[email protected]/ l’Associació mat (Alt Empordà), que per cin- tuació del cantant Miquel del que fa a la cultura. Aquestes cele- què any consecutiu organitza la Roig, dissabte a la nit. bracions tenen poca tradició en l fet de viure en un po- Santfelius festa major del poble, els propers municipis tan petits, com són, per ble petit dificulta, mol- dies 27, 28 i 29 de juliol. Tots els Més enllà de la festa major exemple, el Correllengua i la tes vegades, que aquest de Viladamat actes són gratuïts i l’associació La festa major, tot i ser l’activitat Diada de Sant Jordi. A més, per tal E col·lectiu tingui la intenta combinar aspectes tradi- organitzada per SantFelius de de dinamitzar l’oci juvenil i el seu capacitat i la voluntat d’organit- (Alt Empordà), cionals, com el ball de sardanes o Viladamat amb més seguiment, temps lliure, els membres de zar-se per desenvolupar activi- l’orquestra per a la gent gran, amb no és l’única. Per exemple, des SantFelius obren cada cap de set- tats amb l’objectiu d’aconseguir per cinquè any espais lúdics més enfocats al que es va crear aquesta associa- mana a les nits el local social del que el poble estigui viu sempre jovent, com és, per exemple, el ció de joves ha volgut involucrar poble on organitzen concerts de des d’una consciència de defensa consecutiu, concert de divendres, en què el poble, de només 400 habi- diferents estils musicals, cinema, de l’entorn i del país. Tot i això, en organitza la actuaran el grup basc Betagarri i tants, en celebracions d’àmbit teatre i servei de bar. d alguns pobles hi ha associacions dos grups joves de les comarques i/o assembles poc conegudes pel festa major gironines. Amb això vol promo- sol fet de tenir poca projecció cionar les noves bandes del terri- comarcal que volen cobrir aques- del poble els tori, com són la Tosca Brava i Per contactar: ta funció social i intenten trans- Delighters. Tot i aquesta separa- formar, a través d’actes especial- propers dies 27, ció generacional, l’associació SANTFELIUS DE VILADAMAT ment culturals, tant com poden Santfelius fa anys que busca [email protected] el seu entorn. Aquest és el cas de 28 i 29 de juliol maneres per crear espais interge- 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 què es cou pàgina 23 Nova edició de les Trobades Anticivilització

✑ Jordi Panyella L’autor del text afirma que l’eix /[email protected]/ d’aquesta visió no-primitivista rau en que tot i que “pugui haver estat ntre els dies 8 i 11 de inspirada en aspectes anarquistes i setembre se celebrarà, comunistes d’algunes cultures pri- en un indret proper a la mitives, no baso la meva crítica en E ciutat de Barcelona, la una comparació entre aquestes setena edició de l’Encontre Anti- cultures i la realitat actual, sinó civilització. Desprès de l’èxit de més aviat en la forma en que totes l’any passat a Tavertet, enguany es les institucions que comprenen la vol repetir la celebració d’aquesta civilització actuen unides per trobada a Catalunya. Igual que a apropiar-se de la meva vida i les trobades anteriors es cuinarà transformar-la en una eina per a la menjar vegetarià (d’opció vegana) reproducció social, i en com trans- però aquesta vegada s’habilitarà formen la vida social en un procés un espai a disposició de les perso- productiu que serveix exclusiva- nes participants per a que puguin ment per a mantenir als gover- cuinar-hi el seu propi menjar. nants i el seu ordre social”. També hi haurà lloc per acampar i espais per trobar-se. Assistirà “Aquest un membre any volem de la revista parlar d’un Imatge de la trobada anticivilització de l’any passat Arxiu Directa nord-americana enfocament no Com afirmen des de l’organitza- temes físics com l’autodetermi- me, Willfull Disobedience, qui Willfull ció, “qualsevol proposta serà ben- nació de la salut, les tècniques de animarà el debat sobre “una visió primitivista de vinguda”. relaxació corporal o un taller del no primitivista de l’anticivilitza- Disobedience Pel que fa als continguts, l’or- riure. Un segon àmbit temàtic ció”. En un document que porta l’anticivilització, ganització afirma que “aquest any dels tallers estarà més enfocat a per nom El resurgir de los bárba- A partir d’aquí, Willfull afirma volem parlar de diferents temes: la relació amb el medi i a les habi- ros. Una revuelta no-primitivista també que “quan la gent sap que o d’un futur enfocament no primitivista de l’a- litats: fer foc sense llumins, pre- contra la Civilización, i que ja ha no té res a dir als seus governants, autoritari narquia anticivilització, o un futur paració de pa o fabricació casola- estat penjat al bloc de la trobada, [...] quan la gent sap que les possi- autoritari postcivilització indus- na de sabó. Finalment, hi haurà s’hi poden llegir els principals bilitats que pot oferir-li aquest postcivilització trial. Alguns debats que també tallers vinculats a la informació: eixos a partir dels quals s’estruc- món són nul·les, és quan aprenem s’han anunciat duen noms com: aproximació a les nanotecnolo- tura aquest plantejament. a somniar l’impossible”. d industrial” “El caos i el salvatge”, “El canvi gies i criptografia i PGP. global, una oportunitat per a l’au- Els dies de les trobades s’orga- toritarisme” o “Postecologisme. Una visió no primitivista de nitzen a partir de la celebració de Un ecologisme sense romanticis- l’anticivilització Per contactar: debats i tallers pràctics que les mes”. Fins al moment, els tallers Per a la trobada està confirmada persones que s’hi van apuntant pràctics, que encara estan en fase l’assistència d’un membre del [email protected] poden anar proposant a l’espai de confirmació i de definició, col·lectiu editor de la revista http://anticiv.blogspot.com/ web http://anticiv.blogspot.com. giraran al voltant d’habilitats i de nord-americana sobre anarquis-

La web “Yo Grito” promou campanyes i moviments socials

✑ Gemma Garcia cipació ciutadana son priorità- atacs homòfobs, masclistes i “Hazte Oir” informant de la con- /[email protected]/ ries, ja que segons els responsa- antidemocràtics. “Yo Grito” va demna al cura Rafael Sanz Nieto “La pàgina bles de la web, no volen que la néixer, en certa manera i segons per pederastia i al Arquebisbat a xarxa és un mitjà per gent voti sense més, volen que la els mateixos promotors, com una de Madrid com a responsable difondre campanyes i pretén ser un gent cridi i es mogui. “versió contraposada” a “Hazte civil subsidiari. A la pàgina princi- accions dels moviments espai de trobada A “Yo Grito” hi podem trobar Oir”, de mobilització social. Així, pal hi podem trobar sis catego- L socials i la pàgina web des de la Campanya Estatal con- com “Hazte Oir” busca la partici- ries diferenciades: Cultura, Drets “Yo grito” n’és una mostra. Es trac- tra l’Ocupació i per al Sobirania pació de la gent a través de for- Humans, Feminismes, Política, ta d’una espai accessible a través dels moviments d’Iraq, fins a una iniciativa per a mularis que s’envien a més d’un Ecologia i d’Altres. d’internet, que permet als usuaris social que es la defensa de la terra dels indíge- centenar de mitjans de comuni- De moment, “Yo Grito” tan recolzar campanyes i accions nes de Paraguai ayero-totobiego- cació o mitjançant la notificació sols permet promocionar cam- socials enviant missatges o fir- desenvolupen sode, que consisteix en enviar d’alertes sobre la ruptura de la panyes, però a curt termini pre- mant manifestos. una carta al president de Para- família, “Yo Grito” ha endegat veuen permetre la recollida de fir- No tan sols l’usuari pot recol- dins i fora de guai i al President de l’Institut una contracampanya que consis- mes en línia i alhora, servir de zar ciberaccions, sinó que pot Paraguaià Indígena. teix en enviar notificacions a plataforma per a la crida social. d insertar-hi noves iniciatives que l’Estat espanyol” estiguin englobades en una Yo Grito: “contracampanya” “temàtica social”, segons anun- usa”. Així, la pàgina pretén ser un Cal destacar la campanya contra cien a la mateixa web: “amb el espai de trobada dels moviments la web “Hazte oir” que tot i pre- Per contactar: requisit obligat que cridin alguna que es desenvolupen dins i fora senta-se com una plataforma “en injustícia o impliquin la necessi- de l’Estat espanyol. Aquelles defensa de la família, de la ciuta- www.yogrito.com tat de mobilitzar-se per una ca- accions que promoguin la parti- dania i de la “gent decent”, llança

LaGrow-shop Maria de Valls Tot per el cultiu del cannabis

C/ Forn Nou, 26 43800 Valls (Tarragona) Telèfon: 977 608 329 [email protected] www.lamariadevalls.com pàgina 24 expressions directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007

Rebrot lliure i tropical L’APLEC DE JOVES ORGANTIZAT PER MAULETS ES TRASLLADA DEL BERGUEDÀ AL MARESME

Els madrilenys Habeas Corpus i els sards Ariabàscia, dos de les principals actuacions del Rebrot d’enguany ✑ Roger Palà una xerrada sobre les drogode- tància juvenil independentista. defensa per evitar agressions i El concurs /[email protected]/ pendències amb Iñaki Gil de Segons Maulets, “l’Aplec del atacs” i un taller d’acció directa San Vicente, membre de 2007 vol ser una plataforma des “per aprendre noves eines per la de grups joves l Rebrot, l’Aplec organitzat Batasuna i expert en el paper de d’on potenciar i mostrar les nostra lluita diària”. per Maulets, arriba a la les drogues en l’actual context diverses lluites i experiències mb el Rebrot també arriba Esetena edició encetant social, i de les conseqüències que trobem al nostre territori, Festival dissident Al’Esclat, el concurs de grups joves una nova etapa i assolint el que aquestes han tingut històri- enmig d’un ambient alegre i Arribar a la setena edició del dels Països Catalans. Els guanyadors que, segons assegura l’organit- cament sobre els moviments festiu, i també un lloc de debat Rebrot no ha estat gens fàcil. de la sisena edició del concurs zació, era un dels objectius revolucionaris. Així mateix, i reflexió on créixer com a mili- D’una banda, des de la seva crea- –enguany una de les condicions era explícits des del seu naixement: durant el Rebrot, les barres i les tants i com a moviment”. ció l’Aplec ha hagut de competir presentar els temes sota llicència esdevenir una trobada itine- parades disposaran de material Així, a més de les drogode- a nivell de públic amb Creative Commons– han estat Aürt rant. La setena edició es tras- informatiu sobre els diferents pendències, el segon eix polític l’Acampada Jove, el festival orga- –fins fa poc coneguts com a Croma–, llada des del Berguedà fins el tipus de drogues i les seves del Rebrot serà el debat forma- nitzat per les JERC, primer a High Times i Un entre tants. Els Maresme. La vila d’Argentona conseqüències. tiu sobre els diferents processos Arbúcies i des de fa tres anys a Aürt/Croma són un grup de hardcore acollirà el Rebrot durant els revolucionaris i lluites de trans- Sant Celoni. De fet, els dos festi- de Barcelona, de recent formació. dies 26, 27, 28 i 29 de juliol, Cuba i Veneçuela formació que s’estan vivint a vals van arribar a coincidir en Malgrat el poc temps que porten en una edició en què Maulets Si alguna cosa diferencia el l’Amèrica del Sud. El dissabte hi diverses edicions, i tot i la multi- junts, ja han gravat una maqueta i ha volgut centrar els eixos Rebrot de la resta de festivals haurà una xerrada “amb repre- tudinària assistència al festival han tocat en gran quantitat de festes polítics de la trobada en musicals que sorgeixen com sentants de la revolució boliva- de les joventuts d’ERC –37.000 majors de la comarca del Barcelonès. les drogodependències i bolets amb l’arribada del bon riana” i de les brigades catalanes persones en la darrera edició, High Times són una banda de ska de l’internacionalisme. temps arreu dels Països de solidaritat internacionalista segons dades de l’organització– la Vila de Gràcia. El grup, nascut a La tria del tema de les Catalans és el seu caràcter no Ali Primera (Veneçuela) i Maulets ha aconseguit consoli- finals de l’any 2000, destaca per les drogues com a eix de debat no estrictament musical. Venceremos! (Cuba), que faran dar una trobada que, si bé ha seves lletres divertides però alhora és gratuïta. Els propis organitza- Efectivament, la festa és un dels un repàs al treball de solidaritat passat per alts i baixos a nivell compromeses i les seves ganes de fer dors de l’Aplec són conscients alicients bàsics de la trobada internacionalista que han estat d’assistència, ha marcat perfil ballar al públic. Un entre tants són un que “en l’actual model de –consulteu la selecció de desenvolupant durant els seus propi sense preocupar-se exces- grup de rock combatiu valencià amb consum i d’oci capitalista”, fins bandes ‘imperdibles’ d’aquesta anys d’existència. sivament de les grans xifres i matisos punk-rock, ska i reggae. tot “aplecs com el Rebrot edició–, però no pas l’únic. A més a més, durant el tirant endavant gràcies a un únic Originaris de l’Horta, han recorregut acaben convertint-se en grans L’Aplec ha reforçat en els Rebrot, es faran tallers sobre capital: el treball incansable de nombroses comarques del País centres de consum de drogues”. darrers anys el caràcter de programari lliure, insubmissió a la militància independentista. Valencià amb una proposta contun- Així, el divendres 27 hi haurà formació política per a la mili- les multes, antirepressió, “auto- dent, festiva i íntegrament en català.

Ariabàscia Ràbia Positiva –>Els imprescindibles del Rebrot 2007 DIJOUS 26 – ZONA ESPORTIVA DIVENDRES 27 – ZONA ESPORTIVA Des de Sardenya ens arriba El veterà grup del barri de Sants Obrint Pas Gadegang Piperrak aquesta peculiar banda de hard- acaba de complir quinze anys DIVENDRES 27 – ZONA ESPORTIVA DIVENDRES 27 – ZONA ESPORTIVA DISSABTE 28 – ZONA ESPORTIVA core i rock de combat. Les fílies damunt dels escenaris en plena El grup de l’Horta té el seu Pot la música electrònica fusio- La mítica banda de punk de La amb la causa catalana els ha dut forma. El mes de maig van enre- públic més fidel al Rebrot. La nar-se de forma natural amb les Ribera (Euskal Herria) ha tornat a editar el seu darrer disc, Mi ni gistrar un disc i un DVD en seva barreja clàssica de ska, punk sonoritats tradicionals dels per fer una gira, nou anys vogliu pisa!, amb la discogràfica directe a la sala Bahia de i dolçaina s’obre de mires en el Països Catalans? La resposta es després de la seva dissolució. El de Barcelona Contra Records. Barcelona, que veurà la llum a seu darrer disc, Benvingut al diu Gadegang. El grup del Camp del Rebrot serà l’últim dels Un treball curiós que inclou una finals d’any sota el títol paradís, on s’empelta encara més de Tarragona torna al Rebrot concerts que faran als Països versió de “Tot explota” d’Ovidi Sentiment, compromís i acció. amb sonoritats d’arrel medite- per signar una nova nit memora- Catalans, on repassaran els seus Montllor cantada en sard . Serà Punk i hardcore esmolat de la rrània, tant d’autòctones com ble de tecnofolk. temes més populars com una de les poques oportunitats vella escola. de regust àrab o balcànic. “Kualkier Dia”, “Gora de veure’ls en acció. Sartaguda” o “Mi primer amor”. 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 expressions pàgina 25

Pim-Pam-Pum “D’aquí a deu anys ens tornarem a reunir més calbs i panxuts”

LOS RANCIOS Després de set anys sense er què ara? Ha estat difícil reunir-se de nou? però ara ho escolto d’una altra manera. tocar junts, la ‘skahardcore- Joan: Tota la culpa és de l’Edu, un J: No. Los Rancios ens van deixar un bon És com la banda sonora de la meva punkreggae’ banda de Pdels socis de La Repu. Abans, hi record. El primer dia que ens vam reunir joventut. l’Hospitalet de Llobregat han havia hagut diversos intents, però no per assajar va ser com retornar a alguna La maqueta de Los Rancios també és tornat als escenaris només s’havien concretat. Nosaltres no hem cosa que mai vam deixar, es notava que la banda sonora de la joventut de per una nit, en el marc d’un trencat, ens seguim parlant, veient i teníem ganes de tocar junts un altre molta gent. concert contra la multa recordant anècdotes... cop. Aquest concert també va ser un P: Suposo que si, perquè vam ser un imposada a la sala La Pedro: Sempre hem apostat per les homenatge a nosaltres mateixos. grup bastant popular al seu dia, vam República. causes que pensem que son justes, i Quin repertori heu preparat? tocar en un munt de llocs i vam vendre quina excusa millor que tocar per J: Tornem a les arrels, recuperem el Kike més de 5.000 maquetes. ✑ Janian Rangel defensar el bar on deixen que ens (cantant de la primera època de Los Us segueix motivant el mateix en la /[email protected]/ emborratxem? Rancios) i, per això, la base del concert música que fa deu anys? són cançons de la maqueta. El dia del J: Ha deixat de ser un hobby, i ara és Soraya Diebra primer assaig vam acabar-nos les cerve- més com una feina. Era més fàcil amb ses del bar, i això vol dir que el ritme no vint anys, quan anaves on fos a tocar s’ha perdut en vuit anys. sense cobrar. P: Vam preparar el repertori de l’època P: Ara intento que la música m’alimenti més punk-ska del grup, juntament amb com a mínim el dia que toco i l’endemà. alguns temes del disc. Per quan, el proper concert? Després de deu anys, seguiu tenint els J: D’això encara no n’hem parlat, no se mateixos referents? sap mai. P: A mi em segueix posant a tope La P: Si tot va bé, d’aquí a deu anys ens Polla Records o Tijuana in Blue. tornarem a reunir més calbs i més J: Jo mai no he deixat d’escoltar punk, panxuts que mai. Línies que maten

L’EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA ‘FRONTERES’ MOSTRA ELS DIVERSOS ✑ Anna Farrés migració i la disputa pel territori. augmentar els seus beneficis a CONFLICTES CAUSATS PER LES DIVISIONS ESTATALS /[email protected]/ Per una banda, es mostren les canvi de mà d’obra barata. immenses complicacions que Fronteres. 4 MAIG-30 SETEMBRE 2007. CCCB. l Centre de Cultura suposen les fronteres per creuar- Ocupació dels estats Contemporània (CCCB) les amb l’objectiu d’aconseguir una La segona vessant pretén explicar 4,40 EUROS I 3,30 REDUÏDA ELS DIMECRES NO FESTIUS, ESTUDIANTS I Epresenta fins al mes de millor vida imaginada; seria el cas els conflictes originats per l’ocupa- JUBILATS. ENTRADA GRATUÏTA EL PRIMER DIMECRES DE CADA MES I ELS setembre l’exposició fotogràfica d’un testimoni del Camerun, a ció de terres per part d’estats MATINS, PRESENTANT EL CARNET DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES Fronteres, una coproducció amb el Kingsley, que ha de creuar tres dominants. Aquí, hi podríem Musée des Confluences de Lió, on països al llarg de set mesos i incloure el Caixmir, territori envaït ja va ser inaugurada l’octubre del canviar cinc vegades d’identitat i pel Pakistan i per l’Índia el 1947, 2006 i exposada fins al febrer del tres de nacionalitat (només un moment de la creació dels estats 2007. Al llarg de deu àmbits, el espai) per trepitgar terres euro- independents, o bé Palestina, terri- visitant pot visualitzar diversos pees. L’exemple de la frontera més tori ocupat per Israel segons el conflictes causats per la divisió transitada il·legalment i legalment dret intenacional des del 1967. dels estats, que ja tenen certa anti- a nivell mundial és el Norte, la Per concloure l’exposició, guitat i que sembla que en un futur frontera entre el nord de Mèxic i trobem un col·loqui dirigit per tinguin una resolució difícil. Així, els Estats Units d’Amèrica, la qual Federic Amat amb les ponències viatjarem pel Camerun, per Corea és la porta d’entrada dels llatinoa- que es van fer durant el cicle de del Nord, pel Caixmir, per mericans que busquen feina, sobre- conferències sobre fronteres al Palestina, pel nord de Mèxic, per tot des del 1994, quan es va mateix CCCB, el 2004. l’Europa de l’Est, per l’Àfrica, per aprovar el Tractat de Lliure Una exposició àmplia i entretin- Cuba i pel nord del Marroc. Comerç (TLC) que permetia la guda que no us deixarà indiferents, i En una prespectiva general, el lliure circulació de mercaderies i us adonareu de quants sacrificis tema de les fronteres territorials va suposar el desplaçament d’em- s’han esdevingut i s’esdevindran per es tracta des de dues vessants: la preses multinacionals per una simple línia de separació. La Terrasseta i Tàrrega a la fresca

7A EDICIÓ DEL FESTIVAL D’ESTIU ALTERNATIU A LA CAPITAL DE L’URGELL ✑ Estel B.Serra hardcore de Sombras. Aquest inici la nit. Un cicle selectiu i musical- /[email protected]/ donarà peu a la programació ment innovador, amb el Professor “La Terrasseta” d’agost, on hi participaran el grup Angel Dust, el “Benvinguts al raggatanga”, amb Dj David Puig, el DEL 26 DE JULIOL AL 19 D’AGOST. ESPAI CAN COLAPI - TÀRREGA et estius a Tàrrega amb barceloní Fufü-Ai, la fusió multicul- programació non-stop de tural amb fons flamenc de Calima i Carnaval d’estiu amb Dj ENTRADA GRATUÏTA. MÉS INFORMACIÓ: Sdijous a diumenge. La el beat box de Bauchkland. Perotutehasvisto, i un punt final Terrasseta torna, un any més, amb amb una marató de Dj’s. una agenda atapeïda, amb diverses Els divendres audiovisuals propostes culturals independents, Una visió crítica de les grans indús- Els diumenges i les arts escèniques reportatges audiovisuals compro- tries agroalimentàries serà el punt Les diferents disciplines de les mesos i amb les tradicionals nits de partida de les sessions de arts escèniques es combinen al de Dj’s. Tot plegat, per gaudir dels cinema i documentals a la fresca. llarg de tot l’agost i es sintetitzen vespres i de les nits prenent la El nostre pa de cada dia (Our daily en quatre diumenges. La Cia fresca a l’Espai Can Colapi. bread) serà seguit per una novetat Lantana presentarà l’espectacle La iniciativa d’aquest festival va de La Terrasseta, un tast de litera- de dansa Error: código alterado; sorgir d’un grup de gent targarina tura gastronòmica el primer diven- Concos club parlarà d’amor amb cansada d’estius culturalment dres del festival, 27 de juliol. Les un espectacle de dansa teatre, avorrits i amb ganes de construir setmanes següents, es podran seguit d’una tarda de jocs de ferro una programació trencadora en les veure un documental sobre amb Guixot de 8 i el mim formes i en el fons. La inauguració Oaxaca i el curtmetratge El Viaje Kataplinski. El darrer diumenge, i se celebrarà el dijous 26 de juliol de Said, entre altres propostes. com a cloenda de La Terrasseta, el amb una nit de concerts variats a Una de les tradicions més mag El Reciclatore i l’espectacle càrrec dels grups targarins Fina la mantingudes de La Terrasseta són Concha resu-erection 1 tancaran Ina, Dolton, el hip-hop d’Stereo i el les sessions de Dj’s els dissabtes a aquest festival maratonià. pàgina 26 expressions directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007 Cuba, sempre al cor

‘CUBA: ¿HACIA DÓNDE?’ ✑ H. R. Tot i així, la premissa que sustenta mic, polític i social, sempre des d’una CRISTINA XALMA. ICARIA, 2007 /[email protected]/ el llibre és d’una rotunditat aclapara- perspectiva d’esquerres i tenint en dora: “el sistema capitalista ha demos- compte les contradiccions que la a revolució cubana segueix cons- trat el seu potencial per fer créixer realitat cubana ha anat generant. Però, tituint avui, mig segle després del l’economia mundial, però també el seu alhora, el que més sorprèn gratament Lseu esclat, un tema que desperta desinterès i incapacitat per distribuir d’aquest llibre és el respecte de l’au- passions, en contra i a favor. Tot i que equitativament el benefici generat tora a la sobirania cubana, així com la l’autora de Cuba: ¿Hacia dónde? entre tots”. I és que, tot i els proble- confiança i l’admiració que demostra intenta acostar-nos a la història mes que segueix arrossegant l’econo- cap a la seva “capacitat d’inventar passada i a les perspectives futures de mia cubana, els resultats aconseguits noves fórmules alternatives que, per l’illa revolucionària de la forma més en l’àmbit social —fonamentalment en sorpresa per molts, han demostrat ser rigorosa possible, sens dubte es troba el camp de la sanitat i de l’educació, notablement efectives”, segons afirma. de la banda dels apassionats pel com ja és sabut— segueixen sent La realitat és que Cuba, després de sistema polític i econòmic cubà, un millors que els demostrats per molts quasi cinc dècades de revolució, referent de dignitat per als pobles altres països suposadament desenvo- segueix mantenint la virtut de perme- explotats. lupats o amb una millor conjuntura tre’ns creure que la construcció d’una L’economista Cristina Xalma, no econòmica com Brasil o la Índia. Un societat alternativa sí és possible, per obstant, intenta defugir des de la punt més a favor del ‘socialisme’ cari- la qual també estan apostant altres primera a la darrera pàgina del llibre la beny. països com Bolívia o Veneçuela. idea de dibuixar-nos un retrat mistifi- El llibre també es suma al debat Cristina Xalma ho creu així, per això cador i autocomplaent de la realitat sobre el futur de Cuba i, més concre- aquest llibre, a més d’un treball rigo- cubana, i es decanta per la crítica tament, als possibles camins que rós i ben documentat, és una lectura constructiva des de l’esquerra. pugui reprendre el seu model econò- esperançadora per aquells que conti-

Cocalero

GÈNERE: DOCUMENTAL Kumbes NACIONALITAT: ARGENTINA I BOLÍVIA del Mambo DIRECTOR: ALEJANDRO LANDES DATA D’ESTRENA: 27 DE JULIOL DE 2007 CATXONDEIO (REDISCUS!) PATXANGA FESTIVA

ns trobem davant el primer tothom es veu obligat a partici- Ellarga durada d’una banda que par d’una manera o una altra. El ja porta uns quants anys voltant. que ens presenten és un disc en El fet de ser al mateix temps un directe enregistrat l’any passat al grup i una orquestra fa que bona Casal de Joves de Sant Just part del seu repertori esdevin- Desvern (Baix Llobregat) i editat guin versions i curioses adapta- enguany. Originals ho són, i ‘Saide’ cions, a banda d’un interessant també imprescindibles per a una repertori propi, que és el que bona festa major. Del seu reper- domina a Catxondeio. Els Kumbes tori en destaquem temes OCTAVIO ESCOBAR GIRALDO són coneguts als cercles d’esplais emotius com “Esperant”, moguts PERIFÉRICA, 2007 i casals de joves, però és a l’estiu com “Aquest estiu” o la versió de n documental sobre la espanyol, continua vivint un 160 PÀGINES quan treuen el seu potencial a l’himne “Els Segadors”, entre d’al- Ufigura del president de autèntic apartheid. Landes relluir i recorren bona part del tres. Un disc ideal per a amants Bolívia, Evo Morales, dirigida segueix Morales en tot el seu territori català amb el seu directe de La Trinca i nostàlgics dels per l’equatorià Alejandro recorregut cap a la presidèn- a literatura colombiana divertit, dinàmic i en el que Esquirols. DAVID VÁZQUEZ Landes i inclosa a la selecció cia, una tasca no exempta Lcontemporània no es pot oficial del festival de d’obstacles –de fet, va arribar abstreure del món de la delin- Sundance de 2007. Cocalero a ser acusat d’espia de la CIA qüència i la violència organit- és un retrat íntim de l’indi per l’entorn de l’ara presi- zada, ja que aquesta es troba aimara Evo durant la seva dent– però que finalment ha enquistada en la realitat del país. campanya electoral arreu de tingut com a resultat un Sense respectar completament Bolívia, que el va dur a retrat sincer del líder bolivià, les convencions del gènere, convertir-se en el primer i alhora una perspectiva que Octavio Escobar Giraldo du a president indígena d’un país reflecteix la creixent cons- terme amb Saide tot un home- que, 500 anys després del ciència col·lectiva d’un conti- natge al noir, vertebrat al voltant genocidi desencadenat per nent. d’un personatge femení, la Saide l’anomenat ‘descobriment’ BLANCA BALANYÀ del títol, que provoca la perdició Karamelo Santo de tot aquell a qui s’acosta. Però aquesta no és una femme fatale LA GENTE ARRIBA habitual, ni en ella mateixa ni per (K . INDUSTRIA) les circumstàncies: ni és un personatge malvat ni és l´únic FUSIÓ MESTISSA camí a la perdició, sinó que és una jove desubicada en una societat plena de portes a dife- l segon treball publicat als La gente arriba és un disc que rents submons. Ficció marcada EPaïsos Catalans d’una banda mostra un creixement de la pels salts endavant i enrere en el argentina que podria passar, per formació, que practica un gresol temps, resulta una personal i estètica i per filosofia, com a de ritmes i en les seves cançons [email protected] enigmàtica aportació a la mitolo- qualsevol grup dels que poblen la mostra un fort compromís amb gia negra, amb un peu en la nodrida escena multicultural del les causes dels pobles d’Amèrica quotidianitat i un altre en un arti- Raval de Barcelona. En realitat, Llatina. Fusió musical, una bona fici novel·lesc més obert que no però, es tracta d’un grup nascut secció de vents, invitació a la pas arquetípic. l’any 1993 a la província de festa i compromís social en un IGNASI FRANCH Mendoza, a l’Argentina, i que ja fa grup que està començant a quinze anys que trepitja escena- mostrar les seves potencialitats ris, seguint la petja de músics arreu d’Europa. com Manu Chao, Fermin ANTÒNIA ANDREU Muguruza o Todos tus Muertos. 25 de juliol de 2007 / directa núm. 59 La graella pàgina 27

EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS DIVENDRES 27 DE KALVELLIDO TRANSMISSIÓ DE LA II TROBADA Pub La Cova ZAPATISTA I ELS POBLES DEL MON c. Cebolleria s/n, Cervera (La Segarra) 19 h. Sala Bahia. c/Olcinelles nº31 (Sants) Tots els caps de setmana de juny i juliol Des del passat divendres s’ha iniciat a “Salud y ni un paso atrás!” Exposició de Chiapas aquest encontre internacional dibuixos de J. Kalvellido, amb la possibili- del que podeu tenir més informació a: tat d’adquirir l’àlbum de còmics i dibuixos, ENLACEZAPATISTA.EZLN.ORG.MX/COMISION- publicat per Ediciones Tiempo de Cerezas. SEXTA/764. Al Centre social Bahia de Sants hi haurà una retransmissió d’a- kalvellido.bolgosome.com RECOMANEM quest encontre i una trobada de lluites Organitza: Col·lectiu A les trinxeres locals els dies 27 i 28 de juliol, de la (nodo50.org/alestrinx), Pub La Cova qual podeu tenir més informació a: i Kamilosetas Muskaria BARRIKADAZAPATISTA.BLOGSPOT.COM (nodo50.org/kamilosetas)

DIJOUS 26 Quart Festival de Jazz & Carrer Taller d’enquadernació 19:30 h. Jazz & Carrer 10 h. Casal Popular la Turba SORTIM DE CASA Turisme i desenvolupament rural c. Junta de comerç, Barcelona El taller parteix de la desconeixença de les 19 h. Centre Cívic Parc-Sandaru El quart Festival de Jazz & Carrer presenta una tècniques d’enquadernació i es destina a c. Buenaventura Muñoz, 21 - 08018 Barcelona programació de cinc concerts a l’aire lliure gra- tots aquells ciutadans disposats a aprendre- Documental sobre el rodatge de l’obra de teatre tuïts ubicats en punts neuràlgics del Raval. les. El taller limpartirà en Francesc Parés i i DIJOUS 26 “Pedro, Juanita y el Hotel de Mr. Hai” interpretada Aquest festival cerca un punt d’encontre urbà Maria Cartanyà. CONCENTRACIONS CONTRA pel Movimiento de Expresión Campesina entre amants del jazz, comerciants, veïns i res- Socis La Turba: gratuït. No socis: 5 euros Artística y Testimonial de Nicaragua, què ens ser- ponsables de locals nocturns, en el marc d’una Inscripcions a [email protected] LES EXPROPIACIONS DE LA MAT virà per obrir el debat amb Jordi Gascón sobre els oferta jazzística de qualitat. Actuarà Julián Més informació a www.laturba.cat Els representants de Red Eléctrica es des- diferents models de desenvolupament turístic Sánchez Sexteto, un grup amb un llenguatge jaz- plaçaran a Bescanó per negociar amb els existents a les zones rurals. Activitat inclosa din- zístic obert, on els elements tímbrics i estilístics propietaris l’expropiació dels terrenys del tre el cicle: “Full de ruta. Els dijous viatjers”. beuen del flamenc.Associació de Comerciants municipi afectats pel traçat de la MAT. Telf.: 933 090 635 - [email protected] dels carrers Sant Pau i Junta de comerç Davant d’aquesta informació a hores d’ara Més informació: www.totraval.org ja s’han acordat varies concentracions Rebrot Setena edició ales 9 h. davant dels ajuntaments Argentona Buscant sexe...cicle de cinema Hi haurà les actuacions d’un ampli reguitzell de 22:00 h. Ateneu Llibertari de Sabadell > Sant Hilari, dilluns 23 de juliol grups combatius com: Pirats sound sistema, Passatge Edgard Riccetti nº18 > Santa Coloma de farners, dimarts 24 Insershow, Cesc Freixas, Obrint pas, Rabia positi- Documental “Dentro de graganta profunda”. > Bescanó, dijous 26 de juliol va, Habeas Corpus i molts més! També tallers, (2005). El documental sobre la pel·lícula del xerrades i actes polítics, on temes com les lluites mateix títol, és una barreja del “com es va fer”, [ + info: nomat.org ] antirepressives, la solidaritat internacional, els del “que va suposar” i del “que va passar” amb moviments juvenils i les CUP centraran els debats. els protagonistes d’una pel·lícula que va marcar http://www.maulets.org/rebrot tendència en la moda, en el llenguatge i també, DIJOUS 26 com no, en les fantasies sexuals. NO A LA REPRESSIÓ SINDICAL A DIVENDRES 27 www.ateneullibertaridesabadell.blogspot.com MADEL AIR TECHNICAL DIFUSIÓN Concert inauguració Radio RSK DISSABTE 28 11:30 h. c. Girona, nº 2 de Barcelona Concert Dr. Fargo 21 h. Plaça Can Basté, Virrei Amat, Barcelona Concentració al jutjat social nº 14, on es 22:30 h. Astrolabi The Singletons + Hall Of Fame + Moussa And Cinema asiàtic, Dora Heita celebrarà el judici per persecució Sindical c. Martínez de la Rosa, 14. Barcelona The Latin Reggae Band. 19:30 h. Samarcanda. Casa Asia Dr. Fargo és un quartet de Barcelona integrat d’Amparo Soriano Garcés, secretària de la Fa ara 22 anys va apareixer Ràdio RSK, a Nou Avda. Diagonal, 373 de Barcelona per Juli Farfán Dr. Fargo (veu i guitarra), Ignasi Secció Sindical de CGT a l’empresa Madel Barris. El seu sorgiment era un un mitjà de lluita Dir: Kon Ichikawa. Amb Koji Yakusho, Yuko Dr. Miranda (guitarra), David Dr. Jounou (baix) Air Technical Difusión SA, empresa del que ajudava a acabar amb la mercantilització de Asano, Bunta Sugawara. Japó, 2000. Comèdia i Francesc Dr. Matas (bateria) que factura un metall de la localitat de Centelles la cultura. Des de llavors les necessitats són les dramàtica. Versió original subtitulada en caste- pop amb referents com Radiohead, (Osona). Per reclamar els drets dels treba- mateixes i la bicefalia estat-capital continua llà. Un samurai es fa passar per un jutge alcohò- Supergrass, Beck o Nick Cave. generant exclosos. Les nostres ganes, ara que lic per poder investigar la corrupció que impera lladors i de les treballadores de la fàbrica, Entrada gratuïta tornem a emetre, són les mateixes. en una ciutat japonesa. Basada en un best- l’Amparo està sent acorralada per part de seller. Sis Nominacions als Premis de la la direcció de l’empresa i, l’UGT, en assa- Acadèmia Japonesa de Cine 2001. DIVENDRES 3 bentar-se que havia denunciat, li va reti- Entrada gratuïta (fins exhaurir seients) rar el seu suport. Actualment està de Organitza: Casa Àsia Concert de Calima baixa per depressió a causa de les pres- 934 097 231 - http://www.casaasia.es/ 22 h. Jardi Romàntic de l’Ateneu barcelonès sions sofertes per part de l’empresa c. Canuda, 6. 08002 Barcelona www.cgtcatalunya.cat DIMARTS 31 Cicle de músiques solidàries: “Música sota la palmera”. Des de Catalunya a Mèxic, passant Mercat del bescanvi per Galicia, Guinea Bissau, Rajasthan (Índia), 19 h. Plaça situada davant el Casal la Turba Veneçuela, Andalusia, Bulgària, els EUA, els DIVENDRES 27 I després, xerrada i passi del documental Un mar Balcans, Marroc, Canadà o Argentina. Els con- CASOLADA POPULAR ARTS VISUALS, DIVULGACIÓ, ARTS ESCÈNIQUES, MÚSICA de ciment, a càrrec d’un membre de la certs ajudaran a mantenir la independència CONTRA ELS OBRES DEL TAV econòmica i política d’Amnistia Internacional Plataforma No fem el CIM. Sopar popular i festa 21h Pl. Sants, Barcelona a la Turba. Firagost, dimarts 31 de juliol i dime- i ajudaran a la difusió de les campanyes con- cres 1 d’agost, a la plaça dels Quartels: venda de tra la tortura i la violència cap a les dones. material a la paradeta del Casal. Entrada solidària: 10 euros Organitza: Amnistia Internacional Amnistiacatalunya.org

DISSABTE 28 [email protected] INTERCANVI GRATUÏT DE LLIBRES 11 h. Plaça de la Font de Tarragona El Casal Popular Sageta de Foc organitza un intercanvi de llibres els dies 28 i 29 de juliol d’11 a 14 h. a la Plaça de la Font. Aquesta iniciativa pretén potenciar la cultura a través de l’intercanvi gratuït de tota mena de llibres: contes infantils, assaig , novel·les, poesia ... A partir d’ara, l’últim diumenge de mes porta els teus llibres i canvia’ls pels que més t’agradin. No deixem que els llibres s’enterrin sota la pols, fem córrer la cultura! [email protected] NO OBLIDEU... www.sagetadefoc.cat pàgina 28 publicitat directa núm. 59 / 25 de juliol de 2007

Festes Alternatives. Estiu 2007

FESTA MAJOR ALTERNATIVA DE SANTS 2007 DEL 20 AL 25 D’AGOST. PLAÇA D’OSCA- ESTACIÓ DE SANTS RECOLZEM ELS PROJECTES I LES LLUITES DE BARRI! CAN VIES ÉS PER SEMPRE!

. PREGÓ (PRESENTACIÓ L’ALTRE MAPA . CERCARRERS AMB FANFARRONE | DE SANTS) |BARRIO JALEO | QUIMI PORTET |MECATXÍS | COSTO RICO ESTOY KE TRINO . MANIFESTACIÓ | REALIDADES . EARTHLINGS (PROJECCIÓ ALLIBERA- AVANZADAS | PAN DE HIGO| MENT ANIMAL) |PAU ALABAJOS |PD’S VILAFRANCA HC (VERSIONS AMB MEM- . DINAR POPULAR |TARDA DE BRES D’INADAPTATS) |MALOS VICIOS CULTURA POPULAR |(BATONERS, . PILOTA VALENCIANA | AGRAVIATS I GEGANTERS) |EL NOTA |AYVALA MAURESKA | LA KINKY BEAT TAMBOLÀS ENTRE GRUP I GRUP. ORGANITZA: ASSEMBLEA DE BARRI DE SANTS. 10 ANYS CREANT CONTRAPODER