ACTES DE LES I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR 10 i 11 de novembre de 2017 Volum 1. Història / Patrimoni © dels autors i autores, 2018 © Ajuntament de Llucmajor, 2018 ISBN: 978-84-947890-6-9 Dipòsit Legal: PM 1415-2018 Disseny: Moiré | www.moire.cat Impressió: Gráficas Ulzama No es permet la reproducció total o parcial d’aquest llibre ni de la coberta, ni el recull en un sistema informàtic, ni la transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís dels titulars del copyright. ACTES DE LES I JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR 10 i 11 de novembre de 2017 Volum 1. Història / Patrimoni CONTINGUTS VOLUM 1 PRÒLEG: Un apunt sobre els estudis locals de Llucmajor 13 Miquel Sbert i Garau Presentació de les I Jornades d’Estudis Locals 27 Lluís Segura HISTÒRIA 1 Bases per a l’estudi de la Guerra Civil a Llucmajor 33 Antoni Vidal Nicolau 2 El Sexenni Revolucionari a Llucmajor (1868-1874) i la seva 45 influència sobre el socialisme al primer terç del segle xx a Llucmajor Antoni Vidal Nicolau 3 Participació llucmajorera en la migració balear cap al País 53 Valencià en el segle xvii: estat de la qüestió i possibles línies d’investigació Gabriel Vich Vidal 4 La talla de 1404 de la vila de Llucmajor 85 Maria del Carme Pino Obrador 5 La forja d’una cultura republicana democràtica i popular a 99 Llucmajor durant el segle xix Catalina Martorell Fullana 6 La secció de carabiners de Llucmajor. Una visió general 119 Celso Calviño Andreu 7 El viatge a Terra Santa de Joan Barceló, Baltasar Salvà i Miquel 151 Garau, franciscans de la província de Mallorca (1654-1657) Francesc Melià Barceló 8 Professions en la Universitat de Llucmajor durant la Guerra de 179 Successió Guillem Mut Salvà 9 Bartomeu Font Cantallops, un prevere llucmajorer amb 191 empenta (1871-1949) Jaume Oliver Jaume i Bartomeu Font Ferrà 10 Llucmajor sota la Segona República: de les reformes a la 215 crispació social Margarita Rubí Ferrer 11 Quaranta anys de democràcia i trenta-vuit anys d’autonomia 237 municipal: la transformació social i política a Llucmajor Maria Ballester Cardell 12 La Guerra Civil a Llucmajor 257 Miquel Martín Mascaró 13 Jaume Morey Pol, un batle en temps difícils (1940-1943) 269 Montserrat Alcaraz Vich 14 Propietaris de Binificat i( ) Dels inicis al segle xv 283 Pau Tomàs Ramis 15 Propietaris de Binificat ii( ) La branca dels sanglada durant els 311 segles xvi i xvii Pau Tomàs Ramis PATRIMONI 16 Capocorb Vell. Un tresor per redescobrir 341 Albert Forés i Gómez i Daniel Iranzo i Montia 17 El projecte Servei de Revitalització de l’Arxiu Municipal de 353 Llucmajor Albert Frederic Ruíz Fuster i Elionor Pérez Noguera 18 La síquia de n’Aleix i l’avenc de Son Muletó 369 Joan Clar Monserrat i Celso Calviño Andreu 19 Torres de defensa interiors de Llucmajor 389 Joan Clar Monserrat 20 La música de Gabriel Verdera. Testimonis d’una banda de final 413 del segle xix a Llucmajor Maria Ginard Puigserver 21 El molí d’en Gaspar (Llucmajor) i el seu procés de 435 patrimonialització Andreu Ramis Puig-gròs 22 Tres plànols de ses Teringades i Son Ferretjans (Llucmajor), 455 1796-1802 Joan Bauzà Llinàs, Antoni Ginard Bujosa i Andreu Ramis Puig-gròs VOLUM 2 ART 23 Iconografia de la pintura del Bon Pastor del convent de Sant 495 Bonaventura de Llucmajor Jordi Llabrés i Sans 24 Les pintures d’Agustí Buades i Frau fetes per a Llucmajor i altres 511 obres sorgides, darrerament, en el mercat d’antiquari Miquel Pou Amengual 25 Iconografía de la Inmaculada Concepción en la portada de Sant 551 Bonaventura de Llucmajor Pablo Muñoz Cascajo 26 Aportacions per a la protecció i l’estudi del teatre de teresetes 563 de Llucmajor Antoni Masegosa Monserrat CULTURA POPULAR 27 Les matances del porc a mallorca: producció de localitat en un 587 món global Aina Noguera Ferrando 28 El cançoner dels esmotxadors de Llucmajor 605 Catalina Vidal Julià 29 La Festa del Pedal a s’Arenal (1916-1918). Un esdeveniment de 617 gran magnitud Dídac Martorell Paquier 30 Anar a ses penyes 653 Tomàs Mut Ferragut 31 Els cinemes de s’Arenal 683 Bartomeu Carrió Trujillano EDUCACIÓ 32 Estadística escolar curs 1924-25. El cas concret de les escoles 709 de Llucmajor Antoni Aulí Ginard i Joan Pons Julià 33 Antònia Aina Noguera Tomàs, professora de música: 723 una mirada retrospectiva Maria Dolors Bas i Climent Ramis 737 34 Rufino Carpena, més enllà del magisteri Francina Capellà 35 Notes sobre el mestre d’escola Pedro J. Horrach i el seu 765 compromís educatiu i cívic Maties Garcias Salvà LLENGUA 36 El Pouet, un topònim medieval a l’Arenal. Estudi 781 historicotoponímic Dídac Martorell Paquier 37 «Els captius (1665)» de Maria Antònia Salvà i «Les germanes 809 captives» (popular): temàtica similar o influència d’una arrel folklòrica comuna? Ivan A. Costa 38 L’estudi dels malnoms de Llucmajor 821 Joana Catany Blázquez 39 La poesia casolana de Maria Antònia Salvà 827 Llucia Serra Ferre 40 Dixi de persona i Teoria de la cortesia en el català de Mallorca 845 Magdalena Pizà i Maria del Mar Vanrell 41 El poema “lluc major” d’Andreu Vidal: una geografia literària 863 alternativa Sebastià Alzamora MEDI NATURAL 42 Coves litorals i geomorfologia de la costa de Llucmajor 869 Antelm Ginard, Damià Vicens, Pere Bover, Damià Crespí, Francesc Gràcia, Miquel Àngel Gual, Pau Balaguer Francesc Xavier Bascuñana, Juan José Enseñat i Vicenç Pla 43 Les pedreres de marès, paisatge identitari de Llucmajor. 887 Rastres històrics d’un paisatge actual Catalina Salvà Matas 44 Geomorfologia i paisatge rural. Els sistemes tradicionals de 911 regulació hídrica al sud de l’illa de Mallorca Tomeu Clar Monserrat 45 Registre estratigràfic i paleontològic del pleistocè de la franja 927 costanera compresa entre es Racó des Llobets i cala Pi Damià Vicens, Antelm Ginard, Damià Crespí i Pere Bover UN APUNT SOBRE ELS ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR I JORNADES D’ESTUDIS LOCALS DE LLUCMAJOR Claustre de Sant Bonaventura 10/11/17 MIQUEL SBERT I GARAU 1. INTRODUCCIÓ1 L’any 1972 i en el pròleg del volum I de la Historia de Llucmajor de Bartomeu Font Obrador el P. Miquel Batllori afirmava que 13 L’Escil·la i el Caribdis de tota història local són o bé estendre’s tant i tant en la història general, per tal de situar millor la de la ciutat i la comarca, que aquesta arribi quasi a desaparèixer, submergida en el mar –tot sovint en l’escuma– de consideracions marginals i genèriques o bé de cenyir-se talment als fets locals, que llur significat històric resti del tot entenebrit.2 Recordem que, en la mitologia grega, Escil·la i Caribdis eren dos monstres ma- rins que guardaven un estret pas marítim, que tradicionalment s’ha identificat amb l’Estret de Messina, entre Itàlia i Sicília. El savi jesuïta, algunes pàgines més enda- vant, rebla el clau: ...les històries locals, com més analítiques són, i més completes, tant més ajuden els historiadors generals. Tot sovint, els hispanistes que volen estudiar algun període o algun problema hispànics, emmarcats en llurs coordenades europees, s’han queixat que la manca de bones històries locals, per ciutats i comarques, els obliga a moltes recerques particulars, amb perjuí de llur estudi central. Històries com aquesta de Llucmajor, seran un ajut incomparable a tots els historiadors del regne de Mallorca, de les terres catalano-aragoneses i, sobretot per als darrers tres segles, als qui s’interessin per una història objectiva i completa d’Espanya, al marge d’apriorismes inconsistents i de parcialitats geogràfiques i ideològiques.3 Pròleg En la mateixa línia, en un text d’enguany (2017), Gerard Horta, de la Univer- sitat de Barcelona, sosté que: La història és el mapa mitològic dels occidentals, escrivia el gran antropòleg polonès Bronislaw Malinowski fa gairebé un segle. I la història mal anomenada “local”, hi afegiria jo, no deixa de ser la més universal de les històries perquè ens dota de coneixement sobre processos socials globals prenent lloc en marcs de relacions socials concrets en períodes determinats de temps.4 És un acte de justícia començar qualsevol apunt, per poc sistemàtic i breu que sigui, sobre els estudis locals a Llucmajor (o que han pres Llucmajor o la seva gent, des de qualsevol perspectiva d’estudi com a centre de la recerca o de la divulgació) amb una referència al doctor Bartomeu Font Obrador i a la seva obra cabdal sobre la història llucmajorera i a la seva labor d’iniciador i de promotor dels estudis locals. La “Història de Llucmajor” de Font és una fita en la historiografia mallorquina cen- trada en les localitats, una labor ingent, fruit d’anys i anys d’investigació i de penes i treballs per a l’edició d’uns materials de dimensions enormes, un corpus ingent de que alimenta els historiadors locals i forans interessats en el devenir de la nostra ciutat. 14 2. ELS ESTUDIS LOCALS A LLUCMAJOR. UNA APROXIMACIÓ ENTRE LA TRAJECTÒRIA I LA CRÒNICA Al llibre Llucmajor, espai educatiu i recursos ambientals, Jaume Oliver Jaume i Francesca Florit i Alomar5 es plantejaven la ciutat del Migjorn com un recurs educatiu i aquest enfocament ens possibilita una primera sistematització, un inven- tari prou complet dels elements territorials, històrics, ambientals, socioeconòmics, toponímics, bibliogràfics, etc. que cal tenir a l’abast per fer possible que l’espai (i el concepte) “Llucmajor” esdevingui una possibilitat educativa de primer ordre. L’índex del llibre és d’una gran utilitat per copsar quins serien els àmbits que un coneixement suficient de la realitat llucmajorera exigeix per poder cobrar entitat educativa.