Premi: "GUERAN de LIOTS" Finalista Vany 1969

Petita liístoría d'un racó de la GARROTXA Lema: DES del CIM de FINESTRES per MARUJA ARNAU

La térra olotína captiva l'esperit. La prjnorá- ra, Mont Faigó, els turons de Gou i Farné, el mica ¡mpressionant de les muntanyes que encer- pujol de Sant Pere i Puig Sa Llaniga, sentinelles cien la comarca ens deixa mancáis de termes d'un poblé que treballa, plaent de la seva histo­ prou justos per a ponderar-la. Atrau tant a Thl- ria, malgrat la desconeixenga que pot ser, fins i vern com a l'estiu. Bromes grisenques presten al tot, molts deis seus filis teñen de sa importancia. paisatge enfredolit una melangia delltosa i do­ Volem parlar de Mieres. nen pas a la lluminosítat primaveral d'uns verds L'antic poblat anomenat MILIARIAS, que és que s'estenen arreu pels camps i s'enfílen mun- deriva de la veu I la ti na «millium» i del sufix tanya amunt. Aixo és la Garrotxa. Aixo és la «arlas» (que vol dir terreny sembrat de mil!,) térra olotina. cap l'any 1151 ja era conegut per MIERES. Ens atrau aquesta térra. I burxem els camins Segons la tradicló, en temps de la invasió del passat. Amb passió, sense que ens deturi cap serraTna, els cristiana de Banyoles es van refu­ obsíacle. Volem que la gent d'enguany estimi els giar a les muntanyes de Finestres. paratges que son part de la seva historia; que La primitiva església parroquial de Mieres, no senti tan sois l'harmonia sensual de la fronda d'estil románic, fou erigida per l'Abat Bonito, meravellosa de la rodaÜa olotina. Demanem une del Monestir de Banyoles, i confirmada a l'Abat mirada enrera i un record per a aquells homes, El Íes per I'Emperador Caries el Calb. Mieres, bons o no, que rubricaren uns fets notables de fundada pels benedictins de Banyoles, és una de Cesdevenir historie de la comarca. Adhuc lloem les colonitzacions mes antigües de la comarca. ei desig del iovent actual, tan conírari a la guer­ ra, puix que Tesperit evangélic rebutja tota vio­ A Tactual temple parroquial, d'estil renaixe- lencia. Ara bé, que no es confonguin els anbels ment, aixecat sobre les ruñes de l'antic, ender- de pau amb un fred indiferentisme per les coses rocat pels terratrémols que tingueren lloc l'any de (a patria i de \B historia, jactant-se que tot 1427, va predicar-hi Sant Antoni Maria Claret. a/xó son fal.lácies i lletra moría. Oposant-nos a Formen part del seu terme municipal dos aquest indiferentisme fláccid, nosalíres volem re­ esglesioles molt antigües: Santa Maria del Freixe correr els indrets, camps i camins d'un racó de i Sant Andreu de Ruitlles, ambdues pertanyen al (a Garrotxa, regats amb sang generosa, barreja- segle Xlé. L'any 1000 [ segons documents) el da de petfades de malfactors, per desentranyar Compte Bernat fa donació de Santa Marie Praxis uns fets que I i donaren renom i perqué l'es­ a Santa Maria de Besalú. perit tradicional no s'enfonsi a l'emprempta de! Sant Andreu de Ruitlles és una petita vali que passat. també fou coíonitzada pels benedictins de Ba­ Les serres de Finestres i Freixa teñen quel- nyoles després de la Reconquesta. Llavors edifi­ com de sinistre a l'hora del capvespre. La figura caren I'església dedicada a I'Apóstol Sant An­ negrosa de la serralada que s'al(;a vers el cel des­ dreu. Santi-Andreo de Rovilias, figura en una taca en el camí de Santa Pau. Tanmateix sembla Butlla del Papa Benet VIII, en l'any 1017, com a indicar que aquells Ilocs foren escenar i adient possessió del Monestir de Banyoles. I en una al- per incursions bandoleres i emboscades de guer­ tra Butlla, firmada peí mateix Papa, fa constar

5S «San Andreo de Riutolis» com una ele les posses- L'origen d'aquesta bel.licositat es deu a la sions confirmades de dit Monestir. injusta disposició existent que consistía a pagar A La Ceílera, tipie barrí que pertany així ma- una «remen(;a» (redempcio de l'esclau mitjan- teix al municipi de Mieres, existeix una capella ';ant una quantitat en metáLiic) al senyor de les que data cls molt antic. Des del temps de Carie- terres. many era coneguda per «Villare Romzentila». A Parlem-ne, pero, deis Usatges \ deis fets que l'any 1017 esdevingué Santa Maria de FomKilia promogueren. i Romaria en 1320. La Imatge de la Mare de Déu, Acabada la primera etapa de la Reconquesta que pertany i a al gótic primitiu, fou venerada (Segle Xlé) 1 colonitzacíó del Principat, el fenó- fins e! 1936. La deis nostres dies és una repro­ men de repoblació deixá d'infuenciar sobre Tes- dúcelo molt semblant. tructura social í agraria. Desaparegué la primiti­ Lci vila de Mieres, voltada d'esglesioles i en- va Ilibertat i els pagesos {que eren nombrosos), capsada per muntanyes, sembla feta a mida per com mes anava, mes depenien deis senyors (no- protagonitzar la serie d'esdeveniments que ve­ blesa, monestirs). Malgrat aixó, quan a l'any nen encavalcats en el 'ránsit deis anys, i que tin- 1068 varen completar-se els Usatges promulgats gueren lloc en aqüestes contrades. Situem-nos a I'época deis remenees: jorns d'angoixa que atribularen tota Catalunya i reper- cutiren considerablement a la vila. Epoques de Un tipie iiiiercitc banderies, de divisió. (íl A les darreries del XlVé, un fet violent i Has- timós va ocórrer a la Parroquia de Freixe. Men- tre la Missa es celebrava un diumenge de l'any 1397, va irrompre sobtadament dins l'església un tropell d'homes armáis fins a les dents. Era el moment que el Rector tenia a les nians l'Hós tia consagrada. Sense escrúpols de cap mena dis­ pararen vers eli un seguit de sagetades que és clavaren al retaule de l'Altar. Aquest acte brutal inqualificable va fer reaccionar ais feligreses que acudiren prestament en auxlli del capella I replicaren amb gran braó l'assait deis bandits. El 5 ccmeni;ainents del Segle XV no porten cap garantía de pau ¡ fraiernitat. Augmenten les rancúnies entre uns 1 altres. Bis crims és multi­ pliquen, sembla que els homes s'lncivilitzen i que tornen a les primeros edats. Per acabar-ho d'adobar animadversions entre la clerecía, famo- lenca de poder, i les persones mes notables. El maí de les bandositats era una malaltia endé­ mica. Tot plegat, desemboca a la célebre guerra deis remenees,

59 peí Comte Ramón Berenguer I el Vell, no era bres i remenees ries. La crisi social agraria encara gens clara l'associació de (a remenea ais desemboca en la revolució t des de 1391, es co- mals usatges del «in tractandi» que posterior- mencaren a cremar escriptures i capbreus, des- ment caracteritzaria la situació jurídica del pa­ trucció de conreus, s'excavaren fosses í aixeea- gas remenga deis segles XI i XII. Mes tard, a ren creus, signes d'amenai;a contra la reacció causa de l'expansió catalana i la tendencia de la senyorial. Els sindícats no s'estrueturaren fins a pagesia per anar cap a Tortosa i Lleida i Mallor­ l'any 1448. Els remenees iniciaren reivindica- ca i Valencia després, novament es va tendír a cions davant I'Audiencia i els notaris i agents la modificació del camp de la Catalunya Vella. del patrimoni reial. Obtingueren la victoria amb L'atracció que la repoblado d'aquelles terres des­ la sentencia ínterlocutória de 1455. En protesta parta entre els pagesos, va obligar aleshores que el senyoriu i aixó afavorí l'akament armat deis e!s senyors prenguessin determinacions serioses elements extremistes que, capiíanejats per Fran- per tal de retenir-lo5 ais masos. S'establi llavors cesc Verntallat s'enfrentaren amb l'extremisme la paga d'una redempció o rescat onerós. Pero senyorial representat pels eanonges de Girona. arriba al Segle XIV i es comentaren a manifestar Fou el tal Verntallat, fill del Mallol, figura les primeres tensions socials del camp. La pobla­ molt destacada de l'época i l'any 1477 el rei, do minvava i la tibsntor entre la pagesia i les agraít pels seus servéis, el nomená Comte d'Hos- classes dominants augmentava per moments. Es toles. reduí la superficie explotada i també els ingres- sos senyorials que procedien deis drets perso­ I aquesta era la situado: El reí alligat amb el náis, i es va produí una puja de salarJs i de poblé contra el senyoriu i la noblesa. Els remen- preus. Aquesta situació repercutí en l'aspecte ju- res contra els nobles i contra la Diputado de rídic i no triga gaire a deixar-se sentir sobre els Catalunya. La guerra civil estesa arreu. pagesos. Temorencs els senyors davant la pro- La intervenció de Mieres a la guerra deis re­ gressiva reducció esmentada, reclamaren el res- menees va ésser notable, com mes endavant tabJiment deis mals usatges, gairebé desapare- veurem. guts durant I'etapa de plenitud económica. I Pero els anys s'anaven succeint i la qüestió comenta l'agitació pagesiVola. El reí va ha ver deis remenees seguia empitjorant. Cal subratllar d'ocupar-se políticament del conflicte, puix que que la seqona revolta fou deguda a la sentencia s'hi afegí la disputa provocada a l'entorn deis del reí Alfons, el qual determina que els pagesos «masos rónecs», o sia, aquells masos abandonats havien de pagar els censos endarrerits. No cal que havien ocupaí els pagesos després del dalta- dir conn varen rebre tal disposlció, puix que l'an- baix demográfic del segle XIV i que tornaven a íerior sentencia els havía alliberat de cárregues. ésser explotats i engrandíís grácies a llur treball. La Iluita es mantenía, dones, per un doble con­ Difícilment podien transigir els remenees, flicte ¡urídic-económic: d'una banda, la pagesia per tant, la reacció vá ésser llastimosa. Havien es volia desprendre de la dependencia senyorial. suportat anys i panys el domini ínjust i abusiu De i'altra, es proposava d'aconseguir el manteni- del senvor i ara esclatava la Iluita desenfrenada, ment perpetu de I'explotado engrandida. Ev¡- rancunlosa. dentmení, per bé que la condició social de la Peí marc del 1482 fou trobat un Home mort pagesia en el pía jurídic era la mateixa, no ho a Roca. Havía estat envíat per complímentar si­ era en l'económíc, ¡a que existien remenees po­ milar comesa cap a la part de Mieres. També el

La cék'brí' Masía de Carc Grivé

60 Mtísití dfi Cav. Grivé

Veguer de Girona, acompanyat deis seus minis­ scció que tingué Iloc a Mieres. I afegeix que allí tres, va sortir per fer-li costat. A Cari Grivé es va derrotar unes forces molt inferiors a les se­ feren alguns embargements i en tornant es tro- ves. D'engá de llavors es limita a fer agitar la baren embarrerats per un tropell d'homes ar- provincia, sen se trobar-hi cap obstacle. Poste­ mats de cuirassa, pavés i llanca. Tal escomesa va rior a aquell fet, el seu nom ocupa un Iloc molt fer fugir d'estampida el Veguer i Hurs acoin- secundar i. Els beneficis que ob tingué del rei panyants que s'aplegaren a dita casa, on respon- Joan II pels servéis prestats a favor seu foren gueren l'atac deis pagerols, cspitanejats per Pare minses. Es tracta tan sois d'unes décimes per­ Joan Sala, de Granollers de Rocacorba. El mateix ceptibles a la rodalia d'alguns pobles anexes al Grivé ajudá el Veguer i a tots amb els que hi Castell de Finestres. anava, probablement per evitar que aquella for^a La noticia de l'execució d'en Pere Joan Sala bruta 1¡ saquejés la casa. omplí de pánic els pagesos, i molts d'ells sol-li­ «Ab elis, ab ells.,. A mortl». Aquest fou el citaren l'amparament deis jurats. En adonar-se crit deis pagesos de remenea en assalter Car després que racollida no va ésser la que ells es- Grivé. Alguns assetjats pogueren fugir, entrí peraven, els pagesos principáis de la muntanya ells l'agutzil Salva, el qual malgrat teñir la cara es congregaren i elegiren el fill d'en Sala perqué traspassada per una fletxa, que !i feu perdre un substituís el seu infortunat pare. ull, salva la vida. Els assaltants aconseguiren En aquesta reunió hi assistí el també célebre d'entrar a la casa i degollaren a tots aquells que Verntallat. Tornava a capitanejar els moviments trobaren, excepte el Veguer de Girona que s'en- deis remenees, queixós de la pérdua del titol no- dugueren presoner. biiiari de baró de Bas i d'Hosloles. El capitost Pere Joan Sala, després d'aquell A fi de comptes que no es va treure res es- cop criminal realitzat a Mieres continua fent de auarterant en Pere Joan Sala; la gresca torna a les seves. Es llanca amb els seus homes cap les comeni^ar. muntanyes i la Selva estimulat per I'ambició Mes tard, pero, es feren negociacions i ací deis feudals contra eis que obtingueren renyides van prendre part molt activa els de Mieres, diri- victóries. Pero com sia que els fets de Mieres gits per en Riera i en Grivé. Després de tres havien commogut la ciutat de Girona, s'aixecá mesos, el rei Ferran el Católic va signar la sen­ somatén contra els remenees d'en Pere Joan tencia arbitral, i per la qual es redimien els page­ Sala, i a la fi, fou derrotat per les forces reíais sos deis «mals usatges» {21-IV-148Ó), Ara es que el feren presoner prop de Llorona. Va ésser comengava a enfonsar el régim feudal. ésser tras.ladat a Barcelona, on paga tots els El Segle XVI arriba i les circumstáncies ha­ seus crims. vien canviat molt. Podem dir, en termes generáis, Fem un petit paréntesi per fer constar l'opi- que fou un segle tranquil i seré. Pero, en el se- nió de l'historiador Julia de Chia sobre aquest giJent, ¡a hi tornem a ésser. A mes de les cala- capitost remenea. Segons ell, el tal Sala no era mi tats ocasionades per les pestes i epidémies pas un guerriller d'empenta. Opina que la seva que sobrevingueren, els temps eren ^gitats i celebritat és deguda precisament a la famosa convulsos. 1 peí juny del 1640 esdevé la revolta

61 Can GoiL

de Barcelona i la mort del Virrei, fets que pre- va aconseguir entre Mieres í El Sellent j els fran­ cedeixen ía guerra de separado de Catalunya. cesas sofriren gran nombre de baixes. Ens manquen dades que es refereixin a Mieres I ¡a hi som arribats al 1314. Quan encara concretament durant aquesta época, pero cal Espanya sofría la ferída sagnant de la guerra suposar que molts deis seus veíns eren compre­ de la Independencia I tornava aquell reí desitjat sos a les lleves que es cridaven. peí poblé, Ferran VI lé, Pero aquest monarca El 1Ó54 els francesos s'apoderen d'en Bas, deixá un tríst record, puíx que llur regnat no va amb el consegüent trasbalsament per la comarca ésser gens constructíu, Aíxf ens trobem que al oloíina. I ja tenim estesa la guerra contra Fran­ cap de sis dies de la mort del reí, s'ínícia a Ca­ ca, Mes tard, la de Succesíó. Dues cases reíais talunya la Iluita armada a favor de D. Caries i en pugna, la de Borbó i la d'Austria i com és de contra Isabel [| ¡ la seva mare María Cristina suposar arreu hi van haver partidaris d'ambdues. Que n'exercia la regencia. Comencen les guerres Es de creure que la Garrotxa es decantaría tan- csriines i a Catalunya traba el Carlisme el seu mateix com la seva capital per l'arxiduc Caries mes ferm baluard després de Navarra i el país d'Austria, en defensa deis valors tradicionals Base. Lluítes ferotges que eníerboleixen la pau que es consideraven perduts si ocupava el tron deis camps. A íot aíxó, s'hi afegiren partides de d'Espanya Fellp d'Anjou. bandolers que foren causa de terror entre les gents senzílles de la muntanya, D'aleshores en<;á, el seguít de guerres contra Franca que tíngueren lloc, no deixá reposar els I succeínt-se els anys de Kuíta ideológica i olotins í llurs comarcans i així arribem al 1808. dinástica, ens trobem al 1868. Destronament L'sl^ament del 2 de maig a Madrid fa vibrar les d'lsabel II. Esclata la guerra civil dirigida peí gents de la muntanya que es disposen a deíensar duc de Madrid Caries Vfl i en aquesta destaca la patria amenazada per la invasió francesa. A la víla de Mieres. Pot ser no se sápiga gaire que Ban/oles pronuncia una patriótica arenga el Dr. ecí va teñir el seu Quarter General el cabdill Sa- Francesc Rovira, fill de Sant Miquel de Campma- valls. Els mierencs Huí taren en defensa de la jor, beneficiat del Monestir i ex oficial deis mi- Tradició. I és precisament envers d'un notable quelets, la qual arenga fou causa de qué nom­ fill de Mieres que volem centrar l'atenció. Es brases mierencs s'adherissin Iluitant amb gran tracta de l'il.lustre patrici Miquel Verdaguer valentía i heroisme per la independencia del Vila, Comanador de la Reial Ordre de Caries III país. Peí febrer del 1812, el canonge Revira, con- i condecorat amb la «Cruz Laureada de San vertit en Brigadier de l'Exérctt espanyol va si­ Fernando», de 1.^ classe, peí fet d'armes ocor- tuar el Régiment de Sant Ferran a la línia regut a Santa Maria de Ripoll. d'Amer a Mieras, en oposició deis moviments de Un jorn soleiat i fred del mes de gener, vam l'exércit francés. Les forces del Brigadier Rovira visitar la casa pairal del Dr. Verdaguer, nét del dispersaren una columna francesa i una partida procer carlí. Valtats de documents i cartes, fem de voluntaris afrancesats, menats per en «Bo- reviure els fets d'aquelles ¡ornades. Des de l'aco- quica» que volien arribar a Olot. La dispersió es llidora i tébia saleta contempiem la Serra de Fi-

63 Cüv Goii

nestres i Pu¡g Sa Llanca que es destaquen clara- anys, escrita de puny i lletra del senyor Verda­ ment retallades dins el quadre del firmament guer; «Regalo que me hizo S. M. el Rey Car­ ciar i nítid en aquesta diada gebrada de comen- los Vil en la visita que !e hice a Venecia el día caments d'any. Muntanyes que serven el record 27 de enero de 1898 llegamos con mi querido de la Historia, fidels al temps i les époques. A amigo D. Joaquín Llorens y salimos el día 5 de liur empara nasqué i visque en Miquel Verda- febrero a las 11 noche. El rey me regaló esta guer, empeltat de les virtuts de la gent de mun- aguja a la una menos cuarto antes de sentarnos tcnya i de la dignitat i espiritual sobrietat del a la mesa». csvaller espanyol. El piló de documents acrediten clarament els D'entre els documents que acrediten els as­ ascensos d'una vida militar dedicada a la causa censos i concesions otorgades, no volem ometre de D, Caries. Des del de sots-tinent d'lnfanteria el segijent, que transcrivim literalment: datat el 24 de desembre de 1872 i que signa el «Rég. n." 23. — En atención a los méritos y Comandant General Savalls, fins la comunicado servicios de D. Miguel Verdaguer y VÜa, Alférez del General Jefe deis Requetés, datada ja en el de Infant.'' del Batallón de Figueras y en especial segle actual {1.'^'' de maig 1920), la qual acre­ a los prestados en el ataque y toma de la villa dita l'ascens a Tinent Coronel de Cavalleria per de Ripoll, el día veinte y tres de Marzo último, te ésser compres en el Reial Decret d'Abril del ma- se confiere el nombramiento de Caballero de la teix any, tots els altres donen fe de les respecti- Real y Militar Orden de San Fernando de pri­ ves graduacions que graonadament va anar ota- mera clase. Lo que te participa para tu conoci­ tenint. El 15 de gener del 1901 se li concedeix miento y satisfacción: debiendo servirte de cre­

es el trágic desenlia^ de victimes que porta en sí tota guerra. Ai capdevali, els carlins foren venguts. Pero l'ideal peí que es varen jugar la vida va conti­ nuar ferm en els seus veritables defensora. Miquel Verdaguer va havor d'ernigrar a Fran- ga i poc després torna a Espanys, a la seva casa pairal de Mieres. Allí emprengué de noy la tasca, treballant en pro del tradicionalísme. Va prendre part molt activa a la campanya electoral de fi­ náis de seglo. Dístingides personalitats sol.licita- ven la seva influencia. Tenim prevés de la con­ fianza que en etl dipositaven tots els afectes a la Ccmunió Tradicionalista, si altra cosa no, ho demostren les cartes que l¡ foren dirigides. Re­ presenta al Carlisme a la provincia de Girona i especialmení a Olot, com a diputat provincial. En el plec de correspondencia esmeníada abans, es troba un munt de la referida a dftes eleccions. D'entre les cartes, n'hí ha del Marqués d'Aguilar, home de gran influencia dins del f'JI (lociimait qiíc a ere f Ufa a Miquct Vcrdugiicr camp Iliberal i contrincant poderos en aquells C orna iui (I (ir de la Ri'iu! O ni re de CQVIV.S l¡¡ dies del General Joaquim Llorens que presentava la seva candidatura per diputat a Corts en re­ presentado del districte d'Olot. Era l'any 1S9Ó. Miiquel Verdaguer treballá abrandadament en determináis. En aquest cas, el Mas Grívé ¡uga unió deis carlins per contrarrestar els mitjans principal paper. Ja hem vist com a la guerra deis de suborn uíilitzats per Marqués d'Aguilar. I a remencGs va ésser I loe des taca t pels esdeven i- la fí, Bconseguiren que triomfés la candidatura ments que s'hi desenvoluparen. Mes tard, en de Joaquim Llorens. desaparéixer del món deis vius en Grívé. la casa Els anys 1899 i 1900 foren anys de conspira- va anar a pública subhasta. I en aquesta ocasió cions. En Verdaguer es dedica incansable al seu fou adquirida peí primer Verdaguer que figura ideal, comprometent-se en gran manera, fins que ñ l'arbre genealógíc de la familia: en Joan. (Dot- el Capitá General de Catalunya s'entossudí a fer­ ze generacions anteriors a la del doctor Miquel io pres. A tal efecte posa en movimení la Guar­ Verdaguer Illa.). El mas Grivé, dones, passá a dia Civil de tota la provincia, pero el carlí va participar de les vicisituds d'aquesta familia. I a escapolir-se'n i travessá la frontera francessa. l'época de roitima guerra carlina torna a ésser escenari destacat per la intervenció activa del Passá el temps i altra vegada torna a Es- seu propietari Miquel Verdaguer i Vila, per tal panya. Novament s'afincá a la casa pairal de com la pesó a disposició de la causa. No va ser­ Mieres. Ara bé, els últims anys de la seva vida vir tan sois per realitzar reunions i possible hos- ja s'establí a la llar actual deis Verdaguer: Can tatge de carlins. També la casa era molt ade­ Gou. Tot esguardant la Serra de Finestres desde cuada per a refugiar-s'hi quan tocaven les de la terrassa, quantes vegades degué assaltar-li la perdre, puix que com tota edificsció antiga i a migranya d'aquelles dates heroiques que tan pre- pagés, comptava amb bons amagatalls. gonament havia viscut. D'en^é de I'adquisició esmentada, els Verda­ Finestres! Quins records mes vius! guer esdevingueren Grivé, i per ac|uest nom, Els vessants escabrosos i poblats de la mun- mes que peí propí, se'ls anomenava. tanya de Finestres semblen expressos per les En el Ilibre «La guerra civil de Cataluña» de Iluítes de guerrilles i emboscades. I a fe que va Joaquim de Bolos, esmenta l'animació que la complir sobrerament tal missió. vila d'Olot presentava quan les forces del Gene­ Es probable que cap [-Hospital de sang hagi ral Savalls es feren amb la cíutat. Parla deis bons estat mai tan ben situat com aquell que les tre­ records d'aquella época i de les estones agrada­ pes de D. Caries instal.laren al Santuari de la bles que els joves oficiáis van gaudir. N'anome- serra. Qui seria el valent que gosaría arribar-hi na alguns {tots son noms coneguts deis olotins) si des de dait els abrasarien de metralla? i entre ells en Grivé de Mieres, que no és altre Trasl.ladem-nos a aquells anys a la plai;a de que Miquel Verdaguer i Vila. Afegeix: «Estos Mieres quan arriba el General Savalls i la seva buenos retos eran interrumpidos cuando había escolta amb tres pressoners: l'alcalde d'un poblé alguna alarma i debía marchar algún batallón de de l'Empordá ¡ dos propletaris que s'havien ne- vigilancia, pues las tropas no salieron de Gerona gat a pagar els impostos exigits. El Quarter Ge­ por más de un año...». neral de la Intendencia Carlina era instalJat a I així el transcurs deis dies. D'una banda, la plaga Major. Allá foren entregáis al capitá que l'entusiasme i euforia de les victóries. De l'altra, es féu carree deis detJnguts.

64 La vi la de Mieres, bullía d'animació. Arreu Aigú ha parlat encara, del possible entroncá- es trobaven soldats, els uniformes i boines ver- ment familiar amb Mossén Cinto Verdaguer. I melles deis quals formaven un bell quadre de ens assabentem del desig expressat per d. Lluís color dins el marc meravellós del verd ¡ ocre de Fort Planaferrana, intím amic de l'avi Verdaguer llurs camps i muntanyes. i del gran poeta cátala, que aquest ¡a malait, volia acabar els últims dies de sa vida vora en Els empordanesüs foren conduíts a Can Rei- «Grivé». No s'arribá a portar a cap; sembla que xach, notable masía de Tentorn convertida en el Bisbe Morgades s'oposa a fi de no comprome- presó, on hi havia gran nombre de presoners tre a Miquel Verdaguer, a causa de les malaura- que esperaven ésser rescatáis. Mes tard els tras- des circumstáncies en qué es t roba va mossén Hadaren a Santa Maria de Finestres. L'ascensió Cinto psr rao de les injuríoses faltes que se li fou treballosa. Per arribar a aquells alts cimadals atribuiren. hagueren de travessar els abruptes garrotxers. Dies després, mitjani;ant el rescat demanat, els En aquest breu resum de la historia de Mie­ presoners foren retrets ais pobles d'on pro- res, sembla oportú d'esmentar alguna de les da­ cedien. das tretes del Ilibre «La última guerra carlista en Gerona y su provincia» de Josep Grahit i L'ermita de Finestres, convertida en hospital Grau, i que es refereixen a la vila i les seves de sang deis carlins, serva la dolcesa d'aquella contrades, per tal de refort;ar el testimoni deis dama amcroslda que en tot moment fou la In­ esdeveníinents ais quals ens hem referit. fanta donya Maria de les Neus, capitana de l'exércit de la Tradició al Centre i Catalunya, que amb el seu espós don Alfons Caries, General en Any 1872 cap, hi romangueren diversos dies. Ella fou sem- pre l'afectuosa infermera que guarí els ferits i Dia 17 juny: «En Santa Pau, el «Estudiant o la germana comprensiva i amable vers els pre­ onclet» de Estartús, acompañado de 90 carlistas, soners. hizo derribar el árbol de la libertad y formar L'estada deis Infants a Finestres resta per­ con él una gran cruz que fue colocada en el mis­ petuada en una lápida amb la inscripció: «En el mo sitio que aquél ocupaba». mes de enero de 1873 se hospedaron en el San­ Dia 1er. de juliol: «Según noticias recibidas, tuario Alfonso Carlos de Borbón y Austria-Este los carlistas habían establecido en Mieras su y su esposa doña Nieves de Borbón y de Bra­ cuartel general, en cuya población había de 700 ga nza». a 800 soldados adictos a Carlos Vil que estaban ejecutando algunas obras de fortificación». Retornem a la realitat i ens adonem que en­ cara hi som a la terrassa de Can Gou. El record Dia 4 de setembre: «Savalls con sus hombres, del veterá «Grivé» ens fa mirar cap a la dreta. estuvo en La Pina, pasando sucesivamente por Llunyá, el Collet de Colitzá. També el! guaitaria Las Presas, La Cot, y Santa Pau, llegando a Mie­ sovint l'escenari de l'acció guerrera que atlí es ras perseguido por una columna». desarrolla: el célebre «foc de Mieres» i recor­ Dia 20 de setembre: «Salió Savalls en direc­ daría el trágic final de les hosts carlines derro- ción a Santa Pau, a cuya partida se le agregó tades per les columnes del General Governamen- «Xic del Sallent», con los suyos, en número de tal Cabrinety, I aquella arribada del cadáver del 200, y además Auguet con 300, que Iba en la Coronel Frigola que havia sortit de Mieres ¡un- misma dirección, encaminándose al Cuartel Ge­ tament amb el General Savalls i les seves tropes neral de Mieras». a l'encontre de Tenemic. Les tres ferides mortals Dia 13 desembre: «Estando Cabrinety en que rebé el valent coronel el deixaren atuTt ais Olot, supo que la «facción» dispersa, reuníanse peus deis governamentals ¡ allá mateix morí. El en Mieras, a donde dirigióse pasando por San carregaren sobre una muía que el porta a Mieres Esteban de Bas y Santa Pau. En Mieras sostuvo i al capvespre d'aquell dia rebia sepultura a! ce- fuego con los «facciosos» mandados por «Ba- mentiri de la vila el militar carli. El record deis rrancot» los que huyeron dejando cuatro prisio­ tristos episodis de la guerra, reviscuts diaria- neros y efectos.» ment tot albírant les históriques muntanyes, degueren entelar la pau deis últims anys del vell cavaller de la Tradició. Any 1873

El Dr. Verdaguer ens assenyala un lloc invi­ Dia 10 de gener: «A las 6,30 salió de Olot la sible darrera la muntanya. Amb la Jmaginació columna Cabrinety por la parte de Santa Pau. ens transí.ladem a Can Badia, on es replegaren Como los carlistas estaban en Mieras, en núme­ les tropes carlines en retirada aquella nefasta ro de unos 1.000, encontráronse ambas fuerzas diada per unir-se al General Savalls, acampat ais por el lado de Sallent, oyéndose hasta las 12 un vessants de Finestres. vivo tiroteo. Agrada sentir parlar de l'avi, aquest home Las fuerzas carlistas eran las de Savalls, Fri­ que d'una hora lluny s'endevina apassionat pels gola, Bosc y parte de Auguet, y ocupaban las al­ seus avantpassats i es complau amb l'aportacíó turas de la torre de Sallent y Montasil y las casas del seu poblé natal a la historia de la patria. Puigmolí, Blachs y Samata, Corps y Talaya.

65 Los carlistas tuvieron ocho muertos, entre Any 1874 ellos Frigola y varios heridos; se les hicieron seis prisioneros y perdieron seis fusiles, seis cananas Dia 24 juny: «Pernoctó en Bañólas y Corne­ y dos caballos. lia el grueso de los carlistas, saliendo a Is ma­ La tropa anotó la muerte de un soldado, do­ drugada para BesalO y Mieras». ce heridos, dos de ellos de gravedad, y quince Día 8 d'octubre: «El Coronel Fuentes, en las contusos. alturas de Finestres, alcanzó a la ronda carlista Entraron en Olot ó carlistas, y en el barrio mandada por el Comandante de armas de Cor­ de San Miguel algunos más. nelia, José Junquera, que vagaba por los pueblos de aquella comarca exigiendo la contribución. Continuaban los carlistas apoderándose de Poto el fuego, destacó la vanguardia de la co­ la correspondencia que iba dirigida a Olot. lumna formada por tiradores escogidos. Resul­ En Santa Pau había el cabecilla Castells con taron tres carlistas muertos, siendo uno de ellos 200 hombres y se esperaban muchos mas así el propio comandante de armas». como a Tristany. Suponíase iban a recibir al príncipe Alfonso, hermano del «Terso». Dia 18 de febrer: «Los carlistas se habían posesionado de Santa Pau. La columna de Ca- I per finalitzar aquesta breu historia d'un brinety los atacó a la bayoneta. Hubo fuego de rgcó de la Garrotxa, volem destacar una nota cañón y de fusilería. Los atacados tuvieron nueve prou simpática de tintatge de I legenda: Diuen muertos y se les hizo cinco prisioneros. La fuer­ que a la muntanya de Finestres, lloc de Pedrés za atacante sufrió nueve heridos leves y 19 Picades, .s'aplegaven sovint, per tractar de llurs COJitUSOS». assumptes, els Barons de Santa Pau, Falgons, Dia 23 de febrer: «Todos los grupos carlis­ Besalú i Granoliers de Rocacorba. Les xerrades tas, excepto el de Savails, iban en dirección a solien ésser de llarga duració i és natural que Santa Pau, escoltando a su capitán general ris quatre barons ho féren sentats. Dones bé, Alfonso de Borbón y de Este, acoinpañado de su malgrat el pas deis anys, la muntanya servava amazona consorte y del Estado Mayor, compues­ encara els seients i la taula, generalment anome- to de nueve o diez jefes muy bien dispuestos y nades «deis barons»». Mes ¡a no hi son en el lloc armados». primitiu. El doctor Verdaguer, sense esporu- Dia 8 d'abril: «Cabrinety batió y persiguió, guir-se per la costosa empresa, es proposá de durante más de tres horas, a la partida de trasl.Iadar els pedregosos «mobles» a casa seva Bosch, compuesta de 240 hombres, en la mon­ i ho aconsegui. A l'arbreda existent darrera l'e- taña Puig Rodó, cerca de Castellfullit, ermita de difici, sobre un tronc gegant serrat, hi trobem San Julián, Santa Pau e inmediaciones de Mieras, la taula i els quatre seients. Si els esperits deis causándole 15 muertos, gran número de heridos, barons senten desde l'altre món desigs de reu- además de perder armas, municiones, etc. La nir-se, no hauran d'anar ara tan lluny i restaran tropa tuvo seis heridos, entre estos, dos capita­ mes ben acomodats a l'ombra de la boscúria de nes levemente, un teniente grave y ocho con­ Can Gou que quan ho féren dait la serralada, tusos». revestits de carn mortal.

Ltt tpiílo i rh fsciciilft f/f/.s /¡ttali-r ¡íaroiiH