Opinió / El Pehoc: De La Resistència a Les Perspectives De Futur

Home , Santa Pau

ciutat, patrimoni, memòria núm. 28 / Olot, desembre 2008 Coordinació: Antoni Mayans i Xavier Puigvert • Edició: Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i Arxiu Comarcal de la Garrotxa OPINIÓ / EL PEHOC: DE LA RESISTÈNCIA A LES PERSPECTIVES DE FUTUR

Aquest any el Patronat d’Estudis (editada per la Diputació de Girona), i històric, per donar sortida a totes Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) referent historiogràfic de la comarca les inquietuds que es manifestin en el fa 75 anys. Per arribar a aquest punt pel nombrós grup d’historiadors i nostre entorn. Aquestes són les nostres ha hagut de superar molts obstacles i membres d’altres disciplines; continua prioritats. En aquest sentit, estem molt dificultats. És, doncs, una entitat que col·laborant amb la FES en els cicles satisfets (no s’ha de confondre amb el ha sabut mantenir una resistència tos- de xerrades anuals (portant a Olot els cofoisme autocomplaent) pel volum suda al llarg d’aquest llarg període, al- millors especialistes) i amb les institu- i la qualitat de treballs que cada any ternat per moments de més i de menys cions locals per fomentar la recerca s’editen a la nostra ciutat i comarca. activitat, adaptat a les circumstàncies entre els alumnes de batxillerat. Es Olot (i la Garrotxa) és el que és. No polítiques, socials i culturals de cada mantenen els Annals del Patronat com tenim estudis superiors ni universi- moment. De fet, i després de la refun- a estendard, autèntica finestra per pu- taris. Els nostres alumnes marxen a dació als anys 70 (de la mà de Josep blicar treballs i recerques de temàtica formar-se a altres ciutats i només una M. de Solà-Morales) va caldre tornar molt variada. Continua col·laborant petitíssima part d’ells torna. Amb a replantejar les activitats del PEHOC amb altres entitats, com la Fundació aquest condicionant i amb les eines de en els inicis del segle XXI (en aquest Josep Irla (biografia d’Antoni Dot), o què disposem hem estat capaços, entre cas dirigit per Jordi Pujiula), definint en l’organització d’una Jornada sobre tots, de mantenir un nivell comparable les noves prioritats i actuacions. Memòria Històrica (amb la Coordi- a d’altres comarques que tenen més Com a resultat d’aquesta nova nadora de Centres d’Estudi de Parla recursos que nosaltres. Per posar un orientació s’ha aconseguit la recu- Catalana i el Memorial Democràtic) exemple kennedià, cal que tinguem peració dels Annals del Patronat (ha el proper 13 de desembre o en un molt present que no és tan important sortit ja el número 19), l’inici de cata- nou cicle sobre els primers anys del allò que les institucions poden fer logació dels arxius municipals (en col- Franquisme (entre l’octubre del 2009 i per nosaltres com saber què podem laboració amb el Consell Comarcal), el juny del 2010, amb la FES) o prepa- fer nosaltres mateixos per millorar la cursos d’història de la Garrotxa (dins rant l’exposició itinerant sobre el 200 nostra pròpia situació. Hauríem de ser de la programació de la FES), les Jor- aniversari de la Guerra del Francès capaços de crear dinàmiques positives, nades de febrer de 1999 al voltant de (amb el Patronat Francesc Eiximenis i superar actituds autodestructives que la Fi de la Guerra Civil, les xerrades al de la Diputació de Girona i el Museu limiten les possibilitats col·lectives. voltant dels 75 anys de proclamació de Comarcal). L’autocrítica, sempre, però que no ens la II República o la col·laboració amb Des del PEHOC, en una previsió porti a la paràlisi. els ajuntaments d’Olot i de Santa Pau de futur immediat, considerem que és Amb alguns dels treballs que per celebrar els premis a Treballs de necessari continuar enfortint els canals s’han comentat una mica més amunt Recerca Salvador Reixach (van vuit de col·laboració amb altres entitats es demostra que és possible fer bé la convocatòries). culturals i de recerca i garantir les feina quan es creu en les pròpies pos- En l’actualitat, el PEHOC ha publicacions que estimulen la inves- sibilitats. estat la peça clau per als treballs de tigació, la recerca i la divulgació del JESÚS M. GUTIÉRREZ redacció de la Història de la Garrotxa nostre patrimoni cultural, geogràfic Vicepresident del PEHOC

ANIVERSARI / CENTENARI DEL CONCURS LEXICOGRÀFIC Amb el doble objectiu de contri- van ajudar a finançar els quinze premis buir a l’Obra del Diccionari Català que del cartell, que incloïa vocabularis que impulsava el lingüista i folklorista ma- anaven de la medicina a la molineria nacorí Antoni M. Alcover i d’aplegar passant per la confiteria, el tèxtil, les col·leccions de paraules pròpies de l’agricultura, la construcció, la metal- la comarca olotina, el juliol de 1908 el lúrgia o l’herboristeria. Centre Catòlic d’Olot va convocar un Malgrat el poc temps disponible concurs lexicogràfic de la llengua ca- (dos mesos), el concurs comptà amb la talana. Institucions com l’Ajuntament participació de més de trenta treballs. d’Olot, particulars com el diputat a La festa de lliurament, celebrada el Corts Pere Llosas i l’industrial Frederic 20 de setembre a l’Escola Pia, des- Batlló, publicacions com El Deber i El cobrí entre els guanyadors els noms Fluvià i associacions com la Joventut de Francesc Fontfreda, Josep Danés i Tradicionalista i el Sindicat Agrícola Torras i Josep Berga.

1 REPERTORI DE FONS / BREVIARI DOCUMENTS DELS GREMIS OLOTINS A L’ACGAX Aquest mes de novembre, s’han oficis, i se’n van fundar fet públics els veredictes de les Be- de noves fins ben entrat el ques Ciutat d’Olot de l’any 2008 segle XIX. per a projectes d’investigació que Per a l’estudi de les convoca l’Ajuntament d’Olot. El confraries olotines, doncs, jurat de la Beca de Ciències Socials tan sols disposem de docu- i Humanes Ernest Lluch ha decidit ments esparsos, fragments atorgar el guardó al projecte Joan que havien integrat els ar- Teixidor, crític d’art. Escriure en anys xius de cadascuna d’aques- turbulents (1931-1955), l’autor del tes i que es van dispersar qual és Albert Batlle Carreras. D’al- en el moment de cessar les tra banda, la Beca d’Investigació en activitats. Alguns d’aquests Ciències Naturals ha estat adjudicada fragments es poden consul- al projecte La Radiació Gamma a la tar a l’Arxiu Comarcal de Zona Volcànica de la Garrotxa, de la Garrotxa (ACGAX). Victòria Moreno Baltà. En primer lloc, dins ••• la secció de Fons d’asso- Sorprenentment en una vila de ciacions, s’han conservat cinc llibres i Dos historiadors de l’art han forta tradició artesanal com és Olot, diversos papers solts de la confraria de donat a conèixer noves dades so- els fons que permeten estudiar les Sant Esteve dels paraires de draps de bre elements artístics del segle XV confraries gremials (les agrupacions llana entre 1581 i 1832. Destaquen, a la comarca de la Garrotxa en el professionals de menestrals sota l’ad- per la informació que contenen, un quaranta-novè volum dels Annals vocació d’un sant patró amb finalitats Libre dels actes, crides y altres títols de l’Institut d’Estudis Gironins, que corporatives) són gairebé inexistents. fehents per la confraria del gloriós acaba d’aparèixer. Pere Freixas hi pu- Aquesta circumstància explica que els protomàrtir Sant Steve y offici de pa- blica un contracte de l’argenter gironí historiadors que han volgut centrar raires de la vila de Olot (1634-1726) Narcís Coromina per fer una creu per els seus estudis en aspectes laborals i un Llibre ahont se an notat y se no- a l’església parroquial de Ridaura, el i associatius de la societat olotina en teran los asuntos del gremi de parayres 1440, totalment inèdit. Per l’altra, el passat hagin vist molt limitades les (1697-1807). Tot i que van ser donats Joan Valero ha localitzat importants opcions d’investigació. a conèixer per Joaquim Danés i Torras, dades sobre encàrrecs a mestres giro- Fins i tot, els orígens d’aquestes encara resten pendents d’estudi. nins per a diversos indrets de la co- associacions són difícils d’establir. En També dins la col·lecció de docu- marca. Cal destacar la informació so- època medieval, les primeres confra- ments de l’Arxiu, es conserva el Llibre bre tres retaules desconeguts sorgits ries que apareixen a mitjan segle XIV d’actes i ordinacions de la confraria de dels tallers dels escultors Borrassà: tenen una finalitat purament religiosa Santa Llúcia dels sastres i calceters de per a Sant Pere de Montagut (1414); i acullen veïns de diferents ocupacions. la vila d’Olot (1581-1642), amb el re- Sant Esteve d’Olot (1423) i Sant No és fins a la segona meitat del segle gistre número 2. Es tracta d’un volum Privat d’en Bas (1435). Així mateix, XV que els col·lectius de teixidors i procedent de l’antiga Biblioteca Muni- Valero ha pogut documentar l’esta- paraires, els més nombrosos, es co- cipal que documenta una de les diver- da de l’escultor Pere Oller a Besalú, mencen a associar per regular alguns ses etapes d’aquesta associació profes- entre 1415 i 1419, durant la qual va aspectes de l’ofici, en plena crisi pro- sional i benèfica dels sastres, calceters, esculpir un escut d’armes per al casal ductiva i comercial. Un privilegi de pellers i caputxers. Gil Vidal i Forga el dels Alemany de Bellpuig, a Tortellà, Ferran II, expedit el 30 de setembre va aprofitar per a la redacció d’algunes i segurament va elaborar el relleu de 1498, es pot considerar el tret de pàgines del seu llibre L’evolució social funerari del jurista Pere de Rovira sortida dels gremis locals. La disposi- a Olot (Olot, 1937) i en va publicar un (†1417), a Sant Vicenç de Besalú. ció posava sota la tutela dels oficials parell d’assentaments. ••• reials a Olot “los confrares de les con- Els diversos documents conser- frarias dels oficis que són en dita vila” vats recullen el funcionament habitual El passat mes de setembre Jordi i els concedia permís de lliure reunió i d’un gremi antic. S’hi poden trobar Esteve Rubió va presentar a la Uni- de presa de decisions. Sembla que els exemples de nomenament dels càrrecs versitat de Girona el seu treball per primers a acollir-se a aquest marc legal directius; normatives per assegurar la a l’obtenció del DEA Exilis oblidats favorable van ser els paraires –una re- qualitat dels productes elaborats pels de la guerra civil. L’ofensiva del poder ferència posterior fixa l’aprovació dels agremiats; denúncies d’artesans que de pròfugs i fugitius de l’Espanya re- seus estatuts i ordinacions el 29 d’abril actuaven al marge del col·lectiu... publicana després de l’entrada de les de 1499–, seguits en el decurs del segle També hi ha mostres de com es fixa- tropes franquistes a Olot. L’historia- XVI per les confraries de Sant Marc, ven aspectes com ara l’obligació dels dor olotí estudia els mecanismes que dels blanquers i sabaters; Sant Eloi, pabordes d’examinar només aquells condicionen l’arribada al poder local dels ferrers; Santa Llúcia, dels sastres; aspirants al grau de mestre casats i d’un grup de persones marcades per Sant Josep, dels fusters, i del Sant establerts a la vila o la regulació dels l’impacte de la guerra civil, dels quals Esperit, dels teixidors de llana. Pos- drets de les vídues i els orfes dels asso- recorre la trajectòria vital. Una còpia teriorment, algunes es van refundar, ciats a continuar l’ofici dels difunts. del treball es pot consultar a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. sota altres advocacions o reagrupant XAVIER PUIGVERT I GURT

2 COL·LECCIÓ LOCAL

MONOGRAFIES ARTICLES “La Garrotxa”, dins Pere CANTON, Història de l’Associació Arqueolò- COLLDECARRERA, Joan, BASCOMPTE, Jordi, gica de Girona, 1972-2008, Giro- Des de la meva cel·la als meus ger- “Plant-animal mutualistic net- na: Associació Arqueològica de Gi- mans en la fe: 365 reflexions, Olot: works: the architecture of biodi- rona, 2008, p. 132-138. El Carme, 2008, 160 p. versity”, Revista de la Real Aca- GIRONA, Ramon, demia de Ciencias Serie A Mate- “La visió de la ciutat en dues pel·lí- CONSTANS, Joan, mática, núm. 101, 2007, p. 221- cules de Frank Capra i Harry El vent de l’infern, Barcelona: Bar- 223. canova, 2008, 326 p. Langdon: The Strong Man i Long BASCOMPTE, Jordi et al., Pants”, dins Cinema i modernitat: GIRONA, Ramon, “Build-up mechanisms determining les transformacions de la percepció, Frank Capra, Madrid: Cátedra, the topology of mutualistic net- Girona: Fundació Museu del Cine- 2008, 416 p. works”, Journal of Theoretical ma, 2008, p. 191-199. Biology, núm. 249, 2007, p. 181- GIRONA, Ramon, GIRONELL, Martí, 189. “Els colors del camaleó”, Tretze La venjança del bandoler, Barce- BASSOLS, Emili, Vents, núm. 866, novembre 2008, lona: Columna, 2008, 330 p. “Els volcans salvats”, Revista de Gi- p. 6-7. rona, núm. 251, novembre-desem- HIDALGO, Jordi i HARTMANN, bre 2008, p. 60-65. Daniela, “Besalú, una villa condal en La Gar- “Intervención en una masía (La rotxa”, Raíces. Revista judía de cul- Garrotxa, Girona)”, On Diseño, tura, núm. 76, 2008, p. 10-12. núm. 290, 2008, p. 178-189. BUSQUETS, Joan, LLONGARRIU, Marissa, “Els inicis d’uns moviments cris- “El Museu dels Volcans de la tians seglars animats pel Dr. Damià Garrotxa”, Escola Catalana, núm. Estela”, Annals de l’Institut d’Estu- 43/448, 2008, p. 45-47. dis Gironins, vol. XLIX, 2008, p. LLOVERAS, María José, 37-57. “Excavacions a la plaça dels Jueus BUXÓ, Ramon i CANAL, David, de Besalú (Garrotxa)”, dins Tribu- “L’agricultura i l’alimentació ve- na d’Arqueologia 2007, Barcelona: getal”, Quarhis. Quaderns d’Ar- Generalitat de Catalunya, 2008, p. queologia i Història de la Ciutat 289-307. de Barcelona, núm. 4, 2008, p. MURLÀ, Josep, 54-56. “Els vincles garrotxins de Manuel Saderra”, La Comarca d’Olot, GUARDIOLA, Gaspar, CANAL, Jordi, núm. 1.469, 20 novembre 2008, Les escrivanies i notaries de la “Homenatge a Girona: Pérez Gal- p. 32-33. Garrotxa (segles X-XX), Sant Joan dós, Gerona i els setges”, Revista les Fonts: Edicions Ecuador, 2008, de Girona, núm. 251, novembre- PUJIULA, Jordi, 159 p. desembre 2008, p. 92-97. “Les topografies mèdiques d’Olot”, Dibuixos dels signes i il·lustracions a cura Revista de la Reial Acadèmia de de Josep Oliveras. CANAL, Jordi, Medicina de Catalunya, núm. 23/1, “Repensar la historia de la contrar- Jardín de María plantado en el Prin- gener-abril 2008, p. 18-23. revolución en la Europa del siglo cipado de Cataluña (Girona, 1772). XIX”, dins El carlismo en su tiem- SADERRA, Manuel, (Edició facsímil dels capítols del po: geografías de la contrarrevolu- “Manuel Saderra i Puigferrer per… bisbat de Girona), Girona: Diputa- ción. Actas de las I Jornadas de Es- ell mateix”, La Comarca d’Olot, ció de Girona, 2008, 157 p. núm. 1.469, 20 novembre 2008, Descriu els santuaris marians dels Arcs tudio del Carlismo, Pamplona: Go- (Santa Pau), el Collell (Sant Ferriol), Elena bierno de Navarra, 2008, p. 19-24. p. 29-32. (Sant Aniol de Finestres), les Encies (les FREIXA, Montserrat, SELLES, Narcís, Planes d’Hostoles), el Mont (Albanyà), les “El fons d’art d’Afers”, Afers, núm. Olletes (la Vall d’en Bas) i el Tura (Olot). “La muralla del segle XVI de la vila de Mataró (Maresme)”, dins Tribu- 60, 2008, p. 497-516. NOGUÉ, Pep, na d’Arqueologia 2007, Barcelona: SELLES, Narcís, Ca l’Eudald: Memòries culinà- Generalitat de Catalunya, 2008, p. “Pierre Restany i Alexandre Cirici. ries d’un cuiner de la Cerdanya, 309-323. Dos crítics d’art del seu temps”, Girona: Àgora Recordis Edicions, Mirmanda, núm. 2, 2007, p. 51-59. 2007, 140 p. GALOFRÉ, Jordi, “Pescar sardanes a la postguerra” SERÉS, Francesc, PUJOLAR, Maria, [Manel Saderra i Puigferrer], Revis- “La Garrotxa o qualsevol altre lloc”, Recull de poemes, Olot: Parejoart, ta de Girona, núm. 251, novembre- Revista de Girona, núm. 251, no- 2008, 98 p. desembre 2008, p. 54-58. vembre-desembre 2008, p. 122-123.

3 NOTÍCIA D’OLOT / LES GRANS CIUTATS DE CATALUNYA

MARGARIDA CASACUBERTA No és fins després del desenllaç de la Primera Guerra Uns aires favorables al catalanisme regionalista pro- Mundial que tornem a trobar un monogràfic sobre la ciutat tagonitzen també els articles d’Antoni de Bolòs sobre “La d’Olot a la premsa diària d’abast català. El 9 de setembre regió volcànica”, de Celestí Devesa sobre “Arqueologia de 1919, amb motiu de la inauguració del Casal Català, La olotina”, de J. Bigorda Junyent sobre “L’Olot literari”, de Veu de Catalunya dedica la doble pàgina corresponent a la Josep M. Capdevila sobre “Les noves indústries olotines”, nova secció titulada “Les grans ciutats catalanes” a Olot. De de Francesc Vayreda sobre l’“Esperit artístic olotí” i de la inauguració de l’entitat, vinculada a la Lliga Regionalista, Jaume Tena sobre “Olot, base de turisme”, article, aquest en va parlar l’endemà, 10 de setembre, Josep Berga i Boada, últim, que surt publicat l’endemà acompanyant la ressenya que va destacar “la consagració eterna d’aquesta ciutat com de Berga i Boada. En tots s’hi respira, enmig de l’inevi- a catalana, que no vol imposicions, ni vol ser escarnida, ni table cofoisme propiciat pel mateix encàrrec periodístic, insultada” i, sobretot, l’“esperança que Olot arribi ser la una intensa sensació de desconcert pels canvis importants capital del nacionalisme muntanyenc”. que experimenta la societat olotina en l’àmbit industrial i Amb una fotografia panoràmica de la ciutat que uni- la necessitat imperiosa de trobar-hi solucions. Les que es fica les dues pàgines i dues fotografies més de petit format proposen a la doble pàgina de La Veu tenen a veure amb que mostren detalls significatius de la ciutat –l’interior de l’explotació del mite del paisatge olotí: en primer lloc, la la Biblioteca Popular i una pintura d’Iu Pascual–, Olot és transformació de les indústries “caduques” en “indústries presentada al conjunt de Catalunya a través de diferents artístiques” com “les arts del llibre, fusteria o forja” aprofi- plomes olotines simpatitzants del projecte regionalista. En tant la direcció de l’Escola de Belles Arts per Iu Pascual; en primer lloc, la de Josep M. Masramon, que signa com a di- segon lloc, l’atracció del turisme. Si Capdevila, per la seva putat de la Mancomunitat de Catalunya per Olot-Perpinyà i banda, argüeix que aquesta fóra no només “una solució al escriu sobre l’estat actual de la política a Olot. A diferència problema econòmic olotí, sinó també (...) una solució (...) de 1914, quan es va celebrar la diada nacionalista, ara la real problema espiritual del treball, que és tal volta el que alitat olotina no sembla, ni de lluny, tan idíl·lica. Masramon s’agita en el fons dels problemes socials que violentament assenyala les dificultats que ha tingut el “nacionalisme” per agiten el món modern”, per l’altra, Tena es lamenta que “la canviar la inèrcia d’una política fonamentalment oficialista construcció de la carretera de Pau de Segúries a Olot estigui –és a dir, espanyolista– i fa una referència molt especial a eternitzant-se, i que el ferrocarril d’Olot a Torelló estigui l’ascendent que sobre la política olotina té la Unión Monár- sols en la ment dels homes.” quica Nacional i la “colla d’En Pons, Llosas i companyia”, Me n’oblidava: un poema dedicat “A la Verge del Tura” presentats com a “mecenes” o cacics locals. de Jaume Bofill i Matas ho beneeix tot plegat.

VERBI GRATIA / METÀFORES EN TEMPS DE CRISI JOSÉ LUIS BARTOLOMÉ L’abús d’eufemismes per part de la classe política per vitamines al llenguatge, a més de constituir petites càpsules edulcorar la moral dels ciutadans davant de situacions de d’enginy. Els titulars de premsa (per raons d’espai sintètic) preocupació general resulta paternalista i ridícula. Conven- són un terreny adobat per al seu conreu: “Els pantans surten çuts que el mot “crisi” defineix una catàstrofe (un terme de l’UVI” explica l’efecte guaridor de les pluges de primave- mèdic que ara, com abans en grec i llatí, descriu una situació ra sense recórrer a oracions subordinades. El mateix passa de mutació per empitjorar o per millorar!), els mitjans ens amb les endometàfores: “El traspàs de rodalies RENFE en han obsequiat amb més sinònims sobtats (desacceleració, punt mort”, “Fregant el pal” (la moció de censura contra recessió…) que pretendents pugui tenir una vídua rica. Joan Laporta). Memorables són les “captacions puntuals”/”transferències” En la premsa local costa trobar metàfores al capda- d’aigua del conseller Baltasar o els “desafectes” catalans vant de les notícies: “La Garrotxa sota control” (segons els que predica Montilla envers l’estat central. Han esdevingut Mossos d’Esquadra), “Ajuntament i accionistes lidien per comunes les expressions “classes desafavorides” (pobres), la plaça de braus” (olé per aquesta endometàfora!), “Les “reajustament de preus” (pujada), “regulació de l’ocupació” empreses de cotó de la Garrotxa miren a la Xina” (l’indret (reducció de plantilla/acomiadament), “deslocalitzacions”, idoni per portar-hi la producció), “Tempesta de gols al etc. La semàntica d’una paraula és neutra per se: els efectes camp del Sàbat”. Gastem un excés de sobrietat, que con- eufòrics s’esvairan entre la tercera edat (la vellesa) si es pro- trasta amb el poder conatiu de les metàfores bancàries que met un “reajustament” de les pensions del 6% en comptes llegim als aparadors d’aquests establiments locals: “Vingui a d’una “pujada”. Quan parlem de la “lluita contra l’atur” cal Caixa Girona i tregui tot el suc dels seus estalvis”, “La teva imaginar-se unes armes metafòriques diferents de quan es nòmina està de viatge”, “Desperti els seus estalvis”, “Si la combat contra la droga o el frau fiscal. El famós pla de rescat vida puja… Per què no aprofitar-ho?”, “Hi ha inversions de l’economia ianqui (bailout) sona més heroic que allò que que mereixen ser capturades. Fes la teva millor captura”. realment representa: l’espoli fiscal del modest contribuent. Metàfores paradoxals com a cura homeopàtica. El Clarament, prefereixo la metàfora com a eina de co- Roto proposava en un dels seus acudits gràfics tres mètodes municació, molt més eficaç, i per això he celebrat la publi- per sortir de la crisi: I. Hacerse rico; II. Hacerse aún más cació d’un llibret tan sucós com el de Jesús Tusón Això és (i rico; III. Salir corriendo. Dit en plata, aplicar la tècnica que no és) Allò: les metàfores formen part de les nostres vides Jesse James i el seu deixeble espanyol més cruent El Solita- quotidianes, la seva estructura condensatòria ens ajuda a rio anomenarien “expropiar bancs” (robar-los); un missatge evitar la confusió, fent fàcil el que tira a difícil i familiar que desaprovo en temps d’advent nadalenc, període de ban- el que sembla estrany. Crec, aleshores, que aquestes figures dera blanca, d’àgapes i regals (si escau, menors) i de sursum del llenguatge són més democràtiques, afegeixen color i corda (amunt els cors).

4 DEL DINOU AL VINT-I-U / LES CAIXES

JOAN BARNADAS ([email protected]) Últimament obrir el diari fa mitja por. Cada dia tan- cessitada, sense cap control. Es va optar per la beneficència: quen empreses i són més els treballadors que es queden es va crear la Conferència de Sant Vicenç de Paül i després sense feina. Per sort, hem sabut configurar un estat del el Pa de Sant Antoni. benestar que ajudarà aquests ciutadans a fer més passador Els conflictes laborals dels primers anys del segle XX, aquest tràngol. i sobretot la Setmana Tràgica de l’estiu del 1909, varen Però no ha estat sempre així. No fa tants anys, els convèncer els polítics olotins que alguna cosa s’havia de fer, obrers estaven totalment desprotegits davant de la falta més enllà de la beneficència, per millorar les condicions dels de feina. Podien ser acomiadats sense causa, no rebien cap treballadors malalts, vells i sense feina, i de nou va sortir la mena d’indemnització i no comptaven amb subsidi d’atur ni idea de crear una caixa d’estalvis. Sense forces per crear-ne jubilació ni servei mèdic. En aquells moments l’Estat no te- una de local, es va optar per demanar una oficina de la Caja nia com a objectiu protegir els seus ciutadans; varen ser els de Pensiones para la Vejez y el Ahorro que feia pocs anys mateixos treballadors els que, pels volts del 1840, es varen s’havia creat a Barcelona i funcionava prou bé. L’any 1911 organitzar per ajudar-se entre ells en associacions de socors la varen inaugurar. I com que varen tenir la bona pensada de mutu. Però aquestes organitzacions varen ser ràpidament nomenar un patronat amb representació de tots els sectors prohibides per l’Estat ja que també servien per sostenir va- socials, també dels treballadors, varen guanyar-se ràpida- gues laborals, coordinar esforços i difondre idees revolucio- ment la confiança dels obrers. nàries. Com a alternativa, els sectors burgesos més avançats Un èxit tan inesperat no va agradar a tothom. Un proposaven crear unes caixes d’estalvis que oferissin els ser- dels principals industrials d’Olot denunciava a través de la veis beneficiosos que estaven donant les associacions, sense premsa que la Caixa s’enduia els diners d’Olot a Barcelona i els perills polítics que presentaven. L’Estat espanyol, però, que això perjudicava les empreses locals perquè les deixava va optar aleshores pel pal i el morrió. sense finançament i, per tant, denunciava que una institució El primer intent de crear a Olot una caixa d’estalvis el que havia d’ajudar els treballadors en realitat els perjudicava fer l’any 1877 Josep Esquena i Mas, un dels grans pro- va. Crec que no li varen fer gaire cas. motors de la modernització d’Olot, ara mig oblidat. No va Passats tants anys, tampoc no sabem si aquesta entitat, tirar endavant perquè no tots els prohoms locals ho veien benèfica per definició, és ara la causa o la solució dels nos- bé. Sobretot aquells que feien de prestamistes a la gent ne- tres mals.

UNA EDUCACIÓ OLOTINA / CULTURES OLOTINES. PASSOS PER A UNA INTRODUCCIÓ SIGRID WERNING Sóc ben conscient d’haver confessat –potser ja massa senyor, mossèn Batalla, que no pertanyia al clergat que servia vegades– que els meus coneixements sobre Catalunya ten- el dictador, sinó que vivia i actuava al costat dels qui volien dien a zero abans de palpar el país (i sobre Olot, no cal ni el progrés (en aquell temps aquesta paraula no estava tan dir-ho!). Tot i així, comptant amb el vostre consentiment, desgastada com avui). Així doncs, la societat olotina no era ho dic un altre cop per assegurar-vos que el panorama tan monolítica: era –en un sentit diferent de com fem servir d’història i d’històries a què es veu exposat el nouvingut la paraula avui– multicultural o, com a mínim, “bicultural”. és de dimensions considerables, tant en amplitud com en Quan més tard la redacció d’Olot-Misión em va acceptar profunditat. Quan arribes se’t fa feixuc, però si hi vols viure com a companya, em vaig sentir molt honrada; al seu costat intueixes ràpidament que sota pena d’aïllament –que només podia rascar una mica el monòlit de la cultura “oficial”. pot ser trist i desgraciat– t’has d’orientar als ambients olo- Curiosament, també a través del grup català a Münster, tins tan bonament com puguis. vaig tenir unes primeríssimes nocions de l’art de la pintura Pel que fa a la vida cultural olotina, una servidora anava a Olot. Va venir un company agitant ja no sé quin diari que completament a les palpentes fins que (quan encara estava a dedicava una pàgina il·lustrada a un gran del règim. Pregun- Alemanya estudiant coses que, per al meu disgust posterior, tat per les seves preferències artístiques, va respondre que li no tenien res a veure amb Catalunya o Espanya) un cert encantava l’“Escola Olotina”. En Joan Capdevila, enmig del enrenou entre els estudiants catalans i els seus solidaris a la riure i de les ironies, havia de suportar bromes i sortides va- Universitat de Münster em va proporcionar algunes pistes riades sobre la ciutat d’Olot, la qual tenia per força sagrada: d’allò que m’esperaria en qüestions culturals a Olot. Succeïa que la pintura d’aquí era l’art del règim, que aviat vindria que un mal dia a l’olotí Joan Capdevila, aleshores estudiant la senyora de Franco a demanar algun quadre, etc. Ja que d’aquesta universitat, li va arribar la notícia que “la censura” un representant del règim –per força retrògrad– l’apreciava, havia multat, i no poc, el setmanari Olot-Misión. Aquest fet vaig deduir que l’art olotí es devia haver aturat al final del i la ràbia de l’afectat em van proporcionar la sensació viva segle XIX, que era una col·lecció de “cromos”, que els seus i dolorosa d’allò que és una dictadura. I jo em disposava a admiradors i compradors havien de ser de gustos no gens anar-hi a viure... Anar-hi? No anar-hi? En tot cas, sentir com avançats i, en resum, que Olot devia ser l’últim reducte dels un ofec que a Espanya no hi havia democràcia és molt dife- artistes epígons. Tampoc, i lamentablement, no em vaig equi- rent que saber-ho teòricament. vocar del tot. Però ja vivint aquí, vaig conèixer artistes que Per altra banda, la mateixa multa al setmanari m’enco- de debò vivien i treballaven al segle XX. Tot i que no eren ratjava, perquè d’una manera encara força difosa anava sa- gaires, obrien algunes fissures en l’art oficiós de la ciutat. bent que a Olot existia una premsa crítica, que hi havia gent (Tot el que he explicat va passar al final del anys 60, a que no es feia amb el règim de Franco i que hi treballava un la prehistòria).

5 APUNTS I REPUNTS NATURALS / RECONEIXEMENT EMILI BASSOLS I ISAMAT Perú és el bressol de la patata. Allà s’hi han identificat prop de 4.000 varietats diferents. Veure la diversitat de for- mes i colors de les patates que es venen en els mercats rurals andins et convenç de la important funció que fan aquells hu- mils pagesos com a guardians de l’agrobiodiversitat a escala mundial. Justament aquest és l’objectiu del Parque de la Papa, una àrea protegida que va néixer per iniciativa de les comu- nitats quítxues locals i on, en tan sols 10.000 ha de super- fície, es cultiven 1.200 varietats de patates. Impressionant. Les característiques climàtiques, orogràfiques i eda- fològiques de la Garrotxa han afavorit el seu conreu a la nostra comarca. Antigament, es cultivava a les parts altes on AMPOL

S el pagès, amb un destre cop d’arpella, descobria l’enigma de ILIAN

K cada pic. Després, la patata va baixar a la plana i avui són L’Assemblea de les Nacions Unides va declarar el 2008 les pesades màquines les que descobreixen el secret amagat Any Internacional de la Patata. L’elecció em sembla perfec- a cada rega. En qüestió de varietats, estem a anys llum del ta. Si per a alguna cosa serveixen aquesta mena de declara- Perú. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa cions d’intencions internacionals és per provocar una refle- des de fa alguns anys s’esforça per conservar una (!) de les xió col·lectiva a l’entorn de l’objecte o subjecte homenatjat. varietats que s’havien cultivat a la comarca, la patata móra, En aquest cas, reconèixer la funció de la patata, per tot el anomenada així pel color morat de la seva pell. Tot i que que ha aportat al llarg de la història i per la seva contribució és una varietat poc productiva, la qualitat del seu sabor i a la seguretat alimentària dels països mal anomenats subdes- el fet que aquesta propietat es comenci a valorar per sobre envolupats, em sembla un acte d’absoluta justícia. del rendiment del conreu fan albirar unes certes esperances Encara que no ho sembli, la patata (Solanum tubero- de recuperar-ne el cultiu. L’objectiu últim és aconseguir que sum) està directament emparentada amb la tomata (Sola- arribi a ser present en els nostres àpats domèstics. El tram- num lycopersicum), comparteixen gènere. L’espècie silvestre polí promocional instal·lat en els menjadors dels volcànics fou domesticada a la serralada andina fa 8.000 anys. Els restaurants comarcals pot ser de gran ajuda. colonitzadors espanyols la van portar a la península Ibèrica La patata és present en múltiples receptes gastronòmi- a la segona meitat del segle XVI i no va ser fins ben entrat el ques, està farcida de multitud d’usos, aplicacions (fins i tot XVIII quan, amb l’intent de consolar la fam, s’estengué arreu ara se’n fan bosses de plàstic!), llegendes (urbanes i rurals) d’Europa. Avui és un producte alimentari de primer ordre, el i està envoltada de picaresca... però manté, modesta, la quart cultiu més consumit al món darrere del blat, el blat de humilitat que caracteritza el seu creixement sota terra i se moro i l’arròs. Es cultiva a més de 130 països i la Xina n’és sent reconfortada pel suport que li donen aquells que saben el màxim productor mundial (70 milions de tones a l’any). valorar la fidelitat d’allò quotidià. Si no tinguéssim patata, Més de mil milions de persones consumeixen patata. la trobaríem a faltar; si no existís, l’hauríem d’inventar.

DIBUIXOS AMB EL COMPONEDOR / PARE NOLASC DEL MOLAR, CAPUTXÍ DOMÈNEC MOLI Algú que va conèixer l’afecte que tenia al frare caputxí, com ell devem que el català travessés amb no tantes ferides i que també sabia de la meva poca sintonia amb els clergues, la colonització a què ens veiérem sotmesos. Història que em va etzibar: “Aquest frare deu ser molt especial, que sigui no era nova, però sí dolorosa. Encara recordo la quantitat amic teu”. Ho era. I molt. A la impremta els caputxins eren d’originals que entre ell, en Josep Congost i el meu sogre, molt benvinguts, des del moment en què varen ser la primera varen arribar a corregir. Era una persona d’una generositat “gent de missa” que vàrem veure entrar al taller, després que intel·lectual immensa. Lluità aferrissadament per tot el que a Sant Esteve el rector ens llancés “trona avall” demanant representés una esquerda per on colar un doll, per petit que als bons cristians que no anessin a fer feina a ca l’Aubert, fos, d’amor a la nostra nació. Haig de confessar que a ell li donada la seva clara tendència separatista, comunista i d’es- dec, en bona part, l’haver trobat el camí cap al punt de con- querres. Des del dia en què s’obrí la porta i entrà un caputxí nexió irrenunciable amb les meves arrels. Ell formava part per fer-nos un encàrrec fins que s’aplegaren als seus convents del nucli fort de Pyrene, una revista que va fer dir al llavors de Barcelona, els caputxins mai no varen deixar de venir a alcalde: “¿Cómo quieren que esta publicación interese si casi aquesta impremta. Recordin, els qui tinguin edat i memòria, todo está escrito en catalán?” No s’escandalitzin. Era alcal- com eren aquells temps en què tots els que volien fer diners de per tenir precisament aquestes idees i encara hi ha gent es compraven un missal. Pensin que no fou un gest fàcil el que pensa així i s’autoproclamen intel·lectuals (?). El pare d’aquella comunitat. El pare Nolasc, des de la seva arribada Nolasc, amb els seus llibres, amb la seva presència amable, per recomanació mèdica al convent d’Olot, fou un assidu amb la seva tossuderia, és un punt de referència inevitable client, tertulià i amic. Era com una lliçó de respecte i adora- per entendre aquell Olot dels cinquanta i seixanta i de com, ció veure’l agafar un llibre i fullejar-lo. Igual com s’agafa un a pesar de les prohibicions, encara es va publicar força en la nadó d’un bressol. Estimava els llibres. Tots els llibres. Era nostra llengua. Fou un home molt popular. Escriví molts lli- capaç de llegir en sis o set llengües. Coneixia el català en uns bres amb argument garrotxí. Solia dir, quan volia canviar de temps maleïts en què els nostres metges, advocats, químics i conversa: “Bé, ara deixem l’evangeli i anem a la veritat”. El matemàtics eren analfabets de la seva pròpia llengua. A gent seu sentit de l’humor el feia diferent. Es va fer estimar molt.

6 ELS NOMS DE LA TERRA / L’HOSTAL DE LA CORDA BREVIARI XAVIER PUIGVERT I GURT Només l’atzar pot atorgar als més ria de l’origen de l’hostal i el seu nom. La revista Les Garrotxes ha pu- reservats noms de la terra el privilegi Les enciclopèdies no recullen que la blicat el segon número, que corres- d’ocupar un quart de línia al llibre casa va ser aixecada cap a 1580 per pon al segon semestre del 2008. d’or de la història comuna. Sense ha- un fabricant de corda de la vila d’Olot, En l’apartat de testimonis i en- ver demanat aquesta deferència, ni ser de nom Llorenç França, després de trevistes, Ricard Creus i Esther Boix gaire conscients d’haver meritat per comprar diverses peces de terra per recorden la seva presa de contacte rebre-la. crear una finca pròpia on dedicar-se amb la comarca garrotxina; Ramon Un dels nostres topònims sorpre- a la fabricació de cordes i similars. Estéban entrevista la família del mas nentment afalagats és l’Hostal de la Tampoc parlen del trist i sobtat fracàs la Carrera, de Sant Esteve d’en Bas; Corda, de Ridaura. És un edifici que del fundador: l’animós corder havia Muntsa Navarro perfila la figura del dóna nom al punt de trobada de tres avalat un paraire de Ridaura, sembla pastor Cisco Pastoret, en Cisco del petites planes (el Pla de Dalt olotí, el que insolvent, i va haver de respondre Querol; Esteve Carrera entrevista pla de la Pinya i la plana de Ridaura), amb els seus béns pel descobert de l’al- l’hostalera Maria Farcy i Vila, la el qual, abans de l’existència de la fon- tre. L’any 1583 no va tenir més remei Maria de la Muga; Josep Valls parla da, era conegut amb la denominació que vendre al prior de Santa Maria amb la cuinera Nati Oliveras, la Nati de Coll dels Morts, ara restringida a la de Ridaura la terra on tants esforços de can Tura, i Fidel Balés, conversa pujada propera. havia invertit per liquidar un deute amb el constructor artesà Josep Pu- La casualitat va fer que el Diven- que no era seu. Perduda l’oportunitat, jiula, el Garrell d’Argelaguer. dres Sant de 1875 l’hostal donés sopluig França va disposar de l’indret un espai El dossier central tracta el tema a la trobada informal entre els generals de temps massa curt com perquè el seu de la Guerra Civil de 1936-1939, Martínez Campos, isabelí, i Savalls, nom quedés associat a la casa i només sota la coordinació del periodista carlí, per mirar de trobar una sortida va deixar el record de la matèria que hi Ramon Estéban, i aplega articles i airosa a la desfeta de les tropes del havia trenat. Al llarg del segle següent, entrevistes de Jordi Pujiula, Josep segon. Aquesta condició de seu d’unes la condició d’hostal de camí va acabar Valls, Josep Vilar, Jordi Esteve “conferències per a la pau”, com en va per unir-se de manera inseparable a la Rubió, Esther Carreras, Ernest Cos- dir encertadament Cèsar August Tor- corda que s’hi havia volgut fer. ta i Jordi Casas, entre d’altres, que ras, va elevar el discret parador a èmul I és que els llibres, tant els de analitzen com es va viure el conflicte precoç de Bergara i confrare en pau comptabilitat com els d’història, pre- a la comarca. i conferència de Nimega i Potsdam. fereixen anotar els valors inflats i L’apartat de patrimoni compta Però, com sol passar, la fama so- cancel·lar amb tota la cura possible els amb articles de Joan Sala sobre la brevinguda enfosqueix la petita histò- vençuts. No interessen. via del Capsacosta; Gabriel Alcal- de i Maria Saña, sobre el jaciment de la bauma del Serrat del Pont, a RARS / LA LEY DEL CANDADO Tortellà; Antoni Mayans i Xavier A.M. Puigvert, sobre la guerra del Francès a Olot; Salvador Garcia-Arbós, so- El mes de desembre lent de l’anomenat obstruc- bre la fleca Can Carbasseres, d’Olot; de 1910, el govern liberal cionisme parlamentari, és a Josep Garcia, sobre el músic de co- espanyol presidit per José dir, la pràctica d’allargar in- bla Joan Mulí, de Tortellà; Josep M. Canalejas va aprovar l’ano- definidament un debat per Massip, sobre el dragó (Tarentola menada “Ley del Canda- tal d’impedir l’aprovació mauritanica) a la Garrotxa, i Ma- do”, que limitava l’establi- d’un text. Per fer-ho, diu rissa Llongarriu, sobre les àrniques ment de noves congrega- el mateix Llosas, “es nece- emprades localment com a herbes cions religioses a Espanya. sario, no solo echar mano remeieres. El projecte de llei havia de todos los recursos, sino Els indrets destacats de la co- provocat la mobilització entretener agradablemente marca van a càrrec d’Emili Bassols, dels sectors dretans i el á la Cámara, para causarla que recomana Sant Privat d’en Bas; diputat a Corts olotí Pere la menor fatiga posible”. Josep Valls, la muntanya del Mont, Llosas i Badia, en nom de la minoria En la sessió del 22 de desembre, que va i Joaquim Agustí, el camí d’Oix a tradicionalista, va intervenir en el començar a les 3 de la tarda i va acabar Talaixà. Congrés en tres sessions celebrades al a les 10 del matí de l’endemà, Llosas En darrer lloc, la secció de me- llarg del mes de novembre. va llegir-hi poemes, va glossar la vida mòria fotogràfica, a cura de Jordi Pere Llosas devia quedar com- de mercedaris il·lustres i va explicar la Pujiula i Anna Bonfill, recull diver- plagut dels seus discursos perquè ben mala fi de més de vuitanta perseguidors sos testimonis d’oficis i espectacles aviat va fer imprimir, a Madrid, la seva de l’Església, des d’Herodes Ascalonita de carrer perduts. primera intervenció, en la qual feia fins al general Prim. una apologia dels ordes religiosos. I, Però, entre “divagaciones y hu- encara, el febrer de 1911, des d’Olot, morismos”, una rèplica pronunciada publicava un llibret que contenia tam- en la segona sessió retrata el polític: bé el discurs dedicat als ordes militars i “Si yo supiese que haciendo obstruc- el dedicat a l’orde de la Mercè. ción podía acabar con el dichoso sis- El llibret, estampat per la Imprem- tema parlamentario, moriría haciendo ta Bonet, constitueix una mostra excel- obstrucción”.

7 IMATGES D’UN SEGLE / ELS MUNICIPALS I L’ALCALDE ARAMBURO JORDI PUJIULA Qui passa revista és l’alcalde Áureo Aram- buro Pérez-Iñigo, que prengué possessió de l’alcaldia el mateix dia del cessament del seu antecessor, Pere Bretcha, el 23 de juny de 1956. L’alcalde Aramburo, un metge militar que arribà amb les tropes franquistes al final de la guerra, nascut a Gijón, s’establí a Olot i es casà amb la filla de l’exalcalde Rafael Hostench. Ha passat a la història com l’home que tornà a nivellar les despeses municipals després de l’època de gran endeutament i obres públiques i ornamentals de l’anterior alcalde. Probablement per això, el seu període d’estalvi municipal, que va tancar amb un superàvit, fou viscut com de moltes menys realit- zacions ciutadanes que el predecessor. Per altra ARXIU JORDI PUJIULA banda, Aramburo recuperà sovint en els seus dis- La fotografia correspon a la diada de Sant Rafel, el 24 cursos la bel·ligerància i el to dels guanyadors de la Guerra d’octubre d’aproximadament l’any 1960, patró de la poli- Civil. Quan va presentar la dimissió el 2 de maig de 1966, cia municipal que, ben engalanada, celebrava una missa a va publicar un memorial de les obres realitzades durant el Sant Esteve. Tot seguit, a la placeta dels Capellans, l’alcalde seu mandat: la construcció de les escoles XXV Años de passava revista. Més tard, se solia fer un dinar a La Deu. Paz, el barri de Sant Roc, la cooperativa local d’habitatge, La policia municipal d’Olot és un cos creat el 1890, inicial- l’arribada del telèfon automàtic, la recollida automatitzada ment amb un caporal i 4 números, mentre que el servei de de les escombraries, entre altres. Malgrat tot, durant el pe- nit també el cobrien un cap i 4 serenos. Aquest nombre de ríode de l’alcalde Aramburo hi hagué una notable manca guàrdies es mantenia a primers del segle XX. En el moment de planificació urbanística, com ho demostren els barris de que recull la instantània, de la qual no he pogut identificar Bonavista i Sant Roc, fruit de les onades migratòries dels l’autor, tal vegada Joan Antoni Satorre, el cos ja el formaven cinquanta, malgrat el disseny del Pla d’ordenació urbana uns 25 agents, i el seu cap era el senyor Merchan. Val a dir, i de 1964. Olot va perdre també, en aquells anys, el Col·legi per comparar, que actualment el cos de la policia municipal Municipal d’ensenyament mitjà, la capacitat de fer el segon d’Olot el conformen 44 agents. cicle de batxillerat.

OBJECTE D’ESTUDI / JOAN TEIXIDOR, CRÍTIC D’ART Després de la realització de l’as- la realitat sociopolítica. És a dir, sem- dor esdevingué membre dels Serveis de saig d’investigació històrica Camp pre entenent que la crítica d’art és una Propaganda de Falange de Barcelona artístic i realitat social a Olot (1939- part fonamental del camp artístic que col·laborant com a crític teatral i de 1979) sobre les dinàmiques artístiques condiciona i és condicionada per una cinema en el periòdic Solidaridad a Olot durant el franquisme, efectuat realitat històrica determinada. Nacional. Aquests articles es poden conjuntament amb l’historiador de Teixidor s’inicià com a crític comptar entre els més fervorosament l’art Narcís Selles, se’m féu evident literari i artístic durant la República compromesos i impregnats de la retò- que la trajectòria com a crític d’art de col·laborant en revistes com La Publi- rica nacionalsindicalista, en els quals es Joan Teixidor (Olot, 1913-Barcelona, citat, Mirador o La Veu de Catalunya, fa evident la voluntat de resituació en 1992) havia merescut molt poca aten- mitjans vinculats tant al catalanisme el nou context totalitari. ció per part de la historiografia. I això, conservador com al republicanisme En els seus comentaris artístics al tot i ser un dels intel·lectuals nascuts liberal. Els seus primers articles sobre setmanari Destino. Política de Unidad, a Olot que obtingué una major pro- qüestions artístiques van aparèixer Teixidor escriví sobre els corrents aca- jecció a la resta de Catalunya, tant als sota l’influx d’un context artístic inter- demicistes que suposadament enllaça- anys trenta com durant la postguerra, nacional en què predominaven els “re- ven amb la tradició dels grans noms sobretot pel fet d’esdevenir cronista torns a l’ordre”, això és, el rebuig dels de la pintura espanyola, així com d’art de la revista Destino, setmanari suposats excessos de les avantguardes i sobre els autors oficials que conrea- publicat a Barcelona que assolí una la defensa de nous llenguatges figura- ven un art al servei de la propaganda gran difusió entre sectors significatius tius i la relectura de determinades tra- catòlica. de la població més culturitzada. dicions modernes. Així l’escriptor se Tanmateix, a partir de la meitat Aquesta fou la motivació per ini- situà en una certa posició culturalista dels anys quaranta, la mateixa dinà- ciar el treball Joan Teixidor, crític d’art. des de la qual vindicà elements formals mica aliadòfila de sectors vinculats Construcció, desfeta i reformulació del llegat dels moviments de ruptura al setmanari i la inquietud del mateix d’una mirada (1931-1945) amb l’ob- pel que podien aportar en la renovació Teixidor li permeteren reprendre i re- jectiu d’analitzar els posicionaments del llenguatge artístic, però en canvi formular alguns dels plantejaments de estètics, els enfocaments teòrics i les va tendir a obviar aquells aspectes de l’època republicana i avançar cap a uns orientacions ideològiques que van rebuig a la societat del moment o de posicionaments més receptius a una amarar els textos i comentaris artístics subversió espiritual que podien com- certa modernitat artística en el marc de l’escriptor olotí en relació amb els portar. d’una tímida represa cultural. canvis profunds que va experimentar Després de la Guerra Civil, Teixi- ALBERT BATLLE