Pla D'ordenació Urbanística Municipal De Les Planes D'hostoles

Home , Beuda, Santa Pau, Sant Aniol de Finestres

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic (DIE) Estiu 2020 Portada: Les Planes d’Hostoles, 2020 Dibuix a mà d’elaboració pròpia CRÈDITS

EQUIP REDACTOR. Col·lectiu CCRS

Alberto Zaragoza i Talamantes, arquitecte Sandra Núñez Malavé, arquitecta, postgrau en projectació urbanística i SIG Joaquim Sabaté Bel, dr. arquitecte i economista, assessor Omar Sosa García, dr. arquitecte

David Barreto Expósito, arquitecte, màster en urbanisme i postgrau en SIG Gara Barreto Expósito, graduada en belles arts Sara Batista Hernández, enginyera tècnica industrial Isabel Castiñeira Palou, dra. arquitecta, assessora Iago Choi Ko, arquitecte i diplomat en turisme Miquel Corominas Ayala, dr. arquitecte, assessor Júlia Corominas Castiñeira, ambientòloga, màster en SIG i màster en ciències del mar Pilar Llop Ripollès, arquitecta paisatgista Marta Molins Paronella, advocadessa Lorenzo Carlos Quesada Ruiz, dr. geògraf i màster en SIG Gloria Sabaté Fernández, arquitecta Cristina Seseras López, gestió administrativa

ENS DESTINATARI. Ajuntament de Les Planes d’Hostoles

Josep Arnau i Arnau, regidor d’urbanisme, obres públiques, camins, agricultura i pesca Joan Carles i Roqué, arquitecte del Consell Comarcal de La Garrotxa Eduard Llorà i Cullet, alcalde i responsable de mobilitat, governació, recursos humans, entitats, consum i suport a urbanisme Isidre Llucià Sabarich, secretari interventor Ester Peracaula Baró, tècnica d’administració general Rafel Planas Mayolas, arquitecte tècnic de l’Ajuntament

Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Índex

Índex

1. INTRODUCCIÓ 3 Marc normatiu 3 Fonts d’informació 5

2. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS 7 El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) 7 El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) 7 Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines (CPCG) 11 Els Plans Territorials Sectorials 17 Pla Especial de La Zona Volcànica de la Garrotxa 18 Pla Especial de Delimitació deﬁ nitiva dels espais del PEIN: Les Guilleries i Collsacabra 22 Pla especial urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals 22

3. ELEMENTS AMBIENTALMENT 23 3.1. DESCRIPCIÓ GENERAL DE LA VALL DEL BRUGENT I DEL TERME MUNICIPAL DE LES PLANES D’HOSTOLES 23 3.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA 26 Orograﬁ a i relleu 26 Geologia i edafologia 28 3.3. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL 34 Biodiversitat 34 Cobertes del sòl 43 Mapa de cultius 45 Hàbitats 46 Connectivitat ecològica 49 Figures de protecció i gestió 51 3.4. CICLE DE L’AIGUA 54 Hidrologia superﬁ cial 54 Hidrologia subterrània 56 Abastament d’aigua i sanejament 59 3.5. AMBIENT ATMOSFÈRIC 59 Qualitat de l’aire 59 Energia i gasos d’efecte hivernacle 61 Contaminació lumínica 62 Activitats extractives 63 3.6. SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA 64 Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) 64 3.7. PAISATGE I PATRIMONI CULTURAL 69 El paisatge 69 El patrimoni cultural 70 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Exposició visual des de miradors i des de la C-63 71 3.8. RISCOS 73 Risc sísmic 73 Perillositat geològica 74 Risc d’incendi 75 Inundabilitat 76 Riscos tecnològics 77

4. DETERMINACIÓ DE LA SENSIBILITAT AMBIENTAL 79

5. OBJECTIUS, CRITERIS I INDICADORS 87 5.1. MARC LEGAL EN MATÈRIA AMBIENTAL 87 5.2. CRITERIS, OBJECTIUS I INDICADORS AMBIENTALS 91

6. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DELS ESCENARIS D’ORDENACIÓ 103 6.1. LÍNIES D’ACTUACIÓ DEL FUTUR POUM 103 Projecte de territori 103 Projecte de ciutat 104 6.2. DESCRIPCIÓ DELS ESCENARIS D’ORDENACIÓ 106 6.3. AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS ESCENARIS 121 6.4. JUSTIFICACIÓ DE L’ESCENARI ESCOLLIT 126 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Introducció

1. INTRODUCCIÓ

Aquest Document Inicial Estratègic d’Urbanisme, aprovat pel Decret (d’ara en endavant, DIE) es realitza amb legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. la fi nalitat d’avaluar en aquesta fase - Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, d’Avanç de Pla d’Ordenació Urbanística pel qual s’aprova el Text refós de Municipal (POUM en endavant) les la Llei d’urbanisme i modifi cacions possibles repercussions ambientals que posteriors. es podrien derivar de l’aprovació i - Llei 20/2009, de 4 de desembre, desplegament del POUM de Les Planes de prevenció i control ambiental d’Hostoles, així com determinar els d’activitats, modifi cada per la Llei valors, potencialitats, vulnerabilitats, riscs, 9/2011, de 29 de desembre, de i dèfi cits ambientals sobre els que pugui promoció de l’activitat econòmica incidir el POUM, i l’impacte i incidència i per la Llei 3/2015, d’11 de març, ambiental global del mateix. de mesures fi scals, fi nanceres i El DIE pretén prevenir els impactes administratives. ambientals i defi nir una estratègia de - Llei 6/2009, del 28 d’Abril, d’avaluació desenvolupament sostenible del POUM ambiental de plans i programes (art. de Les Planes d’Hostoles. 8, 14.4, 15, 16, 17, 21). - Reial Decret legislatiu 1/2008, d’11 de Marc normatiu gener, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes. El marc normatiu que determina la redacció d’aquest DIE és el següent: - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de - Decret 153/2019, de 3 de juliol, de la Llei d’urbanisme i modifi cacions gestió de la fertilització del sòl i de les posteriors. dejeccions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les - Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny, zones vulnerables en relació amb relativa a l’avaluació dels efectes de la contaminació per nitrats que determinats plans i programes en el procedeixen de fonts agràries, medi ambient. especialment en la regulació del sòl La Directiva 2001/42/CE és el marc legal no urbanitzables i de les activitats de referència i determina la necessitat ramaderes en particular. que la planifi cació territorial i urbanística - Decret 277/2016, de 2 d’agost, de ha de realitzar un procés d’avaluació reestructuració del Departament de ambiental estratègica (AAE) on el resultat Territori i Sostenibilitat. de la mateixa ha de quedar refl ectit a l’informe ambiental de sostenibilitat. - Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplifi cació de l’activitat administrativa A partir del Text refós de la Llei de l’Administració de la Generalitat d’Urbanisme, del seu Reglament (Decret i dels governs locals de Catalunya i Legislatiu 1/2010 i Decret 305/2006) i de la d’impuls de l’activitat econòmica (DA seva modifi cació (Llei 3/2012, del 22 de 8a, DT 1a, DF 4a, DA 8a). febrer, de modifi cació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret - Llei 21/2013, de 9 de desembre, Legislatiu 1/2010, del 3 d’Agost), la d’Avaluació Ambiental. incorporació de criteris de sostenibilitat - Llei 3/2012, de 22 de febrer, de en el planejament urbanístic pren modifi cació del text refós de la Llei importància i concreció a Catalunya, Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

avançant cap a un desenvolupament d’inici on el promotor presenta davant Procediment d’avaluació urbanístic sostenible. l’òrgan substantiu, juntament amb ambiental L’avaluació ambiental al planejament la documentació exigida per la estratègica ordinària integrat urbanístic es concreta en la Llei 6/2009 legislació sectorial, un esborrany del en la tramitació del 28 d’abril, d’avaluació ambiental pla i un Document Inicial Estratègic, urbanística de plans i programes; la Llei 21/2013, de que contingui, almenys, la informació Font: Departament següent: de Territori i 9 de desembre d’avaluació ambiental Sostenibilitat. i la Llei 16/2015, del 21 d juliol, de - Objectius de la planiﬁ cació. Direcció General de Polítiques simpliﬁ cació de l’activitat administrativa - Abast i contingut del pla o programa Ambientals. de l’Administració de la Generalitat i dels proposat i de les seves alternatives Generalitat de Catalunya Governs Locals de Catalunya i d’impuls raonables, tècnica i ambientalment de l’activitat econòmica. viables. D’acord amb l’apartat 6a de la - El desenvolupament previsible del Llei 16/2015, els POUM són objecte pla o programa. d’avaluació ambiental estratègica - Els potencials impactes ambientals ordinària, on el primer dels tràmits pel tenint en compte el canvi climàtic. procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària és la sol·licitud - Les incidències previsibles sobre Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Introducció

els plans sectorials i territorials contaminació lluminosa de 5 concurrents. Catalunya (format SHP) De cara a l’aprovació inicial s’aportarà Generalitat de Catalunya: un Estudi Ambiental Estratègic, que haurà - Consulta de valors contaminants a de tenir en compte les determinacions qualitatdelaire.cat del Document d’Abast emès per l’òrgan - Pla especial de la zona volcànica de ambiental, i descriurà i avaluarà els La Garrotxa possibles efectes signifi catius en el medi ambient associats al desenvolupament Generalitat de Catalunya. Departament del POUM. A l’aprovació provisional d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i caldrà aportar un document resum Alimentació. on es reculli com s’ha dut a terme el - Mapa de Cultius de Catalunya. procediment d’avaluació ambiental Tipus de cultiu per polígon de cultiu estratègica. declarat en la declaració única agrària, DUN 2006 (format SHP) Fonts d’informació - Visor SIMA - Mapa de perill bàsic d’incendi forestal (format SHP) Prèviament a l’elaboració d’aquest Ministeri d’Agricultura i Pesca, Document Inicial Estratègic de l’Avanç Alimentació y Medi Ambient (MAPAMA): de POUM de Les Planes d’Hostoles (DIE en endavant), l’equip redactor del POUM - CORINE. Land Cover. Mapa ha obtingut a través de: d’ocupació del sòl (format SHP) - Delimitació de zones de Qualitat d’Aire (ZQA) Ajuntament de Les Planes d’Hostoles: Direcció General del Cadastre: - Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (any 2017) de Les Planes d’Hostoles - Dades cadastrals no protegides de les (format PDF) fi nques del municipi (formats SHP i CAT) Generalitat de Catalunya. Departament Institut Cartogràfi c i Geològic de de Territori i Sostenibilitat. Catalunya (ICGC): - Registre de planejament urbanístic - Delimitació municipis de Catalunya de Catalunya (RPUC) (format SHP) - Pla territorial general de Catalunya - Cartografi a ofi cial topogràfi ca (PTGC) 1:5.000 (format DWG) - Pla territorial parcial de les Comarques - Cartografi a ofi cial topogràfi ca Gironines (formats PDF i SHP) 1:25.000 (format DWG) - Pla territorial parcial de les Comarques - Vol LIDAR (format LAZ) Centrals (formats PDF i SHP) - Mapa de sòls de Catalunya a escala - Planejament general refós sintètic del 1:25.000 Mapa Urbanístic de Catalunya del - Mapa de sòls de pendent > 20% municipi de Les Planes d’Hostoles i - Mapa d’Àrees Hidro-geològiques de dels municipis adjacents (format SHP) Catalunya - Mapa de Cobertes del Sòl de - Mapa geològic de Catalunya a Catalunya, any 2009 - CREAF (format escala 1:50.000 i 1:25.000 SHP) - Mapa per a la prevenció de riscos - Banc de Dades de Biodiversitat geològics 1:25.000 - Hàbitats d’interès comunitari a Centre Nacional d’Informació Geogràfi ca Catalunya (1:50.000) (CNIG): - Índex de connectivitat ecològica - Ortofoto PNOA Màxima Actualitat terrestre (dades del Servei de (format SID) Planifi cació de l’Entorn Natural) - Ortofoto vol Interministerial 1973-1986 - Visor Servei Interactiu de Mapes (format SID) Ambientals (SIMA) - Ortofoto 1956-1957 (format ECW) - Mapa de protecció envers la - SIOSE. 2005 i 2011. Sistema Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

d’Informació sobre la Ocupació del 6 Sòl d’Espanya (format SHP) - Raster georeferenciat Mapa Comarcal d’Garrotxa (format SID) - Ortofoto 25 cm (format SID) - Vol LIDAR (format LAZ) - Vol quinquennal 1998-2003 - MDT05 - MDT25 Institut Nacional d’Estadística (INE) i Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat): - Dades població padró i censos - Indicadors i estadístiques d’habitatge Agència Catalana de l’Aigua (ACA): - Conques hídriques (format SHP) - Masses d’aigua subterrània (format SHP) - Zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries (format SHP) - Xarxa hidrogràﬁ ca (format SHP) Institut Català d’Energia: - Registre de certiﬁ cats Servidor d’Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC): - Estatus d’amenaça Observatori del Paisatge: - Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Relació amb altres plans i programes

2. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

En aquest apartat es presenten els format a més, pels nuclis de Sant Aniol de plans i programes que poden tenir Finestres i Sant Feliu de Pallerols. alguna infl uència sobre el POUM de Les El PTGC estableix el marc del planejament Planes d’Hostoles, a més de presentar territorial, les directrius genèriques a les principals determinacions amb seguir i la necessitat de redacció de rellevància ambiental, per tal de recollir Plans Territorials Parcials i els seus àmbits les incidències sobre els plans sectorials i d’aplicació. La comarca de la Garrotxa territorials concurrents, tal i com estableix s’inclou en l’àmbit de les Comarques la Llei 21/2013, a tals efectes es consideren Gironines, juntament amb les de l’Alt i els instruments de planejament territorial i el Baix Empordà, el Gironès, el Pla de urbanístic i els plans territorials sectorials. l’Estany, el Ripollès i la Selva. Així mateix, fer esment que el planejament El Pla Territorial General de Catalunya, vigent del municipi de Les Planes tot i el seu caràcter agregat, dibuixa d’Hostoles són les Normes Subsidiàries de per a Les Planes d’Hostoles un futur de planejament (en endavant NNSS 1998), creixement moderat i sostingut, comú aprovades defi nitivament per la Comissió amb les capçaleres de les valls del d’Urbanisme de Girona en data 22 de Brugent i el Llémena amb l’objectiu de desembre de 1998. reequilibrar la distribució demogràfi ca del conjunt de Catalunya. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG)1 El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) fou aprovat mitjançant la Llei El nucli de Les Planes d’Hostoles, juntament 1/1995, de 16 de març, com a instrument amb els d’Amer i Sant Feliu de Pallerols, bàsic d’ordenació del territori de constitueix un dels nodes de polaritat Catalunya. complementària de segon ordre, entre El PTGC inclou el municipi de Les Planes el node de polaritat comarcal de Olot i en un sistema de reequilibri territorial de el subcomarcal d’Anglès. Especialitzat nivell 4. Segons la seva Memòria (veure en el ús residencial, el pla proposa una apartat sobre els sistemes de proposta), estratègia de creixement moderat per els sistemes per al reequilibri territorial als nuclis urbans de Les Planes d’Hostoles, de Catalunya són aquells localitzats San Esteve de Llèmena i Sant Feliu a l’exterior de l’àmbit metropolità de Pallerols, de manteniment del seu barceloní, que tenen una funció caràcter rural dins del règim urbanístic equilibradora important en el conjunt de sòl no urbanitzable als veïnats de les del territori de Catalunya. Es defi neix el Encies, Cogolls, Sant Aniol de Finestres i sistema de Les Planes d’Hostoles i Sant Sant Iscle de Colltort. El PTPCG proposa Feliu de Pallerols com un àmbit que té afavorir la cohesió social i evitar la una dualitat de capçalera i un potencial segregació espacial a les àrees urbanes, de reequilibri territorial global, basats en en un entorn on cal que es mantingui la polaritats febles del territori, amb pes diversitat del territori, protegint els espais demogràfi c menor que els sistemes de 1 “Disposició fi nal. 2. L’entrada en vigor del Pla territorial nivell 3. Conforma, al seu torn, com a parcial de les Comarques Gironines deixa sense efecte (...) Àrea bàsica territorial (ABT) de Les Planes i el Pla director de la Garrotxa, aprovat el 16 de setembre d’Hostoles al sistema bàsic territorial de 2008 (DOGC núm. 5245), les determinacions dels quals queden substituïdes per les del nou Pla (...)” Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

naturals i preservant el paisatge. En el cas mantenint la referència de la seva 8 de Les Planes destaca el seu paisatge matriu biofísica. agrari com un dels valors, que es troba - Protegir els espais naturals, agraris ben preservat i gestionat, havent de i no urbanitzables en general com mantenir la diversitat d’elements que el a components de l’ordenació del caracteritzen i el doten d’identitat pròpia. territori. Al Pla territorial s’incorporen també criteris - Preservar el paisatge com un valor especíﬁ cs de valoració del paisatge, en social i un actiu econòmic. concret entre els explícitament adoptats hi ha el de preservar el paisatge com - Moderar el consum de sòl. un valor social i un actiu econòmic del A partir d’aquesta base, el PTPCG territori. estableix la delimitació dels espais Protecció dels espais oberts oberts i la determinació de la normativa territorial amb la ﬁ nalitat de: Quant als objectius relatius a la protecció dels espais oberts, cal destacar els - Evitar la urbanització i la degradació següents: d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats - Afavorir la diversitat del territori, com a espais d’interès natural,

Sòl de prot. Especial Sòl de protecció especial PEIN i Xarxa Natura 2000

Sòl de prot. Territorial Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic Sòl de preservació de corredors d’infraestructures Sòl de potencial interès estratègic

Sòl de prot. Preventiva Sòl de protecció preventiva Sòl amb Valor de Connexió Àmbit d’especial valor connector Connector fluvial Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Relació amb altres plans i programes

Categories de Sòl. Superfície (ha) % sup. municipi Sistema d’espais 9 oberts de Les Planes Portecció especial PEIN i XN 2000 1.361,39 36,35 d’Hostoles 1.703,20 45,48 Font: Pla Territorial Sòls d'interès natural i/o connexió 341,81 9,13 Parcial de les SISTEMA Comarques D'ESPAIS Protecció territorial Interès agrari i/o paisatgístic 0,00 0,00 Gironines OBERTS 0,00 0,00 Corredors d'infraestructures 0,00 0,00

Protecció preventiva 1.975,83 52,76

SISTEMA D'ASSENTAMENTS 66,20 1,77

3.745,24 100

agrícola, paisatgístic, social, cultural d’urbanització i edifi cació. i econòmic. - Garantir la reserva, per raons de - Evitar els processos d’implantació localització, connectivitat, topografi a urbana en àrees mal comunicades, i condicions de les àrees necessàries no aptes orogràfi cament o subjectes per a possibles infraestructures o a riscos, d’acord amb allò que equipaments d’interès estratègic en estableix la normativa urbanística. el futur. - Assegurar les connectivitats - Contribuir a garantir la continuïtat ecològiques necessàries per al de l’activitat agrària i la gestió dels manteniment de la biodiversitat i la espais oberts. salut dels ecosistemes i la conservació - Propiciar la gestió i la protecció del dels valors geològics i de les zones paisatge rural. humides. - Proporcionar pautes espacials i - Preservar aquells terrenys necessaris regulacions per a la implantació per al cicle hidrològic i mantenir en d’aquelles edifi cacions que es poden bon estat de conservació les zones admetre en sòl no urbanitzable. humides. Les superfícies de sòl adscrites a les - Dotar de sentit morfològic i territorial categories de protecció que estableix el a les delimitacions dels sòls integrants PTPCG per als espais oberts al municipi del sistema d’espais oberts, de Les Planes d’Hosteles es desglossen al afavorint la màxima continuïtat i quadre de superfícies de les categories dimensió territorial de les peces no del sòl segons el PTPCG. urbanitzades. El 98,23% del territori de Les Planes - Establir una gradació de preferències pertany al sistema d’espais oberts, on amb relació a les alternatives podem distingir:

Fotograﬁ a: Camí de Les Canals. PEIN de Collsacabra. Col·lectiu CCRS Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Terme 10 municipal de Les Planes d’Hostoles

Sòl de protecció especial

PEIN i Xarxa Natura 2000

Sòl de protecció territorial

Sòl de protecció preventiva

Nuclis Històrics Creixement moderat Àrees Especialitzades Reducció o extinció

Sòl de protecció especial (regulat per sòl de protecció especial del PEIN de Espais oberts, estratègies l’article 2.6 i 2.7 de la normativa del Collsacabra i deixant al mig l’espai urbà d’assentaments PTPCG), que representa gairebé la de Les Planes d’Hostoles. Destaca també i actuacions d’infraestructures. meitat del territori amb 1.703 ha (un la protecció de la ribera de la riera de Zoom de Les Planes 45,48%). Són aquells sòls no urbanitzables Cogolls i l’ampliació del Parc Natural de d’Hostoles en què concorren valors que justifi quen la Zona Volcànica de la Garrotxa amb la Elaboració pròpia a un grau de protecció altament restrictiu Serra del Castell. partir de dades de Pla Territorial Parcial de les possibilitats de transformació que Dins del terme municipal no trobem sòl de les Comarques Gironines els poguessin afectar. Comprèn els espais de protecció territorial d’interès agrari i/o que han estat protegits per normes o paisatgístic (regulat per l’article 2.8 i 2.9). plans sectorials, com ara el Pla d’Espais Sòl de protecció preventiva (regulat per d’Interès Natural (PEIN) o la Xarxa Natura l’article 2.10 i 2.11), representa el 52,76% 2000 i aquells sòls no urbanitzables que del total (1.975,83 ha). Comprèn aquells pels seus valors naturals, o per la seva sòls, classifi cats com a no urbanitzables, localització en el territori, es consideren que cal protegir preventivament, sense adequats per a integrar una xarxa perjudici de que, mitjançant l’ordenació permanent i contínua, que ha de garantir urbanística municipal i en el marc de la biodiversitat i vertebrar el conjunt les estratègies que el pla estableix per a d’espais oberts del territori amb diferents cada assentament, es puguin delimitar caràcters i funcions. àrees per a ser urbanitzades i edifi cades, A Les Planes trobem, d’una banda, els si escau. En el cas de les Planes, aquest sòls que pertanyen al PEIN i/o a la Xarxa sòl es correspon amb l’extensió del Natura 2000 representant el 36,35% municipi inclosa en l’espai d’interès (1.361 ha) del seu territori, amb una franja natural catalogat2 de “Serres de Cogolls, al límit nord del municipi, pertanyent al els Encies i Siubès”. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Quant a la relació entre els cursos fl uvials Garrotxa (518 ha), altra més gran al Sud, i els assentaments, és important destacar que coincideix amb part del PEIN de l’article 2.163 sobre les actuacions en els Collsacabra (815 ha) i just a la ribera del trams urbanitzats dels cursos fl uvials i en riu, el PEIN del Riu Brugent (27 ha). les zones verdes i els parcs urbans amb D’altra banda, els sòls d’interès natural funció connectora o de transició, on ens i/o connexió, amb 342 ha i representant diu: el 9 % del territori. Aquests amplien 1. Les actuacions en qualsevol tram l’àrea de protecció dels diferents PEIN, fl uvial al seu pas per àrees urbanes però sobretot destaca l’ampliació de i urbanitzables s’han d’adreçar al l’espai de protecció de la ribera del 2 Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Brugent, principalment la seva vessant Comarques Gironines sud, on acaba connectant amb el 3 Dins de les Normes d’Ordenació Territorial i Directrius de Paisatge. Plan Territorial Parcial de les Comarques Gironines Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Relació amb altres plans i programes

manteniment o a la restauració usos admesos a les zones verdes 11 de la vegetació riberenca, per perifèriques i els parcs periurbans tal d’incrementar, en la mesura han de ser els adequats per tal que del possible, la funció connectora aquestes àrees de sòl puguin jugar del conjunt del curs fl uvial i infl uir un paper d’espais de transició entre positivament en la qualitat del l’àrea urbana i el medi rural i que paisatge dels espais urbans que actuïn com amortidors dels possibles travessa. Quan aquests trams fl uvials impactes de la primera envers el i riberencs formin part d’algun parc segon. o zona verda urbans, com també en els casos de parcs o zones verdes urbans a través dels quals es pot Catàleg de Paisatge de les produir la continuïtat entre sòls de Comarques Gironines (CPCG) protecció especial, el seu tractament formal i compositiu s’ha d’evitar les El Catàleg de Paisatge de les Comarques construccions no necessàries i s’ha de Gironines (CPCC) va ser impulsat per basar en elements vegetals naturals, l’Observatori del Paisatge i aprovat preferentment de les espècies defi nitivament el 23 de novembre de pròpies dels ambients representats 2010. El municipi de Les Planes d’Hostoles en els sòls de protecció especial conté part de les unitats de paisatge “5. contigus, i el mobiliari urbà ha de ser- Cabrerès-Puigsacalm”, “19. Rocacorba” hi absent o ha de quedar reduït al i “23. Valls d’Olot”. mínim imprescindible. La funció primordial dels Catàlegs de 2. En cas d’un nucli o àrea urbana amb Paisatge és la de reconèixer els diferents un curs fl uvial perifèric, les extensions paisatges de Catalunya, identifi car llurs urbanes han d’evitar preferiblement valors i estat de conservació i proposar passar a l’altre costat d’aquest, llevat objectius de qualitat paisatgística, en que fos l’única opció o que des dels tant que propostes a incorporar en el punts de vista de l’estructuració planejament territorial i en polítiques urbana i la integració territorial sectorials. Es tracta d’un instrument nou tingués avantatges clares respecte per a la protecció, gestió i ordenació Unitats de Paisatge altres opcions. En tot cas, l’espai de Les Planes del paisatge, d’una eina de suport a d’Hostoles fl uvial i riberenc ha de ser tractat com la planifi cació territorial. No estableix Elaboració pròpia a un element bàsic de l’ordenació vincles normatius directes; no atorga partir de dades de urbanística. Catàleg de Paisatge aprofi taments, però sí que planteja de les Comarques 3. Quan sigui adient pel tipus d’espais uns criteris que hauran de seguir els Gironines i del Centre Nacional i pel caràcter de la franja perimetral plans urbanístics i territorials. I aquí de Informació del sòl urbà, el tractament i els rau segurament un dels seus valors Geogràfi ca fonamentals, que es tracta d’instruments innovadors, que han estat àmpliament Terme municipal de participatius des de l’inici, i tenen en Les Planes compte quins aspectes valorem i el que d'Hostoles tots plegats volem del nostre paisatge.

Unitats de Paisatge Caldrà doncs tenir ben present des del POUM de Les Planes les previsions del 5. Cabrerès - Catàleg de Paisatge de les Comarques Puigsacalm Gironines. 19. Rocacorba Quant a les unitats de paisatge, la major Valls d'Olot part del municipi de Les Planes d’Hostoles 23. Valls d'Olot es troba inclòs a la unitat de paisatge de les Valls d’Olot (67,92%), i la resta a les unitats de paisatge de Rocacorba Rocacorba (21,16%) i Cabrerès - Puigsacalm (10,92%). El Paisatge de les Valls d’Olot és principalment forestal, amb un 67% (CPCC-UP23). En el cas de Les Planes

Cabrerès - Puigsacalm d’Hostoles, predominen els boscos de Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

alzinar litoral, més termòfi l, amb arbusts 12 propis de la regió mediterrània litoral, com el llentiscle, l’aladem, l’arboç i el marfull. L’agricultura vinculada a aquesta es localitza a les zones més planeres, dedicat, fonamentalment, al cultiu de farratges i cereals farratgers per l’especialització bovina i en les proximitats de molts nuclis urbans, en les terrasses al·luvials es troben els paisatges d’horts familiars. Els objectius de qualitat paisatgística de la unitat Valls d’Olot són els següents: 23.1. Un Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ben conservat, amb qualitat paisatgística, viable ecològicament i que compagini l’activitat econòmica, especialment l’agropecuària, l’aprofi tament de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi. relacionat amb la permanència de Fotografi a: Àrea de paisatges 23.2. Uns assentaments, ordenats i que les rescloses i els canals i dels edifi cis agroforestals no comprometin els valors del paisatge industrials ubicats a la seva llera. Cal articulats per masies. Camí a la que el caracteritzen, ni els valors dels el manteniment i la recuperació i Roureda. espais circumdants, i amb unes entrades rehabilitació del patrimoni de més Col·lectiu CCRS als nuclis de qualitat. interès paisatgístic vinculat a l’aigua. 23.3. Unes vies de comunicació, així Promoure que els nous plans d’ordenació com els seus entorns, integrades urbanística municipal o la revisió dels paisatgísticament i que no fragmentin els vigents protegeixin i ordenin el patrimoni sistemes de connexió del territori. dels sistema històric de canals, rescloses i edifi cacions industrials de més interès 23.4. Unes àrees especialitzades (d’ús paisatgístic, tot vetllant per la gestió i industrial, logístic, comercial, d’oci o amb recuperació de les restants. Incloure tot d’altres usos terciaris) ubicades en zones el sistema dins el Catàleg de Béns del visuals no preferents i dissenyades tenint POUM. en compte la integració en l’entorn. Sobre les propostes de criteris i accions 23.6. Un paisatge agrícola de les Valls dirigits a la gestió: d’Olot productiu, preservat i ben gestionat, que mantingui a cada lloc la 23.4. La unitat de paisatge de les Valls diversitat d’elements que el caracteritzen d’Olot acull diverses fi gures de protecció i el doten d’identitat pròpia, especialment que engloben la zona volcànica de la el paisatge en mosaic format per camps, Garrotxa. Entre elles trobem les fi gures prats, horts, masies, boscos i marges de parc natural, pla d’espais d’interès combinats de manera diferent en cada natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 (ZEC, cas. ZEPA, LIC). De tota manera, és cabdal realitzar una gestió efectiva per mantenir 23.8. Un sistema d’itineraris i miradors que la vegetació i la fauna pròpies del domini emfatitzi les panoràmiques més rellevants biogeogràfi c que els correspon i assolir i permetin descobrir i interactuar amb la una adequada qualitat paisatgística. diversitat i els matisos dels paisatges de les Valls d’Olot. 23.5. Promoure el control i defi nició de les masses forestals per tal de reduir el risc S’estableixen els següents criteris i d’incendi forestal. accions dirigits a la protecció: 23.6. La unitat Valls d’Olot presenta zones 23.1. Impulsar que els POUM dels de gran singularitat morfològica, com els municipis d’aquesta unitat de paisatge volcans, els afl oraments basàltics de Sant apliquin mesures de protecció del sòl als Joan les Fonts i la cinglera de Castellfollit espais d’interès natural i connector, com de la Roca. S’ha de garantir, en primer les serres de Cogolls, les Encies i Siubès. lloc, la preservació de la morfologia 23.3. El paisatge fl uvial està directament primigènia del territori. Cal considerar Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Relació amb altres plans i programes

també les cingleres basàltiques com a transport que havien de transitar-hi, però 13 singularitats visuals i estètiques d’especial conserven, en la seva majoria, el traçat rellevància a nivell de les Comarques original i trajectòries semblants, així Gironines, tot Catalunya i fi ns i tot per com elements arquitectònics d’elevat a la península Ibèrica pels seus orígens valor patrimonial. Cal conservar el valor geològics. I considerar alhora els espais patrimonial de les trames viàries d’arrel d’interès geològic de la zona volcànica històrica de traça menuda però molt de la Garrotxa com a àmbits d’interès capil·lar del pla d’Olot i la vall d’en Bas, turístic i com a recurs docent. que relliguen petits nuclis de població, 23.7. Les zones agrícoles constitueix una amb una integració harmònica amb el singularitat per la seva fertilitat, la seva paisatge. Per tal de mantenir aquestes disposició i mida de les àrees de cultiu, característiques i dimensions caldrà en i principalment per la seva extensió alguns trams regular expressament la en el context del Prepirineu català. limitació de la velocitat permesa. Es caracteritza per un paisatge en Sobre les propostes de criteris i accions mosaic amb un predomini de conreu dirigides a l’ordenació destaquen: d’herbàcies en consonància amb les 23.16. Així mateix, tenint present el activitats ramaderes. criteri 23.16, cal destacar la presència Cal potenciar les àrees amb una d’àmplies franges i nuclis de poblament producció agrícola activa, evitant- disseminat (vall del Brugent, vall de ne l’abandonament, tot regulant les Cogolls), concretament, en forma substitucions de cultius i les quantitats de de masies, algunes amb un valor superfície agrícola destinada a conreus arquitectònic important, o petits amb subvencions. vilatges, amb l’edifi cació amb diversos 23.9. Potenciar els itineraris de descoberta graus d’agregació, sovint al voltant dels paisatges fl uvials, reforçant o creant d’un referent eclesial. Cal afavorir una xarxa d’equipaments d’interpretació unes fronteres nítides i de qualitat entre i senyalització del patrimoni paisatgístic i els espais urbans i els espais agrícoles industrial lligat al riu Fluvià amb especial o naturals de les perifèries evitant la consideració dels punts més rellevants. ubicació d’activitats o instal·lacions no També cal generar llocs de lleure on es aptes en sòl agrícola per tal de preservar- Valors històrics, vinculi la ciutat amb la xarxa de camins ne la seva qualitat. simbòlics i socials, i miradors i itineraris. rurals. 23.19. Cal avançar cap a uns paisatges Valls d’Olot. Zoom Les 23.10. Moltes carreteres comarcals i en què els polígons industrials i comercials Planes d’Hostoles locals que travessen les Valls d’Olot estiguin al màxim de concentrats i Elaboració pròpia a partir de dades de segueixen el trajecte de corredors compactats en el territori. A més, procurar Pla Territorial Parcial naturals. Amb el pas del temps s’han prioritzar uns polígons que, per la seva de les Comarques mida, alçada, ubicació, façana visual o Gironines anat adaptant als nous sistemes de

Terme municipal de Les Planes d’Hostoles

Àrea de paisatges agroforestals articulats per masies

Arbre monumental

Colònia industrial

Castell

Zona de pesca continental Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

aspecte de les seves naus no impliquin Terme 14 municipal de una interferència visual signifi cativa Les Planes amb l’entorn; dissenyats de manera que d’Hostoles permetin la connectivitat ecològica, Àrea de social i visual, i amb qualitat paisatgística paisatges agroforestals intrínseca pel que fa a les edifi cacions, articulats per la xarxa viària interna i la distribució masies de les zones verdes i la vegetació. Per Zona de pesca aquesta raó cal evitar la construcció de continental noves àrees especialitzades (polígons comercials, logístics i industrials) en els espais amb valors estètics caracteritzats per la seva singularitat agrícola com és el cas de la Vall d’en Bas. 23.20. Es consideren bones pràctiques per a la millora dels accessos urbans el soterrament de línies elèctriques i la integració paisatgística de les casetes que allotgen els transformadors elèctrics, l’eliminació gradual dels rètols publicitaris activitats de caràcter social, lúdic o Valors històrics, simbòlics i socials, i i dels suports obsolets, la regulació de educatiu. En aquest sentit, han de ser mides, colors, materials i formes de la miradors i itineraris. objecte d’una adequada ordenació Rocacorba. Zoom Les senyalització i de la retolació comercial, paisatgística seguint les indicacions Planes d’Hostoles la incorporació d’arbrat i la rehabilitació de la Guia d’integració paisatgística Elaboració pròpia a d’elements patrimonials. partir de dades de d’horts urbans i periurbans editada per Pla Territorial Parcial 23.23. El disseny de nous traçats la Direcció General d’Arquitectura i de les Comarques Gironines d’infraestructures viàries que creuen la Paisatge del Departament de Política unitat de paisatge de la Valls d’Olot, pel Territorial i Obres Públiques. En general, seu caràcter de paisatge de muntanya, promoure espais d’horta en les noves no haurien de tenir canvis bruscs en els extensions urbanes al voltant de les Valls marges amb elements de protecció i d’Olot. seguretat, alhora que les panoràmiques 23.28. Promoure una xarxa d’itineraris observables des de la carretera haurien paisatgístics i de miradors accessibles a de tenir en compte l’existència de les peu o amb vehicles, on la percepció i edifi cacions aïllades. interacció amb el paisatge és més àmplia 23.25. Iniciar uns treballs de restauració i suggerent. Aquesta xarxa, que comprèn progressiva amb condicions miradors i camins existents, i d’altres paisatgístiques adequades els camins a consolidar, hauria de rebre, allà on rurals, les carreteres, els senders, els camins correspongui, les actuacions necessàries ramaders i altres vies de comunicació de condicionament, senyalització, que resultin afectades per la construcció manteniment i difusió per tal de potenciar de les noves infraestructures lineals tals la funció de facilitar la percepció dels com: el nou tram de connexió de la C-37 valors del paisatge i el coneixement del entre la Vall d’en Bas i Olot, relacionat territori. Integrar el conjunt de miradors amb la mobilitat viària i l’eix principal i itineraris al Pla territorial parcial de les A-26 Besalú- Olot. Comarques Gironines. 23.27. Impulsar l’elaboració d’un pla especial urbanístic d’ordenació del Ara bé, els objectius de qualitat paisatge dels espais d’horta de les paisatgística de la unitat Rocacorba són Planes d’Hostoles. El Pla ha de procurar els següents: perquè els horts estiguin ben inserits al lloc, els materials que el conformen 19.2. Un paisatge amb boscos d’alzines, siguin respectuosos amb els elements fagedes i bosc de ribera, preservats i del medi natural i coherents amb els gestionats, lliure de transformacions valors paisatgístics del seu l’entorn, i i processos d’artificialització, que que l’activitat productiva dirigida a mantingui l’escenari de gran valor l’autoconsum pugui coexistir amb les escènic que conforma. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Relació amb altres plans i programes

19.4. Una xarxa de rius, i rieres 19.6. La gran majoria de la superfície 15 salvaguardats com a elements distintius de la unitat és eminentment boscosa, i configuradors del paisatge de les destacant les poblacions d’esclerofi l·les valls de Sant Miquel de Campmajor, i una bona mostra de comunitats euro- Llémena i Brugent. siberianes. En els àmbits més assolellats 19.5. Uns elements morfològics com predominen els alzinars, pinedes i cingleres i cons volcànics, entesos les suredes propis de les comunitats des del seu valor simbòlic, i que es mediterrànies, mentre que a les zones mantinguin com a referents visuals i més humides i menys exposades es identitaris de qualitat. troben fagedes, boscos caducifolis i de ribera, que en determinats punts generen 19.6. Unes construccions patrimonials, importants alineacions arbòries. A la gran principalment masies i antigues majoria d’aquestes superfícies hi ha una colònies industrials, preservats i clara tendència a l’establiment d’espais requalificats com a potenciadors de la marginals i sense qualitats productives productivitat de la regió. i amb un elevat risc d’incendi forestal. 19.7. Un sistema d’itineraris i miradors Promoure el control i defi nició de les que emfatitzin les panoràmiques masses forestals per tal de reduir el risc més rellevants i permeti descobrir d’incendi forestal. En aquest sentit, cal i interactuar amb la diversitat i els impulsar programes de gestió forestal matisos dels paisatges. amb herbívors (ruc, cabres, etc.) per a la Sobre les propostes de criteris i accions gestió del sotabosc. Cal alhora fomentar dirigits a la protecció: i promocionar les activitats productives 19.2. Impulsar que els POUM dels associades a les explotacions forestals. municipis d’aquesta unitat de paisatge 19.7. Des d’un punt de vista del relleu, és apliquin mesures de protecció del sòl possible diferenciar determinades valls als espais d’interès natural i connector d’origen fl uvial i tectònic confi gurades per dels boscos, com el de Serres de rieres que determinen un important valor Cogolls, les Encies i Siubès o muntanyes de connectivitat biològica. A aquestes Valors històrics, de Rocacorba. valls dominen els conreus organitzats en simbòlics i socials, i miradors i itineraris. 19.3. Els paisatges agraris de caràcter patrons harmònics fonamentalment de Cabrerès - Puigsacalm. local han d’ésser objecte d’una herbacis de secà, cereals, lleguminoses Zoom Les Planes i farratges, i amb la predominança de d’Hostoles protecció estricta pel seu valor masies que estructuren el territori. Elaboració pròpia a productiu i estètic singular, mitjançant partir de dades de el manteniment i la millora dels seus Aquest patró agrícola ha de preservar Pla Territorial Parcial de les Comarques elements estructurals. el seu caràcter singular pel gran valor Gironines Sobre les propostes de criteris i accions cultural i paisatgístic que conté. dirigits a la gestió: 19.8. Preservar el caràcter de connexió ecològica de les valls fl uvials mitjançant

Terme la disminució de l’impacte generat per municipal de les noves infraestructures viàries. Les Planes d’Hostoles 19.10. Mantenir el mosaic paisatgístic

Àrea de existent a la vall del Llémena, la vall paisatges del Brugent i a la vall de Sant Miquel agroforestals articulats per de Campmajor, amb la generació de masies sistemes de diversiﬁ cació i foment de 68 Mirador l’agricultura. La Salut Sobre les propostes de criteris i accions dirigides a l’ordenació: 19.15. Afavorir unes fronteres nítides i de qualitat entre els espais urbans i els espais agrícoles o naturals de les perifèries evitant la ubicació d’activitats o instal·lacions no aptes en sòl agrícola per tal de preservar-ne la seva qualitat. Evitar la degradació d’aquestes fronteres creant franges de transició i límits clars. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

19.21. Rocacorba es caracteritza pel seu tipus de pedra, constitueixen un altre 16 relleu divers amb serres i cims singulars important valor estètic que cal preservar. que defi neixen l’àmbit visual d’un territori Sobre les propostes de criteris i accions que supera els propis límits de la unitat. dirigits a la gestió: Addicionalment hi ha determinats sistemes 5.5. Promoure el control i defi nició de les geomorfològics que són clars exponents masses forestals per tal de reduir el risc del vulcanisme de la zona, destacant d’incendi forestal. En aquest sentit, defi nir per la seva singularitat geològica i una jerarquització de camins, controlar generant una identitat pròpia. Cal evitar els accessos i impulsar programes de la desfi guració d’aquestes singularitats gestió forestal amb herbívors (ruc, cabres, geomorfològiques amb construccions, vaques, etc.) per a la gestió del sotabosc infraestructures, i en general, amb i el manteniment dels espais oberts, prats barreres visuals que impedeixin o difi cultin muntans i rasos. Cal alhora fomentar i considerablement la percepció de les promocionar les activitats productives imatges més interessants d’aquestes associades a les explotacions forestals. singularitats. 5.6. Promoure que totes les propostes de noves infraestructures viàries incloguin Quant a els objectius de qualitat un Estudi d’impacte i integració paisatgística de la unitat Cabrerès- paisatgística. Puigsacalm són els següents: 5.8. Els assentaments dispersos de 5.1. Uns paisatges naturals, eminentment població, constituïts per masies i petits de boscos caducifolis i prats muntans, vilars aïllats, han estat històricament ecològicament ben conservats, amb els elements d’articulació d’un territori qualitat paisatgística i que compaginin optimitzat en el seu aprofi tament dels l’activitat agropecuària, l’aprofi tament recursos forestals i agrícoles. Alguns de recursos naturals i l’ús turístic i de d’aquests petits nuclis tenen valor històric gaudi. afegit, degut a la seva presència des de 5.2. Un paisatge agroforestal poc l’edat mitjana i la seva economia basada antropitzat i estructurat per masies, fonamentalment en les pràctiques potenciat com a medi històric agro-pastorils que encara prevalen. Les d’aprofi tament dels recursos associats al pastures i els conreus establerts al voltant territori i per al turisme rural. del Cabrerès, a més, encara posseeixen 5.3. Una cinglera del Cabrerès valors productius vinculats cada vegada Puigsacalm (el Far, Llancers, més al turisme rural com a nova activitat. Puigsacalm, Santa Magdalena, els Cal potenciar el manteniment de Plans de Falgars) i altres singularitats l’activitat agrícola i ramadera existent, geomorfològiques, preservades com a amb la consolidació i foment del turisme elements confi guradors del paisatge, i rural com a activitat paral·lela. mantingudes com a referents visuals i 5.9. Promoure la restauració de masies identitaris de qualitat. i vilars com a mecanisme d’atracció 5.5. Un sistema d’itineraris i miradors que turística i de fi ançament de les activitats emfatitzi les panoràmiques més rellevants agro-ramaderes d’aquest territori. i permeti descobrir i interactuar amb la Sobre les propostes de criteris i accions diversitat i els matisos dels paisatges del dirigides a l’ordenació: Cabrerès-Puigsacalm. 5.10. Evitar les afectacions, alteracions Sobre les propostes de criteris i accions geomorfològiques o la instal·lació de dirigits a la protecció: telecomunicacions, parcs fotovoltaics 5.1. Protegir els elements geomorfològics o altres elements potencialment del Cabrerès-Puigsacalm, visibles des distorsionadors sobre el fons escènic de llargues distàncies a través dels fons emblemàtic del Cabrerès - Puigsacalm. escènics com a singularitats visuals i estètiques d’especial rellevància per a totes les Comarques Gironines. Els contrastos establerts entre els cingles i la vegetació immediata, amb espadats verticals, salts d’aigua i els colors dels Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Relació amb altres plans i programes

Els Plans Territorials Sectorials 17

Els Plans Territorials Sectorials (PTS) Residuals Industrials, 2003, PSARI 2003, són aquells amb incidència territorial, Programa d’actuacions per a la desplegats pels diferents Departaments gestió dels fangs residuals generats en de la Generalitat en àmbits temàtics els processos de depuració d’aigües de la seva competència. Abasten, residuals urbanes de Catalunya; habitualment, tot el territori de Catalunya, Programa de Reutilització d’Aigua a però degut al seu caràcter sectorial, les Catalunya (juny 2009); Pla Territorial seves determinacions venen referides Sectorial de la implantació de a un o alguns aspectes de la realitat: l’energia eòlica a Catalunya (2002); carreteres, espais d’interès natural, Pla de l’energia i canvi climàtic de equipaments comercials... Catalunya (2012-2020); Programa Els plans territorials sectorials generals que general de prevenció i gestió de es consideren de gran interès para Les residus i recursos de Catalunya Planes d’Hostoles són,classifi cats segons PRECAT20 (2013-2020); Pla Territorial l’aspecte fonamental: Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya - Medi natural, paisatge i espais oberts: PINFRECAT20 (2013-2020). Estratègia de desenvolupament sostenible de Catalunya (EDSCAT), - Risc ambiental: Pla d’emergència 2010; Pla d’espais d’interès exterior del sector químic de natural (Decret 328/1992, Llei Catalunya (PLASEQCAT); Pla especial 12/1985, Llei 12/2006); Proposta d’emergències per inundacions Catalana de la Xarxa Natura 2000 (INUNCAT); Planifi cació dels espais (Acord GOV/112/2006), Acord fl uvials de Catalunya (PEFCAT). GOV/115/2009, de 16 de juny, pel - Assentaments: Programa de sòl qual s’aprova una nova delimitació industrial i activitats econòmiques de diverses zones de protecció 2001-2004; Programa d’actuació en especial per a les aus (ZEPA); Acord sòl i habitatge 2000-2009. GOV/150/2009, de 29 de setembre, - Mobilitat: Llei 9/2003 de la mobilitat; pel la qual s’amplien diverses zones Pla d’infraestructures del transport de de protecció especial per a les Catalunya (2006); Directrius nacionals aus (ZEPA) delimitades per l’acord de Mobilitat (Decret 362/2006); Pla GOV/115/2009, de 16 de juny; Pla d’infraestructures ferroviàries (2003- Territorial Sectorial de Connectivitat 2025); Pla de transport de viatgers de Ecològica de Catalunya; Estratègia Catalunya 2008-2012; Pla de ports de de la Comunitat Europea en matèria Catalunya (2007); Pla d’aeroports, de biodiversitat (1998); Bases per les aeròdroms i heliports de Catalunya directrius de connectivitat ecològica 2007-2012. de Catalunya (DMAH 2006); Llei - Canvi climàtic: Pla de l’energia i 42/2007 (13 de desembre) del canvi climàtic de Catalunya 2012- patrimoni natural i de la biodiversitat; 2020; Llei 16/2017, de l’1 d’agost del i Pla estratègic del patrimoni natural Canvi climàtic; Estratègia espanyola i de la biodiversitat 2011-2017 de canvi climàtic i energia neta L’Estratègia del patrimoni natural i la (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020 biodiversitat de Catalunya 2030. (aprovada en l’any 2007) - Valors ambientals: Directiva 2000/60/ CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000, que estableix el marc d’actuació comunitari en política d’aigües; Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua de Catalunya (PSAAC); Pla de sanejament de Catalunya (1996), Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005, PSARU 2005, Programa de Sanejament d’Aigües Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

articulació amb els diversos 18 Pla Especial de La Zona Volcànica de la Garrotxa nivells de planejament territorial i urbanístic, que inclogui un tractament diferenciat dels àmbits El Pla especial de la Zona Volcànica que formen part del sistema urbà de de la Garrotxa (en endavant, PEZVG), la conca alta del Fluvià, consideri va ser aprovat per acord de Govern els possibles impactes externs i GOV/161/2010 en data 14 de setembre estableixi criteris per a canalitzar de 2010 (DOGC 15/10/2010) i ve a eventuals necessitats d’expansió modificar un Pla Especial previ de l’any urbana de forma que es respecti 1994. l’àmbit del Parc Natural. Les raons principals per impulsar-lo són, 5. Aprofundir en la protecció i segons el propi pla, la modificacions la valorització del patrimoni de l’àmbit del Parc Natural, ajustar-se geològic, amb especial atenció al a las noves bases cartogràfiques i al vulcanisme quaternari del qual el coneixement molt superior del territori, Parc constitueix el millor exponent l’articulació amb el nou planejament a la península ibèrica, i preservar territorial i urbanístic, la integració del adequadament els sòls i les aigües. Parc a xarxa Natura 2000, la adequació 6. Garantir la conservació i l’ús a les legislacions promulgades sostenible de la biodiversitat posteriorment, donar resposta a mitjançant la protecció de varietat requeriments nous (connectivitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies ecològica interna i externa, Carta existents i l’aprofi tament sostenible Europea del Turisme Sostenible als dels recursos vius. En particular, Espais Protegits, Conveni Europeu considerar els requeriments de la del Paisatge, etc.) i la repercussió connectivitat ecològica interna i d’actuacions de gran incidència sobre amb l’exterior i assolir la integració el Parc. efectiva del Parc a la xarxa Natura Com a objectius el pla planteja: 2000 a través de la implantació de 1. Actualitzar i perfeccionar la mesures que permetin mantenir planifi cació del Parc Natural en o recuperar, en un estat de funció dels coneixements adquirits, conservació favorable, els hàbitats Activitats productives, de l’experiència de gestió assolida contemplats a la Directiva 92/43/ serveis i equipaments. Impactes Unitat Visual i dels nivells i les tecnologies CEE. 17. La Codina. d’informació disponibles, per tal 7. Conservar la qualitat dels Font: Pla especial d’atendre adequadament i des de protecció del diversos paisatges presents a medi natural i del d’una perspectiva de sostenibilitat la Zona Volcànica, garantir- paisatge de la Zona els nous requeriments científi cs, ne el manteniment i canalitzar Volcànica de la jurídics i socials. Garrotxa. 2. Incorporar al Parc la serra de Finestres, així com diverses zones adjacents als límits actuals, i estendre la planifi cació a aquests i als altres territoris integrats durant els darrers anys. 3. Dotar el Parc d’un sistema de planejament estructurat sobre la base del Pla Especial, que incrementi la seva capacitat de protecció, de gestió i de resposta a les noves demandes. Completar els mecanismes d’avaluació i seguiment de la planifi cació i la gestió, per tal d’optimitzar-ne l’efi ciència i l’efi càcia. 4. Completar l’encaix territorial del Parc, mitjançant la correcta Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Relació amb altres plans i programes

La Codina es descriu dins del pla com 19 un “continu important dels hàbitats boscosos dins de la unitat i amb les unitats adjacents. El 73% de la unitat està recoberta per boscos, principal-ment alzinars muntanyencs (69%). Els conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses i la vegetació herbàcia representen el 13% de la superfície respectivament”. En el cas de la Riera de Cogolls es diu que, “pràcticament tota la unitat (96%) està recoberta per alzinars muntanyencs. Presència d’hàbitats d’interès comunitari prioritari: vernedes i altres boscos de ribera afi ns en un estat de conservació mitjà. Presència d’hàbitats d’interès comunitari no prioritaris: alzinars i carrascars en un Àmbits d’ordenació i harmonitzar la seva evolució, estat de conservació entre bo i mitjà”. específi cs. Unitat Visual 18. Riera de Cogolls mitjançant l’aplicació d’estratègies, El Torrent de Vallac es descriu amb Font: Pla especial normatives i actuacions destinades una “presència majoritària d’alzinars de protecció del a la seva protecció, planifi cació, muntanyencs (boscos o màquies de medi natural i del Quercus ilex, 65%) i conreus herbacis paisatge de la Zona gestió i, si és el cas, restauració. Volcànica de la 8. Fomentar un desenvolupament rural extensius de regadiu o de contrades Garrotxa. basat en la qualitat i en la millora molt plujoses (19%). Presència d’hàbitats mediambiental tot coadjuvant a la d’interès comunitari prioritari: vernedes implantació en la Zona Volcànica i altres boscos de ribera afi ns. Presència de la nova política agrària comuna d’hàbitats d’interès comunitari no i a la millora de les condicions del prioritaris: alzinars i carrascars”. món rural. Finalment la Serra de Finestres es 9. Redefi nir el model d’usos públics en descriu amb “presència majoritària el Parc en funció de la capacitat d’hàbitats arboris, amb el predomini de càrrega dels diversos àmbits clar dels alzinars muntanyencs (84%). i d’acord amb els compromisos Els altres hàbitats que es troben en la adquirits amb l’atorgament de unitat no superen el 5% de superfície la Carta Europea del Turisme individual. Presència d’hàbitats Sostenible. d’interès comunitari no prioritaris: prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, 10. Reforçar la capacitat seminaturals, sobre calcari; fagedes d’intervenció de la Junta de calcícoles xerotermòfi les; alzinars i Protecció tot incrementant, al carrascars; costers rocosos calcaris mateix temps, la participació i la amb vegetació rupícola”. corresponsabilització dels agents públics i privats de la zona en la Al seu torn, es plantegen criteris planifi cació i la gestió del Parc, amb d’actuació dins de les unitats, però a una especial consideració a la seva partir de la identifi cació de cadascun població rural. dels diferents hàbitats d’interès comunitari, per exemple, a l’ésser el El pla, al seu torn divideix el territori més predominant per les unitats de Les del Parc Natural en diferents unitats Planes és interessant veure les criteris visuals. Dins del municipi de Les Planes d’actuació per als hàbitats d’alzinars d’Hostoles trobem les unitats visuals de muntanyencs. El pla estableix per a la Codina (UV 17) i la Riera de Cogolls aquesta mena d’hàbitat cinc criteris (UV 18) i compartides amb altres d’actuació específi cs: municipis les de Torrent del Vallac (UV 21 amb Sant Feliu de Pallerols) i Serra 1. Preservar els alzinars de terra baixa de Finestres (UV 23 amb Sant Aniol de a causa de la seva disposició, Finestres). principalment en els espais Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

perimetrals del Parc i la seva 20 continuïtat fora del Parc. 2. Establir una gestió forestal adequada a la conservació dels valors de l’hàbitat. 3. Establir els mecanismes necessaris per vetllar per la degradació potencial de l’hàbitat produïda per les explotacions agroramaderes que es puguin trobar en les proximitats. 4. Afavorir la continuïtat territorial de les masses boscoses d’alzinars muntanyencs especialment en la meitat nord de l’àmbit d’estudi i dels boscos mixts de roure i alzina en relació amb els rius d’interès connector adjacents, com per exemple el Fluvià. 5. Preservar les masses boscoses 8. Mantenir les característiques de Àmbits d’ordenació d’alzinars muntanyencs i els boscos específi cs. Unitat Visual mixts de roure i alzina, especialment bona permeabilitat ecològica de 21. Torrent del Vallac a les zones defi nides com d’interès la unitat, especialment en els espais Font: Pla especial boscosos perimetrals i els de ribera. de protecció del connector o com a vulnerables per medi natural i del a la vegetació. També a partir dels elements de paisatge de la Zona permeabilitat existents en la zona Volcànica de la Després d’analitzar cadascuna de les de vall. Garrotxa. diferents unitats visuals, el pla estableix diferents objectius de qualitat ambiental En el cas de la unitat visual de la Riera i paisatgística per a cadascuna d’elles. de Cogolls (UV18), el pla estableix set objectius específi cs: Per a la unitat visual de La Codina (UV17), ens trobem els següents: 1. Protegir estrictament els volcans del Puig Rodó i de les Medes. 1. Protegir estrictament el volcà del Traiter, els afl oraments d’interès 2. Preservar les zones forestals, geològic i els sòls volcànics d’alt amb especial atenció a aquelles interès. vulnerables a l’erosió, i completar la planifi cació dels boscos. 2. Prevenir l’erosió i determinar les actuacions de recuperació 3. Protegir estrictament les àrees d’alt oportunes. interès per a la vegetació i per a la fauna. 3. Protegir estrictament les àrees d’alt interès per a la vegetació i per a la 4. Mantenir els conreus, prats i pastures fauna. de les zones baixes i protegir els elements característics del seu 4. Conservar el caràcter agroforestal paisatge. de la unitat tot controlant de manera estricta les activitats contaminants. 5. Prevenir especialment els incendis Mantenir els conreus a les zones forestals. planeres i protegir els elements 6. Mantenir la unitat al marge dels característics del seu paisatge. usos públics. 5. Prevenir especialment els incendis 7. Mantenir la unitat al marge dels usos forestals públics. 6. Mantenir l’activitat de senderisme En la unitat del Torrent del Vallac, a part de sense augmentar la pressió d’usos destacar la presència de part del volcà públics. de Traiter i de la seva colada basàltica, 7. Assegurar la continuïtat dels es formulen els següents objectius: hàbitats perimetrals, així com les 1. Completar el coneixement del característiques de mosaic dels medi natural en la part incorporada espais de plana. posteriorment al Parc, especialment Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Relació amb altres plans i programes

Per fi nalitzar, para la Serra de Finestres, 21 de marcat caràcter forestal, es formulen sis objectius de qualitat ambiental i paisatgística: 1. Completar el coneixement del medi natural, especialment pel que fa als sòls i a les vulnerabilitats en general. 2. Ordenar adequadament els aprofi taments forestals i cinegètics, prevenir els incendis i evitar canvis sobre les cobertes del sòl susceptibles de provocar processos erosius forts. 3. Conservar els espais oberts i els elements característics de seu paisatge mitjançant el manteniment i la millora de les activitats agràries tradicionals. 4. Preservar la qualitat i continuïtat dels hàbitats d’interès així com de la Activitats productives, pel que fa als sòls i a les vulnerabilitats serveis i equipaments. vegetació de ribera. Impactes Unitat Visual en general. 23. Serra de Finestres 5. Mantenir les característiques de bona 2. Protegir estrictament la morfologia permeabilitat ecològica de la unitat, Font: Pla especial volcànica. de protecció del especialment en els espais boscosos. medi natural i del 3. Protegir els cursos hídrics, els fondals, Ordenar convenientment i mantenir paisatge de la Zona Volcànica de la les fonts i les surgències, i controlar en bones condicions ecològiques Garrotxa. les activitats susceptibles de produir els àmbits defi nits d’especial interès impactes negatius sobre les aigües. connector, com les ZEIC-R i les ZIC-L. 4. Protegir els elements d’interès de la 6. Permetre un ús públic moderat i fl ora, la fauna i la vegetació, així com establir-ne l’ordenació. la qualitat i continuïtat dels hàbitats d’interès i de la vegetació de ribera. 5. Mantenir les característiques de bona permeabilitat ecològica, especialment en els espais boscosos. També a partir dels elements de permeabilitat existents en la zona de vall. Ordenar convenientment i mantenir en bones condicions ecològiques els àmbits defi nits d’interès connector, com el torrent del Vallac. 6. Ordenar adequadament els aprofi taments forestals, prevenir els incendis i evitar canvis sobre les cobertes del sòl susceptibles de provocar processos erosius forts. 7. Conservar els espais oberts i els elements característics del seu paisatge mitjançant el manteniment i la millora de les activitats agràries tradicionals i, complementàriament, els usos públics de baixa intensitat. 8. Disminuir els efectes pertorbadors i fragmentadors del teixit urbà a partir del tractament adequat dels espais perimetrals. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

22 Pla Especial de Delimitació Pla especial urbanístic del Catàleg deﬁ nitiva dels espais del PEIN: Les de masies i cases rurals Guilleries i Collsacabra

Aquest Pla Especial va ser aprovat en El Pla especial urbanístic, Catàleg data 21 de juny de 2000 (DOGC 26/07/00) de Masies i Cases Rurals, aprovat El objectiu del pla es la descripció defi nitivament el 16.12.2009 (DOGC detallada dels límits dels espais objecte 22.02.2010), té per objectiu identifi car del Pla Especial. i catalogar les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció, Aquest estableix en el seu article 13 el ampliació o rehabilitació, amb règim urbanístic de la següent mateixa: possibilitat d’adequació a canvis d’ús, - 13.1 Als espais delimitats pel Pla a més d’establir actuacions i condicions s’aplica d’una manera preventiva reguladores de l’adequació d’usos, de el règim del sòl fi xat pels articles 127 l’edifi cació i de la segregació de fi nques. i 128.1 del text refós de la legislació Aquest Pla especial ha sigut objecte de urbanística vigent a Catalunya. la Modifi cació del Pla especial, Catàleg Els espais inclosos en el Pla que de Masies i Cases Rurals, aprovada el planejament urbanístic hagi defi nitivament el 06.11.2015 (DOGC qualifi cat com a sistemes d’espais 26.01.2016), on l’àmbit de la modifi cació lliures, zones verdes o similars, en cap són les masies del sòl no urbanitzable que cas no podran ser objecte d’usos han estat objecte de recurs d’alçada o transformacions que no siguin davant del Conseller i que fi ns a data congruents amb la seva naturalesa de l’aprovació de la modifi cació de d’espai natural. Pla especial no han estat resoltes. A - 13.2 Els nous instruments de més, s’inclou la Masia el Vilar per tal de planejament urbanístic i la corregir una errada referent al nombre planifi cació específi ca per a les zones d’habitatges existents. d’alta muntanya s’han d’adequar al contingut del Pla. Els plans comarcals de muntanya programaran les actuacions oportunes per a la protecció i millora dels espais del Pla situats en les respectives comarques. - 13.3 Així mateix, els plans territorials parcials assenyalaran com a espais d’interès natural aquells espais del Pla que es trobin en el seu àmbit, sens perjudici d’aquells altres als quals puguin atorgar aquesta qualifi cació, i establiran les accions territorials i les normes d’ordenació adequades per a la seva protecció i millora. - 13.4 Els plans urbanístics l’àmbit d’ordenació dels quals afecti espais inclosos en el Pla hauran d’incorporar les seves determinacions i justifi car degudament el compliment de les condicions a què fa referència aquest article, que s’estimen mínimes. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

3. ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS

L’objectiu d’aquest capítol és el de la base de la presa del Pasteral, un riu mostrar els aspectes més signifi catius de la Serralada Transversal, que neix al des del punt de vista ambiental de Les vessant meridional de la serra del Corb, Planes d’Hostoles, tot fent una descripció i que destaca per la seva aportació de la situació actual del territori objecte hídrica. El curs fl uvial segueix una gran de planejament, d’acord amb la falla coberta per un corrent basàltic de documentació informativa del POUM. la lava que davallà dels volcans de la zona de la Garrotxa. De Nord-oest a Sud-est, trobem la Vall Alt 3.1. DESCRIPCIÓ GENERAL DE del Brugent (Sant Feliu de Pallerols i Les LA VALL DEL BRUGENT I DEL Planes de Hostoles) i la Vall Baix del Brugent TERME MUNICIPAL DE LES PLANES (Amer). El pas de les aigües del Brugent ocasiona l’acumulació de sediments en D’HOSTOLES el fons de la vall i sobre antigàs colades de lava, lloc on s’assenten els principals El Vall del Brugent limita al nord amb nuclis de població. el Parc Natural de la Zona Volcànica El curs alt del riu, que es correspon en de la Garrotxa, a partir de la qual es gran part amb la Vall d’Hostoles, es desenvolupa entre la part més oriental de nodreix principalment de les rieres de la Serralada de Collsacabra i el vessant Sant Iscle, de Sant Miquel, del Mosquer i occidental de la cadena muntanyenca de la Fàbrega; els torrents del Vallac, de que conformen les serres de Finestres, l’Umbert i Saverneda i els recs de Rocalba les Medes i els Cingles de Sant Roc. La i del Rigall a Sant Feliu de Pallerols. A més trobada del riu Brugent amb el Ter és de la riera de Cogolls; els torrents de la Conca hidrogràfi ca també el lloc on confl ueix la Serralada Carrera, de la Vila, de Llameca, de la del Brugent Prelitoral amb la Serralada Transversal. Xoriguera, de Can Reixac, de Can Barret, Elaboració pròpia a El Brugent és el primer dels afl uents que de Font-roja, de l’Avellaneda, del Pou, partir del MDT05 del CNIG ens trobem en el seu curs baix, just en de les Encies, del Siubès i de les Banyes a

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Camins d'aigua

Conca del Brugent

Afluents per l'esquerra en el municipi

Afluents per la dreta en el municipi Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Terme 24 municipal de Les Planes d'Hostoles

Camins d'aigua

Conca del Brugent

Conca de la riera de Cogolls

Afluents per l'esquerra en el municipi

Afluents per la dreta en el municipi

Les Planes d’Hostoles. límit de terme municipal a escala 1:5.000 Conques hidrogràfi ques a Les Quant al curs baix, situat en el terme de l’ICGC, la seva superfície és de 37,45 Planes d’Hostoles 2 municipal d’Amer, que fi nalitza en la km , i segons el padró de 2019 (IDESCAT), Elaboració pròpia plana dels Malloles, destaquen com té una població de 1.683 habitants, una a partir del LIDAR 2 de l’ICGC i cursos a afl uents els torrents de l’Obac, de densitat de 44,94 habitants/km i una d’aigua a partir de Terrats, del Colomer, del Mont, de Palou altitud mitjana de 217 metres sobre el l’ACA pel la dreta i els torrents d’Oliveres, de nivell del mar. la Blanquera, de la Font del Gorg, del Dins del terme municipal de Les Planes Castell, del Bruguer, de Can Cotou, de d’Hostoles, les diferències estructurals Pinyana i de Roca-salva. entre la vessant dreta i l’esquerra de El municipi de Les Planes d’Hostoles la vall, provoca que ens trobem amb forma part de la comarca de La cursos d’aigua molt diferents a cada Garrotxa i es troba a la part central de costat. Si ens fi xem en el conjunt dels la vall del Brugent. Limita al Nord-Oest torrents provinents de la Serralada amb Sant Feliu de Pallerols, al Nord-Est de Collsacabra (al Sud), aquests són amb Sant Aniol de Finestres, al Sud-Est gairebé perpendiculars al pendent, amb Amer, al Sud-Oest amb Susqueda i pràcticament lineals. No obstant això, en a l’Oest amb Rupit i Pruit. Considerant el la vessant nord, formada per un conjunt Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

de diferents serres entrellaçades amb Quant a les projeccions demogràfi ques, 25 cons volcànics de la Garrotxa, disposen aquest document es refereix a l’apartat de conques molts més llargues i amb un “aproximació a la dinàmica de població” pendent més suau, entre ells destaca de la memòria informativa i justifi cativa pel seu cabal la riera de Cogolls, un dels de l’Avanç de POUM, on es presenten afl uents més importants del Brugent i el estimacions provisionals de la població curs d’aigua més rellevant del municipi, futura. si no tenim en compte el curs principal De la Memòria de l’Avanç es desprèn del riu. que el potencial segons el planejament Aquesta riera neix en la Serra de Finestres, vigent en sòl urbà, és a dir, en solars al vessant occidental del volcà del Puig i unitats d’actuació és superior (287 Rodó i drena la Vall de Cogolls. Per la habitatges) a l’escenari més alt previst morfologia de la vall, amb nombroses (188 habitatges), si a més es sumen els falles, ens trobem amb un curs fl uvial habitatges en sòl urbanitzable, s’arriba a amb múltiples salts d’aigua, essent un total de 326 habitatges. el més popular el Gorg del Molí dels Murris. Aquests talls dels sòls provoquen al seu torn la fi ltració d’aigües de fonts subterrànies amb una gran abundància d’hidrogencarbonat de calci dissolt, el qual aporta una de les característiques més destacables de la riera de Cogolls, els seus travertins i les plantes petrifi cades.

Pel que fa a l’accessibilitat territorial, la vall d’Hostoles es troba estructurada de Nord-oest a Sud-est per el eix Selva- Garrotxa (C-63), una carretera que discorre perpendicular a la costa Habitatges catalana, des de Lloret de Mar ﬁ ns Olot. potencials segons planejament Del nucli de Les Planes neix la carretera vigent de Les Gi-531 que travessa per la serra d’Oliveres Planes d’Hostoles - Excedents i connecta amb Sant Esteve de Llèmena d’habitatge segons de camí a Girona. El nucli de Les Planes les diferents d’Hostoles es posiciona estratègicament hipòtesis de creixement a menys de 50 km de tres capitals de Memòria de l’Avanç comarca, amb Olot a 21 km, Girona a de POUM de Les 33,4 km i Vic a 45 km. Planes d’Hostoles

Diferència any 2038 Potencial sòl urbà consolidat - Potencial sòl urbà consolidat i Potencial sòl urbà i urbanitzable - Habitatges necessaris per respecte al 2018 Excedents del 2038 respecte no consolidat - Excedents del Excedents del 2038 respecte al creixement (habitants) 2018 2038 respecte 2018 2018

Baix -140 0 +220 +287 +514 Mitjà 72 40 +180 +247 +474 Alt 341 188 +32 +99 +326 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

26 3.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

Orograﬁ a i relleu La vall d’Hostoles és tectònica, és a dir, Nord-oest la vall es separa de la conca una vall formada per materials fortament del Fluvià a l’alçada de la plana d’en plegats que omplen la gran falla d’Amer, Bas per un llindar que forma part de la llaurada pel riu Brugent i que s’estén ﬁ ns a fossa tectònica d’Olot. Aquesta limita al l’aiguabarreig amb el Ter. De la mateixa Est amb el horst o massís tectònic de la forma, la vall de Cogolls, es relaciona amb baixa Garrotxa (Serres de Finestres, de altres dues falles d’estructura fossilitzada i Rocacorba i del Corb) i al Oest amb la sòls relacionats amb els dipòsits i colades plataforma estructural del Cabrerès i el volcàniques del Traiter. massís hercinià de les Guilleries. En el fons de la vall trobem el riu Brugent, La vall és una gran falla de materials que amb una orientació de NW a SE, eocènics d’edat alpina que se enfonsà Hipsometria discorre durant uns 22 km a través de en el horst de la baixa Garrotxa. Això Elaboració pròpia a les comarques de la Garrotxa i Selva. Al es la raó que va originar la activitat partir del LIDAR de l’ICGC

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Camins d'aigua

Rangs altimètrics

< 300

300 - 400

400 - 500

500 - 600

600 - 700

700 - 800

> 800 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Àmbit de Les Planes d’Hostoles. Mapa Geològic de Catalunya. Elaboració pròpia a partir del Mapa geològic de Catalunya 1:25.000, els ﬁ lls Amer 295-1-2 (75-24) i Santa Pau 295-1-1(75-23)

volcànica, que rebleix el fons de la 217 m (LIDAR de l’ICGC). La vila de Les vall amb rentis basàltiques. Amb una Planes d’Hostoles es troba situada a profunditat medià de 370 a 500 metres, les cotes mitjanes del terme municipal contrasta amb els 1.000 a 1.150 m del (a una altitud mitjana de 350 metres), Collsacabra. entre el riu Brugent i l’inici de la Quant al nucli de Les Planes, aquest plataforma estructural del Cabrerès, a descansa sobre una colada basàltica l’altura del cingle de Clarà i la Serra atribuïble al sistema volcànic Puig de del Moro. la Codina-Traiter. Aquesta s’estén fins a la part baixa de la plana d’Hostoles, on la potència màxima és de 36 metres. Sobre aquesta colada, datada en el Plistocè (46.300 +/- 4.000 anys), trobem diferents tipus d’argiles i sorres llimoses amb morfologies lleugerament bombades, pròpies dels fronts de torrents. L’altitud mitjana del municipi és de Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

28 Geologia i edafologia Podem interpretar el territori de Transversal, zona de materials eocènics Les Planes d’Hostoles com una vall que es pleguen formant horts, com el de tectònica molt pronunciada, el fons la Garrotxa, o fosses tectòniques, com la de la qual es troba cobert de dipòsits d’Olot al Nord-oest, i en les fi ssures dels volcànics provinent de la zona volcànica quals es produeix el conjunt volcànic de de la Garrotxa. la Garrotxa i al qual pertany el Traiter. Això es deu al fet que estem en el punt La litologia que afl ora en el terme de les on la Serralada Transversal es troba Planes correspon a roques sedimentàries amb el Sistema Mediterrani (Serralada del Paleògen. En més d’un 76% de la Prelitoral), visible en el limiti sud del terme, superfície de les Planes, ens trobem Plànol de plans amb on l’estructura de materials eocènics de principalment conglomerats, gresos i dipòsits i colades Cabrerès es compacta sobre el massís margues, que s’atribueixen gairebé per volcàniques Elaboració pròpia paleozoic dels Guilleries. complet a l’Eocè. a partir del Mapa geològic de No obstant això, la principal característica En segon lloc ens trobem amb dipòsits Catalunya 1:25.000, geològica del municipi és el desnivell sedimentaris del Quaternari, amb el 20% els fi lls Amer 295-1-2 causat per les falles en la serralada de la superfície, destacant els dipòsits (75-24) i Santa Pau 295-1-1(75-23)

Dipòsits i colades volcàniques

Sistema volcànic Puig de la Codina - Traiter

Volcans de la Pla de Garrotxa l'Estanyol

Pla del Cogolls

Pla de Vilamala

Pla del Llober Pla de Gironella

Pla de Les Planes d'Hostoles

Pla del Camp Vell Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Etat (Milió d'anys o Edat geològica Era Període Sèrie Estatge Leyenda Mega-annum) 29 Elaboració pròpia Holocè 0,0117 Ma Quaternari a partir del Mapa Plistocè 2,58 Ma geològic de Piacenzià 2,588 – 3,600 Ma Pliocè Catalunya a escala Zancleà 3,600 – 5,332 Ma 1:50.000 de l’ICGC Messinià 5,332 – 7,246 Ma Tortonià 7,246 – 11,608 Ma Neogen Serraval·lià 11,608 – 13,65 Ma Miocè Langhià 13,65 – 15,97 Ma

Burdigalià 15,97 – 20,43 Ma

Cenozoic Aquitanià 20,43 – 23,03 Ma

Catià 23,03 – 28,4 Ma Oligocè Rupelià 28,4 – 33,9 Ma

Priabonià 33,9 – 37,2 Ma Bartonià 37,2 – 40,4 Ma Eocè Paleogen Lucetecià 40,4 – 48,6 Ma Ipresià 48,6 – 55,8 Ma Thanetià 55,8 – 58,7 Ma Paleocè Selandià 58,7 – 61,7 Ma Danià 61,6 – 66,0 Ma Cretaci Superior / Inferior ~ 145,0 Ma Esquema d’Unitats Mesozoic Juràssic Superior / Mitjá / Inferior 201,3 ± 0,2 Ma geològiques Triásic Superior / Mitjá / Inferior 251,902 ± 0,024 Ma Elaboració pròpia Permià Lopingià / Guadalupià / Cisuralià 298,9 ± 0,15¬Ma Carbonífer Pennsylvanià / Mississipià 358,9 ± 0,4¬Ma a partir del Mapa Devonià Superior / Mitjá / Inferior 419,2 ± 3,2¬Ma Paleozoic geològic de Silurià Pridoli / Ludlow / Wenlock / Llandovery 443,4 ± 1,5¬Ma Catalunya a escala Ordovicià Superior / Mitjá / Inferior 485,4 ± 1,9¬Ma 1:50.000 de l’ICGC Cambrià Superior / Mitjá / Inferior 541 ± 1,0 Ma

Unitats geològiques

PEcga - Conglomerats, gresos i argiles. Formació Bracons i Rupit. Lutecià inferior-Bartonià inferior. Q PEcgm - Conglomerats, gresos calcaris i margues. Q Bartonià inferior. Qvpc QvpcQvm PEcgm PEcn - Calcàries amb Qvpc PEm PEcgm Qvpc nummulits i calcàries Qvpc Qvpc gresoses. Lutecià inferior. PEll Qvbc Q PEgc - Gresos i QvbcQlv Qvpc conglomerats. Cuisià. Qlv Qvpc Qco PEgg - Microconglomerats i gresos de composició PEcgmPEcgm arcòsica. Formació Gresos Qcd de Folgueroles. Bartonià Qco PEm inferior. Qac PEm PEll - Llims sorrencs amb Qcd Qco fauna. Bartonià inferior. PEcgm

PEm - Margues blaves Qac fossilíferes amb limolites PEcgm Qcd vermelles. Bartonià. Qcd Qcd PEcgm PEmb - Margues i argiles PEcgm Qcd blaves. Formació Margues Qcd de Banyoles. Lutecià. Qco PPEa - Argiles i gresos. Qcd Paleocè. Qtr Qac Qac Qac PPEc - Calcàries i dolomies. PEm Qac PEcgm Ilerdià. Qco PEcgmQac Q - Sediments recents de Qac fons de valls, rieres i peu de PEcgm PEcgm PEcgm PEcgm mont. Holocè. Qacv Qac PEcgm Qac - Dipòsits al·luvials- Qac col·luvials. Graves amb PEcgm matriu sorrenca i argilosa. PEcgm Holocè. Qco

Qacv - Dipòsits al·luvials- Qco col·luvials relacionats amb el Qvbc Qco barratge provocat per les PEcgmQac colades volcàniques. PEmb Qt1 PEcgm Plistocè-Holocè. Qac Q PEcn Qco PEmb Qcd - Cons de dejecció. Qcd Q Q PEgg PEm Q Graves i sorres. Holocè PEcga Qvbc PEgg recent. Qcd Qt1 PEcgm Qco - Dipòsits col·luvials. Argiles amb còdols PEcgm angulosos dispersos. Holocè. PEmb PEgg Qlv - Argiles blaves, torbes i PEmb graves amb intercalacions PEcn PEcga Q de colades volcàniques. PEgc Holocè. PEgg PEcn Qt0-1 - Llit actual, plana PEgg PEgg Qt1 d'inundació ordinària i PEcga Q terrassa més baixa (0-2 m). Holocè recent. PEmb PEgc Qt0-1 Qt1 - Terrassa fluvial. Graves, PPEa sorres i lutites. Holocè. PEcn PPEc Qcd Qtr - Travertins. Plistocè. Qvbc - Basalts indiferenciats formant colades. Plistocè. PPEa Qvm -Dipòsits piroclàstics en mantell. Plistocè. Qvpc - Piroclasts formant cons volcànics. Plistocè. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

al·luvials-col·luvials, situats en els fons Categories de sòls 30 de valls, rieres i peu de mont, en la seva S12A - majoria de l’Holocè. Udorthent litic i En darrer lloc tenim dipòsits volcànics S12A Hapludoll litic del Neògen i Quaternari, amb colades

basàltiques, cons piroclàstics, travertins i S21A - dipòsits piroclàstics, atribuïts al Plistocè i Ustorthent a l’Holocè. litic i Haplustoll Quant a l’edafologia del terme de litic les Planes, es caracteritza per la seva S32 - homogeneïtat, perquè si ens fi xem S32 Ustifluvent en el model del Soil Taxonometry oxiaquic i S21A Haplustoll (SSS,2014) està formada per 3 categories fluventic i si utilitzem el sistema de classifi cació S12A World Reference Base For Soil Resources (IUSS Working Group WRB, 2015) per 2 categories diferents de sòl. Totes dues versions del Mapa de sòls 1:25.000 de Catalunya (MSC25M)1, són alhora el mateix, només que la primera trobem: Mapa de sòls - Soil Taxonometry segueix el sistema històricament emprat 1. S12a. Udorthents lítics i Hapludolls Elaboració pròpia en les cartografi es de sòls a Catalunya lítics sobre gresos i lutites: Sòls a partir del Mapa i la segona el sistema proposat per de sòls 1:25.000 desenvolupats a partir de roques de Catalunya l’Organització de les Nacions Unides per de diferents litologies, riques en (MSC25M) a escala a l’Agricultura i Alimentació (FAO), per carbonats, a les divisòries i vessants 1:25.000 de l’ICGC la Unió Internacional de la Ciència del de pendent fort, superfi cials o Sòl (IUSS) i adoptada per la Directiva molt superfi cials, ben drenats, d’Infrastructure for Spatial Information in amb textures mitjanes i abundants Europe (INSPIRE). elements grossos. Mostren poc El sistema de classifi cació Soil Taxonomy desenvolupament edàfi c, tot i te en compte els règims climàtics dels que a les àrees més estables, es sòls i per establir les grans agrupacions pot formar un horitzó superfi cial considera la profunditat d’arrelament més fosc, amb un contingut i el grau de desenvolupament dels sòls, abundant de matèria orgànica descrivint les seves característiques que dona lloc a un horitzó mòl·lic; morfològiques, físiques i químiques. els pH són de lleugerament àcids a Amb aquest sistema la categoria que mitjanament bàsics, els continguts més superfície ocupa és la d’Udorthent de carbonat càlcic de baixos a litic i Hapludoll litic amb el 55%, moderadament alts i presenten localitzada en el massís de Cabreres i un complex de canvi gairebé els serrats de Finestres, Les Medes, del saturat per cations bàsics. Castell, de Les Llebres i en general totes • En règim climàtic d’humitat ústic: las formacions muntanyoses al voltant de 1. S21a. Ustorthents lítics i Haplustolls la vall del Cogolls. Li segueix la categoria lítics sobre gresos i lutites: Sòls d’Ustorthent litic i Haplustoll litic amb el desenvolupats a partir de roques 33%, localitzada a l’Est del municipi, a de diferents litologies a les divisòries partir del marge esquerre de la vall de i vessants de pendent fort de les l’Avellaneda i fi nalment la d’Ustifl uvent serres i muntanyes, superfi cials oxiaquic i Haplustoll fl uventic, situada en o molt superfi cials, ben drenats, les riberes del Brugent, del Cogolls i de amb textures mitjanes o grosses l’Avellaneda. i abundants elements grossos. Les característiques principals dels sòls Presenten poc desenvolupament predominats segons el model de Soil edàfi c, tot i que a les àrees Taxonometry són: més estables, es pot formar un • En règim climàtic d’humitat údic, horitzó superfi cial més fosc i amb un contingut més elevat 1. Font: Institut Cartogràfi c i Geològic de Catalunya. www. de matèria orgànica que pot icgc.cat Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

donar lloc a un horitzó mòl·lic. Les En el sistema de classifi cació World 31 característiques químiques dels Reference Base for Soil Resources sòls són molt variables en funció (WRB) es tenen en compte el nivell de la naturalesa dels materials de detall categòric que comprèn originals. En general, però, els els Grups de Sòls de Referència amb pH dels sòls desenvolupats a un mínim de qualifi cadors principals i partir de les roques més riques en suplementaris. Són grups a partir de les carbonat són de lleugerament a propietats signifi catives que donaven mitjanament bàsics i els continguts lloc a sòls diferents en les diferents unitats de carbonat càlcic, de mitjans a cartogràfi ques, amb característiques molt alts. Per la seva banda, els morfològiques, físiques i químiques sòls desenvolupats a partir de particulars. granits, gneis, pissarres i esquits Tot això permet distingir dues categories presenten un pH de mitjanament diferenciades en el municipi de les àcids a neutres i uns continguts Planes. En primer lloc la d’Eutric Leptosol de carbonat cacic, baixos o molt i Skeletic Leptic Phaeozem sobre baixos. gresos i lutites, que amb en el 87,75%, 2. S32. Ustifl uvents oxiàqüics es correspon amb les categories S12A i i Haplustolls fl uvèntics: Sòls S21A del mapa de Soil Taxonometry. I la desenvolupats a partir de categoria de Calcaric Fluvisol i Skeletic dipòsits al·luvials en els fons de Fluvic Phaeozem que es correspon amb vall i les petites terrasses dels el tipus S32. trams dels rius. Molt profunds, En aquest cas, les característiques de ben a moderadament ben principals segons el model WRB són: drenats, amb textures grosses o • W07A. Eutric Leptosol i Skeletic Leptic mitjanes i un contingut abundant Phaeozem sobre gresos i lutites: Sòls d’elements grossos. Presenten desenvolupats a partir de roques poc desenvolupament edàfi c. de diferents litologies a les divisòries En la majoria del perfi ls es pot i vessants de pendent fort de les apreciar encara el caràcter serralades i serres que presenten fl uvèntic. A més, poden mostrar un clima mediterrani, superfi cials o taques lligades a processos Mapa de sòls - molt superfi cials, ben drenats, amb World Reference redox. Les característiques textures grosses o moderadament Base For Soil químiques són molt variables i els Resources grosses i abundants elements grossos. pH oscil·len entre lleugerament Elaboració pròpia Presenten poc desenvolupament àcids i mitjanament bàsics amb a partir del Mapa edàfi c, tot i que, a les àrees més de sòls 1:25.000 continguts de carbonat càlcic, de Catalunya estables, es pot formar un horitzó entre molt baixos i molt alts. (MSC25M) a escala superfi cial més fosc i amb un contingut 1:25.000 de l’ICGC més elevat de matèria orgànica que pot donar lloc a un horitzó mòl·lic. Categories de sòls • W40. Calcaric Fluvisol (Oxyaquic) W07A - Eutric Leptosol i i Skeletic Fluvic Phaeozem: Sòls Skeletic desenvolupats a partir de dipòsits Leptic al·luvials en els fons de vall i les Phaeozem petites terrasses d’alguns trams W40 - intermedis dels rius pirinencs i els Calcaric Fluvisol seus tributaris, molt profunds, de (Oxyaquic) i ben drenats a moderadament ben Skeletic drenats, amb textures grosses o Fluvic Phaeozem mitjanes i un contingut abundant W40 d’elements grossos. Presenten poc desenvolupament edàfi c, en la majoria del perfi ls es pot apreciar W07A encara el caràcter fl uvèntic. A més, poden mostrar taques lligades a processos redox. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

I’ III’

III I

Pendents El territori de Les Planes es caracteritza separa la vall d’Avellaneda amb el nucli Talls a l’àmbit de Les Planes d’Hostoles. per la seva orograﬁ a accidentada. A de les Encies; o com veiem al Sud del Mapa Geològic de grans trets podem parlar d’un territori municipi els serrats del Camp Vell o de Catalunya. on pràcticament no existeix el sòl pla les Planelles al costat del Bruguetar. Fonts: Mapa geològic de (el 94,13% presenta un pendent major Ens trobem per tant amb un terreny Catalunya 1:25.000, al 5%), i on predominen els pendents escarpat, on les zones més planeres full Amer 295-1-2 (75-24) molt accentuats (el 63,70% presenta un s’associen directament amb cursos pendent major al 25%). ﬂ uvials i aquests a les antigues colades Amb l’esquema de pendents es pot de lava. veure com al municipi de Les Planes En aquest aspecte, cal destacar els d’Hostoles apareixen no sol les cadenes dipòsits i les colades del sistema volcànic muntanyenques i serres que el limiten: del Puig de la Codina i del volcà del Collsacabra, en el límit Oest amb el Traiter, com causants dels principals Puig del Moro i els seus 1.160 m; Serra de plans del municipi. Exemple d’aquests Finestres i Serra de Les Medes al Nord; són els plans de l’Estanyol, del Cogolls, Les Tres Creus i Cingles del Valls al Est; de Vilamata, de Gironella, del Llober i del Serra Pelada i Serrat dels Crous al Sud, Camp Vell. en el terme de Amer), ans que també a l’interior de la vall ens trobem amb el Serrat del Castell que domina la visió de la vall tant cap a Les Planes com a Sant Feliu de Pallerols; el conjunt muntanyosos del Puig Sariol i la Roca Blanca que divideix la riera de Cogolls i el torrent de l’Avellaneda; el Puig Sestorres, que en la meitat de la vall separa al riu Brugent de la riera de Cogolls; els conjunts dels serrats dels Valls, de la Casanova de la Creu, de Les Telledes i de Les Llunes que Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Vista de la vall de Les Planes 33 d’Hostoles des del Pla del Llober Elaboració pròpia a partir del LIDAR de l’ICGC

Pendents Elaboració pròpia a partir del LIDAR de l’ICGC

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Pendents

> 15% Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

3.3. BIODIVERSITAT, Quadre pàgina 34 següent. Seguiment CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I Ornitològic a l’estació d’Estanys PATRIMONI NATURAL de Jordà i Riera Major. Elaboració pròpia Biodiversitat a partir de les dades del Servidor La biodiversitat es pot defi nir com el (Institut Català d’Ornitologia). d’Informació conjunt i la varietat de la vida en totes Ornitològica Concretament es traslladen les dades de Catalunya les seves formes, nivells i combinacions, del projecte de seguiment de l’estació (SIOC), l’”Estatus inclosa la diversitat d’ecosistemes, d’amenaça dels d’Estanys de Jordà (Santa Pau) i Riera ocells nidifi cants de la diversitat d’espècies i la diversitat Major (Vilanova de Sau), les més Catalunya 2012. genètica. Llista vermella 2012” properes al terme de Les Planes. i The IUCN Red List of Amb la fi nalitat de poder efectuar una La Unió Internacional per a la Threatened Species 2015. primera aproximació a la biodiversitat Conservació de la Natura (UICN), present a Les Planes d’Hostoles, s’empra estableix diferents categories la informació del Banc de Dades de d’amenaça. Les que trobem a l’estació Biodiversitat de Catalunya (BDBC en d’Estanys de Jordà són: en perill crític endavant), on es pot consultar la llista (CR), en perill (EN), vulnerable (VU), de tàxons presents per quadrants. En proper a l’amenaça (NT), preocupació el cas més signifi catiu, D66, de l’àmbit menor (LC) i no aplicable (per als casos d’estudi, que es troba als quadrants UTM d’espècies introduïdes). Les espècies DG55, DG65 i DG66 de 10 x 10 km es amb un cert nivell d’amenaça són: el poden arribar a trobar vora 1.170 tàxons, Pinsà borroner (EN), el Repicatalons (EN), incloent subespècies. l’Astor comú (NT), el Mussol banyut (NT), el Sit negre (NT), el Gafarró (NT), el Pardal Els ocells comú (NT), el Durbec (NT), l’Escorxador En aquest apartat es mostra la (NT), el Grasset de muntanya (VU), presència potencial d’espècies la Cadernera (VU), el Verdum (VU), presents, tant a l’estiu com a l’hivern, el Mosquiter comú (VU), la Cuereta a Les Planes d’Hostoles i que mereixen torrentera (VU), l‘Oliba comuna (VU), el ser considerades en les estratègies de Bitxac rogenc (VU), el Picot garser petit conservació. (VU), l’Aligot vesper (VU) i la Cotxa cua- roja (VU); pel llistat de l’UICN Catalunya La informació prové del Servidor de 2012. No obstant, si ens fi xem en la d’Informació Ornitològica de llista vermella de l’IUCN 2015, haurem Catalunya (SIOC), el portal de difusió d’incloure també: el Tord ala-roig (NT), la de la informació recollida pels diferents Titella (NT), la Tórtora eurasiàtica (VU) i el projectes de seguiment de l’ICO Blauet comú (VU).

Riquesa potencial Nª d'espècies potencialment de tàxons de la Classificació % representació a l'àmbit zona Nord del presents a l'àmbit terme de Les Planes d’Hostoles (DG66) Animals Vertebrats 158 12,09 Elaboració pròpia a partir de les dades Artròpodes 441 33,74 del Banc de Dades de Biodiversitat de Altres invertebrats 15 1,15 Catalunya

Vegetals Vegetació 54 4,13

Flora 40 3,06

Ficòfits (algues) 25 1,91

Briòfits (molses) 112 8,57

Fongs 462 35,35

Líquens --

Total 1307 100 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Captures totals per Captures totals The IUCN Red Llista Vermella espècie (1997-2019) per espècie List of 35 Nom català Nom comú català Nom sientífic 2012. UICN Estanys de Jordà (2016) Riera Major Threatened Catalunya Species 2015 Hivern Estiu Hivern Estiu Astor comú Astor / Falcó perdiguer Accipiter gentilis LC NT 1 0 - - Balquer (*) Balquer / Rossinyol d'aigua / Xitxarrot Acrocephalus arundinaceus LC LC 0 1 - - Boscarla dels joncs (*) Boscarla dels joncs Acrocephalus schoenobaenus LC - 0 5 - - Boscarla de canyar (*) Boscarla de canyar / Xitxarra de canyar Acrocephalus scirpaceus LC LC 0 20 0 1 Mallerenga cuallarga Mallerenga cuallarga / Senyoreta Aegithalos caudatus LC LC 70 97 3 6 Blauet comú Blauet comú / Blavenca Alcedo atthis VU LC 0 6 0 25 Titella (*) Titella Anthus pratensis NT - 28 0 - - Grasset de muntanya Grasset de muntanya Anthus spinoletta LC VU A2b 18 0 - - Falciot negre Falciot negre / Falcia / Falcija / Ginjola Apus apus LC LC 0 1 - - Mussol banyut Mussol banyut / Òliba amb orelles Asio otus LC NT 0 1 - - Enganyapastors europeu Enganyapastors / Enganapastors / Covaterra Caprimulgus europaeus LC LC 0 1 - - Cadernera Cadernera / Cagarnera / Cardina Carduelis carduelis LC VU A2b 75 17 - - Verdum Verderol comú / Verdum Carduelis chloris LC VU A2b 40 104 - - Raspinell comú Raspinell / Pica-soques Certhia brachydactyla LC LC 15 110 0 1 Rossinyol bord Rossinyol bord / Rossinyol bastard Cettia cetti LC LC 0 5 - - Trist Trist / Brusac Cisticola juncidis LC LC 1 3 - - Merla d'aigua Merla d'aigua Cinclus cinclus LC LC - - 1 2 Durbec Durbec / Becgròs / Menjapinyols Coccothraustes coccothraustes LC NTº 69 6 - - Tudó Tudó / Colom tudó Columba palumbus LC LC 15-- Oreneta cuablanca Oreneta cuablanca / Oroneta cua-blanca Delichon urbica LC LC 0 4 - - Picot garser gros Picot garser gros Dendrocopos major LC LC 7 20 - - Picot garser petit Picot garser petit Dendrocopos minor LC VU D1 0 2 - - Sit negre Sit negre / Hortolà negre o cellard / Cip cip Emberiza cia LC NT 12 0 - - Gratapalles Gratapalles / Sit golanegre Emberiza cirlus LC LC 25 46 - - Verderola Verderola / Hortolà groc Emberiza citrinella LC LC 6 0 - - Repicatalons (*) Repicatalons / Piula de canyers / Butzac Emberiza schoeniclus LC EN D1 164 0 - - Pit-roig Pit-roig / Barba-roig / Rupit Erithacus rubecula LC LC 313 966 9 28 Mastegatatxes Mastegatatxes / Papamosques Ficedula hypoleuca LC - 0 3 - - Pinsà Pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca Fringilla coelebs LC LC 921 50 0 1 Pinsà mec (*) Pinsà mec Fringilla montifringilla LC - 31 0 - - Becadell comú (*) Becadell comú Gallinago gallinago LC - 2 0 - - Polla d'aigua comuna Polla d'aigua / Polla garau Gallinula chloropus LC LC 0 2 - - Gaig Gaig Garrulus glandarius LC LC 8 62 - - Bosqueta vulgar Bosqueta vulgar / Xenna / Huitet Hippolais polyglotta LC LC 0 31 - - Oreneta Oreneta comuna / Oronell Hirundo rustica LC LC 0 45 - - Martinet menut (*) Martinet menut comú/ Gomet Ixobrychus minutus LC LC 01-- Colltort comú Colltort / Formiguer Jynx torquilla LC LC 0 5 - - Escorxador Capsot d'esquena roja / Capsigrany roig Lanius collurio LC NTº A2b 0 108 - - Capsigrany Capsigrany / Capser / Capsot / Botxí garser Lanius senator LC LC 0 1 - - Rossinyol Rossinyol Luscinia megarhynchos LC LC 0 82 - - Cuereta blanca Cuereta blanca / Cuaret / Titina blanca Motacilla alba LC LC 11 16 - - Cuereta torrentera Cuereta torrentera / Titina Motacilla cinerea LC VU A2b C1 0 1 0 6 Papamosques gris Papamosques gris / Matamosques Muscicapa striata LC LC 0 5 - - Mallerenga blava Mallerenga blava / Ferreret / Ferrerolet Parus caeruleus / Cyanistes caeruleus LC LC 99 179 1 3 Mallerenga emplomallada Mallerenga emplomallada / Capellanet Parus cristatus / Lophophanes cristatus LC LC 6 4 0 1 Mallerenga carbonera Mallerenga carbonera / Primavera / Estiverola Parus major LC LC 81 482 0 6 Mallerenga d'aigua Mallerenga d'aigua Poecile palustris / Parus palustris LC LC 11 42 - - Pardal comú Pardal / Teuladi Passer domesticus LC NT 27 262 - - Pardal xarrec Pardal xarrec / Pardal barraquer Passer montanus LC LC 4 15 - - Aligot vesper europeu Aligot vesper / Pilot Pernis apivorus LC Vuº D1 0 1 - - Cotxa fumada Cotxa fumada / Cua-roja fumada / Calderer Phoenicurus ochruros LC LC 9 3 - - Cotxa cua-roja Cotxa cua-roja Phoenicurus phoenicurus LC Vuº D1 0 1 - - Mosquiter pàl·lid Mosquiter pàl·lid / Ull de bou pàl·lid Phylloscopus bonelli LC LC 0 20 - - Mosquiter comú Mosquiter / Musquetera Phylloscopus collybita LC VU A2b 77 169 - - Mosquiter de passa (*) Mosquiter de passa / Ull de bou Phylloscopus trochilus LC - 0 3 - - Picot verd ibèric Picot verd ibèric Picus viridis LC LC 8 18 - - Pardal de bardissa Pardal de bardissa / Xalambrí Prunella modularis LC LC 62 0 - - Pinsà borroner Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula LC EN A2b 18 26 - - Bruel Bruel / Passaforadí / Reiet Regulus ignicapilla LC LC 30 19 0 3 Bitxac rogenc Bitxac rogenc / Vitrac Saxicola rubetra LC VU C1 0 4 - - Bitxac comú Bitxac comú / Vitrac / Cagamànecs / Tuït Saxicola torquata LC - 12 58 - - Gafarró Gafarró Serinus serinus LC NT 2 27 - - Pica-soques blau Pica-soques blau / Tàpara / Puja-soques Sitta europaea LC LC 0 18 - - Tórtora eurasiàtica Tórtora / Tórtora vulgar Streptopelia turtur VU LC 0 2 - - Estornell negre Estornell negre Sturnus unicolor LC LC 0 7 - - Estornell vulgar Estornell vulgar Sturnus vulgaris LC LC 18 127 - - Tallarol de casquet Tallarol de casquet / Ratoret / Capellana Sylvia atricapilla LC LC 433 731 1 19 Tallarol gros Tallarol gros / Busqueret gros o mosquitera Sylvia borin LC LC 0 21 - - Tallarol de garriga Tallarol de garriga / Busqueret de garriga Sylvia cantillans LC LC 0 8 0 4 Tallareta vulgar Tallareta vulgar / Busquereta de casquet o batzer Sylvia communis LC LC 0 5 - - Tallarol capnegre Tallarol capnegre / Busquereta capnegra Sylvia melanocephala LC LC 7 4 - - Cargolet Caragolet / Passa-foradí Troglodytes troglodytes LC LC 43 113 - - Tord ala-roig (*) Tord ala-roig / Tord cellard Turdus iliacus NT - 19 0 - - Merla Merla / Merla negra Turdus merula LC LC 289 945 1 8 Tord comú Tord comú / Tord / Tord blanc / Tord blancel Turdus philomelos LC LC 169 164 1 3 Griva cerdana (*) Griva cerdana Turdus pilaris LC - 1 0 - - Griva Griva Turdus viscivorus LC LC 4 1 - - Òliba comuna Òliba Tyto alba LC VU C1 0 1 - - Puput comuna Puput / Paput Upupa epops LC LC 0 4 - -

(*) Ocells no inclosos entre els tàxons existents en el terme municipal de les Planes d'Hostoles, dins del Banc de dades de biodiversitat de Catalunya Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Primera columna, de dalt a baix: Pit-roig, Tallarol de casquet, Mallerenga carbonera. Segona columna, de dalt a baix: Merla, Pinsà, Tord comú. Font: L’Aguait. Observacions de biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals. Institut Català d’Ornitologia, Diputació de Barcelona, Servei d’Ocupació de Catalunya, Servicio Público de Empleo Estatal i Iniciativa d’Ocupació Juvenil de la Unió Europea Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Primera columna, de dalt a baix: Pardal comú, Mosquiter comú, Repicatalons. Segona columna, de dalt a baix: Mallerenga blava, Mallerenga cuallarga, Cargolet. Font: L’Aguait. Observacions de biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals. Institut Català d’Ornitologia, Diputació de Barcelona, Servei d’Ocupació de Catalunya, Servicio Público de Empleo Estatal i Iniciativa d’Ocupació Juvenil de la Unió Europea Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

La majoria d’espècies presents a la La supervivència d’una gran part de 38 zona hi són estacionals, amb diferències les espècies d’ocells presents a de Les notables entre l’hivern i l’estiu. Així com Planes d’Hostoles depenen en bona el Pinsà i el Repicatalons, els trobem part de la qualitat dels insectes, és a més a l’hivern, veiem com tant el Pit- dir, una agricultura sense elements roig, la Merla, el Tallarol de casquet, tòxics sembla ser essencial per a la la Mallerenga carbonera o el Pardal seva conservació. comú són principalment d’estiu. Aquesta diversitat d’espècies, és El municipi és clau com a connector, encara més destacable si ens fixem en situar-se entre el Parc Natural de la en el llistat de tàxons que no han estat Zona Volcànica de la Garrotxa, al nord detectats des dels punts d’observació i el espai natural de Collsacabra, els dels municipis confrontants. No hem quals formen part d’un dels eixos verds d’oblidar doncs, les espècies llistades nord-sud més importants, en comunicar en el BDBC per al municipi de les el Pirineu amb les serralades Prelitoral i Planes. Litoral Catalanes, i on les conreus de D’aquest llistat, les espècies amb un cereal de la vall de Cogolls i la ribera cert nivell d’amenaça són: l’Àliga del Brugent es converteixen en un cuabarrada (CR), el Botxí meridional (EN), dels hàbitats preferits per aquestes la Xivitona (EN), l’Aufrany (EN), l’Arpella espècies d’ocells. pàl·lida (EN), l’Elani (EN), la Mallerenga Les espècies majoritàries són de bigotis (EN), el Duc (NT), la Cigonya insectívores, com el Pit-roig, el Tallarol blanca (NT), l’Àguila marcenca, el Falcó de casquet, el Pinsà quan és jove, la pelegrí (NT), el Falcó mostatxut europeu Mallerenga carbonera, el Rossinyol, (NT), la Milà negre (NT), el Cabusset (NT), el Mosquiter comú i el Raspinell el Passarell (VU), el Còlit negre (VU), el Xot comú. També trobem una mostra (VU), la Merla roquera (VU), la Becada representativa d’omnívors com la eurasiàtica (VU), la Piula dels arbres (VU), Merla, la Mallerenga cuallarga i el Tord la Cuereta groga (VU), l’Àguila daurada comú, i d’altres s’alimenten de fruits, (VU), l’Àguila calçada (VU), el Xoriguer grans i llavors com el Pinsà adult i la petit (VU) i el Pela-roques (VU). Mallerenga blava.

The IUCN Red Ocells no detectats Llista Vermella List of Nom Nom comú català Taxons - Nom sientífic 2012. UICN en les estacions Threatened Catalunya d’observació i llistats Species en els quadrants Esparver comú Esparver / falcó torter / falcó de tords Accipiter nisus subsp. nisus LC LC UTM DG55, DG65 i Xivitona comuna Xivitona comuna / Siseta de pit Actitis hypoleucos LC EN D DG66 del BDBC. Alosa vulgar Alosa / Terrerol / Terrerola Alauda arvensis LC LC Elaboració pròpia a Ànec collverd Ànec collverd / Ànec de bosc Anas platyrhynchos subsp. platyrhynchos LC LC partir de les dades Trobat Trobat / Titeta d'estiu / Titeta sorda Anthus campestris subsp. campestris LC LC del Banc de Dades Piula dels arbres Piula dels arbres / Titina d'arbre / Titeta sorda Anthus trivialis subsp. trivialis LC VUº A2b de Biodiversitat de Ballester comú Ballester comú / Ballester gros o de ventre blanc Apus melba subsp. melba LC LC Catalunya, Servidor

Àguila daurada Àguila daurada / Àliga daurada Aquila chrysaetos subsp. chrysaetos LC VUº D1 d’Informació Ornitològica de Àguila daurada Àguila daurada / Àliga daurada Aquila chrysaetos subsp. homeyeri LC VUº D1 Catalunya (SIOC), Àliga cuabarrada Àliga cuabarrada / Àliga perdiguera Aquila fasciata subsp. fasciata NT CRº D Estatus d’amenaça Àguila calçada comuna Àguila calçada comuna Aquila pennata / Hieraaetus pennatus LC VUº D1 l’”Estatus Mussol comú Mussol comú / Miula / Xot Athene noctua subsp. vidalii LC LC d’amenaça dels Ocell sedós Ocell sedós Bombycilla garrulus subsp. garrulus LC - ocells nidiﬁ cants de Duc Duc / Bubo bubo hispanus Bubo bubo subsp. hispanus LC NT Catalunya 2012.

Aligot comú Aligot comú Buteo buteo LC LC Llista vermella 2012” i The IUCN Red List of Cigonya blanca Cigonya blanca / Cigonya Ciconia ciconia subsp. ciconia LC NTº Threatened Species Àguila marcenca Àguila marcenca / Àguila serpera Circaetus gallicus LC NTº 2015. Arpella pàl·lida comuna Arpella pàl·lida comuna Circus cyaneus subsp. cyaneus NT ENº D

Colom roquer Colom roquer / Colom salvatge Columba livia subsp. livia LC LC

Xixella Xixella / Xixell Columba oenas subsp. oenas LC LC

Corb Corb Corvus corax LC LC

Cornella Cornella / Cornella negra / Cucala Corvus corone LC LC

Gralla Gralla / Graula / Cucala / Cornella negra Corvus monedula subsp. spermologus LC LC

Guatlla comuna Guatlla / Guàtlera Coturnix coturnix subsp. coturnix LC LC

Cucut comú Cucut comú Cuculus canorus LC LC

Cigne mut Cigne mut Cygnus olor LC NA

Elani comú Elani comú / Esparver d'espatlles negres Elanus caeruleus subsp. caeruleus LC ENº D

Cruixidell Cruixidell / Sól·lera Emberiza calandra subsp. calandra LC LC

Hortolà Hortolà / Piula Emberiza hortulana LC LC Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

The IUCN Red Llista Vermella List of Nom Nom comú català Taxons - Nom sientífic 2012. UICN 39 Threatened Catalunya Species

Hortolà Hortolà / Piula Emberiza hortulana LC LC

Repicatalons petit Repicatalons petit Emberiza pusilla LC -

Esmirla Esmirla / Esmerla / Falconet Falco columbarius subsp. aesalon LC -

Xoriguer petit Xoriguer petit Falco naumanni LC VUº D1

Falcó pelegrí Falcó pelegrí Falco peregrinus LC NTº

Falcó mostatxut europeu Falcó mostatxut / Albanell / Falconet / Milà guatlerer Falco subbuteo subsp. subbuteo LC NTº

Xoriguer comú Xoriguer comú / Penja-sargantanes Falco tinnunculus subsp. tinnunculus LC LC

Xoriguer cama-roig Xoriguer cama-roig / Falcó cama-roig Falco vespertinus LC -

Cogullada vulgar Cogullada vulgar Galerida cristata LC LC

Voltor comú Voltor comú Gyps fulvus subsp. fulvus LC LC

Botxí meridional Botxí meridional / Gaig botxí / Margassó / Tuït Lanius meridionalis subsp. meridionalis VU EN A2b, C1

Gavià argentat de potes grogues Gavià de potes grogues / Gavià argentat de potes grogues Larus michahellis subsp. michahellis LC LC

Passerell Passerell comú Linaria cannabina / Carduelis cannabina LC VU A2b

Cotoliu Cotoliu / Cogullada petita / Llausetina Lullula arborea LC LC

Abellerol comú Abellerol comú / Abellerola Merops apiaster LC LC

Milà negre Milà negre Milvus migrans subsp. migrans LC NTº

Merla roquera Merla roquera Monticola saxatilis LC VU D1

Merla blava Merla blava / Pàssera Monticola solitarius subsp. solitarius LC LC

Cuereta groga Cuereta groga / Titeta groga o de maig / Xàtxero groc Motacilla flava LC VUº A2b

Aufrany comú Aufrany comú / Àguila blanca / Voltor petit o egipci Neophron percnopterus subsp. percnopterus EN EN D

Còlit ros Còlit / Còlbit ros o rossa Oenanthe hispanica subsp. hispanica LC LC

Còlit negre Còlit negre Oenanthe leucura subsp. leucura VU VU A2c

Còlit gris Còlit gris / Culblanc / Fadrí / Bitxac rogenc Oenanthe oenanthe LC LC

Oriol Oriol / Menjafigues / Bacorer / Dàvia / Figuer / Papafigues Oriolus oriolus subsp. oriolus LC LC

Xot eurasiàtic Xot / Xut Otus scops LC VU C1

Mallerenga de bigotis Mallerenga de bigotis o de canyar / Xau Panurus biarmicus subsp. biarmicus LC ENº D

Mallerenga petita Mallerenga petita / Xinxarrella Periparus ater / Parus ater LC LC

Pardal roquer Pardal roquer / Pardal berberisc o torredà Petronia petronia subsp. petronia LC LC

Faisà comú Faisà comú Phasianus colchicus LC NA

Mosquiter de doble ratlla Mosquiter de doble ratlla Phylloscopus inornatus subsp. inornatus LC -

Garsa Garsa / Blanca Pica pica subsp. melanotos LC LC

Cercavores Cercavores / Muntanyà / Muntanyès / Xalambrí de muntanya Prunella collaris subsp. collaris LC LC

Roquerol Roquerol / Roquer / Roquisser / Cabot de roca Ptyonoprogne rupestris LC LC

Gralla de bec vermell Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax subsp. erythrorhamphus LC LC

Reietó Reietó / Reietó d'hivern / Rei-petit Regulus regulus subsp. regulus LC LC

Oreneta de ribera Oreneta de ribera / Cabot de vorera / Parpalló / Culblanc Riparia riparia subsp. riparia LC LC

Becada eurasiàtica Becada / Bequerada / Polla bruna / Cega Scolopax rusticola LC VU D1

Lluer dels pins Lluer dels pins Spinus spinus LC -

Tórtora turca Tórtora turca Streptopelia decaocto subsp. decaocto LC LC

Gamarús eurasiàtic Gamarús eurasiàtic / Cabrota / Cabrer / Baladreu / Cabra feraStrix aluco subsp. sylvatica LC LC

Tallareta cuallarga Tallareta cuallarga / Busqueret roig Sylvia undata subsp. undata NT LC

Cabusset comú Cabusset / Cabussonet / Soterí petit / Setmesó Tachybaptus ruficollis subsp. ruficollis LC NTº

Pela-roques Pela-roques / Aranyer / Picaaranyes Tichodroma muraria subsp. muraria LC VUº D1

Merla de pit blanc Merla de pit blanc / Tord flassader o de collaret Turdus torquatus LC LC

Els mamífers

Destaca el potencial de diversitat Les grans masses boscoses, donen dels cursos d’aigua, on espècies com recer al seu torn a mamífers de major la llúdria, el coipú o la rata d’aigua, grandària com el llop, el cérvol, el ós conviuen amb gran varietat de bru, el senglar o el cabirol. ratapinyades. Es troben en un estat de vulnerabilitat Al seu torn, les fortes pendents i (VU) la rata d’aigua, el nòctul gegant, l’orografia de la vall, fa que ens el ós bru i el ratpenat mediterrani de trobem amb fauna de muntanya. ferradura. D’altra banda, les espècies Talls escarpats i cingles han permès quasi amenaçades (NT) són: els conservar alguns biòtops característics, ratpenats de bosc, el de schereibers, tant de la fauna de mitja muntanya de ferradura gros, el de ferradura petit com de la regió humida catalana. i el de musell agut; la rata cellarda, la Sorprèn, al seu torn, la gran varietat de llúdria o el conill de bosc. carnívors de mida mitjana, com el gat salvatge, la fagina, la marta, la geneta, la mostela, el guineu roja o el turó. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

The IUCN Red Mamífers llistats en Espècies de fauna de List of 40 Nom Nom comú català Taxons - Nom sientífic l'Annex II de la Directiva els quadrants UTM Threatened 92/43, d’hàbitats Species DG55, DG65 i DG66 del BDBC. Ratolí de bosc Ratolí de bosc / Ratolí de rostoll / Rat campestre Apodemus sylvaticus LC Rata d'aigua Rata d'aigua / Rata de séquia / Rat-buf o rat-bufot Arvicola sapidus VU Elaboració pròpia Ratpenat de bosc Ratpenat de bosc Barbastella barbastellus NT ANEXO II a partir de les dades del BDBC, Llop Llop Canis lupus LC ANEXO II - IV del SIOC, L’Estatus Cabirol Cabirol Capreolus capreolus LC d’amenaça dels Cérvol comú Cérvol comú Cervus elaphus LC ANEXO II - IV ocells nidiﬁ cants de Talpó roig Talpó roig Clethrionomys glareolus / Myodes glareolu LC Catalunya 2012. Musaranya comuna Musaranya Crocidura russula LC Llista vermella 2012” Rata cellarda Rata cellarda / Rot dormidor Eliomys quercinus NT i The IUCN Red List of Ratpenat bru dels graners Ratpenat bru dels graners Eptesicus serotinus LC Threatened Species Eriçó comú Eriçó comú / Eriçó fosc o europeu Erinaceus europaeus LC 2015. Gat salvatge Gat salvatge / Gat fer, fagí o vaire Felis silvestris LC ANEXO IV Geneta Geneta Genetta genetta LC ANEXO V Liró gris Liró gris Glis glis LC Llebre comuna Llebre comuna / Llebre europea Lepus europaeus LC Llúdria comuna Llúdria / Llúdriga Lutra lutra NT ANEXO II - IV Fagina Fagina / Fatgina / Fitgina / Fetgina / Faïna / Fusina / FeMartes foina LC Marta Marta / Mart Martes martes LC ANEXO V Toixó Toixó / Teixó Meles meles LC Talpó muntanyenc Talpó muntanyenc / Talpó agrest Microtus agrestis LC Talpó comú Talpó comú Microtus duodecimcostatus LC Ratpenat de Schreibers Ratpenat de Schreibers Miniopterus schreibersii NT ANEXO II Ratolí comú Ratolí comú, domèstic o de casa / Rat furet Mus musculus LC Mus spretus Mus spretus Mus spretus LC Mostela Mostela / Mustela Mustela nivalis LC Turó comú Turó comú / Fura de bosc comuna o boscana comunaMustela putorius LC ANEXO V Coipú Coipú Myocastor coypus LC Ratpenat de musell agut Ratpenat de musell agut Myotis blythii NT ANEXO II Ratpenat d'orelles dentades Ratpenat d'orelles dentades Myotis emarginatus LC ANEXO II Visó americà Visó americà Neovison vison LC Nòctul gegant Nòctul gegant Nyctalus lasiopterus VU Nòctul petit Nòctul petit Nyctalus leisleri LC Conill de bosc Conill de bosc Oryctolagus cuniculus NT Ratpenat de vores clares Ratpenat de vores clares Pipistrellus kuhlii LC Pipistrel·la Pipistrel·la Pipistrellus pipistrellus LC Ratpenat soprano Ratpenat soprano / Pipistrel·la nana Pipistrellus pygmaeus LC Ratpenat orellut meridional Ratpenat orellut meridional / Ratpenat gris Plecotus austriacus LC Ratpenat de ferradura mediter Ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale VU ANEXO II Ratpenat de ferradura gros Ratpenat de ferradura gros Rhinolophus ferrumequinum NT ANEXO II Ratpenat de ferradura petit Ratpenat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros NT ANEXO II Esquirol Esquirol vermell europeu / Farda Sciurus vulgaris LC Musaranya cuaquadrada Musaranya cuaquadrada / Morro de trompeta / Topó Sorex araneus LC Musaranya nana Musaranya nana Sorex minutus LC Musaranya etrusca Musaranya etrusca Suncus etruscus LC Senglar Senglar / Porc senglar / Porc salvatge Sus scrofa LC Talp Talp Talpa europaea LC Ós bru Ós bru / Óssa Ursus arctos LC / VU ANEXO II - IV Guineu roja Guineu roja o comuna / Rabosa / Guilla Vulpes vulpes LC

The IUCN Red Rèptils llistats en Espècies de fauna de List of Nom Nom comú català Taxons - Nom sientífic l'Annex II de la Directiva els quadrants UTM Threatened 92/43, d’hàbitats Species DG55, DG65 i DG66 Vidriol Vidriol / Serp de vidre Anguis fragilis LC del BDBC. Lludrió llistat Lludrió llistat / Bívia tridàctila Chalcides striatus LC Elaboració pròpia Colobra bordelesa Colobra bordelesa o llisa meridional Coronella girondica LC a partir de les dades del BDBC, Granota pintada Granota pintada / Gripau pintat / Tòtil granoter Discoglossus pictus LC ANEXO IV del SIOC, L’Estatus Lluert occidental Lluert occidental / Llangardaix verd occidental Lacerta bilineata LC d’amenaça dels Serp verda Serp verda / Colobra bastarda Malpolon monspessulanus LC ocells nidiﬁ cants de Tortuga de rierol Tortuga de rierol Mauremys leprosa VU ANEXO II - IV Catalunya 2012. Serp de collaret Serp de collaret / Marieta / Colobra de collar Natrix natrix astreptophorus LC Llista vermella 2012” Colobra escurçonera Colobra escurçonera / Serp d'aigua Natrix maura LC i The IUCN Red List of Sargantana marró Sargantana marró Podarcis liolepis LC Threatened Species Sargantana roquera Sargantana roquera o de paret / Sargantilla Podarcis muralis LC ANEXO IV 2015. Sargantana cuallarga Sargantana cuallarga o gros Psammodromus algirus LC Serp blanca Serp blanca o ratllada Rhinechis scalaris LC Dragó comú Dragó comú o negre / Dragolí / Dragonet / Talla-roblesTarentola mauritanica LC Llangardaix ocel·lat Llangardaix ocel·lat / Fardatxo / Sarvatxo / LlangardaixTimon lepidus NT Escurçó pirinenc Escurçó pirinenc Vipera aspis LC Serp d'Esculapi Serp d'Esculapi Zamenis longissimus LC Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Els rèptils Els Amfi bis 41 El valor de conservació del territori pel El riu Brugent, les rieres, els torrents, amb que fa als rèptils és força destacable aigües oxigenades, salts d’aigua, gorgs en el municipi. Les espècies de rèptils i llits de sorra, sostenen ecosistemes potencialment presents a Les Planes molt rics i diversos. Destaca en aquesta d’Hostoles són la serp blanca, la serp fauna intersticial, la varietat dels grups d’Esculapi, la serp verda, la serp de de gripaus i granotes, com el gripau collaret, el vidriol, el lludrió llistat, la corredor, el gripau comú, el tòtil, el colobra bordelesa, la granota pintada, el gripau d’esperons (amb nivell pròxim lluert occidental, la colobra escurçonera, a l’amenaça), la reineta meridional, el dragó comú, la sargantana marró, la granota verda o la vermella; però la sargantana roquera, la sargantana també els tritons (pirinenc, palmat o cuallarga i l’escurçó pirinenc. verd) o les salamandres. Segons el nivell d’amenaça, trobem en estat de vulnerabilitat (VU) la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i amb un nivell pròxim a l’amenaça (NT) a la llangardaix Quadre: Amfi bis ocel·lat (Timon lepidus). llistats en els quadrants UTM The IUCN Red Espècies de fauna de DG55, DG65 i DG66 List of Nom Nom comú català Taxons - Nom sientífic l'Annex II de la Directiva Threatened del BDBC. 92/43, d’hàbitats Species Elaboració pròpia Tòtil Tòtil / Gripau llevadora / Gripau paridor Alytes obstetricans subsp. almogavari LC ANEXO IV a partir de les dades del BDBC, Gripau corredor Gripau corredor / Gripau ratllat Bufo calamita / Epidalea calamita LC ANEXO IV del SIOC, L’Estatus Gripau comú Gripau comú Bufo bufo spinosus LC d’amenaça dels Tritó pirinenc Tritó pirinenc Calotriton asper LC ocells nidifi cants de Reineta meridional Reineta meridional Hyla meridionalis LC ANEXO IV Catalunya 2012. Tritó palmat Tritó palmat Lissotriton helveticus LC Llista vermella 2012” Gripau d'esperons Gripau d'esperons Pelobates cultripes NT ANEXO IV i The IUCN Red List of Renoquet Renoquet Pelodytes punctatus LC Threatened Species Granota verda Granota verda o vulgar Pelophylax perezi LC 2015. Granota roja Granota roja o pirinenca Rana temporaria LC ANEXO V Salamandra comuna Salamandra comuna / Salamàndria Salamandra salamandra LC Fotografi a: Gorgues Tritó verd Tritó verd o marbrat Triturus marmoratus subsp. marmoratus LC ANEXO IV de Santa Margarida Col·lectiu CCRS Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Espècies protegides 42 A nivell estatal el Reial Decret 439/1990, de (Ciconia ciconia), l’Aligot vesper 30 de març, regula el Catàleg Nacional europeu (Pernis apivorus), l’Esparver d’Espècies Amenaçades, actualitzat per d’espatlles negres (Elanus caeruleus), l’Ordre MAM/2784/2004, de 28 de maig. el Milà negre (Milvus migrans), l’Aufrany La Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, comú (Neophron percnopterus), el Voltor del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, comú (Gyps fulvus), l’Àguila marcenca preveu un règim de protecció de tota la (Circaetus gallicus), l’Arpella pàl·lida fauna silvestre, tant la que és catalogada comuna (Circus cyaneus), l’Àguila com a protegida com la que no. Per calçada comuna (Aquila pennata / exemple, en l’article 52.3 s’indica Hieraaetus pennatus), el Xoriguer petit “Queda prohibido dar muerte, dañar, (Falco naumanni), el Xoriguer cama-roig molestar o inquietar intencionadamente (Falco vespertinus), el Falcó pelegrí a los animales silvestres, sea cual fuere (Falco peregrinus), el Duc (Bubo bubo), el método empleado o la fase de l’Enganyapastors europeu (Caprimulgus su ciclo biológico. Esta prohibición europaeus), el Blauet comú (Alcedo incluye su retención y captura en vivo, atthis), el Cotoliu (Lullula arborea), el la destrucción, daño, recolección y Trobat (Anthus campestris), el Còlit retención de sus nidos, de sus crías o de negre (Oenanthe leucura), la Tallareta sus huevos, estos últimos aun estando cuallarga (Sylvia undata), l’Escorxador vacíos, así como la posesión, transporte, (Lanius collurio), la Gralla de bec tráfi co y comercio de ejemplares vivos vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax), o muertos o de sus restos, incluyendo el l’Hortolà (Emberiza hortulana), entre comercio exterior.”. L’article 58 de la Llei d’altres aus presents en època de pas. esmentada estableix les excepcions a D’altra banda, quant a d’altres grups aquestes prohibicions i els supòsits que de vertebrats, paga la pena fer esment les fonamenten. de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de El Decret legislatiu 2/2008, de 15 maig de 1992, relativa a la conservació d’abril, pel qual s’aprova el Text refós dels hàbitats naturals i de la fauna i fl ora de la Llei de protecció dels animals silvestres. Aquest ordenament jurídic es (DOGC núm. 5113, 17/04/2008), que transposa a l’Estat mitjançant el Reial refon la legislació anterior, és vigent Decret 1997/1995, de 7 de desembre, en matèria de protecció d’espècies a pel que s’estableixen mesures per a Catalunya. Al capítol II en l’article 33.1 contribuir a garantir la biodiversitat s’indica “Respecte de les espècies de mitjançant la conservació dels hàbitats fauna salvatge autòctona protegides, naturals i de la fauna i fl ora silvestres. es prohibeix la caça, la captura, A l’Annex II s’estableixen les espècies la tinença, el tràfic o el comerç, la animals i vegetals d’interès comunitari, importació i l’exhibició pública, tant on per a la seva conservació és necessari dels exemplars adults com dels ous designar zones específi ques. Hi trobem o les cries, i també de les parts o espècies com el Ratpenat de bosc restes, llevat dels supòsits especificats (Barbastella barbastellus) , el Ratpenat per reglament. Aquesta prohibició de Schreibers (Miniopterus schreibersii), el afecta tant les espècies vives com les Ratpenat de musell agut (Myotis blythii), dissecades i tant l’espècie com els el Ratpenat d’orelles dentades (Myotis tàxons inferiors.” emarginatus), el Ratpenat de ferradura Pel que fa a les aus, la Directiva d’Aus, mediterrani (Rhinolophus euryale), el 2009/141, de 30 de novembre, relativa Ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus a la conservació de les aus silvestres, ferrumequinum), el Ratpenat de ferradura que deroga la Directiva 79/409, inclou petit (Rhinolophus hipposideros), el Llop les espècies que exigeixen mesures de (Canis lupus), el Cérvol comú (Cervus conservació de l’hàbitat. Les espècies elaphus), la Llúdria (Lutra lutra), l’Òs presents al municipi de Les Planes bru (Ursus arctos) i la Tortuga de rierol d’Hostoles que precisen de mesures (Mauremys leprosa). de conservació de l’hàbitat segons la directiva 2009/147 són: l’Àguila daurada (Aquila chrysaetos), la Cigonya blanca Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Finalment, pel que fa a la qualitat Cobertes del sòl 43 de l’hàbitat d’espècies de fauna amenaçada, només a la part més A partir de la explotació del Mapa de sud occidental del municipi, a partir Cobertes del Sòl de Catalunya de 2009 d’el nucli de Les Planes, una vegada del CREAF (escala de treball 1:1000), es que ens introduïm al Collsacabra, ens desprèn com la coberta forestal a Les trobem una zona de protecció per a Planes d’Hostoles representa més de les la avifauna, espai de protecció per tres quartes parts del territori planenc reduir els riscos d’electrocució. (78,18%), on els boscos perennifolis són el 47,02%, seguit dels boscos de caducifolis amb el 27,30%, els de ribera amb el 3,39% i amb només un 0,47% les coníferes. La superfície de conreus representa el 9,95% del total del municipi, on destaquen els cultius herbacis amb el 8,94%, que Vol americà 1956 i representen unes 335 ha. El 2,08% orto-foto 2018 correspon a zones urbanes i industrials. Font: Centre de Descàrregues del CNIG Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Terme 44 municipal de Les Planes d'Hostoles

Cobertes sòl 2009

Zones urbanes

Equipament

Infraestructures

Xarxa viària o ferroviària

Plantacions

Horta familiar

Agrícola i/o Ramader

Boscos caducifolis

Boscos perennifolis

Boscos coníferes

Boscos de ribera

Matollars

Prats i herbassars

Roquissars

Cobertes d'aigua

Sòl nu

Cobertes del sòl Hectàrees Porcentatge % 2009, escala 1:1.000 Zones urbanes i industrials 74,71 1,99 Elaboració pròpia Equipament 5,17 0,14 a partir del Mapa de Cobertes del Sòl Infraestructures 1,42 0,04 de Catalunya, 4a. Xarxa viària i ferroviària 13,47 0,36 CREAF

Plantacions 29,41 0,79 Horta familiar 16,74 0,45 Agrícola i/o ramader 379,37 10,13

Boscos perennifolis 1761,13 47,02 Boscos caducifolis 1022,56 27,30 Boscos coníferes 17,63 0,47 Boscos de ribera 126,89 3,39

Matollars 95,46 2,55 Prats i herbassars 166,39 4,44

Roquissars 17,79 0,48 Cobertes d'aigua 2,13 0,06 Sòl nu 14,97 0,40 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Mapa de cultius 45 Al mapa de cultius de les Planes apreciem (76,29%, 4.575 hectàrees) és d’agricultura com aquests es concentren en la part de secà i només el 23,71% (1.421 baixa de les valls del municipi, ocupades hectàrees), de regadiu. Més de la meitat per explotacions agràries de secà. Hi de la superfície de les explotacions a trobem regadiu en alguns punts de la vall Les Planes d’Hostoles (56,05%, 79,15 de Cogolls, molt aprop del nucli urbà, a hectàrees) estan destinades als cereals, la plana del Camp Vell i als Camps de la sobresortint el cultiu de l’ordi amb un Plana. total de 42,81 ha, seguim del de blat de A la comarca de La Garrotxa, segons les moro, amb 15,80 ha. Mapa de cultius dades de la Declaració única agrària Al seu torn, són importants les explotacions Elaboració pròpia a partir de la de 2019, hi trobem un total de 4.776 de farratgeres, que amb 51,97 ha, Declaració única explotacions agràries, amb un total de representen el 36,80% del total de agrària (DUN 2019), Departament 5.996,60 hectàrees, el que fa una mitjana superfície. Les explotacions, oleaginoses d’Agricultura, de 1,26 hectàrees per explotació. Així (2,82%), hortícoles (1,69%), fruita dolça Ramaderia, Pesca i Alimentació de mateix, del sòl destinat a l’activitat (0,27), o altres menors, com la vinya, la Generalitat de agrària, més de les tres quartes parts representen en conjunt, el 7,14% restant. Catalunya

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Mapa de cultius

Cereals

Farratgeres

Fuita dolça

Hortícoles

Vinya

Oleaginoses

Guaret Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

46 Hàbitats El Departament de Territori i Sostenibilitat o associacions vegetals permeten valorar de la Generalitat de Catalunya (en de forma objectiva l’interès ecològic endavant, el DTS), defi neix a la seva d’una àrea de territori no urbanitzat i pàgina web el concepte d’hàbitat recobert de vegetació natural. com “l’ambient que permet el Les bases cartogràfi ques de la Hàbitats desenvolupament de certes poblacions Cartografi a dels Hàbitats de Catalunya Elaboració pròpia d’éssers vius”. Està format tant per (CHC50, 1:50.000, versió 2 (2008-12)), a partir de la elements físics com per elements Cartografi a dels es troben disponibles al web del DTS i hàbitats d’interès biològics”. mostren els següents hàbitats en el terme comunitari a Els hàbitats representen, per tant, aquelles de Les Planes d’Hostoles: Catalunya 1:50.000 versió 2 (2008-12) zones del territori, ja sigui aquàtiques - 31ab. Avellanoses (bosquines de del Departament de com terrestres, que pels seus factors Territori i Sostenibilitat Corylus avellana), amb Polystichum i el Grup de Recerca abiòtics, ambientals, geogràfi cs i biòtics setiferum..., mesohigròfi les, dels de Geobotànica es diferencien de la resta, permetent i cartografi a de barrancs i fondals ombrívols de terra la Vegetació el desenvolupament de poblacions baixa (i de l’estatge submontà) (GEOVEG) de d’éssers vius específi cs. Aquests hàbitats la Universitat de - 31p. Bardisses amb aranyoner (Prunus Barcelona.

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Hàbitats

41p 31ab 44f 41u 31p 45c

31y 45d

32w 45e 31ab

45e 34b 45g

34g 62a

62b 34n 62b 45g 35b 81a 62a 38b 82b 34n 41b 82c

42w 41h 83d 38b 41k 83e 31p 81a 41m 83g 83d 83e 31y 41s 82b 34g 41p 86a

87a 41s 86b 41b 45c 86a 41u 87a

42w 83g 86b 45d 41h 82c 41m

34b 44f 32w 41k Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

spinosa), esbarzers (Rubus spp.)..., pinaster), amb sotabosc de brolles o 47 mesòfi les, de la muntanya mitjana de bosquines acidòfi les, de la terra - 31y. Bardisses amb roldor (Coriaria baixa catalana myrtifolia), esbarzer (Rubus - 44f. Vernedes (de vegades ulmifolius)..., de terra baixa (i de pollancredes) amb ortiga morta l’estatge montà) (Lamium fl exuosum), de la terra baixa - 32w. Argelagars (matollars densos de plujosa i de l’estatge submontà Genista scorpius) calcícoles, de terra - 45c. Alzinars (boscos o màquies de baixa i de la muntanya mitjana Quercus ilex) de terra baixa - 34b. Prats calcícoles i mesòfi ls, - 45d. Boscos mixtos d’alzina (Quercus amb Festuca nigrescens, Plantago ilex) i roures (Quercus faginea, Q. media (plantatge), Galium verum pubescens...), de terra baixa i de (espunyidella groga), Cirsium l’estatge submontà acaule..., de la muntanya mitjana i - 45e. Alzinars (boscos o màquies de de l’estatge subalpí dels Pirineus i de Quercus ilex) muntanyencs les terres properes - 45g. Boscos mixtos d’alzina (Quercus - 34g. Fenassars (prats de ilex) i pins (Pinus spp.) Brachypodium phoenicoides), amb - 62a. Cingles i penyals calcaris de les Euphorbia serrata, Galium lucidum contrades mediterrànies càlides (espunyidella blanca)..., xeromesòfi ls, de sòls profunds de terra baixa i de la - 62b. Cingles i penyals calcaris de baixa muntanya mediterrània muntanya - 34n. Joncedes i prats, sovint emmatats, - 81a. Camps condicionats com a d’Aphyllanthes monspeliensis, -i pastura intensiva timonedes associades- calcícoles, de - 82b. Conreus herbacis extensius de la muntanya mitjana poc plujosa i de regadiu o de contrades molt plujoses terra baixa - 82c. Conreus herbacis extensius de - 35b. Prats silicícoles i mesòfi ls amb secà Agrostis capillaris, Festuca nigrescens, - 83d. Vinyes Anthoxanthum odoratum (gram - 83e. Camps d’avellaners (Corylus d’olor)..., dels estatges montà i avellana) subalpí dels Pirineus - 83g. Plantacions de pollancres - 38b. Prats dalladors amb fromental (Populus spp.), plàtans (Platanus (Arrhenatherum elatius) dels estatges orientalis var. acerifolia) i altres submontà i montà, principalment planifolis de sòls humits dels Pirineus - 86a. Àrees urbanes i industrials, inclosa - 41b. Fagedes mesòfi les i xeromesòfi les la vegetació ruderal associada - 41h. Rouredes de roure sessilifl or - 86b. Àrees urbanitzades, amb claps (Quercus petraea), de vegades amb importants de vegetació natural altres caducifolis (Betula pendula...), acidòfi les i xeromesòfi les, pirinenques - 87a. Conreus abandonats i del territori catalanídic septentrional Pel que fa als hàbitats d’interès europeu, - 41k. Rouredes de roure martinenc és la Directiva d’Hàbitats de la Unió (Quercus pubescens), calcícoles, de Europea, qui estableix com a conservació la muntanya mitjana prioritària els prats mediterranis rics en anuals, basòfi ls (Thero-Brachypodietalia), - 41m. Rouredes (de Quercus vernedes i altres boscos de ribera afins pubescens, Q. x cerrioides), sovint (Alno-Padion). amb alzines (Q. ilex), de terra baixa Les vernedes i altres boscos de ribera - 41p. Castanyedes, acidòfi les, de la afins (Alno-Padion) les trobem en els muntanya mitjana i de terra baixa marges del riu Brugent i la riera de Cogolls. - 41s. Bedollars secundaris, pirinencs (i Quant als prats mediterranis rics en del territori catalanídic septentrional) anuals, basòfi ls (Thero-Brachypodietalia), - 41u. Tremoledes (bosquets de Populus els trobem en un petit pujol, a la vall de tremula) Cogolls, a l’altura dels Tosques i al Sud del - 42w. Pinedes de pinastre (Pinus Bosc de la Vila. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) vegetació rupícola 48 presents al terme municipal de Les Planes - 9120. Fagedes acidòfi les d’Hostoles són: - 9130. Fagedes neutròfi les - 6210. Prats -i fàcies emmatades- - 9150. Fagedes calcícoles medioeuropeus, seminaturals, sobre xerotermòfi les substrat calcari (Festuco-Brometea) - 9160. Rouredes de roure pènol - 6220 (prioritari). Prats mediterranis (Quercus robur) i boscos mixtos del rics en anuals, basòfi ls (Thero- Carpinion betuli Brachypodietalia) Hàbitats d’Interès - 91E0 (prioritari). Vernedes i altres Comunitari (HIC) - 6420. Jonqueres i herbassars boscos de ribera afi ns (Alno-Padion) Elaboració pròpia a graminoides humits, mediterranis, del partir de les unitats - 9260. Castanyedes de la cartografi a Molinio-Holoschoenion dels hàbitats - 6510. Prats de dall de terra baixa i de - 9340. Alzinars i carrascars d’interès comunitari a Catalunya, la muntanya mitjana (Arrhenatherion) - 9540. Pinedes mediterrànies versió 2 (2018). Departament - 8210. Costers rocosos calcaris amb La presència d’Hàbitats d’Interès de Territori i vegetació rupícola Comunitari representa ,amb 2880,27 ha, Sostenibilitat, el 76,90% del territori planenc. Generalitat de - 8220. Costers rocosos silicis amb Catalunya.

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Hàbitats d'interès 9260 comunitari 6210 Presència d'HICs prioritaris

Presència d'HICs no prioritaris

8210

8220

6220 6510

9540

6420

9160

9130 9150 9340 9120

91E0 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Connectivitat ecològica 49 La connectivitat ecològica fa referència El Pla Territorial Parcial de les Comarques a la possibilitat de les espècies (fauna Gironines (en endavant, PTPCG) mostra i ﬂ ora) a desplaçar-se pel territori. els principals eixos estructurants del És vital per la salut dels ecosistemes territori, on es destaca com primer gran i la sustentació de la biodiversitat. eix (l’Eix 1), un gran espai obert on es Actualment els assentaments urbans connecten tant el que neix en el PEIN de han fet que el territori on es troben els les Serres del Montnegre-Corredor, com hàbitats estigui fragmentat, fet que ha l’eix dels espais PEIN de les Cap de les suposat una pèrdua de la superfície dels Capçaleres del Ter i del Freser al Ripollès mateixos i el seu aïllament, tot limitant el i el de l’Alta Garrotxa, amb la comarca moviment de les espècies, així com el de la Selva. manteniment de la seva població. Pel que fa al sistema d’espais oberts De fet, a les Bases per a les directrius determinats al PTPCG, els sòls que de connectivitat ecològica d’octubre pertanyen a la Xarxa Natura 2000 en el de 2006, elaborat pel Departament terme municipal de Les Planes d’Hostoles, de Medi Ambient i Habitatge de la són el PEIN de Collsabra en el llindar de la Generalitat de Catalunya es fa èmfasis part més sud-occidental, el Parc Natural en la connectivitat ecològica com a de la Zona Volcànica de la Garrotxa, objectiu fonamental. Les avantatges de en la zona més al Nord i el PEIN del Riu la connectivitat ecològica són el fet que, Brugent en mitat del municipi, just a la d’una banda, es tracta d’un concepte ribera del riu Brugent. molt intuïtiu, on si la fragmentació Al seu torn, en l’Informe de Sostenibilitat i les barreres s’ha demostrat que Ambiental del PTPCG, es detecta són un problema, la connexió n’ha com punt crític per a la connectivitat de ser la solució. D’altra banda la entre aquest espais, Collsacabra i les connectivitat ecològica és aplicable muntanyes de Rocacorba, el pas de la a totes les escales, i dona resposta C-63 i els creixements dels assentaments tant a problemes locals, comarcals o a les Planes d’Hostoles. En el informe es regionals, com a estratègies nacionals proposa com a mesura per millorar la o internacionals. L’últim dels avantatges connectivitat, augmentar l’espai de que fa esment l’informe és que es tracta protecció territorial proposat en Les d’un concepte aplicable des de tots els Planes i declarat com sòl de protecció sectors, que ofereix indicacions tant pel preventiva. Això pot assegurar no sols que fa al desenvolupament de l’activitat la comunicació entre la Garrotxa i agrícola, o la gestió hidrològica, com a la Collsacabra, ans que també pot ser manera de dissenyar les infraestructures, clau per a la relació entre el límit est de per exemple.

Les Planes d’Hostoles

Eixos principals de connexió ecològica Font: Informe de sostenibilitat ambiental preliminar del Pla Territorial de les Comarques del Gironines. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

l’espai protegit de la Zona Volcànica de Terme 50 la Garrotxa i el curs del riu Fluvià. municipal de Les Planes Per millorar el desplaçament cap a d'Hostoles altres zones, tot garantint la relació Índex de amb altres exemplars, evitant així connectivitat una consanguinitat, que pot acabar terrestre general degenerant les espècies i provocar 1 (nul·la) la seva extinció. Aquest corredor 2 ecològic, que pot enllaçar l’espai dels 3 cingles de Sant Roc, Santa Brígida i 4 5 la Barroca amb el Parc Natural de 6 la Zona Volcànica de la Garrotxa i 7 l’espai de Collsacabra, ja està definit 8 i catalogat per la Diputació de Girona 9 en el Catàleg d’Espais d’Interès 10 Natural i Paisatgístic de les Comarques 11 12 Gironines amb el nom de “Serres de 13 Cogolls, les Encies i Siubès” (Codi 14 (molt alta) 146). La proposta dota de protecció a més de la meitat del sòl del municipi des del punt de vista natural, ans també Índex de connectivitat i la gran importància estratègica de garantir els principals ﬂ uxos ecològics aquesta no radica tant a ser un espai ecològica terrestre entre els mateixos. general. Les Planes habitable per espècies faunístiques, d’Hostoles Tal i com es pot veure al plànol A-02 ans com a vies de comunicació entre Elaboració pròpia els diversos espais naturals. Hàbitats 2013, i a l’esquema de les a partir de les pàgines anteriors respecte els sistemes dades del Servei Por altra banda, és important remarcar de Planiﬁ cació de d’espais oberts del PTPCG, els punts l’Entorn Natural. el paper que juguen els principals més crítics quant a la connectivitat Departament de Territori i Sostenibilitat cursos fluvials del municipi. El riu ecològica al municipi són els Brugent, la riera de Cogolls i el torrent (Generalitat de assentament del nucli de Les Planes Catalunya) de l’Avellaneda es trobem, en major d’Hostoles i el pas de la carretera C-63. o menor mesura, amenaçades per la acció humana i l’antropització de Sistema d’espais l’espai natural, com ho estan els gorgs oberts del PTPCG i Serres de Cogolls, o l’assentament de Pocafarina. les Encies i Siubès Aquest capítol del DIE vol posar l’accent Elaboració pròpia a partir de les en que, per tal de garantir la conservació dades del Pla de la biodiversitat s’ha de posar en valor i Territorial Parcial preservar, no sols els espais més valuosos de les Comarques Gironines

PEIN i Xarxa Natura 2000

Sòl de protecció territorial

Sòl de protecció especial

Sòl de protecció preventiva

EINP catalogat de les "Serres de Cogolls, les Encies i Siubès" Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Figures de protecció i gestió 51 Els instruments ambientals (lleis, plans i i Reserves Naturals Parcials programes) enfocats a la preservació - Zones de protecció dels Espais del territori i que deﬁ neixen les diferents Naturals de Protecció Especial àrees que són objecte de protecció són - Geòtops i geozones (especial entre d’altres: protecció geològica) d’acord amb - La Xarxa Natura 2000. Inclou les Zones l’inventari d’Espais d’Interès Geològic Especials de Conservació (ZEC) i les de Catalunya Zones de Protecció per a les Aus - Inventari de zones humides de (ZEPA) Catalunya - El Pla d’Espais d’Interès Natural de Pel que fa als espais naturals protegits, la Catalunya (PEIN) vall del Brugent se’n troba rodejada. Ens - Espais Naturals de Protecció Especial trobem, de Nord a Sud, pel costat est, i (ENPE): Parcs Nacionals, Parcs incloses dins de la Xarxa Natura 2000 en Naturals, Paratges Naturals d’Interès Fotograﬁ a: Gorgues el Sistema Transversal Català, els plans de Santa Margarida Nacional, Reserves Naturals de Fauna d’espais d’interès natural de Les Serres Col·lectiu CCRS Salvatges, Reserves Naturals Integrals de Milany-Santa Magdalena i Puigcalm- Bellmunt, pel Collsacabra i les Guilleres. Al Nord i travessant la vall, es troba la Zona Volcànica de la Garrotxa, que a més de formar part de la Xarxa Natura 2000 te la consideració de Parc Natural i d’Espai Natural de Protecció Especial. Dins de la Garrotxa, és important destacar les reserves Naturals Parcials associades als diferents cons volcànics. Se situen dins de la vall les Reserves Naturals Parcials del volcà de Fontpobra, del de Sant Marc i del de Puig Roig, a Sant Feliu de Pallerols; dels volcans del Traiter Inferior i Superior, a Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles; i dels volcans de Puig Rodó, Puig de les Medes i Llacunagra, entre els termes de Les Planes d’Hostoles i Sant Aniol de Finestres. Finalment, creuant tota la vall per la seva meitat, tenim el PEIN del Riu Brugent, que desemboca al PEIN de les Riberes del Baix Ter. Al terme municipal de Les Planes s’emplacen, en la part nord del municipi, una franja de la Xarxa Natura 2000 “Zona Volcànica de la Garrotxa” (amb 522 ha del Parc Natural dins del municipi), on s’inclouen les reserves naturals parcials de Volcans del Traiter Inferior i Superior (amb 33 ha); i dels Volcans de Puig Rodó, Puig de les Medes i Llacunagra (amb 6,2 ha). I d’altra banda, al Sud-oest, la delimitació de la Xarxa Natura 2000 del “Sistema Transversal Català”, trobem l’àmbit del PEIN de Collsacabra (amb 804 ha) i en la meitat del municipi el PEIN del Riu Brugent (amb 27 ha). Dels Espais d’interès Natural inclosos en el municipi de les Planes d’Hostoles, ja disposen d’un pla aprovat en el Diari Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Oﬁ cial de la Generalitat de Catalunya, Les zones de protecció per a l’avifauna 52 els espais de La Zona Volcànica de la que afecten al municipi coincideixen Garrotxa1 i Collsacabra2. No obstant això, amb l’àrea que ocupa l’espai protegit de el Riu Brugent, tot i que declarat com Collsacabra, dins del Sistema Transversal a PEIN en 2014, encara es troba sense Català de la Xarxa Natura 2000. pla publicat. D’altra banda, trobem en En la mateixa zona, podem trobar el PTP Comarques Gironines l’existència l’exemplar del Roure de la Xurriguera, d’un acord de custòdia del territori per a inclòs en el llistat d’Arbres Monumentals elevar a espais d’interès natural a la Riera de Catalunya. Es un exemplar de de Cogolls3, espai de valor ambiental Quercus pubescens, amb una alçària reconegut. total de 34,5 m, un volt de canó de 4,14 m i una capçada mitjana de 15,5 m. 1. Pla especial de La Zona Volcànica de La Garrotxa. Aprovat per Acord de Govern GOV/161/2010, de 14 de Al seu torn, cal destacar que el municipi Els espais naturals setembre. (Data DOGC 15/10/10) disposa d’una àrea de conservació de protegits 2. Pla especial de delimitació deﬁ nitiva dels espais del. Elaboració pròpia PEIN: les Guilleries i Collsacabra. (Data DOGC 26/07/00) la llúdria en la capçalera del Torrent del a partir de la 3. Declarat pels acords de custòdia del territori, elevava Vallac, inclosa en el Pla de conservació informació extreta a 35 l’any 2008, el nombre d’iniciatives d’espais d’interès de Lutra Lutra o Pla de recuperació de del visor SIMA. natural en l’àmbit de les Comarques Gironines. (Sisteme Generalitat de d’espais oberts. PTP Comarques Gironines) la llúdria, aquest tram de riu es troba al Catalunya

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Figures de Protecció i Gestió

Xarxa Natura 2000

Espais Naturals PEIN

#### ENPE - Parc #### Natural

ENPE - !!!! Reserva !!!! Natural Parcial

Zones de protecció per a l'avifauna

Espai d'Interès Geològic (Geozona o LIC)

Arbre Monumental - j Roure de la Xurriguera

Pla de conservació de Lutra Lutra

Zones de pesca lliure sense mort

j Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

- Reserves naturals fl uvials (RNF) Árees de gestió 53 cinegètica La Codina - Aqüífers protegits Àrea Privada de Caça Dels 84 refugis de fauna salvatge Refugi de El Villar - La Llereda declarats a Catalunya, un es troba en Fauna Les Planes, el refugi de fauna salvatge Salvatge del Villar - La Llereda. Situat a la vall de Zona d'aprofitament Cogolls, entre el Serrat del Villar, el Puig- comú alder i La Llareda, compta amb 106 ha Zona d'apro- protegides, on és prohibit la captura fitament prohibit per d’animals, la introducció d’espècies estar dins Castell d'Hostoles al·lòctones o qualsevol tipus d’activitat ENPE cinegètica. Zona d'aprofitament Al seu torn, Les Planes compte, entre prohibit per ser menor 25 les zones declarades d’aprofi tament ha prohibit per estar dins de espais naturals Zona de de protecció especial, per ser menor de Seguretat 25 ha o per ser zones de seguretat, amb 141 ha sense activitat cinegètica. D’acord amb la mateixa font, gran part Árees de gestió seu torn inclòs dins de la Reserva Natural cinegètica. Límits de del municipi de Les Planes d’Hostoles les diferents fi gures Parcial dels volcans del Traiter Superior i són Àrees Privades de caça, formades de gestió cinegètica Inferior. (Oct-2019) per dues fi gures cinegètiques. La més Elaboració pròpia Quant a les aigües del riu Brugent i de la gran, la del Castell d’Hostoles, compta a partir de la riera de Cogolls, cal dir que la totalitat de amb 2.968 ha a Les Planes i s’estén pels informació extreta les mateixes que es troben en el municipi, del visor SIMA. municipis de Sant Feliu de Pallerols i Sant Generalitat de són considerades com a zones de pesca Aniol de Finestres. L’altra, molt més petita, Catalunya lliure sense mort (ZLLSM). Protegides com amb 221 ha, és la de La Codina, que se a zones de reserva genètica de truites, situa en la part nord del municipi. són espècies on es permet la pràctica De la mateixa manera, també trobem de la pesca, però amb la condició tres zones d’aprofi tament comú, que de retornar immediatament a l’aigua amb un total de 203 ha, se situen: la als exemplars, sempre que no siguin primera a la vall de Cogolls, entre la Roca exemplars d’espècies introduïdes, els Blanca, el Puig Sariol, la Font del Molinot quals hauran de ser sacrifi cats al moment. i el Salt del Molí dels Murris; una altra al D’acord amb la informació del visor Sud del municipi, entre la carretera C-63, Servei Interactiu de Mapes Ambientals el Planjuí i els Muleres del Soler; i l’última al (SIMA) i el visor de la Agència Catalana Sud-oest, entre el Collet de l’Aire i el Font de l’Aigua, al terme municipal de Les dels Àngels. Planes d’Hostoles no s’inclou cap de les següents fi gures de protecció i/o gestió: - Forest públiques4 - Pla de recuperació de la Valencia Hispanica o Samaruc - Pla recuperació del Gyapetus Barbatus o trencalòs - Pla de recuperació de l’Aphanius Iberus o fartet - Pla de recuperació del Larus audouinii o gavina corsa - Zones protecció per alimentació espècies necròfags - Zones de pesca controlada

4. Informació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Informació de la superfície forestal pública ordenada per demarcació territorial. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

54 3.4. CICLE DE L’AIGUA Hidrologia superficial Al estar tot el municipi enclaustrat dins de Ca Barret, de Font-vermella o el Rec la vall d’Hostoles, la xarxa hidrogràfi ca dels Boixedes. La vessant nord, està de la conca del Brugent, un espai fl uvial formada per serres entrellaçades amb amb una bona vegetació de ribera, cons volcànics de la Garrotxa, formant composta per àlbers, verns i salzes, conques molt més llargues i de pendent esdevé l’eix vertebrador de totes les més suau. En aquest marge trobem la dinàmiques del territori. riera de Cogolls, i també són importants El Brugent neix a la Serra del Corb, a Sant els torrents de l’Avellaneda, dels Telledes, Feliu de Pallerols, creuant Les Planes i del Pou, dels Encies o dels Siubès. Amer, fi ns a unir-se al riu Ter, després de Tot el curs fl uvial de la vall d’Hostoles, recórrer uns 22 km. destaca pel gran nombre de gorgs i salts Afl uent per l’esquerra del Ter, és el primer d’aigua. Localitzats principalment sobre a trobar-se amb ell en el seu curs baix, just els sòls volcànics, trobem gran quantitat en la base de la presa del Pasteral. En tot d’ells en el municipi de les Planes, com el seu recorregut, el Brugent discorre junt els de Sant Pelegrí, de la Fàbrica Vella, a la carretera C-63, canviant de costat de Can Poetí, d’en Truí, de Lion, de Can fi ns en quatre ocasions. Minguet, dels Homes, el Tifell, la gorga de Santa Margarida, o el salt i gorg del Molí En el terme de Les Planes rep la riera dels Murris. de Cogolls, un afl uent que discorre íntegrament dins del municipi. Aquesta Quant a la qualitat de les aigües, segons neix al vessant occidental del Puig l’informe de l’Estat de les masses d’aigua Rodó, banyant amb les seves aigües la a Catalunya de 2015 de l’ACA, el riu vall de Cogolls, i s’uneix al Brugent, al Brugent disposa la classifi cació de “Bo” peu del nucli dels Plans, on es troba la para el estat general, amb un estat depuradora del Jonquer. químic i ecològic “Bo”. Dins d’aquest estat ecològic si ens fi xem en els valors Les diferències estructurals entre el dels paràmetres, el riu disposa de una vessant dret i l’esquerra de la vall, dona qualitat fi sicoquímica “Bona”, amb nivells lloc a cursos d’aigua molt desiguals. de amoni “Molt Bona” i de una qualitat De les muntanyes de Collsacabra les biològica “Bona”, amb un resultat de aigües descendeixen en forma de valor “Bo” en la avaluació de fi tobentos torrents, pràcticament lineals i gairebé i peixos, i de “Molt bo” per a macro- perpendiculars al pendent, sent els invertebrats. Quant a la qualitat hidro- més importants els de Llameca, de la morfològica, al no tenir dades disponibles Fotografi a: Gorg de Vila, de la Carrera, de la Xoriguera, de Lion s’avalua com “dades parcials”. Col·lectiu CCRS Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Terme municipal de 55 Les Planes d'Hostoles

Conca del Brugent

Les Planes. Conques a esquerra del riu Brugent Conca de la riera de Cogolls

Conca del Torrent de l'Avellaneda

Conca del Torrent del Vallac

Conca del Torrent del Pou

Conques dels torrents de Encies, Siubès i Clot de Banyes Les Planes. Conques a dreta del riu Brugent Torrents provinents de Collsacabra

Elements (! hídrics singulars

Conques hídriques Dins del terme municipal de Les Planes al municipi de Les Planes d’Hostoles d’Hostoles, hi trobem trobar gairebé i els elements una trentena de estructures hídriques d’interès vinculats amb l’aigua singulars, com són les rescloses o fonts Elaboració pròpia naturals, com per exemple: les rescloses a partir de la de La Farinera, el Dussol o Can Poetí, o informació extreta les fonts del Puig, de la Vila, del Siubès, de l’Agència Catalana de l’Aigua de Xurriguera, de Vilamalla, etc. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

56 Hidrologia subterrània Al Mapa d’Àrees hidro-geològiques de paleògens (E20). Aquestes formacions Catalunya (ICGC), el terme municipal de es troben interrompudes per materials Les Planes d’Hostoles es troba al sector del tipus de formacions mixtes en les segon d’àrees centrals. La vall tectònica depressions neògenes, on es poden es forma pel xoc entre els materials diferenciar dipòsits detrítics del paleògens de Vic-Collsacabra, amb els quaternaris (I20) juntament amb dipòsits de la Baixa Garrotxa. volcànics (I10). Si ﬁ xem la mirada en les formacions D’altra banda, trobem que a la part hidro-geològiques, gran part del més alta del municipi, la plataforma terme municipal prové de dos tipus estructural del Cabrerès, està composta de formacions. En la part interior de per materials paleògenes en formacions la vall trobem conglomerats i gresos de calcàries i dolomies massives (C20) i Formacions massius de l’època eocena (B30), i de margues i evaporites (F20). Aquests hidrogeològiques al voltant d’aquests, conglomerats, són principalment visibles en el Cingle de Elaboració pròpia a partir del gresos i margues, de base litològica Clarà, el Serra del Moro i la cinglera del mapa d’àrees característica dels dipòsits detrítics Far. hidrogeològiques de Catalunya (ICGC)

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Formacions hidrogeològiques ...... B30 ...... C10

C20 ...... E20 . .... F20A

G20

/ / I10 / / ( ( ( ( ( ( I20 ( B30: Formacions de conglomerats i gresos massius eocens C10: Formacions de calcàries i dolomies massives de travertins quaternaris C20: Formacions de calcàries paleògenes i dolomies massives E20: Formacions de conglomerats, gresos i margues de dipòsits detrítics paleògens F20A: Formacions de margues paleògenes i evaporites G20: Formacions de gresos, pissarres i esquists paleozoics de dipòsits detrítics cambroordovicians i silurians I10: Formacions mixtes en les depressions neògenes de dipòsits volcànics I20: Formacions mixtes en les depressions neògenes de dipòsits detrítics quaternaris Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Terme municipal de 57 Les Planes d'Hostoles

Tipologia d'aqüífers predominants ...... A2 ...... B1 B2

C3 ...... D1 vv D2

A2: Predomini d’aqüífers porosos en medis detrítics granulars amb porositat intergranular B1: Predomini d’aqüífers consolidats detrítics amb porositat per fi ssuració i/o intergranular B2: Predomini d’aqüífers consolidats carbonatats amb porositat per fi ssuració i/o carstifi cació C1: Zones poc permeables amb aqüífers locals amb predomini de dipòsits detrítics i margocalcaris C3: Zones poc permeables amb aqüífers locals amb predomini de materials metamòrfi cs D1: Predomini d’aqüífers volcànics amb porositat intergranular D2: Predomini d’aqüífers volcànics amb porositat per fi ssuració

Naturalesa dels De manera puntual trobem materials i porosos no consolidats (A2). Pel costat aqüífers segons el medi litològic provinents del massís hercinià de les contrari, en les zones de cims del municipi Elaboració pròpia Guilleries, materials característics del s’observen zones poc permeables amb a partir del sector tercer en àrees litorals, que aqüífers locals, principalment sòls amb mapa d’àrees hidrogeològiques de ens recorden que al sud del municipi materials detrítics i margocalcaris (C1). Catalunya (ICGC) es produeix la unió de la Serralada Aquesta confi guració facilita que les Transversal amb el Sistema Mediterrani. majors fi ltracions d’aigua es produeixin, Predominen per tant, les formacions principalment, a l’interior de la vall i hidro-geològiques de gresos, pissarres per altra banda, en la part alta de i esquists paleozoics (G20) en els punts Collsacabra, en zones com el Pla o la alts de la Serra dels Crous. Cinglera del Far, on predominen els Si avaluem la naturalesa dels aqüífers aqüífers consolidats carbonatats amb segons el medi litològic, en Els Plans porositat per fi ssuració i/o carstifi cació és visible que a l’interior de les valls els (B2). aqüífers es produeixen en sòls fortament Pel que fa a les aigües subterrànies, sota el fragmentats, on la porositat es municipi se situen l’aqüífer fl uviovolcànic produeix per fi ssuració i/o intergranular, de la Garrotxa (codi 09 de l’Agència predominant els aqüífers consolidats (B1) Catalana de l’Aigua), el de la Plana de Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Vic - Collsacabra (Codi 10 de l’ACA) amb un estat químic “Dolent” i quantitatiu 58 i el de Banyoles (Codi 08 de l’ACA). “Bo”. Si analitzem els indicadors d’estat Per superfície la més important és la químic, veiem com aquests són correctes fl uviovolcànica de la Garrotxa, seguida en tots els casos, a excepció dels nitrats, de la massa d’aigua subterrània de la sent per tant la contaminació difosa Plana de Vic - Collsacabra i fi nalment la de nitrats la responsable de la qualitat de Banyoles, l’extensió de la qual és de química de la massa d’aigua. Al seu torn només 60 ha al Sud del municipi. els valors crítics de nitrats es produeixen, Segons l’informe de l’Estat de les masses principalment, en les estacions de control d’aigua a Catalunya de 2015 de l’ACA, si situades a la meitat de la Plana de Vic, analitzem les masses d’aigua subterrània i aquests es troben relacionats amb les del municipi ens trobem que per als activitats ramaderes. La relació amb les casos de la Fluviovolcànic de la Garrotxa aigües de Collsacabra és pràcticament i Banyoles la classifi cació és “Bo” quant mínima. Masses d’aigua subterrània de Les al estat general, amb un estat químic i Enfocat en el control del nivell de nitrats Planes d’Hostoles quantitatiu “Bo”. En el cas de la massa d’origen agrari, Les Planes disposa d’una Elaboració pròpia a d’aigua subterrània de la Plana de Vic - estació de control (Codi 17133-0010) de partir de dades de l’Agència Catalana Collsacabra, l’estat general es “Dolent”, la qualitat de massa d’aigua subterrània. de l’Aigua

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

(! Pous

Massas d'aigua subterranies

FluviovolcànicFluviovolcà... de la Garrotxa de la Garrotxa

Plana de Vic - Collsacabra

Banyoles

Composició de Sòls

!!!!! Aqüífer en !!!!! medi fissurat

Aqüífer porós en medi detrític granular

Aqüífers locals en medis de baixa permeabili... Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Abastament d’aigua i 3.5. AMBIENT ATMOSFÈRIC 59 sanejament Qualitat de l’aire

La xarxa d’abastament d’aigua potable, La qualitat de l’aire està relacionada gestionada per l’Ajuntament, dona principalment amb dos factors: servei només al nucli urbà de Les Planes les activitats que puguin emetre d’Hostoles i al de Les Encies. El municipi contaminants i la meteorologia, que fa disposa de vàries captacions d’aigua: dispersar aquests contaminants. Amb la en el cas del nucli de Les Planes l’aigua ﬁ nalitat de minimitzar la contaminació prové de dues fonts naturals i dos pous, atmosfèrica, d’una banda es controlen des d’on es transporta a dos dipòsits on les emissions atmosfèriques i per l’altra el és clorada. A Les Encies, són els propis control i vigilància de la presència dels veïns els que gestionen l’aigua, que contaminants a l’aire en diferents punts prové de un únic pou i és bombada a un receptors. dipòsit on és clorada, per a després ser La vigilància i control de la contaminació enviada a un segon dipòsit, des d’on es atmosfèrica a Catalunya es porta a distribueix per gravetat. terme a través de la Xarxa de Vigilància i La xarxa de sanejament abasta tot el Previsió de la Contaminació Atmosfèrica nucli urbà de Les Planes d’Hostoles i a Catalunya (XVPA), adscrita al el veïnat de Les Encies. L’evacuació Departament de Territori i Sostenibilitat es produeix mitjançant una estació de la Generalitat de Catalunya. Aquesta de bombeig, que condueix l’aigua s’encarrega únicament dels compostos residual fins a l’estació depuradora que compleixen les directives europees d’aigües residuals de les Planes sense cap nivell de control de la majoria d’Hostoles (EDAR), situada al Sud-Est dels compostos orgànics volàtils (COV), del nucli. Aquesta EDAR és de tipus de gran impacte en les activitats en les biològic i segons les fitxes d’estacions àrees urbanes o en el transport. de depuració d’aigües residuals de El municipi de Les Planes es situa, l’Agència Catalana de l’Aigua, té una d’acord amb l’estudi de “Delimitació de població equivalent de disseny per a zones de Qualitat d’Aire (ZQA)”, dins la 5.208 h.e. amb un cabal de disseny de zona de qualitat atmosfèrica número 8 - 1.250 m3/dia. Aquesta planta depura Comarques de Girona. les aigües residuals de Les Planes D’acord amb l’estudi esmentat, per a d’Hostoles i del municipi de Sant Feliu l’any 2017 a la ZQA 8 de les Comarques de Pallerols. de Girona “...els nivells de qualitat de Segon el Pla d’Acció Local per a la l’aire mesurats pel diòxid de nitrogen, el Sostenibilitat de Les Planes d’Hostoles, diòxid de sofre, el monòxid de carboni, existeix un ramal del sanejament i el sulfur d’hidrogen, les partícules en bombament pel veïnat de Pocafarina. suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, Les aigües residuals són impulsades les partícules en suspensió de diàmetre directament a la planta de inferior a 2.5 micres, plom i el benzè estan tractament, per un col·lector en alta, per sota dels valors límit establerts per la que s’uneix amb el clavegueram normativa. de Les Planes d’Hostoles, construït els Pel que fa als nivells mesurats d’arsènic, anys noranta pel Consell Comarcal de cadmi, níquel i benzo(a)pirè, no s’han superat la Garrotxa. els valors objectiu establerts a la legislació. En relació amb les mesures d’ozó troposfèric s’han detectat 8 superacions del llindar d’informació horari a la població en dos punts de mesurament d’aquesta zona, ubicats al Montseny (7 hores de superació) i a Santa Maria de Palautordera (1 hora de superació). D’altra banda, no s’ha superat el llindar d’alerta. Tanmateix, s’ha superat el valor objectiu per a la protecció de la salut Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

humana als punts de mesurament de 60 Montseny i Santa Maria de Palautordera i el valor objectiu per a la protecció de la vegetació als punts de mesurament de Montseny, Santa Maria de Palautordera i Agullana.” Amb tot això, és important destacar que l’estació de control més pròxima al municipi és la de Can Jordà en el municipi de Santa Pau, i que les dades obtingudes no poden reﬂ ectir la qualitat de l’aire en el terme de Les Planes.

Fotograﬁ a: Vista del Valors que no Mitjana anual Tipus Monticalvari. Contaminant s'haurien de Punt de mesurament d'àrea superar 2018 2017 2016 2015 2014 Col·lectiu CCRS

0,6 0,6 0,7 0,6 0,6 Rural / Fons Breda (Raval Salvà) Arsènic (As) (ng/m³) 6,0 0,6 ------Suburbana / Fons Cassà de la Selva (ajuntament)

1,0 1,2 1,1 1,2 1,1 Urbana / Trànsit Girona (Escola de Música) Benzè (C6H6) (μg/m³) 5 0,9 1,2 1,2 1,2 1,2 Suburbana / Fons Sant Celoni (Carles Damm)

Benzo(a)pirè (BaP) (ng/m³) 1 0,47 0,46 0,36 ------Suburbana / Fons Cassà de la Selva (ajuntament)

0,2 0,2 0,2 0,3 0,2 Rural / Fons Breda (Raval Salvà) Cadmi (Cd) (ng/m³) 5 0,2 ------Suburbana / Fons Cassà de la Selva (ajuntament)

28 30 30 31 30 Urbana / Trànsit Girona (Escola de Música)

3 4 3 3 3 Rural / Fons Montseny (la Castanya) Diòxid de nitrogen (NO2) (μg/m³) 40 25 30 28 31 28 Suburbana / Fons Sant Celoni (Carles Damm)

3 3 2 ------Rural / Fons Santa Pau (can Jordà)

VLh = 35033333Urbana / Trànsit Girona (Escola de Música)

Diòxid de sofre (SO2) (μg/m³) LLA = 50011111Rural / FonsMontseny (la Castanya)

VLd = 125 2 2 2 2 2 Suburbana / Fons Sant Celoni (Carles Damm)

0,3 0,3 0,3 0,3 0,3 Urbana / Trànsit Girona (Escola de Música) Monòxid de carboni (CO) (mg/m³) 10 0,1 0,2 0,1 0,1 0,1 Rural / Fons Montseny (la Castanya)

2,4 2,5 2,4 2,6 2,5 Rural / Fons Breda (Raval Salvà) Níquel (Ni) (ng/m³) 20 2,5 ------Suburbana / Fons Cassà de la Selva (ajuntament)

72 67 69 74 74 Rural / Fons Agullana (dipòsits d'aigua)

72 75 74 77 71 Rural / Fons Montseny (la Castanya)

Ozó troposfèric (O3) (μg/m³) 42 36 39 41 38 Suburbana / Fons Sant Celoni (Carles Damm)

48 48 52 54 48 Rural / Fons Santa Maria de Palautordera (Martí Boada)

48 51 50 53 49 Rural / Fons Santa Pau (can Jordà)

19 19 20 24 19 Rural / Fons Breda (Raval Salvà)

27 26 24 29 23 Suburbana / Fons Cassà de la Selva (ajuntament)

23 25 ------Urbana / Trànsit Girona (Escola de Música) Automàtic Partícules en suspensió < 10 micres 40 21 22 21 27 22 Urbana / Trànsit Girona (Escola de Música) Manual (PM10) (μg/m³) 12 12 12 14 13 Rural / Fons Montseny (la Castanya)

19 20 20 24 22 Suburbana / Fons Sant Celoni (Carles Damm)

26 ------Urbana / Fons Vic (Masferrer)

Partícules en suspensió < 2,5 micres 9 10 9 10 10 Rural / Fons Montseny (la Castanya) 25 (PM2,5) (μg/m³) 11 12 11 13 12 Rural / Fons Santa Maria de Palautordera (Martí Boada) Consulta de valors 4,3 5,4 5,4 8,8 5,7 Rural / Fons Breda (Raval Salvà) Plom (Pb) (ng/m³) 500 contaminants 3,4 ------Suburbana / Fons Cassà de la Selva (ajuntament) Sulfur d'hidrogen (H2S) (μg/m³) 40 2 1,8 2 1,9 1,7 Suburbana / Fons Sant Celoni (Carles Damm) Font: www. qualitatdelaire.cat VLh: valor límit horari, consisteix en què les mitjanes horàries de l’any no poden superar en més de 24 ocasions el valor de 350μg/m3 LLA: llindar d’alerta, consisteix en què les mitjanes horàries de l’any no poden superar el valor de 500μg/m3 en cap ocasió. Generalitat de VLd: valor límit diari, consisteix en què les mitjanes diàries de l’any no poden superar el valor de 125 μg/m3 en més de 3 ocasions. Catalunya Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Energia i gasos d’efecte hivernacle 61 D’acord amb el resultat de la En el cas dels edifi cis de nova construcció, certificació energètica dels nous o amb projectes en execució, con la edificis, o dels que s’ha produït compra- normativa és molt exigent, s’obtenen venda o lloguer, s’ha obtingut una millors qualifi cacions. Si en nova bona mostra d’habitatges dels quals construcció en el conjunt de Catalunya es disposa de la demanda d’energia les qualifi cacions A representen el 14,3% elèctrica (kWh/m2 any d’energia i les B un 30,7%, a Les Planes ens trobem 2 primària) i les emissions (kg CO2/m que per als mateixos casos d’habitatges, any). La mostra és de 109 habitatges les qualifi cacions A són el 22,22% i les B el existents, 9 habitatges en projecte i 7 33,33%. immobles amb ús terciari. En quant a les emissions, el 39,83 % dels Del registre de les 109 certifi cacions habitatges tenen una qualifi cació E i energètiques dels habitatges existents de només el 15,25% una qualifi cació entre Les Planes, respecte de l’energia primària A i D. la qualifi cació majoritària és la E amb un 38,14%, una mitja força inferior que la mitja ponderada de Catalunya amb un 50,8% amb una qualifi cació de E5. A Catalunya el 15,3% de les certifi cacions quant a l’energia primària tenen una qualifi cació de A, B, C o E, aquesta xifra, amb un 11,02%, és lleugerament inferior en el municipi de Les Planes.

5. Dades del Informe “Observatori de l’Estat Energètic dels Ediﬁ cis a Catalunya 2017”. Institut Català d’Energia. Generalitat de Catalunya.

Quadre (dreta) i Energia primària Emissions esquema pàgina Tipologia Mitjana Mitjana següent. Certifi cació d’efi ciència Nombre % kWh/m²any Nombre % kg CO2/m²any energètica d’edifi cis A 00-00- Font: Institut Català B 00-00- d’Energia. Data de la consulta: Juny de C 2 1,83 95,93 2 1,83 27,09 2019 Habitatge D 2 1,83 130,14 2 1,83 28,71 existent E 45 41,28 208,15 45 41,28 48,76 F 27 24,77 276,15 27 24,77 61,75 G 33 30,28 327,42 33 30,28 70,81 Total 109 100,00 257,61 109 100,00 57,89 A 1 11,11 17,11 1 11,11 2,90 B 4 44,44 65,37 4 44,44 12,39 C 00-00- Habitatge en D 4 44,44 85,04 4 44,44 22,88 projecte E 00-00- F 00-00- G 00-00- Total 9 100,00 68,75 9 100,00 16,00 A 1 14,29 70,73 1 14,29 11,98 B 00-00- C 1 14,29 371,12 1 14,29 92,28 D 2 28,57 162,64 2 28,57 85,05 Terciari E 1 14,29 410,55 1 14,29 75,09 F 2 28,57 230,62 2 28,57 95,24 G 00-00- Total 7 100,00 234,13 7 100,00 77,13 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Certifi cació d’efi ciència energètica d’edifi cis Font: Institut Català d’Energia. Data de la consulta: Juny de 2019

Contaminació lumínica El municipi de Les Planes es situa entre la Garrotxa, afectant a les parts més les zones E1 (protecció màxima), al Nord i Sud-occidental del terme E2 (protecció alta) i E3 (protecció municipal. moderada) pel que fa a la protecció La zona de protecció alta (E2) comprèn lumínica del medi nocturn, d’acord els espais que la planiﬁ cació urbanística amb el Mapa de la protecció envers la considera com a sòl no urbanitzable fora contaminació lluminosa a Catalunya, que d’espai protegit, la qual s’amplia amb els és la referència normativa del grau de espais en els quals els ajuntaments han protecció del medi nocturn a Catalunya. proposat augmentar la protecció envers L’any 2007 el Departament de Medi Ambient la contaminació lluminosa. En Les Planes i Habitatge de la Generalitat de Catalunya coincideix pràcticament amb el sòl no va aprovar el mapa que estableix les urbanitzable i urbanitzable no delimitat. Zones de protecció del medi ambient de La zona de protecció moderada (E3) la contaminació lluminosa a Catalunya. correspon a àrees que el planejament Aquest mapa es va elaborar seguint el urbanístic classiﬁ ca com a sòl urbà o criteris de la Llei 6/2001, de 31 de maig, urbanitzable, llevat del territori que, a d’ordenació ambiental de l’enllumenament conseqüència de les propostes dels per a protecció del medi nocturn i el Decret ajuntaments, disposa d’una protecció 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei. màxima o alta en una part del sòl urbanitzable i d’una protecció menor La zona de protecció màxima (E1) en una petita part del sòl urbà. A Les correspon a les àrees incloses dins Planes d’Hostoles s inclou el sòl urbà i el d’espais protegits, com són els plans sòl urbanitzable delimitat, sense incloure d’espais d’interès natural (PEIN); els espais el no delimitat. de la Xarxa Natura 2000; les platges, les costes i les ribes d’aigües continentals, no integrades en els nuclis de població, o en nuclis industrials consolidats; i també les àrees que el departament competent en matèria de medi ambient aprovi amb aquest nivell de protecció a proposta de l’ajuntament del terme municipal on se situen. Per a Les Planes coincideix amb els sòls que pertanyen a la Xarxa Natura 2000, els PEINs de Collsacabra i Parc Natural de la Zona Volcànica de Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Terme municipal de 63 Les Planes d'Hostoles

Protecció envers la contaminació lluminosa

Zona E1. Protecció màxima

Zona E2. Protecció alta

Zona E3. Protecció moderada

Mapa de Activitats extractives Protecció envers la contaminació lluminosa de Segons el registre del visor SIMA de la Catalunya Generalitat de Catalunya, en l’àmbit Elaboració pròpia a municipal del terme de Les Planes partir de dades de Departament de d’Hostoles, no s’observa cap mena Territori i Sostenibilitat d’activitat extractiva regulada per la de la Generalitat de Llei 12/1981. Catalunya Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

64 3.6. SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES)

El Pacte dels alcaldes (Convenant of disseminades. Els edifi cis residencials Mayors) és la primera iniciativa de la són relativament i majoritària nous Comissió Europea dirigida directament (30-40 anys), tot i que en el nucli a les autoritats locals i als ciutadans amb antic de Les Planes, trobem un parc la fi nalitat de prendre la iniciativa en la d’edifi cacions antigues, moltes lluita contra el canvi climàtic. rehabilitades. Als entorns del nucli hi La Unió Europea, planteja com a ha més de dues-centes vint masies estratègia la necessitat de donar aïllades. El consum residencial del protagonisme als ens locals, sent 2005 va ser de 63689,41 MWh, on els municipis els principals actors. Els en primer lloc hi ha el consum de alcaldes es comprometen de manera gasoil amb 3.314,89 MWh, seguit per voluntària i unilateralment a complir amb l’electricitat amb 3.031,77 MWh i en el compromís de reduir les emissions de menor quantitat el GLP amb només 462,75 MWh. Les emissions de CO CO2 en un 20% l’any 2020. Per a això, 2 s’haurà de redactar i executar un pla del sector residencial a l’any 2005 d’acció per a l’energia sostenible (PAES), van ser de 2.149,87,42 tn CO2 que donant prioritat a les energies renovables representen el 25% de les emissions i a les tecnologies que millorin l’efi ciència del municipi, de les quals un 45,32% energètica. són degudes a l’electricitat i en segon lloc pel gasoil, amb un 47,76 %. Aquest apartat és una transcripció de la revisió del document de síntesis del - Transport urbà rodat: transport privat PAES de l’Ajuntament de Les Planes i comercial. El transport privat és d’Hostoles, redactat a l’octubre de 2017 degut a la mobilitat generada per per la Diputació de Girona. la ubicació dels llocs de treball, tant de gent de Les Planes que treballa a altres poblacions de la comarca, com Inventari de referència d’emissions: de gent d’altres llocs que treballa a àmbit PAES Les Planes. Hi ha una línia de transport El 2005, el municipi les Planes d’Hostoles regular direcció Olot i una l’autobús

va emetre 9.318,36 tn de CO2, que transversal que uneix les principals representen el 3,29 % del conjunt de la zones industrials de la comarca comarca. Les emissions van ser de 5,31 passant per Olot. De totes maneres

tn CO2/càpita, lleugerament inferiors a la gran majoria de desplaçament les emissions per càpita de la comarca, es fan amb vehicle privat. Segons

que varen ser de 5,46 tn CO2/càpita, i dades publicades per l’IDESCAT lleugerament superior a les del conjunt (enquesta de mobilitat obligada, de les comarques gironines, que varen 2001, població ocupada i llocs de

ser de 6,39 tn CO2/càpita. treball), es pot veure com una gran - Ediﬁ cis i equipaments del sector part dels desplaçaments són amb terciari (no municipal). Les emissions del sector terciari a l’any 2005 eren

de 584,41 tn CO2, de les quals un 77,17% corresponent a l’electricitat. Dins del municipi representen els 6% de les emissions. Al municipi de Les Planes hi ha uns 54 establiments. - Ediﬁ cis residencials. Les Planes Emissions generades a l’àmbit Ajuntament d’Hostoles té una extensió (tn CO2) 2 d’aproximadament 37,50 km i una Font: Pla d’Acció densitat de població de 45,17 hab/ per a l’Energia 2 Sostenible (Rev.1 km repartits entre el nucli i els veïnats Octubre 2017) de Cogolls, Pocafarina i Les Encies, a de Les Planes d’Hostoles. més d’un conjunt important de masies Diputació de Girona Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Consum per fonts per l’any 2005 van ser de 778,71 CO . d’energia (MWh) 2 65 El percentatge de recollida selectiva Font: Pla d’Acció per a l’Energia en pes era de 15,68%. El 0% era FORM; Sostenible (Rev.1 el 15,05%, envasos; el 34,72%, vidre, i Octubre 2017) de Les Planes el 46,69%, paper i cartró. El destí ﬁ nal d’Hostoles. de la fracció rebuig era l’abocador Diputació de Girona de RSU ubicat a Beuda i el de la recollida selectiva era la Deixalleria Comarcal d’Olot.

Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament El 2005, els edifi cis públics, equipaments, vehicle privat i només ús individual. instal·lacions i fl ota municipal de Dels desplaçaments del municipi, l’Ajuntament de Les Planes varen els que corresponen als habitants consumir 808,85 MWh d’energia, que van del municipi, un 52,4% es desplacen suposar 280,37 tnCO2, fet que representa per feina al mateix municipi i el el 2,97% del total d’emissions del municipi. 47,6% restant van a altres municipis. El consum d’energia respecte al 2014 ha Per altre costat, reben un 19,3% de disminuït un 13,13% i les emissions han desplaçaments interns del municipi pujat lleugerament. Aquest fet, és degut provinents d’altres municipis, i la gran a que el factor d’emissió de l’electricitat majoria es realitzaven en vehicle ha augmentat aquest 2014, respecte al privat. La major part de les indústries del 2005. amb més ocupatns es troben a Aquesta disminució en el consum, és fora del nucli de les Planes. El parc provocada per la reducció de consums mòbil del municipi era a l’any 2011 elèctrics i també de gasoil. En el cas de de 975 turismes, 169 motocicletes, l’electricitat, han reduït el consum diferents 351 furgonetes/camions, 3 tractors equipament (com el subministrament industrials i 58 autobusos (IDESCAT). de les ofi cines de l’ajuntament i el que

Les emissions de CO2 del sector porta part de l’ajuntament, el camp transport a l’any 2005 van ser de de futbol i una part de l’enllumenat del

5.525,00 tn CO2 que representen el sector 1B), el local de joves i en menor 60% de les emissions del municipi. mesura l’emissora, tot i la incorporació - Emissions associades al tractament d’altres equipaments nous com la llar de residus sòlids urbans es emissions d’infants nova i el local polivalent i associades a la recollida de residus l’augment considerable del consum de l’escola degut als radiadors elèctrics del

Fotograﬁ a: Llar d’infants El Melic. Col·lectiu CCRS Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

mòdul prefabricat. En el que respecte Objectius estratègics i quantitatius 66 a l’enllumenat públic la reducció ha El PAES de Les Planes d’Hostoles té 6 estat molt lleugera, tot i l’increment d’un objectius estratègics, i el seu compliment nou quadre i les reduccions de consum suposarà un estalvi d’emissions de CO2 en d’altres on s’han realitzat millores. I del 21,44 %. pel que respecte al gasoil, la reducció - Augmentar en el grau d’estalvi i de consum a l’escola pot ser degut a efi ciència energètica en els edifi cis l’efecte dipòsit, donat que en tenen un públics i instal·lacions i equipaments 10.000 litres i no es tenen dades exactes municipals, i reduir les emissions en un del nivell d’emplenat. 79,78%. - Augmentar en el grau d’estalvi i Pla d’acció efi ciència energètica en el sector El pla d’acció del municipi de Les Planes terciari, en especial la restauració, d’Hostoles consta de 57 accions que hoteleria i turisme rural, i reduir les

suposen una reducció de 1.998,10 tn CO2 emissions en un 21,69%. per l’any 2020 i equivalen a un 21,44 % de - Augmentar en un el grau d’estalvi i les emissions del 2005. efi ciència energètica en els edifi cis Les accions es divideixen en quatre línies residencials i reduir les emissions en estratègiques: un 23,84%. - 1. Augmentar el grau d’estalvi i - Disminuir en un 9,39% les emissions efi ciència energètica en els edifi cis associades al transport urbà. públics, edifi cis residencials i el sector - Incrementar fi ns a 1.067,22 MWh la terciari. producció local d’energia al municipi - 2. Disminuir les emissions associades al i el consum d’energia renovable. transport urbà. - Disminuir en un 10% les emissions - 3. Incrementar la producció local associades al tractament de residus d’energia al municipi i el consum sòlids urbans. d’energia renovable. - 4. Disminuir les emissions associades al Accions realitzades (2005-2012) tractament de residus sòlids urbans. Durant el període 2005-2014 s’han El pla ordena les accions en funció dels realitzat i impulsat 6 accions que han sectors i camps d’acció segons veiem en contribuït a disminuir les emissions de GEI la taula inferior. a l’atmosfera, aquestes són: Instal·lacions solars fotovoltaiques connectada a xarxa (2006), Millora de l’enllumenat (2007/12), Instal·lacions solars tèrmiques per ACS en

Estructura de les accions en sectors i camps d’acció. Font: Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (Rev.1 Octubre 2017) de Les Planes d’Hostoles. Diputació de Girona Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

habitatges (2008/14), Instal·lació solar - Fomentar la compra 67 tèrmica per ACS al CAP (2011), Bomba de d’electrodomèstics més efi cients en calor geotèrmica a la nova llar d’infants habitatges (2013) i Instal·lació solar tèrmica per ACS - Fomentar la instal·lació de calderes al camp de futbol (2010). de biomassa en ús residencial - Fomentar la instal·lació d’energia Accions planifi cades (2012-2020) solar tèrmica als habitatges A partir de l’anàlisi de l’inventari - Fomentar la instal·lació de sistemes d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi geotèrmics de baixa entalpia en dels equipaments i de l’enllumenat i de habitatges la participació ciutadana, pel període - Canvi de làmpades als quadres Q1A 2015-2020 es planifi quen 51 accions que i Q1B reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera - Canvi de làmpades als quadres Q2, en un 21,2491 % i que, sumades a les Q3, Q4 i Q5 anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 21,44%. Aquestes són: - Canvi de lluminàries als quadres Q6, Q7 i Q12 - Reducció dels consums de fons equipaments municipals - Ajuntament - Canvi de lluminàries als quadres Q8 - centre cultural - biblioteca - escola i Q9 - Renovar els llums de l’ajuntament, - Canvi de lluminàries als quadres Q10 centre cultural i escola per llums més i Q11 efi cients - Canvi de lluminàries als quadres Q13 - Regular la temperatura de consigna i Q14 dels edifi cis municipals - Escola - Renovació de la fl ota de vehicles - Regular la temperatura de consigna municipals per vehicles més efi cients dels edifi cis municipals - Cooperativa - Ús de vehicles més efi cients en la - Renovar els tancaments de l’escola recollida escombraries - Instal·lació de bomba solar a la nova - Fomentar la compra de vehicles captació del dipòsit energèticament més efi cients - Instal·lació d’una caldera de - Incentivar la recuperació i posada biomassa a l’escola en servei de les minicentrals hidroelèctriques del municipi - Compra d’electrodomèstics efi cients en els equipaments municipals - Implantació de sistemes de microeòlica a la captació dels - Implantació d’un sistema de gestió dipòsits d’aigua de l’energia - Generació d’energia elèctrica - Nomenar un gestor energètic fotovoltaica per autoconsum als municipal edifi cis municipals –Ajuntament - Fomentar la instal·lació de calderes - Generació d’energia elèctrica de biomassa en serveis fotovoltaica per autoconsum a la - Fomentar la instal·lació d’energia Cooperativa - centre cívic solar tèrmica als sector serveis - Generació d’energia elèctrica - Fomentar la renovació de fotovoltaica per autoconsum a la llar l’enllumenat interior per enllumenat d’infants efi cient i regulable en el sector terciari - Generació d’energia elèctrica - Fomentar millores en l’efi ciència fotovoltaica per autoconsum al local energètica de motors, equips de fred polivalent i altres aparells elèctrics efi cients en el - Generació d’energia elèctrica sector terciari fotovoltaica per autoconsum al CEIP - Fomentar l’adhesió de les empreses Sant Cristòfol al Programa d’acords voluntaris de - Foment de la generació la Generalitat de Catalunya per la d’energia elèctrica fotovoltaica reducció de les emissions per autoconsum als habitatges - Fomentar la reducció dels consums particulars de fons als habitatges Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

- Foment de la generació d’energia 68 elèctrica fotovoltaica per autoconsum al sector serveis - Incentivar les construccions privades i rehabilitacions amb la màxima certifi cació energètica amb bonifi cacions a les ordenances fi scals municipals - Incentivar les construccions privades amb emissions zero CO2 amb bonifi cacions a les ordenances fi scals municipals - Realitzar la compra d’energia verda - Creació d’una ofi cina comarcal de l’energia - Implementar una plataforma per compartir cotxe - Jornades anuals per millorar l’efi ciència energètica als establiments del sector petit terciari, en especial a l’hostaleria i comerç i també gran terciari - Campanyes de prevenció de residus i foment del reciclatge - Editar un butlletí periòdic i espai a la ràdio local sobre temes de l’àmbit PAES - Visites d’avaluació energètica als habitatges - Promoure la realització de cursos de conducció efi cient - Organitzar una competició entre les escoles de la comarca per estalviar energia - Instal·lació de microturbines al Dipòsit Controlat de Residus Municipals - Estudi per a la utilització dels subproductes de la indústria de la fusta com a biomassa Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

3.7. PAISATGE I PATRIMONI 69 CULTURAL

El paisatge La Llei 8/2005 de 8 de juny, de protecció, de les Comarques Gironines (CPCG), gestió i ordenació del paisatge de aprovat defi nitivament el 23.11.2010. Catalunya, institueix la fi gura dels Catàlegs Els trets principals del CPCG tenen de Paisatge, com a instrument per a la incidència en el municipi de Les Planes introducció d’objectius paisatgístics en es troben desplegats al capítol dels el planejament territorial, així com en les requeriments normatius que afecten Valors estètics a Les polítiques sectorials. Adopta d’aquesta Planes d’Hostoles l’àmbit d’ordenació del present DIE. manera els principis i estratègies d’acció Elaboració pròpia a partir de dades de que estableix el Conveni Europeu del Catàleg de Paisatge Paisatge promogut pel Consell d’Europa. de les Comarques Gironines i del És per això que la diagnosi del paisatge Centre Nacional del terme municipal de Les Planes es de Informació Geogràfi ca realitza a partir del Catàleg de Paisatge Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

70 El patrimoni cultural Els projectes vinculats al patrimoni estan - Les Ermites romàniques de la Garrotxa adquirint una creixent importància, tot - La Ruta Medieval i la manca d’un clar reconeixement - La Garrotxa Modernista institucional, de l’escassetat d’estudis de base, de la debilitat i amenaces - Sant Pere Sacosta que es projecten sobre el patrimoni - Gorgs envoltats d’història heretat o l’insuﬁ cient suport econòmic, - El Camí dels remences programàtic i administratiu. Es tracta - El Camí de Sant Jaume d’un enfoc que busca desenvolupar nous models i instruments. Els plans urbanístics, molt més que els catàlegs o plans merament patrimonials, poden constituir en aquest sentit una ﬁ gura idònia, a l’integrar una visió forçosament evolutiva d’aquests paisatges. No es tracta tan sols d’intervenir amb El Jonquer sensibilitat en els paisatges culturals, sinó Col·lectiu CCRS de situar el paisatge com a eix central de tots els plans d’ordenació: paisatge en el més ampli sentit, natural i cultural; paisatge no com a resultat acabat i congelat d’una cultura, sinó com una realitat contínuament evolutiva; com a factor bàsic de qualsevol transformació. L’herència cultural no està destinada simplement a ser preservada; en moltes ocasions pot generar oportunitats de desenvolupament en què coexisteixen valors històrics i nous. Es tracta de superar una posició merament conservacionista del patrimoni. “La preservació a través de la transformació”, aquesta podria ser la nostra premissa sintètica. Al capítol vuitè de la Memòria informativa de l’Avanç, es despleguen els recursos locals de Les Planes d’Hostoles, tot descrivint el que es deriva de les vigents Normes Subsidiàries municipals de planejament de 1998 pel que fa al patrimoni, el Pla especial del Catàleg de Masies i Cases Rurals, l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, i el patrimoni natural amb el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i Xarxa Natura 2000 i el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines. Cal fer esment del patrimoni industrial associat al curs d’aigua del riu Brugent al seu pas pel municipi i a la riera de Cogolls. Creiem de gran interès el treball de rutes històriques que lliguen els recursos patrimonials del municipi, impulsades pel propi Ajuntament de Les Planes i per la associació Turisme Garrotxa. Podem trobar com a exemple els itineraris de: Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

71 Exposició visual des de miradors i des de la C-63

Un dels elements claus al Catàleg de Traiter superior i inferior. Ofereix en canvi Paisatge de les Comarques Gironines millors vistes del municipi de Sant Feliu de són els miradors. Hem cregut rellevant Pallerols. estudiar la visibilitat des dels miradors de El mirador de la Mare de Déu del Far les Unitats de Paisatge de la Vall d’Olot, (1.118 m), es troba just en punt més al Sud Rocacorba i Cabrerès-Puigsacalm més de la Cinglera del Far. Des d’aquest es pròxims al municipi: té una bona visual de la vall del Brugent, Visibilitat de Les destacant també la Vall de Cogolls. Planes d’Hostoles Pel que fa al mirador de La Salut (1.028 des de les Miradors m), es troba just a les Costes de la Salut, El mirador de Santa Brígida (440 m), situat del CPCG en la balma de Claperol. No ofereix una al municipi de Amer, es troba molt proper Elaboració pròpia a bona visibilitat del municipi, tot i que partir de dades de del nucli d’Amer. Enclavat sobre la Costa Catàleg de Paisatge es pot apreciar des del mateix la Serra de Santa Brígida, es pot observar la de les Comarques de Medes i les zones volcàniques del Gironines vessant sud de la vall del Brugent i part

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

*# Mirador de La Salut

Mirador de *# la Mare de Déu del Far

Mirador de *# Santa Brígida

Mirador del *# Castell de Finestres *# Mirador del Puig Rodó Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Terme 72 municipal de Les Planes d'Hostoles

Visibilitat des de

Ctra. C-63

Castell ò d'Hostoles

Parròquia de æ Sant Pere Sacosta

Parròquia de Sant æ Salvador de Puig-alder

de la plana i nucli de Les Planes. des de la C-63, degut al seu caràcter Visibilitat a l’interior de Les Planes Quant als miradors situats al nord i més vertebrador del territori, entre Olot i d’Hostoles allunyats, el del Puig Rodó (a 936 m en Les Santa Coloma de Farners. I encara que Elaboració pròpia Preses) i el del Castell de Finestres (a 930 la carretera acompanya al riu Brugent m en Sant Aniol de Finestres), a causa de pel vèrtex inferior de la vall és la cara la forma pronunciada de la vall, ofereix sud la que té una major presència visual, principalment una visual de la vessant sobre el conjunt del Collsacabra en tot sud, el Collsacabra, el Cingle de Clarà i el recorregut. Pel costat nord, destaca la Costa del Far. la baixa visibilitat des de la carretera de l’interior de la vall de Cogolls, però També hem cregut convenient estudiar sobretot la zona de muntanya de la Serra l’exposició visual dins del municipi, Pelada i les valls dels Encies i Siubés. destacant la importància de la visual de la carretera C-63 i des de Castell Pel que fa a la visibilitat des de la parròquia d’Hostoles i des de les parròquies de de Sant Salvador de Puig-alder (708 m), Sant Salvador de Puig-alder i Sant Pere situada dins del Parc Natural de la Zona Sacosta. Volcànica de la Garrotxa, té una bona visual del Serrat de Les Llebres i Serra de A més a més, hem afegit la visibilitat Les Medes al Nort, de la vall de Cogolls i Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Fotografi a: el nucli de Les Planes i del vessant sud de 3.8. RISCOS Collsacabra des la vall del Brugent. Situació privilegiada de Les Planes Risc sísmic d’Hostoles. que li fa ser un dels millors miradors del Col·lectiu CCRS municipi. El Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya1 (SISMICAT), dóna la En l’altre costat de la vall d’Hostoles, la qualifi cació de zona d’activitat sísmica localització de les ruïnes de la parròquia moderada a tot el territori català, fent de Sant Pere Sacosta (825 m), situada necessària l’elaboració d’un pla territorial a l’altura del Cingle de Clarà, disposa que avaluí la perillositat sísmica. d’una de les vistes més privilegiades del municipi, sent possible observar gairebé Catalunya es troba emplaçada en tota la vessant nord del Brugent inclosa una zona de col·lisió entre les plaques en el municipi. tectòniques d’Europa i d’Àfrica. La convergència entre ambdues plaques Finalment, trobem el Castell d’Hostoles i els terratrèmols resultants es produeix (600 m), situat en el turó del Castell, amb poca freqüència i solen ser d’una en el límit dels municipis de les Planes intensitat moderada. d’Hostoles i Sant Feliu de Pallerols, sobre els quals manté una molt bona vista. Per això, l’ICGC va elaborar el Catàleg Sísmic de Catalunya, on es recull la informació sísmica, desenvolupant una zonifi cació sismo-tectònica basada en criteris geològics i sísmics. Segons aquesta zonifi cació Les Planes d’Hostoles presenta una intensitat VII - VIII (molt fort - bastant perjudicial) segons l’escala MSK per a un període de retorn de 500 anys. La escala internacional d’intensitat macrosísmica, MSK, s’utilitza per a avaluar la força dels moviments sísmics basant-se en el grau de percepció de la població, en els efectes destructius en les construccions i en les transformacions sobre el terreny. En el Pla Especial SISMICAT, el annex 1 determina que el municipi de Les Planes d’Hostoles està obligat i recomana a elaborar el Pla d’actuació municipal

1 Revisió 2014, Acord de Govern GOV/138/2014, de 14 d’octubre. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

(PAM) per emergències sísmiques, el VI Mapa per a la prevenció dels 74 qual es troba pendent de revisió2. riscos geològics (MPRG25M3) i les seves informacions complementàries s’observa que l’àrea amb major perill de Perillositat geològica despreniments és la de les escarpades Segons la base de dades d’esllavissades parets del Cingle de Clarà, sent el a Catalunya (LLISCAT), desenvolupada conjunt estructural de Cabresès el que pel la Universitat Politècnica de presenta un major risc de despreniments, Catalunya amb el suport de l’Institut amb nivells de perillositat per fenomen d’Estudis Catalans i gestionada per baix o mitjà. Dins del municipi també hi l’Institut Geològic de Catalunya, no hi Riscos geològics ha risc de perillositat mitjana en els cims a Les Planes ha moviments de terrenys detectats al del Monticalvari i les Tres Creus i en la d’Hostoles municipi de Les Planes d’Hostoles. falda del Serrat de Les Planelles. Elaboració pròpia a partir de dades Segons dades del visualitzador de del Mapa per a Geoíndex Riscos geològics, de l’Institut la prevenció de riscos geològics Cartogràﬁ c i Geològic de Catalunya, 1:25.000 del on es incorpora les dades del Geotreball 3 El mapa es troba en desenvolupament, i ara mateix Institut Cartogràﬁ c només està disponible per al municipi la parteix sud, i Geològic de 2 Segons el SITMUN de la Diputació de Girona (23/04/2020) corresponent a la fulla Amer 295-1-2 (75-24) Catalunya

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Perillositat per fenomen Perillositat baixa Perillositat mitjana Perillositat alta

Inventari de fenòmens i d’indicis d’activitat associats Despreniments Escarpament en roca amb indicis d’inestabilitat Escarpament en roca amb pocs indicis d’inestabilitat Escarpament en roca tova o sòls amb indicis d’inestabilitat Escarpament en roca tova o sòls amb pocs indicis d’inestabilitat Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

Risc d’incendi 75 Segons el Mapa de Protecció Civil de baix, un 33% de risc moderat i només un Catalunya, el municipi de Les Planes 6% amb nivell alt. té un perill moderat per risc d’incendis Les àrees amb un risc més alt són les zones forestals i una vulnerabilitat mitja per risc de masses boscoses del municipi, amb d’incendi. un major risc en les zones boscoses on El mapa de perill bàsic d’incendi forestal predominen espècies inﬂ amables, com (amb data d’octubre de 2002) és el els alzinars, enfront dels boscos amb una resultat de l’agrupació dels conceptes bona resistència al foc, com són els de Perill bàsic d’incendi de perill d’ignició (facilitat que s’iniciï un roure martinenc (Quercus pubescens), forestal incendi forestal) i perill de propagació predominant en l’espai natural de Elaboració pròpia a partir del Mapa (facilitat amb què es pot expandir un Collsacabra. de perill bàsic incendi). Aquest mapa estima el perill d’incendi forestal Per tant, Les Planes té un risc d’incendi del Departament d’incendi segons les característiques del forestal baix localitzat en les seves planes, d’Agricultura, territori. Ramaderia, Pesca en els marges de riberes de rius i rieres i Alimentació. Segons aquest, Les Planes té un 61% del i en les masses forestals de roures de Generalitat de seu territori amb un nivell de risc d’incendi Collsacabra. Per contra, trobem un nivell Catalunya

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Mapa de perill bàsic d'incendi forestal

Risc baix

Risc moderat

Risc alt Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

de risc moderat en les masses boscoses Al seu torn, quant a protecció contra 76 de les vessants sud del municipi, poblades incendis, cal destacar que el municipi principalment amb boscos d’alzines compta amb associacions de voluntaris o mixtos amb alzinar. Trobem també de protecció civil. petites zones amb perill d’incendi alt a les zones boscoses del Planjuí - Muleres del Soler - Serres de Encies; en els boscos Inundabilitat de Vilamala i Vaig moldre del Murris en Quant al risc d’inundabilitat a Les Planes la falda del Puig Sariol; i als voltants del d’Hostoles, tot partint de la informació Castell d’Hostoles, al Serrat del Castell i obtinguda de l’ACA, l’àmbit d’estudi Montecalvari. pertany a les Àrees de risc potencial El Document Únic de Protecció Civil signiﬁ catiu en front inundacions (ARPSI) Municipal (DUPROCIM) de Les Planes del Ter. d’Hostoles, (de maig de 2016) té un Si s’analitza el risc d’inundació per als Manual d’actuació per incendis forestals períodes de retorn de 10, 100 ni 500 anys, Inundabilitat Elaboració pròpia homologat per la Comissió de Protecció trobem que dins del municipi només hi a partir de les Civil de Catalunya el dia 10 de juliol de ha perill de risc d’inundació per a 100 i dades de l’Agència 500 anys en les ediﬁ cacions de Can Ribes Catalana de l’Aigua 2008. (ACA)

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Mapa de perill bàsic d'incendi forestal

Criteris geomorfolò- gics

T = 10 anys

T = 100 anys

T = 500 anys Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Elements ambientalment rellevants

i Can Poetí, en la ribera del Brugent, Riscos tecnològics 77 elements singulars ja destacats en el Pla Risc químic en establiments industrials INUNCAT 2014. Segons el mapa de Protecció Civil de D’altra banda, existeix un petit risc Catalunya, no hi ha cap establiment associat a criteris geomorfològics inclòs al Plaseqcat a Les Planes ni en la riera de Cogolls, fora del nucli rodalies. Els més propers es troben, a consolidat, en l’àmbit que comprèn l’Oest, a Santa Maria de Corcó i a les entre la unió entre la riera i el torrent Masies de Voltregà. Es tracta d’empreses de l’Avellaneda fins a la posició amb un nivell baix i relacionades amb els del Molí de Vilamala, i que afecta purins; i a l’Est, a Girona amb un nivell alt i a les edificacions auxiliars del Molí. es tracta de una companyia logística de Aquesta zona ja és declarada como hidrocarburs (CLH S.A.). zona potencialment inundable al Pla INUNCAT 2014. Risc químic en els conductes de matèries Del Pla de gestió del risc d’inundacions perilloses a la comarca de la Garrotxa, destaca que el municipi de Les Planes compta Segons el mapa de Protecció Civil de amb un sensor de mesura de l’alçada Catalunya, no hi trobem municipis ni de làmina d’aigua del SIGMA en el amb oleoducte, ni etilenoducte, ni amb pont sobre la C-63 que trobem en gasoducte operatius als voltants de Les accedir des de Sant Feliu de Pallerols. Planes. Els oleoductes més propers es troben a uns 20 km, als voltants de l’AP-7. De la mateixa manera, en la diagnosi de vulnerabilitat i punts d’actuació prioritària del Pla, trobem les àrees Risc nuclear on les pluges fortes o les avingudes A Catalunya només hi troben aquest poden afectar de forma important a tipus de risc en un radi d’acció de 30 km les persones, vies de comunicació o de les centrals d’Ascó i Vandellós, a més serveis bàsics,... Per Les Planes, destaca de 175 km de Les Planes d’Hostoles. com punts d’actuació prioritària el ja esmentat Molí de Vilamala i el càmping adjacent; i en el àrea del veïnat de Risc radiològic Pocafarina, el càmping de l’Alguer, Les Planes d’Hostoles no està inclosa que es troba a 70 m del Brugent, en un entre els municipis amb risc radiològic punt on pot haver-hi risc d’obstrucció per no tenir cap instal·lació radioactiva, del curs fluvial per la carretera de Les i no té l’obligació de redactar un Pla Planes d’Hostoles. d’Actuació Municipal Radcat.

Risc de transport de mercaderies perilloses D’acord amb el mapa de perill per transport viari d’acord amb els llindars especiﬁ cats al Pla especial TRANSCAT, Les Planes no està inclosa entre els municipis amb risc de transport de mercaderies perilloses. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

78 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Determinació de la sensibilitat ambiental

4. DETERMINACIÓ DE LA SENSIBILITAT AMBIENTAL

Per tal de poder tenir una visió agregada aquelles capes que tenen incidència del que s’ha desplegat en aquesta en la planifi cació territorial: el Pla Memòria i que alhora ens permeti donar Territorial Parcial de les Comarques un pas endavant de cara a l’Avanç Gironines, la Xarxa Natura 2000 i del POUM, hem elaborat un mapa de els PEIN, el Pla Especial de La Zona sensibilitat ambiental, tot considerant Volcànica de la Garrotxa, el mapa aquells elements que afavoreixen de contaminació lumínica i l’estat unes majors connectivitat ecològica i de protecció de les àrees de gestió biodiversitat. cinegètica. Es tracta doncs de L’objectiu del mapa de sensibilitat considerar la interpretació política, ambiental és el de reconèixer aquells social, econòmica i urbanística que àmbits més adequats per acollir millor hom fa del territori. els diversos usos previstos. Considerant - Medi cultural. Es considera com diverses variables permet classifi car cada cobra protagonisme la intervenció àmbit segons la seva sensibilitat entre 1 i humana sobre el medi físic, fent ús 4, la més alta. de les capes de cultius, recursos Es tracta d’una valoració relativa, no patrimonials, paisatges d’atenció amb valors absoluts, que ens indica en especial, àrees amb valors culturals el fons un major o menor risc que les reconeguts i visibilitat des de miradors, intervencions de transformació malmetin i de percepció del territori i els espais els valors d’aquests territoris. Com més de major exposició a partir del grau baixa sigui la sensibilitat ambiental, més d’exposició visual ponderada del alt serà l’índex d’acollida. CPCG. S’assigna a cada variable un rang de Els valors assignats a cadascuna de valors i es mesura cada punt del territori les variables es recullen en els quadres on el sumatori ofereix un resultat relatiu, a següents. mode d’índex, de la sensibilitat ambiental Destaquem algunes conclusions i en relació al terme municipal. estratègies pel que fa als diferents mapes Les variables considerades es desglossen de sensibilitat generats: en quatre apartats, tot generant un - Medi físic. Convé posar en valor la mapa síntesis per a cada un i un global. xarxa hídrica com a estructuradora - Medi físic. Considera el patrimoni del territori i el patrimoni geològic geològic, la climatologia, edafologia (l’estructura de Cabrerès amb el i hidrologia. Es tracta del component Cingle de Clarà i la Cinglera del abiòtic el territori. Es consideren Far, els serrats del Castell, del Vilar, els pendents, riscos geològics, de les Telledes o de Les Llebres o la hidrologia superfi cial (inundacions) zona de Serra Pelada-El Planjuí al i subterrània (tipologia dels aqüífers Sud del municipi). Cal garantir la predominants). compatibilitat dels usos amb el risc d’inundació. - Medi natural. Inclou el conjunt d’elements propis del mon vegetal, - Medi natural. Destaca la importància o component biòtic. Es consideren del riu Brugent i la riera de Cogolls les cobertes del sòl; hàbitats; riscos com a connectors ecològics entre en la massa forestal (perill d’incendi i els dos vessants de la vall d’Hostoles. connectivitat en el medi natural). A això se li suma la importància dels boscos d’alzinars muntanyencs com - Medi territorial. Aquest apartat inclou a connectors dels espais protegits Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

80 SENSIBILITAT AMBIENTAL Molt Baixa Baixa Mitjana Alta Molt Alta

01234

MEDI FÍSIC

Pendents < 5%

5 - 10%

10 - 20 %

> 20%

Risc geològics Perillositat baixa

(Perillositat per fenomen) Perillositat mitjana

Perillositat alta

Hidrologia superficial Segons criteris geomorfològics (ACA)

Zona de policia de cursos fluvials Període de retorn de 10 anys (ACA)

Inundabilitat Període de retorn de 100 anys (ACA)

Període de retorn de 500 anys (ACA)

A2: Predomini d’aqüífers porosos en medis detrítics Hidrologia subterrània granulars amb porositat intergranular

B1. Predomini d’aqüífers consolidats detrítics amb (Tipologia dels aqüífers predominants) porositat per fissuració i/o intergranular

B2. Predomini d’aqüífers consolidats carbonatats amb porositat per fissuració i/o carstificació

C1. Zones poc permeables amb aqüífers locals amb predomini de dipòsits detrítics i margocalcaris

C3: Zones poc permeables amb aqüífers locals amb predomini de materials metamòrfics

D1: Predomini d’aqüífers volcànics amb porositat intergranular

D2: Predomini d’aqüífers volcànics amb porositat per fissuració

MEDI NATURAL

Risc d'incendi Moderat

Alt

Molt Alt

Cobertes del sòl Zones urbanes i industrials

Equipament

Infraestructures

Xarxa viària o ferroviària

Horta familiar

Plantacions

Agrícola i/o ramader

Boscos caducifolis

Boscos perennifolis

Boscos coníferes

Boscos de ribera

Matollars

Prats i herbassars

Roquissars

Cobertes d'aigua

Sòl nu

Hàbitats No presència de HIC's

Presència de HIC's no prioritaris

Presència de HIC's prioritaris

Connectivitat 1-3 (nul·la)

4-6

7-8

9-11

12-14 (Molt alt) Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Determinació de la sensibilitat ambiental

SENSIBILITAT AMBIENTAL 81 Molt Baixa Baixa Mitjana Alta Molt Alta

01234

MEDI TERRITORIAL

Protecció XN2000 i PEIN

(PTPCG) Sòl de protecció Espacial

Sòl de protecció Territorial

Sòl de protecció Preventiva

Espai d'interès geològic Inventari d'espais d'interès geològic Geòtop inclòs en geozona

Contaminació lumínica Zona E1. Protecció màxima

Zona E2. Protecció alta

Zona E3. Protecció moderada

Zona E4. Protecció menor

Àrees de gestió cinegètica Àrea privada de caça;

Zona d'aprofitament comú

Zona de seguretat

Zona d'aprofitament prohibit

Refugi de Fauna Salvatge

MEDI CULTURAL

Cultius Amb cultius

Sense cultius

Àmbit d'influència fins a 25 m Elements patrimonials (Castells; Colonia Industrial; Esglesia, ermita, parroquia; Arbre monumental) Àmbit d'influència entre 25 i 100 m

Exposició visual Visibilitat. Grau d'exposició visual ponderada (CPCG)

Visibilitat des de miradors

Catàleg de paisatge de les Comarques Paisatges d'atenció especial Gironines Àrea paisatge agroforestal masies

Àrea pastures transhumants estiu

Àrea murs de pedra seca

Entorn de viari històric (100 m)

Paistages de Valls Històrics Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

82 Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Sensibilitat medi físic

Molt alta

Baixa

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Sensibilitat medi natural

Molt alta

Baixa Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Determinació de la sensibilitat ambiental

Terme 83 municipal de Les Planes d'Hostoles

Sensibilitat medi territorial

Molt alta

Baixa

Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Sensibilitat medi cultural

Molt alta

Baixa Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

84 Terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Sensibilitat Global

Molt alta

Baixa

de la zona volcànica de la Garrotxa De la combinació dels diversos mapes de i Collsacabra, junt amb els terrenys sensibilitat (medi físic, natural, territorial agrícoles de la vall de Cogolls i la i cultural), a partir dels valors de les plana d’Hostoles. En conjunt són diferents variables ja descrites, s’obté un una garantia més per als espais ja mapa on per a cada píxel (en el nostre protegits per la Xarxa Natura 2000 i el cas cel·les d’un metre per un metre), PEIN. obtenim un valor (quant més alt sigui - Medi territorial. Cal protegir el nucli major sensibilitat global o combinada té de Les Planes i els voltants de l’Eix de aquell punt). la Vall del Brugent. Si comparem aquest mapa de sensibilitat - Medi cultural. Convé preservar el global amb els parcials de sensibilitat dels mosaic agrícola de les Planes i les diferents medis, podem anar identifi cant riberes de les valls del Brugent, Cogolls les raons per les quals un àmbit presenta i de l’Avellaneda, el mosaic agró- una major sensibilitat que un altre. Al forestal de les zones muntanyenques, capítol sobre els elements ambientalment i el paisatge agró-forestal de masies, rellevants d’aquest Document Inicial posant en valor el patrimoni cultural Estratègic ja s’han descrit cadascun dels lligat a la indústria creada a partir de mapes o variables, amb els trets singulars la força motriu dels cursos d’aigua, de cada un d’ells. Al avaluar els escenaris a la cultura dels murs de pedra d’ordenació, es descriu cada un d’ells i seca i al paisatge agrícola de la com afecta a cada mapa de sensibilitat. vall d’Hostoles. Cal alterar el mínim Hem cregut d’interès, però, generar un possible el paisatge representatiu de mapa fi nal amb una síntesis de tots els la vall i de la transició des del seu fons requeriments ambientals signifi catius, agrícola i forestal fi ns als cims de les establint clarament quins àmbits són serres, tenint en compte l’exposició aptes per a nous creixements, quins no visual dels diferents components. tan aptes i quins no ho són gens. Aquest mapa porta com a títol “Aptitud Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Determinació de la sensibilitat ambiental

Terme 85 municipal de Les Planes d'Hostoles

Nivell d'acollida per a nous creixements

Molt alt

Mitjà

Baix

Molt baix

per acollir nous creixements” i s’han sòl urbà i urbanitzable, coincident amb establert, a priori, quatre rangs: l’àmbit dels estudis citats, generar un - Molt alt. Es tracta de sòls on la seva mapa de riscos. transformació no tindria un gran Aquest mapa serà elaborat amb motiu impacte sobre els medis físic, natural, de l’Estudi ambiental estratègic de territorial ni cultural. l’Aprovació inicial del POUM. - Mitjà . Considerem aquests sòls com a no aptes, i tot creixement haurà d’estar molt justiﬁ cat, comprovant en quina mesura afecta a cadascun dels medis, o si s’afecta parcialment, considerar els sòls més sensibles al preveure les reserves per a espais lliures. - Baix. Sòls no aptes per a acollir nous creixements i a nivell d’usos en sòl no urbanitzable els requeriments seran una mica menys restrictius que en els e “Molt baix”. - Molt baix. Sòls no aptes. A més a més, tot tenint en compte que amb motiu de la redacció del POUM de Les Planes d’Hostoles s’estan elaborant els informes de riscos d’inundació i geològics associats al nucli tradicional i als possibles creixements, creiem convenient, en el marc de referència del Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

86 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Objectius, criteris i indicadors del Pla

5. OBJECTIUS, CRITERIS I INDICADORS DEL PLA

5.1. MARC LEGAL EN MATÈRIA AMBIENTAL

Fem esment dels objectius ambientals - Vetllar pel caràcter compacte i a considerar en el POUM de Les Planes continu dels creixements. d’Hostoles, a partir dels fi xats generalment - Reforçar l’estructura nodal del territori a l’àmbit internacional i, particularment, a través del creixement urbà. europeu, estatal o autonòmic que - Fer de la mobilitat un dret i no una tenen una relació directa amb el POUM obligació. i les directrius i obligacions jurídiques que resultin d’aplicació, incloent les - Facilitar el transport públic mitjanant que s’estableixen en els plans de rang la polarització i la compacitat dels superior. sistemes d’assentaments. En primer lloc cal destacar el fet que A més a més, a les Normes del Pla la Llei d’Urbanisme estableix com un Territorial Parcial de les Comarques dels objectius bàsics de la planifi cació Gironines (PTPCG), s’estableix que els urbanística l’assoliment d’un model de plans d’ordenació urbanística municipal desenvolupament urbanístic sostenible. hauran d’incorporar els objectius, criteris i indicadors ambientals de l’Informe de La Generalitat va aprovar 15 criteris per Sostenibilitat Ambiental (Estudi Ambiental al planejament territorial, aplicables Estratègic actual) corresponent. S’hauran igualment al planejament urbanístic. de tenir en compte els aspectes següents: Voldríem destacar els més pertinents al cas del POUM de Les Planes d’Hostoles: - Afrontar els factors causants del canvi climàtic i preparar-se per a afrontar- - Afavorir la diversitat del territori i ne els efectes. mantenir la referència de la seva matriu biofísica. - Aconseguir un aprofi tament sostenible dels recursos naturals, amb - Protegir els espais naturals, agraris i especial atenció a l’aigua i l’energia. no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori. - Fer front a totes les formes de contaminació i restaurar els ambients - Preservar el paisatge com un valor i àrees ja degradats, inclosos el sòl, les social i un actiu econòmic del territori. aigües i l’atmosfera. - Moderar el consum de sòl. - Aturar la pèrdua de biodiversitat - Afavorir la cohesió social del territori dels ecosistemes, els hàbitats i les i evitar la segregació espacial de les espècies. àrees urbanes. - Protegir i gestionar adequadament el - Protegir i potenciar el patrimoni paisatge. urbanístic que vertebra el territori. - Avançar cap a un model de mobilitat - Propiciar la convivència d’activitats sostenible, basat en la priorització i habitatges a les àrees urbanes dels vianants, la bicicleta, el transport i racionalitzar la implantació de públic i la intermodalitat. polígons industrials o terciaris. - Apostar per processos d’urbanització - Aportar mesures de regulació i i transformació basats en un ús efi cient orientació espacial de la segona del sòl i el benestar i la seguretat dels residencia. residents. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

El PTPCG inclou els objectius ambientals - Llei 4/1989 de conservació dels espais 88 proposats en el Pla director territorial de naturals i de la fl ora i fauna silvestres. la Garrotxa (sense efecte una vegada - Decret 328/1992, de 14 de desembre, aprovat aquest pla), plantejant els pel qual s’aprova el Pla d’espais següents: d’interès natural (PEIN). 1. Protegir els espais naturals de valor - 1992. Conveni de les Nacions Unides intrínsec a escala nacional, regional i sobre la Diversitat Biològica (CDB, Rio comarcal i garantir la seva connexió de Janeiro). territorial i ecològica mitjançant un - 1995. Acord sobre la conservació de sistema d’espais oberts de protecció les Aus Aquàtiques Migratòries Afro- especial. euroasiàtiques. 2. Garantir la permeabilitat ecològica - Reial Decret 1997/1995, de 7 de del conjunt de la matriu territorial. desembre, pel qual s’estableixen 3. Protegir el sòl forestal de valor per mesures per contribuir a garantir raons de biodiversitat, protecció la biodiversitat mitjançant la del sòl, funcions hidrològiques i com conservació dels hàbitats naturals i a embornals de gasos d’efecte de la fauna i fl ora silvestres. hivernacle. - 1997. Estratègia paneuropea per a 4. Protegir els sòls més fèrtils i de major la diversitat biològica i paisatgística valor agrícola (PEBLDS). 5. Protegir el sòl forestal de valor per - 1997. Estratègia Catalana per a la raons de biodiversitat, protecció Conservació i Ús Sostenible de la del sòl, funcions hidrològiques i com Diversitat Biològica. a embornals de gasos d’efecte - Reial Decret 1739/1997 sobre mesures hivernacle d’aplicació del Conveni internacional 6. Deixar lliures les zones subjectes a d’espècies amenaçades i fl ora majors risc silvestre (CITES). D’altra banda, cal fer esment d’altres - Llei 6/1998, de 30 de març, forestal de i fi gures normatives, acords, convenis, Catalunya. estratègies i plans, que estableixen criteris - 1998. Estratègia forestal de la Unió o obligacions que s’haurien de tenir en Europea. compte a nivell general al planejament urbanístic. - 1998. Estratègia Espanyola per ala Conservació i l’Ús Sostenible de la Pel que fa al marc legal i de referència en Diversitat Biològica. matèria de biodiversitat, les referències de la lluita global contra la pèrdua de la - 1999. Estratègia Forestal Espanyola. diversitat biològica es recullen a: - 2000. Protocol de Cartagena sobre - 1975. Conveni sobre el comerç Bio-seguretat. internacional d’espècies - Pla Forestal Espanyol 2002-2032. amenaçades de fauna i fl ora - Llei 12/2006, de 27 d juliol, de mesures silvestres (CITES). en matèria de medi ambient i de - 1981. Conveni relatiu a la conservació modifi cació de les Lleis 3/1988 i de la vida silvestre i del medi natural 22/2003, relatives a la protecció d’Europa (Conveni de Berna). dels animals, de la Llei 12/1985, - 1982. Conveni sobre la conservació d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de les espècies migratòries de la de l’accés motoritzat al medi natural, fauna silvestre (Convenció de Bonn). i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats - Ordre de 5 de novembre de 1984 d’incidència ambiental. sobre la protecció de plantes de la fl ora autòctona amenaçada de - Llei 42/2007, de 13 de desembre de Catalunya. 2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. - Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. - Decret Llei 2/2008, de 15 d’abril de 2008, pel qual s’aprova el Text refós - Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de de la Llei de protecció dels animals. Catalunya. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Objectius, criteris i indicadors del Pla

- Decret 172/2008, de 26 d’agost de procedents de grans instal•lacions 89 2008, de creació del Catàleg de fl ora de combustió. amenaçada de Catalunya. - Directiva 2001/81/CE sobre sostres - 2010. Pla estratègic per a la diversitat nacionals d’emissió de determinats biològica 2011-2020 i les Metes contaminants atmosfèrics. d’Aichi (Conveni sobre la Diversitat - Llei 16/2002, de protecció contra la Biològica, PNUMA). contaminació acústica. - Reial Decret 139/2011, del 4 de febrer - 2002. Directiva 2002/49/CE del soroll. de 2011, per al desenvolupament del - 2002. Reial Decret 1072/2002 sobre Llistat d’Espècies Silvestres en Règim avaluació i gestió de la qualitat de de Protecció Especial i del Catàleg l’aire ambient en relació amb el Espanyol d’Espècies Amenaçades. diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, - Reial Decret 556/2011, del 20 d’abril òxids de nitrogen, partícules, plom, de 2011, per al desenvolupament benzè i monòxid de carboni. de l’Inventari Espanyol del Patrimoni - 2003. Llei 37/2003, del soroll. Natural i de la Biodiversitat. - 2004. Directiva 2004/107 de metalls - Reial Decret 1274/2011, del 16 de pesats i hidrocarburs aromàtics setembre de 2011, pel qual s’aprova policíclics. el Pla estratègic del patrimoni natural i de la biodiversitat 2011-2017, en - 2005. Llei 1/2005, per la qual es regula aprovació de la Llei 42/2007 del el règim del comerç de drets d’emissió Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. de gasos d’efecte hivernacle. - 92/43/CEE Directiva Hàbitats. - 2006. Reglament CE/166/2006 relativa a l’establiment d’un registre - 74/409/CEE Directiva Aus. europeu d’emissions i transferència - Estratègia de la Unió Europea per a la de contaminació i pel qual es biodiversitat fi ns al 2020. modifi quen les Directives 91/689/CEE - Estratègia de la Unió Europea a favor dels i 96/611/CE del Consell. boscos i del sector forestal 2013-2020. - 2007. Llei 34/2007, de qualitat de Pel que fa el marc legal i de referència l’aire i protecció d ela contaminació en matèria d’ambient atmosfèric: atmosfèrica. - 1983. Llei 22/1983 de Protecció de - 2008. Directiva 2008/50/CE relativa a l’Ambient Atmosfèric. la qualitat de l’aire ambiental i a una - 1986. Reglament 3528/86/CEE de atmosfera més neta a Europa. protecció dels boscos contra la - 2009. Decret 176/2009, pel qual contaminació atmosfèrica. s’aprova el Reglament de la Llei - 1996. Directiva 96/61/CE relativa a la 16/2002, de 28 de juny de 2002, de prevenció i el control integrat de la protecció contra la contaminació contaminació. acústica, i s’adopten els seus annexos. - 1996. Directiva 96/62/CE sobre - 2011. Reial Decret 102/2011, relativa avaluació i gestió de la qualitat de a la millora d ela qualitat de l’aire. l’aire ambiental. - 2013. Reial Decret 815/2013, pel qual - Directiva 1999/30/CE, relativa als s’aprova el Reglament d’emissions valors límit de diòxid de sofre, diòxid industrials i de desenvolupament de nitrogen i òxids de nitrogen, d ela Llei 16/2002, d’1 de juliol, de partícules i plom en l’aire ambient. prevenció i control integrats de la contaminació. - Directiva 2000/69/CE sobre els valors límit de benzè i el monòxid de carboni D’altra banda, pel que fa el marc legal en l’aire ambient. i de referència en matèria d’aigua, es destaca: - 2001. Conveni d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents - 1975. Conveni relatiu a zones (COP) humides d’importància internacional (RAMSAR). - 2001. Directiva 2001/80/CE sobre limitació d’emissions a l’atmosfera - 1979. Directiva 80/68/CEE relativa a la de determinats agents contaminants protecció de les aigües subterrànies Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

contra la contaminació causada per - 2009. Llei 25/2009, de modifi cació de 90 determinades substàncies perilloses. diverses lleis per a la seva adaptació - Llei 22/88, de 28 d juliol, de Costes, a la Llei sobre el lliure accés a les i Reial Decret 1471/89, d’1 de activitats de serveis i el seu exercici. desembre, pel qual s’aprova el seu - 2009. Decret 31/2009, de 24 de febrer, Reglament. pel qual es delimita l’àmbit territorial - 1991. Directiva 91/271/CEE de del districte de la conca hidrogràfi ca tractament de les aigües residuals o fl uvial de Catalunya i es modifi ca urbanes. el Reglament de la planifi cació hidrogràfi ca, aprovat pel Decret - 1991. Directiva 91/676/CEE relativa a 380/2006, de 10 d’octubre. la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats - 2010. Reial Decret 903/2010, utilitzats en l’agricultura. d’avaluació i gestió de riscos d’inundació. - 1996. Reial Decret 261/1996, d e16 de febrer relatiu a la protecció de - 2011. Reial Decret 1219/2011, de 5 les aigües contra la contaminació de setembre, d’aprovació del Pla de produïda per nitrats utilitzats en Gestió del districte de la conca fl uvial l’agricultura. de Catalunya. - 1998. Decret 283/1998, de 21 - 2013. Directiva 2013/39/CE pel qual d’octubre, de designació de les es modifi quen les Directives 2000/60/ zones vulnerables en relació amb la CE i 2008/105/CE pel que fa a les contaminació de nitrats procedents substàncies prioritàries en l’àmbit de de fonts agràries. la política d’aigües. - 2000. Directiva 2000/60/CE marc de Respecte al marc legal en referència al l’aigua. canvi climàtic destaca el Protocol de Kyoto, la Convenció marc de les Nacions - 2001. Reial Decret Legislatiu 1/2001, Unides sobre el canvi climàtic, el Conveni de 20 de juliol, pel qual s’aprova el de Viena per a la protecció de la capa text refós de la Llei d’Aigües. d’ozó i l’Estratègia europea sobre el - 2003. Decret Legislatiu 3/2003, de 4 canvi climàtic. de novembre, pel qual s’aprova el De la normativa aplicable i d’altres text refós de la legislació en matèria estratègies, destaca: d’aigües de Catalunya, denominat Pla de gestió del districte de la conca - 2003. Directiva 2003/87/CE per la qual fl uvial de Catalunya. s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte - 2004. Reial Decret 435/2004 del hivernacle en la Comunitat i per la 12 de març de 2004, pel qual es qual es modifi ca la Directiva 96/61/ regula l’inventari nacional de zones CE del Consell de 24 de setembre humides. de 1996 relativa a la prevenció i al - 2004. Decret 476/2004, de 28 de control integrats de la contaminació. desembre, en el qual es designen - Estratègia Catalana d’Adaptació noves zones vulnerables en relació al Canvi Climàtic (ESCACC) horitzó amb la contaminació de nitrats 2013-2020. procedents de fonts agràries. Finalment i com a síntesis, es poden - 2006. Directiva 2006/11 relativa considerar els objectius ambientals amb a la contaminació causada per els quals haurà de ser coherent el POUM determinades substàncies perilloses de Les Planes d’Hostoles, d’acord amb abocades en el medi aquàtic de la el marc jurídic internacional, comunitari, Comunitat. estatal i autonòmic són els següents: - 2008. Protocol relatiu a la gestió - Afrontar els factors causants del canvi integrada de les zones costanera de climàtic i preparar-se per a afrontar- la Mediterrània. ne l’impacte mitjançant estratègies - 2008. Reial Decret 9/2008, de 11 de d’adaptació. gener, que modifi ca el Reglament de - Aconseguir un aprofi tament Domini Públic Hidràulic, aprovat pel sostenible dels recursos naturals, amb Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril. especial atenció a l’aigua i l’energia. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Objectius, criteris i indicadors del Pla

- Fer front a totes les formes de 5.2. CRITERIS, OBJECTIUS I 91 contaminació i restaurar els ambients INDICADORS AMBIENTALS i àrees ja degradats, inclosos el sòl, les aigües i l’atmosfera. D’acord amb l’anàlisi establert, es - Aturar la pèrdua de biodiversitat dels defi neixen tot un seguit d’objectius ecosistemes i les espècies. ambientals que relacionats defi neixen - Protegir i gestionar adequadament el tot uns aspectes a considerar. Per a paisatge. cadascun dels objectius s’estableixen unes línies estratègiques i unes línies específi ques. S’estableixen tres valors jeràrquics de l’1 al 3, en base als següents objectius: Activitat agropecuària a tocar de la GI-531 - Nivell 1: Que el criteri és clau, al’alçada del o prioritari. Es tracta de criteris càmping L’Alguer amb estratègics pel desenvolupament Elaboració pròpia del planejament, i per tant base per a la generació i discussió de les alternatives plantejades. - Nivell 2: Que el criteri és d’aplicació general. Són signifi catius i s’han de considerar en la formulació del planejament un cop defi nida la millor alternativa. També fan referència a aspectes de gestió, que tot i ser signifi catius no poden comportar estratègies d’ordenació diferenciades. - Nivell 3: Que el criteri no és d’aplicació.

Els objectius ambientals que es proposen, jerarquitzats d’acord amb la seva rellevància al municipi de Les Planes d’Hostoles són:

A. Model d’ocupació i ordenació del sòl B. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural C. Paisatge D. Cicle de l’aigua E. Riscos F. Ambient atmosfèric G. Residus

A continuació es despleguen els objectius ambientals tot realitzant una petita diagnosi de cada apartat i desglossant els possibles efectes ambientals o perills potencials si no es prenen en consideració aquests objectius. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

A. Model d’ocupació i ordenació del sòl Diagnosi: Creació d’una 92 infraestructura verda que inclogui i connecti tots aquests espais, Objectiu 1. Garantir una ordenació passant d’una infraestructura verda urbanística efi cient, quant a la exclusivament de parcs i jardins funcionalitat, consums de recursos urbans, a una infraestructura verda i adaptades a les característiques territorial que, addicionalment, ambientals del sector i del seu entorn. inclogui activitats en sòl rural - 1.1. Donar compliment a les relacionades amb l’aprofi tament determinacions del planejament de recursos territorials per a la territorial de referència. Nivell ciutadania. jerarquia 1. A la Memòria d’ordenació de l’Avanç Diagnosi: No modifi car els límits i de POUM, s’estableix que s’ha garantir la compatibilitat dels usos d’integrar en aquesta infraestructura del sòl no urbanitzable d’acord amb verda a escala territorial: el sòl de protecció especial del Pla - Una estructura física que territorial parcial de els Comarques inclogui àmbits de producció Gironines, Pla especial de la zona rural (alimentació, jardineria, volcànica de la Garrotxa i Pla materials...). Actualment a Les especial de delimitació defi nitiva Planes d’Hostoles existeixen dels espais del PEIN (Les Guilleries i 141,21 ha d’explotació. Collsacabra). - La millora de la biodiversitat dels El Pla territorial parcial de les entorns i el foment d’una mobilitat Comarques Gironines estableix una activa al municipi. estratègia de creixement moderada al nucli de Les Planes d’Hostoles, amb - L’elaboració d’un pla de gestió, una extensió màxima admissible de cercant el reconeixement 19,275 ha. institucional. Efectes ambientals potencials: - Encaixar tot això en el marc legal impacte ecològic i paisatgístic del i administratiu, en el sistema de de la possible variant de la C-63 amb planejament. el riu Brugent. De l’Anàlisi i Diagnosi de l’Avanç - 1.2. Promoure la compacitat, la del POUM es posa de manifest densitat i la complexitat. Nivell que és necessari que tant l’anella jerarquia 1. verda formada en gran part pels eixos del riu Brugent i del torrent de Diagnosi: El PTPCC estableix per al Llamerca, com les noves fi gures de municipi de Les Planes d’Hostoles planejament, ajudin a incrementar una extensió màxima admissible de la superfície de sòl qualifi cat com 19,275 ha. a espai lliure per aproximar-nos al S’han de tenir en compte els barris mínim recomanat (passar dels 8,23 de Puigsestorres i Pocafarina, on m2 de sòl qualifi cat com a espai lliure s’ha consolidat una agrupació cada 100 m2 de sostre residencial, als d’habitatges unifamiliars aïllats en 20 m2/100 m2 sostre. Per fer-ho, cal sòl no urbanitzable. També s’ha de reduir lleugerament els potencials tractar el sòl industrial vinculat al edifi cables, o bé preveure alguna torrent del Pou o dels Angelats. peça més d’espai lliure. Efectes ambientals potencials: Efectes ambientals potencials: increment de la ocupació del sòl i pèrdua de l’estructura de la xarxa increment de les externalitats (serveis, d’espais lliures. infraestructures i mobilitat). - 1.4. Preveure sostre amb aprofi tament - 1.3. Dotar de caràcter estructurador urbanístic diferent a l’habitatge els sistemes locals d’espais lliures i i ubicar-lo cercant la integració la continuïtat dels sistemes generals. i interrelació amb aquest. Nivell Posar en relació les zones urbanes jerarquia 2. i l’entorn no urbanitzable. Nivell Diagnosi: A l’Avanç de POUM es jerarquia 1. realitza una aposta per equilibrar i Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Objectius, criteris i indicadors del Pla

Passar dels espais maximitzar les activitats econòmiques generar una certa oferta de sòl lliures aïllats a una veritable xarxa del municipi, tot implementant industrial segregada del nucli urbà, d’espais lliures una regulació normativa del sòl no atenent a aspectes com l’impacte i equipaments: l’anella verda urbanitzable compatible amb la en l’entorn natural o l’accessibilitat Memòria legislació supramunicipal, que sigui de mercaderies; i cercar mecanismes d’ordenació de capaç de maximitzar les possibilitats per afavorir l’aparició d’activitats l’Avanç d’explotació dels recursos naturals econòmiques terciàries que podrien arreu del paisatge agrícola cultural contribuir en el futur econòmic del del municipi, adherint-se usos municipi. d’allotjament turístic vinculats a Efectes ambientals: Increment de les explotacions agràries o ramaderes externalitats degut a l’increment de que fomentin la recuperació de la mobilitat. masies i cases rurals antigues; - 1.5. Potenciar la creació de micro- incorporar a la legalitat la industria centralitats o la reunió de diferents dels Angelats o les colònies Dussol usos en àmbits fàcilment accessibles i Majem, impulsant conjuntament a peu. Nivell jerarquia 2. Ajuntament i interessants, alternatives compatibles per a aconseguir-ho; Diagnosi: A la Memòria de l’Avanç Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

es posa de manifest la necessitat la situació territorial i demogràfi ca Horts urbans al barri de l’Església de passar del creixement a la actual i les tendències futures en Col·lectiu CCRS regeneració amb operacions l’horitzó del Pla. Nivell jerarquia 1. modestes d’ajustament urbà. Diagnosi: A la Memòria informativa S’avaluen les àrees que han d’acollir de l’Avanç es realitza un anàlisi els possibles nous creixements (quant ajustat de la situació administrativa a mixtura d’activitats, de tipologies i de cadascuna de les fi gures de densitats residencials, claredat dels planejament vigents. A la Memòria traçats, nivell de dotacions, costos d’ordenació, es plantegen diversos d’urbanització...). escenaris, on l’escenari escollit ajusta Efectes ambientals: Pèrdua de la ordenació d’aquelles fi gures cohesió social per falta d’espais de planejament no desplegades de convivència i increment de les encara, segons el model de territori externalitats degut a l’increment de i ciutat pel qual s’aposta, tot tenint la mobilitat. en compte els diferents escenaris - 1.6. Prioritzar les actuacions que demogràfi cs i les possibles retencions garanteixin un desenvolupament de sòl que puguin produir-se. gradual i ordenat. Nivell jerarquia 2. El POUM vigent de 2007 conté un Diagnosi: La proposta d’ordenació potencial de 514 habitatges, amb opta per un creixement compacte, un excedent d’habitatges de 326, en contraposició amb el creixement segons l’escenari demogràfi c més extensiu del planejament vigent. alt. Prioritzar el desenvolupament de les Efectes ambientals: Emissió de Unitats d’Actuació en sòl urbà front contaminants, de GEH i increment al desplegament dels sectors de sòl de sòl. urbanitzable. - 1.8. Defi nir les xarxes de connexió Les fi gures de planejament establertes necessàries per assegurar la en la proposta juguen un paper connectivitat. Nivell jerarquia 1. important en la compleció de la Diagnosi: Diverses línies d’actuació xarxa viària i d’equipaments i espais defi nides a la Memòria d’ordenació lliures per la qual s’aposta a l’Avanç. de l’Avanç van encaminades Efectes ambientals: No compleció a aconseguir aquest objectiu de la xarxa d’espais lliures i de la ambiental i social, com per exemple: matriu ecològica front a l’extensió - Cap a una infraestructura verda del continu urbà. d’escala territorial - 1.7. Reconsiderar àmbits i sectors del - Cap a una connectivitat més planejament vigent tenint en compte equilibrada i sostenible Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Objectius, criteris i indicadors del Pla

Potenciar la creació de microcentralitats 95 o la reunió de diferents usos en àmbits fàcilment accessibles a peu. Esquema d’intencions Col·lectiu CCRS Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

- De les places i passeigs a una Fer compatible les noves 96 xarxa estructurada d’espais lliures qualifi cacions amb les determinacions Efectes ambientals: Manca de del planejament d’ordre superior. connectivitat entre els diferents Efectes ambientals: Pèrdua de la àmbits del municipi. connectivitat per a la fauna. - 2.3. Conservar els peus arboris i S’estableixen els següents indicadors: conjunts arbrats amb especial valor i més signifi catius. Nivell jerarquia 2. - Previsió de nous habitatges Diagnosi: Es troba l’exemplar de - Intensitat de creixement roure de la Xuriguera, dins del bosc homònim, inclòs al llistat d’Arbres B. Biodiversitat, connectivitat ecològica i monumentals de Catalunya. patrimoni natural Gran presència d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) de fagedes Objectiu 2. Establir com element bàsic acidòfi les, neutròfi les i calcícoles i vertebrador un sistema d’espais lliures xerotermòfi les (9120, 9130 i 9150), que respongui a criteris de biodiversitat, rouredes de roure pènol i boscos físicament continu i connectat a les mixtos del Carpinion betuli (9160), xarxes territorials i urbanes, i fomentar la vernedes i altres boscos de ribera naturalització (91E0), castanyedes (9260), alzinars i carrascars (9340) i pinedes - 2.1. Introduir criteris de biodiversitat, mediterrànies (9540). i una concepció reticular com element de coherència en el Efectes ambientals: Pèrdua d’espais i disseny dels espais lliures. Preveure elements amb una estructura òptima la connectivitat dels espais lliures pel desenvolupament o refugi per a exteriors amb els espais lliures la fauna. interiors. Nivell jerarquia 1. - 2.4. Qualifi car com espais lliures els Diagnosi: Les Planes d’Hostoles té hàbitats d’interès i altres espais de la gran oportunitat de passar d’un valor introduint mesures per a la seva sistema d’espais lliures aïllats a una preservació, i en especial dels espais veritable xarxa connectada, a partir fl uvials i de la vegetació de ribera. de l’aposta de l’anella verda i les Nivell jerarquia 1. arrels d’aquesta, capaces de posar Diagnosi: A més dels Hàbitats en relació el sòl urbà amb el no d’Interès Comunitari (HIC) vinculats urbanitzable. a masses arboredes, trobem prats -i Mostra de Impacte ecològic i paisatgístic del fàcies emmatades- medioeuropeus, biodiversitat al gorg seminaturals, sobre substrat calcari de Santa Margarida de la possible variant de la C-63, ja Elaboració pròpia que pot suposar un gran impacte per al riu Brugent. Efectes ambientals: Pèrdua de connectivitat entre els espais lliures del nucli urbà. - 2.2. Qualifi car com a espais lliures els indrets de major valor, envoltants de connectors ecològics. Garantir la funcionalitat del SNU. Nivell jerarquia 1. Diagnosi: A la Memòria d’ordenació de l’Avanç es despleguen tot un seguit de mesures per potenciar la biodiversitat municipal, entre d’altres,afavorir la continuïtat dels corredors biològics tenint en compte aquells punts o aquests intersequen amb infraestructures de mobilitat. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Objectius, criteris i indicadors del Pla

Destaca la importància del riu 97 Brugent i la riera de Cogolls com a connectors ecològics entre els dos vessants de la vall d’Hostoles. A això se li suma la importància dels boscos d’alzinars muntanyencs com a connectors dels espais protegits de la zona volcànica de la Garrotxa i Collsacabra, junt amb els torrents agrícoles de la vall de Cogolls i la plana d’Hostoles. Cal protegir el nucli de Les Planes i els voltants de l’Eix de la Vall del Brugent. Convé preservar el mosaic agrícola de Les Planes i les riberes de les valls del Brugent, Cogolls i de l’Avellaneda, el mosaic agroforestal de les zones muntanyoses, i el paisatge agroforestal de masies, Roure de la (6210), prats mediterranis rics en posant en valor el patrimoni cultural Xuriguera anuals, basòﬁ ls (6220), jonqueres lligat a la indústria creada a partir de arbresambhistoria. blogspot.com i herbassars graminoides humits, la força motriu dels cursos d’aigua, mediterranis (6420), prats de dall de a la cultura dels murs de pedra terra baixa i de la muntanya mitjana seca i al paisatge agrícola de la vall (6510), costers rocosos calcaris amb d’Hostoles. vegetació rupícola (8210) i costers S’estableixen els següents indicadors: rocosos silicis amb vegetació rupícola - Grau de protecció del sòl no (8220). urbanitzable Efectes ambientals: Pèrdua - Percentatge d’ocupació del sòl no dels espais i els elements que urbanitzable tenen una estructura òptima pel desenvolupament o refugi de la fauna i desnaturalització dels espais C. Paisatge forestals o bé d’interès agrícola i que connecten amb l’espai urbà. Objectiu 3. Preservar i millorar la qualitat - 2.5. Dotar d’arbrat el conjunt de la del paisatge xarxa viària, utilitzar a la jardineria - 3.1. Donar compliment a les d’espais públics espècies adaptades determinacions contingudes en bioclimàticament. Nivell jerarquia 2. el Catàleg de paisatge de les Efectes ambientals: Increment Comarques Gironines. Nivell jerarquia dels consums d’aigua generació 1. potencial de residus orgànics. Diagnosi: Criteris i accions establertes - 2.6. Condicionar el planejament a per a les unitats de paisatge Cabrerès- l’estudi de la sensibilitat ambiental. Puigsacalm (5), Rocacorba(19) i valls Nivell de jerarquia 1. d’Olot (23). Diagnosi: Convé posar en valor la Efectes ambientals: Pèrdua de valors xarxa hídrica com a estructuradora del paisatge. del territori i el paisatge geològic - 3.2. Preservar i millorar els valors (l’estructura de Cabrerès amb el paisatgístics existents d’interès, Cingle de Clarà i la Cinglera del el patrimoni cultural i els valors Far, els serrats del Castell, del Vilar, identitaris. Nivell jerarquia 2. de les Telledes o de Les Llebres o la Diagnosi: Importància del pla de zona de Serra Pelada-El Planjuí al Les Planes d’Hostoles, a més de les Sud del municipi). Cap garantir la valls de Cogolls i les Encies com compatibilitat dels usos amb el risc a estructuradors del territori del d’inundació. municipi, aquests dos darrers ja Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

posats en valor com a connector Memòria de l’Avanç, s’apunten tot 98 ecològic del Catàleg d’espais un seguit de línieas d’actuació pel d’interès natural i paisatgístic de futur POUM. les Comarques Gironines (serres de Efectes ambientals: Pèrdua de valors Cogolls, les Encies i Siubès). del paisatge i deteriorament dels Sensibilitat amb el contacte del riu valors vinculats als hàbitats i a la Brugent amb el nucli de Les Planes biodiversitat del Sòl No Urbanitzable. d’Hostoles. Pèrdua de connexió del sòl urbà amb Efectes ambientals: Pèrdua dels el no urbanitzable. valors del paisatge del municipi. - 3.5. Tenir cura de la qualitat - 3.3. Establir l’ordenació a partir paisatgística de l’edifi cació. Ordenar d’estratègies d’integració paisatgística, els volums de les edifi cacions en atenent a la singularitat i la fragilitat relació a les característiques del de l’àmbit. Nivell jerarquia 1. terreny i del paisatge, tot establint criteris per a la seva disposició Diagnosi: Important la identifi cació i orientació pel que fa a la seva dels espais lliures del nucli que percepció visual. Nivell jerarquia 1. lliguen amb els camins territorials. La identifi cació dels valors que Diagnosi: Valoració de l’ordenació identifi quen el paisatge de Les Planes general de cadascuna de les han de guiar els criteris de les futures alternatives. ordenacions. Efectes ambientals: Impactes visuals Efectes ambientals: Pèrdua de en les edifi cacions noves. valors del paisatge i pèrdua de potencialitats i dinàmiques que D. Cicle de l’aigua permeten generar un paisatge de qualitat. Objectiu 4. Protegir la xarxa hídrica - 3.4. Preveure aspectes com la i els espais fl uvials i compatibilitzar el continuïtat, els espais de vianants planejament amb el cicle de l’aigua i bicicletes, el tractament de la vegetació. Nivell jerarquia 1. - 4.1. Protegir els cursos d’aigua que travessin o delimitin els nuclis i les Diagnosi: Totes les alternatives seves ribes. Nivell jerarquia 1. relatives al nucli contemplades en la Memòria d’ordenació de l’Avanç, Diagnosi: El torrent de Llameca i el contenen la discusió de quina riu Brugent són els cursos d’aigua que més poden afectar als futurs xarxa d’equipaments i espais lliures Via Verda El Carrilet s’aconsegueix amb cada escenari. creixements. al seu pas per Les Destaca el tractament de les aigües Planes d’Hostoles També al primer capítol de la Col·lectiu CCRS Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Objectius, criteris i indicadors del Pla

(EDAR), situada al Sud-Est del nucli. 99 Aquesta EDAR és de tipus biològic i segons les fi txes d’estacions de depuració d’aigües residuals de l’ACA, té una població equivalent de disseny per a 5.208 h.e. amb un cabal de disseny de 1.250 m3/dia. Aquesta planta depura les aigües residuals de Les Planes d’Hostoles i del municipi de Sant Feliu de Pallerols. Cal verifi car el ramal del sanejament i bombament pel veïnat de Pocafarina-Puigsestorres. Efectes ambientals: Afecció a les aigües superfi cials i subterrànies. - 4.3. Adoptar una ordenació i zonifi cació congruent amb la capacitat dels recursos hídrics, d’acord amb la quantifi cació de la demanda generada per als diferents usos. Nivell jerarquia 2. Efectes ambientals: Increment de es necessitats d’aigua per la manca de sistemes de reutilització. Increment d eles necessitats d’aigua per la manca d’efi ciència, pèrdues signifi catives d’aigua, absència d’un control en l’ús de l’aigua. - 4.4. Ajudar les fonts de subministrament i la qualitat de les aigües i al seu destí i ús, i en conseqüència preveure xarxes diferenciades per a les diferents qualitats i usos. Els sistemes separatius s’adoptaran també per a les d’aigües pluvials i residuals generades al propi sector. Nivell jerarquia 2. Diagnosi i efectes ambientals: Increment de les necessitats d’aigua per la manca de sistemes de El riu Brugent, entre residuals que produeixen els barris de el Pla de Les Planes reutilització, d’efi ciència, pèrdues d’Hostoles i la Via Puigsestorres i Pocafarina sobre el riu signifi catives d’aigua, absència d’un Verda del Carrilet Brugent. control en l’ús de l’aigua. Col·lectiu CCRS Efectes ambientals: Increment de la 4.5. Garantir la connectivitat amb pressió sobre els cursos superfi cials. el sistema públic de sanejament - 4.2. Garantir la disponibilitat de en alta, i la capacitat d’aquest per recursos hídrics i la sufi ciència de les atendre la demanda del POUM. infraestructures per a l’abastament i Nivell jerarquia 2. sanejament. Nivell jerarquia 2. Efectes ambientals: Contaminació Diagnosi: La xarxa de sanejament de les aigües superfi cials. abasta tot el nucli urbà de Les - 4.6. Assegurar la qualitat de les aigües Planes d’Hostoles i el veïnat de Les pluvials abocades a la llera pública. Encies. L’evacuació es produeix Nivell jerarquia 2. mitjançant una estació de bombeig, Diagnosi i efectes ambientals: Ídem que condueix l’aigua residual fi ns 4.5. a l’estació depuradora d’aigües residuals de Les Planes d’Hostoles Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

S’estableixen els següents indicadors: 100 - Consum anual d’aigua - Generació d’aigües residuals depurades

E. Riscos

Objectiu 5. Prevenir riscos naturals i antròpics - 5.1. Adaptar l’ordenació a les formes del relleu, evitant pendents superiors al 20%, considerar les orientacions i l’estructura geomorfològica del municipi. Nivell jerarquia 1. Diagnosi: Contenir el creixement de Pocafarina-Puigsestorres en sòl no urbanitzable. - 5.2. Atendre al risc d’inundació, en Efectes ambientals: Riscos Detall de relació a la delimitació dels usos i l’esllevissada de d’inundació i geològics. a l’ordenació, evitant l’afectació a terres i destrucció parcial d’un tram de béns i persones. Nivell jerarquia 1. camí de terra a Les S’estableixen els següents indicadors: Planes d’Hostoles, Diagnosi: Defi nir l’ordenació en any 1965 coherència a la delimitació de zones - Percentatge de terrenys inclosos Imatge custodiada inundables (article 6 del reglament en zones de risc (d’inundacions i en el fons d’imatges del Govern Civil de de la Llei d’Urbanisme). Destaca el geològic) classifi cats de sòl urbà o l’Arxiu Històric de risc associat al riu Brugent i al torrent urbanitzable i qualifi cació del sòl Girona. de Llameca. Important realitzar el atorgada Font: fotosantigues. wordpress.com corresponent estudi associat al risc - Percentatge de sòl urbà amb d’inundació. pendents superiors al 20% o m2 de L’Ajuntament de Les Planes d’Hostoles terrenys que alteren la orografi a del ja ha iniciat els tràmits corresponents relleu amb l’Institut Cartogràfi c i Geològic de Catalunya per a la redacció F. Ambient atmosfèric d’aquest estudi. Efectes ambientals: Risc d’inundació en nous desplegaments. Increment Objectiu 6. Prevenir i corregir la del risc d’afectació de béns i persones contaminació atmosfèrica, acústica i i modifi cació del règim d’avingudes lumínica dels cursos superfi cials. - 6.1. Mantenir la població exposada - 5.3. Condicionar el planejament a a nivells acústics permesos per la l’estudi del mapa de riscos. Nivell legislació. Nivell jerarquia 2. jerarquia 1. Diagnosi: S’hauria de realitzar un Diagnosi: A priori, no es destaquen estudi mínim sobre els nivells de soroll riscos signifi catius d’inundacions del nucli. ni geològics. Manca rebre els Efectes ambientals: Increment de la corresponents informes i ampliar població exposada a nivells de soroll aquest estudi ambiental amb els elevats. resultats d’aquests estudis per a - 6.2. Adaptar l’ordenació als nivells l’aprovació inicial. màxims de contaminació lluminosa L’Ajuntament de Les Planes d’Hostoles derivats del Mapa de la protecció ja ha iniciat els tràmits corresponents vers la contaminació lluminosa a amb l’Institut Cartogràfi c i Geològic Catalunya. Nivell jerarquia 2. de Catalunya per a la redacció de Diagnosi: L’àmbit del terme municipal l’estudi de riscos geològics. de Les Planes d’Hostoles es situa entre les zones E2 (protecció alta), E3 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Objectius, criteris i indicadors del Pla

(protecció moderada) i E1 (protecció Contenir les necessitats de mobilitat 101 màxima), pel que fa a la protecció obligada tot dotant de barreja d’usos lluminosa del medi nocturn, d’acord al nucli i millorant les connexions a amb el Mapa de la protecció peu del mateix. envers la contaminació lumínica Efectes ambientals: Manca de zones a Catalunya, que és la referència de parada de transport públic i no normativa del grau de protecció del preveure actuacions a l’entorn de les medi nocturn a Catalunya. mateixes. Efectes ambientals: Increment de la - 7.2. Avaluació de les emissions de contaminació lluminosa. gasos d’efecte hivernacle. Nivell - 6.3. Implementació en les jerarquia 1. instal·lacions d’enllumenat exterior Diagnosi: A Les Planes d’Hostoles s’hi de criteris tècnics fonamentats en les troben diversos tipus de teixits: casc disposicions de la legislació sectorial. antic, suburbà, illa de cases, blocs Nivell jerarquia 2. aïllats i habitatge unifamiliar en ﬁ lera Efectes ambientals: Increment de la i ciutat jardí. contaminació lluminosa. Efectes ambientals: Increment de gasos d’efecte hivernacle. Objectiu 7. Minimitzar els efectes del - 7.3. Preservar i reconèixer la xarxa planejament sobre el canvi climàtic rural de camins bàsica. Nivell de - 7.1. Ordenació de la mobilitat per tal jerarquia 2. d’afavorir l’ús del transport públic. Diagnosi: Els camins rurals han de tenir Nivell jerarquia 2. les amplades especiﬁ cades a l’article Diagnosi: Pel que fa a la connectivitat 2.2. del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de Les Planes d’Hostoles amb altres de regulació de l’accés motoritzat al municipis en transport públic, trobem medi natural, de desplegament de la bones connexions amb Olot, Girona i Llei 9/1995, de 27 de juliol, segons la Barcelona i no tant amb Vic. seva tipologia d’ús característica. Lligar un bon accés en trasport públic S’afegeix el tema de l’aparcament al gorgs per tal de no col·lapsar el per a l’accés dels gorgs. territori amb aparcament de vehicles, Efectes ambientals: Sobresaturació l’Ajuntament de Les Planes d’Hostoles de la càrrega de vehicles als camins Parada de transport ja està treballant en aquesta línia. rurals. públic al creuament de l’avinguda de Vincular la xarxa d’espais lliures i - 7.4. Contribuir a la lluita contra el canvi Narcís Arnau amb equipaments amb la ubicació de climàtic minimitzant les emissions la rambla de Dolors Moreno les parades de la línia d’autobusos. de gasos amb efecte d’hivernacle Col·lectiu CCRS Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

derivades del planejament. Nivell G. Residus 102 jerarquia 2. Efectes ambientals: Increment de Objectiu 8. Garantir una correcta gestió gasos d’efecte hivernacle. dels materials i residus - 7.5. Millorar l’efi ciència energètica de - 8.1. Ordenar el desenvolupament de les edifi cacions i els sistemes urbans. l’activitat constructiva amb l’objectiu Nivell jerarquia 2. de minimitzar els impactes associats Diagnosi: Del registre de les 109 als materials utilitzats i fomentar- certifi cacions energètiques (juny ne la durabilitat, la reutilització i el 2019) dels habitatges de Les Planes reciclatge. Nivell jerarquia 2. d’Hostoles, respecte de l’energia Efectes ambientals: Increment primària la qualifi cació majoritària és excedents de terres. Absència la E amb un 38,14%. de processos de reutilització dels Efectes ambientals: Increment de materials, en relació amb les directrius gasos d’efecte hivernacle. establertes al Decret 21/2006 i al Codi - 7.6. Incorporar criteris ambientals i Tècnic de l’Edifi cació. d’ecoefi ciència en les edifi cacions - 8.2. Afavorir l’ús de materials tenint en compte les condicions procedents del reciclatge o d’emplaçament i d’orientació, la reciclables, o en tot cas amb un confi guració arquitectònica, els baix poder contaminant en la seva materials, aïllaments i solucions producció. Nivell jerarquia 2. constructives en façanes i cobertes, Efectes ambientals: Increment la introducció d’energies renovables, potencial de la contaminació dels etc. Nivell jerarquia 2. àmbits inclosos en els espais urbans. Diagnosi i efectes ambientals: Ídem - 8.3. Implantar els equipaments i els 7.5. sistemes adients per a la valorització - 7.7. Preveure assignació d’usos que i reutilització dels residus, i en darrer afavoreixi el transport públic. Nivell terme assegurar la recollida selectiva, jerarquia 2. tant en l’espai urbà com en el sòl no Diagnosi: Les Planes d’Hostoles és un urbanitzable. Nivell jerarquia 2. municipi on el sòl residencial es troba Diagnosi: Es tracta d’un paisatge concentrat i compactat al centre complex estructurat per elements (nucli tradicional i El Jonquer). El barri urbans, agraris i forestals. El paisatge de Puigsestorres-Pocafarina, però, es agrari extens s’estructura a l’entorn troba en una posició relativament d’importants masos i parcel·les excèntrica que allunya als habitants amb activitat agropecuària (lligada del nucli i pot potenciar l’ús del a les valls de Cogolls i les Encies). vehicle privat. Preservar i potenciar la integritat S’afegeixen la gran quantitat del sòl i del paisatge agrari, tot de masies i cases rurals en sòl no identifi cant els conreus i activitats urbanitzable. ramaderes existents i proposant una ordenació que reguli els usos i els Efectes ambientals: Emissió de protegeixi per tal d’assegurar-ne la contaminants, de GEH i increment conservació. Reconèixer l’estructura del sòl per demanda de noves territorial del sòl no urbanitzable infraestructures. al planejament, identifi cació dels S’estableixen els següents indicadors: elements vertebradors com camins

- Emissions de CO2 (tones) de cada d’aigua i de terra. Regulació alternativa associades als consums acurada dels usos de l’ediﬁ cació energètics dels usos productius i al sòl no urbanitzable. Potenciar la residencials i al cicle de l’aigua rehabilitació i manteniment de les cases i masies catalogades. Efectes ambientals: Pèrdua del paisatge existent. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

103

6. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DELS ESCENARIS D’ORDENACIÓ

6.1. LÍNIES D’ACTUACIÓ DEL FUTUR POUM

A la Memòria de l’Avanç es determinen 3. Defi nir objectius i estratègies de la tot un seguit de línies d’actuació pel intervenció futur POUM, que tot i estar estretament 4. Dissenyar una estructura física relacionades, es ditingeixen aquelles 5. Elaborar un pla de gestió, cercant el de caràcter més territorial, d’aquelles reconeixement institucional d’abast urbà o més específi c. En aquest apartat es realitza una síntesis del que en 6. Encaixar tot això en el marc legal la esmentada Memòria es desplega. i administratiu, en el sistema de planejament No es tracta tan sols d’intervenir amb Projecte de territori sensibilitat en els paisatges culturals, ans de situar el paisatge com a eix central Pel que fa al reconeixement de la riquesa del futur POUM: paisatge en el més ampli i diversitat del territori rural, s’identifi quen sentit, natural i cultural. les diferents àrees naturals de les reserves Sobre la línia d’actuació anomenada de Collsacabra, i la zona volcànica de La “cap a una infraestructura verda Garrotxa i el paisatge agrari característic d’escala territorial”, s’aposta per passar de les valls d’Olot. Tanmateix s’afegeix la de la qualifi cació de sòls aïllats com riquesa i diversitat que aporta al llarg de a “sistema” d’espais lliures (i de mirar tota la vall d’Hostoles el riu Brugent. exclusivament el compliment dels Es posa de manifest que el futur POUM ha estàndards de la Llei d’urbanisme) a de generar un model territorial basat en la la creació d’una infraestructura verda preservació d’aquestes característiques que inclogui i connecti tots aquests del territori. No tan sols pels valors naturals espais, passant d’una infraestructura propis, ans perquè suposen mesures per verda exclusivament de parcs i jardins adaptar les nostres ciutats front al canvi urbans, a una infraestructura d’escala climàtic, doncs aquests àmbits recullen territorial que, addicionalment, inclogui els elements necessaris en matèria de activitats en sòl rural relacionades amb biodiversitat, alimentació i energia que l’aprofi tament de recursos territorials els atorga la capacitat de regenerar les per a la ciutadania. És a dir, passar d’un economies locals i ajudar a adaptar-les “conjunt d’espais aïllats” a un “sistema a aquesta situació. connectat”. Aquesta infraestructura verda d’escala territorial ha d’estar Quant a la línia d’actuació anomenada basada en: “de la protecció del patrimoni a posar en valor els paisatges culturals”, el futur - Una estructura física que inclogui POUM ha de contribuir en aquest sentit, àmbits de producció rural. i per això es suggereix integrar en ell una - La millora de la biodiversitat dels seqüència molt comuna en els projectes entorns i el foment d’una mobilitat en paisatges culturals: activa al municipi. 1. Anàlisi urbanístic de l’àmbit - L’elaboració d’un pla de gestió, 2. Inventari de recursos, classifi cació i cercant el reconeixement jerarquia (integrant el Catàleg de institucional. masies) - Encaixar tot això en el marc legal Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

i administratiu, en el sistema de el paper de les xarxes secundàries i així 104 planejament. aproﬁ tar les possibilitats que es generen Pel que fa a la línea “cap a una al concentrar-se en les vies primàries el connectivitat més equilibrada i trànsit motoritzat, deixant més espai a sostenible”, es qüestiona la necessitat les noves modalitats de mobilitat activa de mantenir la variant de la C-63 al seu (bicicleta, a peu, transports unipersonals pas pel nucli de Les Planes d’Hostoles, elèctrics...). tot posant de manifest l’impacte en l’ecosistema del riu Brugent. També Projecte de ciutat s’afronta la connectivitat amb el territori a través de les xarxes secundàries o vies pecuàries, tot posant de manifest Quant a la línia d’adequar Les Planes com la xarxa de vies secundàries, i més d’Hostoles a diversos escenaris de evidentment la xarxa de camins, va creixement, es posa de manifest com perdent ús paulatinament al temps que la responsabilitat del futur POUM rau en la xarxa viària primària experimenta preveure les condicions adequades per millores considerables. Aquest efecte a que Les Planes d’Hostoles pugui acollir suposa una oportunitat per reconsiderar els increments de població calculats

La superposició d’un projecte de territori i ciutat per a Les Planes d’Hostoles Memòria ordenació Avanç POUM Les Planes d’Hostoles Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

105

Àrea de pícnic La amb els diferents mètodes de projecció Sobre la línia d’actuació anomenada Parada del Jonquer demogràfi ca (es posa de manifest com “de les places i passeigs a una xarxa Col·lectiu CCRS la demografi a tot i no ser una ciència estructurada d’espais lliures”, es posa de exacta, ens permet reduir les incerteses manifest que si bé no s’arriba al mínim i assegurar un nivell sufi cient de fi abilitat). recomanat (passar dels 8,23 m2 de sòl Pel que fa a la línia d’actuació “passar qualifi cat com a espai lliure cada 100 del creixement a la regeneració: m2 de sostre residencial a 20 m2/cada operacions modestes d’ajustament 100 m2, no es tracta només de complir urbà”, es destaquen algunes casuístiques uns estàndards d’espais lliures, ans de que el futur POUM ha d’afrontar: que aquests estiguin ben urbanitzats i relacionats entre ells i tinguin un paper - La retenció de solars en sòl urbà, que estructurant en l’articulació del nucli requerirà de mesures com elaborar actual i del seu creixement. un Registre de solars sense edifi car. Cal considerar que Les Planes d’Hostoles - El bloqueig de la major Unitat es relaciona directament amb el seu d’Actuació prevista, el passeig entorn rural, connectat amb tot un Estació (UA 5), comporta una gran seguit de camins i grans espais oberts oportunitat per generar una nova ocupats per terres de conreu, granges, centralitat que millori la relació masos, molins, vestigis patrimonials, urbana entre el casc antic i el boscos i rieres, tot en un radi inferior Jonquer. a 350 metres transversalment i 600 - Incorporar a la legalitat el barri de metres longitudinalment des de a sala Pocafarina-Puigsestorres, impulsant polifuncional municipal. Alguns d’aquests conjuntament Ajuntament i espais podria admetre condicions interessats, alternatives necessàries d’urbanització lleugeres i incorporar-se a per aconseguir-ho. la xarxa. - En tot el nucli i fonamentalment en Quant a “un municipi ben equipat i les iniciatives pendents de desplegar, amb bona qualitat de vida”, es posa diversifi car la oferta de tipologies de manifest com el municipi compleix residencials, parant especial atenció amb els estàndards establerts en matèria a aquelles més demandades per d’equipaments segons la legislació la població (habitatges unifamiliar, vigent. S’enforteix la necessitat de habitatge per a joves...). garantir una adequada distribució dels - Eliminar i reajustar algunes iniciatives equipaments. no desplegades i que contradiuen el Sobre la línia d’actuació “una aposta model de contenció pel que sembla per equilibrar i maximitzar les activitats enraonat apostar a mig termini econòmiques del municipi”, es (sectors en sòl urbanitzable). destaquen alguns criteris sobre els que el Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

futur POUM haurà de treballar: 106 6.2. DESCRIPCIÓ DELS ESCENARIS - Implementar una regulació normativa D’ORDENACIÓ en sòl no urbanitzable compatible amb la legislació supramunicipal, que sigui capaç de maximitzar les L’Avanç de POUM planteja tres escenaris, possibilitats d’explotació dels recursos per tal de facilitar el debat sobre el futur naturals arreu del paisatge agrícola urbanístic de Les Planes d’Hostoles. cultural de Les Planes, adherint-se A continuació es realitza un resum de les usos d’allotjament turístic vinculats a alternatives segons el desplegat en la explotacions agràries o ramaderes Memòria d’ordenació de l’Avanç. que fomentin la recuperació de masies i cases rurals antigues. Escenari 1: Manteniment del - Incorporar a la legalitat la industria dels Angelats o les Colònies Dussol i planejament vigent Majem. - Generar una certa oferta de sòl Aquest escenari parteix de que res industrial segregada del nucli urbà, canvia respecte del que està aprovat o per al qual s’haurà de preveure una previst. nova reserva de sòl. A la Memòria Pel que fa al potencial de població, en informativa de l’Avanç s’efectua un sòl urbà consolidat encara hi caben estudi molt precís sobre els aspectes 220 habitatges, i amb un rati de 1,81 a considerar per a prendre la decisió habitants/habitatges (cens de 2011), d’ubicar aquest nou sòl industrial, el municipi veuria augmentada la seva entre les que es troben criteris població en 399 habitants. En el sòl urbà ambientals. no consolidat es podria augmentar la - Cercar mecanismes per afavorir població un total de 122 habitants, i l’aparició d’activitats econòmiques afegint els sectors de sòl urbanitzable, uns terciàries (serveis, hostaleria, 411 habitants més, el que fa que tingués restauració, etc.) que podrien capacitat per allotjar 931 habitants més. contribuir en el futur econòmic del Si tenim en compte l’escenari demogràfi c municipi. més alt, es preveu que es podria arribar Quant a la línia d’actuació “del projecte fi ns a un màxim de 2.001 habitants l’any al Pla”, es posa de manifest que és tant 2031, per tant, el planejament vigent o més important que corregir desajustos, superaria amb 631 persones més que el decidir sobre el tipus d’arquitectura i l’escenari màxim, el que suposa un ciutat desitjades, i confi gurar la normativa excedent de 326 habitatges. com una de les eines de disseny més Per a arribar a acollir aquests habitants, a potents i efectives per aconseguir-ho. Les Planes d’Hostoles s’haurien de produir Finalment, pel que fa a la línia d’actuació de l’ordre d’entre 3,53 i 5,27 habitatges “altres aspectes de caràcter transversal”, cada mil habitants i any, molt superior es descriu la necessitat d’impulsar a la mitjana de producció d’habitatges mecanismes que augmentin les dels darrers 18 anys al municipi (1,76). oportunitats d’accés a l’habitatge per Pel que fa a les tipologies d’edifi cació, en a gent gran, joves i diversitat funcional; el teixit consolidat predomina l’habitatge la millora de certs eixos d’urbanitat, com unifamiliar i el planejament vigent no poden ser la pròpia carretera C-63 al seu preveu un canvi en aquesta dinàmica. pas pel nucli, així com la rambla Dolors Quant a la xarxa d’espais lliures vinculada Moreno o el tram urbà de la carretera GI- als equipaments i als principals eixos 531 cap a Sant Esteve de Llemena; així territorials, el conjunt d’equipaments i com assegurar la continuïtat dels espais espais lliures actual genera un conjunt urbans amb els rurals. inconnex que, tot i que conjuntament amb els recursos territorials dels que es Esquema pàgina disposa ens fa intuir una xarxa potencial, següent. Escenari 1 no genera un conjunt connectat “Manteniment del d’equipaments i espais lliures al municipi. planejament vigent” Memòria La xarxa potencial d’equipaments i d’ordenació de l’Avanç Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

462000 463000 Bosc de Vilamala

R ier a d 107 Collsabataiola e C ogo lls

Bosc del Cos Vistalegre

Monticalvari Vistalegre Nou

el Vilamala Cos

la el Pla de Vilamala Gabella

Camps de la Plana Can Tupí la Casica 4657000 4657000

la l Plana de Gorg C ia Verda I V rrilet de la -63 Ca Molí de Plana Vilamala

les Bosc del Llober Can Ginestes Te ix i do r Gironella Càmping Passera de Molí de Vilamala Vilamala Gorg Tifell

el Llober Cementiri de Riera les Planes de d'Hostoles Paulí Cog ol ls Molí C -6 Paperer 3 el Br Pla de Gironella ug Puig en golls t de Co Sestorres Camí

C a m í d neda Pla del Llober e Vil a ella m Can a l 'Av Benet a l Puigsestorres de Can Can Klingen Vermell Can To rren t Sidro Gorg de Lion Can Can Serra Contaller Can Miquel Can Gorg Màrtir Gorg Font dels de Can d'en Enamorats Gorg dels Minguet Truí Vi Ca a Homes la Ve C l'Albert Can a rd Farinera rr a ile de Minguet t Ermita de l'Àngel I l Can To rr e To rr e Blanca

Ca l'Àngel B C r . Can u l'Enric d C g . e l d e l 'À e n n To rr e g t el de Nou Nou a C. run Ved Escola Sant la Cristòfol el Pla Plaça del Can Sector C Dr. Tomàs Dorca Franc UA 2 - Can Quim Can Can Vedruna Pla de les - L'Àngel C de la Fernal . d Cucut 'An Planes s C se Casica ce Ve l Ja . m d'Hostoles en d m r C e d c e la s R a in vé el g t d ue UA 6 - C. Cal r Sector A

C Sastre la Industrial . C Can Fo d . Can d e e n T To sc a t a Patafi Can r de l'estació s ra le g e l on Pau Can . d s e C d Can se a Ro . la Pocafarina Xifre C P Vell Joan del Can la Cabana Can Bosc Delòs PE del Metge Poetí UA 1 - Gorg (Pla Especial de de Can Can Carretera oreno Desenvolupament de ors M C. ó e Dol Poetí Rossinyol bla. d Can la Uni R Can Industrial (PEDI)) Plaça Nova Pau C G . les Planes Quer i d e la Vila ro e n M C. a or A d'Hostoles

B a d v. e d a ga e Centre rr e s Plaça N t i ar cí cívic La de Sant s Ar Can Torrent d Cooperativa Cristòfol nau Can Plaça Plana B C. d'Espanya a Noguer Can rc d e e lo n Serra a r Càmping jo a C M . Cam L'Alguer . O de í de Can Noguer C l iv l UA 4 - er Dr -531 Ajuntament as . GI el Secretari Can Carreiró S. Simón Garay UA 5 - Cal la Can Plaça de Sant l'Església Can Carreter Vila Vilarot les L'estació Cristòfol C. del Martí Se Vell Canals cretari Salvado l'Estació r Simón Can Pista ó Dou ci a Poliesportiva st E ix l' e guane . d e l'Ai de tra s C. d g. C cie 4656000 n 4656000 R C P Can les E l'Olivar o . d u

Vilarot r e e l

d a

Sala Polivalent el Jonquer

C. S d M a e ar n e UA 7 - Pla Parcial g t l ar a B id a Jonquer Polígon A a rugent ec m la Can e L d e ta C. n e d a a d t t Crous S n . n n n C o a A F g la li rre 'À To d UA 8 - Pla Parcial l Mort e l . d l s Jonquer Polígon B C ste le del a to C s o 'H Riu d C. Depuradora de

Me de l de d es les Planes . rba e C s la caco d'Hostoles o Roureda R

l e C d e l . d es a C ll u d m o re el ' P C d Hos í de on lanes C Jonquer tol C . d t es n e a Mas ls r N S o e d o d a gu . v Joan e C al rs S

C F . in de C es . t M d re Font e s ag S a dale nt el d'en a d de t na . r . n C a C o à F F ai Puig a l M Pg. de de

l Re es b us les Baum c ra de al rete la Car les Vinyes Àrea de pícnic l . de C La Parada Salut del Jonquer

el Mirador el Bosqueró les Baumes

Gorg de la Ferrers Fàbrica Vella

Colònia Dusol

la Torre dels Til·lers les Fontiques Pla de la Fàbrega Bosc del Bosc del Jonquer Molí del Torrent del Pou l'Omera Castell PE (Pla Especial de Desenvolupament Industrial (PEDI)) To rren t del Pou

Font de les Fontiques

Sociedad Anónima Ducilsa

e d es s iguera í n le la o a Xor am P st e l C s o t d le H rren d' To

Santa Engelats Margarida 4655000 Bosc del Jonquer 4655000

Bosc de la Fàbrega el Productos Casot Cárnicos Pirene, SA

Gorga de Santa ent Margarida rug el B

462000 463000

Classificació del sòl Altres signes convencionals Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

Sòl urbanitzable Límit de terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Sòl urbà Plànols d'ordenació

Figures de planejament Estiu 2020 Escenari 1. El manteniment del Unitat d'actuació O1.1. Escenari 1. Manteniment del planejamentplanejament vigent vigent Pla especial Memòria d’ordenació de l’Avanç Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

108

Baix -140 0 +220 +287 +514 Mitjà 72 40 +180 +247 +474 Alt 341 188 +32 +99 +326

espais lliures podria assimilar-se a un de sòl urbanitzable A, on el viari fi nalitza Esquema superior: Excedent anell verd format en la seva major part directament contra el riu Brugent. d’habitatges segons pels eixos del riu Brugent i del torrent de Si es manté aquest escenari, caldria escenari 1 Llameca. Esquema inferior: introduïr alguns petits ajustos per tal de Escenari 1. Potencial Existeixen tres línies d’acció per arribar permetre el projecte de ciutat proposat. d’habitatges segons a generar, amb el manteniment del el planejament Preveu i considera a variant de la vigent planejament vigent, la xarxa d’espais carretera C-63, fet que produeix un canvi Memòria lliures i equipaments plantejada: substancial en la mobilitat del municipi i d’ordenació de l’Avanç - Aprofi tament de les fi gures de un gran impacte sobre l’ecosistema del planejament existents per generar riu Brugent i el seu entorn, a la zona nord nous espais de cessió. del nucli de Les Planes. - Realitzar petits ajustos sobre els sòls Pel que fa als sectors econòmics, de sistemes ja adquirits. si es manté el planejament vigent, - Dissenyar una sistemàtica de cessions hom considera que la UA 6 pot ser de pas en punts estratègics que la base per desenvolupar un sector garanteixin la continuïtat de l’Anella Verda. Quant a l’estructura viària resultant del desplegament de totes les fi gures Potencial habitatges segons planejament vigent de planejament vigents, s’observa la necessitat de millorar l’accessibilitat Sòl no inclós en àmbits de desenvolupament Parcel·les Habitatges al sector industrial Estació, ja que El Jonquer I - Residencial tipus I 31 33 actualment, l’únic accés s’efectua a El Jonquer II - Residencial tipus I 1 1 través del passeig de l’Estació, de secció El Jonquer II - Residencial tipus II 7 7 insufi cient i amb un únic carril compartit Casc antic 1 1 amb la Via Verda del Carrilet. Ordenació aïllada -Intensitat 1 14 37 Ordenació aïllada -Intensitat 2 3 6 Una primera consideració és impulsar Suburbana 24 102 l’execució de la Unitat d’Actuació 5, per U.A.1 (no desplegada) aconseguir la cessió del sòl necessari per Suburbana - 9 executar els carrers que millorin l’accés. U.A.2 D’altra banda, el sector industrial Estació Suburbana 2 6 (industrial i residencial a parts iguals), U.A.4 (no desplegada) genera un carrer en cul-de-sac, al que Suburbana - 12 s’ha de donar una resposta, que amb el U.A.5 (no desplegada) manteniment de la UA 6 sembla que es Ordenació aïllada -Intensitat 2 - 46 pot aconseguir. U.A.7 El sistema viari que preveu el planejament El Jonquer II - Residencial tipus I 8 8 vigent no comporta un canvi substancial El Jonquer II - Residencial tipus II 1 1 en el model de mobilitat del municipi. U.A.8 No obstant, trobem situacions on el El Jonquer II - Residencial tipus I 17 18 desplegament d’algunes fi gures de Sector urbanitzable A (no desplegat) - 176 planejament poden generar confl ictes Sector urbanitzable C (no desplegat) -51 a la xarxa viària, com per exemple, el viari plantejat a la UA 6 (Industrial de Total 514 l’Estació), ja que genera carrers en cul- en sòl urbà consolidat 220 de-sac, el mateix succeeix amb el sector en àmbits de desenvolupament per desplegar 294 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

ESCENARI 1: Manteniment del planejament vigent Esquema superior: Xarxa d’equipaments i espais lliures 109 Esquema inferior: Xarxa viària Font: Memòria d’ordenació de l’Avanç

Xarxa d'equipaments i espais lliures

Xarxa viària Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

462000 463000 Bosc de Vilamala

R iera 110 d Collsabataiola e Cog olls

Bosc del Cos Vistalegre

Monticalvari Vistalegre Nou

el Vilamala Cos

la el Pla de Vilamala Gabella

Camps de la Plana Can Tupí la Casica 4657000 4657000

la l Plana de Gorg erda C ia V I V rrilet de la - Ca 6 Molí de Plana 3 Vilamala

les Bosc del Llober Can Ginestes Te ix i do r Gironella Càmping Passera de Molí de Vilamala Vilamala Gorg Tifell

el Llober Cementiri de Riera les Planes d d'Hostoles e Paulí Cogoll s Molí C Paperer -63 el Brug Pla de Gironella Puig ent golls de Co Sestorres Camí

C a a m d í d Pla del Llober e V lane il l a e m v Can a l 'A Benet a l Puigsestorres de Can Can nt Klingen re Vermell Can To r Sidro Gorg de Lion Can Can Serra Contaller Can Miquel Can Gorg Màrtir Gorg Font dels de Can d'en Enamorats Gorg dels Minguet Truí V Ca ia Homes la V C e l'Albert Can a rd Farinera rr a ile d Minguet t e Ermita de l'Àngel I l Can To rr e To rr e Blanca

Ca l'Àngel Br C . Can u l'Enric d C g e . e l de l 'À n ng To rr e el t de Nou Nou a C. run Ved Escola Sant la Cristòfol el Pla Plaça del Can Dr. Tomàs Dorca Franc UA-2 - Can Quim Can Can Vedruna Pla de les C. Fernal de la Cucut d'An Planes s C se Casica ce V l Ja . m d'Hostoles en e d m r C d c e la s Re a in vé el g t . d u Cal C e r

C. Sastre la C Can Fo d . Can d e e n T To sc a t a Patafi Can r s ra le g e l on Pau Can . d s e C e d Can s a Ro la Pocafarina P Vell Xifre C. Joan del Can PEDI la Cabana Can Bosc Delòs del Metge Gorg Poetí Les de Can Encies Can no a de s More C. Dolor Poetí Rossinyol ó la. de Can la Uni Rb Can Plaça Nova Pau C G . les Planes Quer i d e la Vil ro e n M C a or . A d'Hostoles

B a d v. e d a ga e Centre rr e s N t i Plaça ar cí cívic La de Sant s A Can Cristòfol rn Torrent d Cooperativa au Can Plaça Plana Ba C d'Espanya . Noguer Can rc d e e lo n Serra a r Càmping jo C Ma . Cam L'Alguer . Ol del í de Can Noguer C iv UA 4 - er Dr I-531 a . Ajuntament s G el Secretari Can Carreiró S. Simón Garay Cal la Can Plaça de Sant l'Església Can Carreter Vila Vilarot les Cristòfol C. del Martí Se Vell Canals cretari Salvado l'Estació r Simón Can Pista ó Dou ci a Poliesportiva st E ix l' e guane . d e l'Ai de tra s C. d g. C cie 4656000 n 4656000 R C P E Can les l'Olivar o . d u

Vilarot r e e l

d a

Sala Polivalent el Jonquer

C. S d M a e ar n e UA-7 - Pla Parcial g t ar a l id B a ru ca Jonquer Polígon A g e e m n la t L Can e d e . ta C n e d a a t t Crous S n . d n n C on A F re la liga r 'À To d UA-8 - Pla Parcial l e Mort ll . d e s Jonquer Polígon B C st le del a to C s o 'H Riu d C. Depuradora de

M de e l de des es les Planes . rba C co la a d'Hostoles oc Roureda R

l e C d e l . d es a C ll u o re el d m d ' P C n Hos í de o lanes C Jonquer tol C . t es d n e a Mas ls r N S o o e g d ad u . lv Joan e C a rs S

F C in . de C es . tre Mag d Font e s S d a al n del d'en e ta . de na C . nt ar C o ià F F a Puig la M Pg. de d el Rebuscall umes les Ba era de Carret les Vinyes Àrea de pícnic t . de lalu C a La Parada S del Jonquer

el Mirador el Bosqueró les Baumes

Gorg de la Ferrers Fàbrica Vella

Colònia Dusol

la Torre dels Til·lers Bosc del les Fontiques Pla de la Fàbrega PEDI Les Encies Bosc del Jonquer Molí del Torrent del Pou l'Omera Castell

To rren t del Pou

Font de les Fontiques

Sociedad Anónima Ducilsa

a e er d es s igu

í n e or l la o t a X am s e l C s P o le H rrent d d' To

Santa Engelats Margarida 4655000 Bosc del Jonquer 4655000

Bosc de la Fàbrega el Productos Casot Cárnicos Pirene, SA

Gorga de Santa Margarida el Brugent

462000 463000

Classificació del sòl Altres signes convencionals Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

Sòl urbà Límit de terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Plànols d'ordenació

Figures de planejament Estiu 2020 Escenari 2. Un creixement moderat Unitat d'actuació O2.1. Escenari 1. Un creixement moderat o reduïto reduït Pla especial Memòria d’ordenació de l’Avanç Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

industrial al municipi, tot parant una pas, entre d’altres. Alguns punts claus 111 especial atenció a l’entorn del riu per a la generació d’aquesta xarxa Brugent; reconsiderant la fi gura del d’equipaments i espais lliures és la millora Pla Especial de Desenvolupament de la Rambla Dolors Moreno i la millora Industrial de l’àmbit industrial dels del tram urbà de la carretera de Les Angelats, afrontant directament la Encies (GI-531) que ajudi a consolidar al seva ordenació des del propi POUM, nou centre urbà del Jonquer un cert pol incorporant-la a la legalitat amb l’impuls d’activitats al municipi que es relacioni de l’Ajuntament i dels agents interessats; amb els equipaments existents. i implementant una regulació normativa No es produeix cap canvi al sistema viari, al sòl no urbanitzable compatible amb ja que aquest escenari planteja mantenir la legislació supramunicipial, que sigui la xarxa viària existent i centrar l’esforç en capaç de recuperar les colònies Dussol treure el màxim partit d’aquesta, millorant i la Majem, tot posant especial atenció l’espai públic d’alguns eixos. No obstant, als efectes que aquesta recuperació pot romanen alguns problemes en carrers tenir sobre el riu Brugent. en cul-de-sac o amb una urbanització insufi cient, com el passeig de l’Estació, Escenari 2: Un creixement els carreres dels Remences, de l’Àngel, entre d’altres. moderat o reduït Aquest escenari no planteja nous sectors d’activitat econòmica al municipi, Aquest segon escenari parteix d’un ans més aviat, noves estratègies per creixement moderat de la població, on maximitzar les possibilitats dels àmbits no cal impulsar les fi gures de planejament industrials existents, així com de mantenir que encara no han estat desplegades. o generar noves ordenances que Pel que fa al potencial de població, Si puguin impulsar les activitats comercials considerem una evolució demogràfi ca (restaurants, tallers, serveis, etc.) dins del intermèdia, arribaríem a 1.836 habitants nucli urbà. Aquest escenari comporta el amb el mètode de ratis, i 1.732 amb el debat sobre compatibilitzar una certa de projecció de cohorts, respecte als activitat industrial dins del nucli urbà. 1.683 habitants actuals (IDESCAT 2019). És a dir, es produiria un increment de fi ns a 153 habitants per a l’any 2038. Tenint en compte que en sòl urbà consolidat hi ha Escenari 3: L’esglaonament del encara un potencial de 398 habitants, sòl necessari pel creixement s’arribaria cobrir la demanda dels quatre quinquennis (amb 180 habitatges per Aquest tercer escenari recull el sobre del que es requereix). En aquest planejament vigent, suggerint ajustos en escenari tan sols es mantenen les Unitats força de les seves fi gures de planejament, d’Actuació 2, 4, 7 I 8. tot reforçant el projecte de futur per a Pel que fa a les tipologies d’edifi cació, Les Planes d’Hostoles que es defensa aquest escenari no planteja grans canvis, a l’Avanç. Es proposa establir una ans consolida el model de producció programació seqüencial de les fi gures unifamiliars que s’ha produït en les de planejament. darreres dècades. No es genera una En un principi, es prenen tot un seguit de diversitat residencial tipològica. consideracions clau: Quant a la xarxa d’equipaments i - Mantenir força fi gures de espais lliures, aquest escenari planteja planejament (tant en sòl urbà com l’aprofi tament del que ja existeix per a urbanitzable), reajustant-les, de poder generar una xarxa connectada, forma que permetin construir de tot i que les possibilitats es redueixen al forma esglaonada part de la xarxa mínim, ja que no es disposa de cap fi gura d’espais lliures i equipaments. de planejament que pugui generar nous espais de cessió. Per tant, recau - De forma prioritària, generar nous en d’iniciativa pública el poder millorar sectors de sòl urbanitzable que els espais ja urbanitzats i la connexió permetin recuperar una certa dels mateixos mitjançant cessions de activitat econòmica en els àmbits Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

ESCENARI 2: Un creixement moderat o reduït 112 Esquema superior: Xarxa d’equipaments i espais lliures Esquema inferior: Xarxa viària Font: Memòria d’ordenació de l’Avanç

Xarxa d'equipaments i espais lliures

Xarxa viària Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

462000 463000 Bosc de Vilamala

R ier a d 113 Collsabataiola e C ogo lls

Bosc del Cos Vistalegre

Monticalvari Vistalegre Nou

el Vilamala Cos

la el Pla de Vilamala Gabella

Camps de la Plana Can Tupí la Casica 4657000 4657000

la l Plana de Gorg C ia Verda I V rrilet de la -63 Ca Molí de Plana Vilamala

les Bosc del Llober Can Ginestes Te ix i do r Gironella Càmping Passera de Molí de Vilamala Vilamala Gorg Tifell

el Llober Cementiri de Riera les Planes de d'Hostoles Paulí Cog ol ls Molí C Sector - Paperer -6 3 Cementiri el Br Pla de Gironella ug Puig en golls t de Co Sestorres Camí

Ca l'Àngel B C r . Can u l'Enric d C g . e l d e l 'À e n n To rr e g t el de Nou Nou a C. run Ved Escola Sant la Cristòfol el Pla Sector - Plaça del Can Dr. Tomàs Dorca L'Àngel Franc UA 2 - Can Quim Can Can Vedruna Pla de les C de la Fernal . d Cucut 'An Planes s C se Casica ce Ve l Ja . m d'Hostoles en d m r C e d c e la s R a in vé el g t d ue C. Cal r

C Sastre la . C Can Fo d . Can d e e n T To sc a t a Patafi Can r s ra le g e l on Sector Pau Can . d s e C d Can se a Ro . la Pocafarina Xifre C P Vell - El Pla Joan del Can la Cabana Can Bosc Delòs Sector - del Metge Poetí Gorg Encies de Can Can UA 1 - oreno de ors M C. ó e Dol Poetí Rossinyol bla. d Carretera Can la Uni R Can Plaça Nova Pau C G . les Planes Quer i d e la Vila ro e n M C. a or A d'Hostoles

B a d v. e d a ga e Centre rr e s Plaça N t i ar cí cívic La de Sant s Ar Can Torrent d Cooperativa Cristòfol nau Can Plaça Plana B C. d'Espanya a Noguer Can rc d e e lo n Serra a r Càmping jo a C M . Cam L'Alguer . O de í de Can Noguer C l iv l UA 4 - er Dr -531 Ajuntament as . GI el Secretari Can Carreiró S.Simón Garay Cal la Can Plaça de Sant l'Església Can Carreter Vila Vilarot les Cristòfol C. del Martí Se Vell Canals cretari UA 5 - Salvado l'Estació r Simón Can L'Estació Pista ó Dou ci a Poliesportiva st E ix l' e guane . d e l'Ai de tra s C. d g. C cie 4656000 n 4656000 R C P Can les E l'Olivar o . d u

Vilarot r e e l

d a

Sala Polivalent el Jonquer

C. d e UA 7 - M e l ar S g a B ar nta rugent a Jonquer A id c UA 8 - a e e m d ta a C. n Jonquer B l a a L Can S n n e e A t d Crous . d n t C o a n F la lig rre 'À To d l Mort e l . d l s C ste le del a to C s o 'H Riu d C. Depuradora de

Me de l de d es les Planes . rba e C s la caco d'Hostoles o Roureda R

l e C d e l . d es a C ll u d m o re el ' P C d Hos í de on lanes C Jonquer tol C . d t es n e a Mas ls r N S o e d o d a gu . v Joan e C al rs S

C F . in de C es . t M d re Font e s ag S a dale nt el d'en a d de t na . r . n C a C o à F F ai Puig a l M Pg. de de

l Re es b us les Baum c ra de al rete la Car les Vinyes Àrea de pícnic l . de C La Parada Salut del Jonquer

Sector - Jonquer el Mirador el Bosqueró les Baumes

Gorg de la Ferrers Fàbrica Vella

Colònia Dusol Sector - Dussol

la Torre dels Til·lers Bosc del les Fontiques Sector - Encies Bosc del Jonquer Molí del Torrent del Pou l'Omera Castell

To rren t del Pou

Font de les Fontiques

Sociedad Anónima Ducilsa

e d es s iguera í n le la o a Xor am P st e l C s o t d le H rren d' To

Santa Engelats Margarida 4655000 Bosc del Jonquer 4655000

Bosc de la Fàbrega el Productos Casot Cárnicos Pirene, SA

Gorga de Santa ent Margarida rug el B

462000 463000

Classificació del sòl Altres signes convencionals Pla d'Ordenació Urbanística Municipal

Sòl urbà Límit de terme municipal de Les Planes d'Hostoles

Sòl urbanitzable Plànols d'ordenació Escenari 3.

Figures de planejament Estiu 2020 L’esglaonament del sòl necessari pel Unitat d'actuació O3.1. Escenari 3. L'esglaonament del sòl necessaricreixement pel creixement Memòria d’ordenació de l’Avanç Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

ESCENARI 3: L’esglaonament del sòl necessari pel creixement 114 Esquema superior: Xarxa d’equipaments i espais lliures Esquema inferior: Xarxa viària Font: Memòria d’ordenació de l’Avanç

Xarxa d'equipaments i espais lliures

Xarxa viària Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

industrials existents. Recuperar les necessitats d’accés a les noves zones 115 fàbriques de la Majem i la Dussol, residencials, com són els sectors d’El Pla com a elements patrimonials de gran i de l’Àngel. interès supramunicipal (colònies del Quant als sectors econòmics: Ter). - Es substitueix la UA 6 Sector - Impulsar un àrea industrial propera industrial de l’Estació per un nou però fora del nucli, que permeti fer sector industrial a tocar de l’actual més competitiu el teixit industrial del cementiri, amb bona accessibilitat municipi. a través de la C-63. La ubicació Pel que fa al potencial de població, d’aquest nou sector s’ha realitzat aquest escenari té un potencial de mitjançant un anàlisi territorial que 340 habitants (191 habitatges), tat en ha inclòs les conclusions del mapa sòl urbà com urbanitzable. Tenint en de sensibilitat ambiental generat en compte que en sòl urbà consolidat ja hi aquest Document inicial estratègic. ha un potencial de 220 habitants (122 - Reactivar els àmbits industrials habitatges), aquest escenari pot suposar existents. Es consideren les naus un potencial de 560 habitants, força existents dels Angelats, i les fàbriques superior que la demanda de l’escenari de la Majem i la Dussol. més optimista. Per tant, tot tenint en - Generar una normativa que fomenti compte que pot donar-se la situació l’aparició de locals comercials al que alguns propietaris no estiguessin llarg dels eixos estratègics que millorin interessats en el procés urbanitzador, la activitat urbana. mantenint els usos ramaders i/o agrícoles actuals, pot donar-se la situació que es necessiti aquest excedent enraonat Comparació d’alternatives (219 habitants) i força inferior que el que presenta el planejament vigent (326 habitants). Com s’observa a les taules, el primer dels escenaris està clarament Quant a la xarxa d’equipaments i espais sobredimensionat, el segon, tot i reduir lliures, es planteja com el sector vigent notablement la extensió del creixement A pot suposar una pèrdua d’una part previst, també presenta un excedent important del paisatge periurbà del nucli molt elevat per a la població calculada de Les Planes, i es proposa mantenir la en una hipòtesi d’evolució enraonada. ﬁ gura, però reduït la seva superfície i establint una franja perimetral contínua El tercer dels escenaris permetria, com de cessió per a espais lliures que garanteixi els altres, acollir abastament la demanda el manteniment dels entorns rurals de d’habitatges en la hipòtesi, segurament El Pla i Can Màrtir. Aquesta estratègia exagerada, de màxim creixement es manté amb el sector C de l’Àngel, demogràﬁ c. Tanmateix la diferència rau on es proposa també una reducció de en fer-ho de manera esglaonada, és a la seva superfície i es proposa un espai dir, procedint a impulsar les iniciatives lliure que genera un mirador periurbà de planejament, la seva urbanització cap al samontà del Parc Natural de i execució dels habitatges i serveis Collsacabra. necessaris de forma ajustada en el temps, en funció de l’increment de la població i Es planteja la recuperació de l’àmbit de la demanda d’habitatges. Permetria, industrial de la Colònia Dussol, on el seu al mateix temps, anar proposant les perllongament a l’altra banda de la tipologies en funció de les demandes del carretera, permet la possibilitat d’adquirir mercat en cada moment. És per això, sòls per a zones verdes que completi que sembla a priori, el que reuneix millors l’Anella Verda al Sud del nucli urbà. condicions per ésser assumit pel futur Amb aquest escenari es planteja POUM. l’adquisició de sòl per al projecte de l’Anella Verda, en punts estratègics. Pel que fa al sistema viari, es projecten nous carrers que resolen algunes problemàtiques de viaris en cul-de-sac actuals. Tanmateix es resolen algunes Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

g Gor í d'en u n Tr Ca del c oan os J B l e Can 116 Cos Martí 1 3 5 - I Mort G del el u d l Llober Ri a I t e

erd V rrile Can a ia C Poetí V Bosc d l e lober rg el Brugent L la Go Can tí ó e e trial d s Farinera UA 6 -s e s Po m le u org de Lion staci a G Indu B es s s e la de n le l P o e Pla st de l'e d ra 'Ho te d Depuradorales Planes de rre d'Hostoles Ca C. de Santa l Margarida a r el arci ue P on B el Llober íg nq d a Jo Pl ol e s P d e Pla i - . c a 8 r t En uer C s q le UA on J C. de les ls l ol e Medes g la l o P e es C l tes Pista es uer in de og onquer N l'Estació J G mí Can a an Poliesportiva C Can C i de Màrtir guer r s ctor A í de ció No m UA 5 -a ane e a t menti S C

A t es rcial à

ó a e

n a Ce L' i a o b d

es Pl

l s C. d

e F . r

e nt

d a

s s la

do Fines

. tres u

d'Hostoles ell

ígo S

to l

l a

C 'E la P c

l v d

le e

. l

a l l

os d d

P d

Salut

n .

ant o n

de la de C.

C de

. o

d' - C

l li C

g .

osto F À

7 '

les Planes P

d l H t l

e stòfo r

d' d

ri UA

. EscolaC S Sala Fa

alen C iv or -63 Jonquer Po d C ol

i P a

a x t

n n

n ra a

C A Ca ay S ar C. de Santa UA 1 - G Magdalena a arrete C ca Av. de Narcís Arnau ri Gorg àbde l Pg. del Rebuscall F Vella Can g lí an Gor e a n C d no Contaller n e u u r r o Ca de o Pau d N n idro e M . s Minguet V r S C o C. de C. del Dr. Ca a l í C l o l enet . d C. de Tarragona Girona Oliveras o B el vé D B an ru lm Cla e C. dels Noguers M ge . d'Anse C nt C . d aperer - la C P 2 b R . d Minguet R o e ur la gent ed

el Bru UA a

l a

a ç e l

C. r d

d P

e Pla . j

VedrunaJ a ac C int de Santtòfol l V ris M erd lònia a . guer C o C l so de i . ar n C u Plaça Nova C et ó cr im D Se r S C. de do va l Barcelona al e S e d C. de màs orr o c s ngel Plaça. T n a T l'À r ra l el D F ic d e ó la i C d eda . n de . Til·lers U ur la Fo C mes n a Gorg dels t l Ro Ho s UA 4 - ce rea de pícn n C. a e de món À La Parada s Mo i m e ra l g Plaça s as Secretari i e spany S Re e Ba E del Jonquer s rre d t d' ls o S. l'Àngel . e R C e d .

C l Ermita d ge e ntr Sector C Ce nt 'Àn cívic La me L Plaçasglésia de - l'E Cooperativa Ajunta

la Cabana Metge el d Can Sant Serra ristòfol C n l Ca C mel s amí de er el les V ats Planes d ont d 'Hosto F les ix n namor e E n gel a Ca u n t ig iquel Ca Àn 'A l' l Ca M ber ous n de l'Al . Cr Ca C Xifre

l ó es e r l als rei Can Car n Ca u n o a t D C cu u C Escenari 1. El ó n Can el ilarot l Ca inyol V quer Vel os B Ross Can ot ilar V el manteniment del s

a Mirador il rer

V Fer a a l planejament vigent

g or G 'en d n Truí Ca del c oan os J B l e s Can Co Martí

1 3 t 5 - or I M l G del e u d Ri I t rda

Ve rrile Can a ia C Poetí V Bosc del Llober l e lober rg el Brugent L n la s Go le Ca e tí e e s Farinera d e nes es Po m a u Pla d a Pl Gorg de Lion a de B es 'Hostol or s l d e d ra epurad te D les Plane rre d'Hostoles a C C. de Santa l Margarida ia r el ue arc on B P nq el Llober g o d la olí J la e s - P P d e P i . c 8 a r t - En uer C s A q le U on J C. de les ls l ol e Medes g la ó l P i e es Co l tes Pista e uer es d in n og 'Estac onquer N l J G mí Ca a an Poliesportiva C Can C i de Màrtir guer r s o de N mí al ane a i menti C

A t à

ó a e

n a Ce i arc

s b d

les Pl s C. d

e F . r

P nt

d a

C ll

s s la

do Finest . res u

d'Hostoles e

d S

a a

l a d

C 'E c

l v d

le e

. l

a l l

osto d

d d

Salut

t a

n .

t C

ant o n

de la de C.

C de

s . o

li C

g .

7 - P F

les Plane P

- C

d l tòfol Ho t l

e s r

scola S d' d

UA . E C Sala Fa

alen C iv or -63 Jonquer Polígo d C ol

i P a

a x t

n n

a a

C A C S C. de Santa Garay Magdalena a

Av. de Narcís Arnau ica Gorg de l Pg. del Rebuscall Fàbr Vella er g Cantall lí n Gor e a o n d n Co n e e Can u u r r o Ca d o Pau d N n idro e M . s a Minguet V r S C o C. de C. del Dr. C et a l í C l o en . d C. de Tarragona Girona Oliveras ol n B el vé D B ru lm Cla e C. dels Noguers M ge . d'Anse Ca nt C . d aperer la C b . d P R R e Minguet ou la t re ugen d

el Br UA-2 - a

l a

a ç e l

C. r d

d P

o e Pla ant

. S j

VedrunaJ a aci C e tòfol nt d s l V ri M ònia erd l a . guer C o

C l i . de r n Co us Plaça Nova C eta ó cr im D Se r S C. de do va l Barcelona al e S e d . de màs orr C o s l Plaça c l'Ànge r. T n la T D ra del F a ic e ó l i n C d eda . n de . - Til·lers U ur la Fo C 4 mes n a Gorg dels t l Ro Ho s UA a de píc uer ce retari e n C. onq e de món Àr La Parada s Mo ec m l J e ra l ga Plaça e s s S e i Si e spanya e Ba E d R s rre d t d' ls o S. l'Àngel . e R C e d .

Ermita d e ntr e C cívic La Plaça de l'Església Cooperativa Ajuntament

la Cabana Metge el d Can a ant S Serr ristòfol C n l Ca C mel s amí de el les Ver ats Planes d' ont d Hosto F les ix n namor e E n el gel Ca ua n qu t ig i Àn A a Ca l' l' M C ber e ous n d l'Al a . Cr C C ifre X

l e ró les rei nals Ca Car n Ca n a t Dou C Cucu n ó n Ca ot el ilar l Ca V quer Vel os n B Rossinyol Ca ot ilar l V e ador r s a Mi er Escenari 2. Un

Vil Ferr a a l creixment moderat o reduït

g or G 'en d n Truí Ca del c JoanBos l n e s Ca artí Co M

1 3 t er 5 or I- M l ob el G d e Ll iu d I R a t n rd le e i V rr Ca a oetí C P Via Bosc del

el el Brugent Llober n la a er GorgCa in les e ar d s de oetí s F e P e la n les m la o u P st e a P B Gorg de Lion a d s e 'Ho or s l d e d purad ra te De les Plane 'Hostoles d arre C

C. de Santa Margarida er r lob el e L l nqu o de B J

la e d es P i . c a n uer r UA 8 - E

Ct s le Jonq s C. de les ll o el a Medes g ó ta tiv Pla i s el es tes Co l tac Pi por es e uer s d og es in í 'E i r N l Jonquer G m ti ol Can an P a àr C M Can C de UA 7 -uer A Noguer mí q a les C

o t

t Jon i

ó a e

a Cementiri de i

s b d

les Planes s C. d

e F . r

e nt

a Hos o

' ri a C ll

ne la i st

do Fines

. tres u

d e

d S

C - 'E c

la re

l v d

les e t

. l

o a

a l l

osto d d

d r

n e

Salut

l a

o e

P - C g

n .

C o

d o

d la de C. li

S o

5 . C

F C .

d' t

Sector - C

ió À

' C

a d a Sant l u les P ol UA t l ec q c e Cement r S

s d'Host d

ristòfol ala en

Sector a E Fa

a C S t on

n n J

. L'Estac n -63 - El Pla a or C A

C S id x Polival - Can ay 1 C. de Santa A Gar Magdalena U a Av. de Narcís Arnau Carretera org de la G Pg. del Rebuscall Fàbricella V n er Ca lí tall Gorg e a o d n Con n e u u r o r o Can de Can o Pau nguet d dr N i e M . Mi V rs S C o C. de C. del Dr. Can a l í C. l o n d C. de Tarragona D Girona Oliveras ol er B el lavé Benet et ru elm C e C. dels Noguers M ge . d'Ans d Ca nt C . la C aper ingu b . P a R d M R o e ur la gent ed

el Bru UA 2 - a

l a

a ç e t l

C n r

. d

d P

o e Pla Sa j

Vedrun J a ac C. a e int v d

V o M erd ag . uer Cristòfol C l ònia Sector - de ri l ussol Plaça N C. eta ón o D cr im Se r S C C. de do va Dusol l Barcelona al e S e d r . de a C laç s l P Tomàs l'Ànge . la Tor Dr del Franc a ic e ó l i n d C - g dels . de n Til·lers r U la Fo C. 4 ri mes n a Go t l ta Roureda Ho s uer e UA e a de píc c e n C. a a Paradaonq e de Àr L s aç m Mo l J e ra l ga Pl e s s panya Secr i s R e e Ba .Simón de s rr - d et d'E S o ls . e R C e l'Àngel d . ta d C Sector Ermi L'Àngel

La va Centreic e d a ia cív ç lés Pla juntament l'Esg Cooperati A

la Cabana del Metge n Ca ra ant er S tòfol S s ri C n l Ca C mel s amí de el les Ver ats Planes d' ont d Hosto F les ix n namor e E n Ca ua quel t ig i Ca 'A M l'Àngel l Can ber e ous d r l'Al . C Can e C ifr X

el les rreiró Escenari 3. Canals Ca

Can an t Dou C Cucu n L’esglaonament del l Ca e eró l Can inyol ilarot qu s V el V n a Bos Ros C l Vilarot e sòl necessari per al rador

a Mi

Vil Ferrers a a l creixement Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

117

Baix -140 0 +220 +287 +514 Mitjà 72 40 +180 +247 +474 Alt 341 188 +32 +99 +326

ESCENARI 1 Edif. neta Sostre resid. Potencial Potencial Figura de planejament Sup (m2) Claus Sòl resid. (m2s) Tipologia característica (m2t/m2s) (m2t) Habitatges Habitants U.A.1 Carretera 3.232,99 Sub 2338,45 1,8 4209,21 9 16 Residencial unifamiliar i plurifamiliar U.A.2 Vedruna 7,825,83 Sub desplegada 6 10 Residencial unifamiliar i plurifamiliar U.A.4 Secretari S.Simón 2.262,47 Sub 744,77 1,8 1340,59 12 21 Residencial unifamiliar i plurifamiliar U.A.5 L'Estació 19.614 A2 12.548,24 0,8 10038,59 46 82 Residencial unifamiliar aïllada U.A.7 Jonquer A 29.214,38 EJ-II, EJ-II-RCdesplegada 9 16 Residencial unifamiliar U.A.8 Jonquer B 30.024,16 EJ-II desplegada 18 32 Residencial unifamiliar Sector SUB A El Pla 81.233,45 Sub, A 48.028,22 0,64 30738,06 176 316 Residencial unifamiliar i plurifamiliar Sector SUB C L'Àngel 27.546,72 A1, A2 i Sub 25.036,40 1,2; 0,8; 0,5 14.632,44 51 91 Residencial unifamiliar i plurifamiliar Total 327 584

Nou sòl indust. Nou sostre (m2s) indust. (m2t) U.A.6 Industrial de l'Estació 19.895 I 14.066,19 2 28.132,39 - - Industrial aïllada PEDI Les Encíes 133.430,64 Sense instrument de planejament Industrial

ESCENARI 2 Edif. neta Sostre resid. Potencial Potencial Figura de planejament Sup (m2) Claus Sòl resid. (m2s) Tipologia característica (m2t/m2s) (m2t) Habitatges Habitants U.A.2 Vedruna 7,825,83 Sub desplegada 6 10 Residencial unifamiliar i plurifamiliar U.A.4 Secretari S.Simón 2.262,47 Sub 744,77 1,8 1340,59 12 21 Residencial unifamiliar i plurifamiliar U.A.7 Jonquer A 29.214,38 EJ-II, EJ-II-RCdesplegada 9 16 Residencial unifamiliar U.A.8 Jonquer B 30.024,16 EJ-II desplegada 18 32 Residencial unifamiliar Total 45 79

ESCENARI 3 Edif. neta Sostre resid. Potencial Potencial Figura de planejament Sup (m2) Claus Sòl resid. (m2s) Tipologia característica (m2t/m2s) (m2t) Habitatges Habitants U.A.1 Carretera 3.232,99 Sub 2338,45 1,8 4209,21 9 16 Residencial unifamiliar i plurifamiliar U.A.2 Vedruna 7,825,83 Sub desplegada 6 10 Residencial unifamiliar i plurifamiliar U.A.4 Secretari S.Simón 2.262,47 Sub 744,77 1,8 1340,59 12 21 Residencial unifamiliar i plurifamiliar U.A.5 L'Estació 19.614 A2 12.548,24 0,8 10038,59 46 82 Residencial unifamiliar aïllada U.A.7 Jonquer A 29.214,38 EJ-II, EJ-II-RCdesplegada 9 16 Residencial unifamiliar U.A.8 Jonquer B 30.024,16 EJ-II desplegada 18 32 Residencial unifamiliar Sector SUB A El Pla 18.298,00 Sub, A 7.609,64 1,8 13.697,35 45 81 Residencial unifamiliar i plurifamiliar Sector SUB C L'Àngel 7.562,04 Sub 3.833,20 1,8 6.899,76 46 82 Residencial unifamiliar i plurifamiliar Total 191 340

Nou sòl indust. Nou sostre (m2s) indust. (m2t) Sector industr. SUB Cementiri 19.895 I 14.066,19 2 28.132,39 - - Industrial aïllada Sector industr. SUB Dussol 16.426,13 I 6.949,09 2 13.898,18 Industrial aïllada Sector industr. SUB Jonquer 16.781,62 I 9.146,13 2 18.292,26 Industrial aïllada PEDI Les Encíes 133.430,64 Sense instrument de planejament Industrial Total 60.322,83

Taula 1. Excedents El sòl no urbanitzable d’habitatges segons l’escenari Taula 2. Comparativa de les Es recullen el conjunt de propostes de del territori, a fi d’harmonitzar les vores i previsions dels tres l’Avanç relatives al conjunt del territori, reduir la saturació d’usos no apropiats. La escenaris segons i que per major claredat agrupem en infraestructura verda proposa estructurar els àmbits de desenvolupament quatre apartats relatius a: el sistema dels espais lliures a partir de la que cadascun d’ells seva millor funcionalitat per als serveis planteja ecosistèmics i destacant especialment, Memòria La infraestructura verda d’ordenació de el paper connector i l’ús social. Es remarquen els espais lliures que la ciutat l’Avanç POUM De cada àrea funcional identifi cada necessita per la millora de la qualitat s’aprofi ten els diferents serveis ecosistèmics urbana, i que la seva preservació atorga disponibles per generar un model territorial un element positiu de política urbanística, i es proposen recomanacions per a la tant per fer ciutat com, sobretot, per seva conservació i millora. innovar en la forma de gestionar el conjunt Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

118

La ocupació del sòl no urbanitzable Infraestructura verda i serveis Es proposen mesures per a tres temes S’identiﬁ ca aquest àmbit com a ecosistèmics a Les claus: objecte d’ordenació especial degut Planes d’Hostoles Memòria - Desbloquejar la situació de l’àmbit a la seva proximitat amb el nucli d’ordenació de industrial dels Angelats. - Millora en la consideració urbanística l’Avanç POUM Aquest àmbit mostra una bona dels nuclis rurals de Cogolls i Les Encíes disposició per acollir activitats. dins del planejament municipal Tanmateix, pensem que ha de Es proposa ajustar la seva delimitació i ser el propi POUM qui concreti els dissenyar una normativa actualitzada paràmetres urbanístics sense esperar al paper que hagin de tenir dins del a desplegar un pla especial. Per tal nou model territorial. de poder abordar-ho, plantegem des del propi Avanç una sèrie de consideracions que hauran de consensuar-se amb la ciutadania - El conjunt d’habitatges de Pocafarina i Puigsestorres Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

Mesures per a potenciar la biodiversitat 119 municipal Fem esment d’algunes mesures que - Elaborar un control estricte dels poden ajudar a millorar la biodiversitat abocaments d’aigües residuals sobre en els espais oberts naturals del terme el medi natural municipal. Aquestes mesures tenen que veure amb: - Fomentar l’ús de construccions de pedra seca - Afavorir la continuïtat dels corredors biològics - Afavorir el manteniment de la

Propostes per vegetació arbustiva i arbòria dels potenciar la marges agrícoles biodiversitat del medi natural - La plantació d’espècies vegetals Memòria que atorguen un control biològic al d’ordenació de seu entorn agrari l’Avanç POUM Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Els recursos patrimonials 120 Es tracta de plantejar com aprofi tar que Es suggereix que aquest procés segueixi Les Planes d’Hostoles té un ric patrimoni una seqüència basada en: tradicional donant cobertura legal a 1. Anàlisi urbanístic dels àmbits (des del la preservació d’aquest patrimoni, i propi Pla d’Ordenació Urbanística contribuint fonamentalment en l’impuls Municipal) de posar-lo en valor i aprofi tar-lo en 2. Inventari de recursos, classifi cació benefi ci de la població local. i jerarquia (en base al catàleg de Es proposa un procés que comprèn masies i cases rurals i el catàleg del l’inventari dels recursos, la seva patrimoni construït municipal) jerarquització i interpretació en 3. Defi nir objectius i estratègies de la funció d’una determinada història i la intervenció construcció d’una estructura suport que mitjançant itineraris vinculi els recursos 4. Dissenyar una estructura física entre si i amb centres d’interpretació i 5. Elaborar un pla de gestió cercant el serveis. reconeixement institucional 6. Encaixar tot això en el marc legal

Xarxa d’espais lliures associats als elements patrimonials locals Memòria d’ordenació de l’Avanç POUM Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

121

L’Eix fl uvial del i administratiu, en el sistema de Brugent com a 6.3. AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS mostra del patrimoni planejament ESCENARIS local El document acaba amb alguns Memòria d’ordenació de suggeriments destinats a potenciar l’Avanç POUM el patrimoni cultural de Les Planes Energia i gasos d’efecte hivernacle d’Hostoles com a dinamitzador del desenvolupament local a través de: D’acord amb la Llei 16/2017, de l’1 - Identifi cació i localització del d’agost, de canvi polític, i les disposicions patrimoni de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, - Protecció i conservació d’avaluació ambiental, l’avaluació dels - Difusió i creació d’espais protegits gasos d’efecte hivernacle (GEH) esdevé amb contingut patrimonial. obligatòria en els documents ambientals estratègics. - Potenciació de la xarxa de camins rurals i antics camins Degut al caràcter inicial d’aquest document, en l’actual fase d’Avanç - Potenciació dels elements simbòlics les propostes tenen un caràcter més comunitaris estratègic de projecte de ciutat i territori, i per tant no desenvolupen els paràmetres urbanístics d’edifi cabilitat que permetin un càlcul aproximat de les emissions de GEH. Caldrà, doncs, que el EAE (Estudi Ambiental Estratègic), un cop disposi de la concreció dels paràmetres urbanístics,

redacti un càlcul de les emissions de CO2 que es podrà derivar de la proposta del futur POUM, amb l’objectiu d’establir els requeriments i les estratègies que puguin ajudar a minimitzar les emissions de GEH. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

122 Objectius i criteris ambientals especíﬁ cs

Aquest apartat valora la coherència dels Bracons (unió Vic amb Olot), ha diferents escenaris respecte als objectius reduït considerablement la intensitat ambientals defi nits, amb la fi nalitat de de vehicles a la C-63, i per tant, tot poder obtenir un valor fi nal que permeti tenint en compte el gran impacte una comparació objectiva dels diferents que suposa aquest nou vial de ronda escenaris i complementi l’anàlisi realitzat paral·lel al riu Brugent, aquest DIE no en aquest document, per a cada un dels valora positivament el manteniment objectius s’estableix un valor numèric: d’aquesta variant. - Pel que fa als límits i compatibilitat dels 1. Poc compatible usos del sòl no urbanitzable d’acord amb el sòl de protecció especial 2. Parcialment compatible del PTPCG, Pla especial de la zona 3. Molt compatible volcànica de la Garrotxa i Pla especial de delimitació defi nitiva dels espais Parlar de la cura que s’ha tingut a l’hora del PEIN (Les Guilleries i Collsacabra), de veure quins sòls són més aptes per a la totes les alternatives són compatibles implantació de nou sòl industrial. ja que totes han de complir amb aquestes determinacions. Sobre l’objectiu ambiental de garantir - Quant a l’establiment d’una una ordenació urbanística efi cient, quant extensió màxima admissible degut a la funcionalitat, consums de recursos a l’estratègia de creixement i adaptades a les característiques moderada del PTPCG, totes les ambientals del sector i del seu entorn: alternatives es troben dins del màxim admissible (inferior a 19,275 ha), tot i - A l’escenari 1, es valora negativament que l’alternativa 3 és la que més s’hi la previsió de la possible variant de aproxima, sent la més aparentment la C-63 degut a l’impacte ecològic extensiva (19,07 ha). Això és degut a i paisatgístic d’aquesta amb el riu que es proposa una remodelació de Brugent. l’àmbit industrial existent als Angelats Tot i ser una alternativa que ja es (13,34 ha), on es planteja la opció contempla al Pla territorial parcial que la proposta de Pla especial en de les Comarques Gironines (PTPCG) sòl no urbanitzable que es realitza pel que fa a la xarxa viària territorial, en les Normes subsidiàries vigents (no Àmbit industrial dels cal fer esment com el túnel de s’ha desplegat cap Pla en més de Angelats Col·lectiu CCRS Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

Terme 123 municipal de Les Planes d'Hostoles

Figures de planejament

Sòl urbanitzable

Unitat d'actuació

Pla especial

Aptitut per acollir nous creixements

Molt alt

Mitjà

Baix

Molt baix

Mapa d’aptitud 20 anys) passi a ser un sector de sòl es proposa, i millora dels serveis per acollir nous creixements a urbanitzable amb tot un seguit de urbanístics, reduint les externalitats partir del mapa criteris mediambientals que s’hauran que puguin suposar. de sensibilitat ambiental de complir. Aquest DIE valora - L’escenari 3 basa la seva ordenació, superposat a positivament la regulació d’aquest en gran part, en la consecució l’escenari 1 “El àmbit ja consolidat sota paràmetres manteniment del d’una infraestructura verda que planejament vigent” i criteris mediambientals. posi en relació les zones urbanes i Elaboració pròpia - Pel que fa a promoure la compacitat, l’entorn no urbanitzable. L’escenari la densitat i la complexitat, el primer 2, al reduir al mínim el creixement, i segon escenari no proposa cap fa que l’oportunitat que té el nucli novetat pel que fa als barris de de generar una Anella Verda, es Puigsestorres i Pocafarina. D’altra redueixi. L’escenari 1, tot i que pot banda, l’escenari tercer sí que arribar a generar una veritable xarxa planteja tot un seguit de mesures d’equipaments i espais lliures, manca correctores per a la reducció de algunes operacions d’ajust per a les externalitats d’aquests barris, aconseguir-ho. tot fent-los partícips de la xarxa - Quant a reconsiderar àmbits i d’equipaments i espais lliures que sectors del planejament vigent tenint Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

Terme 124 municipal de Les Planes d'Hostoles

Figures de planejament

Unitat d'actuació

Pla especial

Aptitut per acollir nous creixements

Molt alt

Mitjà

Baix

Molt baix

en compte la situació territorial i donant una resposta als culs-de- Mapa d’aptitud per acollir nous demogràﬁ ca actual i les tendències sac d’alguns carrers actuals, amb creixements a futures en l’horitzó del Pla, l’escenari l’escenari 2, aquesta situació no partir del mapa de sensibilitat 1 està sobredimensionat, l’escenari queda resolta. D’altra banda, totes ambiental 2 ja és suﬁ cient per a assumir la les alternatives tenen una bona superposat a demanda futura sense preveure resposta de connexió amb el medi l’escenari 2 “Un creixement moderat que alguns propietaris no estiguin rural mitjançant vies pecuàries o o reduït” disposats a desplegar els seus sòls, camins rurals, tot i que l’escenari 3 Elaboració pròpia fet que faria que manqui oferta de enforteix aquesta relació, ja que basa sòl per a habitatges, i l’escenari 3 la seca estructura de xarxa d’espais ajusta el potencial, tot preveient el lliures i equipaments en la relació del fenomen citat de possible retenció medi urbà amb el rural. de sòl o mantenint els usos ramaders Sobre l’objectiu ambiental d’establir i/o agrícoles actuals, pot donar-se com element bàsic i vertebrador un la situació que es necessiti aquest sistema d’espais lliures que respongui excedent enraonat. a criteris de biodiversitat, físicament - Amb els escenaris 1 i 3 es pot arribar a continu i connectat a les xarxes territorials aconseguir una xarxa viària òptima, i urbanes, i fomentar la naturalització: Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

Terme 125 municipal de Les Planes d'Hostoles

Figures de planejament

Sòl urbanitzable

Unitat d'actuació

Aptitut per acollir nous creixements

Molt alt

Mitjà

Baix

Molt baix

Mapa d’aptitud - Es valora millor l’escenari 3 degut primer i segon escenari estan valorats per acollir nous creixements a a que basa la ubicació de les positivament, ja que respecten els partir del mapa diferents ﬁ gures de planejament en àmbits amb una aptitud ambiental de sensibilitat ambiental punts estratègics del nucli per tal de molt alta per acollir nous creixements, superposat a fomentar l’Anella Verda i àmbits de d’altra banda, l’escenari tercer és l’escenari 3 centralitat que connectin el nucli valorat amb una puntuació inferior “L’esglaonament del sòl necessari pel antic amb El Jonquer i Pocafarina- en aquest apartat ja que incorpora creixement” Puigsestorres. sectors de sòl urbanitzable industrial Elaboració pròpia - Pel que fa al sòl no urbanitzable, en àmbits amb una aptitud mitjana. les tres alternatives són valorades Quant a l’objectiu de preservar i millorar postivamente tenint en compte que la qualitat del paisatge, es valora es tracten de criteris ambientals que negativament l’extensió del sector de el futur POUM, amb independència sòl urbanitzable A de l’escenari 1, ja que de l’escenari que esculli com a trenca la relació del nucli de Les Planes alternativa relativa al nucli, haurà de amb el Pla, paisatge característic del nucli perseguir. urbà. Tampoc es valora positivament - Quant a condicionar el planejament el sector C “L’Àngel”, ja que imposa un a l’estudi de la sensibilitat ambiental, el carrer ortogonal que res té a veure amb Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

el teixit del nucli, a més de trobar-se en un 126 6.4. JUSTIFICACIÓ DE L’ESCENARI àmbit amb un cert pendent i visible des ESCOLLIT de la Plana i, fi ns i tot, des de la Via Verda del Carrilet, fet que podria afectar a la visió del conjunt del nucli urbà des d’una Tal i com s’ha comentat a l’apartat via tan concorreguda com El Carrilet. anterior, l’alternativa que es considera Sobre l’objectiu de protegir la xarxa més adequada respecte a la coherència hídrica i els espais fl uvials i compatibilitzar amb els objectius ambientals defi nits és el planejament amb el cicle de l’aigua, l’escenari 3, anomenat “L’esglaonament l’escenari 3 bassa el projecte de ciutat del sòl necessari pel creixement”, rebent i territori en l’Anella Verda formada, una puntuació fi nal de 46 punts, seguida principalment, pels dos cursos d’aigua de l’escenari 2 (44 punts) i millorant el del nucli urbà, el riu Brugent i el torrent planejament vigent (36 punts). de Llameca, protegint-los amb una reserva d’espais lliures que formaran part del sistema general d’espais lliures, i connectant-los amb el nucli urbà a patir de tot un seguit de passeigs i conjunt d’espais lliures, lligats amb els equipaments, formant una veritable infraestructura verda. Finalment, quant a l’objectiu de prevenir riscos naturals i antròpics, no s’identifi quen riscos en cap dels escenaris, tot i que no es valora positivament el sector C “L’Àngel” de l’escenari 1, ja que es troba en un àmbit amb un cert pendent. Pel que fa al risc d’inundació, no s’observen riscos associats a cap de les alternatives, excepte als nous sectors de sòl urbanitzable amb usos industrials anomenats “Dussol” i “Jonquer” de l’escenari 3, que s’haurà de valorar el possible risc d’inundació associat al riu Brugent amb l’ordenació que s’hi proposi. Per a l’Estudi ambiental estratègic que haurà de incloure la documentació de l’Aprovació inicial del POUM de Les Planes d’Hostoles, s’inclourà un estudi específi c de riscos associats a la inundació i riscos geològics. Fins que no es valori la ordenació dels sectors de sòl urbanitzable “Dussol” i “Jonquer” de l’escenari 3 amb els resultats de l’estudi d’inundació, no es pot valorar positivament aquest objectiu en aquesta alternativa. Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Descripció i avaluació dels escenaris d’ordenació

Coherència amb els objectius 127 Escenari 1 Escenari 2 Escenari 3

L'esglaonament del Manteniment del Un creixement sòl necessari pel planejament vigent moderat o reduït creixement

OBJECTIU 1. Garantir una ordenació urbanística eficient, quant a la funcionalitat, consums de recursos i adaptades a les característiques ambientals del sector i del seu entorn

Donar compliment a les determinacions del planejament territorial de 1.1. 233 referència

1.2. Promoure la compacitat, la densitat i la complexitat 2 2 3

Dotar de caràcter estructurador els sistemes locals d'espais lliures i la 1.3. 213 continuïtat dels sistemes generals

Reconsiderar àmbits i sectors del planejament vigent tenint en 1.7. compte la situació territorial i demogràfica actual i les tendències 233 futures en l'horitzó del Pla

Definir les xarxes de connexió necessàries per assegurar la

DEL SÒL I INTEGRACIÓ EN EL RELLEU EL EN I INTEGRACIÓ SÒL DEL 1.8. 323

A. MODEL D'OCUPACIÓ, ORDENACIÓ ORDENACIÓ D'OCUPACIÓ, MODEL A. connectivitat

OBJECTIU 2. Establir com element bàsic i vertebrador un sistema d'espais lliures que respongui a criteris de biodiversitat, físicament continu i connectat a les xarxes territorials i urbanes, i fomentar la naturalització

Introduir criteris de biodiversitat, i una concepció reticular com 2.1. element de coherència en el disseny dels espais lliures. Preveure la 223 connectivitat dels espais lliures exteriors amb els espais lliures interiors.

Qualificar com a espais lliures els indrets de major valor, envoltats de 2.2. 333 connectors ecològics. Garantir la funcionalitat del SNU.

Qualificar com a espais lliures els hàbitats d'interès i altres espais de 2.4. valor introduint mesures per a la seva preservació, i en especial dels 333 espais fluvals i de la vegetació de ribera. B. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT CONNECTIVITAT BIODIVERSITAT, B.

ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL I PATRIMONI ECOLÒGICA 2.6. Condicionar el planejament a l'estudi de la sensibilitat ambiental. 2 3 2

OBJECTIU 3. PRESERVAR I MILLORAR LA QUALITAT DEL PAISATGE

Donar compliment a les determinacions contingudes en el Catàleg 3.1. 133 de paisatge de les Comarques Gironines

Establir l'ordenació a partir d'estratègies d'integració paisatgística 3.3. 133 atenent a la singularitat i la fragilitat de l'àmbit

Preveure aspectes com la continuïtat, els espais de vianants i 3.4. 123

C. PAISATGE bicicletes, el tractament de la vegetació.

Tenir cura de la qualitat paisatgística de l'edificació. Ordenar els volums de les edificacions en relació a les característiques del terreny i 3.5. 333 del paisatge, tot establint criteris per a la seva disposició i orientació pel que fa a la seva percepció visual.

OBJECTIU 4. PROTEGIR LA XARXA HÍDRICA I ELS ESPAIS FLUVIALS I COMPATIBILITZAR EL PLANEJAMENT AMB EL CICLE DE L'AIGUA

Protegir els cursos d'aigua que travessin o delimitin els nuclis i les seves 4.1. 223 ribes. L'AIGUA D. CICLE DE

OBJECTIU 5. PREVENIR RISCOS NATURALS I ANTRÒPICS

Adaptar l'ordenació a les formes del relleu, evitant pendents superiors 5.1. al 20%, considerar les orientacions i l'estructura geomorfològica del 233 municipi.

Atendre al risc d'inundació, en relació a la delimitació dels usos i a

C. PAISATGE 5.2. 231 l'ordenació, evitant l'afectació de béns i persones

5.3. Condicionar el planejament a l'estudi del mapa de riscos. 3 3 1

36 44 46 Avanç Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Les Planes d’Hostoles Document Inicial Estratègic

128