S6 I202] ••REVISTADE GIRONA-* >JÚM. 23S MAÜÍ,: - AIÍDII. 2006 f- CRÍTICA Crítica

AQUILUÉ, Xavier. Jardins d'Empúries: Per conèixer clarament insuficient, tenint La jardineria en època i per gaudir en compte les possibilitats romana. Girona/I'Escala: que ofereixen els patrimo­ Museu d'Arqueologia de Cata- F.^üiió, M.; MiNouis, B.; MINODIS, nis natural i arquitectònic lunya-Empúries / Ajuntament, !>.; SuHHDA. M.;J, TUIÍMOUÍOA. que el lector ha conegut a 2005.123 p. Del Mont al Fluvià. Besalú, BARALDÉS I CAPDEVILA, Marissa; MORERA Beuda, Maià de Montcal, les planes anteriors. I BASULDO, Pilar. Guia didàctica Sant Ferriol. per a í'eswdi tíe la comptabili­ Foiüs: Jusfp Algans. Ramon Esteban tat general. Girona: Documenta Diputació de Girona, 2005. Universitària, 2005 (2a ed.). 174 pàf^ni's. 183 p. BASORA ROCA, Xavier [eia/.]. Oportu­ L;] col·lecció Guies del ^ nitats per a la custòdia del l^atrimoiii Local que ediCLi l;i territori als municipis: Guia Diputació s'ha ampliat amb pràctica per a ajuntaments i entitats locals. Barcelona: uii volum dedicat als muni­ Tot sobre Xarxa de Custòdia del Territori. cipis de Besalú, Beuda, l'allioli 2005.63 p. Maià de Montcal i Sant BoADAS, Joan [concepte i direcció]; Fèrric], que en el llibre es GAkClA-AkUÚS, Salvador. GIRONELLA, Anna [redacció]. presenten units per un títol El llibre de l'allioli Girona; Convents i monestirs Els continguts de Dvl Fotografies di' Francesc Guilbnit't. molt suggerent, Del Monl al Mont al Fluvià estan distri­ segles X-XIX. Girona: Ajunta­ Brau Edicions. Fluvià, referit als dos gmns ment, 2005.169 p. buïts en epígrafs temàtics Maig 21)1)5. BOADAS, Joan; CASELLES, Uuís-Este- elements naturals que com ara «L'entorn natural», i 73 p.iginL's. ve; GIL, Rosa M. Girona, guia: emmarquen geogràticament «Síntesi històrica i econò­ Arxius, biblioteques, centres cl territori tractat. Els seus mica» o «El patrimoni cul­ de documentació, museus. Sincerament: el meu orga­ Girona: Ajuntament, 2005. autors són especialistes en tural». Si bé els capítols, en nisme no tolera l'allioli. Tot 207 p. camps diversos. Maria Fauró general, són molt complets, i això, haig de dir que he BoNAMENTE, Gíorgio; MAVER, Marc és tècnica en empreses turís­ és en aquest últim on tro­ tolerat molt bé aquest llibre [eds.]. Historiae Augustae tiques; Pep Minobis, tècnic bem un major desplega­ sobre l'allioli. 1 ara miraré Colloquium Barcinonense. Bah: especialista forestal; Berto ment de recursos i on el Ediplugia, 2005. 332 p. d'explicar per què crec que Minobis gestiona el Centre BuRCH. Josep [et ai.]. Ei fundus de treball té un abast més aque.sta obra no m'ha tor­ Turisa entre ei segle I aC i l'I dC: de Recuperació de Fauna del notable. La combinació nat. El primer que cal dir és Arqueologia de dos establi­ Parc dels Aiguamolls de d'uns textos que aconse­ que la prosa gastronòmica ments rurals: Mas Carbotii Ses l'Empordà; Marc Sureda és gueixen sintetitzar concep­ de Salvador Garcia-Arbós és Alzines. Girona: Universitat de historiador; Joaquim Tremo- tes sense perdre rigorositat i Girona, 2005. 91 p. una prosa gustosa: tant la leda. arqueòleg; Josep CALAÜUIG, Jordi; CARRILLO, Inès; VILA, d'uns recursos formals que trobem aquí com la Josep [eds.j. III Jornades Algans, fo t ò g r a f; i 13 a n i (fotos, plànols i dibuixos) periodística, no enfarfega i sobre l'Alta Garrotxa: La Roldan, il·lustrador. Com tan a b u n d a n t s c o m b e n té un punt de picant que la ramaderia extensiva i la ges­ en l'anterior volum de la resolts, converteixen aquest fa molt llegidora. Però no tió dels espais oberts. Giro­ sèrie (Li) Giirrol.Xíi d'Empor­ volum en una bona eina na: Universitat de Girona, tots els escrits de l'obra són dà. Lladó i Cabanelles), 2005. 125 p. per conèixer i gaudir de l'autor, també hi ha CALIX, Jutíitfi; SOLES, Xavier; TOHRADO, aquesta guia sobrepassa els d'aquesta zona de les diversos col·laboradors, com Llorenç. El llibre del pernil cuit. límits del que ofereixen comarques gironines. Josep Valls o Joan Ferrerós Campllong/Barcelona: R8A, habitualment els treballs (l'única nota negativa 2005.32 p, L'últim capítol consis­ d'aquest gènere i permet al d'aquesta diversitat es que es CALÜS I FRANCO, Josep [coord.]. Salva­ teix en la descripció de lector aprofundir en molts repeteixen dades). Alguns dor Sunyer i Aimeric: Aproxima­ quatre itineraris per fer a ció biogràfica. Barcelona; Asso­ .aspectes del present i el pas­ d'aquests articles han apare­ peu, en turisme o en vehi­ ciació de Mestres Rosa Sensat, sat dels municipis, un atrac­ gut en els opuscles de la cle tot terreny. Es aquí on 2005.124 p. tiu que s'ha aconseguit sens Fira-Concurs de l'Allioli de CAL2ADA, Arcadi [et al.\. Nines de la hem d'anotar l'únic defecte dubte gràcies a l'heteroge­ Creixell, una fira que se col·lecció Sallés-Pla. Girona: de la guia, atès que l'espai neïtat dels autors. celebra des de l'any 1991 i Caixa de Girona, 2005.47 p. que es dedica a les laites és CRÍTICA ^ f-REVISTA Dü GIRONA •» NÚM. 2.15 MAEJÇ - AHKH. ZOO(I •f'Uo^l 87

renegar), la llegenda de la havia quedar inexplorat, creació de l'allioli (en una excepte per dues petites barraca prop de Borrassà s'hi intervencions més realitza­ van trobar un de Banyoles des als anys quaranta i una que duia alls, un terrissaire breu campanya de neteja i de la Bisbal, un traginer aixecament planinictric del d'Espolla amb dos mallals conjunt realitzada a mitjan EJ csstrum dol Puig de ISB d'oli...), les virtuts medici­ Murallas de Puig Rem anys vuitanta. A aquest fet, nals de l'all (afrodisíac, anti­ (RoSBS, All Empordà) alhora, cal afegir-hi que els biòtic, redueix el risc de resultats d'aquestes actua­ càncer), i, és clar, la recepta cions no havien estat objec­ bàsica de l'allioli (aquí s'iii te de cap publicació de con­ llegeix que «es pot fer junt, de forma que l'únic mirant h televisió»; cal dir resultat tangible era lui breu on va néixer la idea de ter això, en un llibre?) i un llarg El Puig Rom article publicat als anys cin­ aquest llibre. Així, a inés de -ocupa gairebé la meitat de desconegut quanta i algunes breus ser el poble del famós bandit l'obra- receptari de plats, referències disperses en dis- conegut com el Rellotger amb l'all i l'allioli com a l'ALOL, pLTt. rintes publicacions. En con­ El castrum del Puig de les de Creixell, ja fa anys que ingredients indefugibles (des seqüència, l'obra de Pere de del conill amb all i julivert Muralles de Puig Rom Palol omple un important s'ha convertit també en la (Roses, Alt Empordà). buit en la historiografia del "Catedral de l'allioli». El fins al pastis de bacallà i MiisL-ii d'Ari|in.'ulügi;i ÜL- Cíiulunya. principi inamovible sobre el favetes glaçades amb allioli Girona. 2005. nostre país, en el qual els 115 pàgines. qual es basteix el llibre és el de menta). Les fotografies, jaciments coneguts d'aquest següent: l'allioli, la salsa molt explicites, són un dels període no són excessiva­ grans encerts del llibre, ment nombrosos. catalana més universal, és El poblat antic tardà del encara que, pel meu gust, una emulsió d'all, oli, sal i Puig Rom o Puig de les Pel que fa a l'obra prò­ serien més interessants en una mica de vinagre o muralles, malgrat que era piament dita, aquesta color: e! groc verdós viu de taronja agra. a l'hivern, per conegut des de final de s'estructura en set apartats, l'allioli hi lluiria amb més ajudar a eniulsionar. I res segle XVI —el cronista Jero­ de mida i contingut desigual. força (desconec si el blanc i més, perquè si hi ha ous, ni Pujades ja l'esmentava en En primer lloc, trobem un negre és una qüestió de llavors s'estaria parlant de la seva obra, on és anome­ petit apartat introductori pressupost o d'estètica). De maionesa amb all. Partint nat amb el suggestiu nom centrat en els antecedents a totes maneres, es pot afir­ d'aquesta premissa, el llibre de Puig Romà (l'identifica !a descoberta del castniíii. mar que a Garcia-Arbós el està farcit d'una quantitat com un campament romà Immediatament després, en llibre no se li ha negat, al vastíssinia d'informació del segle II aC)- ha estat un el segon capítol, l'autor passa contrari, crec que li ha sobre l'all i l'allioli. Tal com dels grans desconeguts de a descriure de fornia detalla­ quedat força ben lligat (i a es diu al pròleg, les matèries l'arqueologia catalana hns da la intervenció realitzada més, m'ha fet venir ganes consultades són diverses: avui. I això, malgrat que ha per Folch i Torres l'any de donar una altra oportu­ gastronomia, agronomia, estat objecte d'unes prime­ 1917, la qual fins ara havia nitat a l'allioli: potser segui­ bioquímica, botànica, medi­ renques intervencions restat pràcticament descone­ ré un dels consells que cina natural, història, filolo­ arqueològiques l'any 1917 guda. El capítol tercer se dóna perquè l'all sigui més gia, literatura... Així, s'hi per part de la Junta de centra en l'estudi de les digerible i en trauré el grill poden trobar els antecedents Museus, i en conseqüència excavacions dels anys 1946- amb molta cura). de l'allioli (la primera és un dels primers jaciments 47, que fins ara eren les més referència és de l'escriptor catalans excavats per una ben eswdiades, alhora que fa llatí PÜni el Vell), l'opinió Jordi Bonet'Coll entitat pública (Empúries una breu referència a la que en tenia Josep Pla (de tot just s'havia començat a intervenció de l'any 1987. El jove hi va «accedir moltes excavar l'any 1908). És a capítol quart s'atura en vegades», però de vell en va dir, a la pràctica el jaciment l'estudi de la muralla que ^