View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE

provided by Hemeroteca Cientifica Catalana

L'estany de i el seu sistemahidrològic

L'àrea que va des de Banyoles fins a de les principals sorgències de la regió. xos. El mostreig i l'estudi dels contin­

l'Alta mostra un conjunt Al llarg d'aquest treball s'ha pogut guts en triti i oxigen- 1 8 de les seves molt singular de manifestacions hidro- comprovar que tots aquests fe nòmens aigües han permès establir un model lògiques, entre les quals cal destacar són el resultat de la particular dinà- de fu ncionament d'aquest sistema i l'estany de Banyoles i els estanyols que mica que caracteritza els aqüífers de la acotar el volum d'aigües de les seves es donen a la seva rodalia, la fo rmació zona, com a part d'un macrosistema reserves. d' enfonsaments a manera de clots i un hidrogeològic de tipus trop-plein, de- fu ncionament intermitent de gran part senvolupat a favor de calcàries i gui-

Introducció

' estany de Banyoles i l'origen de les seves aigües ha estat durant moltL de temps de les qüestions més de­ batudes des de primers de segle. Treballs com els fets per Lluís Maria Vidal (1908), Horaci Bentabol (1910) i Vidal Pardal (1957), per citar només els més importants, són els intents més seriosos que s'han fet per intentar resoldre aquest problema. L'estany de Banyoles, malgrat tot, no és l'únic punt d'interès hidrològic a la re­ gió, sinó que en trobem d'altres entre els quals cal assenyalar la formació de nom­ brosos clots, repartits per les valls de Banyoles, i el Fluvià, amb sortida d'aigua per molts d'ells i amb un funcionament de tipus intermitent de gran part de les sorgèn­ CIes. L'estudi que es presenta en aquest article tracta de lligar tots aquests fets puntuals i explicar-los dins un context més gran, com el resultat d'un mateix procés que ve condicionat per les particularitats geològiques de la regió.

Situació geogràfica i geològica

a zona concreta d'aquest estudi està situada a la regió de , dintre deL la conca mitjana del riu Fluvià i de la depressió de Banyoles. Les principals part del massís de l'Alta Garrotxa, al al caire dels relleus eocènics que es tro­ poblacions que conté són: Banyoles, Be­ nord del riu Fluvià. Sobre aquestes cal­ ben sobretot a l'est de la zona, i les fàcies salú, Tortellà, , càries trobem una formació de guixos, calcàries lacustres, travertins, perta­ , , (ve­ sovint afectats per fenòmens diapÍrics nyents a l'antiga conca lacustre de Ba­ geu la figura 1). que exageren les seves potències, Per da­ nyoles-Besalú. Els terrenys estudiats pertanyen a l'ano­ munt, tenim una formació de margues Respecte a la tectònica de la zona cal as­ menada Serralada Transversal, que se­ blavoses que inclouen venetes de guix, i senyalar que el massís de l'Alta Gar­ para la Depressió Central de la fossa de finalment una formació de gresos que rotxa constitueix una unitat alòctona l'Empordà. Els materials més abundants forma la part alta dels relleus que s'alcen lliscada cap al sud s�guint un front pa­ que participen del problema hidrològic al sud del Fluvià, figures 2 i 3. Els ral·lel al riu Fluvià. A 'la part meridional que ens ocupa són, en primer lloc, les dipòsits més recents, Plio-quaternaris, predomina la tectònica de distensió que calcàries de l'Eocè, que formen la major són les sèries detrítiques desenvolupades ha produït la seva fracturació i estructu- per Miquel Sanzi Parera

Miquel Sam. i Parera (B arcelona, 1.9 J3 ) és catedràtic de l'INB Joan Oliver i col· la borador del departament de geodinà­ mica externa i hidrogeologia de la UA !3 sota la direcció del doctor Josep Trilla. Es doctor en ciènciesgeol ògiques, especialitzat en hidrogeologia.

gUIXOS, creant una mesta­ bilitat de tipus gravitatori que dóna lloc finalment a l'enfonsament de les cavitats formades i a la producció de clots. Les zones més afectades per aquests proces­ sos kàrstics, com podem veure a la fi ­ gura 4, es donen als següents indrets: - Pla d'-Usall. Es tracta de clots que poden ser d'aigües sorgents però amb una certa intermitència. Els trobem a uns 40 metres per damunt de l'estany de Banyoles. Aquestes aigües per mitjà de quatres rieres s'aboquen als rius Ser, Fluvià, Terri i estany de Ba­ nyoles. - Vall de Sant Miquel de Campmajor. Ací també tenim clots i petits estanyols d'aigües intermitents. Els trobem a uns 2 5 metres per damunt de la cota topo­ gràfica de Banyoles. Aquestes aigües ali­ menten el riu Tort, afluent del riu Ser. - Depressió de Banyoles. Els clots més importants són els que han donat lloc a l'estany de Banyoles i el grup d'esta­ nyols que l'envolten. La forma de vuit que caracteritza aq�st estany deu ser el resultat de nombrosos enfonsaments, els uns al costat dels altres, procés que con­ tinua avui i que pot donar lloc a fo rtes variacions del nivell d'aigües superficials del llac. Com a conseqüència dels es­ mentats enfonsaments, es produeixen una sèrie de cubetes que individualitzen el seu fons, molts d'ells acabats amb em­ buts pels quals sorgeix l'aigua. Aquestes aigües, que subterràniament alimenten l'estany, són recollides per sèquies i abo­ ració en blocs. fica ha vingut a més a més donat per la cades al riu Terri, amb cabals compresos important fracturació que mostren tots entre 180 i 2.000 litres per segon. aquests terrenys. - Vall del Fluvià. Ací trobem forats a Al nord del Fluvià les calcàries es troben diferents alçades però els més moderns Particularitats hidrogeològiques de molt trencades i afectades per processos els tenim tots a les voreres del riu, el la regió kàrstics que permeten la fàcil percolació qual en el tram comprès entre Castellfo­ de les aigües de pluja i dels rius (Llierca i llit de la Roca i Esponellà rep una im­ 'acció de les aigües superficials i Borró). Aquestes calcàries constitueixen portant aportació hídrica subterrània. L subterrànies sobre els materials més en profunditat, al sud del Fluvià, un Els sondeigs que exploten l'aqüífer cal­ solubles ha condicionat en bona part les important aqüífer per fissuració. Les cari obtenen uns cabals sorgents molt característiques morfològiques de la re­ seves aigües, sotmeses a forta pressió, variables al llarg de l'any, compresos en­ gió. L'establiment de la xarxa hidrogrà- pugen vers la superfície i produeixen la tre un màxim de I 2 5 m J Ih i un mínim nota una dels conduc­ tes kàrstics si tenim en compte que el temps passat entre l'un i l'altre cabal és Resum de les característiques químiques principals de les aigües de la depressió de molt curt. Banyoles i de la vall de Sant Miquel de Campmajor

Conductivitat Sulfats Bicarbonatats Duresa Observacions a 25°C � cm- ' mg/ I rng/ I °F Qualitat de les aigües Sondeig Serinyà 940 278 280 49,3 Aqüífercalcari Sondeig Banyoles llOO 345 280 63.4 Aqüífer calcari es aigües de l'aqüífer calcari són de Estany Banyoles 1275 500 23° 72 Mostra a 5 metres bona qualitat i aprofitables per a Estany Banyoles 2500 125° 332 189 Mostra a 30 metres abastL ament, encara que un xic dures. Estanyol Sisó 2°5° 825 360 128 Oest de Banyoles Quan aquestes aigües pugen cap a la su­ Sorgència Espolla 870 24° 29° 44 Funcionament intermitent perfície incorporen sulfats, dissolució Sorgència Bullidors 253° 1236 311 200 Funcionament intermitent dels guixos, que canvien completament Sorgència Geldeus 2900 135° 600 2°4 Temperatura de 22°C la seva qualitat fent que certs trams dels rius, de les sorgències, dels estanyols i el odes de recàrrega d'un aqüífer, així com permès conèixer el funcionament de la mateix estany de Banyoles (excepte els el temps de trànsit de l'aigua. dinàmica hídrica de la regió. Com po­ cins primers metres) tinguin aigües no L'oxigen - I 8 és un isòtop estable de dem veure a la figura 5 , la distribució potahles per beure i a voltes fins i tot no l'oxigen que també es dóna a la molècula dels continguts en triti de les pluges pre­ aprofitables per regar. A la taula I es d'aigua en lloc de l'oxigen- 16. Els seus senta un acusat descens dels seus valors dóna una relació d'alguns dels punts més continguts vénen donats en funció de Ò, des de 1977 fins a 1980. Aquesta ten­ representatius del quimisme de les aigües que correspon a la relació entre oxigen- dència es pot també observar en els con­ de la zona. 18 i 16 respecte d'un estàndard interna­ tinguts en triti de les aigües dels aqüí­ cional que és l'aigua de mar. Quan l'ai­ fers, cada cop més baixes. Les concen­ gua canvia d'estat tenim un fracciona­ tracions trobades són així cada volta més ment isotòpic, d'enriquiment amb oxi­ semblants a les de les pluges. En els Isòtops gen- I8 de l'aigua no evaporada i d'em­ casos del sondeig anomenat Banyoles pobriment del núvol amb la de la pluja. (situat a uns 400 metres per damunt de 'alguns anys ençà s'han utilitzat els Això fa que tinguem: Variacions esta­ l'estany) i de la sorgència Bullidors (a la isòtops naturals de l'aigua com a cionals d'oxigen-I8 de l'aigua de pluja, i vall de Sant Miquel de Campmajor), traçadorsD naturals per conèixer la dinà­ essent les d'hivern més pobres en isòtops podem veure com les dotacions de triti mica de les aigües subterrànies. Per a pesants que les d'estiu. són semblants a les pluges que van tenir aquest treball hem fet servir dos isòtops, Empobriment d' oxigen-I 8 en altitud. El lloc pro)? d'un any abans. El sondeig el triti i l'oxigen- I 8. seu valor per a la regió s'ha estimat amb Serinyà ta uns 200 metres al sud del El triti és un isòtop radioactiu de l'hi­ una disminució de Ò de 0,27 °l per poble del mateix nom) reflecteix una drogen de massa 3 que és inestable, la cada 100 metres d'alçada. El seu p�inci­ més gran constància dels seus continguts seva vida mitjana és de 12,26 anys. Les pal interès ve donat perquè permet aco­ isotòpics, cosa que voldria indicar que es seves concentracions es donen amb uni­ tar l'altura mitjana de l'àrea d'alimenta­ tracta d'una més gran participació de les tats triti, essent I U.T. igual a I 3HI ció d'un aqüífer. aigües de reserva de l'aqüífer vers el to­ 10 ,8 'H. Encara que el triti es produeix tal assortit. Finalment tenim un com­ de manera natural, les seves concentra­ portament totalment diferent per al cas cions són degudes principalment a les de la sorgència Geldeus (situada al sud experiències nuclears fetes a partir dels Dotacions isotòpiques de les aigües de Banyoles). Aquesta font mostra una anys 60. Aquest triti que resta a l'at­ dels aqüífers més gran constància dels seus valors, mosfera torna a la terra amb l'aigua de només alterada per contaminació per pluges locals. En certs moments els seus pluja i gràcies a les variacions produïdes dels. aqüífers i de les ai- al llarg de l'any podem establir els perí- durant tres a han continguts són molt baixos i arriben a materials va obligar les aigües que circu­ laven per les calcàries a buscar noves sortides, que van aconseguir pujant a pressió vers la superfície produint la dis­ solució dels guixos; això va donar lloc a la formació de clots, estanyols i el ma­ teix estany de Banyoles en produir-se l'enfonsament de les cavitats formades. El volum total de guix i calcària dissolt és funció directa de la quantitat d'aigua transitada pel sistema, el que ens indica que tindrem més enfonsaments els anys més plujosos. Desconeixem el volum total d'aigües subterrànies del sistema p�ix que no en sabem totes les sortides. Es molt possi­ ble que existeixi una alimentació, en produnfitat, de les formacions més de­ trítiques del Pliocè a través de la falla ser inferiors a una Unitat Triti, cosa que mentació deu trobar-se entre els 700 i d'Albanyà. El volum d'aigua renovable voldria dir que són aigües de més de 900 metres d'alçada. En aquestes alti­ que podem tenir a l'abast, amb les limi­ trenta anys d'antiguitat. tuds només trobem com a formacions tacions esmentades, és com a mínim de Les observacions fetes permeten afirmar permeables que permetin una infiltració l'ordre dels 57 HmJ. que no tenim una barreja total d'aigües eficaç de les pluges les calcàries que con­ Dins del sistema no tenim una barreja subterrànies, sinó que més aviat tenim figuren el massís de l'Alta Garrotxa. completa de totes les aigües subterrànies. diferents tipus de circulacions que van Es poden distingir diferents dinàmiques donar lloc a barreges parcials entre les que van des d'unes amb aigües de circu­ aigües de les darreres pluges i les que ja lació molt ràpida, inicialment poc bar­ pertanyien a l'aqüífer. El seu comporta­ Conclusions rejades i progressivament cada vegada ment kàrstic fa que tinguem uns con­ més fins a una mescla total al cap de ductes on, per fer el seu recorregut, les mb tot el que s'ha exposat creiem l'any, a d'altres de circulació molt lenta aigües triguen des d'un any, les més rà­ A que la regió estudiada funciona pel que es deurien infiltrar no fa menys de pides, en les quals predominen les aigües que fa a l'aigua com un gran sistema 30 anys. més modernes, fi ns a més de trenta hidrogeològic de tipus trop-plein. Les anys, les més lentes, amb barreja total de entrades d'aigua en aquest sistema es do­ Miquel Sanz totes elles. narien a favor de les calcàries de l'Alta Garrotxa, i les sortides es trobarien a Material de lectura diferents alçades: Pla d'Espolla-Usall, vall de Sant Miquel de Campmajor, de­ Determinació de l'àrea M. Sanz i J. Trilla: Particularidades hi­ pressió Banyoles i vall del Fluvià. La drogeológicas i limitaciones del uso territorial d'alimentació dels aqüífers disminució de pressió del sistema fa que en un àrea de la provincia de Gironara. I.a les sortides més altes topogràficament Reunión Nacional de Geología Ambien­ l contingut d'oxigen- l 8 de les ai­ puguin deixar de funcionar. Per causa tal y ürdenación del Territorio. Santan­ E gües dels aqüífers és molt semblant d'aquesta distribució d'entrades i sorti­ der, 1980. a tots els punts estudiats. Això ens per­ des tenim un transvasament d'aigües des J. Trilla, M. Sanz i L. Pallí: Aplicación met suposar que la zona de recàrrega deu de la conca del Fluvià a la del Ter (re­ de un modelo de mez.cla total en acuífero ser la mateixa. Tenint en compte el va­ presentada pel riu Terri . ) cdrstico. 11 Simposio Nacional de Hidro­ lor del gradient isotòpic en alçada, abans L'antiguitat d'aquest sistema deu ser an­ geología, Pamplona, 1979. obtingut, hem calculat que l'àrea d'ali- terior al Pliocè. La deposició dels seus