DOCSLIB.ORG

Inventario De Los Castillos, Fortalezas, Recintos

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

1 L a'CafítaaToJ . _,ouia dt/ jyjirroiitl 11 CefUitnüi (¿frajLcitrar 0¿firt'íirfü~r ^ — Yii ÍTat^íoI Crrurai 18 ^rr^íal Jila Gift^níío^ UEROSA. -— Tí-s'/ii (/(• ]a ri'itdad sffft'm nn grabado antiguo. En vi HC purdc tiprrciíti- ¡II ñitiiaciihi fie al(in.ii<tii fortificaciones que se citan <?v c! Inventario. GERONA.— De la Edad Antigua subsisten restos INVENTARIO DE LOS CASTILLOS, importantes de muros en el Patio de Las Águi­ las (muro ciclópeo) y en la Plazoleta de Sant FORTALEZAS, Fetiu, siglos V-IV a. de J.C. y posteriores. Murallas romanas. En parte sobremontan los citados muros. Otros lienzos forman parte RECINTOS AMURALLADOS, del recinto antiguo de Gerunda. Siglos l-ll a. de J.C. al lll-iV d. J.C TORRES OE DEFENSA De la misma época romana hay testimonios del Portal de «La For^a vella», hallazgos arqueo­ lógicos etT el Museo Provincial (desaparecido Y CASAS FUERTES en 1857). Portal de «Sobreportes». Poterna en casa Boschmonar. Vestigios en la «Torre Giro- DE LA PROVINCIA DE GERONA nella», en el patio de Las Águilas y en el Cuar­ tel de Alemanes. Restos de la Puerta «Rufina», Torre «Julia». Restaurada en 19Ó8, Torre calle Escola Pía. II. GERONA - SUSQUEDA Restos altomedievales en el Casco Antiguo {queda comprendido todo por la declaración del D. 19-VIIUÓ7. Núm. 1.^ 1Ó07). Campanario de la catedral románica, atorre de Carlomagno». D. 3-VI-31, restaurada por el por MIGUEL OLIVA PRAT P.A.N. Siglo XI. (año 1033?}. 47 íBflffB ffeilfs de murells éf constracóó indígena i ramam. GERONA. ~~ P!anü de plavta de! •recinto de la "For^a Vella" cu ct que ftf aprecia <•! trazado de !a niuraHa antigua. Castillo de los Vizcondes de Cabrera, edifi­ Otra casa en la calle Cervantes, con restos cado en el siglo XI, del que quedan restos. de ladronera. R.O. 5-1-18. Núm. 1.^ 362. Torre del Peix, siglos XíV-XV. Torre Gironella. Quedan vestigios de su vo­ Muralla del Mercadal, siglos XV-XVI, {desa­ ladura. Estructuras comprendidas en el Decre­ parecida ). to de referencia. Fuertes abaluartados: Reina Ana, Condes­ table, y de la Ciudad; de la Merced y del Monasterio de San Pedro de Galligans. La Mercadal, siglo XVII. Baluarte puerta del iglesia con sus ábsides y la torre-campanario Areny, construido en 1Ó31; fuerte de Alema­ poseían fortificaciones del siglo XIV, [En res­ nes ampliado en ló90; fuertes de Sarracinas; tauración el edificio del siglo XII). D. 3-VI-31. de San Cristóbal; portal d'en Vila de 1691. Torre Cornelia, edificada en el año 1362. De Capuchinos año 1708. Otros fuertes aba­ Primitivamente exenta y rematada por alme­ luartados llamados del Calvario; Cabildo; del nas. «Llam»; Santa María; San Pedro; San Fran­ Torre en la casa del Arcedianato de Besalú. cisco de Paula; del Gobernador; de Santa Siglo XIV. Desaparecida en el siglo XVI lí. Cruz; y de Figuerola. Siglo XVII. Fuertes aba­ luartados del siglo XVlll; Santa Clara; luneta Iglesia de San Félix. Contiene fortificacio­ de Bournonville; San Luis; Portal de Francia; nes del siglo XiV (hacia 1362). D. 3-V1-31. Portal de la Barca. Quedan restos de muralla Casa con restos de fortificaciones, s. XIV, ca­ con aspilleras, próxima a dicho Portal, un lle Clavaría. lienzo de la misma fue derribado en 1936-37. 48 HOSTALRICH. — Rvcoiistrucción ideal del recinto Castillo de «Monjuich» fomenzado en ló53. poblado ibérico, inédito. D. 5-VI-63, número En la influencia del mismo las torres de San 1.°, 1.514. Propiedad del Ayuntamiento. Con­ Juan; San Narciso y San Daniel. servación regular, actualmente en restaura­ ción, para convertirlo en parador. Portal de San Cristóbal. Fortificado en 1725. Databa ya de 1399. Torre llamada de Alfonso XII. Moderna. Construida en el siglo XIX. Hoy depósito de aguas. De las murallas y baluartes de la ciudad que han sido mencionados subsisten, según es conocido^ restos más o menos importantes. GOMBRENY. — Castillo de «Monlgrony» del si­ glo X. Existen noticias. Castillo de «Mataplana», quedan vestigios formando un montón de escombros ocultos. HOSTALRICH. — I^Jaínicturttít de his torres. Pertenecía a la Edad Media. Castillo medieval conocido por «Castell de las damas». Restos. 'fffmw ffíoy* HOSTALRICH. — Recinto medieval amurallado de los siglos Xlll-XiV, se conserva una exten­ sión de muralla de unos óOO metros con al­ ternancia de hasta ocho torres cilindricas, de­ un. ^-n-T nominadas como sigue: Torre de Arará; Torre Tules Negres; Torre Cahis; Torre Baylina; Torre Arenas; Torre Cabrera; Torre en la Pla­ za deis Bous; entre restos de otras: una en el Arrabal, detrás del Convento de Mínimos HOSTALRICH. — Estructura dv la forre (hoy casa del Ayuntamiento); otra en el ex­ Arará o deis Prvftos. tremo alto de la población, en ruinas. Aparte queda la formidable «Torre deis frares», que necesita una restauración. Todo el recinto, ISOBOL. — (Olopte). Fortaleza en el «Clot del propiedad del Estado. Declarado Monumento Castell». Histórico Artístico Nacional. D. 5-VI-63. Núm. \° 1.514. Iniciada su restauración. JAFRE. — Restos del castillo medieval, de la fa­ Castillo y fuerte abaluartado. Edad Media y milia de Jafre. Algunos elementos de las mu­ época posterior. Asentado sobre restos de un rallas de la misma época. 49 JUANETAS. — Castillo de Cabrera, en el cerro Edificio fortificado, casa con garita. de su nombre donde está el Santuario. Que­ Torre medieval, que sirvió de cárcel y de dan sólo cimientos. Hallazgos romanos, iné­ casa Consistorial, denominada Torre d'en Ber- ditos. nat de So, actualmente, destinada a la antigua JUIA. —- Castillo, «Castrum Julianum?» año 293. farmacia. [En restauración). «Caslrum de Juliano» año 1113. Algún resto de su antigua fortificación, Pobledo ibérico, muy erosionado, inédito. también de la Edad Media. Conjunto Histórico- aríístíco. JUNQUERA, LA. — Castillo desaparecido «Castri de Duobus queriis»? LLORET DE MAR. — Murallas, restos en los po­ Restos del castillo medieval de «Rocaberti». blados ibéricos de Turó Rodó, y del Puig de Noticias del castillo «Canadal», pertenecía Castellet. En excavación. a la familia Canadal-Despich. Restos del castillo medieval de «San Juan». No quedan restos de las murallas de la Referencia documental de una gran torre ci- Edad Media, que aparecen en algunos graba­ h'ndrica, ante la playa, de tiempo desaparecida. dos de época. LLORET DE MAR (Las Alegrías). — Torre. Monasterio fortificado de Santa María del LLOSES, LES. — Castillo, de Guardia de Ripoll Coll de Panissars, limítrofe entre España y o de Saguardia. Francia. Castillo de «Requesens». Restaurado por el LLOSES, LES (San Martí de Vínyoles). — Casa Conde de Peralada. Actualmente propiedad de señorial, fortificada, llamada Portabella o Ví­ don José Pijoán Ribas. nyoles de Portabella, en buen estado, con­ vertida en casa de labor. LLADO. — Elementos importantes de las mura­ llas medievales en el Monasterio de Santa Ma­ MADREMANYA. — Iglesia parroquial, fortifica­ ría. R.O. 29-IV-25. da, siglos XIV-XVI. Restos del recinto medieval amurallado. De­ LLAGOSTERA —Castillo del s. XI11, quedan res­ clarado C,H,A. tos, propiedad y actual Casa Ayuntamiento. MADREMANYA (Millas). — Castillo medieval Elementos importantes de sus murallas y de su nombre, propiedad de don Carlos Go­ torres medievales. Han sido restauradas en mar, el cual ha realizado importantes obras parte, por la Diputación. de restauración en el castillo y especialmente «Torre Alberlí». en la iglesia del vecindario, cuyo ábside ro­ LLAMBILLAS. Castillo, hoy desaparecido. mánico aparece ahora con la prestancia que le dan las pilastras y la cornisa exteriores, LLANCA. — En buen estado, el castillo medieval, MAIA DE MONTCAL. — Iglesia parroquial, for­ que había pertenecido al Abad de San Pere tificada, s, XII-XIV [en restauración). de Rodes. Quedan restos del recinto medieval amu­ MASSANES o MACANES. — Murallas, rallado de la «Corralassa¡>. MASSANET DE CABRENYS o MACANET... — En ruina progresiva, torre del siglo XIII, Restos de las murallas . antiguo campanario. Propiedad del Ayunta­ Castillo del s, XIII, quedan vestigios en la miento. (Propuesta su restauración a la Di­ villa antigua. rección General de Bellas Artes). Restos del castillo «De Cabrera». Torre redonda, denominada Tarré [ruinas). Casa fuerte, llamada Mas Casíell o Salvítjes, LLER5. — Restos del castillo de la Edad Media. MASSANET o MAC^ANET DE LA SELVA. — Torre Denominado castillo de Llers. Pertenecía a la «Cartellá» o «Felona» de los siglos XI-XIII. familia de Rocabertí, Torre en regular estado de conservación, Quedan restos de los diferentes castillos de del siglo XIII, denominada «Marala» (Marqués la época medieval, que existían alrededor del de la Torra). pueblo, se llamaban «Mas Roig»j «Torrenl» o Can Tomás, antiguamente la Torre Foixá, «Destorrenl»; «Montmarí»; «La Valí»; «Plan- Iglesia fortificada, vi nyes», o «Puigvenlós»; «D'Ordal» o «Mor­ MEDINYA. — Castillo del siglo XII, con mucha tal»; «Bellvesser», de «Bellver» o «Biure»; parte posterior. Propiedad de don Eduardo «Cabrera»; «Desvinyol»; de «Güell» o «Des- Fontsdeviela Abulí, «Opus spícatum» bajo güell», propiedad del Barón de Esponellá; torre campanario. «Serrahi» deis «Gorgs»; de «Molins», (este puede ser el mismo de Pont de Molins); de MERANGES. —• Castillo que fue de los vizcondes «Les Escaules»; de «Sarrach»; de «Cores». de Cerdanya, quedan vestigios, MIERES. — Casa fortificada, con barbacana, de­ LLIVIA. — Castillo medieval. En ruinas. Propie­ nominada Can Gou. Actualmente propiedad dad del Ayuntamiento. {Restos arqueológicos de D. Miguel Verdaguer. en su subsuelo, Excavaciones propuestas). Dos torres de época medieval, a la que se MOLLO. — Torre campanario de la iglesia pa­ adosa la fachada de la iglesia parroquial. rroquial, campanario restaurado por el P.A,N. 50 MONELLS. — "Can Mai" wtDiso fortificado siglos xv-xvi (Foto P. Cátala Roca) MONELLS. — Restos del castillo medieval. OIX. — Restos del castillo del siglo XV. Propie­ Algunos elementos de las murallas de la dad de don José M." Bru de Sala Serra. misma época. Declarado C. H. A. Iglesia parroquial, fortificada, s.
Recommended publications
  • R E V I S T a D E M I E R

    R E V I S T a D E M I E R

    EXEMPLAR GRATUÏT GENER Roca de MigdiaNÚM. 2020 REVISTA DE MIERES 5 Sumari Editorial 3 Ajuntament de Mieres 4 Club de lectura de Mieres 6 El Poble Menut 7 RocaREVISTA DEde MIERES Migdia Societat de caçadors Vall de Mieres 8 Manípul de Manaies i Botxins 10 Equip d’edició i de redacció: Carles Guillot i Josep-Anton Monfort. Grup d’estiraments 11 Dipòsit legal: DL Gi 163-2016. Ajuntament de Vivim Mieres 12 Mieres Tiratge: 200 exemplars Centre d’Estudis Mierencs 13 Portada: Foto de Pere Camps (“Cal Carreter”) Associació de Defensa Forestal Mieres 15 Agraïm la col·laboració de les persones i Amics de la Serra de Finestres 16 associacions que han participat en l’elaboració dels articles de la revista i esperem que Les dones de Mieres 18 s’incrementi en el proper número. Les opinions Històries i llegendes 20 manifestades en els articles publicats són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva Espai d’opinió 24 publicació no implica que siguin compartides Coral Si Si Si 28 per l’equip de redacció. Walking art 30 Qui estigui interessat a participar en el proper número de la revista pot adreçar-se a: Receptes de l’Anna de Collbahí 32 [email protected] Remeis de la Mari 33 L’entrevista 36 Senderisme. Itinerari núm. 4 40 Col·labora: Resum meteorològic de l’any 2019 43 Resum de les activitats anuals 47 Ajuntament de Mieres Editorial A la vora del riu no t’hi facis el niu En aquest món que en diuen “desenvolupat” (també en podrien dir trastocat), estem malalts d’una pressa i d’una poca consciència que fa feredat.
  • Turisme Per a Tothom Al Baix Empordà

    Turisme Per a Tothom Al Baix Empordà

    C Turisme per a tothom al Baix Empordà Costa Brava Empordà Baix Empordà Turisme per a tothom al Baix Empordà El Consell Comarcal del Baix Empordà està impulsant el Pla d’Accessibilitat Turística del Baix Empordà que té per objectiu posar en valor la comarca com a destinació de turisme accessible i generar un nou valor diferencial i qualitatiu en la competitivitat turística que ofereix la comarca. Totes les propostes que trobareu a continuació han estat prèviament validades per una empresa especialitzada en accessibilitat turística i responen a la voluntat d’empreses i d’entitats turístiques de la comarca, públiques i privades, d’oferir uns serveis i unes instal·lacions cada cop més adaptades i per a tothom. Veureu que cada proposta ofereix facilitats per a necessitats diferents. Les icones us ajudaran a veure a qui es dirigeix cada proposta. Hotel Ilunion Caleta Park Oficina de turisme de Castell - Platja d’Aro Museu de la Pesca Càmping Valldaro GIV-6232 GI-6311 2 GI-631 les Olives GIV-6321 Tor GI-633 GI-634 C-31 Verges GI-632 4 15 20 Ultramort 8 C-66 Serra la Sala de Daró Rupià Gualta GI-6425 GI-6422 GI-6425 la Pera GI-642 Fonolleres Platja de la Fonollera Parlavà Fontanilles GI-644 6 Cassà de Pelràs Palau-Sator Fontclara 446-IG GI-651 Sant Julià GI-651 de Boada GIV-6701 24 Peratallada Sant Feliu 23 de Boada Pals C-31 GI-664 12 Torrentí GI-664 GI-652 Torrent GIV-6535 GI-660 10 GIV-6542 16 GIV-6548 GIV-6591 GIV-6591 Far de Sant Sebastià GI-660 Girona GIV-6612 Platja de Castell GI-661 N 17 13 GIV-6612 21 9 25 14 1 GI-662 GI-6611 5 19 GI-662 GI-6621 22 3 Pedralta 18 Platja de Sant Pol 7 GI-6622 11 GIV-682 GIP-6821 Ermita de Sant Elm Ermita de Sant Grau Cala Canyet GIV-682 Cala del Sr.
  • BOE-A-2018-5011.Pdf

    BOE-A-2018-5011.Pdf

    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 90 Viernes 13 de abril de 2018 Sec. II.A. Pág. 38247 II. AUTORIDADES Y PERSONAL A. Nombramientos, situaciones e incidencias COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA 5011 Resolución de 27 de marzo de 2018, por la que se resuelve el concurso general de méritos y capacidades para la provisión de puestos de trabajo de bombero/a de primera de la escala técnica del Cuerpo de Bomberos de la Generalidad (convocatoria de provisión núm. DGPEIS/12/2017). Vista la Resolución INT/1303/2017, de 1 de junio, de convocatoria de concurso general de méritos y capacidades para la provisión de puestos de trabajo de bombero/a de primera de la escala técnica del cuerpo de Bomberos de la Generalidad («DOGC» núm. 7387, de 9-6-2017); Vista la propuesta definitiva de resolución del concurso general de méritos y capacidades, efectuada por la Comisión de Evaluación, de acuerdo con la base 9.5 de la convocatoria; De conformidad con lo que establece la Ley 13/1989, de 14 de diciembre, de organización, procedimiento y régimen jurídico de la Administración de la Generalidad de Cataluña, y la Ley 26/2010, de 3 de agosto, de régimen jurídico y de procedimiento de las administraciones públicas de Cataluña; visto que el artículo 1.i) de la Resolución INT/81/2011, de 18 de enero, sobre delegación de competencias del consejero en el secretario general del Departamento de Interior, establece la delegación de las competencias propias del régimen de personal al servicio del Departamento al titular de la Secretaría General; de acuerdo con el Real decreto
  • Tourisme Pour Tous Dans Le Baix Empordà

    Tourisme Pour Tous Dans Le Baix Empordà

    F Tourisme pour tous dans le Baix Empordà Costa Brava Empordà Baix Empordà Tourisme pour tous dans le Baix Empordà Le Conseil Régional du Baix Empordà encourage le Plan d’Accessibilité Touristique du Baix Empordà, qui a pour but de mettre en valeur la comarque comme destination de tourisme accessible et créer une nouvelle valeur différentielle et qualitative au sein de la compétitivité touristique offerte par cette comarque. Toutes les propositions que vous trouverez ci-dessous ont été validées au préalable par une entreprise spécialisée dans l’accessibilité touristique et répondent à la volonté des entreprises et organismes touristiques de la comarque, publics et privés, d’offrir des services et des installations de plus en plus adaptés à tout le monde. Vous pourrez apprécier que chaque proposition offre des facilités pour les différents besoins. Les icônes vous aideront à voir à qui s’adresse chaque proposition. Hotel Ilunion Caleta Park Office de tourisme de Castell – Platja d'Aro Musée de la Pêche Càmping Valldaro GIV-6232 GI-6311 2 GI-631 les Olives GIV-6321 Tor GI-633 GI-634 C-31 Verges GI-632 4 15 20 Ultramort 8 C-66 Serra la Sala de Daró Rupià Gualta GI-6425 GI-6422 GI-6425 la Pera GI-642 Fonolleres Platja de la Fonollera Parlavà Fontanilles GI-644 6 Cassà de Pelràs Palau-Sator Fontclara 446-IG GI-651 Sant Julià GI-651 de Boada GIV-6701 24 Peratallada Sant Feliu 23 de Boada Pals C-31 GI-664 12 Torrentí GI-664 GI-652 Torrent GIV-6535 GI-660 10 GIV-6542 16 GIV-6548 GIV-6591 GIV-6591 Far de Sant Sebastià GI-660 Girona GIV-6612 Platja de Castell GI-661 N 17 13 GIV-6612 21 9 25 14 1 GI-662 GI-6611 5 19 GI-662 GI-6621 22 3 Pedralta 18 Platja de Sant Pol 7 GI-6622 11 GIV-682 GIP-6821 Ermita de Sant Elm Ermita de Sant Grau Cala Canyet GIV-682 Cala del Sr.
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis

    Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis

    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells

  • La Casa De Pagès Al Parc Natural De La Zona Volcànica De La Garrotxa

    TRANQUIL HOUSES LAS CASAS SILENCIOSAS LES CASES QUE NO CRIDEN LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL ZONA VOLCÀNICA GARROTXA LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA RCR ARANDA PIGEM VILALTA ARQUITECTES LES CASES QUE NO CRIDEN LAS CASAS SILENCIOSAS TRANQUIL HOUSES LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA Pròleg Antoni Puigverd Fotografi a Pep Sau INTRODUCCIÓ 4 LA SITUACIÓ EN EL PAISATGE 14 L’OCUPACIÓ DEL CONJUNT EDIFICATORI 28 ELS ACCESSOS 44 LA VOLUMETRIA 58 ELS TANCAMENTS VERTICALS 82 LES CASES QUE NO CRIDEN. Antoni Puigverd Per a en Jordi Falgarona perquè, com les cases que no criden, ens va saber transmetre el valor i la força de la humilitat, la saviesa, el silenci i la discreció. 106 3 LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. La casa de pagès és la manifestació de l’arquitectura del món rural. Amb els camins Per acabar de justificar l’àmbit de l’estudi, cal fer esment a dos aspectes que volgudament s’han deixat de banda. i els murs, el conjunt d’edifi cacions que confi gura aquest assentament constitueix l’element arquitectònic d’humanització del paisatge rural. Primerament, no s’hi han inclòs les edificacions que per les seves característiques constructives i per la seva proximitat als nuclis urbans són més A la zona volcànica de la Garrotxa, les característiques de forma, mida, textura i colors del material volcànic li confereixen un caràcter únic i diferent, tot i que assimilables a les construccions urbanes recents que no pas a les edificacions rurals tradicionals.
  • Centre De Salut Desviament

    Centre De Salut Desviament

    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
  • Immobles DIPUTACIÓ DE GIRONA Any: 2014 Data Actualització: 14/04/14

    Immobles DIPUTACIÓ DE GIRONA Any: 2014 Data Actualització: 14/04/14

    Immobles DIPUTACIÓ DE GIRONA Any: 2014 Data actualització: 14/04/14 SECRETARIA Anterior actualització: 31/12/09 Relació d'immobles propietat de la Diputació de Girona CODI Immoble adreça Municipi 15 Can Jordà disseminat PN Fageda d'en Jordà SANTA PAU 40 Magatzem Brigada La Garrotxa SANT JAUME DE LLIERCA 42 Magatzem Brigada del Gironès i la Selva Pol. Industrial Les Conques LLAMBILLES 44 Ruïnes del castell de Rocabruna CAMPRODON 45 Torre de l'Àngel paratge la Torre de l'Àngel PONTÓS 46 Convent del Carme, seu principal de la Diputació Pujada Sant Martí, 5 GIRONA 47 Edifici Can Forn Pujada Sant Martí, 4 GIRONA 50 Edifici magatzem i oficines Av. Sant Narcís, 105 Av. Sant Narcís, 105 GIRONA 51 Habitatge C. Emili Grahit, 13, 9è, B C. Emili Grahit, 13 GIRONA 53 Casa de Cultura de Girona Pompeu Fabra, 6 GIRONA 54 Pis C. Joan Maragall, 23, 1r C. Joan Maraqall, 23 GIRONA 57 50% Casa al C. Àncora, 29, de Madrid C. Àncora, 29 MADRID 60 Seu de la UNED a Girona C.Sant Josep, 14 GIRONA 66 Finca adscrita al Patronat del Call, de Girona C. Força, 10,1 GIRONA 67 Can Cugat Pl. de l'Oli, 4-5 GIRONA Pl. Major (nucli de Sant Julià de 110 Esglèsia de St. Julià de Boada Boada) PALAU-SATOR 112 Seu de la Fundació Fita C. Francesc Macià, 7 GIRONA 4942 Oficines a Av. Sant Francesc, 29, pisos 2n 2ª -3r-4t-5è i 6è Av. Sant Francesc, 29 GIRONA 5233 Casa de Cultura "Les Bernardes" de Salt Major, 172 SALT 5245 Magatzem Brigada de l'Empordà Ctra.
  • TERCERA CATALANA, GRUP 19 Temporada 2021-2022

    TERCERA CATALANA, GRUP 19 Temporada 2021-2022

    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 19 Temporada 2021-2022 Equips Participants 1.- FORNELLS, UE. "A" (5264) 2.- SANTA PAU, P. "A" (5113) 3.- ESCOLA F. GARROTXA "A" (5177) 4.- SANT GREGORI, A.E. "A" (5067) 5.- FONTCOBERTA, U.E. "A" (5144) 6.- LES PLANES, C.F. "A" (5052) 7.- CELLERA, C.F. "A" (5009) 8.- SANT ROC OLOT , C.F. "A" (5100) 9.- CAMPDEVANOL, U.E. "A" (5013) 10.- CORNELLA TERRI, A.E. "A" (5135) 11.- SANT PONÇ, AT. "A" (5068) 12.- ABADESSENC, C.E. "A" (5032) 13.- BANYOLES CLUB AT. "A" (5307) 14.- ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" (5301) 15.- LES PRESES, C.F. "A" (5049) 16.- VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" (5348) 17.- SANT PRIVAT D'EN BAS, F.C "A" (5145) 18.- HOSTOLES, U.D. "A" (5099) TERCERA CATALANA, GRUP 19 Página: 1 de 6 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (19-09-2021) Jornada 18 (06-02-2022) FORNELLS, UE. "A" - ESCOLA F. GARROTXA "A" ESCOLA F. GARROTXA "A" - FORNELLS, UE. "A" VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" - FONTCOBERTA, U.E. "A" FONTCOBERTA, U.E. "A" - VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" - CELLERA, C.F. "A" CELLERA, C.F. "A" - ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" ABADESSENC, C.E. "A" - CAMPDEVANOL, U.E. "A" CAMPDEVANOL, U.E. "A" - ABADESSENC, C.E. "A" CORNELLA TERRI, A.E. "A" - SANT PONÇ, AT. "A" SANT PONÇ, AT. "A" - CORNELLA TERRI, A.E. "A" SANT ROC OLOT , C.F. "A" - BANYOLES CLUB AT. "A" BANYOLES CLUB AT. "A" - SANT ROC OLOT , C.F.
  • Bulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2003

    Bulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2003

    cyBulletinn of the Catalant Butterflyh Monitoring iScheme a 2003 - no. 3 Cover illustrations mation at our disposal re g a rding various aspects Go d o m a r (La Ga r rotxa, 700 m). This site lies of its ecology. in Batet de la Serra, near Olot, and its transect pass- Detail of the hind-wing underside of the Spotted Fi n a l l y, we would like to take this occasion to es through a series of traditional agricultural envi- Fritillary (Melitaea didyma) (photo: A. Miquel). thank all those who have provided us with texts, ronments (cultivated fields and hay-meadows) that A scarce butterfly in Catalonia, the Clouded Apollo photographs and/or drawings, and to welcome all a re being managed with an eye to increasing the (Parnassius mnemosyne) (photo: J.R. Salas). those who will be walking a CBMS transect for the are a ’s biodiver s i t y . This new station means that the first time during the 2004 season. CBMS in La Gar r otxa Volcanic Zone Natural Par k is represented by two sites, of which the Godomar transect is much more Mediterranean than the wel l - Editorial established transect at Can Jordà. A bigger Cynthia and La Nou de Berguedà (B erguedà, 1,130 m). Th i s translated into English ne w transect runs through part of La Serra de Catl- The CBMS network laràs, a mountain range lying to the south of the his new edition of Cy n t h i a incorporates two Current situation of the Butterfly b e t t e r - k n own Serra del Cadí.
  • L'empordà Medieval

    L'empordà Medieval

    L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.
  • El Govern Impulsa Cinc Actuacions De Millora Del Transport Públic a Les Comarques Gironines

    El Govern Impulsa Cinc Actuacions De Millora Del Transport Públic a Les Comarques Gironines

    Comunicat de premsa El Govern impulsa cinc actuacions de millora del transport públic a les comarques gironines • La Generalitat ha acordat amb 29 municipis del Baix Empordà la coordinació dels serveis de taxi per tal de flexibilitzar l’oferta, optimitzar els recursos i millorar la gestió d’aquests serveis • A partir de dilluns, s’implantaran nous serveis d’autobús per connectar diferents poblacions de les comarques gironines, i es reforçaran algunes línies existents, amb més expedicions per millorar l’oferta de transport públic Millora del transport a les comarques gironines El Govern ha impulsat cinc noves actuacions que suposaran una important millora en l’oferta del transport a les comarques gironines. Així, d’una banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha subscrit un conveni de col·laboració amb 29 municipis del Baix Empordà que permetrà coordinar els serveis de taxi d’aquestes poblacions i flexibilitzar l’oferta. D’altra banda, el DPTOP posarà en marxa, a partir de dilluns 22 de setembre, quatre noves actuacions que suposaran la implantació de nous serveis d’autobús que reforçaran les connexions amb transport públic entre diferents municipis de les comarques gironines, amb noves sortides per als usuaris. Amb aquestes actuacions, el Govern continua el desplegament del pla de Transport de Viatgers 2008-2012, amb l’objectiu d’incrementar els serveis de transport públic per tal de facilitar-ne l’ús i potenciar, d’aquesta manera, la mobilitat sostenible. Coordinació dels serveis de taxi al Baix Empordà Fins ara, la prestació dels serveis de taxi al Baix Empordà es duia a terme de manera aïllada a cada municipi.