Charlas Interfaz 2019 ]

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Charlas interfaz 2019 Provincia Comarca Charla Municipio Asistentes Alicante El Baix Segura Urb. Las Colinas Golf y Country Club Orihuela 0 Alicante El Baix Segura Urb. Pinar de Campoverde Pilar de la Horadada 13 Alicante El Baix Segura Casco urbano San Miguel de Salinas 5 Alicante El Comtat Urb. El Gormaig Cocentaina 27 Alicante La Marina Alta Casco urbano Benissa 2 Alicante La Marina Alta Urb. El Collado y otras Llíber 42 Alicante La Marina Alta Casco urbano Orba 23 Alicante La Marina Alta Casco urbano Parcent 37 Alicante La Marina Alta Casco urbano Xàbia 19 Alicante La Marina Baixa Urb. Bella Orxeta Orxeta 0 Alicante L'Alcoià Urb. Barbadello Gelat Alcoi 50 Alicante L'Alcoià Casco urbano Banyeres de Mariola 28 Alicante L'Alcoià Casco urbano Onil 13 Alicante L'Alcoià Casco urbano Tibi 6 Alicante L'Alt Vinalopó Casco urbano Biar 44 Castellón La Plana Alta Urb. Montornés, la parreta y Les Palmes Benicàssim 15 Castellón La Plana Alta Urb. Benadressa, Monte Cristina y El Tomillar Borriol 19 Castellón La Plana Alta Urb. Les Galeres Castelló de la Plana 15 Castellón La Plana Alta Urb. Montepobla y Marmudella Pobla de Tornesa 3 Castellón La Plana Baixa Urb. Zorear Artana 20 Castellón La Plana Baixa Urb. Montserrat y Penyanegra Betxí 5 Valencia El Camp de Morvedre Casco urbano Albalat dels Tarongers 7 Valencia El Camp de Morvedre Casco urbano (Urb. Montes de Palància) Algar del Palància 11 Valencia El Camp de Morvedre Casco urbano Estivella 11 Valencia El Camp de Morvedre Urb. Tochar Torres Torres 25 Valencia La Costera Casco urbano El Genovés 3 Valencia La Costera Urb. Las Cumbres de Valencia Moixent 50 Valencia La Ribera Alta Urb. Los Lagos y Alamaguer Alfarb 25 Valencia La Ribera Alta Casco urbano Alzira 30 Valencia La Ribera Alta Urb. San Blas Carcaixent 25 Valencia La Ribera Alta Casco urbano Llombai 15 Valencia La Safor Urb. Tossal Gros i Panorama I Font d'En Carròs 25 Valencia La Safor Urb. Molló de la Creu i Santa Marta Gandia 18 Valencia La Safor Casco urbano Simat de la Valldigna 18 Valencia La Safor Casco urbano Tavernes de la Valldigna 21 Valencia La Safor Urb. Partida La Llacuna Villallonga 84 Valencia L'Horta Urb. La Canyada i el Plantío Paterna 21 Valencia L'Horta Cumbres de Calicanto Torrent 11 Valencia L'Horta Devesa de l'Albufera del Saler Valencia 57 Total 2019 39 39 843 ].

Copy Link

Recommended publications

MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques.
[Show full text]
El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida.
[Show full text]
Description of Via Verdes De La Ojos Negros (PDF)
RUTA4y5_42a61 OK ingles.qxp:rutas 02/07/10 13:27 Página 52 From Teruel to Sagunto along Ojos Negros, the longest, boldest and most original green way Route 5 From Barracas to Sagunto 1 • Station: Estación de Toras-Bejis 12 • Station: Antigua Estación de Jérica 2 • Pass: El Ragudo 13 • Marsh: Pantano del Regajo 3 • Farmhouse: Masía del Ragudo y Fuente 14 • Waterspout: Fuente de Los Baños 4 • Navajo de Zalón 15 • Waterfall: Cascada del Brazal/Salto de la 5 • Viaduct: Viaducto de la Fuensanta Novia 6 • Spring: Manantial de la Fuensanta 16 • Hermitage: Ermita de la Esperanza 7 • Station: Estación de Caudiel 17 • Cave: La Cueva Santa 8 • Tower: Torre del Molino 18 • Peñalba 9 • Mount: Monte Royo 19 • Monastery: Cartuja de Valdecristo 10 • Viaduct: Viaducto de Cascajar 20 • Cerro de la Ermita 11 • Viaduct: Viaducto sobre Río Palancia RUTA4y5_42a61.qxp:rutas 29/06/10 7:33 Página 53 52 - 53 This route, which ends our travels through the integrated the railway line into the environment. province of Castellón, will take us along the Ojos Following this route will take us through two of the Negros green way (vía verde), also known as a mine prettiest areas of the Region of Valencia: Alto Palancia railway. At the beginning of the 20th century a railway and the Camp de Morvedre, part of which encroaches was built to join the mines of Ojos Negros in Teruel, into the province of Valencia. Alto Palancia receives its where iron ore was extracted, and the Port of Sagunto. name from the river Palancia, which on many stretches At first the ore was loaded onto the trains and runs parallel to the Ojos Negros green way.
[Show full text]
CONTROL MADURACIÓN 14 Histórico Extratempranas 06-10-14
Servicio de Desarrollo Tecnológico SEGUIMIENTO CONTROL DE MADURACIÓN DE CÍTRICOS Campaña 2014-2015 ÍNDICE DE COLOR Hunter (IC=1000a/Lb) VARIEDAD PATRÓN PROVINCIA COMARCA MUNICIPIO 01/09/2014 08/09/2014 15/09/2014 22/09/2014 29/09/2014 06/10/2014 OBSERVACIONES IWASAKI C. CARRIZO VALENCIA LA SAFOR TAVERNES DE LA VALLDIGNA -17,28 RECOLECTADA IWASAKI C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -12,30 -12,53 -8,24 RECOLECTADA IWASAKI C. CARRIZO VALENCIA CAMP DE TÚRIA LLÍRIA -14,02 -12,43 -10,50 -6,87 RECOLECTADA IWASAKI C. CARRIZO CASTELLÓN LA PLANA BAIXA VILAVELLA -18,50 -11,71 -13,46 RECOLECTADA OKITSU C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -19,51 -20,59 -16,94 -18,75 -13,97 RECOLECTADA OKITSU C. CARRIZO VALENCIA CAMP DE TÚRIA LLÍRIA -17,50 -15,92 -13,46 -9,32 -3,30 BASOL C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -9,96 -10,84 -10,40 2,89 RECOLECTADA BASOL CITRUMELO CASTELLÓN LA PLANA BAIXA BETXÍ -19,76 -16,63 -11,66 RECOLECTADA BASOL C. CARRIZO CASTELLÓN LA PLANA ALTA CASTELLÓ -19,59 -16,92 -5,76 RECOLECTADA CLEMENSOON C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -18,48 -15,29 -13,83 -7,04 6,31 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C. CARRIZO VALENCIA LA SAFOR OLIVA (ELCA) -14,16 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C. MACROPHYLLA VALENCIA LA SAFOR OLIVA (EL SALT) -12,17 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C. CARRIZO VALENCIA LA SAFOR OLIVA (EL SALT) -14,43 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C. CARRIZO VALENCIA LA RIBERA ALTA CARCAIXENT -18,12 -19,39 -17,10 -8,92 1,48 RECOLECTADA CLEMENRUBÍ C.
[Show full text]
LA RIBERA ALTA.Indd
ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
[Show full text]
Administración Del Marquesado De Llombai Tras La "Nueva Planta"
REVISTA DE HISTORIA MODERNA N.s 12 (1993) (pp. 185/206) ADMINISTRACIÓN DEL MARQUESADO DE LLOMBAI TRAS LA "NUEVA PLANTA" Elia GOZÁLBEZ ESTEVE Universidad de Alicante Con este artículo, pretendemos, en primer lugar, hacer un escueto comentario sobre la administración territorial y local de un señorío valenciano - el marquesado de Llombai - antes y después de la expulsión de moriscos. Y en segundo lugar ana lizar con mayor detenimiento el gobierno del mismo a partir de la pérdida del dere cho foral valenciano. Aunque basado en un caso particular, la organización y desarrollo de los muni cipios que integran el marquesado puede ser representativo del ámbito valenciano, a pesar de la variedad respecto al número de oficios, cargos municipales y el modo de acceder a ellos. El marquesado de Llombai se halla situado en la Ribera Alta, al suroeste de la actual provincia de Valencia, dentro del antiguo "Valí deis Alcalans". Los cuatro pueblos que llegaron a formar la "foya" y baronía de Llombai -Catadau, Alfarb, Llombai y Alédua- tuvieron su origen en el reparto que, de las tierras conquistadas, hizo don Jaime I entre sus caballeros (1). En una muy breve síntesis cabe mencionar que, a través de sucesivas donacio nes, herencias y ventas, los cuatro lugares fueron unificados jurisdiccionalmente con don Aymerich de Centelles a finales del siglo XIV (1391), y territorialmente un siglo después (alrededor de 1490), con don Juan de Borja, que los anexionó a la casa ducal de Gandía, con los cambios y alternativas administrativas que este hecho supuso. Llombai contaba con dos comunidades distintas -cristianos y mudejares- que se reflejaba en una organización local separada para unos y otros.
[Show full text]
ALFARB | Toponímia Dels Pobles Valencians
OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS ALFARB LRA IBERA A LTA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL I TEXT Ernest Anyó i Sanz DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Alfarb, 116 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] ISBN: 978-84-482-4814-7 Depòsit legal: Impressió: Graphic 3 www.avl.gva.es ALFARB Alfarb és un municipi de la Ribera Alta, que té 1.369 habitants, el gentilici dels quals ésalfarbins . Es troba enclavat en la vall dels Alcalans, subcomarca natural que engloba els pobles riberencs del riu Magre des de Montserrat fins a Carlet. El nucli de població forma quasi una conurbació amb Catadau i Llombai i tots tres conformen la Mancomunitat del Marquesat. El poble s'assenta sobre un alteró al marge dret del riu Magre; les cases penjades de la mateixa riba del riu configuren una singular vista des del pont. Les terres pròximes al riu Magre són les hortes tradicionals; les partides de l'Ondara, el Regaixo, el Bany i l'Alquible, a la dreta del riu, són regades per la séquia Mare; i les partides de l'Escondella, la Riera, el Realet, la Foieta, la Cova i el Juncar, a l'esquerra del riu, són regades per la séquia d'Alèdua. A mesura que ens allunyem del riu Magre, resseguint la carretera de Benifaió –o de l'Almaguer–, el terreny es torna cada vegada més muntanyenc; les planes alternen amb xicotetes elevacions, que poques vegades superen els 200 m d'altura.
[Show full text]
CÀRCER LRA IBERA a LTA Càrcer
OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CÀRCER LRA IBERA A LTA Càrcer AJUNTAMENT DE CÀRCER ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Dionís Seguí Penadés DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Càrcer, 169 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càrcer ISBN: 978-84-482-5820-7 Depòsit legal: V-864-2013 Impressió: www.avl.gva.es CÀRCER El municipi de Càrcer està situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, enclavat en una vall rica per la fertilitat de les seues terres, que el riu de Sellent i el riu Xúquer banyen i reguen a través de la séquia d’Escalona i la séquia de Carcaixent, entre altres. El municipi, de 2.081 habitants, està situat a 33 m d’altitud. El terme municipal té una extensió de 7,6 km2; limita al nord amb Gavarda; a l’est, amb Alcàntera de Xúquer; al sud, amb Xàtiva i Sellent, i a l’oest, amb Cotes i Antella. El topònim Càrcer prové del llatí CARCER, -ERIS ‘presó’, que prengué figuradament el sentit de ‘vall encaixonada’, motivat per la situació geogràfica de la vall, anomenada vall de Càrcer o vall Farta, envoltada per les muntanyes de Gavarda i d’Antella, el Montot i el Realenc. L’origen del municipi és musulmà, i va arribar a ocupar una gran extensió, per la zona on se situen actualment les partides del Racó, la Senyoria, el Socà i el Ravalet.
[Show full text]
Ressenya De La Resolució D'11 De Març De 2003, Del
DOGV - Núm. 4.490 30 04 2003 12027 d) CONCESSIONS ADMINISTRATIVES d) CONCESIONES ADMINISTRATIVAS Conselleria d’Obres Públiques, Conselleria de Obras Públicas, Urbanisme i Transports Urbanismo y Transportes Ressenya de la Resolució d’11 de març de 2003, del conseller Reseña de la Resolución de 11 de marzo de 2003, del conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual es fa de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, por la que se hace pública l’aprovació de substitució de la concessió del servici de pública la aprobación de sustitución de la concesión del servicio de transport públic regular permanent i d’ús general de viatgers per transporte público regular permanente y de uso general de viajeros carretera entre València i Sedaví (CVV-253). [2003/M4576] por carretera entre Valencia y Sedaví (CVV-253). [2003/M4576] El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, amb El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, con data 11 de març de 2003, ha resolt aprovar la substitució de la con- fecha 11 de marzo de 2003, ha resuelto aprobar la sustitución de la cessió inicial del servici de transport públic regular permanent i concesión inicial del servicio de transporte público regular perma- d’ús general de viatgers per carretera, València – el Forn d’Alcedo nente y de uso general de viajeros por carretera, Valencia – Horno - Sedaví (V-0463) per la nova concessió entre València i Sedaví Alcedo – Sedaví (V-0463) por la nueva concesión entre Valencia y (CVV-253) a favor d’Autocares Herca, SL, d’acord amb les modi-
[Show full text]
Requena-Utiel.Pdf
ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
[Show full text]
Comarca Ayuntamiento Som 2018/19 Camp De
COMARCA AYUNTAMIENTO SOM 2018/19 CAMP DE MORVEDRE ALBALAT DELS TARONGERS 176.376,35 CAMP DE MORVEDRE ALFARA DE LA BARONIA 163.557,33 CAMP DE MORVEDRE ALGAR DE PALANCIA 174.224,26 CAMP DE MORVEDRE ALGIMIA DE ALFARA 185.091,33 CAMP DE MORVEDRE BENAVITES 140.463,84 CAMP DE MORVEDRE BENIFAIRÓ DE LES VALLS 197.315,78 CAMP DE MORVEDRE CANET D'EN BERENGUER 272.039,26 CAMP DE MORVEDRE ESTIVELLA 185.559,29 CAMP DE MORVEDRE FAURA 234.486,37 CAMP DE MORVEDRE GILET 240.946,83 CAMP DE MORVEDRE NÁQUERA 288.719,71 CAMP DE MORVEDRE PETRÉS 181.011,93 CAMP DE MORVEDRE QUART DE LES VALLS 158.446,60 CAMP DE MORVEDRE QUARTELL 177.110,14 CAMP DE MORVEDRE SEGART 147.813,75 CAMP DE MORVEDRE SERRA 269.840,62 CAMP DE MORVEDRE TORRES TORRES 166.605,85 CHIVA-HOYA DE BUÑOL ALBORACHE 194.273,54 CHIVA-HOYA DE BUÑOL BUÑOL 362.239,90 CHIVA-HOYA DE BUÑOL CHESTE 333.846,30 CHIVA-HOYA DE BUÑOL CHIVA 426.147,26 CHIVA-HOYA DE BUÑOL DOS AGUAS 246.763,63 CHIVA-HOYA DE BUÑOL GODELLETA 239.195,82 CHIVA-HOYA DE BUÑOL MACASTRE 206.137,31 CHIVA-HOYA DE BUÑOL SIETE AGUAS 252.896,90 CHIVA-HOYA DE BUÑOL YÁTOVA 276.229,58 EL CAMP DEL TURIA BENAGUASIL 325.809,64 EL CAMP DEL TURIA BENISANÓ 213.189,64 EL CAMP DEL TURIA BÉTERA 423.447,23 EL CAMP DEL TURIA CASINOS 214.961,84 EL CAMP DEL TURIA ELIANA, L' 360.035,97 EL CAMP DEL TURIA GÁTOVA 183.720,87 EL CAMP DEL TURIA LLÍRIA 473.042,13 EL CAMP DEL TURIA LORIGUILLA 231.779,22 EL CAMP DEL TURIA MARINES 222.298,94 EL CAMP DEL TURIA OLOCAU 221.338,01 EL CAMP DEL TURIA POBLA DE VALLBONA, LA 390.968,66 EL CAMP DEL TURIA RIBA-ROJA DE TÚRIA 441.003,94
[Show full text]
El Ducat De Gandia En El Mapa Senyorial Valencià (Cap a 1540): Una Primera Aproximació
EL DUCAT DE GANDIA EN EL MAPA SENYORIAL VALENCIÀ (CAP A 1540): UNA PRIMERA APROXIMACIÓ Manuel Ardit Lucas Universitat de València No resulta fàcil dibuixar de forma acurada el mapa de les senyories valencianes en temps de Fran- cesc de Borja, per tal de situar el ducat de Gandia en el context senyorial valencià del moment. Manquem de bibliografia suficient i en alguns casos existeixen dubtes d’atribució de determinades senyories, bé perquè estiguessen en litigi o bé perquè la informació que en posseïm siga contradic- 41 tòria. En alguns casos certes senyories van canviar de mans en moments molt pròxims a 1540. En aquests casos he atribuït la senyoria a la família més antiga. De tota manera, les més importants queden ben documentades i crec que a penes hi ha dubtes, de manera que aquesta contribució per- met conèixer de manera prou correcta el mapa senyorial valencià en la data indicada, malgrat que no de forma exacta. Futures investigacions permetran corregir els errors que sens dubte hauré comés. He elaborat el treball cenyint-me de forma estricta al seu títol, és a dir que he confeccionat un gran nombre de mapes, que formen el cos de la investigació i on hi ha gairebé tota la informació; Manuel Ardit Lucas Manuel Ardit he procedit després a comentar-los de forma molt general, i finalment he elaborat unes estadístiques que ajuden a situar el ducat de Gandia o, millor, els estats posseïts al regne de València pels ducs de Gandia, en el conjunt de les senyories valencianes. He recollit aquesta informació principalment de fonts generals, la Crònica de Martí de Viciana, les Dècades d’Escolano i la informació senyorial que proporciona el cens de 1609, que va publicar Antonio Gil Olcina.
[Show full text]