Requena-Utiel.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre March Rosa Yagüe Juli Jordà Departament de Direcció d’Empreses Departament d’Economia Aplicada ‘Juan Jose Renau Piqueras’ Joaquín Martín Cubas Dep. de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració Joan Carles Membrado-Tena Departament de Geografia © de esta edición / d’aquesta edició: Alejandro Mollá Universitat de València 2018 Departament de Comercialització © de los textos: los autores y autoras / dels texts: i Investigació de Mercats els autors i autores Àngela Montesinos © de las imágenes: los autores y autoras / Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de les imatges: els autors i autores Josep Montesinos Departament d’Història de l’Art Sandra Obiol ISBN: 978-84-9133-181-0 Departament de Sociologia i Antropologia Social ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA REQUENA - UTIEL LA MESETA DE REQUENA - UTIEL, LA COMARCA DE VIÑEDOS Y VINOS VALENCIANOS La Meseta de Requena-Utiel, o el Altiplano de Las mayores tasas de crecimiento demográfi- Cabriel, íntegramente en la comarca, y de Che- Utiel-Requena (denominación alternativa) cons- co son las de Requena (20.320 hab.), con más ra-Sot de Chera, parte en Requena-Utiel y el res- tituye una comarca valenciana de 38.073 habi- del 20% de crecimiento entre 1991 y 2017, lo to en la Serranía. Además, casi un 60% de la Me- tantes (INE, 2017) y una superficie de más de que representa un cambio en la tendencia re- seta es zona LIC (Lugar de Interés Comunitario). 1.700 km 2, con capital en Requena. Es la comar- gresiva que se acentuó en los años 70 y 80 ca de mayor extensión del territorio valenciano del siglo XX. El segundo municipio en población, La agricultura solo es predominante en el es- y la más occidental. Utiel (11.601 hab.) también presenta tasas posi- tricto llano vitivinícola de Utiel-Requena y en el tivas, pero menores, pues se aproxima al 5% en corredor de Sinarcas. Cabe señalar que la agri- La Meseta de Requena-Utiel es una continuación este periodo. El resto de la comarca ha perdido cultura tiene todavía un peso importante, hacia valenciana de los llanos castellano-manchegos población. No hay que olvidar que la Meseta se el 15% de los contratos laborales anuales en los de la Manchuela, que está físicamente separa- trata de una comarca de interior y como tal pa- municipios de menor tamaño. La construcción da de éstos por la acción erosiva del río Cabriel, dece las consecuencias de procesos demográ- tiene un peso decreciente (menos del 10%), que circunda la comarca por el oeste y por el sur. ficos como la despoblación y el envejecimiento. mientras que la industria, focalizada en Requena Al nordeste la comarca queda separada de la y Utiel, supone menos del 20% de los empleos Serranía por la sierra del Brugal (Chera), de la La comarca está estructurada en dos áreas de comarcales. La mayoría de las empresas ma- Hoya de Buñol por la sierra de las Cabrillas (Siete influencia, con Requena y Utiel como sus res- nufactureras se concentran en las dos ciuda- Aguas), y del Gargantas del Júcar por la Sierra pectivos centros urbanos de referencia. En tor- des de la comarca: Requena, en especial, y en Martés. Al norte hay un corredor que conecta no a Requena hallamos el conjunto de aldeas y segundo lugar, Utiel. El sector predominante es con Sinarcas (históricamente de la Serranía) y pedanías que se encuentran en su término, ade- la industria agroalimentaria: embutidos, produc- otro con la manchega Mira (históricamente par- más de los municipios de Chera, Sot de Chera ción de huevos, matadero de aves, bebidas no te del municipio de Requena). Está limitada por el (Serranía) y Siete Aguas (Hoya de Buñol). En el alcohólicas (embotelladoras) y, sobre todo, em- norte por la Sierra del Negrete o de Utiel. área de influencia de Utiel se halla Villargordo, presas vitivinícolas. La Meseta de Utiel-Requena Camporrobles, Venta del Moro o Sinarcas. concentra la mayoría de las empresas de pro- La Meseta de Requena es una plataforma rela- ducción de vino de la Comunitat Valenciana. Es tivamente llana, aunque basculada de noroeste Buena parte de la superficie de la Meseta de sin duda el motor económico de Requena-Utiel. (900 metros de altitud en Camporrobles) a su- Requena-Utiel está protegida, pues las 61.643 La producción de vino se realiza en grandes em- deste (600 m en Campo Arcís). Presenta una hectáreas protegidas representan el 36% de la presas, privadas o cooperativas, y también em- altitud media de 750 m y está drenada por el superficie de la comarca. Cabe resaltar la exis- presas medianas y pequeñas bodegas, algunas río Magro, afluente del Júcar. tencia de los parques naturales de las Hoces del de carácter familiar. La Denominación de Origen 6 REQUENA - UTIEL, LA COMARCA DE VINYES I VINS VALENCIANS La Meseta de Requena-Utiel o Alti- que basculada de nord-oest (900 referència. Entorn de Requena tro- pes decreixent (menys del 10%), plano de Utiel-Requena (denominació metres d’altitud a Camporrobles) a bem el conjunt de llogarets i peda- mentre que la indústria, focalitzada alternativa) constitueix una comarca sud-est (600 metres a Campo Ar- nies que es troben al terme, a més a Requena i Utiel, suposa menys del valenciana de 38.073 habitants (INE, cís). Presenta una altitud mitjana de dels municipis de Chera, Sot de Che- 20% de les ocupacions comarcals. 2017) i una superfície de més de 750 metres i la drena el riu Magre, ra (La Serranía) i Siete Aguas (Hoya La majoria de les empreses manu- 1.700 km 2, amb capital a Requena. afluent del Xúquer. de Buñol). A l’àrea d’influència d’Utiel factureres es concentren a les dos És la comarca de més extensió del hi ha Villargordo, Camporrobles, ciutats de la comarca: Requena, es- territori valencià i la més occidental. Les taxes de creixement demogrà- Venta del Moro o Sinarcas. pecialment, i en segon lloc, Utiel. El fic més altes són les de Requena sector predominant és la indústria És una continuació valenciana de les (20.320 habitants), amb més del Bona part de la superfície de la co- agroalimentària: embotits, produc- planes castellanomanxegues de La 20% de creixement entre 1991 i marca està protegida: les 61.643 ció d’ous, escorxador d’aus, begudes Manchuela, que està físicament se- 2017, la qual cosa representa un hectàrees protegides representen no alcohòliques (embotelladores) i, parada per l’acció erosiva del riu Ca- canvi en la tendència regressiva que el 36% de la superfície comarcal. sobretot, empreses vitivinícoles. La briel, que circumda la comarca per es va accentuar en els anys setanta S’ha de remarcar l’existència dels comarca concentra la major part l’oest i pel sud. Al nord-est, la comar- i huitanta del segle passat. El segon parcs naturals: Hoces del Cabriel, de les empreses de producció de ca queda separada de La Serranía municipi en població, Utiel (11.601 íntegrament a la comarca, i Che- vi de la Comunitat Valenciana. És per la serra del Brugal (Chera), de La habitants), també presenta taxes ra-Sot de Chera, part a Reque- sens dubte el motor econòmic de Hoya de Buñol per la serra de Las Ca- positives, però menors: s’aproxima na-Utiel i la resta a La Serranía. A Requena-Utiel. La producció de vi es brillas (Siete Aguas) i de les gorges al 5% en el mateix període. La resta més, vora un 60% és zona LIC (lloc fa en grans empreses, privades o del Xúquer per la serra de Martés. Al de la comarca ha perdut població. d’interés comunitari). cooperatives, i també en empreses nord hi ha un corredor que connecta No cal oblidar que es tracta d’una mitjanes i xicotets cellers, alguns amb Sinarcas (històricament de La comarca d’interior i com a tal pateix L’agricultura solament és predo- de caràcter familiar. La denomina- Serranía) i un altre amb la manxega les conseqüències de processos minant a l’estricte pla vitivinícola ció d’origen Utiel-Requena agrupa Mira (històricament part del munici- demogràfics com la despoblació i d’Utiel-Requena i al corredor de la majoria d’empreses vinícoles i té pi de Requena). Està limitada pel nord l’envelliment. Sinarcas. S’ha d’assenyalar que un pes econòmic molt notable en el per la serra d’El Negrete o d’Utiel.