ALFARB | Toponímia Dels Pobles Valencians

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

ALFARB | Toponímia Dels Pobles Valencians OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS ALFARB LRA IBERA A LTA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL I TEXT Ernest Anyó i Sanz DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Alfarb, 116 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] ISBN: 978-84-482-4814-7 Depòsit legal: Impressió: Graphic 3 www.avl.gva.es ALFARB Alfarb és un municipi de la Ribera Alta, que té 1.369 habitants, el gentilici dels quals ésalfarbins . Es troba enclavat en la vall dels Alcalans, subcomarca natural que engloba els pobles riberencs del riu Magre des de Montserrat fins a Carlet. El nucli de població forma quasi una conurbació amb Catadau i Llombai i tots tres conformen la Mancomunitat del Marquesat. El poble s'assenta sobre un alteró al marge dret del riu Magre; les cases penjades de la mateixa riba del riu configuren una singular vista des del pont. Les terres pròximes al riu Magre són les hortes tradicionals; les partides de l'Ondara, el Regaixo, el Bany i l'Alquible, a la dreta del riu, són regades per la séquia Mare; i les partides de l'Escondella, la Riera, el Realet, la Foieta, la Cova i el Juncar, a l'esquerra del riu, són regades per la séquia d'Alèdua. A mesura que ens allunyem del riu Magre, resseguint la carretera de Benifaió –o de l'Almaguer–, el terreny es torna cada vegada més muntanyenc; les planes alternen amb xicotetes elevacions, que poques vegades superen els 200 m d'altura. D'esta manera tenim un terme dividit en dos parts ben diferenciades: la reduïda horta regada pel riu Magre, que travessa el terme per la part més occidental, i el secà tradicional, que ocupa més de les tres quartes parts del terreny, incloses les muntanyes. A més del riu, l'altre element geogràfic que configura el paisatge alfarbí són les muntanyes. Estes formen part de la serra d'Alèdua, un dels últims estreps de la serralada Ibèrica, l'altitud màxima de la qual són els 362 m del Tello (vèrtex geodèsic). Esta muntanya –que pertany actualment al terme de Llombai– està molt a prop de la ratlla del terme, i junt amb el Puntal són les dos muntanyes de referència per als alfarbins. Dos eixos en forma de creu gitada marquen el terme: la carretera de Catadau a Benifaió constituïx l'eix longitudinal i el riu Magre, l'eix latitudinal; els dos s'encreuen en el pont d'Alfarb. Esta carretera és la principal via de comunicació del municipi. El poble d'Alfarb és d'origen àrab, com també el seu topònim,al-kharb , que significa 'el despoblat o les ruïnes'. Efectivament, en la part alta del poble es troben les restes del castell musulmà, el basament del qual s'ha identificat com a romà. La seua posició sobre una xicoteta elevació a la vora del riu degué donar-li antigament una funció estratègica pel fet de localitzar-se tot just en la bifurcació dels camins que portaven a València i a Xàtiva. Hi ha constància de presència humana en el terme des de finals del neolític, com ho confirmen les pintures rupestres del barranc de la Falaguera, declarades Patrimoni de la Humanitat. El poblat de la lloma dels Castellets, amb importants restes de pintura decorada incisa i altres objectes, pertany al bronze valencià. Hi ha també restes preromanes en altres indrets del terme, com Altamar. D'època romana són diverses làpides amb inscripcions llatines trobades en el castell d'Alfarb, alçat sobre les restes d'una edificació romana, i en altres llocs del poble. També s'han descobert recentment fragments de Elements físics i partides Barranc de Boles TERME DE PICASSENT Motor de Serra i Pla Motor de Navarro e l P l a d e l a S e r r a Fondo Barranc Barranc de l'Home Mort els Planets Bassa de Serra i Pla els Escopalls Barranc del Panou S E R R A D TERME DE LLOMBAI Lloma dels Castellets Barranc del Presumo la Falaguera Barranc Falaguera la TERME DE BENIFAIÓ Basses de Minguet de Pedra CavalleraFont de la Falaguera Pujada de Capçana la Costa ' A L È D U A l'Algepsar Barranc del BonicoFont de l'Almaguer LA COSTA Barranc de l'Almaguer l'Almaguer Lloma Sentina la Mallada Barranc del Creueta el Pla de la Paridera de Don Pedro Tio Fabrilo Barranc del Fornàs la Pujada Blanca la de Lloma de Cervera Barranc dels Nius la Marquesa e l P o u e t Lloma de Pere la Quixala A l t a m a rel Barranc dels Nius Motor dels Cabuts el Barranc de l'Aigua l ' O n d a r a l'Escondella e l P l a Lloma de Rabote Séquia Mare Motor del Realet Barranc Lloma del Tio Salvador Racó de Capçana e l P a í s Llometes d'Higini la Foieta Lloma del Menut el Botjar Blanc Capital de municipi la Bellotera el Regaixo Alfarb l'Aigua TERME D'ALGINET Nucli de població la Riera la el Puntal Lloma Boires Riu el Bany el Puntal Séquia d'Alèdua Sénia dels Maridos Rambla, barranc Sénia de Miquel-Antoni de Motor de la Miraculosa Séquia, fila, roll e l R e a l e t el Perrodí Serretes l'Alquible les Serretes Carretera e l P a l m e r a l les Muntanya els Barranquets de Aljub del Gargallo el Regaixo les Penyes Negres els Clots Pedra els Quatre Barranc Séquia Nova Lloma del Comte Aljub, assut, bassa TERME Camins Aljub del Maco la Lloma del Comte Barranc Caseta de reg, motor DE CATADAU la Cova el Juncar Sénia Caseta de l'Aigua Font Riu Magre TERME DE CARLET Partida Paratge Assut Nou de Carlet Canal Xúquer-Túria Assut de Carlet SERRA SERRA MENUDA Presència humana València TERME DE PICASSENT de Casa de Pedra Camí del Barranc Fondo Camí delsCasa Escopalls Blanca Camí Camí dels Escopalls TERME DE LLOMBAI Paridera de la Falaguera Algepsar dels Cabrerots Lloma dels Castellets Camí del Racó Caseta dels Caçadors TERME DE BENIFAIÓ de la Mallada Camí dels Algepsars Pintures rupestres Camí de la Falaguera Camí del Fornàs Forns d'algeps Urb. Font de l'Almaguer els Algepsars C. de la València Pujada Blanca Pouet Paridera de Don Pedro Caseta del Tio Pepeantoni Camí de la Serra de els Dos Camins Pedrera del Carretera de Benifaió Pedrera Camí Camí d'Altamar Camí Camí de Los Lagos Camí de l'Ondara Casa de Romero la Paret de l'Hort Botjar Blanc Altamar Camí del Xorro Polígon industrial Camí del Camí del Riu Camí de Llombai Urb. Les Casetes Catxapins Capital de municipi C. Tr. del Botjar Blanc del País del Graveres Camí del Barranc de l'Aigua Cooperativa Camí del Urb. Los Lagos Pont d'Alfarb Caseta de Rabote Nucli de població Agrícola Tr.del Puntal de Llombai Castell d'Alfarb Cooperativa Agrícola d'Alfarb Riu Puntal d'Alginet al Puntal al d'Alginet la Bellotera Tr. del Camí d'Alginet Camí del Tr. Rambla, barranc a la Paridera delsParidera Calbos dels TERME D'ALGINET Alfarb Pont del Camí d'Alginet CamíCalbos Carretera Camí de Catadau Tr. de Forroll Camí de les Penyes Negres Camí Caseta de Cardete Depuradora l'Estufa Riurau de Forroll Caseta de la Sorda Tr. Travessera Camí de Sueca Camí del Barranc de l'Aigua Algepsar de Camí del Palmeral C. Camí Cudol Casa de Just Indústria Caseta dels Caçadors d'Alginet Tr. del Riu a Catadau Cementeri Tr. del Camí de Sueca Mina Camí de l'Aquible a les Penyes Negres Tr. de la Casa de Just Pas de la Cova Restes arqueològiques TERME Molí de les Penyes Negres Camí de les Serretes Camí de Carlet Pont, pas DE CATADAU Camí de la Cova Casa del Maco Camí de la Lloma del Comte Poblat ibèric Cementeri Casa de Serafí TERME DE CARLET Instal·lacions esportives Arbre singular Casa, granja Castell.
Recommended publications
  • MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
    MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques.
    [Show full text]
  • El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
    II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida.
    [Show full text]
  • LA RIBERA ALTA.Indd
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • Administración Del Marquesado De Llombai Tras La "Nueva Planta"
    REVISTA DE HISTORIA MODERNA N.s 12 (1993) (pp. 185/206) ADMINISTRACIÓN DEL MARQUESADO DE LLOMBAI TRAS LA "NUEVA PLANTA" Elia GOZÁLBEZ ESTEVE Universidad de Alicante Con este artículo, pretendemos, en primer lugar, hacer un escueto comentario sobre la administración territorial y local de un señorío valenciano - el marquesado de Llombai - antes y después de la expulsión de moriscos. Y en segundo lugar ana­ lizar con mayor detenimiento el gobierno del mismo a partir de la pérdida del dere­ cho foral valenciano. Aunque basado en un caso particular, la organización y desarrollo de los muni­ cipios que integran el marquesado puede ser representativo del ámbito valenciano, a pesar de la variedad respecto al número de oficios, cargos municipales y el modo de acceder a ellos. El marquesado de Llombai se halla situado en la Ribera Alta, al suroeste de la actual provincia de Valencia, dentro del antiguo "Valí deis Alcalans". Los cuatro pueblos que llegaron a formar la "foya" y baronía de Llombai -Catadau, Alfarb, Llombai y Alédua- tuvieron su origen en el reparto que, de las tierras conquistadas, hizo don Jaime I entre sus caballeros (1). En una muy breve síntesis cabe mencionar que, a través de sucesivas donacio­ nes, herencias y ventas, los cuatro lugares fueron unificados jurisdiccionalmente con don Aymerich de Centelles a finales del siglo XIV (1391), y territorialmente un siglo después (alrededor de 1490), con don Juan de Borja, que los anexionó a la casa ducal de Gandía, con los cambios y alternativas administrativas que este hecho supuso. Llombai contaba con dos comunidades distintas -cristianos y mudejares- que se reflejaba en una organización local separada para unos y otros.
    [Show full text]
  • CÀRCER LRA IBERA a LTA Càrcer
    OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CÀRCER LRA IBERA A LTA Càrcer AJUNTAMENT DE CÀRCER ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Dionís Seguí Penadés DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Càrcer, 169 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càrcer ISBN: 978-84-482-5820-7 Depòsit legal: V-864-2013 Impressió: www.avl.gva.es CÀRCER El municipi de Càrcer està situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, enclavat en una vall rica per la fertilitat de les seues terres, que el riu de Sellent i el riu Xúquer banyen i reguen a través de la séquia d’Escalona i la séquia de Carcaixent, entre altres. El municipi, de 2.081 habitants, està situat a 33 m d’altitud. El terme municipal té una extensió de 7,6 km2; limita al nord amb Gavarda; a l’est, amb Alcàntera de Xúquer; al sud, amb Xàtiva i Sellent, i a l’oest, amb Cotes i Antella. El topònim Càrcer prové del llatí CARCER, -ERIS ‘presó’, que prengué figuradament el sentit de ‘vall encaixonada’, motivat per la situació geogràfica de la vall, anomenada vall de Càrcer o vall Farta, envoltada per les muntanyes de Gavarda i d’Antella, el Montot i el Realenc. L’origen del municipi és musulmà, i va arribar a ocupar una gran extensió, per la zona on se situen actualment les partides del Racó, la Senyoria, el Socà i el Ravalet.
    [Show full text]
  • Ressenya De La Resolució D'11 De Març De 2003, Del
    DOGV - Núm. 4.490 30 04 2003 12027 d) CONCESSIONS ADMINISTRATIVES d) CONCESIONES ADMINISTRATIVAS Conselleria d’Obres Públiques, Conselleria de Obras Públicas, Urbanisme i Transports Urbanismo y Transportes Ressenya de la Resolució d’11 de març de 2003, del conseller Reseña de la Resolución de 11 de marzo de 2003, del conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual es fa de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, por la que se hace pública l’aprovació de substitució de la concessió del servici de pública la aprobación de sustitución de la concesión del servicio de transport públic regular permanent i d’ús general de viatgers per transporte público regular permanente y de uso general de viajeros carretera entre València i Sedaví (CVV-253). [2003/M4576] por carretera entre Valencia y Sedaví (CVV-253). [2003/M4576] El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, amb El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, con data 11 de març de 2003, ha resolt aprovar la substitució de la con- fecha 11 de marzo de 2003, ha resuelto aprobar la sustitución de la cessió inicial del servici de transport públic regular permanent i concesión inicial del servicio de transporte público regular perma- d’ús general de viatgers per carretera, València – el Forn d’Alcedo nente y de uso general de viajeros por carretera, Valencia – Horno - Sedaví (V-0463) per la nova concessió entre València i Sedaví Alcedo – Sedaví (V-0463) por la nueva concesión entre Valencia y (CVV-253) a favor d’Autocares Herca, SL, d’acord amb les modi-
    [Show full text]
  • Boalares, Baldíos Y Montes Valencianos Durante El Proceso Revolucionario (1834-1868)
    LOS ENVITES CONTRA EL COMUNAL: BOALARES, BALDÍOS Y MONTES VALENCIANOS DURANTE EL PROCESO REVOLUCIONARIO (1834-1868) Francesc-Andreu Martínez Gallego Universidad C.H.-C.E. U., Valencia En 1860, en la provincia de Valencia, los terrenos catalogados como de monte, prados y pastos ocupaban 653.092 hectáreas (66,2% de la superficie útil); en 1886-90 esa extensión había descendido a 594.655 hectáreas (60,3% de la superficie útil). El correlato a las cifras anterio- res fue la extensión de la superficie cultivada que pasó de 333.058 hec- táreas a 391.495 hectáreas. Estas modificaciones vinieron, en buena medida, inducidas por la presión roturadora de su agricultura comercial y por los resultados del proceso desamortizador, que afectó, con inci- dencia muy especial, a la superficie montuosa.' En 1860 el monte públi- co de la provincia tenía una extensión de 264.414 hectáreas, mientras que en 1890 había quedado rebajada a 186.090 hectáreas. Por su parte el monte en manos privadas aumentó para las mismas fechas de 388.678 hectáreas a 408.565 hectáreas.z El proceso desamortizador de bienes municipales de propios se desa- tó con la Ley de Desamortización General de 1 de mayo de 1855, pero fue con la llegada de la Unión Liberal al poder, en el verano de 1858, cuando se pusieron a punto los mecanismos para establecer un programa de ventas de bienes montuosos. Que además de propios, muchos terre- nos de aprovechamiento común fueron tasados y subastados, es una evi- dencia constatada para toda España.' La Clasificación General de Montes Públicos acometida en 1859 intentaba despejar la incógnita de la ' Hasta 1867 se habían vendido en la provincia 21.616 hectáreas de montes de los pueblos y del Estado, según los datos aportados por Anaclet Pons, La propietat a subhosta, Universitat de Valéncia, Valéncia, 1991, pp.
    [Show full text]
  • Butllet´I De Vigil`Ancia De Temperatures Extremes Comunitat
    Butllet´ıde vigil`ancia de temperatures extremes Comunitat Valenciana - 2018 V`alid pel: 25-06-2018 (enviat el 25-06-2018 06:05:03) Mapes de risc Zones amb nivells de risc vigents (25-06-2018) D1 D2 D3 D1 D2 D3 D1 D2 D3 Zona 1 Zona 11 Zona 21 Zona 2 Zona 12 Zona 22 Zona 3 Zona 13 Zona 23 Zona 4 Zona 14 Zona 24 Zona 5 Zona 15 Zona 25 Zona 6 Zona 16 Zona 26 Zona 7 Zona 17 Zona 27 Zona 8 Zona 18 Zona 28 Zona 9 Zona 19 Zona 29 Zona 10 Zona 20 Zona 30 Nivells de risc Normal Moderat Alt Extrem Este butllet´ıs'elabora en el marc del Sistema de Vigil`ancia de Temperatures Extremes a la Comunitat Valenciana en col·laboraci´oamb la Direcci´oGeneral de Salut P´ublica, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut P´ublica, de la Generalitat Valenciana. ©CEAM 2018 Informaci´oaddicional Informaci´oi consells sobre onades de calor a la web de la Direcci´oGeneral de Salut P´ublica de la Conselleria de Sanitat (www.sp.san.gva.es/calor) M´es informaci´o sobre el sistema de vigil`ancia disponible a la p´agina web del Sistema de Vigil`ancia de Temperatures Extremes (www.ceam.es/temperatura) Llistat de zones termoclim`atiques i poblacions Zona 1: Cinctorres, Forcall, Herbes, La Mata, Morella, Olo- cau del Rey, Palanques, Todolella, Villores, Zorita del Maes- trat Zona 2: Ares del Maestre, Benafigos, Benasal, Castell de Cabres, Cat´ı, Culla, La Pobla de Benifass`a,La Torre d'en Besora, Vallibona, Vilar de Canes, Xodos/Chodos Zona 3: Alboc`asser, Alcal`a de Xivert, Alcossebre, Canet Lo Roig, Cervera del Maestre, La Jana, La Salzadella, Les Coves de Vinrom`a,
    [Show full text]
  • Benidorm Xàbia / Jávea Dénia Gandia Alcoi / Alcoy Villena Ontinyent Xàtiva
    Culla Vilanova CV 10 d'Alcolea Torreblanca CV 17 Bell-IIoch Atzeneta del 0 Maestrat Torrenostra CV 165 Vall d'Alba 9 N 340 CV 15 La Barona CV 15 Cabanes Les Useres CV 162 Torre de la Sal Llucena CV 13 7 Costur Vilafamés AP La Pobla La Foia Tornesa El Juncar Orpesa Ludiente Arañuel L'Alcora El Tormo Araia Borriol Argelita CV 193 Cucalla Borriol Montanejos Torrechiva Cirat Vallat Montán Toga El Castellet N 340 Fuentes de Fanzara Mont Pina de Ayódar Cristina Barracas Montalgrao A 23 CV 20 Cases de Sitjar Castellò de la Plana CV 196 Ayódar 0 Higueras CV 24 Torralba del Pinar CV 23 Ondra Pinar Artesa CV 10 El Toro 7 Pavias 2 9 CV 203 0 CV 20 CV 2 AP Almassora Caudiel Matet Suera Tales 3 Platja Ben Afeli Gaibiel 3 Betxi Vila-real CV 2 El Grau d'Almassora Toras CV 236 Veo Peña Aragonesas Viver Novaliches CV 222 Rios de Abajo Jérica Artana Abejuela 5 CV 22 Borriana / Burriana CV 21 0 3 Teresa Jérica Almedijar Ain CV 18 El Grau de Borriana Navajas CV 20 Eslida N 340 Altura La Vilavella Altura Nules CV 245 Segorbe Chóvar Alfondeguilla CV 23 La Cova Santa Geldo CV 230 Andilla A 23 Platja de Nules 5 5 Soneja Azuébar CV 24 La Vall Moncofa Oset Sot de Ferrer Platja de Moncofa CV 345 Picaio Redo Alcubas CV 25 Algar de Palància La Llosa 1 N 225 Platja de Xilxes CV 34 Gátova CV 10 CV 245 Quart de les Valls Platja de Casa Blanca llano 0 Caste Marines Villar del CV 31 Arzobispo CV 338 Albalat dels Platja de Corint Rebalsadors Tarongers Olocau 0 Barraix Casinos Sagunt / Sagunto Marines Serra Segart Gilet Embalse de Bodega Vanacloig Sant Gerard El Port de
    [Show full text]
  • Lista De Municipios De La Provincia De Valencia
    Lista de municipios de la provincia de Valencia: Nombre en Población Nombre en Español Denominación oficial Valenciano (2007) Ademuz Ademús Ademuz 1.463 Ador Ador Ador 1.346 Adzaneta de Albaida Atzeneta d'Albaida Atzeneta d'Albaida 1.285 Agullent Agullent Agullent 2.364 Alacuás Alaquàs Alaquàs 30.177 Albaida Albaida Albaida 6.269 Albal Albal Albal 14.840 Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera 3.429 Albalat de Taronchers Albalat dels Tarongers Albalat dels Tarongers 1.070 Albalat dels Sorells Albalat dels Sorells Albalat dels Sorells 3.708 Alberique Alberic Alberic 10.330 Alborache Alboraig Alborache 1.038 Alboraya Alboraia Alboraya 21.582 Albuixech Albuixec Albuixech 3.646 Alcácer Alcàsser Alcácer 8.716 Alcántara de Júcar Alcàntera de Xúquer Alcàntera de Xúquer 1.397 Alcira Alzira Alzira 43.038 Alcublas Les Alcubles Alcublas 829 Alcudia de Carlet L'Alcúdia L'Alcúdia 11.105 Alcudia de Crespíns L'Alcúdia de Crespìns L'Alcúdia de Crespìns 5.318 Aldaya Aldaia Aldaia 28.138 Alfafar Alfafar Alfafar 20.321 Alfahuir Alfauir Alfauir 437 Alfara de Algimia Alfara d'Algimia Alfara de Algimia 515 Alfara del Patriarca Alfara del Patriarca Alfara del Patriarca 2.858 Alfarp Alfarb Alfarp 1.423 Alfarrasí Alfarrassí Alfarrasí 1.297 Algar de Palancia Algar Algar de Palancia 542 Algemesí Algemesí Algemesí 27.272 Algimia de Alfara Algimia de la Baronia Algimia de Alfara 1.039 Alginet Alginet Alginet 12.605 Almácera Almàssera Almàssera 6.928 Almiserat Almiserà Almiserà 291 Almoines Almoines Almoines 2.086 Almusafes Almussafes Almussafes
    [Show full text]
  • Charlas Interfaz 2019 ]
    Charlas interfaz 2019 Provincia Comarca Charla Municipio Asistentes Alicante El Baix Segura Urb. Las Colinas Golf y Country Club Orihuela 0 Alicante El Baix Segura Urb. Pinar de Campoverde Pilar de la Horadada 13 Alicante El Baix Segura Casco urbano San Miguel de Salinas 5 Alicante El Comtat Urb. El Gormaig Cocentaina 27 Alicante La Marina Alta Casco urbano Benissa 2 Alicante La Marina Alta Urb. El Collado y otras Llíber 42 Alicante La Marina Alta Casco urbano Orba 23 Alicante La Marina Alta Casco urbano Parcent 37 Alicante La Marina Alta Casco urbano Xàbia 19 Alicante La Marina Baixa Urb. Bella Orxeta Orxeta 0 Alicante L'Alcoià Urb. Barbadello Gelat Alcoi 50 Alicante L'Alcoià Casco urbano Banyeres de Mariola 28 Alicante L'Alcoià Casco urbano Onil 13 Alicante L'Alcoià Casco urbano Tibi 6 Alicante L'Alt Vinalopó Casco urbano Biar 44 Castellón La Plana Alta Urb. Montornés, la parreta y Les Palmes Benicàssim 15 Castellón La Plana Alta Urb. Benadressa, Monte Cristina y El Tomillar Borriol 19 Castellón La Plana Alta Urb. Les Galeres Castelló de la Plana 15 Castellón La Plana Alta Urb. Montepobla y Marmudella Pobla de Tornesa 3 Castellón La Plana Baixa Urb. Zorear Artana 20 Castellón La Plana Baixa Urb. Montserrat y Penyanegra Betxí 5 Valencia El Camp de Morvedre Casco urbano Albalat dels Tarongers 7 Valencia El Camp de Morvedre Casco urbano (Urb. Montes de Palància) Algar del Palància 11 Valencia El Camp de Morvedre Casco urbano Estivella 11 Valencia El Camp de Morvedre Urb. Tochar Torres Torres 25 Valencia La Costera Casco urbano El Genovés 3 Valencia La Costera Urb.
    [Show full text]
  • Toponimia Sucronense En Valencia
    TOPONIMIA SUCRONENSE EN VALENCIA Joan Carles Membrado Tena Departament de Geografia Universitat de València [email protected] Toponimia sucronense en Valencia (Resumen) Tras abandonar la Mancha el Júcar entra en el País Valenciano y a partir de su confluencia con el Cabriel, discurre primero encajado entre gargantas y luego sobre el llano aluvial de la Ribera, donde se le llama Xúquer. A ambos lados del río encontramos una toponimia –muchas veces poco transparente– que deriva de las características físicas de este río, de la protección ante sus avenidas, o de la vigilancia de los pasos o los caminos que lo atraviesan. Así pues, no sólo se trata de hidrónimos, sino también de odónimos, orónimos y toponimia de carácter defensivo. La metodología que hemos seguido parte del Nomenclàtor Toponímic de la Comunitat Valenciana, que cuenta con más de 100.000 topónimos en su base de datos, recogidos a partir de encuestas muncipales, y que es fruto de la colaboración entre el Institut Cartogràfic Valencià y la Acadèmia Valenciana de la Llengua. La conclusión es que el contenido semántico de muchos topónimos valencianos –ininteligibles hoy en día para los habitantes de los lugares a que hacen referencia– deriva de rasgos geográficos e históricos relacionados con el río Júcar/Xúquer. Palabras clave: toponimia, Júcar/Xúquer, Valencia, origen histórico-lingüístico, contenido semántico Place Names along the Júcar/Xúquer River in the Land of València The river Júcar enters the land of València coming from the region of La Mancha. From its confluence with its main tributary, the Cabriel, downstream, it is at first entrenched in narrow gorges and then it flows across the floodplain of La Ribera, where it is called Xúquer.
    [Show full text]