Revista El Pensionista Nº 36

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Revista El Pensionista Nº 36 36 FEDERACIÓN PROVINCIAL DE ASOCIACIONES DEMOCRÁTICAS DE PENSIONISTAS Y JUBILADOS DE LA UDP DE VALENCIA Nº 36 - Año 2016 - 2º trimestre - Abril - Mayo - Junio La UDP celebra su 40 aniversario. El perfil del mayor maltratado es el de una persona Durante el año vamos a realizar diferentes de edad muy avanzada que vive en soledad y sufre actividades conmemorando esta efeméride una dependencia que le hace estar al cuidado de alguien. el pensionista 2 DELEGADOS COMARCALES JUNTA DIRECTIVA La Federación Provincial UDP de Va- Ademuz D. JOSÉ SANCHIS MOLINA. lencia, es una organización solidaria, Francisco León Eslava PRESIDENTE Camp de Morvedre pluralista, no confesional e indepen- D. SALVADOR MARIN BLASCO. Carmen Moreno Bonet diente de cualquier otra entidad pú- VICEPRESIDENTE Camp de Turia blica o privada, partidos políticos, D. LUÍS PERALES FERRANDO. Vicente Durá Ibáñez centrales, sindicales, organizaciones SECRETARIO Canal de Navarrés de carácter religioso y demás organi- D. VICENTE ESTEVE GINER. Ismael Camps García zaciones de cualquier índole. VICESECRETARIO Capital D. HELIODORO FARGA ALMODOVAR. Esteban Martínez López Uno de sus fines principales es repre- TESORERO Horta 2 sentar, defender y promover la me- D. RICARDO LOPEZ-AMOR SALELLES. José Barreña Nielfa jora de las condiciones de vida del VOCAL CONTADOR Horta Nord colectivo de las personas mayores y Consuelo Peris Catala DÑA. MARÍA ISABEL TARIN PEREZ de los jubilados y pensionistas, ante Horta Sud 1 VOCAL ADJUNTA A PRESIDENCIA la sociedad y las instituciones públi- Diego Alcázar Hernández COORDINADORA PROVINCIAL DEL La Costera cas o privadas, así como promover y VOLUNTARIADO. Ángel Blasco Blasco proteger los legítimos intereses eco- D. FRANCISCO ESTEVEZ FUENTES. La Safor nómicos, sociales, culturales, de ocio VOCAL ADJUNTO A PRESIDENCIA Enrique Marco Jordá y tiempo libre de las personas mayo- DÑA. ROSA CODINA NADAL. La Valldigna res, de los jubilados y pensionistas. VOCAL Antonio Simó Boluda D. EMILIO ESPARZA NICOLAS. Los Serranos NOTA DE LA REDACCIÓN VOCAL José Llovera Ródenas La redacción no se hace responsable D. JOAQUÍN CALATAYUD PIERA. Plana de Requena de las opiniones de sus colaboradores. VOCAL Pablo Laureda García. Plana de Utiel Ricardo Trujillo Iranzo. C/ Convento Santa Clara, 12-4º-9ª Ribera Alta 1 46002 Valencia Sergio Tormos Ferrer [email protected] Ribera Baixa [email protected] Emilio Esparza Nicolás [email protected] Vall d’Albaida [email protected] Jesús Morant Signes www.valenciaudp.org Valle de Ayora Depósito legal: 947143 Basilio Blanco Piqueras TEL. 96 352 15 19 SUBVENCIONADA POR: HORARIOS DE ATENCIÓN AL PÚBLICO EN LA FEDERACIÓN UDP VALENCIA De lunes a viernes de 9:00 a 14:00 h. Recordamos que todos los horarios serán bajo cita previa D. José Sanchis Molina Doña María Isabel Tarín Pérez D. Salvador Marin Blasco Asesoría Jurídica (Martes y jueves de 11:30 a 13:30 h.) D. Luís Perales Ferrando Administración (de lunes a viernes de 9:00 a 14:00 h.) D. Vicente Esteve Giner Doña Marisol Conejero (Coordinadora de Eventos) Envía tus comentarios y/o sugerencias: [email protected] 3 el pensionista vells anhels que han quedat aparcats cia social, una acció que ja ha beneficiat en el passat. La gran tasca que realitzen a centenars de milers de pensionistes diàriament milers i milers de voluntaris amb ingressos baixos. a les diverses organitzacions no gover- Els pensionistes valencians cobren en namentals i l’enorme esforç que des- conjunt unes quantitats molt inferiors pleguen en àmbits com l’atenció als a les de la mitjana espanyola, i les po- més desfavorits, a la cultura o al medi lítiques que s’havien seguit propiciant ambient són ben coneguts per tots. l’ocupació amb baixos salaris, la sub- Devem molt als jubilats i pensionistes contractació irregular, o la carència que no han volgut romandre inactius, i d’accions contra l’economia oculta volem que el deute que tenim amb ells que no paga impostos ni cotitzacions siga encara més gran. Volem que con- agreujaven encara més un problema tinuen apostant cada dia per una vida que és crònic a la nostra societat i que plenament activa, que facen sentir la ha de trobar una resposta contundent. seua veu amb força, que s’impliquen en Estem lluitant per revertir aquestes po- les grans qüestions que la nostra socie- lítiques i per posar en marxa altres ac- tat té plantejades i que aporten la seua tuacions relatives als àmbits que més Ximo Puig saviesa, el seu equilibri personal, la seua influència tenen en la vida de les per- President de la Generalitat Valenciana autoritat moral i tot aquell gran cúmul sones, i ho estem fent des del diàleg i la d’actius i de valors que han atresorat al col•laboració amb les associacions que llarg de les seues vides. representen als diferents col•lectius, Les persones grans constitueixen un amb tots aquells que defensen els in- Saluda del President part molt important de la nostra socie- teressos de la gent i que volen que la per a la revista de la tat, i també han patit, com tots, els efec- seua veu siga escoltada. tes d’una crisi llarga i cruel, d’un temps La Unió Democràtica de Pensionistes Federació UDP on s’han posat de manifest les debilitats ha treballat durant anys per resoldre els a societat que volem no deixa del nostre sistema econòmic i on els problemes d’una part molt important ningú al marge. És oberta, diversa, problemes s’han fet visibles a tots els de la nostra societat. Ha enviat a tots un Lplural i acollidora. Vol que cada per- nivells. Aquests anys tan difícils ens han missatge molt clar reivindicant el paper sona puga seguir el seu propi camí de ensenyat el valor de viure en una socie- de la gent gran, d’aquells que volen manera lliure, i també que puga ajudar tat solidària, amb mecanismes potents seguir de manera activa treballant en als altres a fer el seu camí. Tots som part per salvaguardar les necessitats vitals de qualsevol àmbit, dels que no cauen en activa i tots estem obligats a participar les persones, amb uns serveis sanitaris, el conformisme. És molt important ara, en ella, a aportar les nostres capacitats, educatius i d’atenció social de qualitat quan estem configurant una nova eta- la nostra experiència i la nostra volun- i al servei de tots, sense exclusions. Ens pa política, que veus com les de la UDP tat de contribuir al progrés general. Les han ensenyat també a lluitar per man- puguen sentir-se de manera nítida, que persones grans han fet molt al llarg de tenir el nostre estat del benestar contra expressen les opinions de milers de per- la seua vida en àmbits molt distints, en tots els atacs i agressions, a defensar allò sones de manera clara. el món del treball, en el si de les famílies que tant va costar aconseguir. Vull agrair a la revista EL PENSIONISTA de o en qualsevol entitat de les que donen Des de la Generalitat estem treballant la Federació Provincial d’Associacions forma al nostre entramat social. I no vo- per recuperar el temps perdut i avançar Democràtiques de Pensionistes i Jubi- lem que deixen de realitzar les seues cap a noves metes en aquest camí. lats de la UDP de València l’oportunitat aportacions. Els volem actius i lluitadors, Algunes mostres d’aquest canvi de di- de fer arribar als seus lectors la meua capaços de posar en marxa noves ini- recció ja són plenament visibles, com la salutació més afectuosa, com també ciatives i compromesos amb tots els derogació des de l’1 de gener de 2016 la meua disposició a treballar conjun- moviments que tracten d’aconseguir del copago que devia ser efectuat pels tament amb ells i amb les entitats i un món millor per tots. pensionistes. Mesures com aquesta col•lectius de la nostra terra per impul- La jubilació no és un punt i final, tot el suposen un gran esforç pressupostari, sar noves iniciatives que siguen positi- contrari. És un gran punt de partida per però són també la mostra de la decidi- ves per tots i que reivindiquen el pes i el a nous reptes personals, per a projectes da voluntat d’impuls a noves polítiques valor de cada una de les persones que que poden prendre cos i per fer realitat públiques en àmbits d’enorme incidèn- integren la societat que compartim. 5 el pensionista Soledad a soledad es uno de los grandes nuestros mayores tengan siempre enemigos en la tercera edad. Se ese respaldo emocional tan necesa- Ltrata de un tema preocupante, rio. Programas como el Voluntariado sin duda, ya que la calidad de vida no implican que cientos de jubilados y solo significa mantener un buen es- pensionistas encuentran una persona tado físico, sino también una buena que les acompaña, que les da conver- salud mental y emocional. sación y que, en definitiva, les aporta Por desgracia, la amargura y la triste- esa compañía que todos necesita- José Sanchís za roban las ganas de vivir a muchos mos. de nuestros mayores que se sienten Además, desde nuestra organización Presidente Provincial solos. En este sentido, conviene tener y desde cada una de las más de 200 de la UDP de Valencia en cuenta que la sociedad en la que asociaciones se organizan numerosas vivimos y el modelo de familia que eventos: actividades deportivas, bai- impera estos últimos tiempos han les, cenas, juegos y un largo etcétera dado un giro importante en las últi- para que nuestros mayores salgan y mas décadas. se diviertan. Conviene hacer autocrítica tanto A pesar de ello debemos reconocer de forma individual como colectiva. que un factor importantísimo para lu- Gracias a la prosperidad económica char contra la soledad es el que nace y social hemos conseguido alcanzar de la propia persona.
Recommended publications
  • Phj09 Masas De Agua Subterránea Unidades
    PHJ09 UMNAISDAASD EDSE HAIGDURAO GSEUOBLTÓERGRICÁANSEA CUENCA DEL (Fredes ( (Lidón Rillo Cañada ( CATALUÑA R ( Vellida 08 Río bla EBRO Ballestar E.de . Visiedo Fuentes ( ( ( ( Ulldecona Argente de Calientes Puebla de l ( a Benifasar ( Galve La Sènia ( ( Río Camañas Rosell ( ( C (Ulldecona Perales del Alfambra (Vallibona San Rafel e H del Río n o Camarillas( ia z R B o ío c o. ( Aguilar del ( Orrios Alfambra 09Va ( Canet lo Roig llv Alcanar( . iq CUENCA o u A e Traiguera c g ra ( Ababuj ( COMUNIDAD VALENCIANA ( B Escorihuela u Pozondón Alfambra ( ( ( (Chert a S ( o Jorcas ( e ARAGÓN c r La Jana San Jorge v DEL e Ol ol . S iv la de R a b El Pobo( ío C ( R Allepuz er M ( v (Catí Sant Mateu era Vinaròs ( on ( Cálig ( TAJO t Peralejos( ío B e R ( Monterde de r l d a a ( Cervera Albarracín e r Monteagudo n b c Ares del del Maestre ( del Castillo o m Cuevas Maestre 10 ( ( a ( 01 lf ( Villafranca ( Benicarló Noguera Labradas Cedrillas ( ( Salsadella A ( Gúdar Tírig Torres de del Cid Tramacastilla ( Albarracín (Griegos ( R lá ( Gea de Albarracín (Corbalán a ( ( ío c Villar del o ( Santa Magdalena l ío Albarracín í Valdelinares Vilar A ( Peñíscola Cobo R R Benasal ( G de Canes de Pulpis ( ( u ( Alcala de (Albocácer 07 a ( as da la Selva ( Guadalaviar Calomarde Frí ( lav ( o ( ia á Mosqueruela í . Royuela r l R a El Castellar R a Culla( l M . í b o a c o E. Arquillo l ( R n A ( y Frías de o A de S.
    [Show full text]
  • MANUEL | Toponímia Dels Pobles Valencians
    MANUEL L A R IBERA A LTA AJUNTAMENT DE MANUEL ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D’ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Gonçal Benavent Carbonell Facund Blasco Martínez Pau Martínez Gómez GRAFISME Esperança Martínez Molina © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Manuel, 219 Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manuel ISBN: 978-84-482-6226-6 Depòsit legal: V-851-2018 Impressió: www.avl.gva.es MANUEL El municipi de Manuel se situa en la part sud de la comarca de la Ribera Alta. El terme municipal, amb una extensió de sis quilòmetres quadrats, limita al nord amb Sant Joanet; a l’oest, amb Senyera i Vilanova de Castelló; a l’est, amb l’Ènova i la Pobla Llarga, i al sud, amb Xàtiva. L’any 2017 Manuel té 2.448 habitants. El 82 % de la població parla valencià i el 100 % afirma que l’entén, segons les dades del Cens de Població i Vivendes de l’any 2011. El riu d’Albaida travessa el terme de Manuel cap a la ribera del Xúquer, del qual és afluent. La part nord del terme és plana i d’horta, constituïda bàsicament per tarongers. En el sud, estenent-se cap a l’est fins a l’Ènova i Barxeta, es troba la serra de Valiente, amb una gran diversitat de plantes aromàtiques.
    [Show full text]
  • El Regadío Tradicional De La Ribera Alta Del Xúquer Capítulo 1
    II EL REGADÍO TRADICIONAL DE LA RIBERA ALTA DEL XÚQUER CAPÍTULO 1 EL REGADÍO EN LA RIBERA ALTA DEL Como singularidad estructural, el Xúquer no ocupa el punto más bajo de su valle, de este sector del gran llano de inundación que es XÚQUER. EL MARGEN DERECHO la Ribera, sino que igual que hemos visto en la Ribera Baixa discurre a mayor altitud que las tierras inmediatas. Ello se debe a la mayor Antonio Furió Diego sedimentación de materiales en el propio cauce del río o en sus márge- Luis Pablo Martínez nes que en las tierras inundables, ya que son más frecuentes los momentos en que el río va lleno que los momentos en que se desborda. El llano de Departament d'Història Medieval inundación adquiere así una forma convexa en la que el Xúquer ocupa la Universitat de València parte más alta y el barranco de Barxeta, que discurre en buena medida en paralelo hasta converger con él, la más honda. En dos de los cortes Dos ríos, un barranco y una calzada transversales practicados por Vicent Ferrer, la superficie baja de los 24 La Ribera del Xúquer, lo hemos dicho ya en otro capítulo de m y 27 m sobre el nivel del mar, al lado del río, a los 19 y 20, respectivamente, este mismo libro, es a la vez una y diversa. Una unidad física, determinada junto al barranco. Es en esta superficie convexa, entre el Xúquer y el por el relieve y la hidrografía, y una unidad humana, conformada por Barxeta, con una pendiente de entre cinco y siete metros, donde se ha siglos de historia compartida.
    [Show full text]
  • Detecció De Mosquit Tigre (Aedes Albopictus) a La Comunitat Valenciana Laboratorio De Entomología Y Control De Plagas
    Detecció de mosquit tigre (Aedes albopictus) a la Comunitat Valenciana Laboratorio de Entomología y Control de Plagas Zorita del Maestrazgo Palanques Herbés La Pobla de Benifassà Villores Castell de Cabres Forcall Olocau del Rey Todolella Rossell Vallibona San Rafael del Río La Mata de Morella Morella Cinctorres Canet lo Roig µ Traiguera Sant Jordi Portell de Morella Xert Vinaròs La Jana Castellfort Catí Càlig Sant Mateu Benicarló Ares del Maestrat Cervera del Maestre Tírig Villafranca del Cid La Salzadella Benasal Santa Magdalena de Pulpis Albocàsser Peñíscola Vilar de Canes Les Coves de Vinromà La Torre d'En Besora la Serratella Culla Vistabella del Maestrazgo Alcalà de Xivert Benafigos La Torre d'en Doménec Sierra Engarcerán Vilanova d'Alcolea Xodos Atzeneta del Maestrat Torreblanca Villahermosa del Río Benlloch Vall d'Alba Les Useres Cortes de Arenoso Cabanes Lucena del Cid Castillo de Villamalefa Zucaina Figueroles Costur Vilafamés La Pobla Tornesa Puebla de Arenoso Oropesa del Mar Castielfabib Ludiente Torrebaja Arañuel Sant Joan de Moró L'Alcora Montanejos Argelita Benicàssim Borriol Ademuz Villanueva de ViverFuente la Reina Cirat TorrechivaToga Puebla de San Miguel Vallanca Vallat Ribesalbes Casas Altas Montán Fuentes de Ayódar Espadilla Fanzara Pina de Montalgrao Castellón de la Plana Casas Bajas Torralba del Pinar Barracas Higueras Ayódar Caudiel Onda Benafer Pavías Villamalur Sueras El Toro Almassora Matet Tales Vila-real Viver Gaibiel Betxí Torás Alcudia de Veo Aras de los Olmos Algimia de Almonacid Vall de Almonacid Artana
    [Show full text]
  • LA RIBERA ALTA.Indd
    ESTUDIOS COMARCALES DE LA PROVINCIA DE VALENCIA ESTUDIS COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA Dirección y Coordinación Técnica/ Autoría/Autoria Direcció i coordinació tècnica Josep Banyuls Juan Antonio Pascual Jorge Hermosilla Pla Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Joan Carles Membrado-Tena Emilio Barba José Manuel Pastor Càtedra ESTEVAL Institut Cavanilles de Biodiversitat Departament d’Anàlisi Econòmica i Biologia Evolutiva Juan Piqueras Equipo técnico / Equip tècnic: ESTEPA Ernest Cano Departament de Geografia Departament d’Economia Aplicada Cartografía / Cartografia: Josep Vicent Pitxer José Vicente Aparicio Joaquín Farinós Departament d’Economia Aplicada Departament de Geografia Ghaleb Fansa Agustín Rovira Estadística / Estadística: Juan Ramón Gallego Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada i Investigació de Mercats Miguel Antequera Jose Vicente Aparicio Irene Gil Amat Sánchez Departament de Comercialització Departament d’Economia Aplicada Ghaleb Fansa i Investigació de Mercats Sandra Mayordomo Javier Serrano Andrés Gomis Departament de Geografia Colaboración técnica / Col·laboració tècnica Col·laborador Carles Simó Carme Piqueras Emilio Iranzo Departament de Sociologia i Antropologia Social Departament de Geografia Ángel Soler Diseño y Maquetación / Disseny i Maquetació José Luis Jiménez Departament d’Estructura Econòmica Begoña Broseta Departament de Prehistòria, Arqueologia Alícia Villar i Historia Antiga Departament de Sociologia i Antropologia Social Traducción / Traducció Isidre
    [Show full text]
  • Administración Del Marquesado De Llombai Tras La "Nueva Planta"
    REVISTA DE HISTORIA MODERNA N.s 12 (1993) (pp. 185/206) ADMINISTRACIÓN DEL MARQUESADO DE LLOMBAI TRAS LA "NUEVA PLANTA" Elia GOZÁLBEZ ESTEVE Universidad de Alicante Con este artículo, pretendemos, en primer lugar, hacer un escueto comentario sobre la administración territorial y local de un señorío valenciano - el marquesado de Llombai - antes y después de la expulsión de moriscos. Y en segundo lugar ana­ lizar con mayor detenimiento el gobierno del mismo a partir de la pérdida del dere­ cho foral valenciano. Aunque basado en un caso particular, la organización y desarrollo de los muni­ cipios que integran el marquesado puede ser representativo del ámbito valenciano, a pesar de la variedad respecto al número de oficios, cargos municipales y el modo de acceder a ellos. El marquesado de Llombai se halla situado en la Ribera Alta, al suroeste de la actual provincia de Valencia, dentro del antiguo "Valí deis Alcalans". Los cuatro pueblos que llegaron a formar la "foya" y baronía de Llombai -Catadau, Alfarb, Llombai y Alédua- tuvieron su origen en el reparto que, de las tierras conquistadas, hizo don Jaime I entre sus caballeros (1). En una muy breve síntesis cabe mencionar que, a través de sucesivas donacio­ nes, herencias y ventas, los cuatro lugares fueron unificados jurisdiccionalmente con don Aymerich de Centelles a finales del siglo XIV (1391), y territorialmente un siglo después (alrededor de 1490), con don Juan de Borja, que los anexionó a la casa ducal de Gandía, con los cambios y alternativas administrativas que este hecho supuso. Llombai contaba con dos comunidades distintas -cristianos y mudejares- que se reflejaba en una organización local separada para unos y otros.
    [Show full text]
  • C Olec Ción Senderismo Por La C Omunita T V Alenciana
    12.qxp_Maquetación 1 12/11/15 8:40 Página 1 PR-CV 131.6 / RUTA DEL BOHILGUES Número del sendero: Distancia en Kilómetros: Cartografía: PR-CV 131.6. 5,2 kilómetros. IGN (Escala 1:25.000): 612-IV Ademuz. Promotor del sendero: Horario total de la ruta: Espacio natural en el sendero: ADIRA. (Asociación para el Desarrollo 1 hora y 30 minutos. microrreserva de flora del Bohilgues. Integral del Rincón de Ademuz). Nivel de dificultad: Época del año recomendable: Punto de partida: bajo. primavera y otoño. Ademuz. Población y comarca de referencia: Fuentes en la ruta: Punto de llegada: Ademuz-Rincón de Ademuz. Fuente del tío Juan Manzano. Vallanca. Tipología: lineal. Fuente Vieja. Coordenadas UTM: Tipo de sendero: PR. 30 S 646.145 4.435.855 Altura mínima: 720 metros. 30 S 642.053 4.446.251 Altura máxima: 945 metros. COLECCIÓN SENDERISMO POR LA COMUNITAT VALENCIANA SENDERISMO COLECCIÓN POR LA COMUNITAT 12.qxp_Maquetación 1 12/11/15 8:40 Página 2 El paisaje del sendero diferencia entre los veranos calurosos y secos y los duros inviernos. Está recorrida de norte a sur por el Introducción en los aspectos paisajísticos, río Turia formando un valle central, con una amplia y comarcales, geografía. fértil vega rodeada de la sierra de Javalambre y de la El Rincón de Ademuz es una comarca valenciana serranía de Albarracín. situada entre las provincias de Teruel y Cuenca. Posee El río Bohilgues, por donde discurre esta excursión, un clima casi continental, con una marcada nace en la Vega, en el término municipal de Vallanca y se une al río Turia a los pocos kilómetros en Ademuz.
    [Show full text]
  • Catálogo De Plantas Vasculares Del Rincón De Ademuz (Valencia)
    CATÁLOGO DE PLANTAS VASCULARES DEL RINCÓN DE ADEMUZ (VALENCIA) Gonzalo Mateo Sanz Profesor Titular de Botánica Departamento de Biología Vegetal Facultad de Ciencias Biológicas Universidad de Valencia JARDÍN BOTÁNICO DE VALENCIA Valencia 1997 Catálogo de Plantas Vasculares del Rincón de Ademuz Universitat de Valencia Edita: Jardín Botánico de Valencia. Autor: Gonzalo Mateo Sanz Depósito Legal: V-3032-1997 Imprime: GOMEZ COLL, S.L. - Dr. Moliner, 40 - Burjassot (Valencia) PRÓLOGO El Jardi Botánic de la Universitat de nas albares (Juniperetum hemisphaerico Valencia aborda la publicación de su thuriferae) y los pinares albares con sa­ segunda monografia y lo hace con un bina rastrera de la cumbre del Calderón estudio sobre la flora del Rincón de. Ade­ (Junípero sabinae-Pinetum sylvestrís), en muz. Este estudio es un catálogo de la su estado natural, apenas tocadas por el flora de un territorio importante por su hombre con majestuosos ejemplares de riqueza y variedad naturales. Pinus sylvestris var. iberíca, hacen de El Rincón de Ademuz representa un estas formaciones unas de las mejores de territorio único, pero desgraciadamente las montaftas maestracenses, dándole una olvidado de los valencianos, aunque en fuerza especial al territorio y una gran nuestra opinión debería de ser un territo­ majestuosidad a sus paisajes que se com-· rio de atención preferente para los valen­ plementan con los carrascales (Querce­ cianos, y más aún para los responsables tum rotundifoliae) y los cultivos de se­ políticos de la Comunidad. cano tradicionales de almendros y olivos, Recóndito y apartado, representa el además de frutales, que ponen en evi­ extremo meridional de la larga fosa dencia el esfuerzo de los hombres de NNE-SSW del Sistema Ibérico, formado Ademuz para sacar rendimiento a tierras por un conjunto de grandes moles, entre tan bellas, pero a la vez tan dwas.
    [Show full text]
  • Contratos Registrados Por Municipios (PDF)
    Contratos por Género Enero del 2018 ALICANTE Municipios Hombre Mujer Total Contratos 03-001 - ADSUBIA 9 2 11 03-002 - AGOST 83 38 121 03-003 - AGRES 1 5 6 03-004 - AIGÜES 5 2 7 03-005 - ALBATERA 210 68 278 03-006 - ALCALALI 4 4 8 03-007 - ALCOCER DE PLANES 2 2 4 03-008 - ALCOLEJA 9 6 15 03-009 - ALCOY/ALCOI 713 582 1,295 03-010 - ALFAFARA 7 2 9 03-011 - ALFAS DEL PI, L' 191 137 328 03-012 - ALGORFA 44 10 54 03-013 - ALGUEÑA 12 19 31 03-014 - ALICANTE/ALACANT 6,045 5,378 11,423 03-015 - ALMORADI 203 146 349 03-016 - ALMUDAINA 0 1 1 03-017 - ALQUERIA D'ASNAR, L' 7 4 11 03-018 - ALTEA 229 137 366 03-019 - ASPE 258 136 394 03-021 - BANYERES DE MARIOLA 92 87 179 03-023 - BENEIXAMA 56 21 77 03-024 - BENEJUZAR 167 111 278 03-025 - BENFERRI 3 2 5 03-026 - BENIARBEIG 7 6 13 03-027 - BENIARDA 0 2 2 03-028 - BENIARRES 7 10 17 03-029 - BENIGEMBLA 13 0 13 03-030 - BENIDOLEIG 17 6 23 03-031 - BENIDORM 2,023 1,811 3,834 03-033 - BENIFATO 1 0 1 03-034 - BENIJOFAR 32 8 40 03-035 - BENILLOBA 9 2 11 03-036 - BENILLUP 1 1 2 Feb 4, 2018 Página 1 de 17 Contratos por Género Enero del 2018 ALICANTE Municipios Hombre Mujer Total Contratos 03-037 - BENIMANTELL 6 1 7 03-038 - BENIMARFULL 7 4 11 03-039 - BENIMASSOT 6 0 6 03-040 - BENIMELI 2 3 5 03-041 - BENISSA 75 41 116 03-042 - BENITACHELL/POBLE NOU DE BENIT 29 14 43 03-043 - BIAR 104 112 216 03-044 - BIGASTRO 125 143 268 03-045 - BOLULLA 2 0 2 03-046 - BUSOT 0 2 2 03-047 - CALP 343 283 626 03-048 - CALLOSA D'EN SARRIA 94 28 122 03-049 - CALLOSA DE SEGURA 160 138 298 03-050 - CAMPELLO, EL 159 162 321 03-051 -
    [Show full text]
  • ALFARB | Toponímia Dels Pobles Valencians
    OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS ALFARB LRA IBERA A LTA ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL I TEXT Ernest Anyó i Sanz DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Alfarb, 116 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] ISBN: 978-84-482-4814-7 Depòsit legal: Impressió: Graphic 3 www.avl.gva.es ALFARB Alfarb és un municipi de la Ribera Alta, que té 1.369 habitants, el gentilici dels quals ésalfarbins . Es troba enclavat en la vall dels Alcalans, subcomarca natural que engloba els pobles riberencs del riu Magre des de Montserrat fins a Carlet. El nucli de població forma quasi una conurbació amb Catadau i Llombai i tots tres conformen la Mancomunitat del Marquesat. El poble s'assenta sobre un alteró al marge dret del riu Magre; les cases penjades de la mateixa riba del riu configuren una singular vista des del pont. Les terres pròximes al riu Magre són les hortes tradicionals; les partides de l'Ondara, el Regaixo, el Bany i l'Alquible, a la dreta del riu, són regades per la séquia Mare; i les partides de l'Escondella, la Riera, el Realet, la Foieta, la Cova i el Juncar, a l'esquerra del riu, són regades per la séquia d'Alèdua. A mesura que ens allunyem del riu Magre, resseguint la carretera de Benifaió –o de l'Almaguer–, el terreny es torna cada vegada més muntanyenc; les planes alternen amb xicotetes elevacions, que poques vegades superen els 200 m d'altura.
    [Show full text]
  • CÀRCER LRA IBERA a LTA Càrcer
    OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS CÀRCER LRA IBERA A LTA Càrcer AJUNTAMENT DE CÀRCER ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Lingüisticotècnics RECULL I TEXT Dionís Seguí Penadés DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomás Lull © Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímiadels Pobles Valencians Càrcer, 169 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.:96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Càrcer ISBN: 978-84-482-5820-7 Depòsit legal: V-864-2013 Impressió: www.avl.gva.es CÀRCER El municipi de Càrcer està situat al sud de la comarca de la Ribera Alta, enclavat en una vall rica per la fertilitat de les seues terres, que el riu de Sellent i el riu Xúquer banyen i reguen a través de la séquia d’Escalona i la séquia de Carcaixent, entre altres. El municipi, de 2.081 habitants, està situat a 33 m d’altitud. El terme municipal té una extensió de 7,6 km2; limita al nord amb Gavarda; a l’est, amb Alcàntera de Xúquer; al sud, amb Xàtiva i Sellent, i a l’oest, amb Cotes i Antella. El topònim Càrcer prové del llatí CARCER, -ERIS ‘presó’, que prengué figuradament el sentit de ‘vall encaixonada’, motivat per la situació geogràfica de la vall, anomenada vall de Càrcer o vall Farta, envoltada per les muntanyes de Gavarda i d’Antella, el Montot i el Realenc. L’origen del municipi és musulmà, i va arribar a ocupar una gran extensió, per la zona on se situen actualment les partides del Racó, la Senyoria, el Socà i el Ravalet.
    [Show full text]
  • Ressenya De La Resolució D'11 De Març De 2003, Del
    DOGV - Núm. 4.490 30 04 2003 12027 d) CONCESSIONS ADMINISTRATIVES d) CONCESIONES ADMINISTRATIVAS Conselleria d’Obres Públiques, Conselleria de Obras Públicas, Urbanisme i Transports Urbanismo y Transportes Ressenya de la Resolució d’11 de març de 2003, del conseller Reseña de la Resolución de 11 de marzo de 2003, del conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, per la qual es fa de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, por la que se hace pública l’aprovació de substitució de la concessió del servici de pública la aprobación de sustitución de la concesión del servicio de transport públic regular permanent i d’ús general de viatgers per transporte público regular permanente y de uso general de viajeros carretera entre València i Sedaví (CVV-253). [2003/M4576] por carretera entre Valencia y Sedaví (CVV-253). [2003/M4576] El conseller d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports, amb El conseller de Obras Públicas, Urbanismo y Transportes, con data 11 de març de 2003, ha resolt aprovar la substitució de la con- fecha 11 de marzo de 2003, ha resuelto aprobar la sustitución de la cessió inicial del servici de transport públic regular permanent i concesión inicial del servicio de transporte público regular perma- d’ús general de viatgers per carretera, València – el Forn d’Alcedo nente y de uso general de viajeros por carretera, Valencia – Horno - Sedaví (V-0463) per la nova concessió entre València i Sedaví Alcedo – Sedaví (V-0463) por la nueva concesión entre Valencia y (CVV-253) a favor d’Autocares Herca, SL, d’acord amb les modi-
    [Show full text]