2ª Caminada a Les Cabanes De Volta
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
B E L L T A L L NUM 99 PRIMAVERA 2015. Edita: Associació de Veïns i Amics Belltall. Coordinador: Pep Lloses/ Albert Manasanch Si voleu fer arribar les vostres col·laboracions, adreceu-les a: Revista BELLTALL. Plaça de l’Església 4. 43413 Belltall Correu electrònic: [email protected] Preu 0.6 € www.belltall.net Publicació trimestral de l’Associació de Veïns i Amics Belltall SUMARI 1.-Eleccions Generals 2015 2.-Il.luminació parcs eòlics 11.-BOP: Obres Ajuntament 3. La síndrome Pilar Rahola 12.-XIV caminada a les cabanes de Volta 4,.President Carles Puigdemont 13.-Amics i Veïns que ens han deixat 5.-Nous Consellers del Govern 14.-Modificació Ordenança fiscal reguladora per utilització d’equipaments municipals - 6.-Linees de transport 15.-Suport Alcaldes al Canal Segarra- Garrigues 7.-Recolida de Residus a la Conca 16.- Josep Mª Sans canta al funeral de Mossèn Ballarín 8.-Collita all de Belltall 17.- POUM 9.-A més deute per habitant més despesa en 18.-,.Resposta Ajuntament a sol·licitud Festes a Forès i Passanant i Belltall Assemblea General 10.-Fotos nevada 19.- Festa XXV anys Associació i Numero 100 de la Revista BELLTALL. Dissabte 25 de Juny del 2016Fet 1.-Eleccions General 2015 El mapa electoral situa com a tercera força la comarca En Comú Podem (ECP) però amb 1.338 vots (13,15%) ja molt lluny de les dues formacions ERC ha estat la força més votada la Conca de independentistes. Barberà, amb 3.216 sufragis (31,61%), per davant dels 2.939 (28,89%) que ha aconseguit Democràcia i Llibertat (Di). El resultat de la Conca de Barberà relega a la quarta posició al PSC, amb 988 vots (9,71%). La nit electoral de les eleccions espanyoles d'aquest diumenge, 20 de desembre, desinfla les expectatives de C's, que amb 573 vots (5,63X%) queda per darrera dels 629 (6,18%) del PP, que guanya a l'Estat però queda com a cinquena força a la comarca. També es confirma el fracàs del projecte polític d'UDC, amb 222 (2,18%). 1 B E L L T A L L NUM 99 PRIMAVERA 2015. Les eleccions fan ERC guanyadora a Barberà de la Pel que fa a la resta de forces, C's no aconsegueix Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, cap primer ni segon lloc ni tan sols als municipis on Llorac (empatant amb DiL), Montblanc, les Piles, el passat 27 de setembre va ser la segona formació Pira, Pontils, Rocafort de Queralt Senan. A les més votada. El PSC també perd el primer lloc que anteriors eleccions espanyoles, ERC sols havia estat tenia el 2011 a Barberà de la Conca i tots els segons la força hegemònica a Blancafort i segona a les llocs, a l'igual que el PP. Piles, Santa Coloma de Queralt i Vallclara. En 2.-La Generalitat subvenciona aquests comicis, queda com a segona força allà on la substitució de balises no guanya. nocturnes dels parcs eòlics de la Conca El Departament de Territori i Sostenibilitat ha atorgat 103.805 euros a sis empreses promotores de parcs eòlics que han sol·licitat subvencions per a la substitució de 44 balises de senyalització d'aerogeneradors. La major part d'aquests parcs estan situats a les comarques de l'Anoia i la Conca de Barberà, zones que tenen una alta densitat d'aerogeneradors. L'import de les subvencions és del 40% del cost de les actuacions de substitució de les balises, amb un límit màxim de 60.000 euros per a cada parc. L'objectiu de l'actuació és compatibilitzar la necessària senyalització per garantir la seguretat aèria amb la protecció del medi nocturn, canviant les balises lluminoses actuals, blanques intermitents, per altres que emetin llum vermella fixa. L'actuació DiL, que el 2011 havia guanyat a tots els municipis s'emmarca en el projecte de reducció de l'impacte tret de Barberà de la Conca i Blancafort, manté la lumínic de les balises de senyalització nocturna primera plaça a Forès, Llorac, Passanant i Belltall, impulsat per la Generalitat. Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. A la resta de municipis, passa a ser segona força tret de El Departament de Territori i Sostenibilitat ha rebut Pira, on aquesta plaça l'obté ECP. els darrers anys nombroses queixes de ciutadans i d'ens locals per les molèsties causades per la intrusió lumínica, l'enlluernament i la contaminació lumínica 2 B E L L T A L L NUM 99 PRIMAVERA 2015. produïda per les balises lluminoses que sempre els mateixos i, en comptes de fomentar el pampalluguegen des dels aerogeneradors dels parcs debat i d’airejar el pensament dels qui els escoltem, eòlics. Des de l'any 2010, la normativa de l'Agència s’aconsegueix l’efecte oposat. Estatal de Seguretat Aèria (AESA) ja preveu que la llum que indica l'altura i posició dels aerogeneradors, quan pot provocar afeccions mediambientals, pot ser vermella fixa, de menys impacte. Tot i això, els construïts abans d'aquell any i els que tenen una alçada superior als 100 metres se senyalitzaven amb llum blanca intermitent en aplicació de la normativa vigent en aquell moment Un dia vaig coincidir en un dinar amb un d’aquests tertulians que he esmentat més amunt i que, si la 3.-La síndrome Pilar Rahola llum de la Rahola no fos tan immensa, hauria pogut donar nom a la síndrome que intento descriure. Vaig Font. www.vilaweb.cat comprovar que tenia assumit el seu paper: encara Per Joan M.Minguet que no hi hagués micròfons i càmeres, opinava sobre tot amb una convicció que feia por de contradir-lo, Ja em perdonarà la Pilar Rahola si la faig servir amb un aplom insubornable. En un moment del d’emblema o designació d’una malaltia periodística dinar, un dels comensals, vist que el tertulià donava i, per tant, cultural que arrosseguem a Catalunya des aquells signes de coneixement omnímode, li va de fa temps. Hauria pogut agafar uns altres noms per preguntar què passaria durant els pròxims dies en la a caracteritzar aquesta síndrome, però ella em política catalana (estàvem en un dels embussos sembla que pot vanagloriar-se d’haver-se erigit en el propiciats per Artur Mas i CiU) i ell va respondre seu màxim exponent. I això que té competència: ‘no ho sé, això no ho sap ningú’, i va continuar Manuel Milián Mestre, Joan B. Culla, Joan Josep opinant amb la mateixa convicció que abans. Queralt, Juan José López Burniol, Vicent Sanchis, Francesc-Marc Álvaro, Rafael Nadal i uns quants Aleshores, però, si ells no saben més que els altres, més –potser me’n deixo algun de pes, ho lamento– si tenen la mateixa informació que apareix en les han fet mèrits per a donar nom a aquesta patologia notes de premsa, per què hem de refiar-nos-en? La aparentment indolora. En un món on els homes són seva opinió la sabem abans no obrin la boca per majoria i hegemonia, els mereixements de la Rahola emetre cap so, atès que l’escampen a tort i a dret en són, doncs, encara més evidents. les seves legítimes tribunes professionals. I la reblen en totes les tertúlies a què són convidats i que ells no En què consisteix la síndrome Pilar Rahola? Em declinen perquè deuen pensar que és imprescindible sembla que, després d’haver fet la llista d’alguns per al país que els escoltem. dels noms que podrien tenir l’honor de designar el cas d’estudi, ja ho deveu haver endevinat. Es tracta La clau de volta de la síndrome Pilar Rahola és d’aquell conjunt de signes i manifestacions que ens aquesta: ocupen llocs d’opinió amb caràcter perenne fan veure que, des de fa molts anys, una part de als principals mitjans del país perquè se suposa que l’opinió pública catalana està dominada per uns saben analitzar la realitat millor que els altres. Però mateixos personatges que, any rere any, d’emissora no és cert. Cap d’ells no va anunciar la crisi en emissora, de plató en plató, formen part d’això econòmica que ha sotragat la societat catalana (i que en diuen ‘tertúlies’ (o monòlegs successius). És mira que hi ha economistes i economistes entre els a dir, personatges que, des de temps gairebé tertulians). Creieu que cap d’ells es va atrevir a immemorials, tenen el poder d’exposar els seus cridar en contra dels banquers que com Narcís Serra criteris sobre la realitat per mitjà d’aquest format (un altre que podria donar nom a una síndrome!) que, diu la teoria, pretén debatre idees diverses sobre cobraven sous desorbitats mentre les seves entitats i, temes polítics, socials i econòmics. Efectivament, la per tant, els seus usuaris s’ensorraven? Cap tertulià tertúlia no és en si mateixa malaltissa, ben al no va pronosticar el cas Millet ni va preveure la contrari, però s’hi torna quan els contertulians són sobtada deriva independentista d’Artur Mas o la 3 B E L L T A L L NUM 99 PRIMAVERA 2015. victòria d’Ada Colau a l’Ajuntament de Barcelona o cadenes públiques pot explicar-ne –no pas justificar- l’ascens inusitat de la CUP? No, ells no tenen ne–, l’existència. informació privilegiada o no s’atreveixen a dir-la. Ara, això sí, quan la notícia ja ha aparegut, prenen I tres: que consti que la síndrome Pilar Rahola se aquell posat perdonavides que vol fer creure als qui circumscriu a Catalunya, però al país veí passa els escoltem que ells ja sabien com anirien les coses.