?Els Noms Populars Dels Núvols, Les Boires I Els Vents'

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

?Els Noms Populars Dels Núvols, Les Boires I Els Vents' Albert Manent (1930-2014) | Redacció | Actualitzat el 22/04/2014 a les 14:00 ?Els noms populars dels núvols, les boires i els vents' FRAGMENT VIII | Recull de noms populars d'aquests fenòmens meteorològics a les comarques del Camp de Tarragona, el Priorat i la Conca de Barberà Barrera. Equival a l'enclusa o la barrella. És com una gran paret de núvols, de quilòmetres de llargada. Recollit a Albarca, la Bisbal de Falset, Falset, la Figuera, Poboleda, Pradell i la Vilella Alta. Generalment porta canvi de temps. És al DCVB com a propi del Camp de Tarragona. [...] Bocinets. Núvols petits i escampats. Assenyalen pluja. Als Guiamets diuen: «Cel a bocinets, aigua a canterets». Equival al tan conegut cel a calderetes? No és al DCVB. Boira aplanada. S'estén molt i és com un llençol. Ve de l'Ebre. Als Guiamets diuen: «Boira aplanada, aigua a la cantonada». No és al DCVB. [...] Boira pixanera. És com un plugim. Es diu també «pixa la boira». Ve sovint de l'Ebre. Recollit a Bellmunt, Falset, Poboleda, Porrera, Pradell, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. És al DCVB com a pròpia del Camp de Tarragona. Boira pixarrera. Recollit a Marçà. Vegeu boira pixanera. No és al DCVB. Boira ploranera. Equival a boira pixanera. Recollit als Guiamets. No és al DCVB. [...] Boira segarresa. Ve de la banda de Lleida, diuen, per tant de la Segarra. És molt freda i mulla molt. Recollit a Pradell. És al DCVB com a pròpia del Camp de Tarragona. [...] Boira urgellesa. Boira molt espessa i freda, sovint glaçada. Surt a començament de primavera (Bellmunt). És boira alta. Recollit als Guiamets, Marçà i el Masroig. No és al DCVB. Boirim. Al Priorat no equival gaire a calitja. Omple valls i llenques de muntanya o racons. És humida. Recollit als Guiamets, Marçà, el Molar, Poboleda, Pradell i Ulldemolins, on diuen que, si per Sant Pere Regalat s'acumula al Racó de la Polleria, pot ésser senyal de pedregada. [...] Bou, lo. «Torrall gros i encaragolat que s'aixeca enlaire a la sortida del sol damunt la Mola de Colldejou» (el Lloar). «Quan surt lo bou, abans de tres dies plou», diuen. A la Morera i Margalef és també un gran torrall blanc que assenyala tronada o pluja. A Porrera diuen: «Quan surt lo bou al de matí, brama la vaca a la tarda». També a la Bisbal de Falset i la Vilella Baixa coneixen lo bou al Montsant, més aviat a la tardor, i és pluja segura. «QuAn surt lo bou al Cap de la Vall, pluja segura», segons Vicenç Biete a Cabacés, un poble al peu del Montsant (Cabacés, 1991), p. 39. El DCVB ho dóna per Mallorca. [...] Bromall. Núvols alts, «cirrus», que solen pujar de la part de Fra Guerau (oest) i a l'hivern cobreixen tot el cel i provoquen alguna nevada. Recollit a Ulldemolins. A Albarca és calitja espessa en qualsevol època de l'any. A la Bisbal de Falset són vels blanquinosos, amb molt de fred i neu segura. Als Guiamets, Marçà i Poboleda és més aviat una broma petita. És al DCVB. [...] Calderetes. Escampall de brometes rodones, molt regularment repartides, com si fossin una xarxa o un teixit acabat. Anuncien aigua, però poca, que omple petits tolls. «Quan lo cel fa calderetes, la terra fa bassetes» (Cornudella, Pradell). «Cel a calderetes, aigua a portadoretes» https://www.naciodigital.cat/reus/noticia/5383/noms-populars-dels-nuvols-boires-vents Pagina 1 de 6 (Poboleda). «Al cel calderetes, en la terra aigua a bassetes (el Lloar). Recollit també a Albarca, Cabacés, el Molar, la Morera, Porrera, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Ací les calderetes vénen de l'Ebre i marquen nevada. No figura al DCVB. [...] Capell del Montsant, lo; o lo capell. És una boira que s'aferra per la serra del Montsant i penja per les voreres, com si sobreixís. A Torroja diuen que sol portar mal temps. El mateix hem sentit a Arbolí, Cabacés, Margalef i la Vilella Alta. «Si el Montsant porta capell, no et fiïs d'ell», diuen al Masroig. És presagi de serè o tramuntana i, menys probable, de pluja. A la Vilella pronuncien «no et fios». A Falset a l'estiu indica ventades, a l'hivern fred. No és al DCVB. [...] Cella, la. Núvol blanc i llis, que surt més aviat a posta de sol. A l'hivern pot dur vent o plugim. Recollit a Bellmunt, els Guiamets i Marçà, on tapa el dalt de la Mola. Figura al DCVB. [...] Curroges. Núvols de tempesta, de nit i llunyans. Dins s'hi veu la resplendor dels llampecs. Indica calor en ple estiu. Recollit a Bellmunt. Contracció de cues roges. També se'n diuen culs roges o culs rojos. No és al DCVB. [...] Encrusa, l'; o les encruses. «Núvols petits, esqueixats pel vent, que pugen afilerats per la serra de les Obagues (part est del Montsant) des dels Pins Carrassers fins a la Roca Corbatera. Són dies d'hivern i fa un fred que pela» (Ulldemolins). Surten a la primavera i a l'estiu, creixen verticalment i creuen els estrats (núvols d'altura). A Albarca és encrusa, perquè s'assembla a l'eina del ferrer. Duu pluja al cap de tres dies. A Pradell és enclusa. No és al DCVB. [...] Garbinada, la. Broma de mar amb molta humitat. El garbí llança la boira i es confonen tots dos (Albarca). «La garbinada la mou i el serè la plou» (Margalef), i vol dir que ve pluja quan topen amb el serè. Al Molar en diuen bromes de garbinada. Recollit també a Pradell, que indiquen que és vent de mar. És al DCVB com a vent. Gitana, la. A Porrera ho diuen del teranyí de vent. És boira plana a l'hivern (Pradell). En algun cas es diu en plural i el nom ve de molts pobles fronterers del Camp de Tarragona, on és usual. No és al DCVB. [...] Llistes, les. Llistes de núvols prims que van del grau de la Mare de Déu al grau d'en Saura (tots dos al Montsant). Recollit a Cornudella. A la Bisbal de Falset els veuen amb formes aerodinàmiques, semblants a peixos espasa. Farà un dia rúfol. Si van de nord a sud pot nevar (la Morera). Recollit també a Albarca i la Vilella Alta, on són núvols vermells allargats i l'endemà farà vent. No és al DCVB. [...] Marinada, la. «Boira de mar que surt per la Roca Corbatera (Montsant) i es despenja per la Mare de Déu d'Albarca i la Devesa. De vegades ocupa tota la serralada i passa per damunt les Valls cap a la Llena, cosa excepcional. Quan el fenomen dura tres o quatre dies, és senyal de pluja segura» (Ulldemolins). Figura al DCVB com a vent. [...] Nevadores, les. Equivalen a les neveres. A Siurana ho diuen de totes dues maneres. A la Vilella Alta les anomenen i en diuen: «Calderetes una de detràs de l'altra», en dies nets d'hivern. No és al DCVB. [...] Pallaresa, la. Diuen que ve de Lleida (deu ésser del Pallars) i arriba al coll d'Albarca fins al capdamunt del Montsant. És hivernenca i molt freda. Recollit a Capçanes. Figura al DCVB només com a vent. [...] Polsim de bujorn, lo. «És l'aire del sud que a l'agost ho crema tot i forma una espessa boirina, com núvol desfet, i arriba a tapar la visibilitat i malmet tots els raïms», diuen al Lloar. Bujorn equival a migjorn. No és al DCVB. [...] Rebuf, lo. Núvols negres i blancs, caragolats, que avancen tan de pressa que fa la impressió que https://www.naciodigital.cat/reus/noticia/5383/noms-populars-dels-nuvols-boires-vents Pagina 2 de 6 ho trinxen tot. Quan s'acosten per ponent, pedregada segura. Recollit al Lloar. No és al DCVB. Repixum. Sinònim de quan es diu que «pixa la boira». Al DCVB hi ha repixar. Recollit a la Torre de Fontaubella. No és al DCVB. Reumfla. «Grans eixidisses de nimbus de la serra del Montsant quan plou copiosament a llevant» (la Bisbal de Falset). Ve de reumflar. No és al DCVB com a vent. [...] Rotlle. Generalment fer rotlle. «Quan la lluna plana, amb cel serè i de nit, escampa una ampla circumferència concèntrica d'una llum clara i intensa, com un tel de boirina, a tots els pobles del Priorat diuen que canviarà el temps», m'expliquen al Llora, on diuen rogle. Recollit a Poboleda, Pradell i Ulldemolins. No és al DCVB com a núvol. [...] Teranyins. Es diu més en plural que en singular. Núvols prims que solquen l'espai. Quan van de Montsant a mar, plourà al cap de tres dies (Cornudella). Si va de llevant a ponent, aigua. Si al revés, vent (els Guiamets). Sempre marquen canvi de temps. Recollit a Albarca, la Morera i la Torre de Fontaubella. No és al DCVB. [...] Terbolina. Núvols prims que tapen el cel. Fa calitja d'estiu. Recollit a Marçà, Poboleda, Pradell, etc. No és al DCVB en sentit de calitja. [...] Torralls. «Núvols negres, barrejats amb blancs, molt compactes i encaragolats, que belluguen constantment» (Bellmunt). Recollit als Guiamets, el Lloar, Marçà, Masroig, el Molar, Pradell i la Torre de Fontaubella. A Falset em diuen que no són només d'estiu, sinó de qualsevol estació de l'any, i que poden dur pluja o vent. Figuren al DCVB amb un exemple de Falset. En altres pobles veïns empren la forma equivalent torroguers i rarament torreguers. [...] Torroguers. Aglomeració de núvols encastellats i amuntegats. En altrs llocs del Priorat s'anomenen torralls. Semblen de cotó fluix. Poden sortir a qualsevol lloc de l'horitzó i època de l'any.
Recommended publications
  • Combinació De Model Pap En Els Municipis Més
    NOU SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA A LA CONCA DE BARBERÀ SISTEMA MIXT DE: PORTA A PORTA AMB CUBELL IDENTIFICATIU CONTENIDORS INTEL·LIGENTS NECESSITAT DE CANVI DE MODEL - La recollida de residus de la comarca s’efectuava de manera anònima mitjançant contenidors de les 5 fraccions a la via pública. - Atesos els resultats de recollida selectiva registrats quedava palès que feia anys que es patia un estancament, a més d’inputs externs que ens duen a plantejar el canvi: - 2019 – 51,52% de R.S - Objectius directives europees – - Augment progressiu del cànon - Proves pilots iniciades durant el 2018 amb molt bons resultats: PROVA PILOT PORTA A PORTA AL NUCLI HISTÒRIC DE MONTBLANC PROVA PILOT TANCAMENT DE CONTENIDORS AMB TARJETA A ROCAFORT DE QUERALT u Resultats òptims: 80% de recollida selectiva u Resultats òptims: 75%-80% de recollida selectiva u Servei eficaç en característiques urbanístiques especials: casc u Sistema òptim en municipis petits pel grau de sensibilització antic, teixit comercial… u Reducció de les àrees d’aportació u Millora de l’espai públic reduint el soroll i les males olors i eliminació dels voluminosos a fora de les àrees de residus i u No canvi d’hàbits escampats pel municipi u Impropis orgànica 5-7% u Impropis orgànica del 2-3% IMPLANTACIÓ 2020 NOU SERVEI RECOLLIDA u 2020 repte d’aplicar el nou servei de recollida de residus u HABITANTS: 20.103 u MUNICIPIS PAP: 7 (ESPLUGA DE FRANCOLÍ, VILAVERD, VIMBODÍ I POBLET, STA COLOMA DE QUERALT, MONTBLANC, BARBERÀ DE LA CONCA, SARRAL) u MUNICIPIS AMB CONTENIDORS TANCATS: 15 (MÉS 42 NUCLIS DISSEMINATS) u HABITATGES AMB SISTEMA PAP: 8.172 u HABITATGES AMB CONTENIDORS TANCATS: 3.224 CAMPANYA D’IMPLANTACIÓ DEL NOU SERVEI u Inicialment, s’havia de realitzar durant els mesos de maig i juny, però degut a la declaració de l’estat d’alarma per emergència sanitària es va posposar fins a la nova data.
    [Show full text]
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • Emigració De La Conca De Barberà a La Ciutat De Valls En El Marc De La Primera Guerra Carlina
    Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech 11 Centre d’Estudis de la Conca de Barberà Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina Josep M. Grau Pujol Roser Puig Tàrrech C/ Doctor Fleming 16, 2n 43470 La Selva del Camp Paraules clau: migracions, Valls, segle XIX, Conca de Barberà, Primera Guerra Car­ lina, padró d’habitants. Resum Estudi del flux migratori de la Conca de Barberà vers Valls en la primera meitat del segle XIX; a través del padró d’habitants vallenc del 1844 es compten 154 emigrants, més de la meitat dones. Les professions dels que s’instal·len al Camp de Tarragona es concentren principalment en el sector terciari (comerç, servei domèstic i transport) i, en segon lloc, en el secundari (artesans). S’aporten diferents censos de població de la Conca extrets del Butlletí Oficial de la Província, a més de múltiples referències als carlins. Estudio del movimiento migratorio de la comarca interior de la Conca de Barberà hacia Valls en la primera mitad del siglo XIX; a través del padrón municipal de habitantes vallense del 1844 se contabilizan 154 emigrantes, más de la mitad mujeres. Las ocupa- ciones de los que se instalan en el Camp de Tarragona se concentran principalmente en el sector terciario (comercio, servicio doméstico y transporte) y en el sector secundario (ar- tesanos). Se presentan diversos censos de población de la Conca publicados en el boletín oficial de la provincia de Tarragona, además de muchas referencias sobre los carlistas.
    [Show full text]
  • Horaris Vàlids Desde 12/09/18
    Tel. 902.29.29.00 www.igualadina.com Restabliment horaris 01/07/2020. Es restableixen els horaris habituals excepte l'expedició de Tarragona - Igualada en ambdós sentits de Dissabtes i festius de Juliol i Agost a causa de la crisi sanitària fins nou avís. Horaris vàlids desde 12/09/18 Líneas: Tarragona - Lleida DS i Festius Reus - Montblanc Excepte Dissabtes i De l`1 juliol Tarragona - Igualada De Dilluns a Divendres Feiners Festius tot l Dissabtes Dv Sant , Diumenges al 31 d ´any tot l´any 25/12, del 1 / 06 al Reus - Andorra ´agost 01/01 15/09 (3) (7) (6) (3) (5) (3) (7) (3) (5) (3) (3) (3) (6) (3) (5) Reus (EE.AA) 06:00 07:00 14:10 07:00 Tarragona 06:00 07:35 10:15 11:30 12:30 15:50 18:00 07:30 07:30 07:35 15:50 Port Aventura 7:46 (2) 07:46 Salou Pl. Europa 07:48 07:48 Salou P. Jaume I 07:50 07:50 Els Garidells 12:45 07:50 Vallmoll 12:50 7:55 La Selva del Camp 06:10 14:20 Alcover 06:20 14:30 Valls 06:25 08:25 10:40 11:50 12:55 16:15 18:25 07:45 08:00 08:25 16:15 La Riba 06:30 14:40 Vilaverd 06:35 14:45 Fontscaldes 08:30 08:30 L´Illa (cruïlla) 08:38 08:38 Montblanc 06:40 06:45 08:45 10:55 12:10 13:10 14:55 18:40 18:40 08:10 08:25 08:45 La Guàrdia del Prat 18:42 08:50 Blancafort 08:30 09:00 Solivella 09:05 09:05 Emb.Belltall 09:07 09:07 Emb.
    [Show full text]
  • Acta Junta De Govern
    Acta Junta de govern Identificació de la sessió Sessió: Junta de Govern del dia 15-4-19 Òrgan: Junta de govern Caràcter: Ordinària President/a: Francesc Benet Ribé Secretari/ària: Xavier Salvado Vives Dia: 15 d'abril de 2019 Hora d'inici: 19:00 Lloc: Sala de Juntes Assistents: Sr. Antoni Gutiérrez Torregrosa (FIC) Sr. Josep Amill Canela (PDeCAT) Sr. Magí Trullols Trull (FIC) Sr. Enric París Daran (ERC-AM) Sr. Ramon Mullerat Figueras (ERC-AM) Sr. Marc Vinya Miralles (PDeCAT) ACORDS ACTA SESSIÓ ANTERIOR 1. JUNTA DE GOVERN 18-3-19 S'aprova per unanimitat PROPOSTES 2. SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A LA MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS DE LA COMARCA 2019 Unanimitat Fets 1.El Consell Comarcal té subscrit un conveni amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques per dur a terme un seguit d’actuacions per a la millora de la xarxa de transport públic de viatgers per carretera a la comarca, per tal de permetre la integració a l’ esmentada xarxa d’aquells municipis que no gaudeixen de cap servei de transport públic de viatgers per carretera i també per millorar les comunicacions existents donant solucions específiques a les necessitats de desplaçament de la població. 2. A la comarca, l’any 2018 es van portar a terme un total de vuit línies de transport de viatgers. SIGNAT ELECTRÒNICAMENT PER: Aquest document és una còpia autèntica del electrònic original custodiat per Consell Comarcal de la Conca Barberà. Podeu verificar seva autenticitat a través del servei de validació la Seu Electrònica l'Ens amb el CVE 5AA779B9423442E198F6343F01BD2559 i data d'emissió 12/06/2019 a les 09:43:20 CPISR-1 C Xavier Salvadó Vives el dia 17/04/2019 a les 10:36:14 i CPISR-1 C Francesc Benet Ribé el dia 17/04/2019 a les 12:27:47 3.
    [Show full text]
  • Els Molins Fariners 1 Les Masies Del Municipi De Les Piles
    ELS MOLINS FARINERS 1 LES MASIES DEL MUNICIPI DE LES PILES per Salvador Palau Rafecas "El Galo" ELS MOLINS FARINERS El municipi de Les Piles forma part de la conca fluvial de I'Alt Gaia. A la xarxa hidrografica del riu Gaia i els seus petits afluents, als segles Xli-XIII s'hi fonamenta la cabdal i necessaria industria farinera d'antany, en la qual la for(;a motriu de I'ai- gua n'era essencial. Els molins fariners eren enginys hidraulics que tenien per finalitat la molta de cereals, sigui per a bestiar o per a I'elemental prefabricació del pa. El seu funcionament consistia en encabir un cert volum d'aigua en una bassa. que sempre i en els molins que coneixem era a frec del propi edifici on es feia la molta. Préviament I'aigua era desviada del curs del riu mitjancant una resclosa l. a través d'una sequia. conduida fins a la bassa, dintre d'ella i a frec de la paret del molí s'hi troba el cacau (especie de pou) per on I'aigua hi baixava, fins a la paret més fonda de I'edifici just al lloc on hi havia el desguas i el rodet -roda horitzontal formada per departaments inclinats i concaus (aleps) -9eneralment de fusta, algun de pedra i més modernament de ferro. Cúnica obertura del cacau era a través d'un petit estellador que regulava I'ai- gua per donar-li embranzida al rodet a través d'una inclinada i curta canal de fusta. El rodet recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de ferro o metall, feia rodar la mola alta, subjectada aquesta per la nadilla i I'arbre, que pujava del rodet, pasant pel mig de la mola sotana o baixa (la qual era fixa).
    [Show full text]
  • Fitxa Leader Del Camp (1.3
    Paisatge del Priorat (Consell Comarcal del Priorat) Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp Superfície: Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els 2 Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont 2.190,60 km d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Població: Vila-rodona. Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, 93.947 habitants Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Densitat de població: Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet. 42,88 hab./km2 Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Nombre de municipis: Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Mas- roig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre 93 municipis de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana. Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell. Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià. Territori Dades de contacte El Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp actua a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i el Baix Camp. Engloba també tres municipis de la comarca del Seus: Baix Penedès i quatre del Tarragonès.
    [Show full text]
  • Environmental Impact Assessment
    Av. Marià Fortuny 83, 2n 3a 43203, REUS [email protected] www.limonium.org 977 342 069 Presentation LIMONIUM, SOCIETAT d’ACTUACIONS AMBIENTALS, was born as a company on April 1996. It is formed by a pluridisciplinar team of young but experienced professionals, educated in the items of environmental sciences, engineering, biology, land planning and environmental education. Limonium offers its experience to companies, public administrations and individuals, and because of this, two different working teams have been created: environmental consulting and communication and environmental education. Image of ENVIRONMENTAL CONSULTING AREA OF LIMONIUM: studies, projects, and assessments Image of COMMUNICATION and ENVIRONMENTAL EDUCATION TEAM OF LIMONIUM: education for sustainability and environmental concernment, for schools and general public. Limonium spp. Limonium is the latin name of a genus of plants named Sea-Lavanders or Statice in English. They belong to the famíly Plumbaginaceae, being small and generally linked to salty environments (salty marshes, inland and coastal salty soils and first coastal line). They consist morfologically on a basal rosette of leafs, usually fleshy, and long floral stems, with colors that change from white to violet through pink. The essence of genus Limonium defines the philosophy of our company: • Diversity: genus Limonium has more than 100 species in the Iberian Peninsula • Adaptation to local conditions: there is a different Limonium in almost every different cliff or salty marsh. • Adaptation to difficult conditions: Limonium plants always grow in difficult environments, in places that are harsh for other species. • Humility: Limonium are always humble plants, that know their limitations and that only flower when conditions are proper.
    [Show full text]
  • Margalef De Montsant, Priorat, Tarragona)
    EL PRIMER GRABADO PARIETAL NATURALISTA EN CUEVA DE CATALUÑA: LA COVA DE LA TAVERNA (MARGALEF DE MONTSANT, PRIORAT, TARRAGONA) por JOSEP M.ª FULLOLA I PERICOT * y RAMÓN VIÑAS I VALLVERDU * ANTECEDENTES El hallazgo de un grabado parietal en la cova de la Taverna es el resultado del programa de prospecciones y excavaciones que, bajo la dirección de uno de nosotros, está llevando a cabo en el valle del Montsant desde hace cinco años un equipo de trabajo de la Universidad de Barcelona desde los Departamentos de Prehistoria de la Facultad de Filosofía y Letras de Tarragona y de la Facultad de Geografía e Historia de Barcelona, todo ello con los correspondientes permi­ sos de excavación y el soporte económico del Servei d'Arqueologia de la Direc- ció General del Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura de la Generali- tat de Catalunya (Fig. 1). El río Montsant es un subafluente del Ebro que nace en las cercanas mon­ tañas de Prades y que, tras atravesar la hoya de Ulldemolins, se encaja en un es­ trecho desfiladero. A medida que esa garganta va ensanchándose, hasta hacerse transitable, van apareciendo abrigos, terrazas fluviales y yacimientos de super­ ficie que constatan la presencia del hombre prehistórico en este sector central del valle del río Montsant; son los términos municipales de Margalef de Mon­ tsant y de la Bisbal de Falset. A continuación, tras contornear la sierra del Montsant, el río del mismo nombre se une al Siurana en Lloà; este último de­ semboca en el Ebro ya muy cerca de su final, en la población de García.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • MERCAT DE BESTIAR, Mecanislmes DE C&DIT I X.~RXES DE COMERC LOCAL a LA BARONIA DE QUERALT DURANT EL SECLE XV
    MERCAT DE BESTIAR, MECANISlMES DE C&DIT I X.~RXES DE COMERC LOCAL A LA BARONIA DE QUERALT DURANT EL SECLE XV per Gerard Carceller Barrabeig Aquest article aplega algunes notícies amb les quals vam anar topant durant la recerca efectuada fa uns anys sobre I'espai feudal de la baronia de Queralt a la baixa edat mitjana'. Per tant, es tracta només de posar de manifest certes tendencies i Iínies de recerca a partir d'un petit conjunt de dades que, curiosament, apareixen amb insistencia en els manuals dels notaris de la vila: les compra-vendes d'animals de cirrega (concretament de mules) dutes a terme entre diferents persones de dins i de fora del domini senyorial, els mecanismes de credit que s'usen per fer front al pagament d'aquestes compres i l'extensió territorial de les xarxes d'intercanvi que se'n deriven. Com ja vam manifestar en el seu moment, els grans eixos de comunicació de la Catalunya medieval inscriuen la baronia de Queralt en un marc de relacions territorials que la vinculen amb altres espais feudalitzats del seu entorn2.Així doncs, els camins actuen com a canalitzadors de l'economia i projecten cap a l'exterior algunes de les activitats productives i comercials que es desenvolupen en el si del domini senyorial, dirigint-les i orientant-les tant cap a I'imbit territorial circumdant més imrnediat, com cap a altres indrets relativament Ilunyans. 1, bbviarnent, també a I'inrevés: a través de les xarxes de comunicació terrestres, penetren dins la baronia un seguit d'elements de tot tipus (comercials, mercantils, econbmics, culturals, ideolbgics ...) que la vertebren i interrelacionen amb el territori.
    [Show full text]
  • La Crònica Negra De La Destrucció D'arxius a La Demarcació
    Lligall 18/2001 65 La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell Quan s’enceta el tema de la conservació dels arxius, hom sol enu- merar aquells agents i/o factors que han demostrat la seva capacitat agressiva envers diferents suports documentals. Llavors, es comença parlant del pitjor enemic dels arxius, el foc, per continuar en el mateix sentit, per l’aigua, la fauna papirofàgica i els agents climàtics. Tanma- teix, es deixen el principal, el suprem causant de la pèrdua i la destruc- ció de patrimoni documental, el màxim responsable i, sens dubte, l’ene- mic públic número u dels arxius: l’home. La capacitat de l’home per destruir patrimoni documental no té parió en tota la història de la humanitat; les formes que ha assajat, en aquest sentit, han estat tan múltiples i diverses com la intensitat i la intencio- nalitat de llurs accions. Les guerres han estat, certament, la causa més frapant i sentida d’a- questa pèrdua, potser la més freqüent, però no l’única1. La infravaloració pels documents que mostrava la gran massa de la societat, l’escàs interès que ha generat la seva salvaguarda, la desídia, han estat factors que poden explicar, en ple segle XX, que més d’un ajuntament veiés cremar en una foguera tot l’arxiu, que es llencés tota la documentació municipal al barranc o riera del poble quan s’estrenava nou edifici consistorial o que, amb molta més freqüència, una inhàbil i maltriada política d’expurgació estigués més orientada a aconseguir espai que no pas a prescindir d’a- quells documents que realment eren sobrers.
    [Show full text]