DOCSLIB.ORG

Les Fosses Comunes De La Guerra Civil ®O © , © 40 ® La Majoria De

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Les Fosses Comunes De La Guerra Civil ®O © , © 40 ® La Majoria De -¿ AVW DIVENDRES, 15 D'AGOST DEL 2008 Cultura i Espectacles 33 Les fosses comunes de la Guerra Civil G¡3 tu i (¡si de Riubregós, 120 Calaf, 121 Prats de 54 gu Rei, 122 Sant Pere Sallavinera, 123 Sant Joan de Vilatorrada, 124 Man- resa, Moiá, 125 Moiá, 126 Castellar a de la Ribera, 127 Isona, 128 Abella ®o © de la Conca, 129 Tremp, 130 la Pobla de Segur, 131 Baén, 132 Montardit , © 40 Pontons, 70 Torrelles de Foix, de Baix, 133 Sort, 134 Rialp, 135 Es- 71 Vilafránca del Penedés, 72 Avinyo- taron, 136 Es Bordes, 137 Sorpe, 138 net del Penedés, 73 Sant Pere de Valencia d'Áneu, 139 Esterri d'Áneu, Ribes, 74 Sitges, 75 Begues, 76 Bar- 140 Escaló, 141 Llavorsí, 142 Roní, ® Bellmunt del Priorat, 26 celona, 77 Esplugues de Llobregat, 143 Ars, 144 Canturri, 145 Organyá, Falset, 27 Pradell de la Teixe- 78 Sant Just Desvern, 79 Sant Joan 146 Montferrer i Castellbó, 147 la ta, 28 Reus, 29 Tarragona, 30 Despí. 80 Sant Feliu de Llobregat, 81 Seu d'Urgell, 148 Aristot. 149 Mar- Altafulla, 31 el Vendrell, 32 Caste- Mataró, 82 Monteada, 83 Cerdanyo- tinet. 150 Capolat, 151 Prats de Llu- llet i la Gomal, 33 Albinyana, 34 la, 84 Sant Quirze del Valles, 85 Rubí, qanés, 152 Toses, 153 Ribes de Fre- Bonastre, 35 Vespella de Gaiá, 36 86 Castellbisbal, 87 Terrassa, 88 sen 154 Pard i nes, 155 Santa Creu de Salomó, 37 Rodonyá, 38 Vilabella, Abrera, 89 Olesa de Montserrat, 90 Jotglar, 156 Gurb, 157 Vic, 158 Roda 39 Valls, 40 Albiol, 41 la Febró, 42 Collbató, 91 Bruc, 92 Castellolí, 93 de Ter, 159 Viladrau, 160 Sant Hilari Prades, 43 Cornudella de Montsant, Ódena, 94 Igualada, 95 Santa Colo- Sacalm, 161 Santa Coloma de Far- 44 la Bisbal de Falset, 45 Almatret, ma de Queralt, 96 Rocafort de Que- ners. 162 Macanet de la Selva, 163 1 Ulldecona. 2 Santa Bárbara, 3 Mas- 46 Maials, 47 La Granja d'Escarp, 48 ralt, 97 Vallfogona de Riucorb, 98 Sant Feliu de Guixols, 164 Cassá de denverge, 4 Deltebre, 5 Tortosa, 6 Llardecans, 49 Seros, 50 Torrebes- Bellpuig, 99 Tárrega, 100 el Talladell, la Selva, 165 Girona, 166 Sant Gre- l'Ampolla, 7 el Perelló, 8 l'Ametlla de ses. 51 Granyena de les Garrigues, 52 101 Cervera, 102 el Camós, 103 Esta- gori, 167 Sant Julia de Ramis. 168 Mar, 9 Paüls, 10 Arnés, 11 Horta de Solerás, 53 Albagés, 54 Alcanó, 55 rás, 104 Sedó, 105 Concabella, 106 Amer, 169 Sant Martí de Llémena, Sant Joan, 12 Bot, 13 Gandesa, 14 Soses, 56 Alfés, 57 Alcarrás, 58 Llei- Sisteró, 107 Castellserá, 108 Bala- 170 Olot, 171 Sant Miquel de Camp- Batea, 15 Vilalba deis Ares, 16 Cor- da. 59 Alpicat, 60 Castelldans, 61 les guer, 109 la Sentiu de Sió, 110 Os de major, 172 Banyoles, 173 Celrá, 174 bera d'Ebre. 17 Mora d'Ebre, 18 Gi- Borges Blanques, 62 Arbeca. 63 els Balaguer, 111 Camarasa, 112 Alós de Ullastret, 175 la Tallada d'Empordá, nestar. 19 l'Hospitalet de l'lnfant, 20 Omells de na Gaia. 64 Vinaixa, 65 Balaguer, 113 Cubells, 114 Artesa de 176 Ventallo, 177 Garrigás, 178 Fi- l i 2. Els cadavers localitzats a Gurb eren de soldats Cambrils, 21 Montroig del Camp, 22 Vimbodí, 66 l'Espluga de Francolí, 67 Segre, 115 Olióla, 116 Ponts, 117 Flo- gueres, 179 VilaSacra, 180 Terra- republicans. Les causes de la mort, trets de bala. A la dreta, Guiamets, 23 Aseó, 24 el Molar, 25 Montblanc, 68 Cabra del Camp, 69 rejacs, 118 Sanaüja, 119 Castellfollit des, 181 la Jonquera i 182 Rabos. gráfic amb totes les fosses comunes de la Guerra Civil localitzades a Catalunya AVUI poques iniciatives, fins que büitat deis drets humans", hagi dades historiográfi- com la de Gurb. I és en deis camps de treball del el 2000 no es va fer pública diu Silva. Al'Estat, l'aprova- ques i oráis que en certifi- La repressió aquests casos on manquen SIM, la policia política deis una altra exhumació. El ció de la llei de la memoria quin l'existéncia. Tot i que testimonis. És per aixó que comunistes; les de civüs re- nét d'un deis afusellats, histórica no satisfá ningú. Silva prefereix la llei cata- franquista no es preveuen gaires ex- presabais per l'exércit Emilio Silva, va localitzar De fet, encara no sha definit lana a Fespanyola, no s'está a Barcelona humacions en territori cá- franquista el 1938; les de les restes del seu avi i dotze el seu articulat. "On mes de considerarla coixa. "En- tala. soldats d'ambdós bándols persones mes a El Bierzo sha avancat és en la nacio- cara que no se'n sápiga la L'historiador Joan Corbalán Tanmateix, Gurb es fará front del Segre, la Batalla (Lleó). En aquesta ocasió nalitat deis brigadistes in- identitat, tothom es me- Gil (1964) ilumina lafoscor servir com a prova pilot per de l'Ebre i durant la retira- es van utilitzar técniques ternacionals. Amb aixó ja reix una lápida". No s'ha de la dictadura amb l'obra establir un protocol per a da; les de represálies de arqueológiques i antropoló- está tot dit", opina Silva. d'oblidar, a diferencia de Justicia, no venjanga. Els futures exhumacions. A l'exércit república en reti- giques forenses per exhu- No deu ser per feina. l'Estat, on predominen les executats peí franquisme a Gurb es van localitzar 13 rada; les d'hospitals mili- mar les restes. L'objectiu ja L'ARMH té cinc mil perso- fosses de civüs, que a Cata- Barcelona (1939-1956) (Cos- cossos i les primeres dades tars i les de civüs represab- no era només el trasllat de nes reclamades. Pero la llei lunya les fosses mes nom- setánia Edicions). Es tracta confirmen que les bales van ais el 1939. les restes al cementiri, sino només preveu subvenci- broses son les de soldats, d'una radiografía completa ser la causa de la mort. Ara, La majoria están con- també identificar la causa ons, no sempre fácils de la repressió franquista en els esquelets romanen a la centrades a l'oest del Prin- de la mort i la identitat. Des d'aconseguir. Aquesta xifra La majoria de els primers anys de régim. UAB tot esperant el setem- cipat, del Pirineu fins a les d'aleshores, l'Associación sembla irrisoria compara- Corbalán descobreix els bre per saber els resultáis Terres de l'Ebre, zona on hi para la Recuperación de la da amb les quaranta mil fosses comunes components del que va ser morfológics i les proves va haver el front de bataüa Memoria Histórica fosses que hi ha a Andalu- a Catalunya son una veritable maquinaria po- d'ADN. Ala fossa també sha mes estable durant la guer- (ARMH), fundada per sia. Fa un any i mig que lítica, policial i judicial de re- van trobar bales, dues culle- ra. Malgrat que hi ha sol- Silva, ha exhumat uns s'está exhumant una fossa a l'oest, des del pressió amb l'objectiu d'ex- res, botons, un ganivet i dats deis dos bándols, hi 1.200 cossos d'un centenar a Málaga amb mes de cinc Pirineufinsales terminar l'oposició democrá- una ampolla amb un text predominen els republi- de fosses. mil persones grácies a sub- tica al régim i garantir la recordant les victimes. cans. Mentre els subleváis vencions estatals, diners Terresdel'Ebre seva perpetuació. En total, van teñir cura d'enterrar Sense ajuts de la Junta i suport de la van ser 1.717 persones les Queralt Solé els seus homes, la Genera- Pero tot sense ajut estatal. universitat malaguenya. "A que el franquisme va elimi- Gurb és una de les 182 fos: litat va descurar la tasca, ja De fet, la primera subvenció Pinochet el consideren un nar, la majoria militants ses comunes que la Gene- que tenia altres prioritats a lavanaconseguirl'estiupas- genocida pels tres mil des- d'ERCilaCNT.El92percent ralitat ha localitzat. La his- causa de la delicada situa- sat. Fins aleshores, les exhu- apareguts", diu Silva. deis afusellats van ser acu- toriadora Queralt Solé do en qué estava. macions s'havien costejat A casa nostra, la Genera- sats del delicte de rebellió. (1976), autora de l'estudi Peí que fa a les fosses amb diners deis associats i litat abandérales exhuma- Aixímateix, l'estudi introdu- Els morts clandestins. Les deis incontrolats, a part de de la butxaca deis famüiars. cions. La llei de fosses, ara eix el nom i cognom de les fosses comunes de la Guer- la de Monteada i Reixac, "Sort de l'immens capital en trámit parlamentari, victimes, el número del su- ra Civil a Catalunya pendent d'exhumació, la huma. Fins i tot han vingut prioritza la dignificació i se- maríssim, la data del judici, (1936-1939) (Editorial resta es van obrir en japonesos per oferir ajut. nyalització de les fosses per l'acusació, la data de l'execu- Afers), ha constituit la se- l'época, ja que el govern no LIEstat té un deute pendent evitar que caiguin en l'oblit, ció, la naturalitat i ve'fnatge güent tipologia de fosses: volia que els assassinats amb molta gent. Es vergo- alhora que reconeix el dret de les victimes, el seu of ici i les nascudes de la repressió quedessin impunes. Moltes nyós. No pot ser que delegui a demanar Fexhumació la seva f ¡Nació. republicana fruit de les ac- vegades les victimes eren en associacions la responsa- d'una fossa sempre que hi cions d'incontrolats; les tan sois gent de missa..
Load more

Recommended publications
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • Rutes Temporada 2014
    RUTES TEMPORADA 2014 LLIBRE DE RUTES 2014 SORTIDES ANY 2014 Aquest “llibre de rutes” recull les sortides de tots els grups i les seves normatives. Grups de la Penya: Bicicleta carretera, de muntanya, grup infantil i senderisme. La temporada començarà el dia 12 de gener amb la 1ª sortida i finalitzarà el dissabte 18 d'octubre amb la pujada a Sant Antoni i el Sopar – Festa, final de temporada. Per a totes les sortides es donarà “1 punt”. La pujada a Sant Antoni no puntuarà així la darrera sortida puntuable serà el diumenge 12 d'octubre. També puntuaran totes aquelles curses i marxes en les que hi participin socis de la Penya Ciclista Altafulla, federats amb llicencia de la pròpia penya. Tot i això només es podrà aconseguir un punt per setmana. Es a dir, si un soci participa en una marxa el dissabte i a l'endemà surt amb la Penya, guanyarà un sol punt. Caldrà arribar al lloc d'esmorzar (mitja ruta) per aconseguir el punt. Les setmanes amb sortida EXTRA/CONJUNTA només puntuaran aquestes. Temporada 2014: 12 de GENER, 8 de JUNY i 7 de SETEMBRE. Els premis i obsequis d'aquesta temporada: Tots els que arribin o superin els 25 punts (Premi/obsequi personalitzat) Els tradicionals mallots per als socis revelació, veterà, fèmina, promesa i regularitat seran compatibles amb els premis per punts, tot i que alguns puguin quedar deserts si no s'assoleixen els 25 punts. Cap soci podrà repetir un d'aquests mallots als cinc anys posteriors d'haver-lo aconseguit. Es podran donar d’altres reconeixements a criteri de la junta.
    [Show full text]
  • AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
    L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Margalef De Montsant, Priorat, Tarragona)
    EL PRIMER GRABADO PARIETAL NATURALISTA EN CUEVA DE CATALUÑA: LA COVA DE LA TAVERNA (MARGALEF DE MONTSANT, PRIORAT, TARRAGONA) por JOSEP M.ª FULLOLA I PERICOT * y RAMÓN VIÑAS I VALLVERDU * ANTECEDENTES El hallazgo de un grabado parietal en la cova de la Taverna es el resultado del programa de prospecciones y excavaciones que, bajo la dirección de uno de nosotros, está llevando a cabo en el valle del Montsant desde hace cinco años un equipo de trabajo de la Universidad de Barcelona desde los Departamentos de Prehistoria de la Facultad de Filosofía y Letras de Tarragona y de la Facultad de Geografía e Historia de Barcelona, todo ello con los correspondientes permi­ sos de excavación y el soporte económico del Servei d'Arqueologia de la Direc- ció General del Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura de la Generali- tat de Catalunya (Fig. 1). El río Montsant es un subafluente del Ebro que nace en las cercanas mon­ tañas de Prades y que, tras atravesar la hoya de Ulldemolins, se encaja en un es­ trecho desfiladero. A medida que esa garganta va ensanchándose, hasta hacerse transitable, van apareciendo abrigos, terrazas fluviales y yacimientos de super­ ficie que constatan la presencia del hombre prehistórico en este sector central del valle del río Montsant; son los términos municipales de Margalef de Mon­ tsant y de la Bisbal de Falset. A continuación, tras contornear la sierra del Montsant, el río del mismo nombre se une al Siurana en Lloà; este último de­ semboca en el Ebro ya muy cerca de su final, en la población de García.
    [Show full text]
  • Cognom, Nom Nom Edat Cementiri Lloc De Residència Professió C. De
    Cognom, nom Nom Edat Cementiri Lloc de residència Professió C. de guerra Condemna Motiu Data defunció (..., ...), Domingo - Fossa No consta - - - - 03/05/1939 Abadia Gómez Francesc 64 Fossa Falset (Priorat) Pagès 10/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Abellà Costa Serafí 55 Fossa Móra d'Ebre - - - Malaltia 05/02/1940 Abella Mateu Josep 46 Fossa Barberà de la Conca Pagès 28/02/1939 Mort Afusellat 20/03/1939 Abellà Trillas Maties 36 Fossa Montblanc Pagès 24/04/1939 Mort Afusellat 31/05/1939 Abelló Cabré Jaume 36 Fossa Poboleda Pagès 14/04/1939 Mort Afusellat 06/05/1939 Adrian Bes Blai 28 Fossa Vilalba dels Arcs Pagès 11/05/1939 Mort Afusellat 15/06/1939 Agustench Solanes Josep 49 Secc. 5a Mont-ral Barber 12/05/1939 Mort Afusellat 08/08/1939 Aixalà Abelló Salvador 30 Fossa Torroja del Priorat Pagès 09/05/1939 Mort Afusellat 14/07/1939 Aixalà Masó Josep 29 Fossa Amposta Xofer 20/07/1939 Mort Afusellat 16/11/1939 Alabau Garcia Sebastià 45 P. Militar Tarragona Peó 16/02/1939 Mort Afusellat 28/02/1939 Alba Carbonell Rafel 23 Fossa Jesús i Maria Pagès 21/02/1940 Mort Afusellat 20/06/1941 Alberich Cubells Josep 42 Fossa Palma d'Ebre Paleta 06/06/1939 Mort Afusellat 21/07/1939 Albert Colomé Dionisi 29 Nínxol 40 - Secc. 6a El Catllar de Gaià - 11/08/1939 Mort Afusellat 15/11/1939 Albiñana Matas Josep 37 Fossa Cambrils Perruquer 16/01/1940 Mort Afusellat 04/09/1940 Alcover Llorens Ambrosi 32 Fossa Pla de Cabra Pagès - Mort Afusellat 24/08/1940 Alcoverro Berenguer Àngel 54 P.
    [Show full text]
  • Pliego De Clausulas Técnicas Particulares Que Han De
    PLIEGO DE CLAUSULAS TÉCNICAS PARTICULARES QUE HAN DE REGIR EL CONTRATO, POR PROCEDIMENTO ABIERTO, DEL SERVICIO DE INTERCONEXIÓN MEDIANTE LA RED VIRTUAL PRIVADA (ALTANET-BA) EXISTENTE ENTRE LA DIPUTACIÓN DE TARRAGONA Y LOS AYUNTAMIENTOS Y CONSELLS COMARCALS DE LAS COMARCAS DE TARRAGONA. Este Pliego de Prescripciones Técnicas está formado por los siguientes apartados: Objeto del contrato Descripción técnica Requerimientos funcionales Requerimientos técnicos Plazo de ejecución Plazo de garantía Presupuesto base de licitación Criterios de valoración Clasificación empresarial Propiedad intelectual y confidencialidad Documentación a presentar Forma de pago 1 - OBJETO DEL CONTRATO Es objeto del contrato la renovación del servicio de la red privada de banda ancha existente entre la Diputación y un conjunto de Ayuntamientos y Consells Comarcals que más adelante se detalla, así como la implantación y puesta en funcionamiento de este servicio de red para los demás Entes Locales de Tarragona que soliciten este servicio durante el período de vigencia de este contrato. Se trata de un proyecto de “llaves en mano”, que se concretará en una prestación de servicio de red, que incluirá el uso del hardware, software, electrónica de red, elementos de supervisión de la red tanto activos como pasivos, así como el apoyo a usuarios finales. En ningún caso la Diputación de Tarragona pretende realizar inversión en infraestructura de red, se trata de la contratación de una prestación de servicio de red de comunicaciones, con una serie de valores añadidos que se detallan en este pliego de condiciones técnicas, para construir una extranet de Banda Ancha fiable y segura entre la Diputación de Tarragona y los Entes Locales de sus comarcas.
    [Show full text]
  • La Crònica Negra De La Destrucció D'arxius a La Demarcació
    Lligall 18/2001 65 La crònica negra de la destrucció d’arxius a la demarcació de Tarragona Josep M. T. Grau Pujol i Manel Güell Quan s’enceta el tema de la conservació dels arxius, hom sol enu- merar aquells agents i/o factors que han demostrat la seva capacitat agressiva envers diferents suports documentals. Llavors, es comença parlant del pitjor enemic dels arxius, el foc, per continuar en el mateix sentit, per l’aigua, la fauna papirofàgica i els agents climàtics. Tanma- teix, es deixen el principal, el suprem causant de la pèrdua i la destruc- ció de patrimoni documental, el màxim responsable i, sens dubte, l’ene- mic públic número u dels arxius: l’home. La capacitat de l’home per destruir patrimoni documental no té parió en tota la història de la humanitat; les formes que ha assajat, en aquest sentit, han estat tan múltiples i diverses com la intensitat i la intencio- nalitat de llurs accions. Les guerres han estat, certament, la causa més frapant i sentida d’a- questa pèrdua, potser la més freqüent, però no l’única1. La infravaloració pels documents que mostrava la gran massa de la societat, l’escàs interès que ha generat la seva salvaguarda, la desídia, han estat factors que poden explicar, en ple segle XX, que més d’un ajuntament veiés cremar en una foguera tot l’arxiu, que es llencés tota la documentació municipal al barranc o riera del poble quan s’estrenava nou edifici consistorial o que, amb molta més freqüència, una inhàbil i maltriada política d’expurgació estigués més orientada a aconseguir espai que no pas a prescindir d’a- quells documents que realment eren sobrers.
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • The (Re)Positioning of the Spanish Metropolitan System Within the European Urban System (1986-2006) Malcolm C. Burns
    The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) Malcolm C. Burns Tesi Doctoral dirigit per: Dr. Josep Roca Cladera Universitat Politècnica de Catalunya Programa de Doctorat d’Arquitectura en Gestió i Valoració Urbana Barcelona, juny de 2008 APPENDICES 411 The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) 412 Appendix 1: Extract from the 1800 Account of Population of Great Britain 413 The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) 414 Appendix 2: Extract from the 1910 Census of Population of the United States 421 The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) 422 Appendix 3: Administrative composition of the Spanish Metropolitan Urban System (2001) 427 The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) 428 1. Metropolitan area of Madrid (2001) Code INE Name of municipality Population LTL (2001) POR (2001) (2001) 5002 Adrada (La) 1960 550 702 5013 Arenal (El) 1059 200 303 5041 Burgohondo 1214 239 350 5054 Casavieja 1548 326 465 5055 Casillas 818 84 228 5057 Cebreros 3156 730 1084 5066 Cuevas del Valle 620 87 187 5075 Fresnedilla 101 38 33 5082 Gavilanes 706 141 215 5089 Guisando 635 70 171 5095 Higuera de las Dueña 326 44 89 5100 Hornillo (El) 391 41 94 5102 Hoyo de Pinares (El) 2345 333 791 5110 Lanzahíta 895 210 257 5115 Maello 636 149 206 5127 Mijares 916 144 262 5132 Mombeltrán 1123
    [Show full text]
  • Males Females Total
    9/30/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of TARRAGONA / VALLFOGONA DE RIUCORB Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 AIGUAMÚRCIA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin FLIX AdminstatALBINYANA logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH FORÈS ALCANAR SPAGNA FREGINALS ALCOVER GANDESA ALDOVER GARCIA ALFARA DE CARLES GINESTAR ALFORJA GODALL ALIÓ GRATALLOPS ALMOSTER HORTA DE SANT JOAN ALTAFULLA L'ALBIOL AMPOSTA L'ALDEA ARBOLÍ L'ALEIXAR ARNES L'AMETLLA DE ASCÓ MAR BANYERES L'AMPOLLA DEL PENEDÈS L'ARBOÇ BARBERÀ DE LA CONCA L'ARGENTERA BATEA L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ BELLMUNT DEL PRIORAT LA BISBAL DE FALSET BELLVEI LA BISBAL DEL BENIFALLET PENEDÈS BENISSANET LA CANONJA BLANCAFORT LA FATARELLA BONASTRE LA FEBRÓ BOT LA FIGUERA BOTARELL LA GALERA BRÀFIM LA MASÓ CABACÉS LA MORERA DE CABRA DEL MONTSANT CAMP LA NOU DE CALAFELL GAIÀ CAMARLES LA PALMA CAMBRILS D'EBRE CAPAFONTS LA POBLA DE CAPÇANES MAFUMET Powered by Page 3 CASERES LA POBLA DE L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin MASSALUCA CASTELLVELL Adminstat logo DEL CAMP LA POBLA DEDEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA MONTORNÈS COLLDEJOU LA RIBA CONESA LA RIERA DE CONSTANTÍ GAIÀ CORBERA LA SECUITA D'EBRE LA SELVA DEL CORNUDELLA CAMP DE MONTSANT LA SÉNIA CREIXELL LA TORRE
    [Show full text]
  • 3.2.5. El Priorat
    3.2.5. El Priorat Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km. La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre.
    [Show full text]