¿

AVW DIVENDRES, 15 D'AGOST DEL 2008 Cultura i Espectacles 33

Les fosses comunes de la Guerra Civil

G¡3 tu

i (¡si de Riubregós, 120 Calaf, 121 Prats de 54 gu Rei, 122 Sant Pere Sallavinera, 123 Sant Joan de Vilatorrada, 124 Man resa, Moiá, 125 Moiá, 126 Castellar a de la Ribera, 127 Isona, 128 Abella ®o © de la Conca, 129 Tremp, 130 la Pobla de Segur, 131 Baén, 132 Montardit , © 40 Pontons, 70 Torrelles de Foix, de Baix, 133 Sort, 134 Rialp, 135 Es 71 Vilafránca del Penedés, 72 Avinyo taron, 136 Es Bordes, 137 Sorpe, 138 net del Penedés, 73 Sant Pere de Valencia d'Áneu, 139 Esterri d'Áneu, Ribes, 74 Sitges, 75 Begues, 76 Bar 140 Escaló, 141 Llavorsí, 142 Roní, ® Bellmunt del , 26 celona, 77 Esplugues de Llobregat, 143 Ars, 144 Canturri, 145 Organyá, Falset, 27 Pradell de la Teixe 78 Sant Just Desvern, 79 Sant Joan 146 Montferrer i Castellbó, 147 la ta, 28 , 29 , 30 Despí. 80 Sant Feliu de Llobregat, 81 Seu d'Urgell, 148 Aristot. 149 Mar , 31 , 32 Caste Mataró, 82 Monteada, 83 Cerdanyo tinet. 150 Capolat, 151 Prats de Llu llet i la Gomal, 33 , 34 la, 84 Sant Quirze del Valles, 85 Rubí, qanés, 152 Toses, 153 Ribes de Fre , 35 Vespella de Gaiá, 36 86 Castellbisbal, 87 Terrassa, 88 sen 154 Pard i nes, 155 Santa Creu de Salomó, 37 Rodonyá, 38 , Abrera, 89 Olesa de Montserrat, 90 Jotglar, 156 Gurb, 157 Vic, 158 Roda 39 , 40 Albiol, 41 la Febró, 42 Collbató, 91 Bruc, 92 Castellolí, 93 de Ter, 159 Viladrau, 160 Sant Hilari Prades, 43 , Ódena, 94 Igualada, 95 Santa Colo Sacalm, 161 Santa Coloma de Far 44 , 45 Almatret, ma de Queralt, 96 Rocafort de Que ners. 162 Macanet de la Selva, 163 1 . 2 Santa Bárbara, 3 Mas 46 Maials, 47 La Granja d'Escarp, 48 ralt, 97 , 98 Sant Feliu de Guixols, 164 Cassá de denverge, 4 , 5 , 6 Llardecans, 49 Seros, 50 Torrebes Bellpuig, 99 Tárrega, 100 el Talladell, la Selva, 165 Girona, 166 Sant Gre l'Ampolla, 7 el Perelló, 8 l'Ametlla de ses. 51 Granyena de les Garrigues, 52 101 Cervera, 102 el Camós, 103 Esta gori, 167 Sant Julia de Ramis. 168 Mar, 9 Paüls, 10 Arnés, 11 Horta de Solerás, 53 Albagés, 54 Alcanó, 55 rás, 104 Sedó, 105 Concabella, 106 Amer, 169 Sant Martí de Llémena, Sant Joan, 12 Bot, 13 , 14 Soses, 56 Alfés, 57 Alcarrás, 58 Llei Sisteró, 107 Castellserá, 108 Bala 170 Olot, 171 Sant Miquel de Camp Batea, 15 Vilalba deis Ares, 16 Cor da. 59 Alpicat, 60 Castelldans, 61 les guer, 109 la Sentiu de Sió, 110 Os de major, 172 Banyoles, 173 Celrá, 174 bera d'Ebre. 17 Mora d'Ebre, 18 Gi Borges Blanques, 62 Arbeca. 63 els Balaguer, 111 Camarasa, 112 Alós de Ullastret, 175 la Tallada d'Empordá, nestar. 19 l'Hospitalet de l'lnfant, 20 Omells de na Gaia. 64 Vinaixa, 65 Balaguer, 113 Cubells, 114 Artesa de 176 Ventallo, 177 Garrigás, 178 Fi l i 2. Els cadavers localitzats a Gurb eren de soldats , 21 Montroig del Camp, 22 Vimbodí, 66 l'Espluga de Francolí, 67 Segre, 115 Olióla, 116 Ponts, 117 Flo gueres, 179 VilaSacra, 180 Terra republicans. Les causes de la mort, trets de bala. A la dreta, Guiamets, 23 Aseó, 24 el Molar, 25 Montblanc, 68 , 69 rejacs, 118 Sanaüja, 119 Castellfollit des, 181 la Jonquera i 182 Rabos. gráfic amb totes les fosses comunes de la Guerra Civil localitzades a Catalunya AVUI

poques iniciatives, fins que büitat deis drets humans", hagi dades historiográfi com la de Gurb. I és en deis camps de treball del el 2000 no es va fer pública diu Silva. Al'Estat, l'aprova ques i oráis que en certifi La repressió aquests casos on manquen SIM, la policia política deis una altra exhumació. El ció de la llei de la memoria quin l'existéncia. Tot i que testimonis. És per aixó que comunistes; les de civüs re nét d'un deis afusellats, histórica no satisfá ningú. Silva prefereix la llei cata franquista no es preveuen gaires ex presabais per l'exércit Emilio Silva, va localitzar De fet, encara no sha definit lana a Fespanyola, no s'está a humacions en territori cá franquista el 1938; les de les restes del seu avi i dotze el seu articulat. "On mes de considerarla coixa. "En tala. soldats d'ambdós bándols persones mes a El Bierzo sha avancat és en la nacio cara que no se'n sápiga la L'historiador Joan Corbalán Tanmateix, Gurb es fará front del Segre, la Batalla (Lleó). En aquesta ocasió nalitat deis brigadistes in identitat, tothom es me Gil (1964) ilumina lafoscor servir com a prova pilot per de l'Ebre i durant la retira es van utilitzar técniques ternacionals. Amb aixó ja reix una lápida". No s'ha de la dictadura amb l'obra establir un protocol per a da; les de represálies de arqueológiques i antropoló está tot dit", opina Silva. d'oblidar, a diferencia de Justicia, no venjanga. Els futures exhumacions. A l'exércit república en reti giques forenses per exhu No deu ser per feina. l'Estat, on predominen les executats peí franquisme a Gurb es van localitzar 13 rada; les d'hospitals mili mar les restes. L'objectiu ja L'ARMH té cinc mil perso fosses de civüs, que a Cata Barcelona (1939-1956) (Cos cossos i les primeres dades tars i les de civüs represab no era només el trasllat de nes reclamades. Pero la llei lunya les fosses mes nom setánia Edicions). Es tracta confirmen que les bales van ais el 1939. les restes al cementiri, sino només preveu subvenci broses son les de soldats, d'una radiografía completa ser la causa de la mort. Ara, La majoria están con també identificar la causa ons, no sempre fácils de la repressió franquista en els esquelets romanen a la centrades a l'oest del Prin de la mort i la identitat. Des d'aconseguir. Aquesta xifra La majoria de els primers anys de régim. UAB tot esperant el setem cipat, del Pirineu fins a les d'aleshores, l'Associación sembla irrisoria compara Corbalán descobreix els bre per saber els resultáis Terres de l'Ebre, zona on hi para la Recuperación de la da amb les quaranta mil fosses comunes components del que va ser morfológics i les proves va haver el front de bataüa Memoria Histórica fosses que hi ha a Andalu a Catalunya son una veritable maquinaria po d'ADN. Ala fossa també sha mes estable durant la guer (ARMH), fundada per sia. Fa un any i mig que lítica, policial i judicial de re van trobar bales, dues culle ra. Malgrat que hi ha sol Silva, ha exhumat uns s'está exhumant una fossa a l'oest, des del pressió amb l'objectiu d'ex res, botons, un ganivet i dats deis dos bándols, hi 1.200 cossos d'un centenar a Málaga amb mes de cinc Pirineufinsales terminar l'oposició democrá una ampolla amb un text predominen els republi de fosses. mil persones grácies a sub tica al régim i garantir la recordant les victimes. cans. Mentre els subleváis vencions estatals, diners Terresdel'Ebre seva perpetuació. En total, van teñir cura d'enterrar Sense ajuts de la Junta i suport de la van ser 1.717 persones les Queralt Solé els seus homes, la Genera Pero tot sense ajut estatal. universitat malaguenya. "A que el franquisme va elimi Gurb és una de les 182 fos: litat va descurar la tasca, ja De fet, la primera subvenció Pinochet el consideren un nar, la majoria militants ses comunes que la Gene que tenia altres prioritats a lavanaconseguirl'estiupas genocida pels tres mil des d'ERCilaCNT.El92percent ralitat ha localitzat. La his causa de la delicada situa sat. Fins aleshores, les exhu apareguts", diu Silva. deis afusellats van ser acu toriadora Queralt Solé do en qué estava. macions s'havien costejat A casa nostra, la Genera sats del delicte de rebellió. (1976), autora de l'estudi Peí que fa a les fosses amb diners deis associats i litat abandérales exhuma Aixímateix, l'estudi introdu Els morts clandestins. Les deis incontrolats, a part de de la butxaca deis famüiars. cions. La llei de fosses, ara eix el nom i cognom de les fosses comunes de la Guer- la de Monteada i Reixac, "Sort de l'immens capital en trámit parlamentari, victimes, el número del su ra Civil a Catalunya pendent d'exhumació, la huma. Fins i tot han vingut prioritza la dignificació i se maríssim, la data del judici, (1936-1939) (Editorial resta es van obrir en japonesos per oferir ajut. nyalització de les fosses per l'acusació, la data de l'execu Afers), ha constituit la se l'época, ja que el govern no LIEstat té un deute pendent evitar que caiguin en l'oblit, ció, la naturalitat i ve'fnatge güent tipologia de fosses: volia que els assassinats amb molta gent. Es vergo alhora que reconeix el dret de les victimes, el seu of ici i les nascudes de la repressió quedessin impunes. Moltes nyós. No pot ser que delegui a demanar Fexhumació la seva f ¡Nació. republicana fruit de les ac vegades les victimes eren en associacions la responsa d'una fossa sempre que hi cions d'incontrolats; les tan sois gent de missa.