DOCSLIB.ORG

BDLC II (19041905) © Maria Pilar Perea Per L’Edició, 2011

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
BDLC II (1904�1905) © Maria �Pilar Perea Per L’Edició, 2011 El publica Moss. Antoni M.ª Alcover per promoura y dur a cap la formació del lècsich d’aquexa llengua TOM II (1904-1905) 1905 Estampa de N’Amengual y Muntaner CIUTAT DE MALLORCA -1- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. [1] ∗ SUMARI: Una veu encoratgedora. —Exides filològiques. —Grans mercès. =Escoltau y oireu —El nostre arxiu. —Nous Corresponsals.— Collaboradors qui tenen poca son. —Seccions del llenguatge vivent escullides per ferhi cèdules. —Obres catalanes escullides per ferne cèdules. —Advertències. —Arxius aont hi ha collaboradors que fan cèdules.—Crònica del obra del Diccionari. —Llista de collaboradors per orde cronològich. Una veu encoratgedora (1-2) Lo Rdm. e Illm. Dr. D. Salvador Castellote, glòria de l’episcopat espanyol per les seues virtuts y maneig pastoral y p’els seus fondos conexements en les cièncias filosòfiques y teològiques y famós p’els molts d’idiomes que parla, posseint fins y tot els diferents dialectes de cada un d’ells, y que, en trobarse dins terra catalana, se’n fa gros de parlar la nostra llengua, amb una correcció admirable, —ens ha escrit aquexa carta que li agraim amb tota la nostra ànima y amb la qual honram les planes del Bolletí: ∗ Tom. II.— Gener de 1904. —Núm. I. -2- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. Xaén, 14 Desembre 1903. Rev. Sr. D. Antoni M.ª Alcover. Molt estimat amich: he tingut el gust de llegir la resposta que voste li envia al P. Muiños en el Boleti del Diccionari y me crech en el deure de felicitar al entusiasta defensor de la nostra llengua y de les nostres tradicions. Bona es la llengua castellana y ningu te res que dir de ella, pero que se estiga en el seu puesto y la catalana en lo que te y tindreu la festa en pau. Cuant les coses se treuen del seu solch es quant tot va malement y s’escomensa la guerra. [2] Seguixca voste ocupantse en eixa obra magna del Diccionari que tots los seus bons amichs admirem y Deu que li done molta salut pera poderla terminar. Disponga del seu afectisim amich y servidor que’l beneix de tot cor. † SALVADOR, BISBE DE XAÉN. Exides filològiques (2) Per impulsar més y més la tasca lecsicogràfica y completar l’estudi de la nostra fonètica y morfologia, fa mesos que Moss. Alcover recorre els pobles de Mallorca, amb l’idea de no deixar-ne cap sense visitar, tot aprofitant les llegudes que li queden, que no son gayre. -3- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. Aquest estudi molt de temps ha que’l té a Manacor, Sant Llorenç des Cardassar, Son Carrió y Son Servera perque se crià amb gent de tots aqueys pobles. Aont l’ha fet ara, es a Capdepera dia 2 d’agost; a Muro dia 17 de setembre; y dia 26 y 27 a Sineu; dia 28 y 29 a Calonge y Felanitx; dia 3 d’octubre a Montuïri; dia 17 y 18 a Alaró; dia 25 a Esporles; dia 26 a Banyalbufar y Estellencs; dia 8 de novembre a Marratxí; dia 9 a Santa Maria del Camí; dia 10 a Consell; dia 11 a Santa Eugènia; dia 13 a Algaida; dia 14 y 15 a Llucmajor y Campos; dia 16 a Campos y Santanyí; dia 19 a Binissalem; dia 28 y 29 a Bunyola y Orient; dia 30 a Inca; dia I er de desembre a Búger, Campanet y Moscari; y dia 2 a Biniamar, Mancor, Selva y Caimari. Y vaja si ha feta bona replega de mots y formes gramaticals a tots aquey(e)s pobles! y els collaboradors que hi tenim, qu’han cobrat coratge ferm, y son una bona partida que s’afanyen a omplir cèdules. Grans Mercés (2-3) 1. Les donam ben coralment a n-els nostres amichs collaboradors per lo bé qu’han ateses les nostres advertències del Bolletí de novembre sobre pagament de la suscripció. Ja no son gayre‘ls qui no hagen pagada la llur. Basta dir que de les cantidats rebudes desde llavò ja hem entregades [3] més de 1300 pessetes a ca-l’estampador, y el deute que hi teniem s’en ha duyta una mala estocada. Tenim coratge d’haverlo mort de tot dins uns quants mesos, si Deu ho vol. A n-aquest deute hi entra, no sols lo del Bolletí, sino la derrera edició de la Lletra de convit , de 1500 eczemplars, que costa 347 pess. -4- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. Si la cosa segueix com fins aquí, Deu ho fassa qui pot, confiam de porermos rescabalar de les sicentes pessetes y busques que‘ns costaren les dues primeres edicions de la metexa Lletra. II. També hem de fer avinent un altre fet qu’ens umpl el cor de goig, y es que des que publicàrem les Questions de llengua i literatura catalana, cada día venen suscriptors novells. Basta dir que ja’n son venguts més de cent; y un enfilay dels qu’havíem dexat d’enviarlos el Bolletí perque no pensaven o no‘ls-e llevia pagar, se son desxondits: han pagat y demanat que‘ls ho seguissem enviant. ¡Axí’ns agraden els homes! No res, que siga un... mal que’ls prenga y s’encomàn axò de suscriure-se a n-el Bolletí , y que no s’atur fins que diguem: iprou!, Amèn. III. Y no es sols la llista de suscriptors que crex, gràcies a Deu. La de collaboradors, aquest any 1903, en lloch de mancabar, com n’hi havia que s’ho figuraven que succeiria, ha aumentat de més de docents, y... ¡lo que aumentarà encara, si Deu’ho vol y Maria! Lo qu’es cert, que tall segut ens demanen Lletres de convit, y ben de pressa que les enviam y de bon gust. Lo que voldríem es haverne de fer una altra edició encara! ¡Amèn que siga axí! ¡Escoltau y oireu! (3) Encara queden una partida de milenars de cèdules en blanch de les que férem amb les 400 pessetes que per axò’ns donà l’Ajuntament de la Ciutat de Mallorca. Esperen collaboradors desenfeynats que les vullen omplir. ¡Hala, idò, si les treys de pena els qui encara no mos n’heu demanades, y si amb quatre grapades ja les mos heu omplides de cabal lingüístich, tant com n’hi ha per tot arreu, -5- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. que també espera que’l repleguen per venir a formar part de l’obra nacional del Diccionari! ¡Hala, idò, ara que’n donen! ¡Fora vessa! [4] El nostre arxiu (4) S’entén: el de l’ obra del diccionari. Ja l’hem comensat a ordenar perquè ja hu paga. Té per ara quatre seccions. I. Correspondència ; II. Original del Bolletí; III. Contabilidat y administració ; IV altres documents qu’afecten a l’Obra per altres conceptes. La secció més interessant, que la consideram d’una importància fora mida, es la de Correspondència, aont hi haurà cartes de totes les regions de la nostra llengua, escrites la major part amb lo cor, sense pretensions, reflectint casi totes l’estat d’opinió sobre la nostra empresa en cada una de dites regions, amb los corresponents capamunts y capavalls de coratges, defalliments, dubtes, plans, envestides, reculades y demés manifestacions de la vida intellectual. Aquexes cartes, escrites, no per publicar ni per enterar tot lo mon, sino per confiar temors o esperanses o per esplayar el cor en tot secret, escrites casi totes amb una ingenuidat encantadora, donen la nota eczacte y justa de les passes que va donant la nostra obra en tots els endrets de la terra catalana y la manera com per tot arreu la miren y la consideren. Demunt tot axò, son altres tantes de mostres del català que’s parla per tot arreu, y axò‘ls-e dona un valor filològich fora mida, qu’anirà crexent com més temps passarà. Per lo qual pregam de bell nou a tots els qui‘ns hagen d’escriure, que hu fassen per amor de Deu, fins allà ont puguen, just en lo llenguatge de llur comarca. Aquesta secció ja consta de dues carpetes d’un llom ben gros: la de 1901-1902 inclou 374 cartes, y la de 1903 n’inclou 448 . -6- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. Y hi ha qu’advertir que totes aquexes cartes o son contestació a qualcuna de nostra o hi contestàrem a son temps, y moltes d’elles en representen dues de nostres. No creym eczagerar gens si deym que, des que ferem la Lletra de convit, hem escrites més de dos mil cartes per promoure l’ obra del diccionari. Y estam ben disposts a escriure’n altres tantes y el doble fins y tant que tenguem la cosa a bon port y poguem dir a totes les terres catalanes: —¡Vetassí’l Diccionari! Y Deu no‘ns ho tenga en retret ni en vanaglòria. De manera que amb aquest any derrer totsol n’hem rebudes més de cartes que en los dos primers. Lo qual demostra que, gràcies a Deu, la nostra Obra no va quart minvant , sino quart crexent, no mancaba gens, sino que, com més va, més s’engrandex y s’axampla per tots vents y en tots conceptes. Nosaltres [5] hi veym en tot axò la mà de Deu, qu’estima molt la nostra llengua y els pobles qui la parlen. Ara‘ls contraris que se riuen de la nostra xifladura, ¡que riguen fins que‘ls-e diguem: basta! ¡Ja hu veurem qui riurà derrer! Nous corresponsals (5) D’Alcalà de Xivert: Fr.
Load more

Recommended publications
  • Les Estructures Socials Protohistòriques a La Gàl·Lia I a Ibèria
    Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Arqueo Mediterrània 14/2015 ARQUEO MEDITERRÀNIA 14/2015 Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons Actes de la VII Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013) Maria Carme Belarte (ICREA/ICAC) Dominique Garcia (IUF Aix Marseille Université) Joan Sanmartí (UB) (editors científics) ÀREA D'ARQUEOLOGIA - UNIVERSITAT DE BARCELONA INSTITUT CATALÀ D'ARQUEOLOGIA CLÀSSICA Maria Carme Belarte, Dominique Garcia, Joan Sanmartí (editors científics) Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria Primera edició: gener 2016 Tiratge: 500 exemplars Direcció Josep Maria Gurt Esparraguera Joan Sanmartí Grego Consell de Redacció Jaume Buxeda Garrigós Miquel Àngel Cau Ontiveros Jaume Noguera Guillén Gisela Ripoll López Francesc Tuset Bertran Secretaria de Redacció David Asensio Vilaró Eduard Ble Gimeno Irene Cruz Folch Francisco José Cantero Rodríguez Rafel Jornet Niella Marisol Madrid Fernández David Montanero Vico Pau Valdés Matías Sílvia Valenzuela-Lamas Maqueta i coberta Natàlia Arranz Compaginació imaginatic Impressió Gràfiques Raventós Suau Edita Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona Facultat de Geografia i Història Montalegre 6 - 08001 Barcelona Tel. 934 037 540 [email protected] - www.ub.edu/prehist/main.htm Institut Català d’Arqueologia Clàssica Plaça Rovellat s/n - 43003 Tarragona Tel. 977 249 133 [email protected] - www.icac.cat Amb la col·laboració de Organisme Autònom Municipal Fundació Castell de Calafell Plaça Catalunya, 1 43820 Calafell Amb el suport de l'AGAUR (2012ARCS1 0019) i de l’IUF Aix-Marseille Université D.
    [Show full text]
  • Introducción Á Un Tratado De Política Sacado Textualmente De Los Refraneros, Romanceros Y Gestas De La Península
    La versión original y completa de esta obra debe consultarse en: https://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/3114 Esta obra está sujeta a la licencia CC BY-NC-ND 4.0 Internacional de Creative Commons que determina lo siguiente: • BY (Reconocimiento): Debe reconocer adecuadamente la autoría, proporcionar un enlace a la licencia e indicar si se han realizado cambios. Puede hacerlo de cualquier manera razonable, pero no de una manera que sugiera que tiene el apoyo del licenciador o lo recibe por el uso que hace. • NC (No comercial): La explotación de la obra queda limitada a usos no comerciales. • ND (Sin obras derivadas): La autorización para explotar la obra no incluye la transformación para crear una obra derivada. Para ver una copia de esta licencia, visite https://creativecommons.org/licenses/by- nc-nd/4.0/deed.es. INTRODUCCION A UN TRATADO DE POLÍTICA SACADO TEXTUALMENTE DE LOS REFRANEROS, ROMANCEROS Y GESTAS DE LA PENÍNSULA, POR JOAQUIN COSTA. Profesor en la Institución libre de Enseñanza correspondiente de la Academia de la Historia. PRELIMINAR.— La Poesía del Derecho. CAP. I.— Elementos artisticos de la poesía po- pular española. Cap. II.— Caracteres lógicos del saber político contenido en la poesía popular española. CAP. III.— Genesis y desarrollo de la poesía po- pular. CAP- IV.— Historia de la poesía española en la edad antígua celto-hispana, hispano-grie- ga, hispano-romana. MADRID IMPRENTA DE LA REVISTA DE LEGISLACION Ronda de Atocha, número 15, 1881 OBRAS DEL AUTOR ; Discurso leido en el acto de la inauguracion del Ateneo Oscense; Huesca 1866. Ideas apuntadas en la Exposicion Universal de 1867; Huesca, 1868.
    [Show full text]
  • AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías
    This output received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No. 715626. AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías INTRODUCTION* The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliably and even analyse the briefest and most formulaic of them with some competence, but nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossible, it is unclear whether this would be genetic or through contact. The study of the Iberian language, like that of the other Palaeohispanic languages, goes back to the works of the numismatists, from Antonio Agustín and Velázquez to Delgado and Zóbel de Zangróniz. They are responsible for identifying the script and deciphering the first signs. When Emil Hübner published the first corpus of pre-Roman Hispanian inscriptions at the end of the nineteenth century, however, the system of transcription was still very deficient and did not even serve to reveal that these inscriptions were in fact evidence of various languages that are very different to one another.
    [Show full text]
  • Morfologia Històrica Del Territorium De Tarraco En Època Tardo
    PART II - LES FONTS LITERÀRIES ANTIGUES, EPIGRÀFIQUES I NUMISMÀTIQUES. II - LES FONTS LITERÀRIES ANTIGUES, EPIGRÀFIQUES I NUMISMÀTIQUES. INTRODUCCIÓ. El Camp de Tarragona és un territori que apareix citat amb relativa freqüència a les fonts literàries antigues especialment mitjançant les diverses al·lusions que els autors clàssics fan a l’antiga ciutat de Tarraco, donada la gran importància que aquesta ostentà al llarg de tota l’Antiguitat1. Les fonts clàssiques es refereixen també, tot i que en menor grau, a l’anomenada regio Kessetania (és a dir, el territori ocupat pel populus Kessetanus), de la qual formarien part les actuals comarques del Camp de Tarragona. Es tractaria d’una amplia franja territorial de límits difícils d’establir, doncs les fonts literàries contenen molt poques referències (fonamentalment, Plini i Ptolomeu) i les que ens donen són poc explícites en relació a la seva extensió territorial. Malgrat la manca d’informació a les fonts literàries antigues, tots els indicis semblen indicar, tal i com veurem amb més detall al proper capítol, que aquest territori cessetà comprenia, grosso modo, una extensa àrea que, a més d’abastar les tres comarques en que, actualment, està dividida la gran plana litoral del Camp de Tarragona, inclouria les de l’Alt i Baix Penedès i el Garraf. La regio Kessetania, tindria plena continuïtat durant l’època romana, doncs els seus suposats límits es mantindrien, marcant el territorium de la ciuitas de Tarraco. Aquest segon capítol del present estudi dedicat a les fonts literàries, epigràfiques
    [Show full text]
  • 50 Pueblos Hispanos: Nomenclatura En Textos Antiguos D. Julio Gómez
    Historia Digital colabora con la Fundación ARTHIS Pueblos hispanos: nomenclatura en textos antiguos D. Julio Gómez Villar Universidad de Valladolid Resumen Se ha llegado a decir que la documentación aportada por los escritores de la Antigüedad está llena de errores y contradicciones (se ha llegado a decir incluso que no hubo celtas en la península), el trabajo pretende hacer entender que no hubo tantos errores ni contradicciones, el problema reside en el uso del lenguaje, ya que las palabras cambian de significado en función al criterio que se emplee, hay historiadores que están mas preocupados por utilizar un lenguaje ampuloso lleno de ornamentos, olvidando que lo importante es usar un lenguaje lo mas científico posible, para ello hemos de intentar crear un lenguaje científico que use vocablos específicos y dejando la ornamentación en el lenguaje para los poetas. Abstract It has been said that the documentation provided by the writers of antiquity are full of errors and contradictions (it has even been said that there were no Celts in the peninsula), the work pretends to understand that there were not so many mistakes and contradictions, the problem lies in the use of language, since words change in meaning according to the criterion used, there are historians who are more concerned with using a language full of ornaments, forgetting that what is really important is to use a language the most scientific as possible, for this we must try to create a scientific language that uses specific vocables and leaving the ornamentation in the language for the poets. Historia Digital, XVII, 30, (2017).
    [Show full text]
  • 54 Abd Al-Rahman III (912–61)
    Cambridge University Press 978-0-521-60397-3 - A History of Portugal and the Portuguese Empire: From Beginnings to 1807, Volume I: Portugal A. R. Disney Index More information Index Abbasids, the 54 encourages trade 110 Abd al-Aziz 51, 53 Afonso V (1438–81) 128, 141, 158, 170 Abd al-Rahman I (756–88) 54 attains majority 129 Abd al-Rahman III (912–61) 54, 61, 68 crushes ex-regent Prince Pedro 130 Abrantes 80, 101 generous grants to nobility 132, 135 Abrantes, marquis of 272, 332 invades Castile 133 absolutism 239, 242, 250, 264–268 nurtures leading nobility 128 Academia Real das Cieˆncias 318 patronises education and learning 163, Academia Real de Histo´ria see Royal 164 Academy of History, the unusually long reign 131–133 academies 277, 278, 317 Afonso VI (1656-68) Acapulco 206, 209 and Castelo Melhor 229, 232 Achila 52 conspiracy to restore 233 acorns 14 and the cortes 240 administration see royal government marriage 231–233 Adoptionism 64 physical and mental handicaps 228 Aegean colonists 8 relinquishes power to Prince Pedro 232 Aeminium 24 see also Coimbra Afonso (bastard son of Joa˜oI) Afonso I Henriques (count 1128-43; king as count of Barcelos 128 1143–85) 73, 82, 85, 88, 90, 91 as duke of Braganc¸a129, 131 achieves autonomy 74–75 exempted from Lei Mental 128 and Augustinian canons 89 generous grants to 132 captured by Fernando II 78 opposition to regent Prince Pedro 130 and the church 88 Afonso (son of Joa˜o II) 135, 136, 143 delegates responsibility to son Sancho marriage and death of 136 78 Afonso (son of Manuel I) 159 expands
    [Show full text]
  • Settlement and Toponymy in Ancient Catalunya
    NAMING THE PROVINCIAL LANDSCAPE: SETTLEMENT AND TOPONYMY IN ANCIENT CATALUNYA LEONARD A. CURCHIN UNIVERSITY OF WATERLOO (CANADÁ) RESUMEN: La historia del asentamiento antiguo en la Cataluña se refleja en su toponi- mia. Mientras que muchos de los nombres son ibéricos, hay también gran cantidad de nombres indoeuropeos (ni griegos ni latinos), que sugieren un asentamiento importante de habladores de una lengua indoeuropea, presumiblemente anterior a la dominación ibérica. Más sorprendente es la ausencia de topónimos célticos, no obstante la presencia de campos de urnos, cabezas cortadas, y espadas y fíbulas de tipo La Tène. Se propone que tales costumbres y artefactos pueden interpretarse de otros modos, no célticos. ABSTRACT: The history of ancient settlement in Catalunya is reflected in its toponymy. Although many of the names are Iberian, there is also a large number of Indo-European names (neither Greek nor Latin) which suggest an important settlement of Indo- European speakers, presumably antedating the Iberian domination. More surprising is the absence of Celtic toponyms, despite the presence of urnfields, severed heads, and swords and fibulas of La Tène type. The author proposes that these customs and artifacts can be interpreted in other, non-Celtic ways. The study of ancient place-names can pay impressive dividends in re- constructing the linguistic history of a region1. Toponyms tend to be conserva- tive, remaining in use for centuries after their original meaning has been forgot- ten2; they thus serve as linguistic fossils, preserving traces of all the language groups that settled there. Geographic names recorded in sources of the Roman period therefore provide evidence not only for Romanization (as indicated by 1 Funding for this project was generously provided by the Social Sciences and Humanities Research Council of Canada.
    [Show full text]
  • Network Analysis of Transport Vectors in Roman Baetica
    Network Analysis of Transport Vectors in Roman Baetica Network Analysis of Transport Vectors in Roman Baetica Table of Contents T able of Contents .......................................................................................................... 1 Ac knowledgments .......................................................................................................... 3 Ch apter 1: Introduction ................................................................................................ 4 T he Project ............................................................................................................................ 4 S oftware ................................................................................................................................. 7 T he Database .................................................................................................................................... 8 T he Geographical Information System ............................................................................................ 8 N etwork Analysis Software .............................................................................................................. 9 N etwork Analysis ................................................................................................................ 10 Ch apter 2: Background .............................................................................................. 13 B aetica ................................................................................................................................
    [Show full text]
  • AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías
    Published by Prensas de la Universidad de Zaragoza: https://puz.unizar.es/1887-iberian-language-writing-epigraphy.html • Año de edición: 2017 • Nº páginas: 44 • Editorial: Prensas de la Universidad de Zaragoza • Colección: Aelaw Booklet • Idioma: Inglés • Dimensiones: 14 x 21 • Encuadernación: Grapado • ISBN: 978-84-16935-65-9 AELAW Booklet / 3 Iberian Language / Writing / Epigraphy Noemí Moncunill Martí Javier Velaza Frías INTRODUCTION* The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliaBly and even analyse the Briefest and most formulaic of them with some competence, But nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossiBle, it is unclear whether this would be genetic or through contact. * This output received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union's Horizon 2020 research and innovation programme (grant agreement No. 715626); and under the Marie Skłodowska-Curie Actions programme (grant agreement MSCA-IF-2014, no 655938). **Unless otherwise indicated, all dates are BCE. The inscriptions are cited according to J. Untermann’s Monumenta Linguarum Hispanicarum, e.g. C.18.5 for inscriptions and A.78 for coin legends, or, if missing from that work, according to Hesperia.
    [Show full text]
  • The Decline and Fall of the Roman Empire: Volume II by Edward Gibbon
    HISTORY OF THE DECLINE AND FALL OF THE ROMAN EMPIRE By Edward Gibbon VOLUME II This is volume two of the six volumes of Edward Gibbon's History Of The Decline And Fall Of The Roman Empire. I will be scanning and putting out on the net the remaining five volumes as I find time to do this. So have patience. If you find any errors please feel free to notify me of them. I want to make this the best etext edition possible for both scholars and the general public. [email protected] and [email protected] are my email addresses for now. Please feel free to send me your comments and I hope you enjoy this. David Reed History Of The Decline And Fall Of The Roman Empire Edward Gibbon, Esq. With notes by the Rev. H. H. Milman Vol. 2 1782 (Written), 1845 (Revised) Chapter XVI: Conduct Towards The Christians, From Nero To Constantine. Part I. Note: The sixteenth chapter I cannot help considering as a very ingenious and specious, but very disgraceful extenuation of the cruelties perpetrated by the Roman magistrates against the Christians. It is written in the most contemptibly factious spirit of prejudice against the sufferers; it is unworthy of a philosopher and of humanity. Let the narrative of Cyprian's death be examined. He had to relate the murder of an innocent man of advanced age, and in a station deemed venerable by a considerable body of the provincials of Africa, put to death because he refused to sacrifice to Jupiter. Instead of pointing the indignation of posterity against such an atrocious act of tyranny, he dwells, with visible art, on the small circumstances of decorum and politeness which attended this murder, and which he relates with as much parade as if they were the most important particulars of the event.
    [Show full text]
  • ATLAS of CLASSICAL HISTORY
    ATLAS of CLASSICAL HISTORY EDITED BY RICHARD J.A.TALBERT London and New York First published 1985 by Croom Helm Ltd Routledge is an imprint of the Taylor & Francis Group This edition published in the Taylor & Francis e-Library, 2003. © 1985 Richard J.A.Talbert and contributors All rights reserved. No part of this book may be reprinted or reproduced or utilized in any form or by any electronic, mechanical, or other means, now known or hereafter invented, including photocopying and recording, or in any information storage or retrieval system, without permission in writing from the publishers. British Library Cataloguing in Publication Data Atlas of classical history. 1. History, Ancient—Maps I. Talbert, Richard J.A. 911.3 G3201.S2 ISBN 0-203-40535-8 Master e-book ISBN ISBN 0-203-71359-1 (Adobe eReader Format) ISBN 0-415-03463-9 (pbk) Library of Congress Cataloguing in Publication Data Also available CONTENTS Preface v Northern Greece, Macedonia and Thrace 32 Contributors vi The Eastern Aegean and the Asia Minor Equivalent Measurements vi Hinterland 33 Attica 34–5, 181 Maps: map and text page reference placed first, Classical Athens 35–6, 181 further reading reference second Roman Athens 35–6, 181 Halicarnassus 36, 181 The Mediterranean World: Physical 1 Miletus 37, 181 The Aegean in the Bronze Age 2–5, 179 Priene 37, 181 Troy 3, 179 Greek Sicily 38–9, 181 Knossos 3, 179 Syracuse 39, 181 Minoan Crete 4–5, 179 Akragas 40, 181 Mycenae 5, 179 Cyrene 40, 182 Mycenaean Greece 4–6, 179 Olympia 41, 182 Mainland Greece in the Homeric Poems 7–8, Greek Dialects c.
    [Show full text]
  • Contestani, Lacetani, Cerretani)"
    "Ciuitates y etnias epónimos en el área ibérica: las excepciones ( Contestani, Lacetani, Cerretani)" Arturo PÉREZ ALMOGUERA Universidad de Lleida Resumen Casi todos los pueblos del área ibérica cuyo nombre conocemos por los textos clásicos cuentan con una ciuitas epónima. Sólo para unos pocos no nos consta: intentamos buscar una explicación a este hecho aparentemente anómalo. Destacan entre los últimos contestani, lacetani y cerretani. Abstract AH the populi or gentes amongst the iberi, whose names we know thanks to classic texts, have an eponym capital with only a very few not on record. W e try to find an explanation for this apparently anomalous fact. The case of contestani, lacetani and cerretani are particularly outstanding. Palabras clave: Hispania prerromana. Iberos. Ciuitates. Populi. El testimonio de los textos clásicos y de la numismática Es ya admitido de forma pácticamente unánime que desde los siglos V/IV a.C., la ciudad, -la ciuitas-, es la organización política que priva entre los llamados pueblos ibéricos y, por fechas no muy lejanas, también entre sus vecinos más o menos inmediatos de tierra adentro Uacetanos y vascones por ej emplo). Cuando a partir de la segunda Guerra Púnica las fuentestextuales greco-latinas comienzan a ser más abundantes que para los periodos precedentes, -lamentablemente abundantes sólo en relación con éstos-, así parecen mostrárnoslo. Pero las fuentes Flor. !1., 11, 2000, pp. 195-213. 196 A. PÉREZ ALMOGUERA- CIVITATES Y ETNIAS ... escritas que narran acontecimientos relacionados con la conflagración romano­ cartaginesa, son insuficientes para aseverar que la ciudad fue un hecho generalizado entre los pueblos que habitaban las zonas oriental y meridional peninsulares donde se producían los acontecimientos bélicos, aunque al menos nos indican que no se trataba de algo exclusivo de colonias y factorías griegas y feno­ púnicas como no hace tantas décadas aún se sostenía.
    [Show full text]