El publica Moss. Antoni M.ª Alcover per promoura y dur a cap la formació del lècsich d’aquexa llengua TOM II (1904-1905) 1905 Estampa de N’Amengual y Muntaner CIUTAT DE MALLORCA -1- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. [1] ∗ SUMARI: Una veu encoratgedora. —Exides filològiques. —Grans mercès. =Escoltau y oireu —El nostre arxiu. —Nous Corresponsals.— Collaboradors qui tenen poca son. —Seccions del llenguatge vivent escullides per ferhi cèdules. —Obres catalanes escullides per ferne cèdules. —Advertències. —Arxius aont hi ha collaboradors que fan cèdules.—Crònica del obra del Diccionari. —Llista de collaboradors per orde cronològich. Una veu encoratgedora (1-2) Lo Rdm. e Illm. Dr. D. Salvador Castellote, glòria de l’episcopat espanyol per les seues virtuts y maneig pastoral y p’els seus fondos conexements en les cièncias filosòfiques y teològiques y famós p’els molts d’idiomes que parla, posseint fins y tot els diferents dialectes de cada un d’ells, y que, en trobarse dins terra catalana, se’n fa gros de parlar la nostra llengua, amb una correcció admirable, —ens ha escrit aquexa carta que li agraim amb tota la nostra ànima y amb la qual honram les planes del Bolletí: ∗ Tom. II.— Gener de 1904. —Núm. I. -2- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. Xaén, 14 Desembre 1903. Rev. Sr. D. Antoni M.ª Alcover. Molt estimat amich: he tingut el gust de llegir la resposta que voste li envia al P. Muiños en el Boleti del Diccionari y me crech en el deure de felicitar al entusiasta defensor de la nostra llengua y de les nostres tradicions. Bona es la llengua castellana y ningu te res que dir de ella, pero que se estiga en el seu puesto y la catalana en lo que te y tindreu la festa en pau. Cuant les coses se treuen del seu solch es quant tot va malement y s’escomensa la guerra. [2] Seguixca voste ocupantse en eixa obra magna del Diccionari que tots los seus bons amichs admirem y Deu que li done molta salut pera poderla terminar. Disponga del seu afectisim amich y servidor que’l beneix de tot cor. † SALVADOR, BISBE DE XAÉN. Exides filològiques (2) Per impulsar més y més la tasca lecsicogràfica y completar l’estudi de la nostra fonètica y morfologia, fa mesos que Moss. Alcover recorre els pobles de Mallorca, amb l’idea de no deixar-ne cap sense visitar, tot aprofitant les llegudes que li queden, que no son gayre. -3- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. Aquest estudi molt de temps ha que’l té a Manacor, Sant Llorenç des Cardassar, Son Carrió y Son Servera perque se crià amb gent de tots aqueys pobles. Aont l’ha fet ara, es a Capdepera dia 2 d’agost; a Muro dia 17 de setembre; y dia 26 y 27 a Sineu; dia 28 y 29 a Calonge y Felanitx; dia 3 d’octubre a Montuïri; dia 17 y 18 a Alaró; dia 25 a Esporles; dia 26 a Banyalbufar y Estellencs; dia 8 de novembre a Marratxí; dia 9 a Santa Maria del Camí; dia 10 a Consell; dia 11 a Santa Eugènia; dia 13 a Algaida; dia 14 y 15 a Llucmajor y Campos; dia 16 a Campos y Santanyí; dia 19 a Binissalem; dia 28 y 29 a Bunyola y Orient; dia 30 a Inca; dia I er de desembre a Búger, Campanet y Moscari; y dia 2 a Biniamar, Mancor, Selva y Caimari. Y vaja si ha feta bona replega de mots y formes gramaticals a tots aquey(e)s pobles! y els collaboradors que hi tenim, qu’han cobrat coratge ferm, y son una bona partida que s’afanyen a omplir cèdules. Grans Mercés (2-3) 1. Les donam ben coralment a n-els nostres amichs collaboradors per lo bé qu’han ateses les nostres advertències del Bolletí de novembre sobre pagament de la suscripció. Ja no son gayre‘ls qui no hagen pagada la llur. Basta dir que de les cantidats rebudes desde llavò ja hem entregades [3] més de 1300 pessetes a ca-l’estampador, y el deute que hi teniem s’en ha duyta una mala estocada. Tenim coratge d’haverlo mort de tot dins uns quants mesos, si Deu ho vol. A n-aquest deute hi entra, no sols lo del Bolletí, sino la derrera edició de la Lletra de convit , de 1500 eczemplars, que costa 347 pess. -4- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. Si la cosa segueix com fins aquí, Deu ho fassa qui pot, confiam de porermos rescabalar de les sicentes pessetes y busques que‘ns costaren les dues primeres edicions de la metexa Lletra. II. També hem de fer avinent un altre fet qu’ens umpl el cor de goig, y es que des que publicàrem les Questions de llengua i literatura catalana, cada día venen suscriptors novells. Basta dir que ja’n son venguts més de cent; y un enfilay dels qu’havíem dexat d’enviarlos el Bolletí perque no pensaven o no‘ls-e llevia pagar, se son desxondits: han pagat y demanat que‘ls ho seguissem enviant. ¡Axí’ns agraden els homes! No res, que siga un... mal que’ls prenga y s’encomàn axò de suscriure-se a n-el Bolletí , y que no s’atur fins que diguem: iprou!, Amèn. III. Y no es sols la llista de suscriptors que crex, gràcies a Deu. La de collaboradors, aquest any 1903, en lloch de mancabar, com n’hi havia que s’ho figuraven que succeiria, ha aumentat de més de docents, y... ¡lo que aumentarà encara, si Deu’ho vol y Maria! Lo qu’es cert, que tall segut ens demanen Lletres de convit, y ben de pressa que les enviam y de bon gust. Lo que voldríem es haverne de fer una altra edició encara! ¡Amèn que siga axí! ¡Escoltau y oireu! (3) Encara queden una partida de milenars de cèdules en blanch de les que férem amb les 400 pessetes que per axò’ns donà l’Ajuntament de la Ciutat de Mallorca. Esperen collaboradors desenfeynats que les vullen omplir. ¡Hala, idò, si les treys de pena els qui encara no mos n’heu demanades, y si amb quatre grapades ja les mos heu omplides de cabal lingüístich, tant com n’hi ha per tot arreu, -5- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. que també espera que’l repleguen per venir a formar part de l’obra nacional del Diccionari! ¡Hala, idò, ara que’n donen! ¡Fora vessa! [4] El nostre arxiu (4) S’entén: el de l’ obra del diccionari. Ja l’hem comensat a ordenar perquè ja hu paga. Té per ara quatre seccions. I. Correspondència ; II. Original del Bolletí; III. Contabilidat y administració ; IV altres documents qu’afecten a l’Obra per altres conceptes. La secció més interessant, que la consideram d’una importància fora mida, es la de Correspondència, aont hi haurà cartes de totes les regions de la nostra llengua, escrites la major part amb lo cor, sense pretensions, reflectint casi totes l’estat d’opinió sobre la nostra empresa en cada una de dites regions, amb los corresponents capamunts y capavalls de coratges, defalliments, dubtes, plans, envestides, reculades y demés manifestacions de la vida intellectual. Aquexes cartes, escrites, no per publicar ni per enterar tot lo mon, sino per confiar temors o esperanses o per esplayar el cor en tot secret, escrites casi totes amb una ingenuidat encantadora, donen la nota eczacte y justa de les passes que va donant la nostra obra en tots els endrets de la terra catalana y la manera com per tot arreu la miren y la consideren. Demunt tot axò, son altres tantes de mostres del català que’s parla per tot arreu, y axò‘ls-e dona un valor filològich fora mida, qu’anirà crexent com més temps passarà. Per lo qual pregam de bell nou a tots els qui‘ns hagen d’escriure, que hu fassen per amor de Deu, fins allà ont puguen, just en lo llenguatge de llur comarca. Aquesta secció ja consta de dues carpetes d’un llom ben gros: la de 1901-1902 inclou 374 cartes, y la de 1903 n’inclou 448 . -6- BDLC II (1904-1905) © Maria -Pilar Perea per l’edició, 2011. Y hi ha qu’advertir que totes aquexes cartes o son contestació a qualcuna de nostra o hi contestàrem a son temps, y moltes d’elles en representen dues de nostres. No creym eczagerar gens si deym que, des que ferem la Lletra de convit, hem escrites més de dos mil cartes per promoure l’ obra del diccionari. Y estam ben disposts a escriure’n altres tantes y el doble fins y tant que tenguem la cosa a bon port y poguem dir a totes les terres catalanes: —¡Vetassí’l Diccionari! Y Deu no‘ns ho tenga en retret ni en vanaglòria. De manera que amb aquest any derrer totsol n’hem rebudes més de cartes que en los dos primers. Lo qual demostra que, gràcies a Deu, la nostra Obra no va quart minvant , sino quart crexent, no mancaba gens, sino que, com més va, més s’engrandex y s’axampla per tots vents y en tots conceptes. Nosaltres [5] hi veym en tot axò la mà de Deu, qu’estima molt la nostra llengua y els pobles qui la parlen. Ara‘ls contraris que se riuen de la nostra xifladura, ¡que riguen fins que‘ls-e diguem: basta! ¡Ja hu veurem qui riurà derrer! Nous corresponsals (5) D’Alcalà de Xivert: Fr.