Parc De La Serralada Litoral
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
[email protected] · parcs.diba.cat · [email protected] Tel. 934 022 428 022 934 Tel. Comte d’Urgell, 187. 08036 Barcelona 08036 187. d’Urgell, Comte Gerència de Serveis d’Espais Naturals d’Espais Serveis de Gerència Espais Naturals i Medi Ambient Medi i Naturals Espais Vallès Oriental. Vallès el mar i la planura del Maresme i la depressió del del depressió la i Maresme del planura la i mar el ri del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix. del Parc d’Olèrdola, Parc Garraf, del Parc Llobregat, Baix del ri Agra Parc Collserola, de mediterrani d’alzinars i pinedes que s’alça entre entre s’alça que pinedes i d’alzinars mediterrani Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de la Serra Serra la de Natural Parc Marina, de Serralada la de Parc Litoral, Serralada la de Parc Gabinet de Premsa i Comunicació. DLB12047-2017 Gabinet dePremsaiComunicació. bac, Parc del Montnegre i el Corredor, Corredor, el i Montnegre del Parc bac, l’O i Munt del renç Llo Sant de Natural Parc Montseny, del pels relleus suaus, el clima agradable i un bosc bosc un i agradable clima el suaus, relleus pels Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural Natural Parc Guilleries-Savassona, les de Natural Espai Montesquiu, de Castell del Parc de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs i es caracteritza caracteritza es i Mateu-Céllecs Conreria-Sant la de Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona de Diputació la de Naturals Parcs de Xarxa Parcs de Catalunya de Parcs especial de protecció del medi natural i del paisatge paisatge del i natural medi del protecció de especial Aquest espai natural està regulat i protegit pel Pla Pla pel protegit i regulat està natural espai Aquest App del parc del App parcserraladalitoral parcs.diba.cat/web/litoral Litoral i la riera d’Argentona. d’Argentona. riera la i Besòs riu el entre Marina, de o Litoral serralada la Sant Mateu-Céllecs i se situa en el sector central de de central sector el en situa se i Mateu-Céllecs Sant comprèn l’EIN (Espai d’Interès Natural) la Conreria- la Natural) d’Interès (Espai l’EIN comprèn © Roser Loire Roser © Amb una superfície de 7.408,24 hectàrees, el Parc Parc el hectàrees, 7.408,24 de superfície una Amb Paper procedent de fonts responsables amb el medi ambient ambient medi el amb responsables fonts de procedent Paper © IñakiRelanzón espai natural molt visitat. molt natural espai de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’ha convertit en un un en convertit l’ha Barcelona, de Metropolitana l’Àrea de patrimoni natural i cultural. i natural patrimoni La seva situació, en una zona densament poblada a l’entorn l’entorn a poblada densament zona una en situació, seva La Fomenta l’educació ambiental i l’ús públic del del públic l’ús i ambiental l’educació Fomenta contacte el litoral amb les valls interiors. valls les amb litoral el contacte El Parc té un paper ecològic fonamental ja que posa en en posa que ja fonamental ecològic paper un té Parc El població. dels parcs i el desenvolupament econòmic de la la de econòmic desenvolupament el i parcs dels Turons entre la plana i el mar el i plana la entre Turons Aposta per un equilibri entre la preservació preservació la entre equilibri un per Aposta rals i paisatgístics de cada parc. cada de paisatgístics i rals cultu © Lisette Pons Lisette © Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals, forestals, agrícoles, naturals, valors els Protegeix participació de tots els agents implicats. agents els tots de participació mitjançant els plans especials, elaborats amb la la amb elaborats especials, plans els mitjançant Planifica i gestiona els espais naturals i agraris agraris i naturals espais els gestiona i Planifica població de Catalunya. de població 70 el i Barcelona de demarcació la de % de la la de % % del territori territori del % 22 el representen municipis Aquests Abasta 102.587 hectàrees de cent municipis. municipis. cent de hectàrees 102.587 Abasta paisatgístic, ecològic i cultural. i ecològic paisatgístic, està integrada per dotze espais naturals protegits d’alt valor valor d’alt protegits naturals espais dotze per integrada està La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona Barcelona de Diputació la de Naturals Parcs de Xarxa La nicipis del seu àmbit geogràfic. àmbit seu del nicipis mu cent als ambiental i territorial equilibri un Garanteix La Xarxa de Parcs Naturals Parcs de Xarxa La Diversitat d’hàbitats, Treure’n tot el profit refugi d’espècies Fer-ho serà fàcil, tant si es tracta d’una passejada improvisada com si preferiu una estada plena d’activitats programades. Entre el solell i l’obaga, la varietat d’ambients naturals es tradueix en una fauna igualment variada. El Parc posa al vostre abast una xarxa d’equipaments i programes que us permetran conèixer-lo millor i gaudir Tot i ser un espai eminentment forestal, les zones agrícoles de tot el que s’hi pot fer. i els espais oberts del sector central del Parc n’augmenten la biodiversitat. El Parc de la Serralada Litoral té un centre i un punt d’informació i un centre de documentació Les pinedes de pi pinyoner i pi blanc, al vessant del Maresme, estratègicament ubicats, a més a més de contrasten amb els alzinars, acompanyats de roures, a les obagues nombrosos itineraris senyalitzats, rutes i passejades frondoses i humides del cantó del Vallès. Els escassos cursos d’aigua guiades, equipaments pedagògics acullen verns, àlbers i avellaners que s’alternen amb canyissars i culturals, miradors, exposicions permanents, i plantacions de pollancres i plàtans. mostres itinerants i publicacions divulgatives. L’esquirol, la geneta, el ratolí de bosc, el teixó i la guineu són alguns També s’hi organitzen tallers, activitats d’educació dels mamífers més comuns; identifiquem gaigs, pigots verds, rupits ambiental i programes lúdics i culturals com © Roser Loire i mallerengues, entre els nombrosos ocells; rapinyaires com l’astor, Bellapart © E. ara el «Viu el parc» i «Poesia als parcs. Lletres l’esparver, el duc, la miloca i l’àliga marcenca i l’aligot vesper, i paisatges»; tot un ventall de propostes per a l’estiu, cerquen les seves preses a les clarianes i espais oberts; descobrir i fruir del medi natural, sempre de manera tritons verds i salamandres, entre els amfibis, i rèptils com la serp Joies del Neolític, castells i ermites El medi i la vida respectuosa. verda completen una fauna variada que troba en el Parc l’espai idoni La seva situació privilegiada ha fet del Parc un territori cobejat. Des d’antic, l’aprofitament econòmic dels recursos naturals ha on viure i refugiar-se. Els vestigis de la presència humana en aquestes terres es estat una constant que ha transformat el paisatge del Parc. © Gabriel Serra remunten a la prehistòria i no han cessat des d’aleshores. Les activitats econòmiques principals són les agrícoles, © Oriol Clavera ramaderes i forestals, si bé cada vegada el sector terciari Del Neolític, resten nombroses mostres pren més força. extraordinàries com els dòlmens de la Roca d’en Toni, Castellruf i Céllecs, entre d’altres, o la cova de En el vessant del Maresme, caracteritzat per una climatologia les Encantades i la cova de la Granota. A l’època favorable, hi ha cultius importants de vinya, horta, flor ibèrica, els laietans van construir dalt dels turons i planta ornamental, mentre que la ramaderia hi té una diversos poblats com el de la Cadira del Bisbe, Burriac importància secundària. Al cantó vallesà, en canvi, amb un i Céllecs. clima més aspre, hi ha un desenvolupament més gran de la ramaderia i dels cultius de cereals i farratges. Pel que fa Durant l’edat mitjana, es construeixen les ermites a la silvicultura, hi ha plantacions forestals de coníferes i romàniques de Sant Mateu, Sant Bartomeu de frondoses com el pollancre i el plàtan, especialment notables Cabanyes i Sant Pere de Clarà i s’edifiquen masies a les rodalies del Mogent. En els boscos de la serra, rics en com Can Boquet. Al cim del mateix nom, s’alça el pi pinyer, es practica la recollida de la pinya per extreure els castell de Burriac, tot un símbol del Parc. preuats pinyons que s’empren en rebosteria. Ja en època moderna, l’arribada del tren o el fenomen Actualment, cada vegada més l’activitat agrícola i l’ús de de l’estiueig transformaran i donaran nova vida a les masies s’ha reconvertit en pràctiques lligades al sector alguns sectors del Parc, fins a convertir-lo en el gran terciari i han sorgit equipaments pedagògics i de lleure així espai verd entre el Vallès i el Maresme. com cellers i restaurants. N’hi ha alguns que formen part del programa «Parc a taula», que permet gaudir de la millor gastronomia elaborada amb productes del Parc. [email protected] · parcs.diba.cat · [email protected] Tel. 934 022 428 022 934 Tel. Comte d’Urgell, 187. 08036 Barcelona 08036 187. d’Urgell, Comte Gerència de Serveis d’Espais Naturals d’Espais Serveis de Gerència Espais Naturals i Medi Ambient Medi i Naturals Espais Vallès Oriental. Vallès el mar i la planura del Maresme i la depressió del del depressió la i Maresme del planura la i mar el ri del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix. del Parc d’Olèrdola, Parc Garraf, del Parc Llobregat, Baix del ri Agra Parc Collserola, de mediterrani d’alzinars i pinedes que s’alça entre entre s’alça que pinedes i d’alzinars mediterrani Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de la Serra Serra la de Natural Parc Marina, de Serralada la de Parc Litoral, Serralada la de Parc Gabinet de Premsa i Comunicació.