DOCSLIB.ORG

Es La Localidad Más Meridional De La Comarca Del Maresme, Situada En La Costa Territorio Al Límite Con La Comarca Del Barcelonés, Entre Badalona Y El Masnou

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Es La Localidad Más Meridional De La Comarca Del Maresme, Situada En La Costa Territorio Al Límite Con La Comarca Del Barcelonés, Entre Badalona Y El Masnou Es la localidad más meridional de la comarca del Maresme, situada en la costa Territorio al límite con la comarca del Barcelonés, entre Badalona y el Masnou. Montgat -- . .-. .-. .. - --- .-. .. --- ha sufrido una serie de transformaciones inacabadas en los ultimos 20 años, destaca un actal plan de convertirla en una ciudad resdencial y de turismo. Barcelones El Maresme Demografía Montgat Montgat Nord marca el inicio 10000 población / %extranjeros La ubicación de Montgat Montgat comparte car- Montgat ha su"do una de la morfologia territorial tipica del en relación a la ciudad de acteristicas territoriales transformación inacaba- 8000 Barcelona hace del sitio con el Barcelones y con el da importantes en los Mareseme: mar / tren / montaña un lugar estrategico para el Maresme, El turo de ultimos años, principal- llevar a cabo actividades Montgat el cambio en la mente el paso de una relacionadas con el turis- morfologia territorial. ciudad industrial a vivi- 2000 mo. enda, fruto de la especu- Alella lación 1975 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2009 2010 Malgrat de Mar Santa Susanna Pineda de Mar Calella Sant Pol de Mar Maresme Canet de Mar Arenys de Mar Barcelona Caldes d’Estac 300 viviendas inciadas Sant Vicenc de Montall Sant Andreu de LLaveneres 121 viviendas acabadas Tiana Mataro Tiana Usos Cabrera de Mar media anual 2005-2010 200 Vilassar de Mar Premia de mar Distancia a Barcelona 13 km El masnou 75% vivienda principal 100 Super"cie 2.9km2 Montgat 12% segunda residencia 46% del suelo ocupado 100 km El Masnou Badalona 0 Sant Adria del Besos Densidad neta; 156 Hab/hec 2001 2005 2010 Barcelona Flujos Naturales de arena Regeneración artificial de playas Altura y dirección del oleaje en Montgat <4m 01% <3m 02% De manera natural, en la En 2010, Cabrera de Mar, <2m 17% costa catalana se pro- Premià de Mar, Vilassar duce un !ujo de arenas de Mar y Montgat recibi- Peligrosidad de erosion <1m 80% en sentido norte - sur. eron entre 100.000 y Badalona Montga t Nord Oscila entre los 8.000 150.000 m3 de arena con Alta Badia de Roses m3/año de la Costa Brava una inversión que ascen- 8.000 Media 1989 - 1994 a los 180.000 me/año del 30.000 dia a 2,29 millones de 500.000 m3 centro del litoral catalan. euros. Baja o no detectada 30º Turo de Montgat respecto a costa Suelo residencial 50% Suelo no residencial 25% 150º Alta Mar Antecosta Antecosta Anteplaya Trasplaya Duna Montgat Montgat Maresme (parte inferior) (parte superior) Suelo sistemas 23% 1987 - 2007 120º 30.000 10.000.000 m3 160.000 163º Barcelona 80.000 1988 - 2007 Plenamar media 180.000 130º 10.000 3.000.000 m3 El ferrocarril además de ser una barrera fomentó el 10.000 90.000 Bajamar media 90.000 Costa sud desarrollo industrial del municipio. Hoy favoreceInfraestructuras el 1986 - 2005 5.000.000 m3 turismo de proximidad. Delta de l’Ebre Transporte longitudinal de arenas neto m3/año Analisis por Sectores By-pass natural Anteriormente algunas playas del % Bypass por encima Maresme eran playa de guijarros del dique 4-6 X Y X - Y El uso creciente del lito- y no de arena blanca. 3 m 30 - 60 % 5 - 10 % 25 - 50 % ral ha in!uenciado en el Precio arena 4 m 20 - 50 % 4 - 10 % 16 - 40 % balance de los sedimien- 5 m 10 - 40 % 2 - 10 % 8 - 30 % % depositado tos de la costa y ha afect- 6 m 5 - 30 % 1 - 10 % 4 - 20 % en bocana ado la estabilidad de las interior playas. Presión antrópi- Trasvase Acumulación de En situaciones de ca en la franja periódico de sedimiento temporal, la arena que En el Maresme, el alto litoral arena pasa de levenate a C-32 renfe 500m7 10 mn al Port Mataro potencial de transporte Cambios en la poniente del puerto se 20min a 22min min 2 mn al Port Masnou de sedimientos a lo largo dinámica litoral puede incrementar de Port Olimpic pl catalunya del litoral y su urban- Construcción de Alimentación 2 mn al Port Badalona Erosión de la forma notable. Movimiento % Bypass ización han acentuado el infraestructuras arti"cial de 4.5 mn al Port Besos playa de arenas en por debajo retroceso de las playas. consteras playas el Maresme del dique 7.5 al Port Olimpic.
Load more

Recommended publications
  • Temps De Maduixes 2021
    Ja és Temps de Maduixes al Maresme! La pandèmia sanitària ha provocat que algunes de les activitats no s’hagin pogut organitzar, com els anys anteriors. Malgrat tot, des del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme volem posar en valor els sabors que ens ofereix la primavera i que són el producte dels paisatges de la nostra comarca. Uns paisatges d’horta, de rieres, de mar i de munt. Tot i que actualment se’n conreen diverses varietats, cosa que garanteix tenir-ne durant tot l’any, és durant els mesos de primavera que la maduixa del Maresme aconsegueix la seva màxima qualitat. De l’1 de maig al 6 de juny et convidem a gaudir de la maduixa del Maresme a través de les propostes que podràs degustar en els restaurants, pastisseries, elaboradors i altres establiments de la comarca. Municipis participants: Arenys de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Pineda de Mar, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Productors de la Xarxa de Productes de la Terra: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Tiana. Per a més informació: www.saborsmaresme.cat i www.turismemaresme.cat Llegenda Pastisseria, Restaurant Botiga forn Elaborador de Productor melmelades Arenys de Mar El Portinyol Xarxes socials: c. Zona Portuària, s/n Facebook: @restaurantelportinyol 911 311 100 Instagram: @elportinyol www.elportinyol.com Dades d’interès: Dimarts tancat Servei per
    [Show full text]
  • Forest Harvesting in the Mountains of the Corredor and Montnegre Mid-Nineteenth Century
    Boletín de la AsociaciónForest de harvesting Geógrafos in the Españoles mountains N.º of the 62 Corredor- 2013, págs.and Montnegre 477-482 mid-nineteenth century I.S.S.N.: 0212-9426 FOREST HARVESTING IN THE MOUNTAINS OF THE CORREDOR AND MONTNEGRE MID-NINETEENTH CENTURY Luis Urteaga Francesc Nadal Departament de Geografia Humana. Universitat de Barcelona [email protected], [email protected] I. INTRODUCTION The forests of the Corredor and Montnegre massifs, intensely exploited since the Middle Ages, were subjected to severe pressure in the eighteen hundreds. Among the causes for this intensification in the exploitation of forest resources were the increasing demand for timber for ship building, fuel consumption in glass kilns and other industrial activities, and the extension of the railway network in the north of the Maresme county, which revaluated forest resources in the zone by facilitating their extraction. Recent studies have identified the profound transformations in the landscape occurring in the Montnegre-Corredor zone in the 19th century. However, a large part of academic effort has been centred on long-term landscape evolution, relegating to a secondary plane the characterisation of the exploitations themselves and the specification of their economic importance. Our work places the emphasis on forest use, precisely in a crucial period for forest development: the middle years of the eighteen hundreds. The main sources for this work are the territorial tax statistics (amillaramientos) corresponding to 1852 and 1862, as well as the fiscal documentation connected with them: assessment cards, claim forms for damages due to the exceeding of quotas, and investigation files. II.
    [Show full text]
  • L-360 Badalona-Mollet-Sabadell (Per Tiana) 2010-11-02
    LINIA BADALONA - MOLLET - SABADELL (PER TIANA) Sentit Badalona-Sabadell Sentit Sabadell-Badalona NOM PARADA MUNICIPI NOM PARADA MUNICIPI (BDA) Germà Juli - Riera Matamoros BADALONA (SBD) Francesc Macià - Paraires - El Corte Inglés SABADELL (BDA) Pomar de Baix - Jacinto Benavente BADALONA (SBD) Plaça de la Concòrdia SABADELL (BDA) Ctra. Montgat a Tiana BADALONA (SBD) Parc Taulí - Hospital de Sabadell SABADELL (MNT) Pare Claret - Plaça Sardana MONTGAT (SBD) Gran Via - Notari SABADELL (TIN) Passeig de la Vilesa - Pau Giralt TIANA (SBD) Parc Taulí - Hospital de Sabadell SABADELL (TIN) Isaac Albeniz - Bisbe Català TIANA (SBD) Estació Bus SABADELL (TIN) Edith Llaurador - Barri Gosch TIANA (SBD) Avinguda Barberà - Tetuàn SABADELL (SFT) Seminari SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SBD) Avinguda Barberà - Montserrat Roig SABADELL (SFS) Colònia Bosc SANT FOST DE CAMPSENTELLES (BAR) Ctra. Sabadell - Can Roqueta BARBERÀ (SFS) Mas Corts SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - P.I. Santiga SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Mas Llombart SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - Can Rectoret SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Mauri - Heures SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - Panrico SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Mauri - Amics SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - Ctra. Polinyà SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Aragó - Mauri SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Ctra. Sabadell - CEIP Santiga SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Aragó - Blume SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Sant Isidre - Miquel Costa SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Ochoa - Blume SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Mossèn Jacint Verdaguer - Cruïlla Rambla SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Mas Carbassa SANT FOST DE CAMPSENTELLES (SPM) Mossèn Jacint Verdaguer - Berenguer d'Entença SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (SFS) Ctra.
    [Show full text]
  • Romanian Pupils at the Spanish Primary Schools: Continuities and Discontinuities Between Former and Current Educational Experiences
    International Journal of Instruction July 2011 ● Vol.4, No.2 e-ISSN: 1308-1470 ● www.e-iji.net p-ISSN: 1694-609X ROMANIAN PUPILS AT THE SPANISH PRIMARY SCHOOLS: CONTINUITIES AND DISCONTINUITIES BETWEEN FORMER AND CURRENT EDUCATIONAL EXPERIENCES Georgeta Ion1 Universidad Autónoma de Barcelona, Spain [email protected] During the last few years, East-Europeans, predominantly Romanians, have become the second largest cultural minority in Catalonia (Spain). Spanish educational institutions now have students from more than twenty different cultures. This paper focuses on the educational background and the factors which characterize the educational experience of Romanian students prior to attending schools in Spain, and how this affects their experiences into Catalonian primary schools. Twenty seven interviews were undertaken, of Catalonian and Romanian teachers, of experts and parents from the host primary schools where the proportion of Romanian students was highest. Two focus-group sessions were carried out with school teachers from Romania. The analysis shows that there is some consistency between educational practices and values in Romania and the practices and values of the host schools. The ability of children to assimilate into the host school is directly influenced by their previous experience in the schools in their country of origin. Key Words: immigration, primary school, Romanians, teacher training, Romanian pupils INTRODUCTION During the last years most of Western European countries have seen an increasing number of immigrants. This “age of migration” (Castles and Miller, 2003) has meant that the destination countries are now host to a wide variety of immigrants, most of them children. As a consequence, host schools have to deal with higher numbers of new students from different countries (OECD, 2007; Portes and Hao, 2004) and have re-designed their educational and social 1 Many thanks to Ian Browne for reading the present paper and offering valuable advice.
    [Show full text]
  • The Costa Brava International Folk Festival Costa Brava, Malgrat De Mar - Barcelona, Spain 6Th - 11 Th October 2020
    The Costa Brava International Folk Festival Costa Brava, Malgrat de Mar - Barcelona, Spain 6th - 11 th October 2020 This International Festival, organised by Malgrat Turisme in collaboration with EuroArt Production srl is open for Folk Groups, Flag-waving Groups and Bagpipe Bands. During this International Festival there will be some parades and performances. The performances will be in parks and squares of Malgrat de Mar. This Festival will not be competitive. Malgrat de Mar enjoys mild weather almost all year round. More than 4.5 km of golden beaches are waiting for you! During your stay in the wonderful Costa Brava, you will also have the opportunity to experience another type of culture. You will enjoy a friendly relaxing environment full of charm and history. The Group will be housed in a 4 star Hotel (on full board basis, breakfast, lunch and dinner at buffet), situated in the touristic area of Malgrat de Mar. The artistic programme consists of outdoor parades and standing performances. During the parades the groups will perform with their own instruments. During the standstill performances, which will be held in the main squares, the Organisation will provide the audio system, compatible with CD and pen drive and 5 microphones to amplify the various instruments / voice (if these are required). DRAFT PROGRAMME Tuesday, 6 th October Arrival of the groups. Free day or optional excursion. Wednesday, 7 th October Arrival of the groups . Morning: free and possibility of optional excursion. Afternoon: performance in one of the squares of Malgrat. Thursday, 8 th October Morning: performance in one of the squares in Malgrat.
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta 362 De Autobús
    Horario y mapa de la línea 362 de autobús 362 Badalona - Mollet del Vallès - Sabadell (no passa Ver En Modo Sitio Web per Tiana ni Montgat) La línea 362 de autobús (Badalona - Mollet del Vallès - Sabadell (no passa per Tiana ni Montgat)) tiene 2 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Germà Juli - Prim: 5:45 - 8:00 (2) a Hospital Parc Taulí: 19:25 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea 362 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea 362 de autobús Sentido: Germà Juli - Prim Horario de la línea 362 de autobús 47 paradas Germà Juli - Prim Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 5:45 - 8:00 martes 5:45 - 8:00 Parc Taulí 135 Cl S Maties De, Sabadell miércoles 5:45 - 8:00 Gran Via - Notari Herrán jueves 5:45 - 8:00 148 Cl Batllevell De, Sabadell viernes 5:45 - 8:00 Parc Taulí sábado 8:00 87 Cl Batllevell De, Sabadell domingo Sin servicio Estació D'Autobusos De Sabadell 21 Cl Estacio De L', Sabadell Baixador 48 Av Barbera De, Sabadell Información de la línea 362 de autobús Dirección: Germà Juli - Prim Av. Barberà - Pl. Montserrat Roig Paradas: 47 166 Av Barbera De, Sabadell Duración del viaje: 30 min Resumen de la línea: Parc Taulí, Gran Via - Notari Ctra. De Sabadell A Mollet - P. I. Santiga Herrán, Parc Taulí, Estació D'Autobusos De Sabadell, S/N Cr Sabadell-mollet(b-140), Santa Perpètua De Mogoda Baixador, Av. Barberà - Pl.
    [Show full text]
  • Inventari Patrimoni Cultural De Montgat
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural de Montgat Memòria tècnica Redacció Marta Lloret Blackburn Ajuntament de Montgat Maig 2009 MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL DE MONTGAT 51 Promoció i finançament Ajuntament de Montgat Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona Realització Marta Lloret Blackburn Mapa del Patrimoni Cultural de Montgat 2 ÍNDEX 1. AGRAÏMENTS.......................................................................................................5 2. PRESENTACIÓ ......................................................................................................7 3. METODOLOGIA....................................................................................................8 3.1. Recerca documental......................................................................................8 3.2. Treball de camp............................................................................................9 3.3. Treball de gabinet.......................................................................................10 4. INTRODUCCIÓ AL TERRITORI .......................................................................12 4.1. Marc geogràfic i medi físic.........................................................................12 4.2. Poblament i estructura econòmica..............................................................14 4.3. Breu síntesi històrica ..................................................................................18 4.4. Toponímia...................................................................................................23
    [Show full text]
  • Campus Malgrat De
    Campus Malgrat de mar Anàlisi del sistema de recollida de residus assimilables a municipals de comerços i d’indústries i avaluació de la implementació d’un sistema de pagament per generació al municipi Gemma Pasqual Aulesa Daniel Diviu Navarro Treball de fi de grau Ciències ambientals Tutors: Anna Petit, Carles M. Gasol i Joan Rieradevall Institut de ciència i tecnologia ambiental ES Consulting ÍNDEX Capítol 1 1. ANTECEDENTS 7 1.1.JERARQUIA DE GESTIÓ DE RESIDUS 7 1.2.ELS RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A CATALUNYA I MALGRAT DE MAR 7 1.1.1. MARC LEGAL SOBRE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS 8 1.2.GESTIÓ ECONÒMICA DELS RESIDUS URBANS: SISTEMES DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 10 1.2.1. TIPOLOGIA DE MODELS GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS I GESTIÓ ECONÒMICA 10 1.2.2. CONCEPTE I SITUACIÓ ACTUAL A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL 11 1.2.3. MODALITATS DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 11 1.3. EXEMPLES DE GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS PORTA A PORTA I PAGAMENT PER GENERACIÓ 15 1.3.1. GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS A 3 CIUTATS EUROPEES 15 1.3.2. MUNICIPIS AMB PAGAMENT PER GENERACIÓ GLOBAL I COMERCIAL 16 1.4. MALGRAT DE MAR 21 1.4.1-CARACTERITZACIÓ MUNICIPI 21 1.4.2. GENERACIÓ I RECOLLIDA DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 25 1.4.3. MODELS DE TAXES DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 29 Capítol 2 2.Justificació 31 Capítol 3 3.OBJECTIUS 32 Capítol 4 4.
    [Show full text]
  • Ferran Cirac Ayala
    BASE DE DADES I CARTOGRAFIA DELS HORTS URBANS ALS MUNICIPIS DEL BAIX MARESME (Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) Ferran Cirac Ayala nº Hort Municipi Caràcter Ubicació Ús Propietat Tipus Parcel·les Superfície (m2) Qualificació urbanística Codi 1.1. Argentona peri-urbà Terra Autoconsum Públic Municipal - - Sòl no urbanitzable Rústic (N1) 1.2. Argentona intra-urbà Terra Escolar Públic Institucional - - Sistemes Equipaments (SE) 1.3. Argentona intra-urbà Terra Escolar Públic Institucional 1 56,74 Sistemes Equipaments (SE) 1.4. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 6 1.185 Sòl urbà Urbà tradicional (R2) 1.5. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 112,82 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.6. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 190,81 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.7. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 2 390,54 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.8. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 2 109,07 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.9 Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 5 1086,36 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.10. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 1 125,02 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.11. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 1 291,74 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.12. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 8 636,19 Sòl urbà Cases agrupades (R5) 1.13. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 14,6 Sòl urbà Nucli Antic (R1) 1.14.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • COMUNICAT DEL COMISSIONAT PER a LA PRESERVACIÓ I GESTIÓ DEL LITORAL DEL MARESME El Comissionat Per a La
    COMUNICAT DEL COMISSIONAT PER A LA PRESERVACIÓ I GESTIÓ DEL LITORAL DEL MARESME El Comissionat per a la preservació i gestió del litoral del Maresme, integrat per tots els grups polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme i per la plataforma Preservem el Maresme, en resposta al comunicat de denúncia emès per la plataforma Preservem el Maresme, vol aclarir els següents punts: El document “Estrategia para el litoral del Maresme”, presentat el febrer de 2015 per part del govern central, és resultat del treball dut a terme pels Ajuntaments del Baix Maresme i la Generalitat des de l’any 2012, fruit del qual es va encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya l’elaboració d’una proposta de solució duradora d’estabilització de les platges, amb el propòsit d’evitar més regeneracions amb abocaments de sorra que tenien poca durada, un elevat cost i causaven danys al fons marí. L’UPC va presentar diverses propostes, d’entre les quals la Generalitat i els Ajuntaments del Baix Maresme en van seleccionar una, que és la que finalment el govern central va adoptar com a vàlida. Després de 3 anys sense contacte entre Generalitat i govern central, es va constituir el Comissionat, amb el propòsit d’estendre l’acció conjunta a tota la comarca i evitar les demandes individuals dels Ajuntaments i l’acció puntual de l’Estat sobre el nostre litoral. El 19 de juny del 2018, el Comissionat va acordar una posició de consens de tots els grups polítics assistents a la reunió (ERC, JXCAT, PSC, C´s, PP i ECP) i sense cap oposició, segons la qual es dona ple suport a l’execució de la solució proposada pel Baix Maresme (de Montgat a Caldes d’Estrac) sempre que es garanteixi la correcte execució dels dragatges a través de la contractació d’una empresa externa, però en canvi es demana tornar a estudiar la solució pel que fa a l’Alt Maresme (d’Arenys de Mar a Malgrat de Mar), cercant fórmules naturals d’estabilització per aquest tram de costa.
    [Show full text]