DOCSLIB.ORG

Vilassar De Dalt Premià De Mar Barcelona Les Nostres Línies

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Vilassar De Dalt Premià De Mar Barcelona Les Nostres Línies C3/4 Barcelona - Vilassar de Dalt - Premià de Mar (directe per autopista) e11.1 e11.2 Ronda Universitat, 21 C6 Barcelona e11.1 Pl. de Tetuan +4 min. e11.2 Vilassar de Dalt C6 C6/C30 Ctra. Premià de Mar / Mestre E. Morera +25 min. Premià de Mar C6/C30 Ignasi Bufalà / St. Josep Oriol +27 min. Barcelona (directe per autopista) C6/C30 Riera de Targa +28 min. C30 Pl. de Pau Casals / Riera de Targa (*) C6/C30 Riera de Targa +2 min. Vilassar de Dalt C6/C30 Riera de Targa / C. del Pi +3 min. C6/C30 Vial Can Maians +4 min. C6/C30 Ctra. Premià de Mar / Mestre E. Morera +5 min. Premià C30/C14* Illa Fantasia +7 min. de Dalt C30/C14* Barri Cotet +8 min. Premià C14* Ctra. Vilassar de Dalt / Gran Via +10 min. de Mar Horaris 2017 Dr. Ferran +12 min. (*) Línia amb parada propera (*) Aquesta parada no es realitza en les expedicions provinents o amb destinació Cabrils (C6) C3/4 C3/4 Vilassar de Dalt - Premià de Mar - Barcelona Vilassar de Dalt - Premià de Mar - Barcelona (directe per autopista) (directe per autopista) C30 Pl. de Pau Casals / Riera de Targa (*) Sortides de Vilassar de Dalt C6/C30 Riera de Targa +2 min. De dilluns a divendres feiners (excepte agost) C6/C30 Ignasi Bufalà / St. Josep Oriol +4 min. 06.20a 06.50b 07.30 08.30b 10.00 12.45 14.15 17.00 18.00 19.30 Vilassar de Dalt 06.30 07.00 07.40 08.30c 10.30 13.15 15.00 17.15 18.30 19.45c C6/C30 Ctra. Premià de Mar / Mestre E. Morera +5 min. 06.40c 07.10 08.00 09.00 11.00 13.30 15.45 17.30a 19.00 20.30 Premià 06.50 07.20 08.30 09.30 12.00 14.00 16.30 17.45c 19.00b 21.00 C30 Illa Fantasia +7 min. de Dalt C3 (a) Servei directe Vilassar de Dalt - Barcelona C4 (b) Servei directe Premià de Mar - Barcelona C30 Barri Cotet +8 min. C6 (c) Servei Cabrils - Vilassar de Dalt - Barcelona (sense parades a Premià de Mar) C14* Ctra. Vilassar de Dalt / Gran Via +10 min. Dissabtes feiners (tot l’any) Dr. Ferran +12 min. 08.15 09.30 11.00 12.30 14.00 15.30 17.00 18.30 20.00 21.30 Premià de Mar Premià Diumenges i festius (tot l’any) C14/C30 Barri Cotet +14 min. 09.30 11.00 12.30 14.00 15.30 17.00 18.30 20.00 21.30 C14/C30 Illa Fantasia +15 min. Premià de Dalt e11.1 Feiners d’agost e11.2 C6 Pl. de Tetuan Barcelona e11.1 06.30 08.45 11.00 13.15 15.30 17.45 20.00 e11.2 Ronda Universitat, 21 07.15 09.30 11.45 14.00 16.15 18.30 20.45 C6 (*) Parada propera 08.00 10.15 12.30 14.45 17.00 19.15 21.30 (*) Aquesta parada no es realitza en les expedicions provinents o amb destinació Cabrils (C6) El compliment d'aquests horaris està subjecte a les incidències i contratemps de la via pública. C3/4 Les nostres línies Barcelona - Vilassar de Dalt - Premià de Mar (directe per autopista) Mataró Centre Mataró Nord Vilassar de Dalt / Premià Barcelona Barcelona de Mar - Barcelona Sortides de Barcelona (directe per autopista) (directe per autopista) (directe per autopista) Mataró Cabrils De dilluns a divendres feiners (excepte agost) Teià - El Masnou UAB - Bellaterra Vilassar de Dalt C6 Alella - Barcelona (directe per autopista) Barcelona 07.05 08.00 08.40a 09.30c 11.30 14.15 16.00 18.15b 19.30 20.45c 07.30 08.00a 09.00 10.00 12.15 14.30 16.45 18.30 19.45a 21.30 Mataró Cabrils Vilassar de Mar Barcelona Vilassar de Mar (servei urbà) 07.40b 08.20a 09.20b 10.30 13.00 15.00 17.30 18.45c 20.00 22.00 (per NII) 07.40c 08.30 09.30 11.00 13.45 15.15 18.00 19.00 20.30 Premià de Dalt Teià Cabrera de Mar C3 (a) Servei directe Barcelona - Vilassar de Dalt Premià de Mar El Masnou (servei urbà) C4 (b) Servei directe Barcelona - Premià de Mar C6 (c) Servei Barcelona - Vilassar de Dalt - Cabrils (sense parades a Premià de Mar) Mataró El Masnou St. Vicenç de Montalt Llavaneres (servei urbà) Caldes d’Estrac Dissabtes feiners (tot l’any) St. Vicenç de Montalt Llavaneres Centre Mataró 09.00 10.30 12.00 13.30 15.00 16.30 18.00 19.30 21.00 22.30 Llavaneres Estació Vilassar de Dalt Diumenges i festius (tot l’any) Remallaire, 15-17 10.30 12.00 13.30 15.00 16.30 18.00 19.30 21.00 22.30 Pol. industrial Les Hortes del Camí Ral - 08302 Mataró Feiners d’agost Tel. 93 798 11 00 - Fax 93 757 12 33 mobilitat.gencat.cat 07.30 09.45 12.00 14.15 16.30 18.45 21.00 [email protected] mou-te.gencat.cat 08.15 10.30 12.45 15.00 17.15 19.30 21.45 09.00 11.15 13.30 15.45 18.00 20.15 22.30 Més informació a www.moventis.es El compliment d'aquests horaris està subjecte a les incidències i contratemps de la via pública..
Load more

Recommended publications
  • Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain
    Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • 15A Edició Bases Del CONCURS DE MÚSICA JOVE 2019 (El Masnou, Montgat, Vilassar De Mar I Cabrils)
    15a edició Bases del CONCURS DE MÚSICA JOVE 2019 (El Masnou, Montgat, Vilassar de Mar i Cabrils) El Concurs de Música Jove del Maresme és una de les accions dels plans locals de joventut de El Masnou, Montgat, Vilassar de Mar i Cabrils. Aquest concurs té com a finalitat, donar suport i promocionar els grups locals de música jove. Els objectius d’aquest concurs són: ​ Millorar la formació musical dels músics que participen al concurs. Promocionar als músics i les formacions novells participants. Donar suport a la creació musical local i de la comarca. Fomentar l’ incorporació de músics emergents i novells als espais d’actuació musical del territori. El concurs es regirà per les bases següents: BASES 1.- Aspectes generals El concurs és obert a qualsevol estil i gènere musical. 1) Es valorarà, en les cançons presentades, l’ús de la llengua catalana i que siguin temes propis. 2) Com a criteri de selecció es tindrà en compte l’originalitat i la qualitat de les propostes musicals. 3) No hi poden participar grups i solistes que ja hagin publicat algun disc amb alguna discogràfica. Tampoc aquells que tinguin contractes discogràfics o de management v​igents. ​ 2.- Qui hi pot participar? Hi poden participar tots aquells grups o solistes que compleixin els requisits següents: ● Els components dels grup o solistes dels quals tinguin edats compreses entre els 16 i 30 anys i com a mínim un dels components estigui empadronat a un dels municipis del Maresme. (S’admet que algun dels components dels grups sigui menor o major de les edats indicades, sempre que la majoria de components del grup estiguin dins d’una de les categories.
    [Show full text]
  • Calendari 2021 / Grup B
    Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat.
    [Show full text]
  • Ferran Cirac Ayala
    BASE DE DADES I CARTOGRAFIA DELS HORTS URBANS ALS MUNICIPIS DEL BAIX MARESME (Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) Ferran Cirac Ayala nº Hort Municipi Caràcter Ubicació Ús Propietat Tipus Parcel·les Superfície (m2) Qualificació urbanística Codi 1.1. Argentona peri-urbà Terra Autoconsum Públic Municipal - - Sòl no urbanitzable Rústic (N1) 1.2. Argentona intra-urbà Terra Escolar Públic Institucional - - Sistemes Equipaments (SE) 1.3. Argentona intra-urbà Terra Escolar Públic Institucional 1 56,74 Sistemes Equipaments (SE) 1.4. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 6 1.185 Sòl urbà Urbà tradicional (R2) 1.5. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 112,82 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.6. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 190,81 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.7. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 2 390,54 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.8. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 2 109,07 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.9 Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 5 1086,36 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.10. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 1 125,02 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.11. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 1 291,74 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.12. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 8 636,19 Sòl urbà Cases agrupades (R5) 1.13. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 14,6 Sòl urbà Nucli Antic (R1) 1.14.
    [Show full text]
  • Cisa- Arbre 10
    CISA Arbre 10- Avantpassats de Maria Nogueres Vallmajor En Na En Na En Na En Na En Na En N' Pere Francesca Pere Saurina Pere Francesca Pere Francesca Guillem Francesca Bernat Alamanda Ferrer Joan Jofre Vinyals Pons Isern Bonhivern Mir Arnó Vallmajor Galceran * ca 1350 Vidal * * ca 1369 Garau * Alacant * Pagès Castellar Serra Vilassar Òrrius † 15.8.1422 Vilassar de Dalt Cabrera * * ca 1342 * * ca 1370 * ca 1371 † 23.4.1402 t. 13.8.1422, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 135r Pagès † 25.10.1395 † 1.6.1410 Teià Vilassar Cabrera Dosrius Vilassar Vilassar * ca 1340 Vilassar Vilassar † d 20.4.1402 t. 4.5.1419, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 121v t. 20.4.1402, Parròquia de Sant Genís de Vilassar, Manual 3, foli 94 Vilassar de Dalt t. 18.10.1395, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 66v t. 30.5.1410, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 104r t. 27.2.1400, Parròquia de Sant Genís de Vilassar, Manual 3, foli 92 † 25.4.1413 Vilassar t. 30.5.1412, Parròquia de Sant Genís de Vilassar p d 14.2.1372 ca 1362 a 7.9.1366 a 6.6.1395 N' Na En N' En N' N' Na En N' Antoni Constança Salvador Alamanda Bernat Alamanda Antoni Salvadora Bernat Angelina Ferrer Jofre Pons Puig Bonhivern Altafulla Arnó Vallmajor * ca 1410 † ca 1489 * ca 1378 * ca 1375 Joan Vinyals Isern Mir Pagès Galceran t. 1489 Cabrera (Agell) Òrrius * * * Pagès † 30.1.1457 Pagès pagès Vilassar Òrrius Cabrera * ca 1365 Vilassar * ca 1374 * ca 1408 Vilassar de Dalt t.
    [Show full text]
  • Pdf 1 20/04/12 14:21
    Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl.
    [Show full text]
  • Cabrera De Mar Restes Antigues
    CABRERA DE MAR RESTES ANTIGUES 31 - POBLAT IBÈRIC DE BURRIAC A la banda de migdia de la muntanya de Burriac, no gaire lluny del castell, hi ha les restes de l'antic poblat ibèric d'Ilduro que, a l'època de màxima prosperitat, ocupava unes 10 ha. El seu poblament es remunta als segles VII-VI aC però la major part de restes (muralles, torres i un possible edifici públic) són de període ibèric ple (segles IV-III aC). La seva màxima expansió es va produir durant la romanització (segle II aC), època a la qual pertanyen les restes d'habitacles i la porta meridional del recinte emmurallat. Degué ser abandonat definitivament cap a l'any 50 aC. El jaciment va ser descobert per Lluís Bonet Garí cap al 1917 i des d'aleshores s'han efectuat diverses excavacions. És de difícil accés degut a la manca d'indicacions. 2 - Jaciment de ca l'Arnau - can Mateu - can Benet La importància del poblament ibèric al terme de Cabrera, centrada pel poblat d'Ilturo, als peus de Burriac, va tenir el seu màxim exponent entre els segles IV i I aC, decaient posteriorment amb la construcció d'Iluro (Mataró) i la romanització. Les excavacions realitzades prop del camí de la Riera, als enclaus de ca l'Arnau, can Mateu i can Benet, han deixat al descobert les restes del que fou un important centre productor de vi d'època tardoibèrica i romana. Es poden veure restes de diverses estances residencials o agrícoles, pous, forns i la part més important, unes termes romanes considerades les més antigues de la península.
    [Show full text]
  • Castillo De Burriac (O De Sant Vicenç) Cabrera De
    CABRERA DE MAR / 1681 CABRERA DE MAR Cabrera de Mar es un municipio cuyo territorio se extiende desde la costa hasta la cordillera lito- ral, donde se hallan las montañas de Burriac y Montcabrer, y que se ve drenado por torrentes que frecuentemente se desbordan a finales del verano, como en otros muchos pueblos del Maresme. El término municipal está comunicado por la carretera B-502, a la que se accede a través de la A-2 o de la autopista C-32. El valle de Cabrera es especialmente rico en yacimientos arqueológicos, de los que los más conocidos son el oppidum ibérico de Burriac y la zona de Can Modolell, donde se ha hallado material ibérico y romano. La primera mención del lugar de Cabraria data de 1037. Castillo de Burriac (o de Sant Vicenç) L CASTILLO DE BURRIAC está situado en el Parque Natural que tomar la carretera B-502, que lleva hasta el núcleo de de la Serralada Litoral, coronando una peña de unos Cabrera de Mar, y seguir la calle de la Riera hasta encontrar E400 m de altitud visible desde otras poblaciones del la pista forestal, restringida en su segunda mitad. Maresme. La accesibilidad al castillo es factible desde casi Aunque una noticia de 1017 menciona a un tal Bernat todas las vertientes de la montaña, a excepción del lado de Sant Vicenç, posible castellano de la fortaleza, la primera oriental, el único que ofrece una protección natural eficaz. noticia cierta de la misma data de 1023, cuando aparece citada Recientemente se ha habilitado una pista forestal para poder como Kastrum Sancti Vicentii en la relación de castillos que la llegar en todoterreno hasta los pies del castillo.
    [Show full text]
  • Informe De Canet De Mar 2009
    INFORME DE CANET DE MAR 2009 ÍNDICE 1. Presentación .............................................................................................................. 5 2. Actuaciones sobre el Ayuntamiento de Canet de Mar durante el 2009 .......... 7 2.1. Quejas iniciadas durante el 2009 que afectan al Ayuntamiento de Canet de Mar .......................................................................................................8 2.2. Comparación de quejas que ha recibido el Ayuntamiento de Canet de Mar con las que han recibido municipios con poblaciones similares ...8 2.3. Evolución de las quejas sobre el Ayuntamiento de Canet de Mar durante los últimos seis años ...........................................................................8 2.4. Estado de las quejas con el Ayuntamiento de Canet de Mar .......................9 2.5. Plazos de respuesta de expedientes tramitados en 2009 ..............................9 2.6. Estado de tramitación de las quejas tramitadas con el Ayuntamiento de Canet de Mar ..................................................................................................9 3. Actuaciones cuyo promotor reside en Canet de Mar durante el año 2009 ................................................................................................ 11 3.1. Quejas y consultas iniciadas en 2009..............................................................12 3.2. Evolución de las quejas y las consultas en Canet de Mar durante los últimos seis años .........................................................................................12
    [Show full text]
  • The (Re)Positioning of the Spanish Metropolitan System Within the European Urban System (1986-2006) Malcolm C. Burns
    The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) Malcolm C. Burns Tesi Doctoral dirigit per: Dr. Josep Roca Cladera Universitat Politècnica de Catalunya Programa de Doctorat d’Arquitectura en Gestió i Valoració Urbana Barcelona, juny de 2008 APPENDICES 411 The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) 412 Appendix 1: Extract from the 1800 Account of Population of Great Britain 413 The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) 414 Appendix 2: Extract from the 1910 Census of Population of the United States 421 The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) 422 Appendix 3: Administrative composition of the Spanish Metropolitan Urban System (2001) 427 The (re)positioning of the Spanish metropolitan system within the European urban system (1986-2006) 428 1. Metropolitan area of Madrid (2001) Code INE Name of municipality Population LTL (2001) POR (2001) (2001) 5002 Adrada (La) 1960 550 702 5013 Arenal (El) 1059 200 303 5041 Burgohondo 1214 239 350 5054 Casavieja 1548 326 465 5055 Casillas 818 84 228 5057 Cebreros 3156 730 1084 5066 Cuevas del Valle 620 87 187 5075 Fresnedilla 101 38 33 5082 Gavilanes 706 141 215 5089 Guisando 635 70 171 5095 Higuera de las Dueña 326 44 89 5100 Hornillo (El) 391 41 94 5102 Hoyo de Pinares (El) 2345 333 791 5110 Lanzahíta 895 210 257 5115 Maello 636 149 206 5127 Mijares 916 144 262 5132 Mombeltrán 1123
    [Show full text]
  • Els Mapes De Patrimoni Cultural, Una Eina Per Al Coneixement De Les Masies Del Maresme
    Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme María del Agua Cortés Elía Doctora en Arqueologia Tècnica de Patrimoni Cultural. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [email protected] RESUM Des de l’any 1999 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. La finalitat és la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració. Actualment hi ha 162 municipis que tenen el mapa de patrimoni cultural realitzat i 25 en procés de realització. Del total de 30 municipis de la comarca del Maresme, 13 tenen el mapa acabat i 3 es troben en procés de realització, el que representa un 53%. Una part molt important del patrimoni documentat són les masies i altres elements relacionats amb aquest tipus d’hàbitat. En aquesta comunicació volem donar a conèixer les principals característiques d’aquest patrimoni cultural i una anàlisi del seu impacte, a més de transmetre una eina de coneixement i d’inventari de conjunts d’aquest patrimoni. PARAULES CLAU: Patrimoni Cultural — Masies — Maresme — Documentació 133 q Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme r ABSTRACT Since 1999 the Office of Cultural Heritage of the Diputació de Barcelona has developed the Cultural Heritage Map program for the municipalities of the province of Barcelona who request it. The purpose is the exhaustive collection of data on the cultural and natural heritage of a municipality and its assessment.
    [Show full text]