DOCSLIB.ORG

Estrategia De Actuacion En El Maresme

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Estrategia De Actuacion En El Maresme GOBIERNO MINISTERIO MINISTERIO DE ESPAÑA DE FOMENTO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE INFORME TÉCNICO para Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente Secretaría de Estado de Medio Ambiente Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME AVANCE Clave CEDEX: 22-414-5-002 Madrid, 2014 Centro de Estudios de Puertos y Costas ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME (CLAVE CEDEX: 22-414-5-002) 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................... 5 1.1 Objetivo .................................................................................................................................................. 5 1.2 Resumen y conclusiones del informe parcial previo ........................................................................ 5 1.2.1 Condicionantes para las actuaciones en el Maresme ......................................................................6 1.2.2 Avance de la estrategia de actuación ...............................................................................................6 1.3 Actualización de datos del Maresme .................................................................................................. 8 1.3.1 Estado de la zona costera de Cataluña o Libro Verde [“Estat de la Zona Costanera a Catalunya”] (CIIRC 2008) .....................................................................................................................................9 1.3.1.1 Resumen del estado de la zona costera de Cataluña del Libro Verde..................................................... 10 1.3.1.2 Aspectos metodológicos del Libro Verde............................................................................................... 11 1.3.1.3 Playas del Maresme en el Libro Verde ................................................................................................... 12 1.3.2 Proyecto Constructivo. Dragado de los Puertos de Cataluña. Fase 4A: Trasvase. [“Proyecte Constructiu. Dragatge dels Ports de Catalunya. Fase 4A: Transvasament”] (SENER 2010) ....... 14 1.3.3 Estudio de impacto ambiental del Proyecto Constructivo de Dragado de los Puertos de Cataluña [“Estudi d’impacte ambiental del Proyecte de Constructiu de Dragatge dels Ports de Catalunya”] (SENER 2010) ............................................................................................................................... 17 1.3.4 Proyecto de trasvase de arenas a poniente del puerto de Arenys de Mar (Barcelona) (PROINTEC 2011) .............................................................................................................................................. 17 1.3.5 Elaboración de los Mapas de Peligrosidad y Riesgo Requeridos por el Real Decreto 903/2010 en la Costa Española (KV Consultores 2013) .................................................................................... 18 1.3.6 Condiciones de las adscripciones de los puertos del Maresme .................................................... 20 1.3.7 Propuesta de las playas donde actuar del litoral del bajo Maresme [“Proposta de les platges on actuar del litoral del baix Maresme”]. (Generalitat de Catalunya 2014) ........................................ 21 1.4 Metodología del estudio para la Estrategia de Actuación .............................................................. 23 1.5 Estructura del informe técnico .......................................................................................................... 23 2. ZONIFICACIÓN PARA LA ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN ............................................... 25 2.1 Consideraciones previas .................................................................................................................... 25 2.2 Zonificación de la costa del Maresme cara a las actuaciones ....................................................... 26 2.3 Condicionantes de las actuaciones .................................................................................................. 27 2.4 Propuesta de actuaciones en el Maresme en anteriores trabajos ................................................ 28 2.4.1 Estado de la zona costera de Cataluña o Libro Verde [“Estat de la zona costanera a Catalunya”] ....................................................................................................................................................... 29 2.4.1.1 Actuaciones en la gestión de sedimentos ............................................................................................... 29 2.4.1.2 Actuaciones en otros aspectos de la gestión de playas ........................................................................... 29 2.4.2 Proyecto Constructivo. Dragado de los Puertos de Cataluña. Fase 4A: Trasvase. [“Proyecte Constructiu. Dragatge dels Ports de Catalunya. Fase 4A: Transvasament”] (SENER 2010) ....... 30 2.4.3 Otros trabajos ................................................................................................................................. 32 2.5 Playas ................................................................................................................................................... 33 3. EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO EN LAS COSTAS DEL MARESME ........................ 37 MINISTERIO MINISTERIO DE AGRICULTURA, DE FOMENTO ALIMENTACIÓN Y MEDIO A MBIENTE CENTRO DE ESTUDIOS 1 de 133 Y EXPERIMENTACIÓN DE OBRAS PÚBLICAS ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME 3.1 Estudios que se ocupan de ello ........................................................................................................ 37 3.2 Análisis general .................................................................................................................................. 37 3.2.1 Análisis considerando el Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático ................................ 37 3.2.2 Análisis considerando los Impactos en la Costa Española por efecto del Cambio Climático ....... 38 3.2.3 Análisis considerando la Elaboración de los Mapas de Peligrosidad y Riesgo requeridos por el Real Decreto 903/2010 en la Costa Española .............................................................................. 41 3.3 Respuesta de la costa y valores medios ......................................................................................... 41 4. ALTERNATIVAS DE ACTUACIÓN ......................................................................................48 4.1 Tipos de alternativas de actuación a considerar ............................................................................ 48 4.2 Ámbito de los tipos de alternativas de actuación .......................................................................... 49 5. ACTUACIONES EN EL TRAMO: RÍO TORDERA-PUERTO DE ARENYS DE MAR ...........50 5.1 Actuaciones propuestas en trabajos anteriores ............................................................................. 50 5.1.1 Trabajos que contienen propuestas de actuación ......................................................................... 50 5.1.2 Propuesta de actuaciones en el informe CEDEX 2002 ................................................................. 50 5.1.3 Actuaciones en el estudio PROINTEC 2007 .................................................................................. 52 5.1.4 Actuaciones en el proyecto SENER 2010 ...................................................................................... 53 5.1.5 Resumen de las propuestas anteriores.......................................................................................... 54 5.2 Situación y comportamiento general del sector 1 en la actualidad .............................................. 56 5.3 Zonas sensibles el en sector 1 ......................................................................................................... 58 5.4 Actuaciones propuestas en el tramo río Tordera – puerto de Arenys de Mar ............................. 59 5.4.1 Actuaciones en la playa de Malgrat ............................................................................................... 59 5.4.2 Actuaciones en la playa de Santa Susana ..................................................................................... 60 5.4.3 Actuaciones en las playas de Pineda de Mar y Calella ................................................................. 61 5.4.4 Actuaciones en las playas de Sant Pol de Mar .............................................................................. 62 5.4.5 Actuaciones en las playas de Canet de Mar y Arenys de Mar ...................................................... 64 5.5 Resumen de propuestas de actuaciones en el sector 1 ................................................................ 64 6. ACTUACIONES EN EL TRAMO ARENYS DE MAR-MATARÓ ...........................................65 6.1 Actuaciones propuestas en trabajos anteriores ............................................................................. 65 6.1.1 Trabajos que contienen propuestas de actuación ......................................................................... 65 6.1.2 Actuaciones en el informe CEDEX 2002.......................................................................................
Load more

Recommended publications
  • Temps De Maduixes 2021
    Ja és Temps de Maduixes al Maresme! La pandèmia sanitària ha provocat que algunes de les activitats no s’hagin pogut organitzar, com els anys anteriors. Malgrat tot, des del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme volem posar en valor els sabors que ens ofereix la primavera i que són el producte dels paisatges de la nostra comarca. Uns paisatges d’horta, de rieres, de mar i de munt. Tot i que actualment se’n conreen diverses varietats, cosa que garanteix tenir-ne durant tot l’any, és durant els mesos de primavera que la maduixa del Maresme aconsegueix la seva màxima qualitat. De l’1 de maig al 6 de juny et convidem a gaudir de la maduixa del Maresme a través de les propostes que podràs degustar en els restaurants, pastisseries, elaboradors i altres establiments de la comarca. Municipis participants: Arenys de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Pineda de Mar, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Productors de la Xarxa de Productes de la Terra: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Tiana. Per a més informació: www.saborsmaresme.cat i www.turismemaresme.cat Llegenda Pastisseria, Restaurant Botiga forn Elaborador de Productor melmelades Arenys de Mar El Portinyol Xarxes socials: c. Zona Portuària, s/n Facebook: @restaurantelportinyol 911 311 100 Instagram: @elportinyol www.elportinyol.com Dades d’interès: Dimarts tancat Servei per
    [Show full text]
  • Forest Harvesting in the Mountains of the Corredor and Montnegre Mid-Nineteenth Century
    Boletín de la AsociaciónForest de harvesting Geógrafos in the Españoles mountains N.º of the 62 Corredor- 2013, págs.and Montnegre 477-482 mid-nineteenth century I.S.S.N.: 0212-9426 FOREST HARVESTING IN THE MOUNTAINS OF THE CORREDOR AND MONTNEGRE MID-NINETEENTH CENTURY Luis Urteaga Francesc Nadal Departament de Geografia Humana. Universitat de Barcelona [email protected], [email protected] I. INTRODUCTION The forests of the Corredor and Montnegre massifs, intensely exploited since the Middle Ages, were subjected to severe pressure in the eighteen hundreds. Among the causes for this intensification in the exploitation of forest resources were the increasing demand for timber for ship building, fuel consumption in glass kilns and other industrial activities, and the extension of the railway network in the north of the Maresme county, which revaluated forest resources in the zone by facilitating their extraction. Recent studies have identified the profound transformations in the landscape occurring in the Montnegre-Corredor zone in the 19th century. However, a large part of academic effort has been centred on long-term landscape evolution, relegating to a secondary plane the characterisation of the exploitations themselves and the specification of their economic importance. Our work places the emphasis on forest use, precisely in a crucial period for forest development: the middle years of the eighteen hundreds. The main sources for this work are the territorial tax statistics (amillaramientos) corresponding to 1852 and 1862, as well as the fiscal documentation connected with them: assessment cards, claim forms for damages due to the exceeding of quotas, and investigation files. II.
    [Show full text]
  • The Costa Brava International Folk Festival Costa Brava, Malgrat De Mar - Barcelona, Spain 6Th - 11 Th October 2020
    The Costa Brava International Folk Festival Costa Brava, Malgrat de Mar - Barcelona, Spain 6th - 11 th October 2020 This International Festival, organised by Malgrat Turisme in collaboration with EuroArt Production srl is open for Folk Groups, Flag-waving Groups and Bagpipe Bands. During this International Festival there will be some parades and performances. The performances will be in parks and squares of Malgrat de Mar. This Festival will not be competitive. Malgrat de Mar enjoys mild weather almost all year round. More than 4.5 km of golden beaches are waiting for you! During your stay in the wonderful Costa Brava, you will also have the opportunity to experience another type of culture. You will enjoy a friendly relaxing environment full of charm and history. The Group will be housed in a 4 star Hotel (on full board basis, breakfast, lunch and dinner at buffet), situated in the touristic area of Malgrat de Mar. The artistic programme consists of outdoor parades and standing performances. During the parades the groups will perform with their own instruments. During the standstill performances, which will be held in the main squares, the Organisation will provide the audio system, compatible with CD and pen drive and 5 microphones to amplify the various instruments / voice (if these are required). DRAFT PROGRAMME Tuesday, 6 th October Arrival of the groups. Free day or optional excursion. Wednesday, 7 th October Arrival of the groups . Morning: free and possibility of optional excursion. Afternoon: performance in one of the squares of Malgrat. Thursday, 8 th October Morning: performance in one of the squares in Malgrat.
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Campus Malgrat De
    Campus Malgrat de mar Anàlisi del sistema de recollida de residus assimilables a municipals de comerços i d’indústries i avaluació de la implementació d’un sistema de pagament per generació al municipi Gemma Pasqual Aulesa Daniel Diviu Navarro Treball de fi de grau Ciències ambientals Tutors: Anna Petit, Carles M. Gasol i Joan Rieradevall Institut de ciència i tecnologia ambiental ES Consulting ÍNDEX Capítol 1 1. ANTECEDENTS 7 1.1.JERARQUIA DE GESTIÓ DE RESIDUS 7 1.2.ELS RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A CATALUNYA I MALGRAT DE MAR 7 1.1.1. MARC LEGAL SOBRE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS 8 1.2.GESTIÓ ECONÒMICA DELS RESIDUS URBANS: SISTEMES DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 10 1.2.1. TIPOLOGIA DE MODELS GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS I GESTIÓ ECONÒMICA 10 1.2.2. CONCEPTE I SITUACIÓ ACTUAL A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL 11 1.2.3. MODALITATS DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 11 1.3. EXEMPLES DE GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS PORTA A PORTA I PAGAMENT PER GENERACIÓ 15 1.3.1. GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS A 3 CIUTATS EUROPEES 15 1.3.2. MUNICIPIS AMB PAGAMENT PER GENERACIÓ GLOBAL I COMERCIAL 16 1.4. MALGRAT DE MAR 21 1.4.1-CARACTERITZACIÓ MUNICIPI 21 1.4.2. GENERACIÓ I RECOLLIDA DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 25 1.4.3. MODELS DE TAXES DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 29 Capítol 2 2.Justificació 31 Capítol 3 3.OBJECTIUS 32 Capítol 4 4.
    [Show full text]
  • Ferran Cirac Ayala
    BASE DE DADES I CARTOGRAFIA DELS HORTS URBANS ALS MUNICIPIS DEL BAIX MARESME (Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) Ferran Cirac Ayala nº Hort Municipi Caràcter Ubicació Ús Propietat Tipus Parcel·les Superfície (m2) Qualificació urbanística Codi 1.1. Argentona peri-urbà Terra Autoconsum Públic Municipal - - Sòl no urbanitzable Rústic (N1) 1.2. Argentona intra-urbà Terra Escolar Públic Institucional - - Sistemes Equipaments (SE) 1.3. Argentona intra-urbà Terra Escolar Públic Institucional 1 56,74 Sistemes Equipaments (SE) 1.4. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 6 1.185 Sòl urbà Urbà tradicional (R2) 1.5. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 112,82 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.6. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 190,81 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.7. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 2 390,54 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.8. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 2 109,07 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.9 Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 5 1086,36 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.10. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 1 125,02 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.11. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 1 291,74 Sòl urbà Cases aïllades (R6) 1.12. Argentona intra-urbà Terra Mercat Privat Particular 8 636,19 Sòl urbà Cases agrupades (R5) 1.13. Argentona intra-urbà Terra Autoconsum Privat Particular 1 14,6 Sòl urbà Nucli Antic (R1) 1.14.
    [Show full text]
  • Pdf 1 20/04/12 14:21
    Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl.
    [Show full text]
  • Tordera, El Riu Al Centre De La Vida
    XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius TORDERA, EL RIU AL CENTRE DE LA VIDA JOAN BOU I ILLA, JOAN BOU I PLA I JAUME VELLVEHÍ I ALTIMIRA Grup d’Història del Casal. La Tordera, al seu pas per la vila a què dona nom, ha estat l’eix sobre el qual ha girat bona part de la vida dels torderencs. El riu ha aportat l’aigua de boca i de rec, l’energia per a moure moles farineres, per a generar electricitat o crear negocis com l’aigua embo- tellada, per exemple. Però també ha estat el malson quan s’ha sortit de mare o quan s’ha convertit en el camí que ha portat enemics vinguts del mar. En la nostra comunicació repassarem els usos i les incidències del riu que, al llarg de la història, han marcat el pols vital del poble. 1.- La defensa i el pas del riu La Tordera, com bona part dels cursos d’aigua, ha estat alhora obstacle natural quan s’havia de creuar i via de comunicació de mar cap a terra endins. Per això, al llarg dels temps, hi ha hagut dues preocupacions que han incidit en la vida del poble, la defensa i el pas del riu. La defensa A l’edat mitjana i fins ben entrada la moderna, el mar va portar la malvestat al litoral català. Sovint, més en unes èpoques que en altres, pirates musulmans atacaren els pobles costaners. Una de les ràtzies musulmanes de l’alta edat mitjana, la d’Ibn Abí Hamama l’any 935, que venint des de Mallorca havia atacat i saquejat poblacions com Empúries, Pals i Maçanet, sembla que també hauria afectat la zona marítima de Palafolls i que hauria remuntat la Tordera.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Barcelona Mataró Pineda De Mar Santa Susanna Malgrat De
    Barcelona N82 Mataró Pineda de Mar Santa Susanna Malgrat de Mar Horari d’hivern: 01/03/2018 - 31/05/2018 HORARIS NITS DE DIVENDRES I DISSABTES Pg. de Gràcia, 6 - Casp - Andana Central - - - - 0.15 1.10 2.00 3.00 4.00 5.05 5.30 BARCELONA Pl. de Tetuan, 38 - 39 - - - - 0.17 1.12 2.02 3.02 4.02 5.07 5.32 Av. del Maresme - Tecnocampus - - - - 0.41 1.36 2.26 3.26 4.26 5.31 5.56 MATARÓ Estació Rodalies - - 23.00 0.15 0.45 1.40 2.30 3.30 4.30 5.35 6.00 N-II - Camping Barcelona - - 23.03 0.18 0.48 1.43 2.33 3.33 4.33 5.38 - SANT ANDREU DE LLAVANERES Estació Rodalies - - 23.05 0.20 0.50 1.45 2.35 3.35 4.35 5.40 - ST. VICENÇ DE MONTALT / CALDES D’ESTRAC Les Ànimes - Maregassa - - 23.08 0.23 0.53 1.48 2.38 3.38 4.38 5.43 - ARENYS DE MAR Estació Rodalies - - 23.12 0.27 0.57 1.52 2.42 3.42 4.42 5.47 - Estació Rodalies - - 23.16 0.31 1.01 1.56 2.46 3.46 4.46 5.51 - CANET DE MAR N-ll - Camping Globo Rojo - - 23.17 0.32 1.02 1.57 2.47 3.47 4.47 5.52 - SANT POL DE MAR N-II - Pl. de St. Cristòfol - - 23.21 0.36 1.06 2.01 2.51 3.51 4.51 5.56 - Sant Jaume - Mar - Benzinera - - 23.25 0.40 1.10 2.05 2.55 3.55 4.55 6.00 - CALELLA Sant Jaume - Sant Josep - Mercat - - 23.27 0.42 1.12 2.07 2.57 3.57 4.57 6.02 - Sant Jaume - Plaça de les Roses - - 23.29 0.44 1.14 2.09 2.59 3.59 4.59 6.04 - Garbí - Passeig de la Costa Brava - - 23.31 0.46 1.16 2.11 3.01 4.01 5.01 6.06 - PINEDA DE MAR Sant Joan - Església de Santa Maria - - 23.34 0.49 1.19 2.14 3.04 4.04 5.04 6.09 - Ctra.
    [Show full text]
  • Malgrat a Peu Rutes Natura Malgrat a Peu
    B-682 GIP-6831 C-32 palafolls blanes B-682 GIP-6831 N-II C-32 palafolls blanes la T N-II BV-6001 ordera la T BV-6001 ordera B-682 r ier BV-6002 B-682 a de r ier BV-6002 S a d a e n S RUTES NATURA NATURA RUTES RUTES a st. genís de t NATURA RUTES ruta 1: mines de can Palomeresn ruta 2: Santa Rita G st. genís de t G e e n n palafolls palafolls í í s s 5,60 km 2,50 km d e d P e a la P f a o l l a l Pla de s f o l BV-6001 l Pla de s desnivell Turó d’en Serra desnivell Grau 190m màxim 229m 3h BV-6001 màxim 41m 1h Turó d’en Serra Grau ot de c 200m 50m Montagut rier an 190m P 218m a lo Delta m 40m er 150m es rierot de ca Turó de Montagut malgratn acià 30m can Palomeres P parc de Mas Aragall 218m100m a PuntaSta. Rita de N-II lo ordera Delta 178m de marm 20m e dunes la T parc del 50m re s Castell 10m platja de la Conca rancesc M Turó de F 0m 0m 0km 1kmMas Aragall2km 3km 4km 5km 0km 0,5km 1km 1,5km 2km 2,5km Punta de BV-6001 178m N-II ordera algrat Centre dunes En aquesta ruta podreu Esta ruta os permitirá Walking along this route will ruta minesAquesta de can P alomerespassejada sense Este paseo, sin otra dificultad This route has just a small la T ruta Santa Rita descobrir el passat miner descubrir el pasado platjaminero de M let you discover the mining ruta platges,més Pla dificultat de Grau i que un petit que un pequeño desnivel platjadifficulty de laat Conca the beginning, de la nostra població i de nuestra población y history of our town and also Delta dedesnivell la Tordera inicial, us mostrarà inicial os llevará al paraje a slight slope that will bring MALGRAT A PEU PEU A A MALGRAT MALGRAT N-II connexions PEU A MALGRAT també contemplar les también contemplar las enjoy of the wonderful views PR-C 146el sender paratge petit recorregut de Sta.
    [Show full text]
  • Cabrera De Mar Restes Antigues
    CABRERA DE MAR RESTES ANTIGUES 31 - POBLAT IBÈRIC DE BURRIAC A la banda de migdia de la muntanya de Burriac, no gaire lluny del castell, hi ha les restes de l'antic poblat ibèric d'Ilduro que, a l'època de màxima prosperitat, ocupava unes 10 ha. El seu poblament es remunta als segles VII-VI aC però la major part de restes (muralles, torres i un possible edifici públic) són de període ibèric ple (segles IV-III aC). La seva màxima expansió es va produir durant la romanització (segle II aC), època a la qual pertanyen les restes d'habitacles i la porta meridional del recinte emmurallat. Degué ser abandonat definitivament cap a l'any 50 aC. El jaciment va ser descobert per Lluís Bonet Garí cap al 1917 i des d'aleshores s'han efectuat diverses excavacions. És de difícil accés degut a la manca d'indicacions. 2 - Jaciment de ca l'Arnau - can Mateu - can Benet La importància del poblament ibèric al terme de Cabrera, centrada pel poblat d'Ilturo, als peus de Burriac, va tenir el seu màxim exponent entre els segles IV i I aC, decaient posteriorment amb la construcció d'Iluro (Mataró) i la romanització. Les excavacions realitzades prop del camí de la Riera, als enclaus de ca l'Arnau, can Mateu i can Benet, han deixat al descobert les restes del que fou un important centre productor de vi d'època tardoibèrica i romana. Es poden veure restes de diverses estances residencials o agrícoles, pous, forns i la part més important, unes termes romanes considerades les més antigues de la península.
    [Show full text]