Inuncat ANNEX 8-1Al8-4.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2017 ANNEX 8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC Annex 8.1. Descripció general dels aspectes bàsics del territori per situar el risc. Annex 8.1.1. Descripció de les conques. Orografia i hidrologia. Geologia i geomorfologia INTRODUCCIÓ Catalunya es troba situada al nord-est de la Península Ibèrica, entre la mar Mediterrània, els Pirineus, l’Aragó i la Comunitat Valenciana. La seva orografia ve estructurada per dues grans unitats: la serralada pirinenca, on s’assoleixen altituds superiors als 3000 m, i les serralades litoral i prelitoral, on destaquen els 1712 m del Montseny. El territori muntanyós i les diferencies altitudinals remarcables confeccionen una xarxa hidrogràfica que està condicionada entre d’altres per dos factors: el sòl i la coberta vegetal. A la multitud de combinacions naturals possibles, roca nua, sòls agrícoles amb conreus herbacis, arbustius i arboris, de secà o regadiu, prats alpins al Pirineu, boscos de diverses espècies de coníferes, de plannifolis i de caducifolis, garrigues, brolles seques, aiguamolls litorals, etc., s’hi afegeix l’originada per la presència i activitats humanes: alteracions de la coberta vegetal, assentaments humans grans vials etc. L’ocupació del territori, amb la seva consegüent impermeabilització, a la que s’ha d’afegir l’afecció al drenatge natural de les aigües pluvials per l’efecte barrera, ha anat augmentant sobretot en les darreres dècades amb actuacions urbanístiques, noves vies de comunicació, etc. que han suposat severs impactes sobre el traçat de les lleres i sobre els terrenys que les envolten. Aquesta severa transformació ha tingut una forta incidència sobre el natural discórrer de l’aigua, des de diversos l punts de vista: transformació pluja-escorrentiu, propagació de riuades, i augment del risc i pellirositat respecte als danys que aquestes poden causar, al haver estat ocupades zones potencialment inundables. CONQUES HIDROGRÀFIQUES El potencial hidrològic de Catalunya està integrat per la xarxa hidrològica superficial i pel conjunt d’àrees hidromorfològiques subterrànies. Tenint en compte la finalitat d’aquest estudi, realitzar l’anàlisi del risc ocasionat per avingudes, en aquest apartat es presentarà somerament la xarxa hidrològica superficial, que té una extensió de uns 70.500 km lineals i ocupa una superfície territorial de més de 32.000 km2, amb l’objectiu de tenir una visió general de la mateixa. La xarxa hidrològica superficial es divideix a nivell administratiu i legal en dos grans conques de similar extensió que abasten tot el territori català (veure Mapa 2.7): - Les Conques Internes de Catalunya, d’extensió superior als 16.300 km2 i uns 36.900 km lineals, que inclou tots aquells cursos que desguassen al Mediterrani al nord de l’Ebre, constituents de l’antiga Confederació del Pirineu Oriental; destaquen com a cursos principals de sud a Nord: el Francolí, el Gaià, el Foix, el Llobregat, el Besòs, la Tordera, el Ter, el Fluvià i la Muga. - D’altra banda les Conques Intercomunitàries de Catalunya, amb superfície superior als 15.700 km2 i uns 33.600 km lineals, conformades per la resta de cursos fluvials no inclosos en l’anterior classificació, on hi destaquen tres grans conques: la de l’Ebre, la de la Garona i la de la Sénia. LES CONQUES INTERCOMUNITÀRIES A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 208 Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2017 LA CONCA DE LA GARONA Neix a la Vall d’Aran i desguassa a l’Atlàntic per Bordeus travessant el sud-oest de França. La Garona, prop del seu naixement, està conformada per dos braços: el més llarg i el més cabalós, anomenat Garona de Ruda, neix als llacs de Saboredo, concretament a l’estany Gelat i baixa per la vall de Ruda fins a prop de Tredòs. En aquesta zona rep les aportacions d’alguns torrents que baixen del Pla de Beret i va descendent per una comarca que davalla esglaonadament primer cap a l’oest i després cap al nord rebent com a afluents més importants, l’Aiguamòg, el Malo, l’Unyola, el Valarties, el Nere, el Saliente, el Varradòs, el Joèu i el Toran. Mereix especial rellevància fer esment del riu Joèu que s’uneix a la Garona per l’esquerra al poblet d’es Bordes i suposa una de les aportacions més generoses i singulars, doncs en virtut d’allò que s’anomena una captura càrstica rep les aigües de capçalera del riu Èsera (afluent del Cinca/Segre/Ebre i per tant de la conca mediterrània). S’infiltren a 2000 m d’altitud i apareixen als Uells deth Joèu a 1400 m de manera espectacular. LA CONCA DE L’EBRE L’EBRE L’Ebre, veu indoeuropea que significa riu, és el riu més cabalós de la Península Ibèrica, a la qual dóna nom. Entra a Catalunya per Mequinensa i després de recórrer 140 quilòmetres desguassa al Mediterrani, havent rebut abans en aquest itinerari les aportacions del Segre i dels seus afluents Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Cinca (la pràctica totalitat del qual es troba dins l’Aragó). Més avall rep per l’esquerra el Siurana/Montsant i per la dreta el Matarranya i l’Algars. La Depressió de l’Ebre és un ampli territori emmarcat pels Pirineus, el Sistema Ibèric i la Serralada Catalana. Fa centenars de milions d’anys que aquesta depressió era un massís muntanyós que es va anar esfondrant fins a quedar inundat per l’aigua de mar. Els rius hi van deixar grans dipòsits deltaïcs fortament cimentats entre ells, dels quals els exemplars més significatius són els contraforts dels ports de Beseit i de la Serra de Montsant. Posteriorment, la Serralada Catalana es trencà i el gran llac es buidà, formant l’actual Conca de l’Ebre. El delta de l’Ebre, amb uns 320 quilòmetres quadrats de superfície, és un dels més importants del Mediterrani, doncs només el superen en dimensions i importància el del Nil (per raons òbvies) i el de la Roine a França. El 90% dels terrenys es dedica al conreu mentre que la resta són llacunes, maresmes i espais naturals lliures que constitueixen la principal reserva ecològica de Catalunya i una de les més importants de la Mediterrània. Per salvaguardar-la es creà, l’any 1983, el Parc Natural del Delta de l’Ebre de 7.736 hectàrees. L’Ebre, que és un dels pocs cursos navegables de la Península Ibèrica i l’únic de Catalunya, travessa la part més àrida de la Comunitat. Aquest fet provocà en l’antiguitat una important activitat constructora de basses comunals per emmagatzemar-hi les pluges que posteriorment han servit de nodriment d’una important xarxa de regadius. EL SEGRE El Segre, amb els seus 261 quilòmetres de longitud és el riu més llarg de Catalunya, però curiosament neix i mor fora del Principat. Apareix a la Cerdanya francesa amb el Puigmal a l’esquerra que l’obliga a dirigir les seves primeres passes cap al nord fins que troba un terreny més pla, inclinat cap a ponent, i ho aprofita per a canviar de rumb i atansar-se a Puigcerdà. El Segre deixa definitivament la Cerdanya pel llarg estret de Baridà, que s’obre en la gran falla que ve des del Rosselló i, seguint-la, envaeix la Ribera de la Seu, punt a partir del qual el riu ha tallat les successives serralades que ha trobat pel camí i ha obert el coll de Tresponts, en creuar la serra d’Ares i el Montsec de Tost. Després A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 209 Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2017 d’haver rebut les aportacions de la Valira andorrana, torna a encaixar-se durant una dotzena de quilòmetres fins a omplir l’embassament d’Oliana amb el seu cabal i també amb els dels seus afluents Cabó, Tost i Lavansa. A partir d’aquí, el Segre s’endinsa a la comarca de la Noguera rebent els cabals de les riberes Salada i Madrona i dels rius Llobregós i Sió, tots pel marge esquerre, i del Rialb pel marge dret on hi ha l’embassament del mateix nom. Més avall se li uneixen la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana pel marge dret. Els regadius que propicien les abundants aportacions d’aquests afluents a les comarques de la Noguera i del Segrià són sens dubte els més importants de Catalunya. Després de passar per Lleida i d’ajuntar-se amb el Cinca, el Segre lliura les seves aigües a l’Ebre a la Granja de l’Escarp. Embassaments del Segre Fins fa pocs anys aquest riu només comptava amb un embassament, el d’Oliana. Les característiques més importants s’adjunten tot seguit: Oliana Riu SEGRE Terme municipal OLIANA DADES EMBASSAMENT Superfície de la conca 2675,00 km2 Capacitat total 101,10 hm3 Capacitat útil 78,38 hm3 Aportació mitjana anual 1013,00 hm3 Superfície inundada 443,00 ha Cota màxima embassament normal 518,30 m DADES DE LA PRESA Alçada sobre llera 74,00 m Alçada sobre fonaments 102,00 m Longitud de coronació 268,00 m Tipologia Gravetat. Cota de coronació 519,00 m Sobreeixidor 2 vans. Comportes de 17 x 9 m (2.000 m3/s) Desguàs de fons 2 de 3 conductes d’1 x 1,6 m (125,00 m3/s) A8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DE RISC 210 Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2017 Volum de materials 347.490,00 m3 USOS Superfície regable millorada 75.003 ha Població abastada 81.572 hab. Energia (potència instal·lada) 52.500 kW Any de finalització de les obres 1959 La gran avinguda de 1982, va palesar la insuficiència de regulació existent en aquesta conca.