DOCSLIB.ORG

Teià Rehabilita Una Masia Del Segle XVI Per Situar-Hi L'arxiu Històric

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Teià Rehabilita Una Masia Del Segle XVI Per Situar-Hi L'arxiu Històric EL PUNT AVUI DILLUNS, 3 D’AGOST DEL 2015 | Maresme | 17 L’APUNT Resulta que el Maresme és, després de Barcelona, la s’ha de plantejar si aquest turisme de sol i platja, però zona de la demarcació que acull més turistes. Però també de borratxera, és el que més convé a la comar- aquest fet es presenta de manera desigual a la matei- ca. Al Baix Maresme es vol potenciar l’enoturisme, Turisme xa comarca. I és que és la zona de l’Alt Maresme, amb amb la DO Alella com a bandera, mentre el Maresme Calella, Pineda de Mar i Malgrat al capdavant, la que Central (Mataró i Canet, entre d’altres) aposta pel mo- de sol i platja concentra el nombre de visitants més elevat. És en dernisme com a pol d’atracció. Aquestes dues zones, Lluís Arcal aquest context, i sense ofendre ningú, que el territori però, no són curiosament les més visitades. L’HOME TRANQUIL Joan Carles Garcia (Barcelona, 1961) tornarà a combinar l’alcaldia amb el càr- rec de diputat a la Diputació de Barce- lona, en què va en- trar el 2007. Tècnic especialista en dis- seny industrial, va treballar en l’empre- sa familiar fins al 2007. També va exercir de professor de dibuix tècnic i de tècniques gràfiques a l’escola Juan de la Cierva, a Barcelona, a principi dels anys La masia de Can Llaurador de Teià serà la nova seu de l’arxiu històric municipal ■ LLUÍS ARCAL vuitanta. Home de tracte educat i amant de les arts, ha estat un dels Teià rehabilita una masia principals avaladors del Teatre Clavé, un equipament cultu- ral referent a la co- del segle XVI per situar-hi marca. ■ QUIM PUIG l’arxiu històric municipal molt vinculats encara al candents en els darrers a tèxtil i a la construcció. anys. La casa, coneguda com a Can Llaurador, també tindrà sales polivalents i Actuem de dues maneres espais per a entitats i està previst que les obres puguin acabar aquesta tardor Fan falta molts més Indi- amb les ocupacions il·le- tex? gals. Amb les que són con- Sí i no. Ens cal més varie- flictives i molesten els ve- Lluís Arcal va comentar que s’hi ins- tat, per aprofitar més ïns s’hi actua amb con- TEIÀ Un immoble amb molta història tal·laria una sala de con- oportunitats. Estem tre- tundència per fer-les fora. ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— sultes. ballant en una zona Amb les que responen a Teià està en plena rehabili- Aquesta masia és força anti- Llauradó, batlle de Teià. A d’oferta industrial més co- una ocupació social i de tació de la masia de Can ga, tot i que en el transcurs principi del segle XIX hi va Una porta d’entrada mercial en l’eix de la car- necessitat d’una família Llaurador. Situada a l’en- dels temps el seu aspecte ori- viure Josep Botey, àlies Llau- Un cop la masia de Can retera N-II que atregui fir- que ha entrat en un pis trada del poble venint del ginal va variar molt, i està si- radó, que pertanyia a la famí- Llaurador estigui enllesti- mes de sectors molt diver- perquè s’ha quedat sense Masnou, aquesta casa da- tuada al costat de la carrete- lia de Lluís Botey. Ben a prop da i en funcionament, su- sos. casa les posem en contac- ta del segle XVI i ha de ser ra que va al Masnou. Aquesta de la part de darrere de la ca- posarà un element més te amb la propietat, nor- la futura seu de l’arxiu his- casa va ser ampliada amb sa hi ha una creu de terme com a porta d’entrada al L’espai urbanístic de La malment una entitat fi- tòric municipal. A més, cossos laterals tot seguint la que, segons s’explica en un municipi. La futura seu de Mullera arrencarà aquest nancera, perquè els posi també està previst aprofi- inclinació –però amb menys goig de Mn. Santiago Casa- l’arxiu històric municipal mandat? un lloguer social. Hem tar les obres per habilitar- pendent– de la teulada de novas, la seva construcció està a la zona coneguda Ja ho està fent. Hi estem aconseguit rebaixar les hi altres espais com sales dues aigües de la construcció podria estar relacionada amb com a Can Llaurador. En arranjant una plaça per ocupacions violentes, pe- polivalents, per fer-hi con- primitiva. En el fogatge del l’epidèmia de pesta del 1589 aquest espai ja hi ha en dignificar l’espai i s’ha ai- rò no les hem pogut resol- ferències i actes de petit 1515 hi consta que hi vivia que va flagel·lar el poble i que funcionament la nova bi- xecat un edifici comer- dre del tot. format, a la planta baixa. A Joan Llauradó, i en el se- podia haver començat en blioteca municipal des de cial. El gran problema de la part alta de l’immoble, güent, del 1533, Francesc aquesta casa. l’any 2009. Ara hi quedarà La Mullera és que es va Quines dificultats creu tot i que encara s’hi han de per fer el parc, que estarà acabar just en el moment que haurà d’afrontar? determinar definitiva- format per una gran zona en què va petar la crisi im- Partint del fet que hem ment els usos, s’hi podrien en funcionament. Tal com Tal com va recordar verda amb espais per al mobiliària. L’aturada en passat el pitjor mandat col·locar algunes depen- va afirmar l’alcalde de Te- Bosch, les obres de rehabi- lleure, per a l’esport, i per la construcció d’habitat- dels últims 25 anys, en dències municipals i altres ià, Andreu Bosch (ERC), litació de la masia van co- als jocs infantils. A més, en ges va ser total i potser cal què les dificultats socials espais per a entitats i per a està previst que sigui du- mençar el 2013 i tenen un aquest espai també està recordar que a Tordera han estat tan greus, l’eco- la dinamització sociocul- rant l’any que ve que s’hi pressupost de prop de mig previst fer-hi una àrea es- tenim 800 pisos buits. nomia ha tocat fons i hi tural del municipi. En pugui incorporar tot el milió d’euros. D’aquests, pecífica perquè els gossos Hem fet canvis urbanís- ha hagut tanta gent que principi està previst que la mobiliari. En aquest sen- un 95% del total estan fi- hi puguin córrer lliure- tics per facilitar i captar s’ha quedat sense feina, rehabilitació de la masia tit, l’alcalde va explicar nançats entre la Generali- ment. En aquest sentit, inversors. no crec que res pugui su- pugui ser una realitat que la intenció del consis- tat i la Diputació, i el 5% l’alcalde de Teià no va te- perar-ho. Segur que n’hi aquesta mateixa tardor, tori és que Can Llaurador restant l’ha aportat el ma- nir cap inconvenient a Precisament l’onada haurà, de problemes, però tot i que encara faltarà do- pugui actuar com a “com- teix Ajuntament de Teià. l’hora de qualificar la par- d’ocupació de pisos ha estic convençut que els tar-la del mobiliari neces- plement de la Casa Muni- Pel que fa a l’arxiu munici- cel·la d’“important” per a estat un dels problemes podrem superar. ■ sari perquè pugui entrar cipal de Cultura la Unió”. pal, l’alcalde de Teià també tot el municipi. ■.
Load more

Recommended publications
  • Tordera, El Riu Al Centre De La Vida
    XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius TORDERA, EL RIU AL CENTRE DE LA VIDA JOAN BOU I ILLA, JOAN BOU I PLA I JAUME VELLVEHÍ I ALTIMIRA Grup d’Història del Casal. La Tordera, al seu pas per la vila a què dona nom, ha estat l’eix sobre el qual ha girat bona part de la vida dels torderencs. El riu ha aportat l’aigua de boca i de rec, l’energia per a moure moles farineres, per a generar electricitat o crear negocis com l’aigua embo- tellada, per exemple. Però també ha estat el malson quan s’ha sortit de mare o quan s’ha convertit en el camí que ha portat enemics vinguts del mar. En la nostra comunicació repassarem els usos i les incidències del riu que, al llarg de la història, han marcat el pols vital del poble. 1.- La defensa i el pas del riu La Tordera, com bona part dels cursos d’aigua, ha estat alhora obstacle natural quan s’havia de creuar i via de comunicació de mar cap a terra endins. Per això, al llarg dels temps, hi ha hagut dues preocupacions que han incidit en la vida del poble, la defensa i el pas del riu. La defensa A l’edat mitjana i fins ben entrada la moderna, el mar va portar la malvestat al litoral català. Sovint, més en unes èpoques que en altres, pirates musulmans atacaren els pobles costaners. Una de les ràtzies musulmanes de l’alta edat mitjana, la d’Ibn Abí Hamama l’any 935, que venint des de Mallorca havia atacat i saquejat poblacions com Empúries, Pals i Maçanet, sembla que també hauria afectat la zona marítima de Palafolls i que hauria remuntat la Tordera.
    [Show full text]
  • Malgrat a Peu Rutes Natura Malgrat a Peu
    B-682 GIP-6831 C-32 palafolls blanes B-682 GIP-6831 N-II C-32 palafolls blanes la T N-II BV-6001 ordera la T BV-6001 ordera B-682 r ier BV-6002 B-682 a de r ier BV-6002 S a d a e n S RUTES NATURA NATURA RUTES RUTES a st. genís de t NATURA RUTES ruta 1: mines de can Palomeresn ruta 2: Santa Rita G st. genís de t G e e n n palafolls palafolls í í s s 5,60 km 2,50 km d e d P e a la P f a o l l a l Pla de s f o l BV-6001 l Pla de s desnivell Turó d’en Serra desnivell Grau 190m màxim 229m 3h BV-6001 màxim 41m 1h Turó d’en Serra Grau ot de c 200m 50m Montagut rier an 190m P 218m a lo Delta m 40m er 150m es rierot de ca Turó de Montagut malgratn acià 30m can Palomeres P parc de Mas Aragall 218m100m a PuntaSta. Rita de N-II lo ordera Delta 178m de marm 20m e dunes la T parc del 50m re s Castell 10m platja de la Conca rancesc M Turó de F 0m 0m 0km 1kmMas Aragall2km 3km 4km 5km 0km 0,5km 1km 1,5km 2km 2,5km Punta de BV-6001 178m N-II ordera algrat Centre dunes En aquesta ruta podreu Esta ruta os permitirá Walking along this route will ruta minesAquesta de can P alomerespassejada sense Este paseo, sin otra dificultad This route has just a small la T ruta Santa Rita descobrir el passat miner descubrir el pasado platjaminero de M let you discover the mining ruta platges,més Pla dificultat de Grau i que un petit que un pequeño desnivel platjadifficulty de laat Conca the beginning, de la nostra població i de nuestra población y history of our town and also Delta dedesnivell la Tordera inicial, us mostrarà inicial os llevará al paraje a slight slope that will bring MALGRAT A PEU PEU A A MALGRAT MALGRAT N-II connexions PEU A MALGRAT també contemplar les también contemplar las enjoy of the wonderful views PR-C 146el sender paratge petit recorregut de Sta.
    [Show full text]
  • RG1: Portbou / Figueres
    RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16
    [Show full text]
  • Inuncat ANNEX 8-1Al8-4.Pdf
    Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2017 ANNEX 8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC Annex 8.1. Descripció general dels aspectes bàsics del territori per situar el risc. Annex 8.1.1. Descripció de les conques. Orografia i hidrologia. Geologia i geomorfologia INTRODUCCIÓ Catalunya es troba situada al nord-est de la Península Ibèrica, entre la mar Mediterrània, els Pirineus, l’Aragó i la Comunitat Valenciana. La seva orografia ve estructurada per dues grans unitats: la serralada pirinenca, on s’assoleixen altituds superiors als 3000 m, i les serralades litoral i prelitoral, on destaquen els 1712 m del Montseny. El territori muntanyós i les diferencies altitudinals remarcables confeccionen una xarxa hidrogràfica que està condicionada entre d’altres per dos factors: el sòl i la coberta vegetal. A la multitud de combinacions naturals possibles, roca nua, sòls agrícoles amb conreus herbacis, arbustius i arboris, de secà o regadiu, prats alpins al Pirineu, boscos de diverses espècies de coníferes, de plannifolis i de caducifolis, garrigues, brolles seques, aiguamolls litorals, etc., s’hi afegeix l’originada per la presència i activitats humanes: alteracions de la coberta vegetal, assentaments humans grans vials etc. L’ocupació del territori, amb la seva consegüent impermeabilització, a la que s’ha d’afegir l’afecció al drenatge natural de les aigües pluvials per l’efecte barrera, ha anat augmentant sobretot en les darreres dècades amb actuacions urbanístiques, noves vies de comunicació, etc. que han suposat severs impactes sobre el traçat de les lleres i sobre els terrenys que les envolten. Aquesta severa transformació ha tingut una forta incidència sobre el natural discórrer de l’aigua, des de diversos l punts de vista: transformació pluja-escorrentiu, propagació de riuades, i augment del risc i pellirositat respecte als danys que aquestes poden causar, al haver estat ocupades zones potencialment inundables.
    [Show full text]
  • Estrategia De Actuacion En El Maresme
    GOBIERNO MINISTERIO MINISTERIO DE ESPAÑA DE FOMENTO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE INFORME TÉCNICO para Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente Secretaría de Estado de Medio Ambiente Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME AVANCE Clave CEDEX: 22-414-5-002 Madrid, 2014 Centro de Estudios de Puertos y Costas ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME (CLAVE CEDEX: 22-414-5-002) 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................... 5 1.1 Objetivo .................................................................................................................................................. 5 1.2 Resumen y conclusiones del informe parcial previo ........................................................................ 5 1.2.1 Condicionantes para las actuaciones en el Maresme ......................................................................6 1.2.2 Avance de la estrategia de actuación ...............................................................................................6 1.3 Actualización de datos del Maresme .................................................................................................
    [Show full text]
  • R1: Molins De
    GA-2007/0093 Regionals R1 Molins de Rei Maçanet-Massanes Per Por By Mataró Feiners Laborables Weekdays 14 / 6 / 2021 Maçanet Molins deSt. ReiFeliu St. de Joan Lobregat Cornellà Despí L’HospitaletBarcelona de BarcelonaLlobregat - SantsBarcelona - Pl. CatalunyaBarcelona - ArcSt. de - Adrià TriomfEl ClotBadalona de Aragó BesòsMontgatMontgatEl Nord MasnouOcata Premià deVilassar Mar Cabrera de MarMataró de MarSt. - Vilassar AndreuCaldes dede MarLlavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde MarTordera Massanes 5.38 5.46 5.51 5.53 5.57 6.05 6.09 6.12 6.14 6.17 6.19 6.22 6.25 6.27 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 6.08 6.16 6.21 6.23 6.27 6.36 6.40 6.43 6.45 6.48 6.50 6.54 6.57 6.59 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 >>Figueres 6.17 6.25 6.30 6.32 6.37 6.46 6.50 6.53 6.55 6.58 7.00 7.04 7.07 7.09 7.14 7.18 7.22 7.25 6.28 6.36 6.41 6.43 6.47 6.56 7.00 7.03 7.05 7.08 7.10 7.14 7.17 7.19 7.24 7.28 7.31 7.34 7.38 7.43 7.47 6.38 6.46 6.51 6.53 6.57 7.06 7.10 7.13 7.15 7.18 7.20 7.24 7.27 7.29 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 6.31 6.36 6.39 6.42 6.46 6.55 7.00 7.02 7.07 7.16 7.20 7.23 7.25 7.28 7.30 7.34 7.37 7.39 7.44 7.48 7.51 7.53 6.58 7.06 7.11 7.13 7.17 7.26 7.30 7.33 7.35 7.38 7.40 7.44 7.47 7.49 7.54 7.58 8.01 8.04 8.08 8.13 8.17 7.08 7.16 7.21 7.23 7.27 7.36 7.40 7.43 7.45 7.48 7.50 7.54 7.57 7.59 8.04 8.08 8.11 8.15 8.19 8.24 8.30 8.34 8.37 8.40 8.46 8.51 8.58 7.01 7.06 7.09 7.12 7.16 7.25
    [Show full text]
  • Les Llobateres
    The Tordera History and legend To Legend has it that one day in December 1082, the Counts Sant Celoni - Barcelona How to get there Access road Berenguer Ramon and Ramon Berenguer II, known as Tow Head Sant Celoni C-35 (because of the thickness of his blonde hair), went hunting in a Hostalric thick forest between the towns of Sant Celoni and Hostalric with an entourage of nobles. Berenguer Ramon, hidden behind the C-35 La Batllòria thick trees betrayed Tow Head and stabbed him to death: He Les Llobateres then got rid of his brother’s body which he dragged to the Negre Barcelona Girona de la Tordera gorge and then threw it to the bottom of the dark waters. Road: C-35 from Granollers to Maçanet (p.k. 66); AP-7 from Barcelona to La Jonquera exit 10 (Hostalric) When the rest of the company realised that Tow head had and exit 11 (Sant Celoni) Train: Line 2 (Rodalies RENFE) disappeared they searched everywhere but couldn’t find him. get off at Riells i Viabrea-Breda station Coach: Regular Finally, they spotted the count’s goshawk perched high above, coach from Barcelona to Sant Celoni, that stops in the pointing to the place the fratricide had been committed. The vicinity. By bike / on foot: Cross the Tordera river over Highway To AP-7 Hostalric - Girona goshawk took flight and slowly led them to the gorge where the new Batllòria bridge (at the end of Calle La Tordera) Les Llobateres or at the new pass at can Draper, at Sant Celoni (end they found the body.
    [Show full text]
  • Monografies 38 Coberta
    que constatan el intenso aprovechamiento que, ya desde la antigüe- dad, se hizo de un recurso tan valioso como el agua. Dejando aparte El patrimoni hidràulic el conocido y emblemático acueducto romano de Can Cua, a lo largo de la rambla se va escalonando una retahíla de molinos, ya abando- de la riera de Pineda. nados, que constituyen un verdadero testimonio del papel que de- sempeñó este curso de agua a la hora de proporcionar la fuerza sufi- La restauració del ciente para la molienda del grano. En efecto, los once kilómetros de la rambla constituyen un museo al aire libre en el que, entre otras co- sas, hallamos los restos de un mínimo de diez molinos harineros; una molí fariner de concentración difícil de hallar en ninguna otra rambla del país, y to- davía más si tenemos en cuenta su modesto tamaño y caudal. Can Marquès La paulatina degradación en que han caído estas construcciones preindustriales y la necesidad de revalorizar el patrimonio por todo lo com a exemple que representa han llevado a la plataforma «Salvem la vall de la rie- ra de Pineda» (Pineda de Mar) a emprender los trabajos de restaura- ción de uno de los molinos más representativos del valle de la ram- David Pavón bla, el de Can Marquès, que se halla justo en la entrada del parque natural (sector de Sant Pere de Riu). Este molino, cuyo origen podría Plataforma «Salvem la vall de la riera de Pineda» remontarse al siglo xi, fue abandonado a finales del xix y, desde en- (Pineda de Mar) tonces, ha sufrido un severo proceso de deterioro.
    [Show full text]
  • Valorisation of Hanging Tomatoes in Spain
    Preparatory action on EU plant and animal genetic resources Valorisation of hanging tomatoes in Spain Overview The hanging tomato is a very well-known type of tomato and is widespread in different regions of Spain, from the Mediterranean East, to inland areas, such as Cáceres, and Atlantic areas like Galicia. Beyond these visible characteristics, another common connection shared by hanging tomatoes is their selection by peasant communities with the common aim (convergent selection) of enjoying tomatoes during the winter months. The hanging tomato is a type of tomato that, when cultivated in strict non-irrigated systems or with low irrigation provisions, is characterised by the fact that, once harvested and stored in certain conditions, it can be conserved for approximately 6 months (sometimes even 9 months) (cf. Figures 1 and 2). This means that if the tomato is harvested in July and August, the fruit can be preserved until at least February of the following year. In fact, traditionally, fruits that have a lower capacity for conservation are consumed fresh, whereas those that keep for longer are used for seeds to plant the next crop season. This type of tomato has a widespread and stable commercialisation, primarily in Catalonia. However, there are other areas, such as Mallorca or Menorca, where it is also highly valued by consumers. It was traditionally destined for consumption out of season, both fresh and when conserved. It even formed part of specific recipes such as romesco sauce. However, the appearance on the market of winter productions grown in greenhouses in regions of Southern Spain, as well as from other warmer countries, has relegated hanging tomatoes to the main geographical areas where the typical ‘pan con tomate’ [‘bread with tomato’] is consumed (cf.
    [Show full text]
  • Ruta El Delta De La Tordera
    Camping El Pla de Mar Camí de la Pomareda s/n 08380 Malgrat de Mar, Barcelona español Tel: +34 93 761 10 03 1 [email protected] | www.elplademar.com Desde el Camping El Pla de Mar nos acercamos a la playa de la Conca y sus dunas naturales, El delta de la Tordera que tenemos justo delante: un espacio protegido donde observamos plantas adaptadas a la playa como la centinodia marítima (Polygonum maritimum) y la lechetrezna marina (Euphorbia paralias). Además de la flora, también se puede encontrar fauna característica como la tortuga boba Caretta( caretta) y el chorlitejo chico (Charadrius dubius). Nos desviamos al noroeste por el Camino de Mas Bages y nos adentramos en la llanura deltaica del Tordera, tierra fértil de 12 km2 de superficie donde conviven las actividades agropecuarias con el turismo y el ocio. Llegamos a un desvío por donde pasa el Rec del Viver, que recoge las aguas de los acuíferos subterráneos del delta. Seguimos por el Camino del Pla, que entre campos de cultivo nos lleva hasta la orilla oeste del Tordera. Seguimos ahora por el Camino de la Selva entre la ribera y los campos, y pronto llegamos a una Exigencia física Fácil Altitud mínima 1 m explanada con bosque junto a la entrada del camping Tordera. Estamos a las puertas del Espacio Natural Protegido Riu y Estanys de Tordera. Un camino nos lleva entre árboles ribereños hasta Tiempo total efectivo 0:30 h Altitud máxima 6 m la Punta de la Tordera, donde se encuentra la desembocadura del río, caracterizada por tener una Distancia total 7,4 km* Punto de salida / llegada Camping El Pla de Mar laguna litoral aislada del mar por una barra de arena.
    [Show full text]
  • Tordera Is a Catalonian River (Maresme Area)
    We are students of 3rd ESO in School Andersen. We have 14-15 years. We are from Terrassa (Barcelona) Barcelona Catalonia Spain Europe The Earth Terrassa We divided the class into groups and each group study a river of Catalonia. Then we make some conclusions of the information founded. Please, leave 5 seconds for the animations before click History The river was already known in Roman times. During medieval period it was known as "Tordaria" or "Torderia“. Tordera is a Catalonian river (Maresme area). - Source: in Montseny,Montseny, between Agudes and Matagalls.Matagalls. - Mouth: Mediterranean Sea, forming the Tordera delta between Blanes and Malgrat. Length and surface -It covers a distance of 65 km and is of torrential regime. -The mouth of the Tordera is an area of 8 km². -The Tordera's basin and its tributaries have a total area of 895 km². We can see the beginning of the beautiful beaches of Costa Brava. This area is also habitat for several species of wildlife, including: -Purple Heron -Little Bittern -Sacred Ibis -Little Egret ? ? ? ? -Gulls -Gooses ? ? Description of the different types of exploitation of the Tordera aquifer Urban uses (1) The drinking-water plant of Palafolls, wich supplies drinking water to the municipalities of El Maresme North. (2) The drinking-water plant of Tossa-Lloret, which supplies drinking water to the villages of Tossa and Lloret. (3) The Blanes Town Council, using a purifying plant run by the company Aigües de Blanes, supplies water to its own municipality. Comparison of industrial and domestic use - The volume of water supplied for towns for domestic uses: 25 hm ³ / year.
    [Show full text]
  • Ajuntament De Teià Pla D'ordenació Urbanística
    AJUNTAMENT DE TEIÀ PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L'ACORD DE LA CTUB EN LA SESSIÓ DE 8 D'OCTUBRE DE 2015 VOLUM I DIAGNOSI URBANÍSTICA. PRIMERA PART: ANÀLISI DEL PLANEJAMENT I CRITERIS DEL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL VOLUM II ANNEX INFORMATIU: ELS EQUIPAMENTS. LA CARTA ARQUEOLÒGICA I LES FITXES DE L’INVENTARI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA VOLUM III MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA VOLUM IV AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA VOLUM V MEMÒRIA SOCIAL EMMARCADA EN EL PLA LOCAL DE L’HABITATGE VOLUM VI AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. SOSTENIBILITAT ECONÒMICA VOLUM VII NORMATIVA URBANÍSTICA VOLUM VIII ANNEX NORMATIU I. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT VOLUM IX CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS VOLUM X ESTUDI PER A LA IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEOLÒGICS VOLUM XI INFORME DE LES AL·LEGACIONS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 1. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. MEMÒRIA AMBIENTAL 3. RESUM DE L’ABAST DE LES DETERMINACIONS DEL POUM ALS AFECTES DE L’ARTICLE 8.5a DEL TRLLU EQUIP REDACTOR: Estanislau Roca i Blanch – Dr. Arquitecte, director de l’equip Joan Florit, Estanislau Roca Calaf, Tere Moreno i Lorena Perona - Arquitectes, Raimon Roca - Arquitecte tècnic, Anna Saballs i Miquel Àngel Pigem - Advocats, Jordi Flos i Bassols - Dr. en Biologia, Joan López – Geògraf - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Joan Miquel Piqué i Joan Mª Mussons- Economistes - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Marta Ricart - Tràmit Ambiental SCP, J.M.Aymamí - Enginyer CCP, J.A.Mármol - Enginyer Industrial Tècnics municipals: Josep Anton Novo i Anguera - Arquitecte, Josep Manel Sánchez-Colorado i Gou – Enginyer AJUNTAMENT DE TEIÀ - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL NORMATIVA URBANÍSTICA TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L'ACORD DE LA CTUB EN LA SESSIÓ DE 8 D'OCTUBRE DE 2015 PÀG.
    [Show full text]