DOCSLIB.ORG

Monografies 38 Coberta

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Monografies 38 Coberta que constatan el intenso aprovechamiento que, ya desde la antigüe- dad, se hizo de un recurso tan valioso como el agua. Dejando aparte El patrimoni hidràulic el conocido y emblemático acueducto romano de Can Cua, a lo largo de la rambla se va escalonando una retahíla de molinos, ya abando- de la riera de Pineda. nados, que constituyen un verdadero testimonio del papel que de- sempeñó este curso de agua a la hora de proporcionar la fuerza sufi- La restauració del ciente para la molienda del grano. En efecto, los once kilómetros de la rambla constituyen un museo al aire libre en el que, entre otras co- sas, hallamos los restos de un mínimo de diez molinos harineros; una molí fariner de concentración difícil de hallar en ninguna otra rambla del país, y to- davía más si tenemos en cuenta su modesto tamaño y caudal. Can Marquès La paulatina degradación en que han caído estas construcciones preindustriales y la necesidad de revalorizar el patrimonio por todo lo com a exemple que representa han llevado a la plataforma «Salvem la vall de la rie- ra de Pineda» (Pineda de Mar) a emprender los trabajos de restaura- ción de uno de los molinos más representativos del valle de la ram- David Pavón bla, el de Can Marquès, que se halla justo en la entrada del parque natural (sector de Sant Pere de Riu). Este molino, cuyo origen podría Plataforma «Salvem la vall de la riera de Pineda» remontarse al siglo xi, fue abandonado a finales del xix y, desde en- (Pineda de Mar) tonces, ha sufrido un severo proceso de deterioro. Las obras realizadas han intentado mantener al máximo su estilo original. La intención última es poder ejercer una función de uso pú- Resum blico con carácter divulgativo y pedagógico dirigido a todas las eda- des. A través de la presente comunicación se realizará una aproxima- La vall de la riera de Pineda, distribuïda entre l’antic terme d’Hortsa- ción de lo que ha sido la restauración del molino sin perder de vista vinyà i el municipi de Pineda (Alt Maresme), és un espai ric en patri- el conjunto del patrimonio hidráulico del valle de la rambla donde se moni natural, cultural, històric, arquitectònic... D’entre els exemples encuentra. d’aquest patrimoni tenim una sèrie d’elements que constaten l’intens aprofitament que, ja des de l’antiguitat, es va fer d’un recurs tan va- Palabras clave luós com l’aigua. Deixant de banda el conegut i emblemàtic aqüe- Molino harinero, riera de Pineda, Can Marquès, patrimonio hidráuli- ducte romà de Can Cua, al llarg de la riera es va esglaonant un re- co, restauración guitzell de molins, ja abandonats, que són un veritable testimoni del paper que va tenir aquest curs d’aigua a l’hora de proporcionar la força suficient per a la mòlta del gra. En efecte, els onze quilòmetres Abstract de la riera són un museu a l’aire lliure on, entre d’altres, trobem les The hydro-heritage of Pineda stream: the restoration of Can restes d’un mínim de deu molins fariners; una concentració que és di- Marquès flour mill as an example fícil de trobar en cap altra riera del país, més encara si tenim en compte les seves modestes dimensions i cabals. The valley of Pineda stream, which lies in the former parish of Hort- La progressiva degradació en què han caigut aquestes construc- savinyà and the upper reaches of the municipality of Pineda cions preindustrials i la necessitat de revalorar el patrimoni per tot el (Maresme county), is an area rich in natural, cultural, historical, ar- que representa, han portat la plataforma Salvem la vall de la riera de chitectural and other types of heritage. The examples of this heritage Pineda (Pineda de Mar) a emprendre les tasques de restauració d’un include a series of features that bear witness to the intense use that dels molins més representatius de la vall de la riera, el de Can Mar- has been made, since ancient times, of such a valuable resource as quès, que es troba a l’entrada mateixa del parc natural (sector de Sant water. Apart from the well-known and emblematic Roman aqueduct Pere de Riu). Aquest molí, l’origen del qual es podria remuntar al se- at Can Cua, the course of the stream is dotted with a staggered series gle xi, fou abandonat al final del xix i, d’aleshores ençà, va patir un of abandoned mills, veritable proof of the role it played in providing procés de deteriorament molt sever. sufficient force to grind grain. In effect, the 11 km of the stream’s Les obres que s’han fet han intentat mantenir al màxim l’estil ori- length constitute an open-air museum in which we find, among other ginal. La intenció última és poder exercir una funció d’ús públic amb things, the remains of at least 10 flour mills; a concentration that is caràcter divulgatiu i pedagògic adreçat a totes les edats. A través de difficult to find in any other watercourse in this country, especially la comunicació que es presenta es farà una aproximació del que ha considering their modest size and flow. estat la restauració del molí sense perdre de vista el conjunt del patri- The gradual deterioration of these preindustrial constructions, to- moni hidràulic de la vall de la riera en la qual s’inclou. gether with the need to revalue the heritage for everything it repre- sents, have led the platform «Save the Valley of Pineda Stream» Paraules clau (Pineda de Mar) to undertake the restoration of one of the most rep- Molí fariner, riera de Pineda, Can Marquès, patrimoni hidràulic, res- resentative mills in the valley: Can Marquès, just on the way into the tauració Nature Park (in the Sant Pere de Riu sector). This mill, which may date from the 11th century, was abandoned at the end of the 19th cen- tury, since when it had fallen into serious disrepair. Resumen The work has been done with the intention of keeping as close to El patrimonio hidráulico de la riera de Pineda. La restauración the original style as possible. The ultimate goal is to have a public use del molino harinero de Can Marquès como ejemplo as an information and educational centre for all ages. This paper pre- sents an account of the restoration of the mill, without neglecting an El valle de la riera de Pineda, distribuido entre el antiguo término de overview of the river valley’s hydro-heritage, of which it forms part. Hortsavinyà y el municipio de Pineda (Alt Maresme), es un espacio rico en patrimonio natural, cultural, histórico y arquitectónico. Entre Keywords los ejemplos de este patrimonio encontramos una serie de elementos Flour mill, Pineda stream, Can Marquès, hydro-heritage, restoration IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor Diputació de Barcelona, 2004 p. 91-97 91 Presentació A partir del quilòmetre vuit, la riera abandona els con- traforts de la Serralada Litoral (pel congost definit per les La vall de la riera de Pineda, distribuïda entre l’antic terme muntanyes de Montpalau i la Guàrdia) i entra en un espai d’Hortsavinyà i el municipi de Pineda (Alt Maresme), és més planer i predominantment agrícola. La riera, en aquest un espai ric en patrimoni natural, cultural, històric, arqui- tram d’uns dos quilòmetres de longitud, es troba caracterit- tectònic...; patrimoni que és una mostra de les relacions zada per densos canyars que ocupen els seus talussos pràc- que, al llarg dels segles, ha establert l’home amb aquest ticament en la seva totalitat. No obstant, a la part compre- territori. D’entre els exemples d’aquest patrimoni tenim un sa entre l’accés a l’autopista C-32 i l’antiga pedrera de seguit d’elements que constaten l’intens aprofitament que, Montpalau, els canyars es combinen amb fragments inter- ja des de l’antiguitat, es va fer d’un recurs tan valuós com calats constituïts per diverses espècies de ribera i per alo- l’aigua. Deixant de banda el conegut i emblemàtic aqüe- cars gens menyspreables. També s’hi localitza l’anomenat ducte romà de Can Cua, al llarg de la riera de Pineda es van pont del Diable d’origen tardoromà que travessa la riera i esglaonant tot un reguitzell de molins, ja abandonats, que el pi pinyer de Can Cànovas catalogat com a arbre monu- són un veritable testimoni del paper que va tenir aquest mental d’interès local. curs d’aigua a l’hora de proporcionar la força suficient per A partir del quilòmetre deu la riera entra al seu darrer tram a la mòlta del gra. En efecte, els onze quilòmetres de la rie- (pont de la carretera N-II-passeig Marítim de Pineda) i re- ra de Pineda són un museu a l’aire lliure on, entre d’altres, corre una zona periurbana expectant als voltants de la qual trobem les restes d’un mínim de deu molins fariners, una es combinen conreus, habitatges i establiments turístics. concentració que és difícil de trobar en cap altra riera del La riera, per tant, és l’eix vertebrador de tota la vall i pot país, més encara si tenim en compte les seves modestes di- funcionar com a corredor biològic entre la Serralada Lito- mensions i cabals. A part dels molins, tot un seguit d’obres ral i la costa. En pocs quilòmetres recorre una gran diversi- associades com rescloses, canals i basses acaben de perfi- tat d’espais i paisatges, des dels més muntanyosos i fores- lar el sistema d’aprofitament d’aigües.
Load more

Recommended publications
  • Tordera, El Riu Al Centre De La Vida
    XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius TORDERA, EL RIU AL CENTRE DE LA VIDA JOAN BOU I ILLA, JOAN BOU I PLA I JAUME VELLVEHÍ I ALTIMIRA Grup d’Història del Casal. La Tordera, al seu pas per la vila a què dona nom, ha estat l’eix sobre el qual ha girat bona part de la vida dels torderencs. El riu ha aportat l’aigua de boca i de rec, l’energia per a moure moles farineres, per a generar electricitat o crear negocis com l’aigua embo- tellada, per exemple. Però també ha estat el malson quan s’ha sortit de mare o quan s’ha convertit en el camí que ha portat enemics vinguts del mar. En la nostra comunicació repassarem els usos i les incidències del riu que, al llarg de la història, han marcat el pols vital del poble. 1.- La defensa i el pas del riu La Tordera, com bona part dels cursos d’aigua, ha estat alhora obstacle natural quan s’havia de creuar i via de comunicació de mar cap a terra endins. Per això, al llarg dels temps, hi ha hagut dues preocupacions que han incidit en la vida del poble, la defensa i el pas del riu. La defensa A l’edat mitjana i fins ben entrada la moderna, el mar va portar la malvestat al litoral català. Sovint, més en unes èpoques que en altres, pirates musulmans atacaren els pobles costaners. Una de les ràtzies musulmanes de l’alta edat mitjana, la d’Ibn Abí Hamama l’any 935, que venint des de Mallorca havia atacat i saquejat poblacions com Empúries, Pals i Maçanet, sembla que també hauria afectat la zona marítima de Palafolls i que hauria remuntat la Tordera.
    [Show full text]
  • Malgrat a Peu Rutes Natura Malgrat a Peu
    B-682 GIP-6831 C-32 palafolls blanes B-682 GIP-6831 N-II C-32 palafolls blanes la T N-II BV-6001 ordera la T BV-6001 ordera B-682 r ier BV-6002 B-682 a de r ier BV-6002 S a d a e n S RUTES NATURA NATURA RUTES RUTES a st. genís de t NATURA RUTES ruta 1: mines de can Palomeresn ruta 2: Santa Rita G st. genís de t G e e n n palafolls palafolls í í s s 5,60 km 2,50 km d e d P e a la P f a o l l a l Pla de s f o l BV-6001 l Pla de s desnivell Turó d’en Serra desnivell Grau 190m màxim 229m 3h BV-6001 màxim 41m 1h Turó d’en Serra Grau ot de c 200m 50m Montagut rier an 190m P 218m a lo Delta m 40m er 150m es rierot de ca Turó de Montagut malgratn acià 30m can Palomeres P parc de Mas Aragall 218m100m a PuntaSta. Rita de N-II lo ordera Delta 178m de marm 20m e dunes la T parc del 50m re s Castell 10m platja de la Conca rancesc M Turó de F 0m 0m 0km 1kmMas Aragall2km 3km 4km 5km 0km 0,5km 1km 1,5km 2km 2,5km Punta de BV-6001 178m N-II ordera algrat Centre dunes En aquesta ruta podreu Esta ruta os permitirá Walking along this route will ruta minesAquesta de can P alomerespassejada sense Este paseo, sin otra dificultad This route has just a small la T ruta Santa Rita descobrir el passat miner descubrir el pasado platjaminero de M let you discover the mining ruta platges,més Pla dificultat de Grau i que un petit que un pequeño desnivel platjadifficulty de laat Conca the beginning, de la nostra població i de nuestra población y history of our town and also Delta dedesnivell la Tordera inicial, us mostrarà inicial os llevará al paraje a slight slope that will bring MALGRAT A PEU PEU A A MALGRAT MALGRAT N-II connexions PEU A MALGRAT també contemplar les también contemplar las enjoy of the wonderful views PR-C 146el sender paratge petit recorregut de Sta.
    [Show full text]
  • RG1: Portbou / Figueres
    RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16
    [Show full text]
  • Inuncat ANNEX 8-1Al8-4.Pdf
    Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2017 ANNEX 8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC Annex 8.1. Descripció general dels aspectes bàsics del territori per situar el risc. Annex 8.1.1. Descripció de les conques. Orografia i hidrologia. Geologia i geomorfologia INTRODUCCIÓ Catalunya es troba situada al nord-est de la Península Ibèrica, entre la mar Mediterrània, els Pirineus, l’Aragó i la Comunitat Valenciana. La seva orografia ve estructurada per dues grans unitats: la serralada pirinenca, on s’assoleixen altituds superiors als 3000 m, i les serralades litoral i prelitoral, on destaquen els 1712 m del Montseny. El territori muntanyós i les diferencies altitudinals remarcables confeccionen una xarxa hidrogràfica que està condicionada entre d’altres per dos factors: el sòl i la coberta vegetal. A la multitud de combinacions naturals possibles, roca nua, sòls agrícoles amb conreus herbacis, arbustius i arboris, de secà o regadiu, prats alpins al Pirineu, boscos de diverses espècies de coníferes, de plannifolis i de caducifolis, garrigues, brolles seques, aiguamolls litorals, etc., s’hi afegeix l’originada per la presència i activitats humanes: alteracions de la coberta vegetal, assentaments humans grans vials etc. L’ocupació del territori, amb la seva consegüent impermeabilització, a la que s’ha d’afegir l’afecció al drenatge natural de les aigües pluvials per l’efecte barrera, ha anat augmentant sobretot en les darreres dècades amb actuacions urbanístiques, noves vies de comunicació, etc. que han suposat severs impactes sobre el traçat de les lleres i sobre els terrenys que les envolten. Aquesta severa transformació ha tingut una forta incidència sobre el natural discórrer de l’aigua, des de diversos l punts de vista: transformació pluja-escorrentiu, propagació de riuades, i augment del risc i pellirositat respecte als danys que aquestes poden causar, al haver estat ocupades zones potencialment inundables.
    [Show full text]
  • Estrategia De Actuacion En El Maresme
    GOBIERNO MINISTERIO MINISTERIO DE ESPAÑA DE FOMENTO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE INFORME TÉCNICO para Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente Secretaría de Estado de Medio Ambiente Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME AVANCE Clave CEDEX: 22-414-5-002 Madrid, 2014 Centro de Estudios de Puertos y Costas ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME (CLAVE CEDEX: 22-414-5-002) 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................... 5 1.1 Objetivo .................................................................................................................................................. 5 1.2 Resumen y conclusiones del informe parcial previo ........................................................................ 5 1.2.1 Condicionantes para las actuaciones en el Maresme ......................................................................6 1.2.2 Avance de la estrategia de actuación ...............................................................................................6 1.3 Actualización de datos del Maresme .................................................................................................
    [Show full text]
  • R1: Molins De
    GA-2007/0093 Regionals R1 Molins de Rei Maçanet-Massanes Per Por By Mataró Feiners Laborables Weekdays 14 / 6 / 2021 Maçanet Molins deSt. ReiFeliu St. de Joan Lobregat Cornellà Despí L’HospitaletBarcelona de BarcelonaLlobregat - SantsBarcelona - Pl. CatalunyaBarcelona - ArcSt. de - Adrià TriomfEl ClotBadalona de Aragó BesòsMontgatMontgatEl Nord MasnouOcata Premià deVilassar Mar Cabrera de MarMataró de MarSt. - Vilassar AndreuCaldes dede MarLlavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde MarTordera Massanes 5.38 5.46 5.51 5.53 5.57 6.05 6.09 6.12 6.14 6.17 6.19 6.22 6.25 6.27 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 6.08 6.16 6.21 6.23 6.27 6.36 6.40 6.43 6.45 6.48 6.50 6.54 6.57 6.59 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 >>Figueres 6.17 6.25 6.30 6.32 6.37 6.46 6.50 6.53 6.55 6.58 7.00 7.04 7.07 7.09 7.14 7.18 7.22 7.25 6.28 6.36 6.41 6.43 6.47 6.56 7.00 7.03 7.05 7.08 7.10 7.14 7.17 7.19 7.24 7.28 7.31 7.34 7.38 7.43 7.47 6.38 6.46 6.51 6.53 6.57 7.06 7.10 7.13 7.15 7.18 7.20 7.24 7.27 7.29 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 6.31 6.36 6.39 6.42 6.46 6.55 7.00 7.02 7.07 7.16 7.20 7.23 7.25 7.28 7.30 7.34 7.37 7.39 7.44 7.48 7.51 7.53 6.58 7.06 7.11 7.13 7.17 7.26 7.30 7.33 7.35 7.38 7.40 7.44 7.47 7.49 7.54 7.58 8.01 8.04 8.08 8.13 8.17 7.08 7.16 7.21 7.23 7.27 7.36 7.40 7.43 7.45 7.48 7.50 7.54 7.57 7.59 8.04 8.08 8.11 8.15 8.19 8.24 8.30 8.34 8.37 8.40 8.46 8.51 8.58 7.01 7.06 7.09 7.12 7.16 7.25
    [Show full text]
  • Les Llobateres
    The Tordera History and legend To Legend has it that one day in December 1082, the Counts Sant Celoni - Barcelona How to get there Access road Berenguer Ramon and Ramon Berenguer II, known as Tow Head Sant Celoni C-35 (because of the thickness of his blonde hair), went hunting in a Hostalric thick forest between the towns of Sant Celoni and Hostalric with an entourage of nobles. Berenguer Ramon, hidden behind the C-35 La Batllòria thick trees betrayed Tow Head and stabbed him to death: He Les Llobateres then got rid of his brother’s body which he dragged to the Negre Barcelona Girona de la Tordera gorge and then threw it to the bottom of the dark waters. Road: C-35 from Granollers to Maçanet (p.k. 66); AP-7 from Barcelona to La Jonquera exit 10 (Hostalric) When the rest of the company realised that Tow head had and exit 11 (Sant Celoni) Train: Line 2 (Rodalies RENFE) disappeared they searched everywhere but couldn’t find him. get off at Riells i Viabrea-Breda station Coach: Regular Finally, they spotted the count’s goshawk perched high above, coach from Barcelona to Sant Celoni, that stops in the pointing to the place the fratricide had been committed. The vicinity. By bike / on foot: Cross the Tordera river over Highway To AP-7 Hostalric - Girona goshawk took flight and slowly led them to the gorge where the new Batllòria bridge (at the end of Calle La Tordera) Les Llobateres or at the new pass at can Draper, at Sant Celoni (end they found the body.
    [Show full text]
  • Valorisation of Hanging Tomatoes in Spain
    Preparatory action on EU plant and animal genetic resources Valorisation of hanging tomatoes in Spain Overview The hanging tomato is a very well-known type of tomato and is widespread in different regions of Spain, from the Mediterranean East, to inland areas, such as Cáceres, and Atlantic areas like Galicia. Beyond these visible characteristics, another common connection shared by hanging tomatoes is their selection by peasant communities with the common aim (convergent selection) of enjoying tomatoes during the winter months. The hanging tomato is a type of tomato that, when cultivated in strict non-irrigated systems or with low irrigation provisions, is characterised by the fact that, once harvested and stored in certain conditions, it can be conserved for approximately 6 months (sometimes even 9 months) (cf. Figures 1 and 2). This means that if the tomato is harvested in July and August, the fruit can be preserved until at least February of the following year. In fact, traditionally, fruits that have a lower capacity for conservation are consumed fresh, whereas those that keep for longer are used for seeds to plant the next crop season. This type of tomato has a widespread and stable commercialisation, primarily in Catalonia. However, there are other areas, such as Mallorca or Menorca, where it is also highly valued by consumers. It was traditionally destined for consumption out of season, both fresh and when conserved. It even formed part of specific recipes such as romesco sauce. However, the appearance on the market of winter productions grown in greenhouses in regions of Southern Spain, as well as from other warmer countries, has relegated hanging tomatoes to the main geographical areas where the typical ‘pan con tomate’ [‘bread with tomato’] is consumed (cf.
    [Show full text]
  • Ruta El Delta De La Tordera
    Camping El Pla de Mar Camí de la Pomareda s/n 08380 Malgrat de Mar, Barcelona español Tel: +34 93 761 10 03 1 [email protected] | www.elplademar.com Desde el Camping El Pla de Mar nos acercamos a la playa de la Conca y sus dunas naturales, El delta de la Tordera que tenemos justo delante: un espacio protegido donde observamos plantas adaptadas a la playa como la centinodia marítima (Polygonum maritimum) y la lechetrezna marina (Euphorbia paralias). Además de la flora, también se puede encontrar fauna característica como la tortuga boba Caretta( caretta) y el chorlitejo chico (Charadrius dubius). Nos desviamos al noroeste por el Camino de Mas Bages y nos adentramos en la llanura deltaica del Tordera, tierra fértil de 12 km2 de superficie donde conviven las actividades agropecuarias con el turismo y el ocio. Llegamos a un desvío por donde pasa el Rec del Viver, que recoge las aguas de los acuíferos subterráneos del delta. Seguimos por el Camino del Pla, que entre campos de cultivo nos lleva hasta la orilla oeste del Tordera. Seguimos ahora por el Camino de la Selva entre la ribera y los campos, y pronto llegamos a una Exigencia física Fácil Altitud mínima 1 m explanada con bosque junto a la entrada del camping Tordera. Estamos a las puertas del Espacio Natural Protegido Riu y Estanys de Tordera. Un camino nos lleva entre árboles ribereños hasta Tiempo total efectivo 0:30 h Altitud máxima 6 m la Punta de la Tordera, donde se encuentra la desembocadura del río, caracterizada por tener una Distancia total 7,4 km* Punto de salida / llegada Camping El Pla de Mar laguna litoral aislada del mar por una barra de arena.
    [Show full text]
  • Tordera Is a Catalonian River (Maresme Area)
    We are students of 3rd ESO in School Andersen. We have 14-15 years. We are from Terrassa (Barcelona) Barcelona Catalonia Spain Europe The Earth Terrassa We divided the class into groups and each group study a river of Catalonia. Then we make some conclusions of the information founded. Please, leave 5 seconds for the animations before click History The river was already known in Roman times. During medieval period it was known as "Tordaria" or "Torderia“. Tordera is a Catalonian river (Maresme area). - Source: in Montseny,Montseny, between Agudes and Matagalls.Matagalls. - Mouth: Mediterranean Sea, forming the Tordera delta between Blanes and Malgrat. Length and surface -It covers a distance of 65 km and is of torrential regime. -The mouth of the Tordera is an area of 8 km². -The Tordera's basin and its tributaries have a total area of 895 km². We can see the beginning of the beautiful beaches of Costa Brava. This area is also habitat for several species of wildlife, including: -Purple Heron -Little Bittern -Sacred Ibis -Little Egret ? ? ? ? -Gulls -Gooses ? ? Description of the different types of exploitation of the Tordera aquifer Urban uses (1) The drinking-water plant of Palafolls, wich supplies drinking water to the municipalities of El Maresme North. (2) The drinking-water plant of Tossa-Lloret, which supplies drinking water to the villages of Tossa and Lloret. (3) The Blanes Town Council, using a purifying plant run by the company Aigües de Blanes, supplies water to its own municipality. Comparison of industrial and domestic use - The volume of water supplied for towns for domestic uses: 25 hm ³ / year.
    [Show full text]
  • Ajuntament De Teià Pla D'ordenació Urbanística
    AJUNTAMENT DE TEIÀ PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L'ACORD DE LA CTUB EN LA SESSIÓ DE 8 D'OCTUBRE DE 2015 VOLUM I DIAGNOSI URBANÍSTICA. PRIMERA PART: ANÀLISI DEL PLANEJAMENT I CRITERIS DEL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL VOLUM II ANNEX INFORMATIU: ELS EQUIPAMENTS. LA CARTA ARQUEOLÒGICA I LES FITXES DE L’INVENTARI ARQUITECTÒNIC DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA VOLUM III MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA VOLUM IV AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA VOLUM V MEMÒRIA SOCIAL EMMARCADA EN EL PLA LOCAL DE L’HABITATGE VOLUM VI AGENDA I AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE LES ACTUACIONS A DESENVOLUPAR. SOSTENIBILITAT ECONÒMICA VOLUM VII NORMATIVA URBANÍSTICA VOLUM VIII ANNEX NORMATIU I. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT VOLUM IX CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS I CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS VOLUM X ESTUDI PER A LA IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEOLÒGICS VOLUM XI INFORME DE LES AL·LEGACIONS DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 1. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 2. MEMÒRIA AMBIENTAL 3. RESUM DE L’ABAST DE LES DETERMINACIONS DEL POUM ALS AFECTES DE L’ARTICLE 8.5a DEL TRLLU EQUIP REDACTOR: Estanislau Roca i Blanch – Dr. Arquitecte, director de l’equip Joan Florit, Estanislau Roca Calaf, Tere Moreno i Lorena Perona - Arquitectes, Raimon Roca - Arquitecte tècnic, Anna Saballs i Miquel Àngel Pigem - Advocats, Jordi Flos i Bassols - Dr. en Biologia, Joan López – Geògraf - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Joan Miquel Piqué i Joan Mª Mussons- Economistes - Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, Marta Ricart - Tràmit Ambiental SCP, J.M.Aymamí - Enginyer CCP, J.A.Mármol - Enginyer Industrial Tècnics municipals: Josep Anton Novo i Anguera - Arquitecte, Josep Manel Sánchez-Colorado i Gou – Enginyer AJUNTAMENT DE TEIÀ - PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL NORMATIVA URBANÍSTICA TEXT REFÓS QUE RECULL LES PRESCRIPCIONS DE L'ACORD DE LA CTUB EN LA SESSIÓ DE 8 D'OCTUBRE DE 2015 PÀG.
    [Show full text]
  • C-32 Mongat - Palafolls - Blanes C-33 Barcelona - Montmeló
    Peajes/Peatges 2020 C-32 Mongat - Palafolls - Blanes C-33 Barcelona - Montmeló 134 Blanes 130 TORDERA Malgrat-Palafolls Localidad / Localitat C-32 Montgat - Palafolls - Blanes Malgrat de Mar Salida / Sortida Peaje troncal / Peatge troncal Ligeros Pesados 1 Pesados 2 122 Acceso / Accés Autopista C-32 de peaje autonómica / Arenys de Munt Calella Lleugers Pesants 1 Pesants 2 Autopista C-32 de peatge autonòmica A C A A Autopista C-33 de peaje autonómica / 117 Pineda de Mar Acceso Alella 0,38 0,35 0,62 0,77 Autopista C-33 de peatge autonòmica Sant Pol de Mar Calella Acceso Premià 0,89 0,80 1,43 1,78 Barrera de Vilassar 1,42 1,28 2,28 2,84 Otras carreteras / Altres carreteres 113 111 Canet de Mar Acceso St. Andreu Llavaneres 0,91 1,46 1,81 Área de Servicio / Àrea de Servei Sant Vicenç de Montalt Acceso St. Vicenç Montalt 1,12 1,79 2,23 Sant Andreu de Llavaneres 109 Acceso Arenys de Mar 1,37 2,21 2,75 Arenys de Mar Canet de Mar Barrera Arenys de Mar 2,36 3,79 4,71 108 Barrera Santa Susana 1,16 1,86 2,31 St. Vicenç Arenys de Mar 105 de Montalt A Efectivo o tarjeta / Efectiu o targeta St. Andreu C Vía T Laborables / Via T Laborables Llavaneres Cabrera La barrera de Santa Susana incluye el recorrido Palafolls - Blanes N La barrera de Santa Susanna inclou el recorregut Palafolls - Blanes Cabrils Mataró Vilassar de Dalt Premià de Dalt Teià Alella C-33 Barcelona - Montmeló Alella 92 Premià Vilassar de Mar Tiana 86 Ligeros Pesados 1 Pesados 2 Estaciones / Estacions MARESME Premià de Mar Lleugers Pesants 1 Pesants 2 Barrera de Mollet 1,71 2,86 3,38 El Masnou Peaje en euros, en vigor desde el 1 de enero de 2020 (21% IVA incluido) Montgat Peatge en euros, en vigor des de l’1 de gener de 2020 (21% IVA inclòs) BARCELONA C-32 Montgat - Palafolls - Blanes * Trayecto no realizable / * Trajecte no realitzable LIGEROS Montgat Alella Premià Argentona Mataró S.
    [Show full text]