Long-Term Development and Current Status of the Barcelona Continental Shelf: a Source-To-Sink Approach

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Long-Term Development and Current Status of the Barcelona Continental Shelf: a Source-To-Sink Approach ARTICLE IN PRESS Continental Shelf Research 27 (2007) 1779–1800 www.elsevier.com/locate/csr Long-term development and current status of the Barcelona continental shelf: A source-to-sink approach C. Liquetea, M. Canalsa,Ã, G. Lastrasa, D. Amblasa, R. Urgelesa, B. De Mola, M. De Batistb, J.E. Hughes-Clarkec aGRC Geocie`ncies Marines, Dept. d’Estratigrafia, Paleontologia i Geocie`ncies Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona, E-08028 Barcelona, Spain bRenard Centre of Marine Geology, Universiteit Gent, Krijgslaan 281 S8, B-9000 Gent, Belgium cOcean Mapping Group, Department of Geodesy and Geomatics Engineering, University of New Brunswick, Fredericton, New Brunswick, Canada E3B 5A3 Received 18 July 2006; received in revised form 16 January 2007; accepted 28 February 2007 Available online 19 March 2007 Abstract The Barcelona continental shelf, off the city of Barcelona (NE Spain), is a relatively narrow canyon-bounded shelf in the northwestern Mediterranean Sea. Three medium-size rivers (Tordera, Beso´s and Llobregat) and several ephemeral rivulets flow into this margin. Two main domains have been recognized in the Barcelona shelf: (i) a modern, river-influenced area, and (ii) a relict, sediment depleted area, both affected by a variety of human impacts. A detailed geomorphologic study based on multibeam bathymetry and backscatter data, high resolution seismic profiles, and surface sediment samples allowed mapping and interpreting the main distinctive seafloor features on the Barcelona shelf. Modern sedimentary features reveal that the Llobregat River is the main sediment source of the Barcelona prodeltaic shelf. High-discharge fluvial events result in the formation of suspended sediment plumes and sediment waves on the shelf floor. Relict (late Pleistocene–Holocene) sedimentary features reflect that an important shift occurred in the seashore direction between MIS 4 and MIS 2, and that recent neotectonic reactivation has created a set of seafloor faults. The Barcelona inner and middle shelf is severely impacted by anthropogenic activities such as the enlargement works of the Port of Barcelona, sewage pipes, dredging, anchoring and trawling. r 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved. Keywords: Shelf sedimentary environments; Source-to-sink; Prodelta; Multibeam; River basins; Seismic reflection; Neotectonics; Sediment waves; Late Quaternary sea level change; Human impacts; Northwestern Mediterranean Sea; Barcelona continental shelf; Spain 1. Introduction the continental margins. Source-to-sink studies analyze the complex interplay of processes within Most of the processes that shape land–ocean entire sediment-dispersal systems at different tem- systems leave their imprint in the sediment record of poral and spatial scales in order to understand the evolution of continental margins and its associated ÃCorresponding author. Tel.: +34 93 402 13 60; morphology (Driscoll and Nittrouer, 1999). The fax: +34 93 402 13 40. final aim of a source-to-sink analysis is to develop a E-mail address: [email protected] (M. Canals). quantitative approach to a given margin dispersal 0278-4343/$ - see front matter r 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved. doi:10.1016/j.csr.2007.02.007 ARTICLE IN PRESS 1780 C. Liquete et al. / Continental Shelf Research 27 (2007) 1779–1800 system, so that its response to natural or human with modern and relict sedimentary features, and perturbations can be predictable. with anthropogenic impacts. The first requirement of a source-to-sink study is to compile a high-quality landscape and seascape 2. General setting data set so that sediment erosion, transport and accumulation can be analyzed as a whole. High The Catalan margin extends along 300 km from resolution swath bathymetry represented a funda- the Ebro Delta to the Cap of Creus peninsula mental breakthrough for source-to-sink studies. The (Fig. 1). It forms the western border of the northern first swath bathymetry map from a continental Valencia Trough, a 400 Â 300 km mid-Miocene margin in the western Mediterranean Sea was the extensional basin in the western Mediterranean eastern Gulf of Lions multibeam map published by Sea. The Catalan margin is underlain by a SW–NE Orsolini et al. (1981–1982). During the following oriented horst-and-graben structure (Maillard et al., years, researchers from France, Italy and Spain 1992; Roca et al., 1999). Following the Miocene added new contributions (e.g. Berne´et al., 2004; extension, the Messinian closure of the strait Canals et al., 2004b, Marani et al., 2004)toa between north Africa and the south of Iberia led general swath mapping effort that led to the recent to an event that had a dramatic influence on the multibeam bathymetry compilation of the entire shaping of Mediterranean margins: the salinity western Mediterranean Sea (Medimap Group, crisis and drying up of the basin between 5.96 and 2005). However, continental shelves were mostly 5.33 million years ago (Duggen et al., 2003). During left out of such a mapping effort mainly because of the initial stage of the Messinian event, the large fall two reasons: (i) the time consuming character of in water level caused extreme erosion and incision swath mapping in shallow areas due to much that led to the development of large canyon systems. smaller swath widths and (ii) the broadness of some The physiography and the seascape of the modern of the continental shelves in the region, such as the Catalan margin are, therefore, strongly determined Gulf of Lions (70 km) and the Ebro (50 km) by the Messinian crisis (Amblas et al., 2004). The shelves. Still today only relatively small areas of the development of the modern terrigenous shelf and continental shelves in the western Mediterranean margin started shortly after the Pliocene transgres- have been swath mapped and the results published. sion, being ultimately reshaped by Quaternary In this paper we present the results achieved so far glacioeustatic sea level changes (Bartrina et al., on the Barcelona continental shelf where a compre- 1992). hensive data set made of multibeam data, high The largest submarine canyons in the Catalan resolution seismic reflection profiles, sediment sam- margin, which clearly have Messinian ancestors, ples and geographic and hydrological data is now segment the margin in different sections. The available. First, the sediment sources and the main continental shelf is narrowest (3 km) where deeply distinctive geomorphological features are presented, incised by submarine canyon heads, and reaches its and then the origin of these features and the modern maximum width off the Ebro Delta (50 km). The seafloor zonation is discussed, regarding aspects Barcelona margin and shelf, off the city of such as fluvial sedimentation, neotectonics, sea level Barcelona, occupy the central stretch of the section changes, and human impacts. bounded by the Foix Canyon to the south and the This paper aims at providing an accurate Blanes Canyon to the north, from 41180Nto morphological description of the Barcelona con- 411320N(Fig. 1). The Barcelona continental shelf tinental shelf in the northwestern Mediterranean is 6–20 km wide with the shelf break at 110–120 m Sea following a source-to-sink perspective that links depth. Its average slope is 0.61 although it reaches fluvial inputs and physical oceanography processes up to 211 in the slope break off the Llobregat River to the development of the shelf morphosedimentary mouth and at the edge of some prominent sandy features. Mostly qualitative sedimentary analyses deposits observed to the north of the Beso´s River. have been developed at this stage due to the lack of The Barcelona shelf consists of an inner, middle and homogeneous quantitative data onshore and off- outer shelf separated by the 30–40 and the 80 m shore. The time fork considered in our study is the isobaths, respectively (ITGE, 1989). late Pleistocene–Holocene, when global sea level The Barcelona continental shelf is mainly fed by oscillations had a profound impact on continental sediment inputs from the Llobregat and Beso´s rivers shelf development. Therefore, our analysis deals (Fig. 1), mostly draining Neogene-Quaternary and ARTICLE IN PRESS C. Liquete et al. / Continental Shelf Research 27 (2007) 1779–1800 1781 1°30'E 2°0'E 2°30'E 8°W 4°W 0° 4°E 8°E 2504m Highest peak in each river basin N FRANCE Pyrenees Dams 46° (letters after Table 1) CC N Cities mentioned in ED 42° the text VT SPAIN Barcelona continental N shelf 38° C ALGERIA D Northern Current Littoral drift 1 Tordera River 2 Sant Cebrià Rivulet Faults 3 Argentona Rivulet Canyon systems 4 Besós River 5 Llobregat River Shelf break E 6 Sant Perede Ribes Rivulet Montseny 1684m 1304m A B else|csr|1585 764m Coastal642m Ranges 1 alan Cat 2 Blanes F 3 -50 Masnou -200 C. -100 4 646m Barcelona Areny 5 s C. Besós C -1000 6 Morrá Berenguer Foix C. s C. a C. Profiles in Fig.4 4550000 4600000 4650000 41°0'N400000 41°30'N 450000 42°0'N Fig. 1. Physiographic and morphological setting of the study area. Blue lines and numbers illustrate the river courses, and bold white lines mark the watersheds limits. The yellow area illustrates the Barcelona continental shelf. VT: Valencia Trough. CC: Cap of Creus. ED: Ebro Delta. Faults after Bartrina et al. (1992). Map projection is UTM Zone 31N Datum WGS 1984. Both UTM and geographic coordinates are shown for ease of reference. ARTICLE IN PRESS 1782 C. Liquete et al. / Continental Shelf Research 27 (2007) 1779–1800 Paleogene calcareous rocks, respectively, and the the study area (Calafat, 1986), while the major Tordera River eroding a predominantly granitic storm wave-face is about 30 m depth (Sorribas et al., massif (SGC, 1992). The Llobregat river basin is the 1993). most regulated in the study area (Table 1). Other ephemeral rivulets or ‘‘rieras’’ draining granitic 3. Methodology and data set rocks and a soft Plio-Quaternary cover punctually add to sediment inputs, essentially during violent Swath bathymetry and associated backscatter data eastern storms with heavy rains that mostly occur in were acquired onboard the R/V Hespe´rides and the late summer and early fall, and are locally known as 12 m fishing inspection boat Arraix during the ‘‘llevantades’’ (Martı´n Vide, 1982).
Recommended publications
  • Tordera, El Riu Al Centre De La Vida
    XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius TORDERA, EL RIU AL CENTRE DE LA VIDA JOAN BOU I ILLA, JOAN BOU I PLA I JAUME VELLVEHÍ I ALTIMIRA Grup d’Història del Casal. La Tordera, al seu pas per la vila a què dona nom, ha estat l’eix sobre el qual ha girat bona part de la vida dels torderencs. El riu ha aportat l’aigua de boca i de rec, l’energia per a moure moles farineres, per a generar electricitat o crear negocis com l’aigua embo- tellada, per exemple. Però també ha estat el malson quan s’ha sortit de mare o quan s’ha convertit en el camí que ha portat enemics vinguts del mar. En la nostra comunicació repassarem els usos i les incidències del riu que, al llarg de la història, han marcat el pols vital del poble. 1.- La defensa i el pas del riu La Tordera, com bona part dels cursos d’aigua, ha estat alhora obstacle natural quan s’havia de creuar i via de comunicació de mar cap a terra endins. Per això, al llarg dels temps, hi ha hagut dues preocupacions que han incidit en la vida del poble, la defensa i el pas del riu. La defensa A l’edat mitjana i fins ben entrada la moderna, el mar va portar la malvestat al litoral català. Sovint, més en unes èpoques que en altres, pirates musulmans atacaren els pobles costaners. Una de les ràtzies musulmanes de l’alta edat mitjana, la d’Ibn Abí Hamama l’any 935, que venint des de Mallorca havia atacat i saquejat poblacions com Empúries, Pals i Maçanet, sembla que també hauria afectat la zona marítima de Palafolls i que hauria remuntat la Tordera.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Malgrat a Peu Rutes Natura Malgrat a Peu
    B-682 GIP-6831 C-32 palafolls blanes B-682 GIP-6831 N-II C-32 palafolls blanes la T N-II BV-6001 ordera la T BV-6001 ordera B-682 r ier BV-6002 B-682 a de r ier BV-6002 S a d a e n S RUTES NATURA NATURA RUTES RUTES a st. genís de t NATURA RUTES ruta 1: mines de can Palomeresn ruta 2: Santa Rita G st. genís de t G e e n n palafolls palafolls í í s s 5,60 km 2,50 km d e d P e a la P f a o l l a l Pla de s f o l BV-6001 l Pla de s desnivell Turó d’en Serra desnivell Grau 190m màxim 229m 3h BV-6001 màxim 41m 1h Turó d’en Serra Grau ot de c 200m 50m Montagut rier an 190m P 218m a lo Delta m 40m er 150m es rierot de ca Turó de Montagut malgratn acià 30m can Palomeres P parc de Mas Aragall 218m100m a PuntaSta. Rita de N-II lo ordera Delta 178m de marm 20m e dunes la T parc del 50m re s Castell 10m platja de la Conca rancesc M Turó de F 0m 0m 0km 1kmMas Aragall2km 3km 4km 5km 0km 0,5km 1km 1,5km 2km 2,5km Punta de BV-6001 178m N-II ordera algrat Centre dunes En aquesta ruta podreu Esta ruta os permitirá Walking along this route will ruta minesAquesta de can P alomerespassejada sense Este paseo, sin otra dificultad This route has just a small la T ruta Santa Rita descobrir el passat miner descubrir el pasado platjaminero de M let you discover the mining ruta platges,més Pla dificultat de Grau i que un petit que un pequeño desnivel platjadifficulty de laat Conca the beginning, de la nostra població i de nuestra población y history of our town and also Delta dedesnivell la Tordera inicial, us mostrarà inicial os llevará al paraje a slight slope that will bring MALGRAT A PEU PEU A A MALGRAT MALGRAT N-II connexions PEU A MALGRAT també contemplar les también contemplar las enjoy of the wonderful views PR-C 146el sender paratge petit recorregut de Sta.
    [Show full text]
  • RG1: Portbou / Figueres
    RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16
    [Show full text]
  • A Consortium for Integrated Management and Governance in the Costa Del Garraf - ES
    A Consortium for Integrated Management and Governance in the Costa Del Garraf - ES A Consortium for Integrated Management and Governance in the Costa Del Garraf - ES 1. Policy Objective & Theme ADAPTATION TO RISK: Managing impacts of climate change and safeguarding resilience of coasts/coastal systems ADAPTATION TO RISK: Preventing and managing natural hazards and technological (human-made) hazards ADAPTATION TO RISK: Integrating coherent strategies covering the risk-dimension (prevention to response) into planning and investment SUSTAINABLE USE OF RESOURCES: Preserving coastal environment (its functioning and integrity) to share space SUSTAINABLE USE OF RESOURCES: Sound use of resources and promotion of less resource intensive processes/products SUSTAINABLE ECONOMIC GROWTH: Balancing economic, social, cultural development whilst enhancing environment SUSTAINABLE ECONOMIC GROWTH: Improving competitiveness 2. Key Approaches Integration Participation Knowledge-based Ecosystems based approach 3. Experiences that can be exchanged A successful approach for sustainable and integrated coastal management, through the establishment of a local Consortium which includes municipalities, county councils, and the Regional Departments of the Generalitat of Catalonia, to elaborate action plans and specific projects. This initiative is the implementation at the local level of all the European, national and regional ICZM regulations, promoting the co-ordination and co-operation with institutional actors, scientists and social associations. 4. Overview of the case The Consortium was created in 2006 with the aim to sustainably manage a coastal, marine and land area in the county of Garraf, following the European Recommendation on ICZM. It comprises the municipalities of Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i Cubelles; Garraf Regional Council and three departments of the Government of Catalonia: Environment and Housing, Agriculture, Food and Rural Action and Country Planning and Public Works.
    [Show full text]
  • Costa Barcelona English
    Costa Barcelona English Costa Barcelona L’Alt Penedès, El Baix Llobregat, El Garraf, El Maresme, El Vallès Occidental and El Vallès Oriental are the six regions that make up the Costa Barcelona tourism brand, an area which is defined and guided by its relationship with the sea but in which the land, plains, gentle mountain ranges and Mediterranean vegetation also form an essential part of life. Sea and mountain, cities and culture www.barcelonaesmoltmes.cat A fairly densely populated area, with numerous large cities and major transport routes, which also benefits from large expanses of lush natural landscape, as well as vineyards and other crops, and preserves numerous examples of cultural and religious heritage that stand as a testament to its long and rich history. The proximity to Barcelona has undoubtedly exerted an influence over the six regions in the past, as it continues to do today. However, each has its own unique identity, way of life and of doing things, its places of business, of leisure, commercial hubs, long-established festivals and cuisine to delight the palate, replete with local recipes and regional produce. An area that, on top of its summertime draw for those seeking sun and sea, has more than enough attractions to warrant a visit, short or long, all year round: Modernisme, or Catalan Art Nouveau, is found in abundance, be it in former summer residences, residential or industrial buildings; wine tourism, particularly in the regions of L’Alt Penedès and El Maresme (DO Alella); El Garraf, a region that tells us about those who went to make their fortunes in the Americas, Los Indianos, as well as the artists who gathered there a little over a century ago; towns where you can opt to kick back and relax or look to improve your health thanks to the spa waters found there; museums covering a wide variety of subject areas and first-rate music festivals; fairs; markets; conferences; and more.
    [Show full text]
  • Inuncat ANNEX 8-1Al8-4.Pdf
    Pla d’emergència especial per inundacions (INUNCAT) actualització 2017 ANNEX 8. METODOLOGIA I RESULTATS DE L’ANÀLISI DEL RISC Annex 8.1. Descripció general dels aspectes bàsics del territori per situar el risc. Annex 8.1.1. Descripció de les conques. Orografia i hidrologia. Geologia i geomorfologia INTRODUCCIÓ Catalunya es troba situada al nord-est de la Península Ibèrica, entre la mar Mediterrània, els Pirineus, l’Aragó i la Comunitat Valenciana. La seva orografia ve estructurada per dues grans unitats: la serralada pirinenca, on s’assoleixen altituds superiors als 3000 m, i les serralades litoral i prelitoral, on destaquen els 1712 m del Montseny. El territori muntanyós i les diferencies altitudinals remarcables confeccionen una xarxa hidrogràfica que està condicionada entre d’altres per dos factors: el sòl i la coberta vegetal. A la multitud de combinacions naturals possibles, roca nua, sòls agrícoles amb conreus herbacis, arbustius i arboris, de secà o regadiu, prats alpins al Pirineu, boscos de diverses espècies de coníferes, de plannifolis i de caducifolis, garrigues, brolles seques, aiguamolls litorals, etc., s’hi afegeix l’originada per la presència i activitats humanes: alteracions de la coberta vegetal, assentaments humans grans vials etc. L’ocupació del territori, amb la seva consegüent impermeabilització, a la que s’ha d’afegir l’afecció al drenatge natural de les aigües pluvials per l’efecte barrera, ha anat augmentant sobretot en les darreres dècades amb actuacions urbanístiques, noves vies de comunicació, etc. que han suposat severs impactes sobre el traçat de les lleres i sobre els terrenys que les envolten. Aquesta severa transformació ha tingut una forta incidència sobre el natural discórrer de l’aigua, des de diversos l punts de vista: transformació pluja-escorrentiu, propagació de riuades, i augment del risc i pellirositat respecte als danys que aquestes poden causar, al haver estat ocupades zones potencialment inundables.
    [Show full text]
  • El Reino De La Piedra Caliza La Red De Parques Naturales
    La Red de Parques Naturales Garantiza un equilibrio territorial y ambiental a los cien municipios de su ámbito geográfico. La Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona está integrada por doce espacios naturales protegidos de alto valor paisajístico, ecológico y cultural. Abarca 102.587 hectáreas de cien municipios, los cuales representan el 22 % del territorio de la demarcación de Barcelona y el 70 % de la población de Cataluña. Planifica y gestiona los espacios naturales y agrarios mediante planes especiales, elaborados con la participación de todos los agentes implicados. Protege los valores naturales, agrícolas, forestales, culturales y paisajísticos de cada parque. © Iñaki Relanzón/Diputación de Barcelona Apuesta por un equilibrio entre la preservación de los a n o parques y el desarrollo económico de la población. l El reino de la piedra caliza arce Los parques de El Garraf y de Olèrdola maravillan a los n de B Fomenta la educación ambiental y el uso público del ó i ac visitantes con su paisaje singular y exótico, rico en formas patrimonio natural y cultural. kársticas. n / Diput ó nz a l De aspecto árido, El Garraf y Olèrdola se caracterizan por Re i ak sus relieves bajos, cimas redondeadas y valles profundos de © Iñ laderas escarpadas. Papel procedente de fuentes responsables con el medio ambiente © Pep Herrero (Taller de Cultura) / Diputación de Barcelona Castellano El Parque de El Garraf y el Parque de Olèrdola, tan próximos el uno del otro, conforman el contrafuerte suroeste de la cordillera Litoral Catalana. Situados DL B 11122-2020 . a caballo de las comarcas de El Baix Llobregat, L’Alt parcdelgarraf parcs.diba.cat/es/web/garraf parcs.diba.cat/web/olerdola parcgarraf parcolerdola App de la red Olèrdola).
    [Show full text]
  • Estrategia De Actuacion En El Maresme
    GOBIERNO MINISTERIO MINISTERIO DE ESPAÑA DE FOMENTO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE INFORME TÉCNICO para Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente Secretaría de Estado de Medio Ambiente Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y del Mar 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME AVANCE Clave CEDEX: 22-414-5-002 Madrid, 2014 Centro de Estudios de Puertos y Costas ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME 3.3 ESTUDIOS DE DINÁMICA LITORAL, DEFENSA Y PROPUESTAS DE MEJORA EN LAS PLAYAS CON PROBLEMAS EROSIVOS, CONSIDERANDO LOS EFECTOS DEL CAMBIO CLIMÁTICO: ESTRATEGIA DE ACTUACIÓN EN EL MARESME (CLAVE CEDEX: 22-414-5-002) 1. INTRODUCCIÓN ................................................................................................................... 5 1.1 Objetivo .................................................................................................................................................. 5 1.2 Resumen y conclusiones del informe parcial previo ........................................................................ 5 1.2.1 Condicionantes para las actuaciones en el Maresme ......................................................................6 1.2.2 Avance de la estrategia de actuación ...............................................................................................6 1.3 Actualización de datos del Maresme .................................................................................................
    [Show full text]
  • Garraf I D'olèrdola
    a Igualada BV BV -2154 a Barcelona -2421 Pallejà Sabanell el Pla del Montmartí l’Amunt Penedès 405 m el Montcau els Guixots Corbera la Palma la Magina Ri C-15 644 m de Llobregat era C-243a Turó de Riera d de Cervelló d e Raf a e a l m B R s Can Planes an om r T s a r í e a o n c b 655 m Parcs del d r í 328 m e Itineraris senyalitzats l u r l r Puigdàlber BV o a e - n t -2429 n Puig d’Agulles C a n Can Rossell la Creueta t o e F 527 m d d de la Costa B-24 e ç AP-7 e d n l a BV B Són rutes circulars que tornen al punt d’inici, tret de les rutes l -2155 e o c o i TGV i u N-340 d V r t la Cocona a Grabuac an u S marcades amb asterisc (*). Estan pensades per mostrar la riquesa G 535 m - Ordal Sant Josep a na Garraf i elo arc del patrimoni natural i cultural de diferents indrets del Parc Vilobí C B la Guàrdia N-340 Torre Vileta F 388 m Coll de la Creu Can Guitard del Penedès Lavern Vell BP d’Ordal i estan adaptades, habitualment, per al públic familiar. Santa Fe N-340 les Guixeres les Guixeres del Penedès -2427 Sant Vicenç de Dalt de Baix ANES Vallirana dels Horts d’Olèrdola Puig de l’Osca ia Sant Pau DE LES PL ar SERRA 575 m 614 m M Parc del Garraf d’Ordal ta Sant Antoni a la Granada n c Turó de a o (Subirats) S r Turó de les r -2429 l’Oró e a d A B A B S BV Mentides 4 h 35 min 17,6 km 1 h 24 min 5,8 km la Solana a 1 10 í t r r 541 m Selva Negra ie a R M t les Cabanyes GR 5 Sender dels miradors.
    [Show full text]
  • R1: Molins De
    GA-2007/0093 Regionals R1 Molins de Rei Maçanet-Massanes Per Por By Mataró Feiners Laborables Weekdays 14 / 6 / 2021 Maçanet Molins deSt. ReiFeliu St. de Joan Lobregat Cornellà Despí L’HospitaletBarcelona de BarcelonaLlobregat - SantsBarcelona - Pl. CatalunyaBarcelona - ArcSt. de - Adrià TriomfEl ClotBadalona de Aragó BesòsMontgatMontgatEl Nord MasnouOcata Premià deVilassar Mar Cabrera de MarMataró de MarSt. - Vilassar AndreuCaldes dede MarLlavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde MarTordera Massanes 5.38 5.46 5.51 5.53 5.57 6.05 6.09 6.12 6.14 6.17 6.19 6.22 6.25 6.27 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 6.08 6.16 6.21 6.23 6.27 6.36 6.40 6.43 6.45 6.48 6.50 6.54 6.57 6.59 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 >>Figueres 6.17 6.25 6.30 6.32 6.37 6.46 6.50 6.53 6.55 6.58 7.00 7.04 7.07 7.09 7.14 7.18 7.22 7.25 6.28 6.36 6.41 6.43 6.47 6.56 7.00 7.03 7.05 7.08 7.10 7.14 7.17 7.19 7.24 7.28 7.31 7.34 7.38 7.43 7.47 6.38 6.46 6.51 6.53 6.57 7.06 7.10 7.13 7.15 7.18 7.20 7.24 7.27 7.29 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 6.31 6.36 6.39 6.42 6.46 6.55 7.00 7.02 7.07 7.16 7.20 7.23 7.25 7.28 7.30 7.34 7.37 7.39 7.44 7.48 7.51 7.53 6.58 7.06 7.11 7.13 7.17 7.26 7.30 7.33 7.35 7.38 7.40 7.44 7.47 7.49 7.54 7.58 8.01 8.04 8.08 8.13 8.17 7.08 7.16 7.21 7.23 7.27 7.36 7.40 7.43 7.45 7.48 7.50 7.54 7.57 7.59 8.04 8.08 8.11 8.15 8.19 8.24 8.30 8.34 8.37 8.40 8.46 8.51 8.58 7.01 7.06 7.09 7.12 7.16 7.25
    [Show full text]
  • Festamajormoia2019.Pdf
    1 A WINIHARD GRÀFICS SOM TAN DEDICATS QUE COM QUE NO HI HAVIA MÉS ESPAI HEM FORADAT EL NOSTRE ANUNCI PEL BÉ DEL PROJECTE. EL NOSTRE ANUNCI: IMPRESSORS DES DE 1902 Impressió òfset Avd. del Prat, 7 93 830 09 03 Impressió digital Pol. Ind. El Prat www.winihard.com Edició 08180 Moià (BCN) @winihardgrafics Packaging 2 A WINIHARD GRÀFICS SOM TAN DEDICATS QUE COM QUE NO HI HAVIA MÉS ESPAI HEM FORADAT EL NOSTRE ANUNCI PEL BÉ DEL PROJECTE. EL NOSTRE ANUNCI: IMPRESSORS DES DE 1902 Impressió òfset Avd. del Prat, 7 93 830 09 03 Impressió digital Pol. Ind. El Prat www.winihard.com Edició 08180 Moià (BCN) @winihardgrafics Packaging 3 SALUTACIÓ DE L’ALCALDE Benvolgudes, benvolguts, Estiu, calor i vacances són sinònims de Festa Major de Moià! Els fulls del calendari van caient, el temps passa però les bones costums no es perden: temps de xerrades a la fresca, de fer esport, de cuidar-nos una mica i de retrobar-nos amb aquells amics i familiars que no veiem fa massa temps, el marc de la festa Major és la gran oportunitat per fer tot això i més. Moià ha estat sempre un poble acollidor, ja fa uns quants anys que no parem de créixer en numero d’habitants, això suposa fer front a nous reptes i noves oportunitats, una de les oportunitats és poder ser més comunitat i fer-ho cohe- sionadament, no volem deixar-nos ningú per el camí i una manera de fer-ho és acompanyar a aquests nous veïns i veïnes a conèixer qui som i perquè som Poble.
    [Show full text]