DOCSLIB.ORG

Recorregut De Recerca Geològica I Mineralògica Per La Comarca Del Maresme: Des De Malgrat De Mar a Pineda De Mar I Arenys De Mar

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Recorregut De Recerca Geològica I Mineralògica Per La Comarca Del Maresme: Des De Malgrat De Mar a Pineda De Mar I Arenys De Mar Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Maresme: des de Malgrat de Mar a Pineda de Mar i Arenys de Mar Josep M. Mata-Perelló Geoparc de la Catalunya Central GEOLOGICAL AND MINERALOGICAL RESEARCH TOUR THROUGH THE MARESME REGION: FROM MALGRAT DE MAR TO ARENYS DE MAR AND PINEDA DE MAR. – This article is a geological tour that takes place entirely in the Maresme region, between the towns of Malgrat de Mar and Arenys de Mar. The tour includes various stops used to observe and describe the geology of the parts of the region though which the route runs. The entire route is within the Mediterranean System, and specifically the Coastal Range. Therefore, the geological materials encountered are exclusively the outcrops of Paleozoic materi- als (mainly Ordovician and Silurian) that constitute this range. Nevertheless, in the lower parts, we often find outcrops of Pleistocene and Holocene detrital material. 23 Breu introducció Objectius fonamentals d’aquest itinerari En aquesta ocasió, la totalitat del recorre- Els objectius fonamentals que es pretenen gut de l’itinerari discorrerà pel Sistema Medi- aconseguir en aquest itinerari, es poden con- terrani. I més concretament, ho farà quasi de cretar en els següents aspectes generals: forma exclusiva per la denominada Serrala- – Observació al llarg de l’itinerari, de la Ser- da Litoral Catalana. I, més concretament, ho ralada Litoral Catalana, per on discorrerà, en- farà pel Montnegre. Per altra banda, també tre els voltants de Malgrat de Mar i la població cal dir que una petita part del recorregut es d’Arenys de Mar. En bona part, aquest recor- realitzarà per la petita Depressió Litoral Ca- regut es desenvoluparà pel Montnegre. talana, concretament a la vora de la població – Observació dels materials paleozoics (del de Malgrat de Mar (dintre de la comarca del Silurià, Devonià i Carbonífer; aquest darrer Maresme). amb materials eminentment granítics i grano- Així, el recorregut de l’itinerari començarà a diorítics), que constitueixen la Serralada Lito- la Serralada Litoral Catalana. Aquest tram serà ral Catalana, al llarg dels diferents trams del molt més llarg, i discorrerà entre Malgrat de recorregut d’aquest itinerari. Mar i Arenys de Mar, al llarg de tot el recorre- – Observació pels voltants de Malgrat de gut. Així, el recorregut s’iniciarà a les antigues Mar, fonamentalment, de la Depressió Litoral mines de ferro de Can Palomeres, situades Catalana, que en bona part coincideix amb el per sobre de la població abans esmentada de delta de la Tordera, per aquests indrets. Malgrat de Mar (entre aquesta i la veïna po- – Estudi i recollida de mostres de diverses blació de Sant Genís de Palafolls, que pertany mineralitzacions situades al llarg del recorre- a la mateixa comarca del Maresme). Per altra gut del present itinerari, especialment de les banda, des de la posició anterior (a les mines mineralitzacions estratiformes de ferro, rela- de Can Palomeres) serà possible fer una breu cionades amb rebliment de cavitats d’origen observació de la Depressió Litoral Catalana, càrstic, situades a Malgrat de Mar, entre els situada a Malgrat de Mar, dintre també del Sis- materials paleozoics del Devonià de la Serra- tema Mediterrani. Posteriorment, el recorregut lada Litoral Catalana. es dirigirà cap a Pineda de Mar i cap Arenys – Estudi i observació de les diferents labors de Mar, on finalitzarà al Museu Mollfulleda de mineres, relacionades amb les mineralitzaci- Mineralogia . ons esmentades a l’apartat anterior. Per altra banda, la totalitat d’aquest itine- – Observació de l’impacte ambiental pro- rari s’haurà realitzat íntegrament per una sola duït per les explotacions anteriors sobre el comarca, la del Maresme, des de principi a fi. medi natural, i tanmateix de les restauracions 95 dutes a terme, si aquest és el cas; o al seu de- Arenys de Mar. En aquest recorregut, seguint fecte de les “restauracions espontànies” dutes sempre la carretera nacional N-II, es faran di- a terme per la mateixa natura. verses parades; a Pineda de Mar, Calella de – Observació de diferents indrets desta- Mar i a Arenys de Mar, on finalitzarà el recorre- cables, on existeixen elements del patrimoni gut d’aquest itinerari. geològic i del patrimoni miner, al llarg del re- corregut de l’itinerari. Descripció de l’itinerari – Visita del Museu Mollfulleda de Mineralo- gia situat a la població d’Arenys de Mar. Com als altres itineraris, aquest recorregut s’estructurarà en una sèrie de parades, que tot Antecedents bibliogràfics seguit anirem veient. En cada una d’aquestes aturades s’efectuaran diverses observacions. Com a treballs antecedents, i relatius al Respecte això, cal dir que el recorregut de l’iti- recorregut del present itinerari, farem esment nerari s’inclourà exclusivament dintre d’un sol d’uns altres itineraris nostres (Mata-Perelló full: del 394 (o de Calella), del Mapa Topográfi- 1995a, b, c, d, 1996, 1997a, b, 1998a, b, 2000, co Nacional, publicat per l’Instituto Geográfico 2002, 2004, 2006, 2008a, b, 2010 i 2011), on y Catastral. Tots aquests fulls es troben realit- es descriuen uns recorreguts en part coinci- zats a l’escala de 1:50.000. dents amb el present, en alguns indrets i pa- Així doncs, la relació ordenada de les atu- rades. Per altra banda, al marge dels anteriors rades que componen aquest recorregut, és la no tenim constància de l’existència de cap següent: altre itinerari, que discorri íntegrament, o par- cialment pels indrets on ho fa el que ara pre- Parada 1. Molí de Can Palomeres (Malgrat de sentem. Mar) També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, relatius Tot i que el recorregut de l’itinerari l’haurem al indrets pels quals discorre aquest itinerari. iniciat a l’espai verd de Can Palomeres, (situ- Entre altres, farem esment dels següents: Gui- at al costat de la carretera nacional N-II, en el merà et al. (1992), i Riba et al. (1976). Per altra seu sentit cap a Barcelona) ens caldrà agafar banda, també cal esmentar diverses publica- un camí (en bon estat al començament) que cions del IGME (1977, 1983a, b), les quals es es dirigeix cap a les mines de Can Palomeres. troben centrades a l’àrea per la qual discorre Poc després d’iniciar el camí, farem la primera el present itinerari. aturada a les restes d’un antic molí situat al I, pel que fa a l’estudi de les mineralitzaci- peu de les antigues mines de ferro de Can Pa- ons situades dintre de l’àrea per la qual discor- lomeres. Així, des de l’inici, haurem recorregut re el recorregut, ens adrecem a dos treballs, poc més de 100 m. també nostres. Es tracta de Mata-Perelló En aquest recorregut, des de l’inici, ens hem (1991 i 1994); el primer és un treball relatiu al anat desplaçant en tot moment per la Serralada conjunt de Catalunya; mentre que el segon fa Litoral Catalana. Així, de tant en tant, entremig referència a les mineralitzacions de la regió de de les edificacions, haurem trobat afloraments Barcelona. També, farem esment dels treballs dels materials paleozoics, els quals constituei- de Bareche (1988), relatius a les mines de fer- xen la serralada on ara ens trobem situats. I en ro de Malgrat. Per altra banda, en relació a concret el turó de Can Palomeres. aquestes darreres mines, hi ha un treball inte- Així, haurem vist afloraments de les pissar- ressantíssim, del qual cal fer esment: Cardona res negres del Silurià, al costat del camí. Es et al. (1988). tracta d’unes pissarres molt grafitoses, amb Tots aquests treballs, i d’altres, figuren rela- presencia abundant d’òxids de ferro, especi- cionats per ordre alfabètic, dintre de l’apartat alment de goethita (limonita), procedent de la corresponent a les referències bibliogràfiques, pirita que contenen les pissarres (fig. 1). al qual ens adrecem. Quasi en començar el camí d’ascens, a la vora s’hi fan paleses unes edificacions molt Recorregut de l’itinerari malmeses. Corresponen a unes antigues pilo- nes del telefèric que conduien els minerals de El recorregut s’iniciarà a la localitat de Mal- ferro cap al port de mar. Així, el mineral baixa- grat de Mar. Tan bon punt se surt caldrà seguir va des de les mines cap al mar en un telefèric, pel camí de terra que ascendeix cap a les anti- del qual es conserven aquestes pilones. Tam- gues mines de ferro de Can Palomeres, on es bé es conserva una pilona situada dintre del faran diverses aturades. En aquest indret es fa- mar, a uns 450 metres de la costa. ran diverses observacions relatives al patrimoni Aquest mineral de ferro procedeix de les miner, a les explotacions i a la mineralogia. mines que es troben més amunt, i que veurem Seguidament, el recorregut continuarà cap a la propera aturada. Finalment, cal dir que a les poblacions de Santa Susanna, Pineda de aquestes interessants restes, formen part del Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar i nostre patrimoni miner (fig. 2). 96 Figura 1. Aspecte de les pissarres negres grafitoses i piritoses, a l’inici del camí. Figura 2. Restes de l’antic molí de Can Palomeres. 97 Parada 2. Mines de ferro de Can Palomeres, Mina Oriental (Malgrat de Mar) Des de la parada anterior, cal acabar de pujar fins a les properes mines de ferro de Can Palomeres, les quals es troben per sobre de la carretera, a la dreta de la mateixa, a una distància inferior a 1 km de la N II. Aquí efec- tuarem una nova aturada, tot fent un recorre- gut per l’extensa zona minera. Així, poc més o menys, haurem recorregut 0,8 km des de la parada anteriorment realitzada.
Load more

Recommended publications
  • Manciñeiras/Parés Arquitectes Associats S.L
    Manciñeiras/Parés arquitectes associats S.L. carrer de Vilamarí 72-74, baixos 08015 Barcelona t 93 310 51 83 f 93 310 47 37 [email protected] B-64364193 Chronology of works and projects. 1994 Remodelling of the head offices Laies in Balmes St., Barcelona. Remodelling and refurbishment of apartment block, Barcelona. 1995 Cantón-Rodríguez house, Viladecavalls, Barcelona. 1996 Refurbishment and remodelling of an old slaughterhouse building, as a Public Community Center, la Seu d’Urgell, Lleida. 1997 Design of the exhibition " Wiford / Stirling / Wilford " in the Col.legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona. Project, Montant de Tost house, Ribera de l’Urgellet, Lleida. Housing block of 23 dwelings, shops and parking, Unitat d'Actuació Balàfia - Penedés, Lleida. 1998 Oriach-Ferrer house in Cala Riera, Begur, Girona. Housing block of 43 dwelings, shops and parking, Unitat d'Actuació Balàfia - Penedés and design of the urban context, Lleida. Remodelling and extension of two new apartments in a housing block, oldtown Manresa, Barcelona. Project for a housing block of 24 apartments, Monzón, Osca. 1999 Complex of housing block of 161 dwelings, shops and parking, "old Paanyos factory", and design of the urban context, Manresa, Barcelona. Housing block of 64 dwelings, shops and parking, Unitat d'Actuació Balàfia - Penedés, Lleida. New Public Sports Pavillion and public square, la Seu d’Urgell, Lleida. A. Hernández house, Vielha, Lleida. Manciñeiras/Parés arquitectes associats S.L. carrer de Vilamarí 72-74, baixos 08015 Barcelona t 93 310 51 83 f 93 310 47 37 [email protected] B-64364193 Complex of a Public Library and Health Center, Santpedor, Barcelona.
    [Show full text]
  • Temps De Maduixes 2021
    Ja és Temps de Maduixes al Maresme! La pandèmia sanitària ha provocat que algunes de les activitats no s’hagin pogut organitzar, com els anys anteriors. Malgrat tot, des del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme volem posar en valor els sabors que ens ofereix la primavera i que són el producte dels paisatges de la nostra comarca. Uns paisatges d’horta, de rieres, de mar i de munt. Tot i que actualment se’n conreen diverses varietats, cosa que garanteix tenir-ne durant tot l’any, és durant els mesos de primavera que la maduixa del Maresme aconsegueix la seva màxima qualitat. De l’1 de maig al 6 de juny et convidem a gaudir de la maduixa del Maresme a través de les propostes que podràs degustar en els restaurants, pastisseries, elaboradors i altres establiments de la comarca. Municipis participants: Arenys de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Pineda de Mar, Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Productors de la Xarxa de Productes de la Terra: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Tiana. Per a més informació: www.saborsmaresme.cat i www.turismemaresme.cat Llegenda Pastisseria, Restaurant Botiga forn Elaborador de Productor melmelades Arenys de Mar El Portinyol Xarxes socials: c. Zona Portuària, s/n Facebook: @restaurantelportinyol 911 311 100 Instagram: @elportinyol www.elportinyol.com Dades d’interès: Dimarts tancat Servei per
    [Show full text]
  • Forest Harvesting in the Mountains of the Corredor and Montnegre Mid-Nineteenth Century
    Boletín de la AsociaciónForest de harvesting Geógrafos in the Españoles mountains N.º of the 62 Corredor- 2013, págs.and Montnegre 477-482 mid-nineteenth century I.S.S.N.: 0212-9426 FOREST HARVESTING IN THE MOUNTAINS OF THE CORREDOR AND MONTNEGRE MID-NINETEENTH CENTURY Luis Urteaga Francesc Nadal Departament de Geografia Humana. Universitat de Barcelona [email protected], [email protected] I. INTRODUCTION The forests of the Corredor and Montnegre massifs, intensely exploited since the Middle Ages, were subjected to severe pressure in the eighteen hundreds. Among the causes for this intensification in the exploitation of forest resources were the increasing demand for timber for ship building, fuel consumption in glass kilns and other industrial activities, and the extension of the railway network in the north of the Maresme county, which revaluated forest resources in the zone by facilitating their extraction. Recent studies have identified the profound transformations in the landscape occurring in the Montnegre-Corredor zone in the 19th century. However, a large part of academic effort has been centred on long-term landscape evolution, relegating to a secondary plane the characterisation of the exploitations themselves and the specification of their economic importance. Our work places the emphasis on forest use, precisely in a crucial period for forest development: the middle years of the eighteen hundreds. The main sources for this work are the territorial tax statistics (amillaramientos) corresponding to 1852 and 1862, as well as the fiscal documentation connected with them: assessment cards, claim forms for damages due to the exceeding of quotas, and investigation files. II.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • The Costa Brava International Folk Festival Costa Brava, Malgrat De Mar - Barcelona, Spain 6Th - 11 Th October 2020
    The Costa Brava International Folk Festival Costa Brava, Malgrat de Mar - Barcelona, Spain 6th - 11 th October 2020 This International Festival, organised by Malgrat Turisme in collaboration with EuroArt Production srl is open for Folk Groups, Flag-waving Groups and Bagpipe Bands. During this International Festival there will be some parades and performances. The performances will be in parks and squares of Malgrat de Mar. This Festival will not be competitive. Malgrat de Mar enjoys mild weather almost all year round. More than 4.5 km of golden beaches are waiting for you! During your stay in the wonderful Costa Brava, you will also have the opportunity to experience another type of culture. You will enjoy a friendly relaxing environment full of charm and history. The Group will be housed in a 4 star Hotel (on full board basis, breakfast, lunch and dinner at buffet), situated in the touristic area of Malgrat de Mar. The artistic programme consists of outdoor parades and standing performances. During the parades the groups will perform with their own instruments. During the standstill performances, which will be held in the main squares, the Organisation will provide the audio system, compatible with CD and pen drive and 5 microphones to amplify the various instruments / voice (if these are required). DRAFT PROGRAMME Tuesday, 6 th October Arrival of the groups. Free day or optional excursion. Wednesday, 7 th October Arrival of the groups . Morning: free and possibility of optional excursion. Afternoon: performance in one of the squares of Malgrat. Thursday, 8 th October Morning: performance in one of the squares in Malgrat.
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • Campus Malgrat De
    Campus Malgrat de mar Anàlisi del sistema de recollida de residus assimilables a municipals de comerços i d’indústries i avaluació de la implementació d’un sistema de pagament per generació al municipi Gemma Pasqual Aulesa Daniel Diviu Navarro Treball de fi de grau Ciències ambientals Tutors: Anna Petit, Carles M. Gasol i Joan Rieradevall Institut de ciència i tecnologia ambiental ES Consulting ÍNDEX Capítol 1 1. ANTECEDENTS 7 1.1.JERARQUIA DE GESTIÓ DE RESIDUS 7 1.2.ELS RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A CATALUNYA I MALGRAT DE MAR 7 1.1.1. MARC LEGAL SOBRE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS 8 1.2.GESTIÓ ECONÒMICA DELS RESIDUS URBANS: SISTEMES DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 10 1.2.1. TIPOLOGIA DE MODELS GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS I GESTIÓ ECONÒMICA 10 1.2.2. CONCEPTE I SITUACIÓ ACTUAL A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL 11 1.2.3. MODALITATS DE PAGAMENT PER GENERACIÓ 11 1.3. EXEMPLES DE GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS PORTA A PORTA I PAGAMENT PER GENERACIÓ 15 1.3.1. GESTIÓ DE RESIDUS COMERCIALS A 3 CIUTATS EUROPEES 15 1.3.2. MUNICIPIS AMB PAGAMENT PER GENERACIÓ GLOBAL I COMERCIAL 16 1.4. MALGRAT DE MAR 21 1.4.1-CARACTERITZACIÓ MUNICIPI 21 1.4.2. GENERACIÓ I RECOLLIDA DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 25 1.4.3. MODELS DE TAXES DE RESIDUS COMERCIALS I INDUSTRIALS ASSIMILABLES A URBANS A MALGRAT DE MAR 29 Capítol 2 2.Justificació 31 Capítol 3 3.OBJECTIUS 32 Capítol 4 4.
    [Show full text]
  • Tipus I Subtipus 05002110 Antiga Gravera De Palafolls C
    05002110 Antiga gravera de Palafolls Conca: Tordera Comarca: Maresme Municipi: Palafolls Tordera A. DESCRIPCIÓ GENERAL A.1. Tipologia: tipus i subtipus Zones humides artificials Llacuna de Depuració A.2. Descripció La zona humida "Antiga gravera de Palafolls" és una zona humida d'origen artificial, consistent en una llacuna de depuració de les aigües terciàries de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Tordera. La conducció de les aigües sanejades cap a aquests aiguamolls permet que mitjançant processos biològics naturals, l’aigua aconsegueixi un major grau de depuració de manera natural i amb el mínim consum energètic. Aquesta zona humida, de 4,5 Ha, es va crear en els terrenys ocupats per una antiga gravera situada al marge dret del riu Tordera, al límit entre els termes municipals de Palafolls i Tordera. La llacuna es va crear mitjançant el projecte LIFE-Aqüífer Tordera, realitzat per l'Agència Catalana de l'Aigua i l'Ajuntament de Tordera, per tal de reutilitzar les aigües de l'EDAR de Tordera a través d'un sistema natural d'aiguamolls. Aquest sistema està constituït per la llacuna de depuració "Antiga gravera de Palafolls" i per un sistema de canalitzacions, impulsat mitjançant energia solar, que condueix les aigües riu amunt, fins als aiguamolls coneguts com a l ’illa del riu, inclosos dins la zona humida "Braç esquerre de l'illa del Tordera" (codi 05002101), on es produeix la recàrrega de l'aqüífer. El tram de canalitzacions té uns tres quilòmetres i permet transportar diàriament uns mil metres cúbics d’aigua. Entre la vegetació d'aquesta zona humida destaca el seu extens cinyell helofític, format per canyissos i bogues.
    [Show full text]
  • Tordera, El Riu Al Centre De La Vida
    XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius TORDERA, EL RIU AL CENTRE DE LA VIDA JOAN BOU I ILLA, JOAN BOU I PLA I JAUME VELLVEHÍ I ALTIMIRA Grup d’Història del Casal. La Tordera, al seu pas per la vila a què dona nom, ha estat l’eix sobre el qual ha girat bona part de la vida dels torderencs. El riu ha aportat l’aigua de boca i de rec, l’energia per a moure moles farineres, per a generar electricitat o crear negocis com l’aigua embo- tellada, per exemple. Però també ha estat el malson quan s’ha sortit de mare o quan s’ha convertit en el camí que ha portat enemics vinguts del mar. En la nostra comunicació repassarem els usos i les incidències del riu que, al llarg de la història, han marcat el pols vital del poble. 1.- La defensa i el pas del riu La Tordera, com bona part dels cursos d’aigua, ha estat alhora obstacle natural quan s’havia de creuar i via de comunicació de mar cap a terra endins. Per això, al llarg dels temps, hi ha hagut dues preocupacions que han incidit en la vida del poble, la defensa i el pas del riu. La defensa A l’edat mitjana i fins ben entrada la moderna, el mar va portar la malvestat al litoral català. Sovint, més en unes èpoques que en altres, pirates musulmans atacaren els pobles costaners. Una de les ràtzies musulmanes de l’alta edat mitjana, la d’Ibn Abí Hamama l’any 935, que venint des de Mallorca havia atacat i saquejat poblacions com Empúries, Pals i Maçanet, sembla que també hauria afectat la zona marítima de Palafolls i que hauria remuntat la Tordera.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Barcelona Mataró Pineda De Mar Santa Susanna Malgrat De
    Barcelona N82 Mataró Pineda de Mar Santa Susanna Malgrat de Mar Horari d’hivern: 01/03/2018 - 31/05/2018 HORARIS NITS DE DIVENDRES I DISSABTES Pg. de Gràcia, 6 - Casp - Andana Central - - - - 0.15 1.10 2.00 3.00 4.00 5.05 5.30 BARCELONA Pl. de Tetuan, 38 - 39 - - - - 0.17 1.12 2.02 3.02 4.02 5.07 5.32 Av. del Maresme - Tecnocampus - - - - 0.41 1.36 2.26 3.26 4.26 5.31 5.56 MATARÓ Estació Rodalies - - 23.00 0.15 0.45 1.40 2.30 3.30 4.30 5.35 6.00 N-II - Camping Barcelona - - 23.03 0.18 0.48 1.43 2.33 3.33 4.33 5.38 - SANT ANDREU DE LLAVANERES Estació Rodalies - - 23.05 0.20 0.50 1.45 2.35 3.35 4.35 5.40 - ST. VICENÇ DE MONTALT / CALDES D’ESTRAC Les Ànimes - Maregassa - - 23.08 0.23 0.53 1.48 2.38 3.38 4.38 5.43 - ARENYS DE MAR Estació Rodalies - - 23.12 0.27 0.57 1.52 2.42 3.42 4.42 5.47 - Estació Rodalies - - 23.16 0.31 1.01 1.56 2.46 3.46 4.46 5.51 - CANET DE MAR N-ll - Camping Globo Rojo - - 23.17 0.32 1.02 1.57 2.47 3.47 4.47 5.52 - SANT POL DE MAR N-II - Pl. de St. Cristòfol - - 23.21 0.36 1.06 2.01 2.51 3.51 4.51 5.56 - Sant Jaume - Mar - Benzinera - - 23.25 0.40 1.10 2.05 2.55 3.55 4.55 6.00 - CALELLA Sant Jaume - Sant Josep - Mercat - - 23.27 0.42 1.12 2.07 2.57 3.57 4.57 6.02 - Sant Jaume - Plaça de les Roses - - 23.29 0.44 1.14 2.09 2.59 3.59 4.59 6.04 - Garbí - Passeig de la Costa Brava - - 23.31 0.46 1.16 2.11 3.01 4.01 5.01 6.06 - PINEDA DE MAR Sant Joan - Església de Santa Maria - - 23.34 0.49 1.19 2.14 3.04 4.04 5.04 6.09 - Ctra.
    [Show full text]
  • Malgrat a Peu Rutes Natura Malgrat a Peu
    B-682 GIP-6831 C-32 palafolls blanes B-682 GIP-6831 N-II C-32 palafolls blanes la T N-II BV-6001 ordera la T BV-6001 ordera B-682 r ier BV-6002 B-682 a de r ier BV-6002 S a d a e n S RUTES NATURA NATURA RUTES RUTES a st. genís de t NATURA RUTES ruta 1: mines de can Palomeresn ruta 2: Santa Rita G st. genís de t G e e n n palafolls palafolls í í s s 5,60 km 2,50 km d e d P e a la P f a o l l a l Pla de s f o l BV-6001 l Pla de s desnivell Turó d’en Serra desnivell Grau 190m màxim 229m 3h BV-6001 màxim 41m 1h Turó d’en Serra Grau ot de c 200m 50m Montagut rier an 190m P 218m a lo Delta m 40m er 150m es rierot de ca Turó de Montagut malgratn acià 30m can Palomeres P parc de Mas Aragall 218m100m a PuntaSta. Rita de N-II lo ordera Delta 178m de marm 20m e dunes la T parc del 50m re s Castell 10m platja de la Conca rancesc M Turó de F 0m 0m 0km 1kmMas Aragall2km 3km 4km 5km 0km 0,5km 1km 1,5km 2km 2,5km Punta de BV-6001 178m N-II ordera algrat Centre dunes En aquesta ruta podreu Esta ruta os permitirá Walking along this route will ruta minesAquesta de can P alomerespassejada sense Este paseo, sin otra dificultad This route has just a small la T ruta Santa Rita descobrir el passat miner descubrir el pasado platjaminero de M let you discover the mining ruta platges,més Pla dificultat de Grau i que un petit que un pequeño desnivel platjadifficulty de laat Conca the beginning, de la nostra població i de nuestra población y history of our town and also Delta dedesnivell la Tordera inicial, us mostrarà inicial os llevará al paraje a slight slope that will bring MALGRAT A PEU PEU A A MALGRAT MALGRAT N-II connexions PEU A MALGRAT també contemplar les también contemplar las enjoy of the wonderful views PR-C 146el sender paratge petit recorregut de Sta.
    [Show full text]