Recorregut De Recerca Geològica I Mineralògica Per La Comarca Del Maresme: Des De Malgrat De Mar a Pineda De Mar I Arenys De Mar

Home , Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Tordera

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Maresme: des de Malgrat de Mar a Pineda de Mar i Arenys de Mar

Josep M. Mata-Perelló Geoparc de la Catalunya Central

Geological and mineralogical research tour through the Maresme region: from Malgrat de Mar to Arenys de Mar and Pineda de Mar. – This article is a geological tour that takes place entirely in the Maresme region, between the towns of Malgrat de Mar and Arenys de Mar. The tour includes various stops used to observe and describe the geology of the parts of the region though which the route runs. The entire route is within the Mediterranean System, and specifically the Coastal Range. Therefore, the geological materials encountered are exclusively the outcrops of Paleozoic materials (mainly Ordovician and Silurian) that constitute this range. Nevertheless, in the lower parts, we often find outcrops of Pleistocene and Holocene detrital material. 23

Breu introducció Objectius fonamentals d’aquest itinerari

En aquesta ocasió, la totalitat del recorre- Els objectius fonamentals que es pretenen gut de l’itinerari discorrerà pel Sistema Medi- aconseguir en aquest itinerari, es poden con- terrani. I més concretament, ho farà quasi de cretar en els següents aspectes generals: forma exclusiva per la denominada Serrala- – Observació al llarg de l’itinerari, de la Ser- da Litoral Catalana. I, més concretament, ho ralada Litoral Catalana, per on discorrerà, en- farà pel Montnegre. Per altra banda, també tre els voltants de Malgrat de Mar i la població cal dir que una petita part del recorregut es d’Arenys de Mar. En bona part, aquest recor- realitzarà per la petita Depressió Litoral Ca- regut es desenvoluparà pel Montnegre. talana, concretament a la vora de la població – Observació dels materials paleozoics (del de Malgrat de Mar (dintre de la comarca del Silurià, Devonià i Carbonífer; aquest darrer Maresme). amb materials eminentment granítics i grano- Així, el recorregut de l’itinerari començarà a diorítics), que constitueixen la Serralada Lito- la Serralada Litoral Catalana. Aquest tram serà ral Catalana, al llarg dels diferents trams del molt més llarg, i discorrerà entre Malgrat de recorregut d’aquest itinerari. Mar i Arenys de Mar, al llarg de tot el recorre- – Observació pels voltants de Malgrat de gut. Així, el recorregut s’iniciarà a les antigues Mar, fonamentalment, de la Depressió Litoral mines de ferro de Can Palomeres, situades Catalana, que en bona part coincideix amb el per sobre de la població abans esmentada de delta de la Tordera, per aquests indrets. Malgrat de Mar (entre aquesta i la veïna po- – Estudi i recollida de mostres de diverses blació de Sant Genís de Palafolls, que pertany mineralitzacions situades al llarg del recorre- a la mateixa comarca del Maresme). Per altra gut del present itinerari, especialment de les banda, des de la posició anterior (a les mines mineralitzacions estratiformes de ferro, rela- de Can Palomeres) serà possible fer una breu cionades amb rebliment de cavitats d’origen observació de la Depressió Litoral Catalana, càrstic, situades a Malgrat de Mar, entre els situada a Malgrat de Mar, dintre també del Sis- materials paleozoics del Devonià de la Serra- tema Mediterrani. Posteriorment, el recorregut lada Litoral Catalana. es dirigirà cap a Pineda de Mar i cap Arenys – Estudi i observació de les diferents labors de Mar, on finalitzarà al Museu Mollfulleda de mineres, relacionades amb les mineralitzaci- Mineralogia . ons esmentades a l’apartat anterior. Per altra banda, la totalitat d’aquest itine- – Observació de l’impacte ambiental pro- rari s’haurà realitzat íntegrament per una sola duït per les explotacions anteriors sobre el comarca, la del Maresme, des de principi a fi. medi natural, i tanmateix de les restauracions

95 dutes a terme, si aquest és el cas; o al seu de- Arenys de Mar. En aquest recorregut, seguint fecte de les “restauracions espontànies” dutes sempre la carretera nacional N-II, es faran di- a terme per la mateixa natura. verses parades; a Pineda de Mar, Calella de – Observació de diferents indrets desta- Mar i a Arenys de Mar, on finalitzarà el recorre- cables, on existeixen elements del patrimoni gut d’aquest itinerari. geològic i del patrimoni miner, al llarg del recorregut de l’itinerari. Descripció de l’itinerari – Visita del Museu Mollfulleda de Mineralo- gia situat a la població d’Arenys de Mar. Com als altres itineraris, aquest recorregut s’estructurarà en una sèrie de parades, que tot Antecedents bibliogràfics seguit anirem veient. En cada una d’aquestes aturades s’efectuaran diverses observacions. Com a treballs antecedents, i relatius al Respecte això, cal dir que el recorregut de l’iti- recorregut del present itinerari, farem esment nerari s’inclourà exclusivament dintre d’un sol d’uns altres itineraris nostres (Mata-Perelló full: del 394 (o de Calella), del Mapa Topográfi- 1995a, b, c, d, 1996, 1997a, b, 1998a, b, 2000, co Nacional, publicat per l’Instituto Geográfico 2002, 2004, 2006, 2008a, b, 2010 i 2011), on y Catastral. Tots aquests fulls es troben realit- es descriuen uns recorreguts en part coinci- zats a l’escala de 1:50.000. dents amb el present, en alguns indrets i pa- Així doncs, la relació ordenada de les aturades. Per altra banda, al marge dels anteriors rades que componen aquest recorregut, és la no tenim constància de l’existència de cap següent: altre itinerari, que discorri íntegrament, o par- cialment pels indrets on ho fa el que ara pre- Parada 1. Molí de Can Palomeres (Malgrat de sentem. Mar) També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, relatius Tot i que el recorregut de l’itinerari l’haurem al indrets pels quals discorre aquest itinerari. iniciat a l’espai verd de Can Palomeres, (situ- Entre altres, farem esment dels següents: Gui- at al costat de la carretera nacional N-II, en el merà et al. (1992), i Riba et al. (1976). Per altra seu sentit cap a Barcelona) ens caldrà agafar banda, també cal esmentar diverses publica- un camí (en bon estat al començament) que cions del IGME (1977, 1983a, b), les quals es es dirigeix cap a les mines de Can Palomeres. troben centrades a l’àrea per la qual discorre Poc després d’iniciar el camí, farem la primera el present itinerari. aturada a les restes d’un antic molí situat al I, pel que fa a l’estudi de les mineralitzaci- peu de les antigues mines de ferro de Can Pa- ons situades dintre de l’àrea per la qual discor- lomeres. Així, des de l’inici, haurem recorregut re el recorregut, ens adrecem a dos treballs, poc més de 100 m. també nostres. Es tracta de Mata-Perelló En aquest recorregut, des de l’inici, ens hem (1991 i 1994); el primer és un treball relatiu al anat desplaçant en tot moment per la Serralada conjunt de Catalunya; mentre que el segon fa Litoral Catalana. Així, de tant en tant, entremig referència a les mineralitzacions de la regió de de les edificacions, haurem trobat afloraments Barcelona. També, farem esment dels treballs dels materials paleozoics, els quals constituei- de Bareche (1988), relatius a les mines de fer- xen la serralada on ara ens trobem situats. I en ro de Malgrat. Per altra banda, en relació a concret el turó de Can Palomeres. aquestes darreres mines, hi ha un treball inte- Així, haurem vist afloraments de les pissar- ressantíssim, del qual cal fer esment: Cardona res negres del Silurià, al costat del camí. Es et al. (1988). tracta d’unes pissarres molt grafitoses, amb Tots aquests treballs, i d’altres, figuren rela- presencia abundant d’òxids de ferro, especi- cionats per ordre alfabètic, dintre de l’apartat alment de goethita (limonita), procedent de la corresponent a les referències bibliogràfiques, pirita que contenen les pissarres (fig. 1). al qual ens adrecem. Quasi en començar el camí d’ascens, a la vora s’hi fan paleses unes edificacions molt Recorregut de l’itinerari malmeses. Corresponen a unes antigues pilones del telefèric que conduien els minerals de El recorregut s’iniciarà a la localitat de Mal- ferro cap al port de mar. Així, el mineral baixa- grat de Mar. Tan bon punt se surt caldrà seguir va des de les mines cap al mar en un telefèric, pel camí de terra que ascendeix cap a les anti- del qual es conserven aquestes pilones. Tam- gues mines de ferro de Can Palomeres, on es bé es conserva una pilona situada dintre del faran diverses aturades. En aquest indret es fa- mar, a uns 450 metres de la costa. ran diverses observacions relatives al patrimoni Aquest mineral de ferro procedeix de les miner, a les explotacions i a la mineralogia. mines que es troben més amunt, i que veurem Seguidament, el recorregut continuarà cap a la propera aturada. Finalment, cal dir que a les poblacions de Santa Susanna, Pineda de aquestes interessants restes, formen part del Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar i nostre patrimoni miner (fig. 2).

96 Figura 1. Aspecte de les pissarres negres grafitoses i piritoses, a l’inici del camí.

Figura 2. Restes de l’antic molí de Can Palomeres.

97 Parada 2. Mines de ferro de Can Palomeres, Mina Oriental (Malgrat de Mar)

Des de la parada anterior, cal acabar de pujar fins a les properes mines de ferro de Can Palomeres, les quals es troben per sobre de la carretera, a la dreta de la mateixa, a una distància inferior a 1 km de la N II. Aquí efec- tuarem una nova aturada, tot fent un recorregut per l’extensa zona minera. Així, poc més o menys, haurem recorregut 0,8 km des de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats al- re corregut de l’aturada anterior. Així, per arreu, haurem vist les pissarrers negres piritoses del Silurià, molt sovint enriquides amb òxids de ferro procedents de l’alteració de la piri- Figura 3. Mina Oriental. Mines de Can Palomeres. ta que contenen les pissarres. Així, s’ha format goethita (limonita) i també melanterita. En arribar a la boca de la mina oriental, en- front d’una gran esplanada, haurem vist com també afloren per arreu els materials acabats d’esmentar (fig. 3). Si s’escau, poden entrar amb molta cura a l’interior de les mines, dintre veurem diverses ramificacions i fins i tot les tolves, per on bai- xava el mineral de les galeries superiors (fig. 4). Aquestes mines es localitzen sobre una mi- neralització estratiforme de rebliment de cavitats d’origen càrstic. Aquesta mineralització es troba localitzada sobre uns nivells carbonatats del Devonià, els quals es troben en contacte amb els nivells pissarrencs negres del Silurià (caracteritzats pel seu aspecte grafitós i piri- tós). Per altra banda, tot el conjunt es troba en contacte, mitjançant fractures amb els nivells pissarrencs del Carbonífer. Figura 4. Galeria d’extracció de la Mina Oriental. Mines Els minerals de ferro presents a l’indici, i de Can Palomeres. explotats durant força anys són: goethita (que possiblement és el mineral majoritari, el qual ta (dendrítica), aragonita (en forma de la va- presenta un típic aspecte terròs i limonític), rietat flors-ferri), calcita (molt abundant), ba- hematites (també terròs, com l’anterior), lepi- ritina (localitzada a les esquerdes), epsomita docroita (com el primer, es presenta en forma (en eflorescències), guix (molt freqüent, format de limonita, molt terrosa, però essent molt a partir de l’alteració dels sulfurs de ferro, en menys abundant que aquell), siderita (també presència de calcita) i quars (molt abundant). molt abundant) i siderogel (és un mineraloide També hi ha presència d’indicis de fosfats, en integrant de la limonita). Amb tot, els materials especial d’apatita (en forma de fosforita) i de ferrosos explotats durant anys, en aquestes montgomerita i tinticita. mines, han estat fonamentalment la roca limonita i el mineral hematites, que són precisa- Parada 3. Mines de ferro de Can Palomeres, ment els més abundants a tots els indicis. Mina Gran (Malgrat de Mar) També hi són presents altres minerals ferrosos (molts dels quals es troben a les pissar- Després de realitzar l’aturada anterior, cal res ferruginoses del Silurià) com: marcassita (a retornar cap al camí principal, que ascendeix les pissarres), pirita (com l’anterior, però més lleugerament, fins arribar a una esplanada on abundant), pirrotina (com els dos anteriors), hi ha una casa construïda sobre les escom- jarosita (normalment entre la limonita), ferro- breres. Així, haurem recorregut uns 0’6 km hexahidrita (format per l’alteració dels sulfurs des de la parada anterior. Aquí, pels voltants de ferro), melanterita (com l’anterior) i siderotíl farem una nova aturada. Així, des de l’espla- (format a partir de l’alteració dels sulfurs, com nada, haurem de recórrer uns 100 metres per els dos anteriors). Altres minerals presents un corriol ascendent, que condueix a la Mina són a l’indici, i força abundants són: pirolusi- Gran. Aquí, caldrà tenir molta cura.

98 Com al cas anterior, en aquest recorregut, hem anat trobant els materials esmentats a l’aturada anterior. Tot i així, a l’entrada de la mina veurem el contacte entre les calcàries del Devonià i les pissarres del Silurià (fig. 5). L’entrada a l’interior de la mina es troba actualment tancada. Cal dir que en cas de poder entrar, cal fer-ho amb extrema cura, ja que hi ha freqüents despreniments dels blocs calcaris, dintre de la galeria principal (fig. 6). Pel que fa al patrimoni miner, cal dir que en l’actualitat es troba força malmès, i ha quedat reduït a les galeries i a les restes d’alguns edi- ficis. Tot i així, encara queden també les restes d’algunes de les pilones que mantenien el telefèric que portava el mineral extret fins als carregadors situats a la mar. Fins i tot, encara Figura 5. Contacte entre les calcàries del devonià i les és possible veure algunes d’aquestes pilones pissarres del silurià. Bocamina de la Mina Gran. dintre del mar, a escassa distància de la costa. Per altra banda, existeixen per arreu, nom- broses boques de mines, que molt sovint es troben tapiades.

Parada 4. Observació del pla de Malgrat (Malgrat de Mar)

Des de la bocamina més meridional de les mines de ferro de Can Palomeres, on se situa la segona parada (la mina oriental). Justament des de la denominada plaça de la mina, en ter- mes miners, es pot fer una nova aturada, a escassa distància de l’anterior, a uns 50 metres, com a molt. Naturalment, en aquest escàs recorregut, hem anat trobant els mateixos materials que Figura 6. La bocamina, des de l’interior de la Mina Gran. hem esmentat anteriorment. Tot i així, ara es- tem sobre uns afloraments antròpics, que cor-

Figura 7. La Depressió Litoral Catalana i el delta de la Tordera, per les immediacions de Malgrat de Mar.

99 Figura 8. Pedrera de calcàries del dDevonià de Can Marqués, de Sant Pere del Riu. responen a part de l’antiga escombrera de la En aquest recorregut, hem continuat tro- mina. bant afloraments dels materials paleozoics, Des d’aquest indret, mirant cap el SE, es fonamentalment dels nivells carbonatats del pot veure l’extensa plana sobre la que se situa Devonià, que han estat explotats prop d’on la població de Malgrat. Aquesta zona es troba som, a la dreta de la riera, pujant (fig. 8). dintre de la Depressió Litoral Catalana, tot i que Per altra banda, a la riba esquerra de la ri- en part també correspon al delta de la Tordera. era, pujant, trobarem les restes d’un antic i al- Cal recordar que aquest riu desemboca al nord hora interessant forn de calç. En aquests forns d’on ara som, entre Malgrat i Blanes. s’utilitzaven els materials carbonatats que Per altra banda, cal dir que els materials afloren per arreu. Cal dir que el forn es troba que reblen aquesta depressió pertanyen al molt ben restaurat i senyalitzat (fig. 9). Pleistocè i a l’Holocè (fig. 7). Per altra banda, poc abans d’arribar a la pedrera i al forn, haurem passat pel costat Parada 5. Pedrera i forn de calç de Can d’un molí fariner, el qual també es troba res- Marqués (Sant Pere del Riu, Tordera) taurat per part del Parc Natural del Montnegre i del Corredor. Després de parada anterior a la mina de Can Palomeres, cal retornar cap a la carrete- Parada 6 (opcional). Carretera a Hortsavinyà ra N-II. En arribar caldrà continuar, tot anant (Calella de Mar) cap a ponent. Així, aviat s’arribarà a Pineda de Mar. Aquí ens caldrà agafar el vial que es Després de realitzar la parada anterior, cal dirigeix cap a l’autovia A-32 i cap a Hortsavi- retornar a Pineda de Mar i a la carretera N-II, nyà. I també cap al turó de Montpalau. A uns per tal de continuar cap a ponent. Aviat arriba- 2 km de l’inici d’aquest vial, ens trobarem una rem a Calella de Mar. En travessar-la, ens caldrà antiga pedrera i ens caldrà continuar per la agafar la carretera local que es dirigeix cap a carretera que condueix cap a Hortsavinyà. A Horsavinyà (la BV-5126). En arribar al viaducte poca distància de l’anterior aturada, trobarem de l’autovia A-32, sobre la carretera, farem una indicacions del Parc Natural del Montnegre i nova aturada si s’escau. Així, des de la para- del Corredor. Poc després, trobarem a la dreta da anterior, haurem recorregut uns 7 km, per tal un antic forn de calç restaurat i a l’esquerra d’arribar fins aquí. una antiga pedrera. Farem la present aturada En aquest recorregut, hem continuat tro- per aquests indrets, després de recórrer uns 7 bant afloraments dels materials esmentats a les km des de la parada anterior. aturades anteriors. Tot i així, ben aviat, haurem

100 Figura 9. Forn de calç de Can Marqués, de Sant Pere del Riu. començat a trobar afloraments de roques gra- rambla d’Arenys, la qual es troba actualment nítiques i granodiorítiques. Aquests són els ma- canalitzada, per tal d’eliminar els problemes terials del Carbonífer que es troben a l’indret de de les rovinades. Tot i així, es pot veure com l’aturada (fig. 10). si en algun moment s’origina una riada aigües Aquestes roques granítiques es troben molt amunt, a la capçalera, al terme d’Arenys de alterades, per la qual cosa el sauló és molt Munt, hi ha la possibilitat que tota l’aigua no es abundant per arreu. Per altra banda, són molt pugui canalitzar a través de la canalització, per palesos els filonets de quars i de roques filonia- dos motius: per la manca de neteja i pel nivell nes, entre aquestes roques granítiques. de base de la part final, situat ran de mar. Així,

Parada 8 (opcional). Rambla d’Arenys (Arenys de Mar)

Des de la parada anterior, cal retornar a la carretera nacional N-II, per tal de continuar cap a ponent. Així, es passarà successiva- ment per les localitats de Sant Pol de Mar i de Canet de Mar. Després d’un recorregut de prop de 10,5 Km des de la parada anterior, s’arribarà a Arenys de Mar. Un cop aquí ens caldrà anar cap al centre de la població, cap a la coneguda rambla d’Arenys, per on farem l’aturada. En aquest recorregut, hem anat sempre per entre els materials paleozoics de la Serralada Litoral Catalana. Ocasionalment, també haurem vist els terrenys quaternaris de la Depres- sió Litoral Catalana. En passar per Arenys, es pot veure la co- Figura 10. Aflorament de roques granítiques a Calella, per neguda (i famosa per les seves rovinades) sota de l’autopista A-32. Carretera a Hortsavinyà.

101 Figura 13. Una imatge del creador del Museu: Joaquim Figura 11. Tram de la riera d’Arenys, canalitzat i al Mollfulleda Borrell amb l’autor d’aquestes línies a l’any descobert, dintre d’Arenys de Mar. 1997 a Tharsis, amb Domingo Carvajal.

tot i estar coberta l’esmentada riera, es poden En arribar al museu, es pot fer l’observació veure trams en els quals queda la canalització d’un dels millors museus de Catalunya, dedi- a l’aire lliure (fig. 11). cat a la mineralogia, i en especial a la mineralogia catalana. Aquest museu va iniciar-se Parada 9. Museu Mollfulleda de Mineralogia gràcies a la donació a Arenys de Mar de la col· (Arenys de Mar) lecció particular de Joaquim Mollfulleda Borell (figs. 12 i 13). Des de la parada anterior, anar cap al pro- Dintre del museu es poden observar dife- per Museu Mollfulleda de Mineralogia , on fa- rents vitrines, però destaca fermament la secció rem l’aturada. Aquest es troba a tocar la rambla dedicada als minerals catalans, amb mostres d’Arenys, en el carrer que va cap a l’església. procedents de la major part de les comarques Aquí farem la darrera aturada d’aquest itinerari. catalanes.

Figura 12. Una imatge del creador del museu: Joaquim Mollfulleda Borrell.

102 Bibliografia cànica de la Selva”. Xaragall, sèrie B, 60, 11 pp. Bareche, E. (1988a). Mines de Catalunya: Mal- Mata-Perelló, J.M. (1997c). Recerca Geolò- grat (Maresme). Mineralogistes de Catalun- gica i Mineralògica per la comarca de la ya, 4(3): 74-87. Selva: des d’Hostalric a Sils i a Caldes de Cardona, F., Cuenca, J. i Samarra, F.X. (1988). Malavella. Inèdit, 14 pàgines. Manresa. Les Mines de Can Palomeres. Malgrat de Mata-Perelló, J.M. (1998a). Recorregut de re- Mar, Pub. Ajuntament de Malgrat de Mar, cerca geològica i mineralògica per les co- 73 pp. marques de la Selva i del Maresme: des Guimerà, J. et al. (1992). Geologia (II), Història d’Hostalric a Malgrat, per Fogars de Torde- Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 ra i per Tordera. Xaragall, B, 87, 11 pp. pag. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. Mata-Perelló, J.M. (1998b). Recerca Geolò- IGME (1977). Mapa Geológico de España, a gica i Mineralògica per la comarca de la escala 1:50.000 (2ª Serie). Mapa i memoria Selva: des d’Hostalric a Sils i a Caldes de número: 394 (Calella). Instituto Tecnológico Malavella. La “Zona Volcànica de la Selva”. i GeoMinero de España, Madrid. Algeps, sèrie B, 91, 14 pp. Manresa. IGME (1983a). Mapa Geológico de España a Mata-Perelló, J.M. (2000). Recorregut de Re- escala 1:50.000 (síntesis de la cartografia cerca Geològica i Mineralògica per les Co- existente). Full i memòria número 365 (Bla- marques de la Selva i del Maresme: des nes). Instituto Geológico y Minero de Espa- Sils i d’Hostalric cap a Malgrat de mar, per ña, Ministerio de Industria. Madrid. Fogars de Tordera, Hortsavinyà i per Torde- IGME (1983b). Mapa Geológico de España a ra. Xaragall, nº 134, 14 pp. escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia Mata-Perelló, J.M. (2002). Recorregut de Re- existente). Full i memòria número 366 (Sant cerca Geològica i Mineralògica per les Co- Feliu de Guíxols). Instituto Geológico y Mi- marques de la Selva i del Maresme: des nero de España, Ministerio de Industria. d’Hostalric a Fogars de Tordera, Malgrat Madrid. de Mar i a Blanes. Inèdit, 12 pp. Mata-Perelló, J.M. (1991). Els Minerals de Ca- Mata-Perelló, J.M. (2004). Recorregut de re- talunya. Arxius de la Secció de Ciències, cerca geològica i mineralògica per les co- de l’Institut d’Estudis Catalans, 93: 1- 506. marques de la Selva i del Maresme: des Barcelona d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Mal- Mata-Perelló, J.M. (1994). Inventari Mineralò- grat de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 10 pp. gic de les comarques de la Regió de Bar- Mata-Perelló, J.M. (2006). Recorregut de re- celona. Col. Informe de l’EUPM, 5, 250 pp. cerca geològica i mineralògica per les Manresa comarques de la Selva i del Maresme: Mata-Perelló, J.M. (1995a). Itinerari Geològi- des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a co-Mineralògic per les comarques de la Hortsavinyà, Malgrat de Mar i Arenys de Selva i del Maresme: des d’Hostalric a Mal- Mar. Inèdit, 16 pp. grat. Inèdit, 12 pp. Mata-Perelló, J.M. (2008a). Recorregut de Mata-Perelló, J.M. (1995b).- Itinerari Geològi- recerca geològica i mineralògica per les co-Mineralògic per la comarca de la Selva: comarques de la Selva i del Maresme: des d’Hostalric a Arbúcies. Inèdit, 8 pp. des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Mata-Perelló, J.M. (1995c). Itinerari Geològi- Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. Inèdit. 14 co-Mineralògic per la comarca de la Selva: pp. des d’Hostalric a Sils i a Caldes de Malave- Mata-Perelló, J.M. (2008b). Recorregut de re- lla. Inèdit, 8 pp. cerca geològica i mineralògica per les co- Mata-Perelló, J.M. (1995d). Itinerari geològic i marques de la Selva i del Maresme: des mineralògic entre Hostalric (la Selva) i Mal- d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Tor- grat (Maresme), per Fogars de Tordera i dera, Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Inè- Tordera. Apunts EUPM, 7 pp. Manresa dit. 12 pp. Mata-Perelló, J.M. (1996). Itinerari Geològico- Mata-Perelló, J.M. (2010). Recorregut de re- Mineralògic per la comarca de la Selva: des cerca geològica i mineralògica per les co- d’Hostalric a Sils i a Tossa de Mar. Inèdit, marques de la Selva i del Maresme: des 10 pp. d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Tor- Mata-Perelló, J.M. (1997a). Recerca geolò- dera, Malgrat de Mar i Pineda de Mar. Inè- gica i mineralògica per les comarques de dit, 10 pp. la Selva i del Maresme: des d’Hostalric a Mata-Perelló, J.M. (2011).- Recorregut de Malgrat, per Tordera i Hortsavinyà. Inèdit, recerca geològica i mineralògica per les 11 pp. comarques de la Selva i del Maresme: Mata-Perelló, J.M. (1997b). Recerca geològica des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a i mineralògica per la comarca de la Selva: Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. Inèdit, 15 des d’Hostalric a Sant Feliu de Buixalleu, a pag. Manresa Sils i a Caldes de Malavella. La “Zona vol- Mata-Perelló, J.M. (2012). Recorregut de re-

103 cerca geològica i mineralògica per les Riba, O., de Bolòs, O., Panareda, J.M., Nuet J. comarques de la Selva i del Maresme: i Gosàlbez, J. (1976). Geografia Física dels des d’Hostalric i Fogars de Tordera cap a Països Catalans. Ed. Ketres, Barcelona, Hortsavinyà i a Malgrat de Mar, Pineda de 211 pp. Mar i Arenys de Mar. Inèdit, 16 pp.

104