Santa Coloma De Cervelló Masia De Can Monner 17.BAMP

INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Monner 17.EA Masia de Can Monner 17.EA

Altres denominacions Casa Gelabert

FITXES RELACIONADES: CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS Tipus de bé Patrimoni arquitectònic EA CA BARP BSE BN 17 BAMP Classificació Edificis Categoria BPU LOCALITZACIÓ Codi INE 244 Indret / barri Al vessant del turó de Montpedrós Nivell prot. Nivell 2. Conservació Adreça/es Camí de la Font del Rastet Delimitació bé Altres prot. Nivell 4. Ambiental Entorn protecció Coordenades UTM x = 417526 ; Identificació al plànol 01 / 02 Nivell 6. Àrea d'Expectativa y = 4580815 Grafisme categoria Arqueològica DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat DESCRIPCIÓ DEL BÉ 001800100DF18B0001HU 441 517 2/3 Privada Tipologia funcional ARRu Arquitectura Residencial Rural. Agrícola Subtipologia funcio. Masia Estil i Època Arquitectura popular - tradicional; Època moderna (Segle XVIII) Cronologia Origen: segle XVI; reformes: segles XVIII-XX Parcel.la Gran Context Can Monner està emplaçada a la falda del turó de Montpedrós. Pel costat occidental es troba envoltada de cirerers cultivats en feixes que s'estenen fins a arribar, seguint cap a l'oest, a les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) de la muntanya, i cap al nord fins a un petit bosc d'alzinars (Viburno tini- Quercetum ilicis). S'hi accedeix des de l'est per un camí que surt de Can Colomer i travessa els camps de fruiters en regadiu. Elements La masia de Can Monner és un edifici de planta basilical que consta d’un cos principal, altres d'adossats i edificis annexos que tanquen el pati que hi dóna accés. El principal té una part central de planta baixa i dues plantes pis, a manera de cos torre, i dues parts situades a cada costat més baixes, de planta baixa i una planta pis. La façana principal està orientada a sud-est i les cobertes són totes a dues aigües amb teula ceràmica àrab i carener paral•lel a aquesta. S'accedeix a l’edifici pel cos central, a través d’una porta amb brancals i arc de mig punt de dovelles de pedra. L’obertura , és l’original però les dovelles Localització Context de pedra han estat mutilades per fer-la més gran del que havia estat. A la primera planta hi ICC JPF ha un balcó i a la segona tres finestres amb arc de mig punt fetes amb maó. Els cossos DADES URBANÍSTIQUES laterals més baixos tenen 2 finestres a cada planta, i la planta baixa, les més grans estan Pla vigent Pla General Metropolità (1976) enreixades. A ponent hi ha adossats altres volums de planta baixa i planta pis amb cobertes a dues Classificació SNU (no urbanitzable) aigües amb teula ceràmica àrab. Tenen un accés des del pati a través d’una porta amb Qualificació 24 Rústic protegit de valor llinda de fusta. A la part nord també hi ha altres volums de diferents alçades de les agrícola mateixes característiques que la resta de les edificacions. Relació ntiva. Pla General Metropolità El pati està delimitat per un mur d’obra i algunes de les edificacions annexes amb les ruïnes d'un estable a nord-est. Té un portal amb reixa de ferro on hi ha les inicials JG (Joan Gelabert Tubella); al paviment del pati també hi ha gravades les inicials "JGT". Ús actual La masia està deshabitada i té una funció auxiliar en tasques agrícoles Ús original/altres Habitatge lligat a explotació agrícola Estat conservació Dolent; Està deshabitada. Façanes/Coberta La coberta només s'ha pogut veure per fotos aèries obtingudes d'internet i no és possible definir-ne l'estat. Les façanes estan arrebossades i malgrat despreniments i reparacions puntuals molt evidents que té, encara resten alguns dels estucs que emmarcaven les obertures. PGM Entorn/Jardí No s'hi duu a terme cap tipus de manteniment. Hi ha escampats objectes de molts tipus. ASCC Estructura/Interior No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia. Entorn de protecció Cap a la banda oest, cultius de cirerers disposats en feixes. Cap al nord de la finca hi trobem la riera de Can Colomer, amb petites mostres de bosc de ribera i rodejada d'una franja d'alzinars que caldria preservar, atès que era la vegetació original de la zona, actualment dominada per les pinedes, formacions secundàries.

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 125 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Monner 17.EA Masia de Can Monner 17.EA

Situació de risc Pendents superiors al 20%, risc d'incendi.; Degut a que es troba en una zona de pendent, seu pare entorn l'any 1620 i estava casat amb Magdalena, pubilla de la masia de Can la finca presenta un lleu risc d'esllavissaments, però inapreciable mentre es mantingui la Ribot (vegeu fitxa 13EA), que li va donar un fill anomenat Pere. Però el darrer no va vegetació del voltant que subjecta la terra. heredar can Moner, sinó Can Ribot, ja que el seu pare va morir el 1631 i la finca va passar D'altra banda, just per darrera de Can Monner hi ha una torre elèctrica d'alta tensió, que tot a mans del seu oncle Jaume, casat amb Esperança. Per tot això, el 1658 a Santa Coloma ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE constaven dues cases anomenades Moner, la de "Pere Moner antes Ribot y antes Maynés de la Costa", i la de "Jaume Moner", cosí de l'anterior i fill de Jaume i Esperança (l'actual Raons catalogació Raons històriques, ja que la masia té l'origen al segle XVI. Can Moner); el darrer, Jaume Monner, el diumenge 27 de juliol de 1664, durant la Raons mediambientals, ja que la seva existència determina un teixit rural amb benedicció de l'ermita de Sant Antoni de Montpedrós, va ballar un danseta, per ser-ne característiques ambientals pròpies. administrador. Aquesta nissaga va mantenir la propietat del mas fins a mitjan segle XIX, Raons arquitectòniques, donada la tipologia de la masia. quan Josep Gelabert, casat amb Rosa Moner entorn l'any 1815, va fer-se'n càrrec; el seu Elements Cal mantenir la volumetria i les obertures de les façanes, i conservar les restes d'estucs nét, Joaquim, es va casar amb la pubilla de Can Roc, Marianna Mas, i els seus que les emmarcaven o reproduir-los en el cas d'una restauració. També, el tipus de descendents en són els actuals propietaris. El 1850 la casa ja era anomenada "Moner materials originals d'acabats exteriors i la configuració del pati. Gelabert" i, el 1854, "Gelabert alias Monné". Al segle XX estava en mans de Joan Gelabert A l'interior no s'ha pogut accedir. Tubella, després la va heretar el seu fill, Jaume Gelabert Català, el qual va llegar-la a Entorn de protecció La torre elèctrica que hi ha al darrere de la masia genera un fort soroll. Actualment no hi viu Miquel Pascual Reverter, propietari de la masia de Can Colomer, els descendents del qual ningú, però en cas contrari seria inadmissible aquesta ubicació, no només pels decibels en són els actuals posseïdors i n'exploten les terres amb arbres fruiters, tot i que la casa que provoca sinó pel risc d'incendi que comporta. està deshabitada. D'altra banda, com a valors ecològics, cal preservar els boscos d'alzines propers i la riera Bibliografia MARTÍ, MOSSÈN FREDERIC. Agost de 1933. “Fulls històrics de Santa Coloma de de Can Colomer, amb el seu bosc de ribera. Cervelló. IV”. L’Estel, 6. REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS MARTÍ, MOSSÈN FREDERIC. Novembre de 1933. “Fulls històrics de Santa Coloma de Tipus d'intervenció Reforma, millora, remodelació o rehabilitació Cervelló. 7”. L’Estel, 9. Regulació Es permet la modificació Façanes/Coberta Cal reparar les cobertes amb teula ceràmica àrab. MONJAS MANSO, LLUÍS. Santa Coloma de Cervelló a l’Alta Edat Mitjana. P. 141, 168, Les façanes s'hna d'arrebosar amb morter de calç, eliminant aquelles reparacions fetes 171. amb morter de ciment pòrtland, respectant els estucs que emmarquen les façanes, que s'haurien de restaurar. En cas de voler pintar les façanes es farà amb colors que s'integruin PADRÓ, JOSEP; RIQUELME, JOAN. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions al conjunt i amb el vist-i-plau de l'Ajuntament. Cossetània. P. 35, 38, 43, 45, 46, 88, 89. Cal respectar els elements de pedra de les obertures de les façanes, ja siguin portes o finestres. Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Cervelló, caixa 9, llibretes de comunió i de confessió Entorn/Jardí Es mantindrà la configuració del jardí que existeix al voltant de la de la masia. (1582-1897); caixa 14, actes notarials (segles XVI-XVIII); caixa 15, "Llibre que porta las pesas canadas" (1656-1694); caixa 18, inventaris (segles XV-XVIII). Estructura/interior Com que no s'ha pogut accedir a l'interior de la masia, abans de qualsevol intervenció caldrà dur a terme un aixecament planimètric del seu estat on aparegui la distribució de Arxiu Diocesà de Barcelona, fons de la parròquia de Santa Coloma de Cervelló; caixa 18, tots els espais i un reportatge fotogràfic per deixar-ne constància documental. Un cop fet inventaris (segles XV-XVIII). això s'establiran els criteris que es consensuaran amb l'Ajuntament. Entorn de protecció En primer lloc, cal retirar la torre elèctrica del darrere de la masia. Testimoni oral: Josep Pascual, propietari de Can Moner, Can Colomer i Can Mallol. També cal donar prioritat a la protecció del bosc d'alzines que rodeja la riera de Can Actuacions finca Tot i no haver pogut entrar a la casa, pel que va explicar Josep Pascual, l'actual propietari, Colomer, així com al manteniment i recuperació d'aquesta riera del seu bosc de ribera. la seva distribució interior deu ser la mateixa, o molt semblant, que es desprèn de Usos permesos Els que estableix l'article 55.1 del RLUC l'inventari que es va fer el dia 21 d’agost de 1752 dels béns de Josep Moner, a instància de la seva vídua Maria Moner. Aleshores es descrivia com “una casa ab son portal rodó lo INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA qual trau porta a la part de mitg jorn ab sas portas de Alba dolentas”, i comptava amb les següents dependències: l’entrada; el menjador amb portal a l’entrada; el rebostet de l’oli; Informació històrica Segons Josep Padró i Joan Riquelme, les terres de Can Moner estaven relacionades amb l’estable de dintre, que treia portal a l’entrada i que estava sense porta; la sala, que donava el monestir de Valldonzella (propietari d'una part de la casa de Blancafort, l'actual masia de accés a la cambra del cap de l’escala i a la cambra sobre la cuina; la cambra del graner; la Can Colomer (vegeu fitxa 6EA), que hi és propera), i pertanyien a Jaume Alegre, que el cambra sobre el menjador; l’estable de fora (segurament els dos cossos que hi ha a l’angle 1594 les va establir a Jeroni Moner, que fou qui va donar nom a la casa; abans ja hi havia nord-est del pati, o una part d’ells, un dels quals està en ruïnes i se’n conserven dues una relació entre els Moner i els Alegre, ja que, el 31 de juliol de 1574, Pere Moner, natural columnes de mamposteria); el pati, on hi havia un pou; la recambra, amb accés a la de Santa Coloma i fill de Benet, es va casar amb Àngela, filla de Joan Alegre, de Sant cambra sobre el menjador; la cambra del gra, comunicada amb la cambra dels mossos; el Vicenç dels Horts. Probablement, també degué tenir algun lligam amb la masia veïna de porxo de l’era; el corral; el trull; la cambra dels mossos, amb porta cap al menjador; la Can Mallol (vegeu fitxa 7EA), que al segle XVI s'havia anomenat Moner i que el 1582 cuina amb accés des de l’entrada; el pastador, que donava a l’entrada; el celler comunicat estava en mans del matrimoni format per Antoni Cases i Elisabet Moner; la família Moner amb el pastador; el celler de dintre connectat amb l’anterior, i el cup. Pel que es pot està documentada a Santa Coloma a la segona meitat del segle XV, època en la qual observar de la fàbrica de l’edifici, també deu ser del segle XVIII l’estuc de la façana Gabriel Moner vivia en una casa del carrer anomenat de baix. Jeroni Moner era fill d'Antic principal, que emmarca les obertures amb una imitació de carreus de pedra disposats a (mort el dia 19 de novembre de 1590), i d'Eulàlia, i, el 20 d’octubre de 1597, juntament amb trencajunt i l’obertura d’arc rebaixat del portal, que sembla practicada en les dovelles de Narcís Ribot, se li va establir la carnisseria de la vila. El 7 d’abril de 1588, es va casar amb l’arc rodó original. Pel que fa al rellotge de sol, és més modern que l’estuc, ja que Caterina Archs, filla de Francesc i de Joana, de Sant Boi de Llobregat, els quals devien ser n’interrompeix alguna línia de carreuat, però és possible que hagués substituït un de més propietaris de la masia Archs (Can Julià; vegeu fitxa 22EA). Segurament, Caterina era antic. La torratxa que s’alça a la part central de l’edifici, amb obertures arcades de totxo i germana de Joana Archs, que el 1590 es va casar amb Rafel Julià, de Sant Esteve associada al balcó del pis que està sota, i el cos que tanca el pati per ponent, devien ser Sesrovires, el qual va donar nom al mas del seu sogre. Pau Moner i Archs va succeir el

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 126 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Monner 17.EA Masia de Can Monner 17.EA

bastits a cavall dels segles XIX i XX , en època de Joan Gelabert Tubella, que va fer gravar les seves inicials, “J G T”, al paviment del pati i “J G” al portal sud del barri. Després, a mitjan segle XX, es va bastir o acondiciar el cos de la cantonada sud-oest del pati per col•locar-hi una cisterna al capdamunt.

Accés Cos central JPF JPF

Ortofoto ICC

Vista general Camí d'accés JPF FF

Croquis Façana principal JPF JPF

Vista posterior FF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 127 128 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Monner 17.BAMP Masia de Can Monner 17.BAMP

Altres denominacions Casa Gelabert

FITXES RELACIONADES: CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic 17 EA CA BARP BSE BN BAMP Classificació Elements caracteritzadors del Classificació Elements caracteritzadors del paisatge rural paisatge rural LOCALITZACIÓ Categoria BPU Categoria Indret Al vessant del turó de Montpedrós Codi INE 244 Nº reg/cat. Nº reg/cat. Adreça/es Camí de la Font del Rastet Nivell prot. Nivell 4. Ambiental Nivell prot. Altres prot. Nivell 2. Conservació Altres prot. Coordenades UTM x = 417526 ; Identificació al plànol 01 / 02 Delimitació bé Nivell 6. Àrea d'Expectativa y = 4580815 Grafisme categoria Entorn protecció Arqueològica DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat DESCRIPCIÓ DEL BÉ 08244A011000410000DD 441 517 2/3 Privada Tipologia funcional ARRu Arquitectura Residencial Rural. Agrícola Subtipus funcional Masia Context Can Monner es troba a a la falda del Turó de Montpedrós. Pel costat occidental es troba envoltada de cirerers cultivats en feixes que s'estenen fins a arribar, seguint cap a l'oest, a les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis) de la muntanya, i cap al nord fins a un petit bosc d'alzinars (Viburno tini- Quercetum ilicis). S'hi accedeix des de l'est per un camí que surt de Can Colomer i travessa els camps de fruiters en regadiu. Elements La masia de Can Monner és un edifici de planta basilical que consta d’un cos principal, altres d'adossats i edificis annexos que tanquen el pati que hi dóna accés. A ponent hi ha adossats altres volums de planta baixa. A nord també hi ha altres volums de diferents alçades. La masia té un pati delimitat per un mur d’obra i alguna de les edificacions annexes. Ús actual Agrícola. Ús original / altres Agrícola. Estat conservació Regular; Tot i que cada dia hi va l'hortelà, la masia es troba en estat de deteriorament. Entorn protecció Cap a la banda oest, els cultius de cirerers enfeixats. Localització Context Cap al nord de la finca hi trobem la riera de Can Colomer, amb petites mostres de bosc de ICC JPF ribera i rodejada d'una franja d'alzinars que caldria preservar, atès que era la vegetació DADES URBANÍSTIQUES original de la zona, actualment dominada per les pinedes, formacions secundàries. Pla vigent Pla General Metropolità (1976) VISIBILITAT Tot i que Can Monner es troba a una cota d'alçada considerable, a uns 70 m sobre el Classificació SNU (no urbanitzable) nivell del mar, és difícilment visible degut a la vegetació que l'envolta i a què es troba a la falda de la muntanya. El millor punt d'observació de la masia és des dels camps de fruiters Qualificació 24 Rústic protegit de valor de Can Colomer, al nord-est, i a una cota inferior, però, en ser propietat privada, no agrícola constitueixen un punt de vista prou concorregut per tenir-lo en compte en l'anàlisi de Exp. RPUC visibilitat. Relació ntiva. Pla General Metropolità Situació de risc Pendents superiors al 20%, risc d'incendi; Atès que es troba en una zona de pendent, la finca presenta un lleu risc d'esllavissaments, però inapreciable mentre es mantingui la vegetació del voltant que subjecta la terra. Altres Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. determinacions vinculants ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE Raons catalogació Raons històriques, ja que la masia té l'origen al segle XVI. Raons mediambientals, ja que la seva existència determina un teixit rural amb PGM característiques ambientals pròpies. ASCC Elements Abans de la irrupció de la fil·loxera, les vinyes s'estenien arreu de les Muntanyes de l'Ordal en sistemes d'enfeixats. Actualment, aquests sistemes de terrasses es conserven encara en ús, però principalment per a cirerers, com és el cas de Can Monner. Són conjunts amb un alt valor estètic, en el seu màxim esplendor durant la floració d'aquests arbres, entre

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 129 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Monner 17.BAMP Masia de Can Monner 17.BAMP

maig i juny. municipis del Parc Agrari del Baix Llobregat amb major producció de cirera (Santa Coloma Abans de la construcció de la via de FGC, el barri de Can Colomer i la B-2002, la finca de de Cervelló, el Papiol, Torrelles de Llobregat i Sant Climent de Llobregat) celebren entre Can Monner s'estenia ininterrompudament fins al Llobregat, a través del Pla de Muné, que maig i juny la tradicional "festa de la cirera", esdeveniment que s'ha convertit en un dels podem distingir en el plànol del Parc Agrari. Un dels principals elements a protegir és més importants de l'any. Així mateix, manifestacions de tota mena també desperten al l'original parcel·lari de regadiu, característic del paisatge de la Vall Baixa del Llobregat, voltant de les cireres: danses, corals, sardanes, iniciatives culinàries, agricultura orgànica que malgrat que malmès pel pas de multitud d'infraestructures, encara es pot resseguir o ecològica, visites als camps durant l'època de florida de la cirera, agroturisme, etc. força bé i es reconeix des dels turons dels voltants del fons de vall. Can Colomer participa activament a les jornades d'holeriturisme que, conjuntament des Els camps conreats garanteixen la connectivitat ecològica entre el Parc Agrari, a l'est, i del Parc agrari del Baix Llobregat (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, l'Espai d'Interès Natural de l'Ordal a través de l’espai del Montbaig-Montpedròs, a l’oest. Consell Comarcal del Baix Llobregat i Unió de Pagesos) i el Consorci de Turisme del Baix Entorn protecció La torre elèctrica que hi ha al darrere de la masia genera un fort soroll. Actualment no hi Llobregat, s'organitzen cada primavera entorn de la producció de la cirera. En aquestes viu ningú, però en cas contrari seria inadmissible aquesta ubicació, no només pels jornades gratuïtes i obertes al públic en general, s'ofereix l'oportunitat de descobrir com decibels que provoca sinó pel risc d'incendi que comporta. és, on es conrea i quin sabor té la Cirera del Baix. Es poden visitar els camps de cirerers, D'altra banda, com a valors ecològics, cal preservar els boscos d'alzines propers i la riera conèixer els pagesos i les pageses que la conreen i fer-ne una degustació de les diferents de Can Colomer, amb el seu bosc de ribera. varietats. Es tracta, per tant, de tot un univers cultural que es desvetlla al voltant del paisatge dels REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS cirerers. Ara bé, perquè la cirera segueixi sent un referent simbòlic i identitari és evident Tipus d'intervenció Preservació del paisatge / Conservació que cal que es conservin els camps conreats. Tanmateix, la producció de la cirera Usos permesos Els que estableix l'article 55.1 del RLUC s'enfronta a problemes de comercialització que no garanteixen la continuïtat de les explotacions de cirera. Entorn de protecció En primer lloc, cal retirar la torre elèctrica del darrerea de la masia. També cal donar prioritat a la protecció del bosc d'alzines que rodeja la riera de Can Protecció anterior Colomer, així com al manteniment i recuperació d'aquesta riera del seu bosc de ribera. Unitat paisatge Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona - Tot i que en el plànol se situaria en la Unitat de paisatge de la Vall Baixa del Llobregat, per les seves Altres intervencions Cal mantenir la tradició agrícola de la Vall Baixa, orientada a la fruita dolça per al característiques Can Monner es troba també fortament lligada a la Unitat de paisatge de proveïment de Barcelona i, en determinats moments històrics, per a l'exportació. En el les Muntanyes de l'Ordal, per la qual cosa la ubicaríem entre ambdues. marge dret, l'agricultura que hi roman, globalment, es manté vigorosa. És desitjable una agricultura a l'àmbit del Parc Agrari que mantingui la identitat de la Vall Baixa, sigui sostenible i ajudi a mantenir la qualitat del paisatge de la unitat. Les Muntanyes de l'Ordal constitueixen un paisatge bàsicament dominat per les cireres del Baix Llobregat i el préssec d'Ordal, tot generant un teixit socioeconòmic particular. Cal mantenir i revaloritzar el cultiu de la cirera del Baix Llobregat. Cal fomentar el creixement de les explotacions amb producció ecològica o integrada.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Informació històrica La història de Can Monner està íntimament lligada a la de Can Colomer, així com amb les masies dels voltants. La regió on es troba es caracteritzava, ja pels voltants de l'any 1000 -amb la consolidació dels dominis feudals-, per una intensa activitat agrària i ramadera, amb una relativa continuïtat des de l'Alta Edat Mitjana fins al segle XVIII. És al Set-cents quan varia completament el paisatge en generalitzar-se el conreu de la vinya, que al segle XIX es pot dir que ho arriba a ocupar tot. La finca de Can Monner era ocupada, doncs, per vinyes, però també per garrofers, ametllers, oliveres i altres cultius de secà. A finals del segle XIX, però, la fil·loxera irromp en l'empori vinyater i el destrueix, i els conreus de Can Monner, com els de moltes masies properes, s'abandonen per aquest motiu. Ortofoto Bibliografia Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. Documents provisionals. ICC Observatori del Paisatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. 2011. CREAF. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. http://www.creaf.uab.es/cat/index.htm (Consulta: 15/04/2011) Parc Agrari del Baix Llobregat. Xarxa d’espais naturals: http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=9 (Consulta: 27/05/2011) El Camp a casa: www.elcampacasa.com (Consulta: 27/05/2011) Actuacions finca Durant la dècada de 1990, a la finca de Can Colomer, ara propietària de Can Monner, van fer construir una bassa agrícola de 5 milions de litres que va permetre el regatge dels arbres fruiters a través dels sistemes de microaspersió i goteig, i fer pujar l'aigua fins a la finca de Can Monner, formant així els bancals de cirerers que avui en dia l'envolten.

Observacions Relacionat amb els valors simbòlics i identitaris, la cirera representa un element identitari de primer ordre del paisatge del sud de les Muntanyes de l'Ordal: és el conreu més típic del sud de la unitat de paisatge i ha donat lloc a una particular "cultura de la cirera": els

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 130 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Monner 17.BAMP Masia de Can Monner 17.BAMP

Des dels camps de Can Colomer Des dels camps de Can Colomer JPF JPF

Cobertes del sòl GSH

El mas amb la torre elèctrica darrere Can Monner entre camps de cirerers JPF IVA

Visibilitats JPF/GSH

Façana sud-est Jardí IVA GSH

Jardí Jardí GSH IVA

Vista dels camps des de Can Monner GSH

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 132 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Soler de la Torre 18.EA Masia de Can Soler de la Torre 18.EA

Altres denominacions Masia Güell, Torre Burguesa

FITXES RELACIONADES: ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT

EA CA BARP BSE BN 18 BAMP Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Classificació Edificis Classificació Edificis LOCALITZACIÓ Codi INE 244 Categoria BCIL Categoria BCIL Indret / barri Colònia Güell Adreça/es Plaça de la Masia, 1 Delimitació bé Nivell prot. Nivell 2. Conservació Nivell prot. Nivell 2. Conservació Avinguda de Ferran Alsina Entorn protecció Altres prot. Nivell 4. Ambiental Altres prot. BCIN Decret 571/63 de 14 de març Coordenades UTM x = 418925 ; Identificació al plànol 04 Nivell 6. Àrea d'Expectativa de 1963, Protección de escudos, y = 4579560 Grafisme categoria Arqueològica emblemas, piedras heráldicas, rollos Cal mantenir el que prescriu el de justicia, cruces de término y DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat Decret 571/63 similares. 8894301DF1789F0001YG 3.595 3.462 3 Privada DESCRIPCIÓ DEL BÉ Tipologia funcional ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana aillada Subtipologia funcio. Masia Estil i Època Arquitectura popular - tradicional; Època moderna (Segle XVII) Cronologia Origen: segle XIV; reformes: 1622, 1692, 1700 i última dècada del segle XIX-primera dècada del segle XX. Parcel.la Parcel·la petita, limitada per la plaça de la Masia, l'avinguda de Ferran Alsina i un parc urbà a la part posterior. Context La masia de Can Soler de la Torre es troba situada a la Colònia Güell, al costat del Recinte Industrial del mateix nom. S'hi arriba des de l’avinguda de Ferran Alsina, que és l’accés a la Colònia des de la carretera BV-2002 i des del camí de Can Ros que porta a Sant Boi de Llobregat. A la zona sud-est de la masia (davant la façana principal) és on hi ha el recinte fabril i a la part posterior de la masia hi ha un parc urbà amb plataners. Elements La masia de Can Soler de la Torre està formada per un cos principal, altres d'adossats a llevant, ponent i tramuntana i una capella a la banda occidental. El cos principal és de planta basilical amb planta baixa, planta pis i golfes, teulada a tres aigües i de teula Localització Context ceràmica àrab i carener perpendicular a la façana. ICC JPF A la planta baixa i sobre l’eix central de la façana principal orientada a sud-est, hi ha la DADES URBANÍSTIQUES porta d’accés d’arc de mig punt, construïda amb carreus i dovelles de pedra vista. A banda Pla vigent Pla General Metropolità (1976) i banda hi ha finestres reixades, essent la de ponent més gran. A la planta pis i sobre de la porta i de cadascuna de les dues finestres esmentades, hi ha tres balcons amb brancals i Classificació SUC (urbà consolidat) llinda de pedra amb inscripcions i, a cada costat dels balcons laterals, hi ha una galeria. Al Qualificació 8a Verd privat protegit damunt del balcó central de la planta golfes, hi ha un conjunt de cinc finestres d'arc de mig Relació ntiva. Pla General Metropolità i Pla punt que arrenquen d’una imposta correguda que les recull totes. Especial del Recinte Residencial A la façana principal hi trobem les següents inscripcions, protegides segons el que de la Colònia Güell (2007) estableix el Decret 571/63 de 14 de març de 1963: - A la clau de l’arc de la porta d’accés, la data “1692” i també el fragment del que podria ser la imatge d’un sol, tallat per la llosa del balcó del primer pis. - A la llinda de la balconera sobre la porta central, “IESUS MARIA” i “ANTONI SOLE” separades per un motiu escultòric amb els símbols “IHS”. - A la finestra de ponent de la planta baixa hi ha esculpits creus i rosetes. - A la finestra de ponent de la planta pis la data de “1700” i una orla amb les inicials “IHS”. - A la finestra de llevant de la planta pis la data de “1622” i un motiu escultòric amb les símbols “IHS”. - A la planta baixa, al costat de la finestra, hi ha la data de “1778”, i al damunt, unes lletres il•legibles a la pedra que suportava el broc d’una pica. PGM El cos principal, té adossat a nord un cos de planta baixa i dues plantes pis, amb la façana ASCC al parc urbà de la Colònia Güell. A la planta baixa, les obertures són petites i sense ornamentació. A la planta pis destaca un balcó central recolzat sobre mènsules metàl•liques amb una obertura amb arc rebaixat amb una gran vidriera. Tant a llevant com a ponent d’aquest hi ha un balcó i una finestra amb les obertures protegides amb

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 133 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Soler de la Torre 18.EA Masia de Can Soler de la Torre 18.EA

guardapols. A la planta superior hi ha petites obertures sota el ràfec de la coberta. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA La façana lateral de llevant està oberta amb sis finestres d’arc de mig punt que Informació històrica La masia està documentada l’any 1444 com a Torre Burguesa (el mateix nom que tenia la corresponen a una de les galeries de la planta pis. La galeria de ponent està tancada per la Torre Roja de Viladecans), quan el senyor de Sant Climent de Llobregat va establir-la a façana lateral ja que hi ha adossat un cos annex. Joan Soler, fill de Pere Soler; el primer membre de la família que va posseir-la durant Formant un angle recte al sector de ponent de la masia, hi ha una capella amb la coberta a quatre segles va ser Arnau Soler, documentat el 1371 i segurament pare de Pere Soler. En dues aigües. Té un accés des del carrer a través d’una porta de carreus i llinda de pedra l’origen devia ser una torre defensiva, de la qual els Soler van prendre el cognom a causa vista i un òcul sobre aquesta a l’eix central de la façana que està coronada per una cornisa d’anomenar-los com a estadants seus. Segons que consta en la llinda de la finestra est del corbada i té una espadanya al costat oest. pis a la façana principal, el 1622 Antoni Soler de la Torre (1615-1689) hi va emprendre la A continuació de la capella hi ha un cos adossat destinat a magatzem, amb coberta a dues primera gran reforma, per convertir-la, segurament, en una masia de tres crugies. Aquest aigües acabat amb teulada ceràmica. mateix personatge va ser un dels capitostos de la revolta pagesa anomenada dels Totes les façanes, tant del cos principal, com de la capella i dels cossos annexos estan Barretines (1687-1689) i, a causa de la seva rebel•lia, va ser assassinat el 2 de desembre arrebossats. de 1689, es va manar enderrocar Can Soler i tirar sal a les seves terres. El seu fill, Antoni Ús actual Habitatge Soler de la Torre i Tries (1635-1696) i el gendre del darrer, Joan Roura (?-1725), de sant Ús original/altres Habitatge lligat a explotació agrícola Climent de Llobregat i casat amb la pubilla Maria Eulàlia Soler i Mallol, van recuperar l’edifici per gràcia especial del rei. Les inscripcions de la clau del portal adovellat (“1692”) i Estat conservació Bo de la llinda del balcó de la banda oest de la façana principal (“1700”) remeten a l’època en Façanes/Coberta En general l'estat de conservació de les cobertes es bo. L'únic element que presenta la qual van viure aquells dos propietaris de Can Soler; en la llinda del balcó central, sobre problemes greus a la coberta és la capella, segons el que es pot veure des de l'exterior, ja el portal, es llegeix “Antoni Solé” que al•ludeix al sogre de Joan Roura. A partir d’aquell que no s'hi ha pogut entrar. moment, la masia es va convertir en una de les més pròsperes de la comarca. Francesch Les façanes, en el moment de redactar el present inventari estava sent objecte d'obres. En Sbert, rector de Sant Boi entre 1641 i 1664 esmentava que “la Torra Burguesa és situada a concret s'estava arrebossant la façana principal. la parròchia de Sanboy en molt bon puesto, molt prop del camí real per lo qual se va de Entorn/Jardí Bo Sant Boy a Sant Vicens. Dista un quart de la vila de Sanboy. La casa es bona per ser de Estructura/Interior Bo pagès”. A les darreries del segle XVIII, Francisco de Zamora la citava com una de les cases “dignas de memoria, por lo bueno y delicioso” del corregiment de Barcelona: “y por Entorn de protecció La masia està en un entorn urbà al costat del Recinte industrial de la Colònia i dels muchas circunstancias, la del labrador Baudilio Soler ,en San Boy”. Aleshores, habitatges de la Colònia. A la façana posterior hi ha un parc urbà amb plataners. segurament, ja s’havia bastit la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors a la banda La Colònia Güell va ser declarada Bé d'Interès Cultural - Conjunt Històric. de ponent de la casa, coincidint amb l’ascensió econòmica i social dels propietaris. En la Situació de risc Inundabilitat; Com tot el fons de vall, incloses les parts de les poblacions i els polígons dècada de 1740 la família havia deixat les terres en mans de masovers per residir a Sant industrials construïts al pla, es troba en una zona amb un període de retorn de 500 anys. Boi i després, cap a l’any 1826, es va instal•lar a Barcelona. A mitjan segle XIX els Soler van començar a contreure deutes i, el 1860, després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach (1791-1858), el seu germà petit, Joan, va vendre la finca a l’industrial Joan Güell i ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE Ferrer, quan era la més extensa del terme de Sant Boi de Llobregat. L’any 1890, el fill de Raons catalogació La masia de Can Soler de la Torre ja té la categoria de protecció de BCIL, que es manté. Joan Güell, Eusebi Güell i Bacigalupi, va començar la construcció de la Colònia Güell en els terrenys de Can Soler, que va quedar envoltada per la fàbrica tèxtil a sud i per les Elements Cal conservar el volum i les cobertes, i la distribució interior. cases dels treballadors a nord-oest. Poc després, Güell va encarregar la reforma de Es mantindran la capella i els cossos de l'ala sud-oest. l’interior de la casa a Francesc Berenguer i Mestres, col•laborador d’Antoni Gaudí. També els arcs parabòlics que hi a l'interior, que va introduir Francesc Berenguer Mestres, Aleshores, la vella capella dels Dolors va servir d’església als treballadors de la Colònia, ajudant d'Antoni Gaudí. fins que no es va obrir al culte el temple projectat per Gaudí, dedicat al Sagrat Cor i Entorn de protecció La Colònia Güell ja compta amb la protecció que li garanteix la seva condició de Bé anomenat popularment “cripta”, el 1915. El 1892, Güell va aconseguir segregar la finca, d'Interès Cultural - Conjunt Històric. que aleshores ja constava dins el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, de la jurisdicció parroquial de Sant Boi i unir-la a la de Santa Coloma. Durant la Guerra Civil REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS Espanyola, Can Soler va ser utilitzada com a seu de l’Ajuntament. En la dècada de 1960, Tipus d'intervenció Restauració els Güell van vendre’s la masia a Teresa Farré i Pedret, i el 1998 la va comprar Fèlix Regulació No es permet la modificació.; Qualsevol projecte d'intervenció a la masia haurà de tenir un Sánchez i Janin Vacassy. aixecament complet de l'estat actual, reportatge fotogràfic, plànols detallats d'obra i Bibliografia CODINA, JAUME. 2001. El temps dels albats. Contagi i mortalitat al Baix Llobregat (1450- memòria justificativa de les solucions. 1875). Lleida: Pagès Editors. P. 46, 47. Façanes/Coberta Conservació i restauració de les façanes i molt especialment dels brancals, arcs i llindes de pedra, la tribuna de la façana posterior i les arcades de les galeries laterals, que en cas de CODINA, JAUME. 2000. Les famílies santboianes (segles XIV-XIX). Barcelona: Ajuntament tancar-se amb vidrieres es col·locaran en el pla interior de les pilastres. de Sant Boi de Llobregat; Columna assaig. P. 110, 411, 412, 485. Estructura/interior A l'interior, els elements de la masia originals i les posteriors intervencions fins a les realitzades en el període després de l'adquisició de la finca per part de la família Güell, es GALÍ, DAVID; et alii. 2002. La construcció de l’església nova de la Colònia Güell (Santa restauraran posant especial atenció en els elements arquitectònics i ornamentals definidors Coloma de Cervelló). Estudi històric i documental. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la tipologia original, i en l'escala i el lluernari, i la sala de la façana posterior, de la Diputació de Barcelona. P. 8 [inèdit]. corresponents a l'última intervenció. PADRÓ, JOSEP. 2002. Colònia Güell. Indústria, arquitectura i societat. Barcelona: Angle Entorn de protecció Cal conservar el parc urbà que hi a la part posterior de la masia. Editorial. P. 31-37. Usos permesos Els que estableixi el planejament vigent. PADRÓ, JOSEP; RIQUELME, JOAN. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. P. 35, 38, 43, 45, 46, 88, 89.

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 134 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Soler de la Torre 18.EA Masia de Can Soler de la Torre 18.EA

SANCHO I BOVÉ, ANNA. Els Soler de la Torre. Una família de la pagesia santboiana a l’Antic Règim. Treball de recerca del curs de doctorat 2002-2004.

ZAMORA, FRANCISCO DE. 1973 [1785-1791]. Diario de los viajes hechos en Catalunya. Barcelona: Curial. P. 412. Actuacions finca A inicis del Sis-cents, l’antiga Torre Burguesa degué transformar-se en una masia característica de l’època, del tipus que se sol anomenar consolidat, i força semblant al cos principal de l’edifici que ha pervingut fins a l’actualitat. Tindria una gran entrada al cos central, celler, estable i cuina als baixos, la sala damunt de l’entrada, que distribuïa les cambres disposades a banda i banda, i les golfes al capdamunt. Després de l’ordre d’aterrament, la casa es va reconstruir, o potser més aviat se’n van reparar, refer o afegir algunes parts. Les llindes amb les creus i rosetes, que són de caràcter medieval, devien ser reaprofitades i pertanyen a l'antiga torre. Durant el segle XVIII, l’edifici va quedar embolcallat per nous cossos, bastits a les bandes de llevant, ponent i tramuntana, incloent la capella dels Dolors, amb la seva espadanya, emplaçada al costat oest; la data 1778 gravada a la peça de pedra que suportava el broc de la pica situada al peu de la banda est de la façana principal, contextualitza totes aquestes intervencions. En l’última dècada del Croquis Façana principal segle XIX, o bé en la primera del XX, Francesc Berenguer va dirigir algunes intervencions JPF JPF a l’edifici, per tal d’hostatjar la família Güell durant les seves estades ocasionals. Va aixecar arcs parabòlics, com el que dóna accés a la capella des de la masia, va modernitzar el lavabo i la cuina, i dotà algunes cambres del pis amb llar de foc. També va renovar el menjador amb arrimadors de fusta, una llar de foc i aplicacions de fusta i ferro al sostre, del centre del qual penja una làmpada de ferro i vidre, el disseny de la qual alguns estudiosos atribueixen a Gaudí.

Façana principal. Capella Façana principal. Galeria lateral JPF JPF

Ortofoto ICC

Façana lateral est Façana posterior JPF JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 135 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Soler de la Torre 18.EA Masia de Can Soler de la Torre 18.EA

Façana posterior Detall clau porta accés Detall pica de pedra Sala interior pis. Març 1996 JPF JPF JPF SPAL

Detall linda de balcó Detall linda debalcó Golfes. Març 1996 Golfes. Març 1996 JPF JPF SPAL SPAL

Detall linda de finestra Detall linda debalcó Capella. Març 1996 Capella. Març 1996 JPF JPF SPAL SPAL

Façana principal. 1914 Processor. Primera meitat del S. XX Arxiu SCCM-SPAL. JPM

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 137 138 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Soler de la Torre 18.BAMP Masia de Can Soler de la Torre 18.BAMP

Altres denominacions Masia Güell, Torre Burguesa

FITXES RELACIONADES: ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT

18 EA CA BARP BSE BN BAMP Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic Classificació Elements caracteritzadors del Classificació Elements caracteritzadors del paisatge rural paisatge rural LOCALITZACIÓ Categoria BPU Categoria Indret Colònia Güell Codi INE 244 Nº reg/cat. Nº reg/cat. Adreça/es Plaça de la Masia, 1 Nivell prot. Nivell 4. Ambiental Nivell prot. Avinguda de Ferran Alsina Altres prot. Nivell 2. Conservació Altres prot. Coordenades UTM x = 418925 ; Identificació al plànol 04 Delimitació bé Nivell 6. Àrea d'Expectativa y = 4579560 Grafisme categoria Entorn protecció Arqueològica DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat DESCRIPCIÓ DEL BÉ 8894301DF1789F0001YG 3.595 3.462 3 Privada Tipologia funcional ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana aillada Subtipus funcional Masia Context La finca es troba entre el recinte industrial de la Colònia Güell i el poble. La riera de Can Soler, al nord, es troba dins d'un context totalment urbanitzat i no compta amb bosc de ribera. S'hi accedeix des de l'avinguda de Ferran Alsina, que surt de l'autovia BV-2002. Elements La masia de Can Soler de la Torre està formada per un cos principal, altres d'adossats a llevant, ponent i tramuntana i una capella a la banda occidental. El cos principal de la masia de Can Soler de la Torre és un edifici de planta basilical, de planta baixa, planta pis i golfes, amb teulada a tres aigües i coberta de teula ceràmica àrab. El cos principal té adossat a nord un cos de planta baixa i dues plantes pis amb la façana al parc urbà de la Colònia Güell. A cada costat d'aquest hi ha una galeria. Formant un angle recte al sector de ponent de la masia, hi ha una capella amb la coberta a dues aigües. A continuació de la capella hi ha un cos adossat destinat a magatzem, amb coberta a dues aigües acabat amb teulada ceràmica. Ús actual Habitatge

Localització Context Ús original / altres Agrícola ICC JPF Estat conservació Bo DADES URBANÍSTIQUES Entorn protecció La masia està en un entorn urbà al costat del Recinte industrial i dels habitatges de la Colònia. A la façana posterior hi ha un parc urbà amb plataners. Pla vigent Pla General Metropolità (1976) La Colònia Güell va ser declarada Bé d'Interès Cultural - Conjunt Històric. Classificació SUC (urbà consolidat) VISIBILITAT Can Soler de la Torre es troba al samontà, a una cota de 20 m sobre el nivell del mar. La Qualificació 8a Verd privat protegit seva visibilitat es limita als camins circumdants recorreguts per tot aquell qui visiti la Exp. RPUC Colònia Güell i el seu recinte industrial, així com des de les places del seu voltant. Relació ntiva. Pla General Metropolità i Pla Especial del Recinte Residencial Situació de risc Inundabilitat; Com tot el fons de vall, incloses les parts de les poblacions i els polígons de la Colònia Güell (2007) industrials construïts al pla, es troba en una zona amb un període de retorn de 500 anys.

Altres Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. determinacions vinculants ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE Raons catalogació La masia de Can Soler de la Torre ja té la categoria de protecció de BCIL, que es conserva. Elements Abans de la construcció de la via de FGC i la B-2002, la finca de Can Soler de la Torre PGM s'estenia ininterrompudament fins al Llobregat, a través del Pla de la Torre que podem ASCC distingir en el plànol del Parc Agrari. Un dels principals elements a protegir és l'original parcel·lari de regadiu, característic del paisatge de la Vall Baixa del Llobregat, que malgrat que malmès pel pas de multitud d'infraestructures, encara es pot resseguir força bé i es

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 139 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Soler de la Torre 18.BAMP Masia de Can Soler de la Torre 18.BAMP

reconeix des dels turons dels voltants del fons de vall. Entorn protecció La Colònia Güell ja compta amb la protecció que li garanteix la seva condició de Bé d'Interès Cultural - Conjunt Històric. REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS Tipus d'intervenció Preservació del paisatge / Conservació Usos permesos Els que estableix el planejament vigent Entorn de protecció Cal conservar el parc urbà que hi ha a la part posterior de la masia. Altres intervencions Cal impulsar projectes d'agroturisme que donin a conèixer el passat agrícola de la Vall Baixa del Llobregat, del qual la masia de Can Soler de la Torre, entre moltes d'altres, n'és un valuós testimoni.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Informació històrica La regió on es troba Can Soler de la Torre es caracteritzava, ja pels voltants de l'any 1000 -amb la consolidació dels dominis feudals-, per una intensa activitat agrària i ramadera, amb una relativa continuïtat des de l'Alta Edat Mitjana fins al segle XVIII. És al Set-cents quan varia completament el paisatge en generalitzar-se el conreu de la vinya, que al segle XIX es pot dir que ho arriba a ocupar tot. La finca de Can Soler de la Torre era ocupada, doncs, per vinyes, però també per garrofers, ametllers, oliveres i altres cultius de secà. A finals del XIX, les terres de Can Soler de la Torre esdevingueren la futura Colònia agrícola-industrial dels Güell. La casa era la residència de la família Güell quan visitaven la Colònia. Bibliografia Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. Documents provisionals. Observatori del Paisatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Cobertes del sòl Generalitat de Catalunya. 2011. GSH CREAF. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. http://www.creaf.uab.es/cat/index.htm (Consulta: 15/04/2011) Parc Agrari del Baix Llobregat. Xarxa d’espais naturals: http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=9 (Consulta: 27/05/2011) Actuacions finca Actualment, la masia de Can Soler de la Torre es troba totalment descontextualitzada del seu passat agrícola.

Protecció anterior Unitat paisatge Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona - Unitat de paisatge de la Vall Baixa del Llobregat

Visibilitat JPF/GSH

Ortofoto ICC

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 140 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Soler de la Torre 18.BAMP Masia de Can Soler de la Torre 18.BAMP

Façana principal Façana lateral est Entorn Cos annex JPF JPF JPF JPF

Façana posterior a nord Façana posterior a nord JPF JPF

Façana posterior a nord Capella JPF JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 141 142 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Puig del Cartró 19.BARP Puig del Cartró 19.BARP

CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT FITXES RELACIONADES: ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS Tipus de bé Patrimoni arqueològic i paleontològic Tipus de bé Patrimoni arqueològic i paleontològic Classificació Àrea d'Expectativa Arqueològica Classificació Àrea d'Expectativa Arqueològica EA CA BARP BSE BN BAMP Categoria BPU Categoria LOCALITZACIÓ Nº reg/cat. Jaciment n. 2566 de l'IPAPC Nº reg/cat. Jaciment n. 2566 de l'IPAPC Nivell prot. Nivell 6. AEA Nivell prot. Indret Puig del Cartró Codi INE 244 Altres prot. Nivell 4. Ambiental Adreça/es Coordenades UTM x = 416290 ; Identificació al plànol 03 Delimitació bé DESCRIPCIÓ DEL BÉ y = 4579010 Grafisme categoria Entorn protecció Tipologia Funcional JA Jaciment Arqueològic DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat 08244A008000080000DI Pública Tipus Lloc d'habitació. Cronologia Ferro-ibèric (-650 / -50) Context Terreny erm i emboscat. Està situat a l'oest de la urbanització de Cesalpina, en el límit entre Torrelles de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. Per arribar-hi cal recórrer uns 300 metres del carrer del Coll de Can Cartró des de la masia de Can Cartró, a sota de la torre d'electrificació. Després, cal agafar un camí que trenca a mà esquerra i que continua en direcció sud fins arribar a una zona amb terrasses de conreu. El jaciment està a ponent d'aquests marges, cap el cim de la muntanya, en un lloc totalment recobert de vegetació. Elements Sense estructures visibles. Els anys 60 del segle XX es van trobar diferents fragments de ceràmica ibèrica. Ús actual Terreny erm i boscos en zona rústica Ús original/altres Lloc d'habitatge Estat conservació Dolent Entorn de protecció L'entorn de protecció és el que està definit a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009). Es tracta d'una zona boscosa de pi. Localització Vista general Situació de risc Risc d'incendi ICC ACM

DADES URBANÍSTIQUES Pla vigent Pla General Metropolità (1976) ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE Classificació SNU (no urbanitzable) Raons catalogació Aquest element està recollit a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya Qualificació 27 Parcs forestals. De (2009). conservació Exp. RPUC Elements / Conjunts S'han d'adoptar les mesures necessàries per garantir la conservació dels elements que no siguin extrets com a conseqüència de la intervenció arqueològica realitzada, segons Relació ntiva. Pla General Metropolità estableix l'art. 30.1 del Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de Protecció del Patrimoni arqueològic i paleontològic. Entorn protecció L'entorn de protecció és el que està definit a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009). Es tracta d'una zona boscosa de pi.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS Tipus d'intervenció Excavacions Reg. intervencions Segons estableix l'art. 35.5 del Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de Protecció PGM del Patrimoni arquoelògic i paleontològic, "les actuacions en els espais de protecció ASCC arqueològica han de preveure les mesures necessàries per a la conservació o salvació dels valors culturals de les restes arqueològiques o paleontològiques". Usos permesos Els que estableix el planejament vigent. Entorn de protecció Cal protegir les zones boscoses.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Informació històrica Als anys seixanta del segle XX, en el decurs d'una porspecció de superfície, el senyor Ramon Mas va trobar diversos fragments de ceràmica ibèrica dispersos per unes terrasses i una zona de boscos situades entre la masia de Can Cartró i el camí que duu al cim del puig del Cartró. Bibliografia SOLÍAS, J.M. 1982: El poblament del curs inferior del Llobregat a l’època romana.

Ortofoto ICC

Panoràmica del Puig del Cartró ACM

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 144 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Ramon, casa Jaume Mas de l'Església 20.EA Masia de Can Ramon, casa Jaume Mas de l'Església 20.EA

Altres denominacions Mas Pasteller

FITXES RELACIONADES: ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT

EA CA BARP BSE BN BAMP Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Classificació Edificis Classificació Edificis LOCALITZACIÓ Codi INE 244 Categoria BPU Indret / barri Nucli antic Nivell prot. Nivell 3. Parcial Adreça/es Carrer Sant Roc, 12 Delimitació bé Nivell prot. Nivell 2. Conservació Altres prot. BCIN Decret 571/63 de 14 de març Carrer Àngel Guimerà, 8 Entorn protecció Altres prot. Nivell 6. Àrea d'Expectativa de 1963, Protección de escudos, Coordenades UTM x = 417659 ; Identificació al plànol 02 Arqueològica. emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y y = 4580147 Grafisme categoria Cal mantenir el que prescriu el Decret 571/63. similares. DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat DESCRIPCIÓ DEL BÉ 7601603DF1870B0001IA 1.615 800 3 Privada Tipologia funcional ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana aillada Subtipologia funcio. Masia Estil i Època Arquitectura popular - tradicional; Època moderna (Segle XVII) Cronologia Origen: segle XIV; reformes: segles XVII i XVIII Parcel.la Allargada amb front a un carrer Context La masia de Can Ramon es troba situada al nucli urbà de Santa Coloma molt a prop del nucli primitiu, entre els carrers d’Àngel Guimerà i de Sant Roc, i gairebé a tocar de l'església. Elements La masia és un edifici de planta basilical, amb planta baixa, pis i golfes, orientada a sud-est i amb pati al davant. Té un cos central més elevat, amb coberta a dues aigües amb pendent perpendicular a la façana, i dos cossos laterals més baixos amb pendent paral•lel a la façana principal que estan acabades amb teula ceràmica àrab. Aquesta composició només es pot observar a la part posterior des del carrer Àngel Guimerà, ja que la façana principal que està rematada amb un pendent a dues aigües, és més alta que aquests cossos i oculta la seva composició volumètrica. Té l'accés a la façana principal, on hi ha un portal amb arc de mig punt i una finestra cada banda. A la planta pis hi ha tres finestres, cadascuna sobre una de les obertures de la Localització Context planta inferior. La central té els brancals i la llinda de pedra amb un escut esculpit i gravada ICC JPF la data de “1632”, mentre que les laterals la tenen de maó ceràmic. També hi ha un rellotge DADES URBANÍSTIQUES de sol. A les golfes només hi ha una obertura sobre l’eix central. Davant la façana principal Pla vigent Pla General Metropolità (1976) hi ha un pati, una part del qual està pavimentat amb ceràmica vermella i una altra encimentada. Classificació SUC (urbà consolidat) A la façana posterior les obertures son petites, sense cap criteri compositiu ni Qualificació 20a/7 Ordenació en edificació ornamentació, les finestres dels cos sud tenen brancals i llinda de pedra i que al cos nord aïllada. Subzona plurifamiliar. hi ha una porta de factura moderna. Subzona III Ús actual Habitatge Relació ntiva. Pla General Metropolità Ús original/altres Habitatge lligat a explotació agrícola Estat conservació Regular; Les observacions referents a l'estat de conservació es fan a partir només de la observació que es pot dur a terme des del carrer i per fotografies. Façanes/Coberta Segons les imatges obtingudes a internet i pel que es pot veure exteriorment des del carrer, la coberta no sembla presentar problemes. La façana posterior està esquerdejada amb morter de ciment pòrtland, mentre que la principal presenta problemes de despreniment i manca d'arrebossat de morters de calç en alguns punts. Entorn/Jardí Segons les fotos cedides pel Josep Padró, el jardí que hi ha davant la façana principal està PGM parcialment pavimentat. ASCC Estructura/Interior No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia. Entorn de protecció Es troba en un entorn urbà envoltada d'edificis d'habitatges unifamiliars i plurifamiliars.

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 145 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Ramon, casa Jaume Mas de l'Església 20.EA Masia de Can Ramon, casa Jaume Mas de l'Església 20.EA

PADRÓ, JOSEP; RIQUELME, JOAN. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. P. 32, 81.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE SANCHO I BOVÉ, ANNA. Els Soler de la Torre. Una família de la pagesia santboiana a l’Antic Règim. Treball de recerca del curs de doctorat 2002-2004. Raons catalogació Raons històriques, ja que la masia té l'origen al segle XV. Raons arquitectòniques, donada la tipologia de la masia. Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Cervelló, caixa 9, llibretes de comunió i de confessió Elements Cal protegir la volumetria, les obertures de la façana principal, les inscripcions a elements (1582-1897); caixa 14, actes notarials (segles XVI-XVIII); caixa 15, "Llibre que porta las de pedra, el rellotge de sol de la façana i la configuració del pati, així com la zona pesas canadas" (1656-1694); caixa 18, inventaris (segles XV-XVIII). pavimentada que hi ha als peus de la façana principal. Entorn de protecció Es troba en un entorn urbà envoltada d'edifcis d'habitatges unifamiliars i plurifamiliars. Arxiu Diocesà de Barcelona, CAMPILLO, ANTONIO. Speculum TitulorumEcclesiasticorum, volum III, 1795, p. 440. REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS Tipus d'intervenció Conservació Arxiu Diocesà de Barcelona, fons de la parròquia de Santa Coloma de Cervelló. Regulació Es permet la modificació Actuacions finca Malgrat no haver-se tingut l'oportunitat d'accedir a l'interior de la casa, ni al pati del davant, Façanes/Coberta Per a la intervenció en les cobertes s'ha d'utilitzar teula ceràmica àrab i les façanes s'han la volumetria que s'observa des de l'exterior remet a un edifici de tres crugies paral•leles, d'arrebossar amb ciment de calç, eliminant prèviament les reparacions que hi pugui haver, amb entrada a la central dels baixos, i amb sala al capdamunt. Es tracta d'una distribució fetes amb altres materials. Es deixaran vistos brancals, llindes, ampits de pedra i dovelles força característica de l'època moderna i, pel que es veu des de fora de la casa, sembla d'arcs existents i es conservarà el rellotge de sol. que poc resta del seu passat medieval i que respon a una obra dels Mas, o dels Mas i Entorn/Jardí S'ha de respectar l'enjardinament de davant de la façana principal i la zona pavimentada Soler, ja que, a més, en la llinda de la finestra central del pis de la façana principal hi ha amb rajola ceràmica als peus de la façana principal. gravat un escut i el cognom Mas. La casa presenta un cos central més alt que els laterals, una volumetria que es reflecteix en la façana posterior, però no en la principal, que té un Com que no s'ha pogut accedir a l'interior de la masia, abans de qualsevol intervenció Estructura/interior capcer triangular formalitzat com a pantalla, que la tapa. Aquest frontis tant podria ser caldrà dur a terme un aixecament planimètric de l'estat de la masia on aparegui la producte d'una reforma, com ser coetani al cos edificat i bastit expressament d'aquesta distribució de tots els espais i un reportatge fotogràfic per deixar-ne constància documental. manera, per dissimular les diferències volumètriques entre el cos central i els altres, tot i Un cop fet això s'establiran els criteris que es consensuaran amb l'Ajuntament. que, generalment, això es dóna més amb capcers de línies arrodonides, amb forma d'arc Entorn de protecció Seria bo disminuir l'alçada dels edificis del seu voltant. mixtilini o concavoconvex. Aquesta distribució correspon a la que es desprèn dels Usos permesos Els que estableix el planejament vigent. inventaris que es van fer de la casa el 31 de gener de l'any 1685 i el 26 de gener de 1728; n'hi ha un altre de 1695, però que no aporta novetats respecte a l'anterior. En la primera INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA data, es descrivia com “la casa corral ab sos edificis, portas ab panys, y claus y baldas usadas ab totas las terras te y poseheix dita casa conreadisas y boscosas”. Hi havia Informació històrica Segons Lluís Monjas, Josep Padró i Joan Riquelme, Can Ramon té l'origen en el mas l’estable de davant la casa i, a dins, l’entrada, l’estable de dintre, el celler, la cuina, la sala medieval anomenat Pasteller, fet confirmat pel registre de parroquians de Santa Coloma primera, la cambra fosca, la cambra sobre la cuina, la cambra sobre l’estable i la cambra que s'havien confessat l'any 1658, en el qual l'edifici era anomenat com la "Casa de Mas del cap de l’escala. En l'inventari posterior, de 1728, no se citava la cambra del cap de sobre la Iglesia antes Pastaller”. La família Pastaller està documentada a Santa Coloma el l'escala i apareixien nous espais, que devien ser fruit d'una reforma i ampliació de l'edifici. 1303 (en una visita pastoral, quan consta que Pere Pasteller es queixava perquè el rector li S'hi afegia un altre celler, la botiga de l’oli, el corral, el porxo de posar palla, la cort del exigia que li donés un quartà d’oli), però el mas homònim no és mencionat explícitament tossino, la cambra de la xemeneia, la cambra del graner, la cambra sobre la botiga de l’oli, fins al 1391. Aleshores estava en mans de Bernat Pasteller, del qual es té notícia des del la cambra sobre el celler i la cambra sobre el menjador. A més, pel que s'ha pogut 1349, quan Ponç de Palau, batlle del castell de Cervelló, li va establir una vinya al lloc dit observar, darrerament s'ha refet la coberta de teula del cos central i s'ha arrebossat la "del castell", a Santa Coloma, i, el 1445, de Gabriel Pasteller i del seu fill Jaume. El 1583 la façana posterior amb ciment. casa era propietat d'Esteve Mas, que va morir el dia 23 de gener de 1591, sense fer testament, i després va passar al seu fill Benet, que va ser batlle de Santa Coloma els anys 1650 i 1651, poc abans de morir. El 1656 la finca ja constava a nom del seu fill i era anomenada com la casa de Jaume Mas de l'església, a causa de la proximitat amb el temple, situat al sud i només separat pel camí que es dirigia cap a Torrelles de Llobregat o al turó de Montpedrós des de Santa Coloma. Jaume Mas va fundar un personat sota invocació de Santa Maria a l'església de Santa Coloma (renda o prerrogativa eclesiàstica sense jurisdicció ni ofici) i va morir el 1657, el mateix any que la seva germana Caterina va casar-se amb Josep Soler i Tries, germà d’Antoni, propietari de la masia de Can Soler de la Torre i va heretar la finca. Aleshores, el nouvingut va adoptar el cognom de l'esposa i actuà d'usufructuari dels seus béns, per la qual cosa la propietat s'anomenà “Casa de Josep Mas i Soler”, o dels esposos Mas i Soler. En les llibretes de confessions de la parròquia del segle XVIII consta que aquesta família va viure a la casa fins a l'any 1748, després van deixar-la en mans de masovers i va canviar de propietari i, conseqüentment, de nom: Casa Busquets Mas i Soler (1792), Casa Mas i Soler avui Busquets (1793), Casa Mas i Soler avui Molins (1796), Casa Molins (1803), Casa Mas i Soler avui Busquets (1804), Casa Busquets avui Valls (1806), Casa Busquets (1833), Casa Ventura (1880). Bibliografia MONJAS MANSO, LLUÍS. Santa Coloma de Cervelló a l’Alta Edat Mitjana. P. 24, 25, 41, 51, 52, 58, 59, 70, 99, 107, 123, 134, 165, 185 [inèdit].

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 146 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Ramon, casa Jaume Mas de l'Església 20.EA Masia de Can Ramon, casa Jaume Mas de l'Església 20.EA

Ortofoto Façana principal Façana principal i entorn ICC JPF JPF

Croquis Façana principal Façana posterior Volumetria i cobertes JPF FF JPF JPF

Façana principal Façana principal Vista general. 1932 JPM JPM CEC

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 147 148 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21.CA Castell de Montpedrós 21.CA

FITXES RELACIONADES: CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Tipus de bé EA CA 21 BARP BSE BN 21 BAMP Classificació Conjunts Classificació Categoria BPU Categoria LOCALITZACIÓ Nº reg/cat. Nº reg/cat. Indret / barri Serrat de la Torrassa (Recinte del Castell de Montpedrós) Codi INE 244 Nivell prot. Nivell 4. Ambiental Nivell prot. Adreça/es Altres prot. Nivell 1. Intergral (Castell i Ermitra) Coordenades UTM x 416690; y 4580490 Plànol 02 Delimitació bé Nivell 6. Àrea d'expectativa x 416690; y 4580490 Grafisme cat. Entorn protecció arqueològica DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat DESCRIPCIÓ DEL BÉ 8244A011000520000DH 08244A011000330000DF Context Les ruïnes del castell de Montpedrós estan emplaçades al cim de la muntanya de Sant Antoni. Es tracta d’una talaia privilegiada sobre la Vall Baixa del riu Llobregat, connectada visualment amb el castells de Cervelló i d’Eramprunyà. La muntanya de Sant Antoni es troba coberta per una densa massa forestal, principalment cobertes de pi blanc (Pinus halepensis) o zones de matollar impenetrables. Conjunt / elements Jaciment arqueològic. L'emplaçament ha estat ocupat des d’època prehistòrica. A part dels motius de simbologia solar de tradició megalítica gravats sobre un aflorament de roca de pissarra, s’han localitzat en superfície fragments abundants de ceràmica comuna ibèrica, sobretot a tocar dels marges i vessants del turó pel costat de migdia, on el cim és fa més estret.

Recinte del Castell. El conjunt està format per les ruïnes del recinte medieval, els vestigis d’una cisterna i la capella de Sant Antoni. A la plana superior, repartits al llarg del perímetre de l’espadat que delimita el serrat de Sant Antoni i aprofitant-ne les possibilitats defensives naturals que ofereix, es mantenen dempeus alguns panys de muralla i restes importants d’una torre de planta quadrada coetània del primitiu recinte medieval, datat del segle X. L’aparença general de la fàbrica de tots aquests murs presenta característiques constructives molt Localització Context homogènies, amb blocs de pedra només treballats per la cara externa, de mides i formats diversos, i encaixonats per formar filades més o menys regulars. En la major part dels ICC JPF paraments i distribuïts de manera irregular, s’identifiquen també trams bastits amb la DADES URBANÍSTIQUES tècnica de l’opus spicatum, que recolzen directament sobre el terreny natural. A part, disperses pel cim del turó, es conserven restes molt malmeses d’altres estructures internes Pla vigent Pla General Metropolità (1976) de la fortalesa medieval, relacionades potser amb la fortificació i nova distribució dels Classificació SNU (no urbanitzable) espais efectuada, segons consta en la documentació escrita, cap a finals del segle XIII. Qualificació L’estat de conservació general és força precari per la incidència negativa del teixit vegetal, Exp. RPUC que ha provocat la pèrdua progressiva de materials i el despreniment dels coronaments. Hi Relació ntiva. Pla General Metroplità ha també una cisterna excavada a la roca i coberta amb volta de canó, sobre part de la qual s’alça la capella moderna de Sant Antoni, una edificació de planta rectangular i teulada sinuosa de formigó construïda l’any 1957 en el mateix lloc que ocupaven les ruïnes de l’antiga ermita d’origen baix medieval. En el replà inferior, emmascarats pel sotabosc, hi ha tota una sèrie de parets i marges de pedra que s’adapten a la topografia del terreny i consoliden en cotes diferents el camí d’accés al cim del turó. Estan formades per fileres irregulars de rocs sense treballar, de mides i volums diferents, i posats en sec un a sobre de l’altre. En alguns casos, aprofiten carreus i altres peces singulars procedents de les ruïnes del castell, pràcticament abandonat i progressivament espoliat després de la guerra civil (1462-1472) que va enfrontar el rei Joan II amb la Generalitat de Catalunya. PGM ASCC Torrassa o torre albarrana. A la part de tramuntana del serrat, fora del recinte emmurallat i separada per una petita vall, es conserva en una cota lleugerament més baixa (310 m), coneguda com “la torrassa”, que és una torre rodona arranada a l’alçada del primer pis. Fa 4 m de diàmetre exterior amb un mur d’1 m de gruix bastit amb blocs de pedra sense escantonar, de mides i volums desiguals, arrenglerats en filades més o menys regulars i horitzontals i travats amb morter

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 149 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21.CA Castell de Montpedrós 21.CA

de calç. Per arribar-hi des del cim de la muntanya, cal seguir un petit viarany que arrenca reconstruir de nou, per iniciativa popular. des del costat septentrional de la capella de Sant Antoni i que es desplega sinuós entre Bibliografia CATALÀ ROCA, PERE; BRASÓ I VAQUÉS, MIQUEL; FLUVIÀ I ESCORSA, ARMAND DE. pinedes, alzinars i màquia mediterrània per un traçat esquitxat de roques. Atenent la 1967. “Castell de Cervelló” dins Els Castells Catalans. Volum I. Barcelona: Rafael Dalmau rusticitat morfològica de l’aparell constructiu pot datar-se del segle XI, cronologia que Editor. P. 364-375. coincideix amb la citació documental de l’existència d’una torre al Montpedrós l’any 1089. Estat conservació Dolent CATALÀ ROCA, PERE; BRASÓ I VAQUÉS, MIQUEL; FLUVIÀ I ESCORSA, ARMAND DE. 1967. “Castell de Sant Vicenç” dins Els Castells Catalans. Volum I. Barcelona: Rafael Entorn de protecció Sotabosc mediterrani ben consolidat, de bosquina densa i d’aspecte més aviat irregular, Dalmau Editor. P. 473-475. amb alzines i pi blanc, i l’habitual herbassar disposat en forma de faixes estretes i altes. Situació de risc Pendents superiors al 20% i risc d'incendi; La matriu forestal sempre s'associa al risc molt MARTÍ, MOSSÈN FREDERIC. Agost de 1933. “Fulls històrics de Santa Coloma de alt d'incendis. Els incendis recurrents al sector obliguen a mesures contundents per a la Cervelló. IV”. L’Estel, 6.

MONJAS MANSO, LLUÍS. Santa Coloma de Cervelló a l'Alta Edat Mitjana. P. 9, 12-15, 24, ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE 30, 34, 36, 145, 149, 150, 157, 158, 179, 184 [INÈDIT]. Raons catalogació El recinte del Castell i la Torrassa són BCIN segons el que estableix el Decret del 22.4.1949, tot i que per desconeixement no es troba inscrit explícitament al Registre de MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. També hi ha un jaciment arqueològic amb el núm. 2564 de l'Inventari de Patrimoni Barcelona: Cassiopee. Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Conjunt / elements Cal protegir aquells elements que queden recollits a les fitxes individualitzades del Castell PADRÓ, JOSEP; RIQUELME, JOAN. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions (21aEA), de l'ermita de Sant Antoni (21bEA), de la fitxa del jaciment arqueològic (21BARP) Cossetània. P. 28-38. i de l'entorn (21BAMP). PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. “Santa Coloma de Cervelló”. Catalunya Entorn protecció Sotabosc mediterrani ben consolidat, amb alzines i pi blanc, i l’habitual herbassar disposat Romànica.. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Volum XX. Barcelona: en forma de faixes estretes i altes. Enciclopèdia Catalana, p. 413-415. REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. “Cervelló”. Catalunya Romànica.. El Tipus d'intervenció Conservació Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Volum XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Ntiva. específica Cal protegir aquells elements que queden recollits a les fitxes individualitzades del Castell p. 332-339. conjunt / elements (21aEA), de l'ermita de Sant Antoni (21bEA), de la fitxa del jaciment arqueològic (21BARP) i de l'entorn (21BAMP). Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Cervelló, caixa 9, llibretes de comunió i de confessió (1582-1897); caixa 15, "Llibre que porta las pesas canadas" (1656-1694). Usos permesos Els que estableix el planejament vigent Testimoni oral: Josep Padró, estudiós de la història de Santa Coloma de Cervelló. Efectes sobre Protegir el sotabosc mediterrani consolidat, les masses de pi blanc, i el matollar autòcton, entorn de protecció així com els diferents marges de pedra que envolten el camí i que són susceptibles d'una recerca arqueològica per determinar-ne l'origen i funció.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Informació històrica Els primers testimonis d'ocupació humana de Santa Coloma es troben al serrat de la Torrassa i al veí cim del turó de Sant Antoni, també anomenat de Montpedrós, i daten d’època prehistòrica. Després, cap a l’últim quart del segle IX, es va produir la primera ocupació i fortificació del castell de Montpedrós que es trobava dins el terme del de Cervelló. El darrer va ser venut l’any 992 pels comtes Ramon i Ermengol a Ènyec Bonfill, que va adoptar Cervelló com a cognom del seu llinatge i que segurament va reforçar o reedificar la fortificació de Montpedrós i hi devia bastir la torre (“Torrassa”), documentada l’any 1089, ja que gaudia d'una excel•lent situació estratègica per tal de vigilar la vall baixa del Llobregat, que no es guaitava des del castell de Cervelló. En l’actualitat, a més de les restes de l’antic castell al cim de Montpedrós, es conserva bona part de la torre albarrana rodona situada a l'extrem septentrional de la carena del serrat de la Torrassa, que podria identificar-se amb la "bestorre d'En Rosanes", esmentada el 1391. La fortificació de Montpedrós es documenta com a Castellnou de Cervelló l’any 1292, per distingir-la de l'antic castell de Cervelló, denominat, a partir d'ara, com Castellvell; la seva capella, Ortofoto dedicada a sant Antoni abat, també apareix esmentada per primer cop en aquella data. El ICC Castellnou, sembla ser que va quedar força malmès durant la guerra Civil Catalana (1462- 1472), o potser abans, a causa del terratrèmol de 1428, i que després ja no es va recuperar i va quedar abandonat. La capella, però, va córrer una altra sort, ja que, entre els anys 1662 i 1664 va ser reconstruïda per iniciativa de la parròquia i del consell de la vila de Santa Coloma; després va tornar a quedar abandonada (1836) i l’any 1958 es va

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 150 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21.CA Castell de Montpedrós 21.CA

Entorn Muralla. Sector nord Pedra amb incisions Pedra amb incisions IVA JPF JPF JPF

Muralla. Sector nord Muralla. Sector nord JPF JPF Ermita de Sant Antoni JPF

Torre quadrada de la muralla. Sector sud Torre albarrana oTorrassa JPF JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 151 152 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21a.EA Castell de Montpedrós 21a.EA

FITXES RELACIONADES: ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT EA 21 CA 21 BARP BSE BN 21 BAMP Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Classificació Monument històric Classificació Edificis LOCALITZACIÓ Codi INE 244 Categoria BCIN Categoria BCIN Indret / barri Serrat de la Torrassa (Recinte del Castell de Montpedrós) Adreça/es Delimitació bé Nivell prot. Nivell 1. Integral Nivell prot. Nivell 1. Integral Coordenades UTM x = 416690 ; Identificació al plànol 02 Entorn protecció Altres prot. Nivell 4. Ambiental y = 4580490 Grafisme categoria Nivell 6. Àrea d'Expectativa Arqueològica DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat DESCRIPCIÓ DEL BÉ 8244A011000520000DH 8244A011000330000DF Tipologia funcional AM Arquitectura Militar Subtipologia funcio. Castell Estil i Època Romànic; Època medieval. Alta Edat Mitjana (Segles VIII-XII) Cronologia Origen: segle X; reformes: segles XII i XIV; ocupació del lloc des d'època prehistòrica Autor/promotor Família Cervelló Parcel.la Gran Context Les ruïnes del castell de Montpedrós estan emplaçades al cim de la muntanya de Sant Antoni. Es tracta d’una talaia privilegiada sobre la Vall Baixa del riu Llobregat, connectada visualment amb el castells de Cervelló i d’Eramprunyà. La muntanya de Sant Antoni es troba coberta per una densa massa forestal, principalment cobertes de pi blanc (Pinus halepensis) o zones de matollar impenetrables. Elements El recinte sobirà del castell. A la plana superior, repartits al llarg del perímetre de l’espadat que delimita el serrat de Sant Antoni i aprofitant-ne les possibilitats defensives naturals que ofereix, es mantenen dempeus alguns panys de muralla i la traça i restes importants d’una torre de planta quadrada coetània del primitiu recinte medieval, datat del segle X. L’aparença general de la fàbrica de tots aquests murs presenta característiques constructives molt homogènies, amb Localització Context blocs de pedra només treballats per la cara externa, de mides i formats diversos, i ICC JPF encaixonats per formar filades més o menys regulars. En la major part dels paraments i distribuïts de manera irregular, s’identifiquen també trams bastits amb la tècnica de l’opus DADES URBANÍSTIQUES spicatum, que recolzen directament sobre el terreny natural. A part, disperses pel cim del Pla vigent Pla General Metropolità (1976) turó, es conserven restes molt malmeses d’altres estructures internes de la fortalesa Classificació SNU (no urbanitzable) medieval, relacionades potser amb la fortificació i nova distribució dels espais efectuada, segons consta en la documentació escrita, cap a finals del segle XIII. Qualificació 28 Parcs forestals. De repoblació En el replà inferior, emmascarats per un sotabosc mediterrani ben consolidat, una Relació ntiva. Pla General Metropolità bosquina densa i d’aspecte més aviat irregular, amb alzines i pi blanc, i l’habitual herbassar disposat en forma de faixes estretes i altes, hi ha tota una sèrie de parets i marges de pedra que s’adapten a la topografia del terreny i consoliden en cotes diferents el camí d’accés al cim del turó. Estan formats per fileres irregulars de rocs sense treballar, de mides i volums diferents, i posats en sec un a sobre de l’altre. En alguns casos, aprofiten carreus i altres peces singulars procedents de les ruïnes del castell.

La torre albarrana o tarrassa. A la part de tramuntana del serrat, fora del recinte emmurallat i separada per una petita vall, es conserva en una cota lleugerament més baixa (310 m) una torre rodona arranada a l’alçada del primer pis. Fa 4 m de diàmetre exterior amb un mur d’1 m de gruix bastit amb blocs de pedra sense escantonar, de mides i volums desiguals, arrenglerats en filades més PGM o menys regulars i horitzontals i travats amb morter de calç. Per arribar-hi des del cim de la muntanya, cal seguir un petit viarany que arrenca des del costat septentrional de la capella ASCC de Sant Antoni i que es desplega sinuós entre pinedes, alzinars i màquia mediterrània per un traçat esquitxat de roques. Atenent la rusticitat morfològica de l’aparell constructiu pot datar-se del segle XI, cronologia que coincideix amb la citació documental de l’existència d’una torre al Montpedrós l’any 1089. Hi ha també una cisterna excavada a la roca i coberta amb volta de canó, sobre part de la

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 153 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21a.EA Castell de Montpedrós 21a.EA

qual s’alça la capella moderna de Sant Antoni. Cervelló, per tal d'afermar-ne el domini. També coincideix que en aquell moment la Ús actual Està abandonat parròquia de Santa Coloma de Montpedrós passi a anomenar-se de Santa Coloma de Cervelló i que el benefici fundat el 1292 a l’altar de Sant Antoni del Castellvell es traslladi a Ús original/altres Militar la capella del Castellnou. L'any 1309, el rei Jaume II va cedir el castell de Cervelló, el de Estat conservació Dolent; Està en ruïnes. L’estat de conservació general és força precari per la incidència Gelida i altres territoris a la comtessa Sibil•la de Pallars a canvi de la vila de Berga i altres negativa del teixit vegetal, que ha provocat la pèrdua progressiva de materials i l'enderroc possessions. Els comtes de Pallars van vendre la baronia de Cervelló a la reina Elionor, d'alguns panys de mur. esposa del rei Pere el Cerimoniós, l'any 1374 i, el 1390, la ciutat de Barcelona la va comprar al rei Joan I i va encarregar-se de fortificar el Castellnou. El 1411 la baronia va Entorn de protecció Sotabosc mediterrani ben consolidat, de bosquina densa i d’aspecte més aviat irregular, passar a mans del Ballester-Bellera, el 1520 als Luna i després als Ansa, als Ivorra, als amb alzines i pi blanc, i l’habitual herbassar disposat en forma de faixes estretes i altes. Copons, als Pinós i als Sarriera, marquesos de Barberà i de la Manresana i senyors de la Situació de risc Pendents superiors al 20% i risc d'incendi; La matriu forestal sempre s'associa al risc molt Torre Salbana. Pel que fa al Castellnou, sembla ser que va quedar força malmès durant la alt d'incendis. Els incendis recurrents al sector obliguen a mesures contundents per a la guerra Civil Catalana (1462-1472), o potser abans, a causa del terratrèmol de 1428, i que prevenció de focs. Les pinedes i les màquies tenen un alt risc d'inflamabilitat i moltes després ja no es va recuperar i va quedar abandonat, tot i que Monjas i Riquelme apunten urbanitzacions contenen pins (per sobre de les cases, o en parcel•les que no han estat que encara hauria pogut jugar un paper durant la guerra dels Segadors (1640-1652); és AutoriaÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE simptomàtic que la capella del castell l’any 1484 estigués abandonada i gairebé en ruïnes. Raons catalogació El castell és un BCIN segons el que estableix el Decret del 22.4.1949. Al darrer terç del Sis-cents ja constava com enrunat, ja que, aleshores, els ermitans de la capella de Sant Antoni de Montpedrós tenien permís per agafar llenya, conrear el solar del Elements Protegir i consolidar els paraments de pedra que formen part del recinte emmurallat del castell en ruïnes i agafar aigua de la cisterna. castell i la torre de planta quadrada coetània del primitiu recinte medieval. També els que Bibliografia CATALÀ ROCA, PERE; BRASÓ I VAQUÉS, MIQUEL; FLUVIÀ I ESCORSA, ARMAND DE. configuren el camí d'accés. 1967. “Castell de Cervelló” dins Els Castells Catalans. Volum I. Barcelona: Rafael Dalmau Protegir la torrassa consolidant les restes existents i conservant la seva volumetria. Editor. P. 364-375. Cal protegir la cisterna excavada a la roca que hi ha sota l'ermita de Sant Antoni.

Entorn de protecció Sotabosc mediterrani ben consolidat, amb alzines i pi blanc, i l’habitual herbassar disposat CATALÀ ROCA, PERE; BRASÓ I VAQUÉS, MIQUEL; FLUVIÀ I ESCORSA, ARMAND DE. en forma de faixes estretes i altes. 1967. “Castell de Sant Vicenç” dins Els Castells Catalans. Volum I. Barcelona: Rafael REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS Dalmau Editor. P. 473-475.

MONJAS MANSO, LLUÍS. Santa Coloma de Cervelló a l’alta Edat Mitjana. P. 9, 12-15, 30, 34, 179, 184 [INÈDIT]. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de Informació històrica Els primers testimonis d'ocupació humana de la població colomina són de l’època Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. prehistòrica i es troben a la zona del turó de Montpedrós, on hi ha uns gravats de tradició Barcelona: Cassiopee. megalítica incisos en una roca, amb motius solars, i afloren en superfície molts fragments de ceràmica comuna ibèrica (segles VI-II a. C.). Segons Montserrat Pagès, la primera PADRÓ, JOSEP; RIQUELME, JOAN. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions ocupació i fortificació en època medieval del castell de Montpedrós podria datar de l'últim Cossetània. P. 28-38. quart del segle IX, en època de Guifré el Pelós, ja que, entre els anys 904 i 910, Guifré Borrell, el seu fill, es trobava al castell de Cervelló per organitzar el repoblament de la PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. “Santa Coloma de Cervelló”. Catalunya contrada. Montpedrós es trobava dins el terme del castell de Cervelló i, l'any 965, Torrelles Romànica.. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Volum XX. Barcelona: de Llobregat i la Palma de Cervelló, que constituïen la meitat dels alous de Cervelló, van Enciclopèdia Catalana, p. 413-415. ser donats a la catedral de Barcelona pels marmessors testamentaris del comte Miró. Aquest territori va ser alienat per la catedral a favor dels Cervelló, que posseïen el castell PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. “Cervelló”. Catalunya Romànica.. El homònim des del 12 de febrer de l'any 992, quan els comtes Ramon i Ermengol el van Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Volum XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vendre a Ènyec Bonfill, fill de Sendred, que va adoptar Cervelló com a cognom del seu p. 332-339. llinatge. Segurament, Bonfill, va reforçar o reedificar la fortificació, ja que el cim del Montpedrós gaudia d'una excel•lent situació estratègica per tal de vigilar la vall baixa del Llobregat, que no es guaitava des del castell de Cervelló. Aleshores hi va bastir una torre, que és citada l'any 1089 en el testament d'Humbert Gerbert, oncle en segon grau del senyor de Cervelló, Guerau Alemany II, que devia detentar la fortificació en nom d'aquell, a causa del seu caràcter complementari i de servei respecte al castell de Cervelló. D'aquestes defenses baixmedievals encara es conserven restes de la muralla del recinte sobirà, amb alguns trams d'"opus spicatum", i bona part d’una torre albarrana emplaçada a l'extrem septentrional de la carena del serrat de la Torrassa, que podria identificar-se amb la "bestorre d'En Rosanes", esmentada el 1391, quan estava situada al costat d'un trenc, o esvoranc, del mur del castell; també hi ha una cisterna, situada sota l'ermita de Sant Antoni. La nissaga encetada per Bonfill va mantenir la baronia de Cervelló fins l'any 1297, quan se la van vendre al rei Jaume II, amb el castell, que l'any 1309 constava com a gairebé derruït. Abans, el 1292, es documenta la fortificació de Montpedrós com a Castellnou de Cervelló, per distingir-la de l'antic castell de Cervelló, denominat, a partir d'ara, com Castellvell. Monjas apunta que el fet de documentar-se en aquesta època no implica que abans no existís, sinó que més aviat aleshores hauria estat reconstruït pels

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 154 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21a.EA Castell de Montpedrós 21a.EA

Ortofoto Murs del camí d'accés Muralla sector est ICC JPF JPF

Torrassa o torre albarrana marges del camí d'accés al castell Muralla sector est Torre del sector oest de la muralla JPF JPF JPF JPF

Murs del camí d'accés Murs del camí d'accés Torre del sector oest de la muralla Fàbrica de la muralla, en punt d'unió amb torre JPF JPF JPF JPF

Roca treballada de suport de la muralla Roca treballada de suport de la muralla JPF JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 156 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Ermita de Sant Antoni 21b.EA Ermita de Sant Antoni 21b.EA

FITXES RELACIONADES: CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS Tipus de bé Patrimoni arquitectònic EA 21 CA 21 BARP BSE BN 21 BAMP Classificació Edificis Categoria BPU LOCALITZACIÓ Codi INE 244 Indret / barri Serrat de la Torrassa (Recinte del Castell de Montpedrós) Nivell prot. Nivell 1. Integral Adreça/es Delimitació bé Altres prot. Nivell 6. Àrea d'Expectativa Coordenades UTM x = 416689 ; Identificació al plànol 02 Entorn protecció Arqueològica y = 4580489 Grafisme categoria DESCRIPCIÓ DEL BÉ DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat Tipologia funcional AR Arquitectura Religiosa 8244A011000520000DH Subtipologia funcio. Ermita Estil i Època Arquitectura popular - tradicional; Època contemporània. Segle XX Cronologia Origen: segle XIII; reformes: 1662 i 1958 (reconstruccions). Autor/promotor Guerau de Cervelló (segle XIII), rector i jurats de la vila de Santa Coloma de Cervelló (1662) i iniciativa popular (1958). Parcel.la Gran Context L'ermita de Sant Antoni està emplaçada al cim de la muntanya de Sant Antoni. Es tracta d’una talaia privilegiada sobre la Vall Baixa del riu Llobregat, connectada visualment amb el castells de Cervelló i d’Eramprunyà. La muntanya de Sant Antoni es troba coberta per una densa massa forestal, principalment cobertes de pi blanc (Pinus halepensis) o zones de matollar impenetrables. Elements L'ermita és un edifici de planta rectangular de nau única, amb la façana d'accés orientada a nord-est, coberta amb volta de canó una mica rebaixada i un acabat exterior ondulat fet de formigó armat, coronat per una creu. L'interior està arrebossat, pintat de blanc i pavimentat amb rajola ceràmica vermella. Hi ha una línia d'imposta composada d'una cornisa amb petites mènsules d'on arrenca la volta de la nau. Localització Context Exteriorment, les façanes són de mamposteria de pedra, arrebossada amb morter de calç ICC IVA en alguns punts, i en d'altres, amb morter de ciment pòrtland fruit de reparacions que s'hi han dut a terme. Les cantonades són de carreus vistos. DADES URBANÍSTIQUES L'edifici està situat sobre una banqueta que es pot observar a la façana sud-est. Per Pla vigent Pla General Metropolità (1976) accedir a l'interior, s'han de pujar quatre graons i entrar per una porta d'arc de mig punt de Classificació SNU (no urbanitzable) dovelles fetes amb el mateix tipus de pedra que les arestes de les façanes. Al damunt hi ha una inscripció amb la data 1958, any de l'última reconstrucció. A cada costat de la porta hi Qualificació 28 Parcs forestals. De repoblació ha un banc de pedra adossat a la façana. Damunt la porta hi ha un òcul emmarcat amb Relació ntiva. Pla General Metropolità pedra vista. A la façana oposada a la d'accés també hi ha una porta descentrada de l'eix de la façana, que permet l’accés a una planta semissoterrada que correspon a l’antiga cisterna del castell, i un petit òcul a la part superior. Al voltant hi trobem un zona formigonada amb unes escales amb baranes metàl•liques que permeten salvar el desnivell existent al sector sud. Ús actual Religiós Ús original/altres Religiós Estat conservació Regular Façanes/Coberta Hi ha llocs de les façanes on s'ha perdut el revestiment i en d'altres on es veuen clarament les reparacions efectuades amb un morter diferent amb que es va construir l'edifici en el seu origen. PGM Entorn/Jardí Excepte la zona formigonada al sector sud, la resta de l'entorn és de terra amb vegetació ASCC que creix de forma natural, ja que es troba en mig d'un medi boscós i sense urbanitzar. Estructura/Interior L'interior està en bon estat. Entorn de protecció Sotabosc mediterrani ben consolidat, de bosquina densa i d’aspecte més aviat irregular, amb alzines i pi blanc, i l’habitual herbassar disposat en forma de faixes estretes i altes.

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 157 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Ermita de Sant Antoni 21b.EA Ermita de Sant Antoni 21b.EA

Situació de risc Risc d'incendi; La matriu forestal sempre s'associa al risc molt alt d'incendis. Els incendis de casa Benet Esbert, Jaume Moner, Francesc Baruta, Josep Mas i Soler, Jaume Via, recurrents al sector obliguen a mesures contundents per a la prevenció de focs. Les Narcís Ribot i Jaume Colomer. La reunió es va fer "a fi y efecte de rehedificar la capella del pinedes i les màquies tenen un alt risc d'inflamabilitat i moltes urbanitzacions contenen pins gloriós Sant Antoni en lo castell nou de Cervelló en la present parròquia de Santa Coloma (per sobre de les cases, o en parcel·les que no han estat urbanitzades). de Cervelló construida y ja casi diruta y tots los dits son stats unanimes y conformes que AutoriaÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE dita capella se rehedificas a gasto de tot lo poble". Aleshores, va decidir-se que per finançar l’obra de la capella i de la casa de l’ermità s’imposaria el pagament del trentè de Raons catalogació Raons històriques i simbòliques, ja que l'ermita és el punt de trobada de diferents actes de les collites de blat, ordi, civada i vi fins que s'acabés, i es van nomenar administradors caràcter popular que celebren des de fa molt de temps, com ara aplecs. Rafel Julià, jurat major, i Maties Campmany, jurat menor. Els administradors havien d’anar Elements S'ha de conservar la volumetria, la coberta, respectar les obertures de les façanes, la canviant, segons qui fossin els jurats de la vila, però, a la pràctica, es van mantenir en el banqueta de la façana sud-est i els bancs de la façana nord-est. En especial la part de la càrrec Julià i Campmany, ja que, el 10 de desembre de 1662, quan se n’havia de fer càrrec cisterna medieval que hi ha a sota. el nou jurat major, Benet Sbert, va resultar que no sabia llegir ni escriure, i es va decidir Entorn de protecció Sotabosc mediterrani ben consolidat, amb masses d'alzines i pi blanc. que els anteriors ho fossin fins acabar les obres. El 13 de maig de 1662, Dalmau d'Ivorra, baró de Sant Vicenç, donava permís per reconstruir la capella a instància de Jaume Mas, REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS rector de la parròquia de Santa Coloma, i dels jurats Rafael Julià i Rafael Via. S’esmentava Tipus d'intervenció Conservació que "la qual Capellania per no tenir cuydado de ella ninguna persona se vingué per discurs Regulació No es permet la modificació de temps a profanar sens tenir porta per tancarse essent habitació de animals domestichs y silvestres y de osells de rapinya que dormen en ella, y vuy está la major part de la Façanes/Coberta Cal eliminar els morters de ciment pòrtland de de les façanes, fruits de reparacions, i bóveda per terra y molta part de parets". Sembla ser que sota la capella hi ha l’antiga arrebossar tots els paraments amb morter de calç, deixant vistes las cantonades cisterna del castell. La capella va ser beneïda el dia 27 de juliol de 1664 pel vicari general carreuades i les pedres que emmarquen les obertures de les façanes, així com les que hi del bisbat de Barcelona, el reverend doctor Pere Màrtir Febrer, que havia estat rector de ha a la façana d'acés sota la teulada. Santa Coloma de Cervelló. Es va fer una processó des de l'església de Santa Coloma, A la coberta, per evitar problemes d'humitats derivats de la pluja se li pot fer un cobriment amb l'assistència del baró de Sant Vicenç, Dalmau d’Ivorra, la seva esposa, Caterina amb peces ceràmiques o teules. Salbà, i tota la població. El rector de Sant Boi, Francesch Sbert, va celebrar una missa, Entorn/Jardí Cal mantenir l'entorn mínimant desbrossat. després es va fer un dinar popular i es va ballar una danseta per part dels jurats Jaume Estructura/interior Fer les obres de manteniment necessàries per conservar l'interior en les condicions Monner i Domènch Via i pels administradors Maties Campmany i Rafael Julià. A l’interior actuals. Revaloritzar la cisterna medieval de sota l'ermita. de la capella hi havia un quadre gran de sant Antoni, a manera de retaule, obra d'un pintor Entorn de protecció Protegir el sotabosc mediterrani consolidat, les masses de pi blanc, i el matollar autòcton. de Barcelona, que va costar 20 lliures, pagades per mossèn Mas. També tenia campana, fosa pel campaner barceloní Miquel Carmini, que pesava 250 lliures i que va costar 97 Usos permesos Els que estableix el planejament vigent. lliures i 15 sous, es deia Antònia i va ser beneïda el 15 de juny de 1666. Des de llavors fins a l’any 1836, quan la capella va tornar a ser abandonada, hi van mantenir el culte diferents INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA ermitans, el darrer dels quals va ser Oleguer Forgas (1817-1836). La capella actual és fruit Informació històrica El 16 de maig de 1292, Guerau de Cervelló va fundar un benefici a l’altar de Sant Antoni d'una reconstrucció feta el 1958 (data gravada a la clau de la porta) per iniciativa popular i del castell vell de Cervelló. Poc després, el 16 de desembre següent, en va fundar un altre, amb pedres de l'antiga i del castell. en honor de Maria, de Sant Antoni Abat i de tots els sants, per al remei de la seva ànima, Bibliografia CATALÀ ROCA, PERE; BRASÓ I VAQUÉS, MIQUEL; FLUVIÀ I ESCORSA, ARMAND DE. dels seus pares i la seva esposa Brunisenda, per tal que un capellà celebrés diàriament a 1967. “Castell de Sant Vicenç” dins Els Castells Catalans. Volum I. Barcelona: Rafael l’altar de Sant Antoni Abat que havia construït en la capella del Castellnou de Cervelló. Per Dalmau Editor. P. 473-475. al manteniment del culte va concedir la meitat del delme que rebia dels molins nous de Sant Vicenç dels Horts i altres censos, i el primer beneficiat va ser Pere Batlle, d’Olesa. En MONJAS MANSO, LLUÍS. SANTA COLOMA DE CERVELLÓ A L’ALTA EDAT MITJANA. aquell moment només s’esmenta l’altar de Sant Antoni, però, o bé ja existia el de Santa P. 15, 24, 36, 145, 149, 150, 157, 158 [INÈDIT]. Maria i no va ser citat, o bé es va crear poc després, ja que apareix mencionat en una visita pastoral de l’any 1307. Aleshores tenia benefici propi, que es va mantenir fins al MARTÍ, MOSSÈN FREDERIC. Agost de 1933. “Fulls històrics de Santa Coloma de 1414, quan el servei dels dos va ser encarregat a una sola persona. Per la visita pastoral Cervelló. IV”. L’Estel, 6. del dia 17 de març de 1414 se sap que l’altar de Sant Antoni tenia una ara sencera i consagrada, tres tovalles de lli, corporals i pany, a més d’un epistolari, un legendari MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de dominical i un altre santoral, que calia relligar. Per la seva banda, l’altar de Santa Maria Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. comptava amb cinc tovalles, corporals nets i pany. El Castellnou de Cervelló i la seva Barcelona: Cassiopee. capella devien quedar força malmesos durant la guerra Civil Catalana (1462-1472), o potser abans, a causa del terratrèmol de 1428, i després van quedar abandonats. En la PADRÓ, JOSEP; RIQUELME, JOAN. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions visita del 17 d’agost de 1484 no es va trobar ningú que servís la capella i s’esmentava com Cossetània. P. 28-38. ermita (“capella heremitoriam”). Tot i que encara conservava un altar de guix, gran i ample, sense tovalles, ni pal•li, ni ara, ni ornaments, no tenia portes ni bancs, ni vestits PAGÈS I PARETAS, MONTSERRAT. 1992. “Santa Coloma de Cervelló”. Catalunya sacerdotals, ni calze, ni llibres, i calia fer-hi força reparacions, per valor de 25 lliures, que Romànica.. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme. Volum XX. Barcelona: havien d’anar a càrrec del seu beneficiat, Guerau Vallsorga, prevere, que no hi era. El Enciclopèdia Catalana, p. 413-415. 1498 la situació s’havia agreujat, ja que l’edifici amenaçava ruïna i es trobava sense cap altar ni ornament, per la qual cosa es va manar que es reparés. Malgrat comptar amb Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Cervelló, caixa 9, llibretes de comunió i de confessió alguns beneficiats durant el segle XVI, la situació no es va redreçar fins al tercer quart del (1582-1897); caixa 15, "Llibre que porta las pesas canadas" (1656-1694). Sis-cents; segurament, el culte a sant Antoni abat es va traslladar a l’església de Santa Coloma, on el 1597 es va bastir la nova capella lateral dedicada a aquest sant. El dia 7 de Testimoni oral: Josep Padró, estudiós de la història de Santa Coloma de Cervelló. maig de 1662 es va convocar un consell de la vila de Santa Coloma, per tractar sobre la qüestió. Hi van assistir el batlle Gabriel Mas, els jurats Rafael Julià i Rafael Via i els caps

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 158 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Ermita de Sant Antoni 21b.EA Ermita de Sant Antoni 21b.EA

Façana de llevant Façana de ponent IVA IVA Ortofoto ICC

Façana de ponent Extrem sud-est JPF IVA

Croquis Façana nord JPF IVA

Clau de la porta principal amb la data de 1958 Interior JPF JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 159 160 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21.BARP Castell de Montpedrós 21.BARP

FITXES RELACIONADES: ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT Tipus de bé Patrimoni arqueològic i paleontològic Tipus de bé Patrimoni arqueològic i paleontològic EA 21 CA BARP BSE BN 21 BAMP Classificació Jaciments arqueològics Classificació Àrea d'Expectativa Arqueològica Categoria BCIN Categoria LOCALITZACIÓ Nº reg/cat. Nº reg/cat. Jaciment n. 2564 de l'IPAPC Indret Serrat de la Torrassa (Recinte del castell de Montpedrós) Codi INE 244 Nivell prot. Nivell 1. Integral Nivell prot. Adreça/es Altres prot. Nivell 4. Ambiental Coordenades UTM x = 416690 ; Identificació al plànol 02 Delimitació bé y = 4580490 Grafisme categoria Entorn protecció DESCRIPCIÓ DEL BÉ DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat Tipologia Funcional JA Jaciment Arqueològic 08244A011000520000DH Pública 08244A011000330000DF Tipus Lloc d'habitació Cronologia Calcolític, ferro-ibèric (-650 / -50), medieval (S. XI-XIII) Context Per tal d'arribar a la roca cal anar a la petita església de Sant Antoni, situada al cim de la muntanya del Montpedrós i, a partir d'aquí, caminar cap al nord seguint una pista amb marques pintades de groc i negre, que va cap al poble de Sant Vicenç dels Horts. La pedra amb els gravats es troba a la dreta de la ruta, emboscada a uns cinc metres del camí principal. Mesures amb GPS: 41º 22' 18" N i 2º 0' 12.1" E. La correspondència amb la xarxa UTM: zona 31, X=416649, Y=4580576. L'altitud és de 325 metres sobre el nivell del mar. Elements Representació gràfica sobre pedra. En una roca de pissarra d'un aflorament a la part més alta de la cadena de muntanyes anomenada Serrat de la Torrassa o Torratxa, hi ha uns gravats incisos. Els gravats estan dibuixats sobre una pedra esquistosa de forma prismàtica sense exfoliació i poc erosionada, amb les vores lleugerament arrodonides per la fricció. La incisió és regular i profunda. A la cara oriental, hi ha un cercle amb una marca petita al centre i vuit petits segments que imiten els raigs del sol. Des de la part superior de la circumferència es prolonguen dues línies més llargues, com si fossin dues banyes. Abans de separar-se, estan creuades per una línia transversal. Tot plegat, fa pensar en la simbologia abstracta del carro del sol, un motiu ben conegut en l'art i la mitologia. A la dreta de la cara nord Localització Context destaca una doble espiral que fa dues voltes i mitja i que acaba amb un conjunt de línies ICC JPF paral•leles que donen al dibuix l'aspecte d'una petxina de cargol. El grup es completa amb DADES URBANÍSTIQUES cinc orificis a la part superior i una altra espiral a la part inferior esquerra, més petita que la primera i que dóna dues voltes. A tocar seu, apareixen una sèrie de línies indefinides Pla vigent Pla General Metropolità (1976) unides a dos petits cercles amb banyes, cosa que podria interpretar-se com una altra Classificació SNU (no urbanitzable) configuració del carro del sol. Les escenes fetes amb motius abstractes geomètrics es Qualificació 28 Parcs forestals. De repoblació relacionen en general amb l’Edat del Bronze. Tot fa pensar en una peça treballada a partir d’elements habituals en el megalitisme atlàntic. En el cas que ens ocupa, la pedra gravada Exp. RPUC del Montpedrós podria assimilar-se a simbolismes relacionats amb el culte al sol i Relació ntiva. Pla General Metropolità associada a muntanyes situades davant de la costa, en llocs a prop del cim d’un turó i dominant les planes que s’estenen a llevant, com és el cas dels paral•lels més propers: la llosa del Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts) i la pedra del Montcabrer (Cabrera de Mar), de cronologies similars.

Establiment ibèric A part de la pedra gravada, la recollida d’abundants fragments informes d’àmfora i ceràmica comuna ibèrica en superfície, a tocar dels marges i vessants del cim del turó de Sant Antoni, sobretot pel costat de migdia del conjunt, ha confirmat la continuïtat d’ocupació des d’època prehistòrica en tota aquesta zona. Tot i que no hi ha documentada cap excavació arqueològica, hi ha constància oral de les prospeccions efectuades el 1980 pel Grup de Recerques Arqueològiques. El material ceràmic localitzat en prospecció PGM abraça des del segle VI fins al segle II aC, però no s’han identificat fins ara ni estructures ASCC d’habitació ni espais d’emmagatzematge que s’hi puguin associar. És probable que hagin estat parcialment destruïdes per l’assentament medieval posterior. La presència d’un assentament protohistòric en un indret com ara aquest no és gens sorprenent, ja que és freqüent la troballa de testimonis d'ocupació ibèrica als mateixos llocs on s’alcen més tard

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 161 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21.BARP Castell de Montpedrós 21.BARP

fortificacions medievals. La dispersió de la ceràmica permet considerar que tota la REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS muntanya estaria pràcticament ocupada per l'antic establiment ibèric, però desconeixem la Tipus d'intervenció Excavacions magnitud que podrien tenir les estructures arquitectòniques associades. L'experiència demostra que, si la topografia del turó era favorable, la concentració més gran de cases Reg. intervencions Segons estableix l'art. 35.5 del Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de Protecció en aquesta mena d'aglomeracions urbanes es donava als vessants meridional i oriental. del Patrimoni arquoelògic i paleontològic, "les actuacions en els espais de protecció arqueològica han de preveure les mesures necessàries per a la conservació o salvació Recinte medieval dels valors culturals de les restes arqueològiques o paleontològiques". A la plana superior del turó, repartits al llarg del perímetre de l’espadat que delimita el Usos permesos Els que estableix el planejament vigent. serrat de Sant Antoni i aprofitant-ne les possibilitats defensives naturals que ofereix, resten Entorn de protecció Cal protegir les zones boscoses de pi blanc i el matollar autòcton. dempeus alguns panys de muralla i la traça d’una torre de planta quadrada coetània del primitiu recinte medieval. A part, disperses pel cim del turó, es conserven restes molt INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA malmeses d’altres estructures internes de la fortalesa medieval. L’aparença general de la fàbrica de tots aquests murs presenta característiques constructives molt homogènies, Informació històrica Els primers testimonis d'ocupació humana de Santa Coloma es troben al serrat de la amb blocs de pedra només treballats per la cara externa, de mides i formats diversos, i Torrassa i al veí cim del turó de Sant Antoni, també anomenat de Montpedrós, i daten encaixonats per formar filades més o menys regulars. En la major part dels paraments i d’època prehistòrica. Després, cap a l’últim quart del segle IX, es va produir la primera distribuïts de manera irregular, s’identifiquen també trams bastits amb la tècnica de l’opus ocupació i fortificació del castell de Montpedrós, que es trobava dins el terme del de spicatum, que recolzen directament sobre el terreny natural. L’estat de conservació és Cervelló. El darrer va ser venut l’any 992 pels comtes Ramon i Ermengol a Ènyec Bonfill, força precari per la incidència negativa del teixit vegetal, que ha provocat la pèrdua que va adoptar Cervelló com a cognom del seu llinatge i que segurament va reforçar o progressiva de materials i el despreniment dels coronaments. Hi ha també una cisterna reedificar la fortificació de Montpedrós i hi devia bastir la torre documentada l’any 1089, ja coberta amb volta de canó, sobre la qual s’alça la capella moderna de Sant Antoni. que gaudia d'una excel•lent situació estratègica per tal de vigilar la vall baixa del Escampats per tot el cim, entre les ruïnes de l’assentament, es van localitzar en superfície Llobregat, que no es guaitava des del castell de Cervelló. En l’actualitat, a més de les uns quants bocins informes de ceràmica comuna medieval. Hi ha també presència restes de l’antic castell al cim de Montpedrós, es conserva bona part de la torre albarrana destacada de terrissa catalana dels segles XVII i XVIII i altres fragments dispersos de situada a l'extrem septentrional de la carena del serrat de la Torrassa, que podria material de construcció, metalls, vidre i restes de fauna. A la part de tramuntana del serrat, identificar-se amb la "bestorre d'En Rosanes", esmentada el 1391. La fortificació de fora del recinte emmurallat i separada per una petita vall, es conserva en una cota Montpedrós es documenta com a Castellnou de Cervelló l’any 1292, per distingir-la de lleugerament més baixa (310 m) una torre rodona arranada a l’alçada del primer pis. Fa 4 l'antic castell de Cervelló, denominat, a partir d'ara, com Castellvell; la seva capella, m de diàmetre exterior amb un mur d’1 m de gruix bastit amb blocs de pedra sense dedicada a Sant Antoni abat, també apareix esmentada per primer cop en aquella data. El escantonar, de mides i volums desiguals, arrenglerats en filades més o menys regulars i Castellnou, sembla ser que va quedar força malmès durant la guerra Civil Catalana (1462- horitzontals i travats amb morter de calç. Per arribar-hi des del cim de la muntanya, cal 1472), o potser abans, a causa del terratrèmol de 1428, i que després ja no es va seguir un petit viarany que arrenca des del costat septentrional de la capella de Sant recuperar i va quedar abandonat. La capella, però, va córrer una altra sort, ja que, entre Antoni i que es desplega sinuós entre pinedes, alzinars i màquia mediterrània per un els anys 1662 i 1664 va ser reconstruïda per iniciativa de la parròquia i del consell de la traçat esquitxat de roques. Atenent la rusticitat morfològica de l’aparell constructiu pot vila de Santa Coloma, després de tornar a quedar abandonada el 1836, i l’any 1958 va datar-se del segle XI, cronologia que coincideix amb la citació documental de l’existència tornar-se a reconstruir de nou, per iniciativa popular. d’una torre l’any 1089 al cim del Montpedrós. Bibliografia http://www.rupestre.net/tracce_php/modules.php?name=News&file=article&sid=42 Ús actual Terreny erm i bosc Ús original/altres Lloc d'habitació ESTEBAN, J.J. 2004: “Vinya del Rajoler. Pla de les Vinyes (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)”. Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques Estat conservació Dolent de Barcelona, 1996-2001. Volum I. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de Entorn de protecció L'entorn de protecció és el que està definit a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble de 2001. Generalitat de Catalunya, Ajuntament de la Garriga. Barcelona: 295-296 Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009). PADRÓ, J.; RIQUELME, J. 2002: Santa Coloma de Cervelló. Cossetània Edicions, Es tracta d'una zona boscosa de pi. Col•lecció La Creu de Terme, 19. Valls. Situació de risc Risc d'incendi PAGÉS, M., 1992 : “Santa Coloma de Cervelló. Castellnou de Cervelló”. Catalunya Romànica XX: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: 413-414.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE SOLÍAS, J.M., 1982: El poblament del curs inferior del Llobregat a l’època romana. Barcelona. Raons catalogació El recinte del Castell i la Torrassa són BCIN. També hi ha un jaciment arqueològic amb el núm. 2564 de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Elements / Conjunts S'han d'adoptar les mesures necessàries per garantir la conservació dels elements que no siguin extrets com a conseqüència de la intervenció arqueològica realitzada, segons estableix l'art. 30.1 del Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de Protecció del Patrimoni arqueològic i paleontològic. Entorn protecció L'entorn de protecció és el que està definit a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009). Es tracta d'una zona boscosa de pi.

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 162 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21.BARP Castell de Montpedrós 21.BARP

Ortofoto Restes torre quadrada sector nord de la muralla ICC JPF

Vista general de la pedra gravada amb espirals Detall de la cara est amb símbol solar JPF JPF

Detall de la cara nord amb espirals El pany de la muralla del conjunt des del SE JPF JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 163 164 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21.BAMP Castell de Montpedrós 21.BAMP

CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT FITXES RELACIONADES: Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS Classificació Àrees i entorns d'interès paisatgístic Classificació Àrees i entorns d'interès paisatgístic EA 21 CA 21 BARP BSE BN BAMP Categoria BPU Categoria Nº reg/cat. Nº reg/cat. LOCALITZACIÓ Nivell prot. Nivell 4. Ambiental Nivell prot. Indret Serrat de la Torrassa (Recinte del Castell de Montpedrós) Codi INE 244 Altres prot. Nivell 1. Intergral (Castell i Ermita) Altres prot. Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del Adreça/es Nivell 6. Àrea d'Expectativa Arqueològica paisatge. Coordenades UTM x = 416690 ; Identificació al plànol 02 Delimitació bé y = 4580490 Grafisme categoria Entorn protecció DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Context La muntanya de Sant Antoni es troba coberta per una densa massa forestal, principalment cobertes de pi blanc (Pinus halepensis) o zones de matollar impenetrables. Les ruïnes del castell de Montpedrós estan emplaçades al cim de la muntanya de Sant Antoni. Es tracta d’una talaia privilegiada sobre la Vall Baixa del riu Llobregat, connectada visualment amb el castells de Cervelló i d’Eramprunyà. Elements El conjunt està format per les ruïnes del recinte medieval, els vestigis d’una cisterna i la capella de Sant Antoni, restes d'assentaments ibers i una roca amb motius de simbologia solar de tradició megalítica. Ús actual Religiós, cultural i forestal Ús original / altres Forestal i vinyes (abans de la irrupció de la fil·loxera) Estat conservació Bo; Els camins, a la vegada que tallafocs, estan ben conservats i senyalitzats, tot i que manca una major promoció de l'ús del cim de Sant Antoni com a mirador de la unitat paisatgística. Entorn protecció Sotabosc mediterrani ben consolidat, de bosquina densa i d’aspecte més aviat irregular, Localització Context amb alzines i pi blanc, i l’habitual herbassar disposat en forma de faixes estretes i altes. ICC JPF VISIBILITAT El cim del Sant Antoni (356 m) constitueix una isovista estàtica des d'on s’obté una visió DADES URBANÍSTIQUES panoràmica de l'espai de la vall Baixa del Llobregat: els municipis de Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat, la Torre Salbana, el Parc Pla vigent Pla General Metropolità (1976) Agrari del Baix Llobregat, tot el conjunt d'infraestructures que travessen la vall, etc. Classificació SNU (no urbanitzable) Situació de risc Pendents superiors al 20% i risc d'incendi; La matriu forestal sempre s'associa al risc molt Qualificació 28 Parcs forestals. De repoblació alt d'incendis. Els incendis recurrents al sector obliguen a mesures contundents per a la Exp. RPUC prevenció de focs. Les pinedes i les màquies tenen un alt risc d'inflamabilitat i moltes Relació ntiva. Pla General Metropolità Altres Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. determinacions vinculants ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE Raons catalogació La muntanya de Sant Antoni és un espai d’importància natural i cultural: La presència massiva de sectors forestals de bosc (pinedes, alzinars, etc.) en aquesta unitat constitueix una singularitat estètica de les Muntanyes de l'Ordal. També és destacable el contrast cromàtic entre les pinedes i el rocam de tonalitats vermelles. Es tracta d'un sector de conglomerats i gresos formats durant el període geològic del triàsic, concretament la coneguda com a fàcies del Buntsandstein, fa uns 250 milions d'anys. D'altra banda, per la seva proximitat al voltant del continu urbà configurat per Barcelona i PGM ciutats veïnes, pot tenir un paper important en la mitigació d’impactes ambientals que ASCC genera l’activitat urbana i industrial d’aquesta àrea. Les zones forestals tenen propietats clarament positives, per exemple, en la qualitat de l’aire per l’absorció de partícules en suspensió, en la regulació del cicle natural de l’aigua, eviten o minimitzen el risc d’inundació de les zones baixes, ja que moderen les avingudes d’aigües pluvials per les seves propietats drenants, evitant el sobre-dimensionament de les xarxes de clavegueram, i en altres aspectes, com és el paisatge, propicien zones de lleure necessitades per la població que viu a les ciutats, la sensibilització i l’educació ambiental, etc.

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 165 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21.BAMP Castell de Montpedrós 21.BAMP

A nivell cultural, a l'ermita del cim del Montpedrós hi té lloc l'aplec popular de Sant Antoni, A partir de les previsions del planejament urbanístic vigent i del Pla territorial metropolità cap als volts del 20 d’abril, durant el qual s'hi realitzen diverses activitats. de Barcelona (PTMB, abril de 2009), es pot deduir una marcada voluntat de reconduir la Elements El cim de Sant Antoni constitueix un magnífic mirador de la Vall Baixa del Llobregat, del situació urbanística heretada. D'aquesta manera, s'han qualificat la major part de Parc Agrari i de totes les infraestructures que travessen la vall. superfícies ocupades per urbanitzacions com àrees especialitzades residencials a reestructurar, de manera que es preveu que els dèficits urbanístics existents es puguin Entorn protecció Sotabosc mediterrani ben consolidat, de bosquina densa i d’aspecte més aviat irregular, sobreposar al llarg dels anys. amb alzines i pi blanc, i l’habitual herbassar disposat en forma de faixes estretes i altes. REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS Protecció anterior Tipus d'intervenció Preservació del paisatge / Conservació Unitat paisatge Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona - Unitat de paisatge de les Reg. intervencions La muntanya de Sant Antoni és un espai d’importància natural i cultural, i per tant, la seva Muntanyes de l'Ordal conservació i valorització han de ser prioritàries. Usos permesos Els que estableix el planejament vigent Entorn de protecció Protegir el sotabosc mediterrani consolidat, les masses de pi blanc, i el matollar autòcton. Altres intervencions S'ha de crear un espai on siguin compatibles les tasques agrícoles-forestals de muntanya amb la preservació del medi natural i l'ús turístic i de gaudi, creant una figura de protecció que freni la pèrdua progressiva del terreny no urbanitzable. S'ha de protegir la muntanya de Sant Antoni sota figures de caràcter paisatgístic o de valor geomorfològic, evitant-ne les actuacions que les puguin malmetre de forma directa o bé afectar-ne seriosament la percepció, com a element configurador del paisatge i referent visual i identitari de qualitat, S'hauria d'integrar la Muntanya de Sant Antoni en una xarxa d'itineraris paisatgístics i miradors. En aquest sentit, hauria de rebre les actuacions necessàries d'acondiciament, senyalització, manteniment i difusió per tal de potenciar la funció de facilitar la percepció dels valors del paisatge i del coneixement del territori. Elaborar un pla de gestió forestal sostenible, que estableixi fórmules avançades de lluita contra els incendis forestals, en especial de tipus preventiu (neteja de sotabosc, etc.).

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Informació històrica Els primers testimonis d'ocupació humana de Santa Coloma es troben al serrat de la Ortofoto Torrassa i al veí cim del turó de Sant Antoni, també anomenat de Montpedrós, i daten ICC d’època prehistòrica. Després, cap a l’últim quart del segle IX, es va produir la primera ocupació i fortificació en època medieval del castell de Montpedrós que es trobava dins el terme del de Cervelló. El darrer va ser venut l’any 992 pels comtes Ramon i Ermengol a Ènyec Bonfill, que va adoptar Cervelló com a cognom del seu llinatge i que segurament va reforçar o reedificar la fortificació de Montpedrós i hi devia bastir la torre documentada l’any 1089, ja que gaudia d'una excel•lent situació estratègica per tal de vigilar la vall baixa del Llobregat, que no es guaitava des del castell de Cervelló. En l’actualitat, a més de les restes de l’antic castell al cim de Montpedrós, es conserva bona part de la torre albarrana situada a l'extrem septentrional de la carena del serrat de la Torrassa, que podria identificar-se amb la "bestorre d'En Rosanes", esmentada el 1391. La fortificació de Montpedrós es documenta com a Castellnou de Cervelló l’any 1292, per distingir-la de l'antic castell de Cervelló, denominat, a partir d'ara, com Castellvell; la seva capella, dedicada a Sant Antoni abat, també apareix esmentada per primer cop en aquella data. El Castellnou, sembla ser que va quedar força malmès durant la guerra Civil Catalana (1462- 1472), o potser abans, a causa del terratrèmol de 1428, i que després ja no es va recuperar i va quedar abandonat. La capella, però, va córrer una altra sort, ja que, entre els anys 1662 i 1664 va ser reconstruïda per iniciativa de la parròquia i del consell de la vila de Santa Coloma, després de tornar a quedar abandonada el 1836, i l’any 1958 va tornar-se a reconstruir de nou, per iniciativa popular. Bibliografia Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. Documents provisionals. Observatori del Paisatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. 2011. CREAF. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. http://www.creaf.uab.es/cat/index.htm (Consulta: 15/04/2011) Actuacions finca La principal dinàmica experimentada entre 1987 i 2002 segons les dades disponibles és la substitució de zones forestals (la reducció fonamental és de les màquies i brolles - Cobertes del sòl bosquines i prats-, ja que les pinedes i els alzinars només es redueixen amb una petita GSH proporció) per zones urbanitzades (les urbanitzacions).

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 166 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Castell de Montpedrós 21.BAMP Castell de Montpedrós 21.BAMP

Vistes des del turó de Montpedrós Vistes des del turó de Montpedrós GSH GSH

Visibilitats JPF/GSH

Vistes des del turó de Montpedrós Vistes des del turó de Montpedrós GSH GSH

Entorn de l'ermita amb mirador al fons Vistes des del turó de Montpedrós GSH GSH

Vistes des del turó de Montpedrós Vistes des del turó de Montpedrós GSH GSH

Vistes des del turó de Montpedrós GSH

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 168 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Julià de la Muntanya 22.EA Masia de Can Julià de la Muntanya 22.EA

Altres denominacions Mas Archs DADES URBANÍSTIQUES

FITXES RELACIONADES: Pla vigent Pla General Metropolità (1976) ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS Classificació SUD (urbanitzable delimitat) EA CA BARP BSE BN 22 BAMP Qualificació 7c Equipaments comunitaris i dotacions. Actuals i de nova creació d’àmbit metropolità LOCALITZACIÓ Codi INE 244 Relació ntiva. Pla General Metropolità Indret / barri A tocar de la Colònia Güell Adreça/es Camí de la Torre Salbana Delimitació bé Entorn protecció Coordenades UTM x = 418566 ; Identificació al plànol 04 y = 4579898 Grafisme categoria DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat Diverses 583 1.575 3 Pública 8596114DF1789H0001UP 8596113DF1789H0001ZP 8596112DF1789H0001SP PGM 8596111DF1789H0001EP ASCC 8596110DF1789H0001JP 8596109DF1789H0001SP 8596108DF189H0001EP 8596107DF1789H0001JP

CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Classificació Edificis Classificació Edificis Categoria BCIL Categoria BCIL

Nivell prot. Nivell 2. Conservació Nivell prot. Nivell 2. Conservació Altres prot. Nivell 4. Ambiental Altres prot. BCIN Decret 571/63 de 14 de març Nivell 6. Àrea d'Expectativa de 1963, Protección de escudos, Arqueològica emblemas, piedras heráldicas, rollos Cal mantenir el que prescriu el de justicia, cruces de término y Decret 571/63 similares. DESCRIPCIÓ DEL BÉ Tipologia funcional ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana aillada Localització Context Subtipologia funcio. Masia ICC JPF Estil i Època Arquitectura popular - tradicional; Època moderna (Segle XVIII) Cronologia Origen: segle XVI; reformes:1788 Parcel.la Estreta Context La finca es troba pròxima a un camp de futbol (al nord-est), la Colònia Güell (al sud-oest), un centre educatiu (al sud) i camps de cultiu (a l'oest). S'hi accedeix des del carrer de Can Julià de la Muntanya, que va des del camí de Cornisa cap a la Torre Salbana. Elements La masia de Can Julià està formada per un cos principal, altres d'adossats pels costats i pel darrere i un pati al davant. El conjunt edificat té l’aspecte d’una alqueria, que es defineix com una concentració de cases associades a un terreny de conreu. El cos principal és un edifici de planta basilical, amb planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. La coberta presenta un cos elevat al carener amb coberta de teula a dues aigües també. La façana principal, orientada a sud, està composada a partir de tres eixos verticals. Sobre el central, a la planta baixa, hi ha la porta d’accés amb arc rebaixat i a cada costat, hi ha

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 169 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Julià de la Muntanya 22.EA Masia de Can Julià de la Muntanya 22.EA

una finestra. A la planta pis hi ha tres balcons amb baranes de ferro, essent la central de deixar-ne constància documental. Un cop fet això s'establiran els criteris que es major tamany, amb brancals i llindes de pedra. El balcó central té una inscripció amb els consensuaran amb l'Ajuntament. noms “BALDIRI” i “JULIAN” separats per la data “1785”, protegit pel que estableix el decret Entorn de protecció Cal preservar l'entorn de Can Julià i la Torre Salbana, que posa en contacte la conca de la 571/63 de 14 de març de 1963. Al pis superior sobre l’eix central hi ha tres finestres amb riera de Can Julià de la Muntanya (situada per sobre del samontà) amb camps i boscos. arc rebaixat i una a cada costat sobre les obertures de les plantes inferiors. Cal protegir la riera de Can Julià i el seu bosc de ribera. A cada costat del cos principal hi ha adossats dos cossos de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula ceràmica a una i dues aigües. Les façanes tenen finestres sense cap Usos permesos Els que estableix el planejament vigent. mena d’ornamentació. A l’extrem del cos de llevant hi ha una garita de guaita o defensa Les façanes presenten restes d’un esgrafiat amb motius geomètrics que tractava el conjunt INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA de forma unitària. Informació històrica La masia deu el nom a Rafel Julià, de Sant Esteve Sesrovires, que el 1590 va casar-se A la part posterior hi ha altres cossos adossats. amb Joana Archs, propietària del mas Archs de la parròquia de Sant Boi de Llobregat, que Ús actual Habitatge després va adoptar com a denominació el cognom del seu marit. Gairebé cent anys més Ús original/altres Habitatge lligat a explotació agrícola tard, encara es recordava l'antic apel•latiu de la masia, quan el 29 de juny de 1682 se citava a "Raphael Julia antes archs" en el repartiment que el Comú de Santa Coloma de Estat conservació Regular Cervelló feia entre els veïns de la població pel pagament de la caritat de Sant Roc. Can Façanes/Coberta La coberta del cos principal presenta algun esfondrament visible des de l'exterior de l'edifici. Julià va enquadrar-se dins la demarcació parroquial de Sant Boi fins a la dècada de 1890, Estructura/Interior No s'ha pogut accedir a l'interior de l'edifici. quan va passar a dependre de la de Santa Coloma, tot i que administrativament depenia de Santa Coloma des d'antic. Aquell Rafel Julià, també anomenat Archs, propietari de la Entorn de protecció Can Julià de la Muntanya es troba molt a prop de la Cripta Güell, declarada Patrimoni de la casa durant la segona meitat del segle XVII, va ser el membre de la família més implicat Humanitat per la Unesco, i a tocar de la Colònia Güell, catalogada com a Bé d'Interès amb el territori. Si durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) va restar amagat en una Cultural - Conjunt Històric. barraca, en el decurs de la Revolta dels Barretines (1687-1689), juntament amb Antoni Cap a l'oest, cultius de fruiters i herbacis mantenen la connexió ecològica amb les Soler de la Torre, es va convertir en un dels capitostos de la rebel•lió pagesa contra els muntanyes de l'Ordal, però també s'hi troba una considerable superfície de matollars drets senyorials al Pla del Llobregat. Julià va tenir més sort que Soler, que fou mort i es va procedents de conreus abandonats. manar enderrocar la seva casa, ja que només va ser empresonat una temporada. Durant la Cap al nord i nord-est, passat el camp de futbol, s'hi troba la riera de Can Julià, en un estat dècada de 1660 s'havia significat com un dels membres més actius del Comú o Consell de força degradat però que conserva certa vegetació de ribera. La superfície entre el camp de la Vila de Santa Coloma. El 13 de març de 1662, amb Rafel Via, l'altre jurat de la població, futbol i la Torre Salbana està coberta de matollars, prats i herbassars en un entorn bastant i el rector de la parròquia, mossèn Jaume Mas, va sol•licitar a Dalmau d'Ivorra, baró de deixat. Sant Vicenç, permís per reconstruir l'ermita de Sant Antoni de Montpedrós. El 7 de maig Situació de risc Inundabilitat; Com tot el fons de vall, incloses les parts de les poblacions i els polígons següent, com a jurat major, va ser nomenat administrador de les obres de reedificació de la industrials construïts al pla, es troba en una zona amb un període de retorn de 500 anys. capella, juntament amb Maties Campmany, i el diumenge 27 de juliol de 1664 en l'acte de la seva benedicció va tenir el privilegi de ballar una dansa. L'època més puixant del mas Julià va ser la segona meitat del segle XVIII, quan n'era propietari Baldiri Julià. El 1782 hi ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE vivien 20 persones, una quinzena de servei i la resta de la família i el 1788 aquell personatge va fer gravar la data i el seu nom a la llinda de la finestra central del pis de la Raons catalogació Can Julià de la Muntanya ja té la categoria de BCIL. façana principal del cos central de la casa. Segons que explica Codina, després de la Elements Cal conservar la volumetria i els tractaments exteriors originals (esgrafiats de la façana). guerra del Francès (1808-1814) el mas va passar a mans dels Soler de la Torre, tot i que S'ha de protegir la garita de l'extrem est de l'edifici. Padró i Riquelme expliquen que va ser comprada el 1899 per Eusebi Güell i Bacigalupi, S'han de corregir les transformacions que deterioren la imatge o les característiques propietari de Can Soler, on va fundar la Colònia Güell el 1890. En tot cas, fos en una o originals de l'edificicació. altra data, va acabar integrat en la finca Güell, que el 1892 va canviar de jurisdicció Entorn de protecció L'entorn de Can Julià de la Muntanya es caracteritza paisatgísticament per una textura eclesiàstica, de la parròquia de Sant Boi a la de Santa Coloma, per iniciativa del seu mixta: forestal, agrícola i arbustiva. Aquestes zones de pas on es barregen textures són propietari. Posteriorment, la casa va ser convent de monges i després es va acondiciar per d’especial interès per al manteniment de la biodiversitat. Aquest tipus de paisatge acollir-hi diferents famílies de la Colònia Güell, que encara hi segueixen vivint com a anomenat paisatge en mosaic, esdevé d’una singularitat pròpia dels entorns mediterranis i llogaters de l'INCASOL, l'actual propietari. amb una riquesa biològica molt important. Bibliografia CODINA, JAUME. 2001. El temps dels albats. Contagi i mortalitat al Baix Llobregat (1450- D'altra banda, la riera de Can Julià i el seu bosc de ribera han de ser objecte d'una 1875). Lleida: Pagès Editors. P. 36. protecció especial. REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS CODINA, JAUME. 2000. Les famílies santboianes (segles XIV-XIX). Barcelona: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat; Columna assaig. P. 24, 30, 37, 42, 47, 49, 52, 57, 63, 68, 98, Tipus d'intervenció Restauració 344, 345, 435, 487. Regulació No es permet la modificació; Si bé els cossos secundaris es poden adaptar a usos diversos permesos per la Llei d'Urbanisme de Catalunya, i compatibles amb el caràcter MARTÍ, MOSSÈN FREDERIC. “Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. 2”. L’Estel, 4. rural original. Façanes/Coberta Cal restaurar les cobertes amb la utilització de la teula ceràmica àrab. MARTÍ, MOSSÈN FREDERIC. Octubre de 1935. “Fulls històrics de Santa Coloma de Cal restaurar les façanes amb especial protecció dels esgrafiats existents. Abans Cervelló. IX”. L’Estel, 33. d'intervenir, s'hauria de fer un estudi compositiu i cromàtic per poder establir el mètode i els criteris de restauració. MARTÍ, MOSSÈN FREDERIC. Agost de 1933. “Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló. IV”. L’Estel, 6. Estructura/interior Com que no s'ha pogut accedir a l'interior dels diferents cossos edificats que integren la masia, abans de qualsevol intervenció caldrà dur a terme un aixecament planimètric del MONTPEDRÓS, ANTON DE [mossèn Frederic Martí Albanell, rector de Santa Coloma de seu estat on aparegui la distribució i ús de tots els espais, i un reportatge fotogràfic per Cervelló]. Setembre de 1978 [1933-1934]. Fulls històrics de Santa Coloma de Cervelló.

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 170 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Julià de la Muntanya 22.EA Masia de Can Julià de la Muntanya 22.EA

Barcelona: Cassiope.

PADRÓ, JOSEP; RIQUELME, JOAN. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. P. 36, 38, 45, 46, 90.

Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Cervelló, caixa 9, llibretes de comunió i de confessió (1582-1897); caixa 15 "Llibre que porta las pesas canadas" (1656-1694), folis 48, 49, 83. Actuacions finca Pel que es pot observar des de l'exterior, Can Julià és un conjunt edificat format per un cos central i altres que s'hi devien adossar en època moderna, tant per la banda de ponent com de llevant, a més d'altres situats enfront la façana principal del conjunt, orientada a migdia, que tanquen el pati. Els únics elements que permeten formular una hipòtesi sobre l'evolució constructiva de l'edifici són la data 1788, gravada a la llinda de la finestra central del pis de la façana sud del cos central, el portal principal amb arc rebaixat i les restes d'esgrafiat que protegeixen i decoren aquesta façana i la dels cossos de cadascun dels seus dos costats. Estilísticament, els dos darrers elements poden adscriure's a l'època en la qual es va gravar la data a la llinda de la finestra. Aquest fet implica que en aquell moment es devia fer una reforma a la casa que va comportar, mitjançant l'esgrafiat, i potser també la modificació d'algunes obertures, la unificació de les façanes de tots tres Croquis Façana principal cossos per donar un aspecte senyorívol a l'edifici. A l'angle sud-est del conjunt s'alça una JPF RLC garita bastida amb maons disposats de cap, que té algunes espitlleres i que ja apareix en una fotografia de l'any 1931. Probablement, havia servit d'element defensiu de la masia en el decurs d'alguna de les guerres que van afectar la contrada durant el segle XIX.

Façana principal Balcó planta pis JPF JPF

Ortofoto ICC

Inscripció llinda balcó: BALDIRI 1788 JULIAN Esgrafiats façana IVA JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 171 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Julià de la Muntanya 22.EA Masia de Can Julià de la Muntanya 22.EA

Esgrafiats façana Vista general des de llevant Vista general Façana principal. Data desconeguda IVA JPF RLC JPM

Detall garita defensiva Façana lateral de llevant Façana principal amb esgrafiats. Data desconeguda IVA JPF JPM

Barri a sector de ponent Façana posterior JPF RLC

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 172 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Julià de la Muntanya 22.BAMP Masia de Can Julià de la Muntanya 22.BAMP

Altres denominacions Mas Archs DADES URBANÍSTIQUES Pla vigent Pla General Metropolità (1976) FITXES RELACIONADES: Classificació SUD (urbanitzable delimitat) ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS Qualificació 7c Equipaments comunitaris i 22 EA CA BARP BSE BN BAMP dotacions. Actuals i de nova creació d’àmbit metropolità Exp. RPUC LOCALITZACIÓ Relació ntiva. Pla General Metropolità i Pla Indret A tocar de la Colònia Güell Codi INE 244 Especial del Recinte Residencial Adreça/es Camí de la Torre Salbana de la Colònia Güell (2007) Coordenades UTM x = 418566 ; Identificació al plànol 04 Delimitació bé y = 4579898 Grafisme categoria Entorn protecció DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat Diverses 583 1.575 3 Pública 8596114DF1789H0001UP 8596113DF1789H0001ZP PGM 8596112DF1789H0001SP ASCC 8596111DF1789H0001EP 8596110DF1789H0001JP 8596109DF1789H0001SP 8596108DF189H0001EP 8596107DF1789H0001JP

CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic Classificació Elements caracteritzadors del Classificació Elements caracteritzadors del paisatge rural paisatge rural Categoria BPU Categoria Nº reg/cat. Nº reg/cat. Nivell prot. Nivell 4. Ambiental Nivell prot. Altres prot. Nivell 2. Conservació Altres prot. Nivell 6. Àrea d'Expectativa Arqueològica

DESCRIPCIÓ DEL BÉ Tipologia funcional ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana aillada Subtipus funcional Masia Context La finca es troba pròxima a un camp de futbol (al nord-est), la Colònia Güell (al sud-oest), Localització Context un centre educatiu (al sud) i camps de cultiu (a l'oest). ICC JPF S'hi accedeix des del carrer de Can Julià de la Muntanya. Elements La masia de Can Julià està formada per un cos principal, altres d'adossats pels costats i pel darrere i un pati al davant. El cos principal és un edifici de planta basilical, amb planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal. A cada costat del cos principal hi ha adossat dos cossos de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula ceràmica a una i dues aigües. Ús actual Residencial privat Ús original / altres Agrícola Estat conservació Regular Entorn protecció Can Julià de la Muntanya es troba molt a prop de la Cripta Güell, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, i la Colònia Güell, catalogada com a Bé d'Interès Cultural - Conjunt Històric. Cap a l'oest, cultius de fruiters i herbacis mantenen la connexió ecològica amb les muntanyes de l'Ordal, però també s'hi troba una considerable superfície de matollars

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 173 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Masia de Can Julià de la Muntanya 22.BAMP Masia de Can Julià de la Muntanya 22.BAMP

procedents de conreus abandonats. Actuacions finca Actualment la masia de Can Julià de la Muntanya es troba totalment descontextualitzada Cap al nord i nord-est, passat el camp de futbol, s'hi troba la riera de Can Julià, en un del seu passat agrícola. estat força degradat però que conserva certa vegetació de ribera. La superfície entre el camp de futbol i la Torre Salbana està coberta de matollars, prats i herbassars en un Protecció anterior entorn bastant deixat. Unitat paisatge Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona - Unitat de paisatge de la VISIBILITAT Can Julià de la Muntanya es troba a una cota de 40 m sobre el nivell del mar. Tenint en Vall Baixa del Llobregat compte la topografia i les edificacions existents, el principal punt des del qual es pot observar la masia és des de l'avinguda Lluís Companys (35 m), a l'oest de la masia, que forma part de l'itinerari anomenat "Sender del Parc dels Cirerers - Can Salgado" proposat per la Diputació de Barcelona. El mas també és visible des dels camins circumdants recorreguts per tot aquell qui visiti la Colònia Güell i el seu recinte industrial.

Situació de risc Inundabilitat; Com tot el fons de vall, incloses les parts de les poblacions i els polígons industrials construïts al pla, es troba en una zona amb un període de retorn de 500 anys.

Altres Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. determinacions vinculants ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE Raons catalogació Can Julià de la Muntanya ja té la categoria de BCIL. Entorn protecció L'entorn de Can Julià de la Muntanya es caracteritza paisatgísticament per una textura mixta: forestal, agrícola i arbustiva. Aquestes zones de pas on es barregen textures són d’especial interès per al manteniment de la biodiversitat. Aquest tipus de paisatge, anomenat paisatge en mosaic, esdevé d’una singularitat pròpia dels entorns mediterranis i amb una riquesa biològica molt important. Ortofoto D'altra banda, la riera de Can Julià i el seu bosc de ribera han de ser objecte d'una ICC protecció especial. REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS Tipus d'intervenció Preservació del paisatge / Conservació Usos permesos Els que estableix el planejament vigent. Entorn de protecció Cal preservar l'entorn de Can Julià i la Torre Salbana, que posa en contacte la conca de la riera de Can Julià de la Muntanya (situada per sobre del samontà) amb camps i boscos. Cal protegir la riera de Can Julià i el seu bosc de ribera. Altres intervencions En la línia de l'itinerari "Sender del Parc dels cirerers - Can Salgado", cal impulsar projectes d'agroturisme que donin a conèixer l'esplendorós passat agrícola de la Vall Baixa del Llobregat, del qual la masia de Can Julià de la Muntanya, entre moltes d'altres, n'és un valuós testimoni.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Informació històrica La regió on es troba Can Julià de la Muntanya es caracteritzava, ja pels voltants de l'any 1000 -amb la consolidació dels dominis feudals-, per una intensa activitat agrària i ramadera, amb una relativa continuïtat des de l'Alta Edat Mitjana fins al segle XVIII. És al Set-cents quan varia completament el paisatge en generalitzar-se el conreu de la vinya, que al segle XIX es pot dir que ho arriba a ocupar tot. La finca de Can Julià de la Muntanya era ocupada, doncs, per vinyes, però també per garrofers, ametllers, oliveres i altres cultius de secà. A finals del segle XIX, però, la fil·loxera irromp en l'empori vinyater i el destrueix. Eusebi Güell va adquirir la masia l'any 1899 i la va integrar a la Colònia Güell. Va ser convent de monges i posteriorment compartimentada en quinze habitatges unifamiliars. Bibliografia Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. Documents provisionals. Cobertes del sòl Observatori del Paisatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. GSH Generalitat de Catalunya. 2011. CREAF. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. http://www.creaf.uab.es/cat/index.htm (Consulta: 15/04/2011) Parc Agrari del Baix Llobregat. Xarxa d’espais naturals: http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=9 (Consulta: 27/05/2011)

Visibilitats JPF/GSH

Vista general Vista del portal del barri IVA JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 175 176 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.EA Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.EA

Altres denominacions Torre d'Eles i Torre Sacort

FITXES RELACIONADES: ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT Tipus de bé Patrimoni arquitectònic Tipus de bé Patrimoni arquitectònic EA CA 23 BARP BSE BN 23 BAMP Classificació Monument històric Classificació Monument històric Categoria BCIN Categoria BCIN LOCALITZACIÓ Codi INE 244 Nº reg/cat. R-I-51-5684 Nº reg/cat. R-I-51-5684 Indret / barri A tocar de la Colònia Güell Nivell prot. Nivell 1. Integral Nivell prot. Nivell 1. Integral Adreça/es Camí de la Torre Salbana Delimitació bé Altres prot. Nivell 4. Ambiental Altres prot. BCIN Decret 571/63 de 14 de març Entorn protecció Coordenades UTM x = 418850 ; Identificació al plànol 04 Nivell 6. Àrea d'Expectativa de 1963, Protección de escudos, y = 4580030 Grafisme categoria Arqueològica emblemas, piedras heráldicas, rollos Cal mantenir el que prescriu el de justicia, cruces de término y DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat Decret 571/63 similares. Privada DESCRIPCIÓ DEL BÉ Tipologia funcional AM Arquitectura Militar Subtipologia funcio. Torre de defensa i casa senyorial Estil i Època Romànic; Època medieval. Alta Edat Mitjana (Segles VIII-XII) Cronologia Origen: segle X; reformes: segon quart del segle XI, segles XIV-XV i 1896. Parcel.la Gran Context Aquest casal es troba emplaçat dalt d'un turó a sobre del Samontà, davant d'una esplanada i al costat de la Colònia Güell. S'accedeix al monument des del sud, pel carrer de la Torre Salbana, que surt de la carretera BV-2002, a la rotonda on hi ha l’estació de FFGG de la Colònia Güell. Elements El conjunt de la Torre Salbana està format per una torre de planta circular que data del segle X i una casa senyorial que s'hi adossa, de planta rectangular, de la qual, bàsicament, en queden els murs perimetrals. La torre fa uns 4 metres de diàmetre interior i els murs tenen un gruix aproximat de 2 metres. Està construïda amb pedra i arriba a una alçada de gairebé 15 metres. Dins la torre s’observen indicis de l’existència d’antics nivells. S’hi accedeix per una porta amb arc Localització Context de mig punt que hi ha a la façana principal del conjunt orientada a sud. Al parament de la ICC JPF torre hi ha una finestra neogòtica amb guardapols fruit d’una reforma vuitcentista a la seva construcció i dues espitlleres. També hi ha un rellotge de sol. La torre està coronada per DADES URBANÍSTIQUES una falsa barbacana de maó vist, sostinguda per arcs i merlets. Pla vigent Pla General Metropolità (1976) La casa senyorial s’adossa a la torre per la banda de nord-oest. Té una bestorre de base Classificació SUD (urbanitzable delimitat) quadrada a la façana principal, amb obertures rectangulars amb guardapols, com la resta Qualificació 7c Equipaments comunitaris i d’obertures de la mateixa façana, i un escut d’armes esculpit en pedra amb la inscripció dotacions. Actuals i de nova “TORRE SALVANA”. A la façana nord-oest hi ha unes finestres d’arc de mig punt que creació d’àmbit metropolità defineixen el que havia estat una galeria al segon pis. La resta d’obertures són rectangulars sense ornamentació de cap mena. Relació ntiva. Pla General Metropolità i Al davant de la façana principal hi ha un pati delimitat per un mur d’obra amb dues Declaració Monumental del bestorres circulars que flanquegen la porta d’accés. Conjunt de la Colònia Güell Al carrer de la Torre Salbana, que puja de la rotonda de la carretera BV-2002, hi ha la porta (1991) d’accés a la finca. Ús actual Sense ús Ús original/altres Militar Estat conservació Molt dolent; Està abandonada i en gran part enderrocada. Façanes/Coberta Les cobertes han desaparegut i les façanes presenten un greu risc de despreniment. Entorn/Jardí No s'hi fa cap mena de manteniment. PGM Estructura/Interior L'interior s'ha esfondrat. ASCC Entorn de protecció L’accés al monument no està convenientment senyalitzat. Pel que fa a l’entorn de la Torre Salbana, presenta un aspecte deixat, amb evidents signes de vandalisme (ampolles trencades, brutícia, grafits...) i degradació. Hi resta un cartell de l’abocador clausurat, així com elements d’un parc recreatiu, com gronxadors, en condicions deficients.

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 177 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.EA Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.EA

va decidir a fer-ho (els diners van ser destinats per l’Ajuntament a la restauració de la Cooperativa de la Colònia Güell). Poc després, ho va comprar un grup inversor de Sant Boi de Llobregat per tal d’especular i, tot i que en els darrers anys hi ha hagut algunes propostes per recuperar l’edifici (residència geriàtrica o hotel-spa de 200 habitacions), cap ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE no s’ha concretat. Raons catalogació La Torre Salbana ja té la categoria de protecció de BCIN Bibliografia AA.DD. Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. VIII, El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona 1982. Elements Cal protegir el conjunt en la seva totalitat segons estableix l'article 35 de la Lei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. MONJAS MANSO, Lluís. Santa Coloma de Cervelló a l’Alta Edat Mitjana. P. 17-20 [inèdit]. Entorn de protecció En els entorns dels immobles d'interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol PADRÓ, Josep. 14 de juny de 2009. La Torre Salbana de Santa Coloma de Cervelló. abocament d'escombraries, runa o deixalles. Cal dignificar l'entorn acondiciant-lo com a zona verda o jardí públic, cosa que està contemplada en el planejament urbanístic vigent. PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan. 2002. Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS Cossetània. P. 16, 36-39, 89.

PAGÈS I PARETAS, Montserrat. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, núm. 108 de la Biblioteca Abat Oliba, Barcelona 1992. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA PAGÈS I PARETAS, Montserrat. “Torre Salbana”. Catalunya Romànica, vol. XX, El Informació històrica La Torre Salbana té l’origen en l’anomenada torre d’Eles, documentada l’any 992 i situada Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme, Barcelona 1992. P. 416, 417. dins del terme del castell de Cervelló, el qual va ser venut en aquella data pels comtes Ramon Borrell i Ermengol a Ènyec Bonfill. Segons Montserrat Pagès, aquella fortificació Arxiu Comarcal del Baix Llobregat: devia tractar-se d’un cos de planta quadrada bastit amb aparell d’opus spicatum, precedent a la torre de planta circular actual, que va ser bastida al segle XI, com les de Benviure ACBL, Fons de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, signatura 2, actes de ple, 1894- (Sant Boi de LLobregat) i de Coaner (Sant Mateu de Bages). Formava part de la línia de 1902, 5 d'abril de 1896. frontera de la part baixa del Llobregat, juntament amb els castells de Castellví de Rosanes, Actuacions finca L’únic element arquitectònic que correspon a l’època en la qual es documenta la torre d’Eramprunyà (Gavà) i de Cervelló i les veïnes torres del Llor i la ja citada de Benviure d’Eles és el pany inferior d’una paret de l’ala oest del conjunt edificat, bastit amb opus (ambdues a Sant Boi de LLobregat). Lluís Monjas explica que l’any 1156 ja tenia terme spicatum. La torre aixecada al segle XI, que havia tingut tres pisos a l’interior, va ser propi, anomenat de Cort, o Sacort, per Pere Cort, feudatari dels Cervelló. Després, la objecte d’algunes refeccions en l’època baix medieval (segles XIII-XIV) i el 1896. quadra de Sacort va passar d’aquella família a mans dels Castellbell (inici del segle XIV), a Primerament, es va renovar la porta alçada amb unes noves peces de pedra als brancals i Pere Bosc, escrivà reial, i els seus descendents (fins 1389 o 1390), a Pere Sacalm, doctor a l’arc i després es va obrir una finestra geminada, de caràcter historicista, i es va afegir en lleis i vicecanceller del rei, i a Joan Jordà, doctor en drets, que n’era propietari el 1504. una barbacana i merlets de totxo al capdamunt, a més de bastir una volta a l’interior. Pel Unes cinc dècades més tard, els senyors de Salbà, del castell de l’Albà (Aiguamúrcia, Baix que fa al casal que s’adossa a la torre pel nord-oest, s’hi endevinen, com a mínim, dues Camp), es feren amb la quadra i li van donar nom, mitjançant el casament de Pere de fases constructives, la gòtica i la neogòtica. Dels segles XIV i XV es conserven alguns Salbà i Escarit amb Elisabet-Joana de Montmany, senyora de la torre de Sacort. Els murs i arcs, en algun cas, només les seves arrencades. De les darreries del segle XIX, successors d'aquesta família, que es van emparentar amb altres nissagues ennoblides, quan es va unificar el conjunt per remarcar el seu caràcter medieval, resten diferents van mantenir la propietat durant més de quatre segles. El 1628 estava en mans de Maria elements: la porta forana de la finca; l’accés al pati, clos o barri de l’edifici, format per una d’Alentorn i de Salbà, baronessa de Rialb, casada amb Miquel de Rocabertí-Tagamanent- porta flanquejada per dues torratxes, i la tanca; segurament el segon pis de les ales sud, Descoll i d’Icard. Va ser succeïda per la seva filla, Maria de Rocabertí-Tagamanent i de est i nord del casal, bastit amb totxo, a diferència de la resta dels murs de sota, que són de Salbà, casada amb Josep Galceran de Pinós, que va deixar l'heretat al seu fill Miquel, mamposteria (les parets de l’ala oest són de tàpia i de mamposteria); els enlluïts d’estuc a adherit a la causa austriacista durant la guerra de Successió. El seu suport a l'arxiduc imitació d’un carreuat de pedra de les façanes; l’escut de la façana sud de la torre Carles va reportar-li el títol de marquès d’Alentorn, atorgat el 1705, però també el segrest quadrada de l’angle sud-est, on es llegeix “TORRE SALVANA”; els guardapols de les de la propietat després de la guerra, que la família va recuperar més tard. El 1785 va ser finestres, o els merlets que encara es conserven com a coronament d’algunes façanes. heretada per Maria Josepa Galceran de Copons (morta el 1857), casada amb Josep Sarriera, comte de Solterra, i filla de Josep Esteve Galceran, marquès de Santa Maria de Barberà i senyor de la Torre Salbana, i de Maria Josepa de Copons, marquesa de la Manresana i baronessa de Cervelló, de Sant Vicenç i de Bellera. El 5 d’abril de 1896, l’Ajuntament de Santa Coloma va concedir a Ramon de Sarriera i Vilallonga, marquès de Barberà i de la Manresana, “permiso para construir un portal y cercar la propiedad que posee en este término municipal conocida con el nombre de “Torre Salvana””. Tot seguit, es van emprendre les obres, que també van afectar l'antiga torre i el casal que s'hi adossa, format per quatre ales entorn d'un pati. Segons Josep Padró, el 1973, Sixte Pers, Josep Segura i Josep Maria Ballesteros, aparellador municipal de Santa Coloma, van comprar la finca al marquès amb la intenció d'urbanitzar-la, refiant-se que l'Ajuntament requalificaria els terrenys, que en part eren zona d'equipaments i en part zona verda, cosa que no va permetre la Comissió Provincial d'Urbanisme. Després, des dels anys 1980, el conjunt monumental ha sofert un progressiu deteriorament, que ha deixat el casal en estat gairebé ruïnós, sense cobertes ni algunes parets, i ha anat passant a mans de diferents propietaris. En la dècada de 1990, va ser adquirit per un aristòcrata italià, que va aconseguir una subvenció europea de 75 milions de pessetes per reconstruir-lo, tot i que, finalment, no es

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 178 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.EA Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.EA

Ortofoto Vista lateral sector sud-est Façana est ICC GSH JPF

Croquis Façana principal Façana nord Accés al recinte JPF JPF JPF RLC

Vista lateral sector sud-oest Torre del casal Accés al recinte Interior casal JPF JPF RLC JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 179 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.EA Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.EA

Interior torre Torre circular Vista general Era del conjunt JPF RLC JPM JPM

Vista general Vista general. 1913 Vista general. 1964 Torre del casal. 1964 JPF Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya Pere Català i Roca Pere Català i Roca

Vista general Vista general JPM JPM

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 180 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BARP Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BARP

Altres noms Torre d'Eles i Torre Sacort

FITXES RELACIONADES: ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT Tipus de bé Patrimoni arqueològic i paleontològic Tipus de bé Patrimoni arqueològic i paleontològic 23 EA CA BARP BSE BN 23 BAMP Classificació Jaciments arqueològics Classificació Àrea d'Expectativa Arqueològica Categoria BCIN Categoria LOCALITZACIÓ Nº reg/cat. R-I-51-5684 Nº reg/cat. BCIN amb núm. R-I-51-5684 Indret A tocar de la Colònia Güell Codi INE 244 Nivell prot. Nivell 1. Integral Nivell prot. Nivell 1 Integral Adreça/es Camí de la Torre Salbana Altres prot. Nivell 4. Ambiental Altres prot. Jaciment n. 2564 de l'IPAPC Coordenades UTM x = 418850 ; Identificació al plànol 04 Delimitació bé y = 4580030 Grafisme categoria Entorn protecció DESCRIPCIÓ DEL BÉ DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat Tipologia Funcional AM Arquitectura Militar Privada Subtipus funcional Torre de defensa i casa senyorial Tipus Lloc d'habitació Cronologia Ferro-ibèric (-650 / -50) Context Situat al nord del recinte industrial de la Colònia Güell, entre el CE Eusebi Güell i la carretera BV-2002, al costat del PK 11 i sobre la terrassa fluvial del Llobregat a tocar de l'estació dels ferrocarrils de la Generalitat. Elements Durant la revisió de la carta arqueològica es van poder localitzar fragments de ceràmica d'època ibèrica. Ús actual Terreny erm Ús original/altres Lloc d'habitació Estat conservació Dolent Entorn de protecció L’accés al monument no està convenientment senyalitzat. Pel que fa a l’entorn de la Torre Salbana, presenta un aspecte deixat, amb evidents signes de vandalisme (ampolles trencades, brutícia, grafits...) i degradació. Hi resta un cartell de l’abocador clausurat, així com elements d’un parc recreatiu, com gronxadors, en condicions deficients.

Localització Vista general ICC JPF ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE DADES URBANÍSTIQUES Raons catalogació La Torre Salbana ja té la categoria de protecció de BCIN Pla vigent Pla General Metropolità (1976) Elements / Conjunts S'han d'adoptar les mesures necessàries per garantir la conservació dels elements que no Classificació SUD (urbanitzable delimitat) siguin extrets com a conseqüència de la intervenció arqueològica realitzada, segons Qualificació 7c Equipaments comunitaris i estableix l'art. 30.1 del Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de Protecció del dotacions. Actuals i de nova Patrimoni arqueològic i paleontològic. creació d’àmbit metropolità Entorn protecció En els entorns dels immobles d'interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres Exp. RPUC que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori i qualsevol Relació ntiva. Pla General Metropolità i abocament d'escombraries, runa o deixalles. Declaració Monumental del Conjunt de la Colònia Güell REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS (1991) Tipus d'intervenció Excavacions Reg. intervencions Segons estableix l'art. 35.5 del Decret 78/2002 de 5 de març del Reglament de Protecció del Patrimoni arquoelògic i paleontològic, "les actuacions en els espais de protecció arqueològica han de preveure les mesures necessàries per a la conservació o salvació dels valors culturals de les restes arqueològiques o paleontològiques". Usos permesos Els que estableix el planejament vigent. Entorn de protecció Cal dignificar l'entorn acondiciant-lo com a zona verda o jardí públic, cosa que està PGM contemplada en el planejament urbanístic vigent. ASCC INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Informació històrica En el decurs de les prospeccions efectuades per revisar la carta arqueològica municipal,

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 181 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BARP

es van localitzar diversos fragments de ceràmica ibèrica en els camps erms que envolten la Torre Salbana. Bibliografia PIERA, L., 1993: “Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya”. Empúries (Barcelona), 48-50. II: 206-211.

SOLÍAS, J.M., 1982: El poblament del curs inferior del Llobregat a l’època romana. Barcelona.

PAGÉS, M., 1992 : Santa Coloma de Cervelló. Torre Salbana. Catalunya Romànica XX: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: 416-417.

Ortofoto ICC

Panoràmica de l'entorn de ponent Els camps del voltant de tramuntana JPF JPF

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 182 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BAMP Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BAMP

Altres denominacions Torre d'Eles i Torre Sacort

FITXES RELACIONADES: ELEM.ARQUIT. CONJ.ARQUIT. BÉNS ARQUEO. BÉNS SOCIO. BÉNS NATURALS BÉNS PAISAGÍSTICS CATALOGACIÓ PROPOSADA CATALOGACIÓ VIGENT 23 EA CA 23 BARP BSE BN BAMP Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic Tipus de bé Patrimoni ambiental-paisatgístic Classificació Àrees i entorns d'interès paisatgístic Classificació Àrees i entorns d'interès paisatgístic LOCALITZACIÓ Categoria BPU Categoria Indret A tocar de la Colònia Güell Codi INE 244 Nº reg/cat. Nº reg/cat. Adreça/es Camí de la Torre Salbana Nivell prot. Nivell 4. Ambiental Nivell prot. Altres prot. Coordenades UTM x = 418850 ; Identificació al plànol 04 Delimitació bé Altres prot. Nivell 1. Integral Nivell 6. Àrea d'Expectativa y = 4580030 Grafisme categoria Entorn protecció Arqueològica DADES CADASTRALS Número Superfície Sostre N. plantes Titularitat DESCRIPCIÓ DEL BÉ Privada Tipologia funcional AM Arquitectura Militar Subtipus funcional Torre de defensa i casa senyorial Context Aquest castell es troba emplaçat dalt d'un turó a sobre del samontà, davant d'una esplanada i al costat de la Colònia Güell. S'accedeix al monument des del sud, pel carrer de la Torre Salban, que surt de la carretera BV-2002, a la rotonda on hi ha l’estació de FFGG de la Colònia Güell. Elements L’edifici de la Torre Salbana està format per una torre de planta circular que data del segle X. Hi té adossada una casa senyorial de planta rectangular de la que bàsicament en queden els murs perimetrals. Al davant de la façana principal hi ha un pati delimitat per un mur d’obra amb dues bestorres circulars que flanquegen la porta d’accés. Al carrer de la Torre Salbana, que puja de la rotonda de la carretera BV-2002, hi ha la porta d’accés a la finca.

Ús original / altres Defensa Estat conservació Dolent Entorn protecció L’accés al monument no està convenientment senyalitzat. Pel que fa a l’entorn de la Torre Salbana, presenta un aspecte deixat, amb evidents signes de vandalisme (ampolles Localització Context trencades, brutícia, grafits...) i degradació. Hi resta un cartell de l’abocador clausurat, així ICC JPF com elements d’un parc recreatiu, com gronxadors, en condicions deficients.

DADES URBANÍSTIQUES VISIBILITAT La Torre Salbana constitueix alhora un referent identitari i un punt d’observació i gaudi del Pla vigent Pla General Metropolità (1976) paisatge. D’una banda, des del seu emplaçament mitjanament elevat (35 m sobre el nivell Classificació SUD (urbanitzable delimitat) del mar), situat per sobre del samontà, ofereix bones vistes del Parc Agrari del Baix Llobregat i del conjunt de la vall. De l’altra, i com s’observa en el plànol de visibilitat, la Qualificació 7c Equipaments comunitaris i Torre Salbana és clarament distingible des de: dotacions. Actuals i de nova - gran part del nucli de població de Santa Coloma de Cervelló; creació d’àmbit metropolità - el Parc Agrari del Baix Llobregat. De fet, l'entorn de la Torre Salbana i en general tota la Exp. RPUC conca de la riera de Can Julià, és l'únic indret en què es dóna continuïtat del paisatge Relació ntiva. Pla General Metropolità i obert en tot el front urbanoindustrial del marge dret de la Vall Baixa; Declaració Monumental del - les grans infraestructures viàries que travessen la vall: l'AP-2, l'A-2 i les vies dels FGC, Conjunt de la Colònia Güell Renfe i TAV; (1991) - les dues carreteres dels samontans (la N-II antiga -més amunt, la C-1413a i la B-225- i la BV-2002), que, convertits parcialment en passeigs dins de les localitats que travessen, han esdevingut itineraris plàcids i més pacificats dels del punt de vista del trànsit que en el passat; - els itineraris a peu o en bicicleta que uneixen la desembocadura del Llobregat amb Pallejà (itinerari a peu 39), i Sant Joan Despí amb Martorell (itinerari a peu 37). La combinació d'ambdós itineraris permet recórrer la totalitat de l'allargassada unitat, oferint els paisatges agrícoles de les vores fluvials, que es juxtaposen al paisatge de les PGM infraestructures que vertebren la vall, amb el teló de fons dels polígons i els paisatges més ASCC industrials, que s'associen a la unitat; - el "Sender Parc dels cirerers - Can Salgado" proposat des de la Diputació de Barcelona.

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 183 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BAMP Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BAMP

Actuacions finca Actualment es troba clausurat l'abocador de residus pròxim a la Torre Salbana.

Protecció anterior Altres Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Unitat paisatge determinacions Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona - Unitat de paisatge de la vinculants Vall Baixa del Llobregat ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE Raons catalogació La Torre Salbana ja té la categoria de protecció de BCIN Elements Cal protegir el conjunt en la seva totalitat segons estableix l'article 35 de la Lei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. Entorn protecció Cal dignificar l'entorn acondiciant-lo com a zona verda o jardí públic, cosa que està contemplada en el planejament urbanístic vigent. REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS Tipus d'intervenció Millora del paisatge Usos permesos Els que estableix la normativa vigent Entorn de protecció Els aspectes a regular a l'entorn de protecció són els següents: - en primer lloc, cal dignificar l'entorn per al gaudi dels habitants i visitants. Des del Pla General del 1976 la zona està classificada com a Equipaments, així que es podria acondiciar com a zona verda o jardins públics. - en la mateixa línia que el punt anterior, caldria una bona senyalització del monument, així com seria convenient la instal·lació de plafons explicatius sobre els seus origens i la seva història. - igualment caldria impulsar la senyalització i acondiciar camins d'accés des de les Ortofoto poblacions properes: des de Sant Vicenç dels Horts per la carretera BV-2002 i des de ICC Sant Boi del Llobregat des de la mateixa carretera i pel Camí de Cornisa que uneix aquesta població amb Santa Coloma de Cervelló passant per la Colònia Güell. - Impulsar iniciatives que promoguin les vinculacions dels elements del patrimoni històric i arqueològic de principal interès i amb valor històric, com és el cas de la Torre Salbana, amb els itineraris paisatgístics com a suplements pedagògics de la xarxa de recorreguts. Per tot això, la Torre Salbana hauria de formar part d'un sistema d'itineraris i miradors que emfasitzi les panoràmiques més rellevants i permeti descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges d'aquesta unitat. Aquesta xarxa de miradors i camins existents, i d'altres a consolidar, hauria d'integrar-se al Pla territorial metropolità de Barcelona i rebre, allà on correspongui, les actuacions necessàries d'acondiciament, senyalització, manteniment i difusió per tal de potenciar la percepció dels valors del paisatge i el coneixement del territori. - Finalment, per tal de mantenir l'únic indret en què es dóna continuïtat del paisatge obert en tot el front urbanoindustrial del marge dret de la Vall Baixa -l'entorn de la Torre Salbana i en general tota la conca de la riera de Can Julià-, cal fer les passes pertinents perquè aquest sector esdevingui de forma estricta com a no urbanitzable i perquè hi hagi passeres cíviques i passos de fauna entre el fons de vall del Llobregat i la muntanya.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Informació històrica La Torre Salbana, antigament denominada Torre d'Eles, data del segle X, tot i que la part principal que ha subsistit correspon al segle XI, segurament amb alguna modificació del XIII, i una important ampliació i reforma al segle XIX. Des del segle X, la Vall Baixa del Llobregat ja era domini barceloní. Aquest domini comtal té una importància cabdal en el paisatge, ja que l'organitza primer en castells, i progressivament en parròquies i pobles. La presència pagesa al voltant de tot aquest entramat de poder és inqüestionable. Cobertes del sòl Bibliografia Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. Documents provisionals. GSH Observatori del Paisatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. 2011. CREAF. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. http://www.creaf.uab.es/cat/index.htm (Consulta: 15/04/2011) Parc Agrari del Baix Llobregat. Xarxa d’espais naturals: http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=9 (Consulta: 27/05/2011)

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 184 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BAMP Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BAMP

Des de la carretera BV-2002 Des de la carretera BV-2002 JPF JPF

Visibilitats JPF/GSH

Des del Parc Agrari Des del Canal de la Dreta JPF JPF

Des del turó de Montpedrós Des del turó de Montpedrós GSH JPF

Des de Ca n'Isbert Des del solar prop del camp de futbol GSH GSH

Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 Autors: J. Pérez Farriols, R. Lacuesta, A. Caixal, D. Galí, J. Grabau, J. Padró, G. Sabatés, I. Vilamala Des. 2011 185 INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS INVENTARI DE MASIES I ELEMENTS SINGULARS Ajuntament de Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Cervelló de Cervelló Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BAMP Torre Salbana (Torre de defensa i casa senyorial) 23.BAMP

Vista general Vista general de la xemeneia i la Torre Vista des de la Torre Salbana GSH GSH GSH

Camí a Torre Salbana Entorn deixat GSH GSH

El Parc Agrari des de la Torre Salbana Vista des de la Torre Salbana GSH GSH