1 l’anàlisi dels quals ens ha permès l’anàlisi 2 La redacció d’aquestes línies té com a objectiu aclarir alguns punts de les etapes línies d’aquestes La redacció Els nítids i bells arcs parabòlics de la Masia Freixa s’han convertit en un dels em- s’han Freixa parabòlics de la Masia nítids i bells arcs Els The Masia Freixa, designed by the architect Lluís Muncunill, is one of the key works to understand is one of the key works Muncunill, Lluís by the architect designed Freixa, Masia The La Masia Freixa de Lluís Muncunill és una de les obres clau per a comprendre el modernisme ter- el modernisme clau per a comprendre és una de les obres de Lluís Muncunill Freixa La Masia de la seva construcció, al mateix temps que volem donar a conèixer nova documen­ nova conèixer a donar construcció, volem que temps seva al mateix la de Terrassa. Es trac- de Històric i Comarcal l’Arxiu dipositada a ara l’edifici, tació sobre ta de tots els documents de facturació de l’obra, blemes del modernisme terrassenc. De fet, la ciutat de Terrassa, una de les promotores una de les promotores Terrassa, fet, la ciutat de blemes del modernisme terrassenc. De pel seu patrimoni arquitectònic destaca, sobretot, del Modernisme, Europea de la Ruta d’habitatges, des de cases hu- significatiu conjunt disposa també d’un industrial, però té la particularitat de participarFreixa Masia residències per a la burgesia. La mils fins a migal tèxtil quadra senzilla una era només orígens seus els En categories. les dues de - en habi ser reconvertida va però barri que tenia un caràcter plenament industrial, d’un modernista en gran mesura l’edifici condicionar disposició originària va tatge i la seva arreu reconeguda és i surt català ja modernisme del guies les a totes a L’edifici resultant. és a dir, “gaudinisme”, del que anomenem el més significatives como una de les obres fascinats per que se sentiren una sèrie d’arquitectes que feren el tipus d’arquitectura com és el cas de directes, deixebles tot i que no necessàriament n’eren Gaudí, de l’obra és a Catalunya una “gaudinisme” fins i tot, defensar que el Podem, Lluís Muncunill. europeu. nouveau de les manifestacions que agafa l’Art Abstract Mireia Freixa i Serra, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i investigadora i investigadora Barcelona de de l’Art la Universitat de d’Història catedràtica i Serra, Freixa Mireia (GRACMON). Contemporanis de l’Art i del Disseny en Història de recerca Grup principal del Resum LA REVISITADA MASIA FREIXA estudiar tot el procés de construcció i establir definitivament la data de l’elaboració de construcció la data de estudiar tot el procés i establir definitivament mateixa havia fixat en treballs del que jo anys abans 1905, dos a mitjan del projecte, Catalan modernism in Terrassa. Up to now, the work had been dated between 1907 and 1910, but had been dated between the work now, to Up Terrassa. Catalan modernism in Historical in the Comarcal stored now to the work, of billing documents that belonged the discovery has made us possible to study the whole construction and establish project process Terrassa, of Archives accurately all likewise These materials make us possible to know date in the mid 1905’s. development’s construction, the building contractor to the masons, from in the building’s the industrialists involved carpenters or locksmiths. rassenc. Fins ara l’havíem datat entre 1907 i 1910, però el descobriment dels documents de facturació el descobriment dels documents de facturació 1907 i 1910, però datat entre ara l’havíem rassenc. Fins de ha permès estudiar tot el procés ens Terrassa, de Comarcal Històric ara dipositats a l’Arxiu de l’obra, mateix, aquests materials a mitjan 1905. Així del projecte construcció la data de l’elaboració i establir fins als paletes, els de l’obra tots els industrials —des del contractista precisió ens permeten saber amb participar construcció. que van fusters o els serrallers— en la seva

La Masia Freixa revisitada 57 TERME 25, 2010

4 Portal i magatzem i magatzem Portal Projecte i Sans. Freixa de 1899. ACVOC. d’obres AHT Llicència 195/1899. D’altra banda, ens permet saber amb precisió tots els industrials que van que van tots els industrials saber amb precisió ens permet D’altra banda, 3 Potser mai no va funcionar com a fàbrica. En una guia de la ciutat de 1904, de ciutat la de guia una En fàbrica. a com funcionar va no mai Potser En el seu origen, la Masia Freixa era una senzilla quadra industrial que l’empresa que l’empresa senzilla quadra industrial era una Freixa la Masia el seu origen, En No hi ha prou lapse de temps perquè l’empresa pogués funcionar amb normalitat. l’empresa de temps perquè lapse hi ha prou No optar per convertir la nau i Argemí va Freixa dates Josep per aquestes Probablement obres les fet havia que arquitecte mateix al reforma la encarregar va i habitatge en conserva pertinentdocumentació la a se’n no Tampoc Muncunill. Lluís 1899, de de cons­ tot el procés documentació ens permet refer la nova però Comarcal, l’Arxiu El 30 de juny de 1905 es fa el van donar per acabades. es trucció fins que les obres previs. l’empresa és ubicada a la carretera de Montcada, entre els carrers Baldrich i Viveret. i Baldrich els carrers entre de Montcada, carretera és ubicada a la l’empresa participarconstrucció. en la seva de la ciutat. decidir construir va un paratge allunyat del centre en i Sans Freixa d’aquesta el permís d’obres Terrassa de i Comarcal Històric a l’Arxiu es troba No al la sol·licitud de construccióperò, ha, d’accés de la gran entrada Hi construcció. da- de porteriaels pavellons que inclou el barri, i les cotxeres, de Galileu, carrer Podem signat per Lluís Muncunill. és projecte de 1899. El tada el 18 de desembre - comú pre moment, ja que era molt construcciópensar que tota la era d’aquest permís en demanar un al carrer de la façana que donava sentar només els plànols s’hi una fotografia antiga, En de l’Ajuntament. secció de Foment a la llavors d’obra portalada, clarament el sistema constructiu tota de maó premsat d’aquesta aprecia “Freixa la qual es llegeix la inscripció amb una gran porta sobre central de ferro, cobertala Ens nau. la de arbres, un darrera amagada s’entreveu, fons Al Sans”. i extensió d’una gran una nau industrial al bell mig que s’edifiqués pot sorprendre mines per permetria excavar aquest fet podria estar justificat perquè de terreny; - Ter i de la qual la ciutat de tan necessària per a la indústria d’aigua, a l’obtenció rectangular, quadra de planta nau era una deficitària. La primitiva molt rassa n’era de la construcció de murs de maó actual. Era exactament amb el mateix perímetre de fusta i coberta encavallades i una coberta a dues aigües sobre per anar arrebossat de teules àrabs.

La Masia Freixa revisitada 58 TERME 25, 2010 existent, La Masia Freixa, el 1910. Freixa, La Masia i Obradors Josep Fotografia Rafel Procedència: Pascual. Comes i Ezequiel. En reconvertir la nau en un habitatge, Muncunill manté íntegra l’antiga es- manté íntegra l’antiga Muncunill la nau en un habitatge, reconvertir En ­ pre quadra la de la disposició present hi és interiors dels concepció la En És el moment en què Muncunill inicia una nova trajectòria formal i tècnica. El formal i tècnica. El trajectòria nova una inicia en què Muncunill És el moment tructura, els murs i la coberta. S’hi afegeixen al sud i a l’oest unes grans arcades de grans arcades unes tructura, al sud i a l’oest els murs i la coberta. S’hi afegeixen una galeria, amb formes parabòliques cobertes de maó de pla, i a l’est amb voltes en un que devia acollir, carpanells amb àtic a sobre d’arcs grans finestrals al carrer, molt més aus- del personal de servei. la façana nord, primer moment, les cambres De de morter blanc i murs es deixaren Els un pòrtictera, només en sobresurt d’entrada. de ciment, en el qual recobrir cobertes de maó de pla es varen de volta totes les noves es que fotografia antiga Una sol. el amb brillaven que incrustar vidres van petits es coberta a dues aigües. l’antiga permet apreciar Terrassa de Tobella conserva a l’Arxiu al mig en un ampli la qual s’obria una simple planta rectangular, que dibuixava primer pagament a compte, cosa que ens permet deduir que el projecte ja estava fet ja estava deduir que el projecte cosa que ens permet a compte, primer pagament a punt de començar. i les obres i els de maó de pla la volta en què emprava obres les primeres 1904 havia realitzat el seu estil modernista. D’aquesta que millor simbolitzen parabòlics, els trets arcs el Magatgem Jacquard, de l’Avinguda Sala de Josep vapor data són el desaparegut de la plaça Jacint Boix i el Magatzem Tobella, ara seu de l’Arxiu Alegre, Joaquim seu també desapareguda i la Pere de Sant del carrer la Casa Barata mentre Verdaguer, - de Mun l’arquitectura per a avaluar Però són de 1905. Regionalista de l’Agrupació els ser projectats quals van també en consideració les dates en les cunill hem de tenir o Terrades la casa modernista catalana: el 1903 de l’arquitectura grans monuments Bellver; i Rubió Joan de Blanc” “Frare el i Cadafalch i Puig de Punxes” les de “Casa la Casa Lleó Morera de Gaudí, el 1905 la “Pedrera” de Gaudí; el 1904 la Casa Batlló compte en tenir de hem i Montaner, i Domènech Lluís de Música la de Palau el i d’arquitectura. encara la carrera no havien acabat i Rafael Masó Jujol Ma. que Josep

La Masia Freixa revisitada 59 TERME 25, 2010 - els treballs els treballs 9 va ser el construc va - 8 Finalment, la Casa Finalment, 10 Factura del moblista Pere del moblista Pere Factura 1906. 15 desembre Sabater. AHT Construcció de ACVOC. 14/23/1. Freixa, la Masia El 16 de juny de 1906 es paga la darrera factura darrera la paga 1906 es de juny de 16 El 5 Es mostren imatges dels exteriors amb els pòrtics imatges dels exteriors amb Es mostren 6 7 El responsable directe de les obres sota l’arquitecte Muncunill sota l’arquitecte de les obres directe responsable El Pel mes de febrer de 1909 la casa estava en funcionament, ja que la revista Ar revista en funcionament, ja que la casa estava de 1909 la febrer mes de Pel vestíbul. Cap a l’est se situaven els dormitoris, i a l’oest els salons i la cuina. L’antiga i la cuina. L’antiga els salons i a l’oest els dormitoris, se situaven a l’est Cap vestíbul. portes situar les les i es varen en el qual amb un doble mur, ser recoberta nau va Les condicions l’habitatge. de l’aïllament tèrmic així a colisses, ajudant finestres aquesta primera intervenció estudiades. A més, en prou sota feta eren d’habitabilitat de dormir amb en lloc de tancar les cambres de les teories higienistes, la pressió amb cortinatges.fer portes, va es amb grans testos i plantes ornamentals i vistes interiors del saló amb unes gran voltes saló amb unes gran voltes ornamentals i vistes interiors del amb grans testos i plantes Es conserva,cobertes que han desaparegut. canvi, part en amb uns arcs del mobiliari que devia tenir un clar hi ha cap imatge del menjador, decoratius. No i els gerros mateix Del les llances”. descrivia el cadirat com el “de estil modernista, ja que se’n Excursionista l’Arxiumoment es conserven del Centre exteriors a també fotografies de fotografies de monuments repertori de Catalunya, que mantenia el més complet consideració que tenia aquesta obra de Lluís de Catalunya, tota una mostra de la Muncunill. de lampisteria van anar a càrrec de A. Gorina Gilabert, la guixeria era de Jerónimo era de Jerónimo la guixeria Gilabert, de A. Gorina anar a càrrec de lampisteria van Pau treballar a serraller hi va Com com a “yesero-adornista”. Aldabó, que s’anunciava el més important Sabater, amb els poms de porta sota models de Pere Herman, Bros Grau. la fusteria era de Francisco però Terrassa, moblista de Manyach va fer els panys de seguretat, Pedro Riera, de Barcelona, els sanitaris, i Juan els sanitaris, i Juan Riera, de Barcelona, Pedro fer els panys de seguretat, va Manyach tor Salvador Carreras, successor de l’empresa Pelegrín Matalonga Payeras, Matalonga Pelegrín de l’empresa successor Carreras, tor Salvador del ram de paleta i fins l’abril de 1908 es treballa en els acabats: la darrera factura és factura darrera la acabats: els en treballa es 1908 de l’abril i fins paleta de ram del de 1908. d’abril el mes vidres, per la col·locació dels li va dedicar un ampli reportatge fotogràfic a la secció fotogràfic y Construcción reportatge dedicar un ampli li va quitectura Contemporánea”. “Arquitectura

La Masia Freixa revisitada 60 TERME 25, 2010

13 oncle 15 11 Ens permetem suposar que es degué Ens 14 Sobre la part central de l’edifici, s’hi va afegirs’hi la part de l’edifici, central Sobre 12 L’habitatge devia ser petit i incòmode per a l’ús d’una gran família, i aquest mateix d’una incòmode per a l’ús devia ser petit i L’habitatge En aquesta data, el fill gran de Josep Freixa i Argemí, Josep Freixa i Ubach, va Ubach, i Freixa Josep i Argemí, Freixa Josep aquesta data, el fill gran de En La casa va ser col·lectivitzada durant la Guerra Civil i Josep Freixa i Ubach va va i Ubach Freixa Civil i Josep ser col·lectivitzada durant la Guerra La casa va any es va emprendre una nova reforma. una nova emprendre any es va un doble pis, en el primer s’hi va fer una nova cuina i una cambra de jocs, i al superior, cuina i una cambra de jocs, i al superior, fer una nova va s’hi un doble pis, en el primer per al personal de servei. embolcallar amb les cambres Així mateix, es va ubicaren s’hi de ciment i petits coberta, recobrir que es va de pla l’antiga de maó de volta grans arcs con- coberta quedar amagada sota les voltes, va L’antiga de voltes. com la resta vidres vertida que conserven en unes originals golfes fusta i, fins i tot, el de les encavallades - del conjunt. Pot tèrmic consolidar l’aïllament manera es va teulat complet. D’aquesta que els cortinatges ser en aquesta data es van entrada als dormitoris ser va que donaven la construc iniciar es va - nord-oest actuals. A l’angle substituir per les portes i vidrieres postal molt de temps incomplet. Una però, quedar, que va ció del popular minaret inacabada. la torre s’ha datat al 1916, encara presenta que Bigas, i Thomas de Josep completar en la intervenció que comento tot seguit. de 1918 procedir i es va Torrella Martín-Fernández Dolors matrimoni amb Maria contraure depurar i es van minaret acabar la torre es va Probablement reforma. a fer una nova granel i saló el nou de remodelar va Es modernisme. del excessos dels interiors els del vestíbul un despatx enfront projectar els espais, i es va bo i redistribuint menjador, Vancells, ser el pintor Joaquim del disseny del mobiliari va L’autor d’entrada. Per aquestes dates ja s’havia construït, al costat, el xalet “d’estil anglès” i s’havia iniciat i s’havia anglès” construït, al costat, el xalet “d’estil aquestes dates ja s’havia Per per Rafel Benet. projectat la plantació del jardí Baptista Rovira els treballs de vidrieria. És interessant com es van planificar el dissenys van com es de vidrieria. És interessant els treballs Rovira Baptista per la produïts ser els models i van fer en va Sabater ornamental. Pere de la ceràmica de Llobregat. d’Esplugues y Baucis Pujol de Jaime important casa Hijo de Rafael Benet, que havia projectat el jardí noucentista. Els gustos havien canviat i noucentista. Els el jardí que havia projectat de Rafael Benet, Lluís XVI, al saló, i per un massís mobiliari, optar per uns mobles daurats d’estil es va una gran pintura decorativa per presidit que estava fosc i grandiloqüent al menjador, arranjar d’una despatx es va El Vancells. obra del mateix de gust totalment noucentista, - Van paisatge de un encerclaven que unes grans llibreries amb manera més discreta, mantenir els interiors originaris. va de l’habitatge cells. La resta Martín- Freixa Jordi anar a viure hi van 1947, en què va l’any el 1940. Fins morir 1947 El durant l’estiu. habitava només s’hi de Budallés, M. Serra i Pepa Fernández convertirmenjador de diari el i es va manteniment de obres fer unes petites es varen de decorador que es deia Pascual segons el disseny d’un en una moderna sala d’estar, amb mobiliari de arranjar un dormitori i un vestidor va Veciana cognom, i Florenci Masia la de història primera la de capítol darrer el és Aquest tardà. noucentitsta gust l’Ajuntament per adquirida ser de abans dir, podríem privada” “vida seva la Freixa, de Música. com a seu del Conservatori Municipal Terrassa de

La Masia Freixa revisitada 61 TERME 25, 2010 - . Barcelo Arquitecte Joaquim Vancells. El paisatge i la El Vancells. Joaquim Lluís Muncunill (1868-1931) Muncunill Lluís . Barcelona: Col·legi . Barcelona: Gaudí de arquitectes (eds.). Els Gómez, Josep Serrano David; David; , Teresa. , Teresa. Llordés , Mireia; Freixa p. 106. Aquesta postal mostra a la 106. Aquesta postal anònima (1915), ibídem p. Freixa, Masia Jardines. errer, errer, . Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2009, p. 46. 2009, p. Terrassa, Ajuntament de Terrassa: (1900-1920). Les targetes postals terrassenques Terrassa: Comissió Organitzadora de l’Exposició “Retrospectiva Joaquim Vancells”, 1987, p. 94. 1987, p. Vancells”, Joaquim “Retrospectiva de l’Exposició Comissió Organitzadora Terrassa: He treballat aquesta qüestió a “Els primers gaudinismes. De Rafael Masó a Manuel Sayrach”. Sayrach”. a Manuel Rafael Masó De primers gaudinismes. a “Els aquesta qüestió treballat He F Dins: Els treballs que hem anat realitzant al llarg dels anys dins del nostre grup de recerca, el GRACMON, el GRACMON, grup de recerca, al llarg dels anys dins del nostre hem anat realitzant que treballs Els de la va documentar alguns encàrrecs Sala Teresa-M. han ajudat també a clarificar el proveïdors. el fons de rajoles en el projecte sobre informació trobar va Subias Pia i de Barcelona casa Busquets i Baucis. de Pujol conserva cap docu- 1918, no se’n fer l’any de 1909, així com de la que es va D’aquesta reforma d’època. fotografies mentació, excepte territori Terrassa: , Montse. i Closa , Ana; Saludes Álvarez , Rafel; Fernández Comes i Ezequiel postal. . TARRASA en el fons documental del jardí el disseny i la plantació ha documentació sobre el xalet ja acabat. Hi dreta de tècnica agrícola d’Enginyeria de fi de carrera es pot consultar el treball el jardí, Sobre de Rafael Benet. de Catalunya, 2001. Politècnica Universitat Domínguez, Coronas i Irene i Freixa Barbany Jordi Molins. ser publicats per Marc molt semblants varen projectes Uns ciutat. Es pot completar la informació sobre els industrials terrassencs a la guia de 1904 citada a la nota 4. Es pot completar la informació sobre d’Arquitectes de Catalunya, 2002, p. 6-15. 2002, p. de Catalunya, d’Arquitectes de la mans tots els documents arribar a les meves van Martín-Fernández, Freixa de Josep A través terrassenc. ara a l’arxiu (1905-1908), Freixa de la Masia reforma de la primera facturació de les obres Muncunill sobre permanent 117-130, i l’exposició 1996, p. Editores, / Lunwerg na: CaixaTerrassa que però, considero, de Catalunya. No Tècnica de la Ciència i de la Nacional que hi ha al Museu com els possibles usos ja que queden molts aspectes per estudiar, sigui definitiu, aquest treball - obra del mateix Mun anglès”, la construcció xalet “d’estil del pogut tenir, industrials que hagués i Argemí, Freixa Josep anys seixanta, la personalitat del promotor, als ser enderrocat cunill, que va Compte. La data per Mercè que està sent investigat noucentista jardí de disseny del o el projecte anys —durada mitjana en la construcció dos de moltes edificacions deduir restant de 1907, la vaig y Construcción, revista Arquitectura fotografies a la de publicació d’unes modernistes— a la data 36-47. de 1909), p. núm. 199 (febrer Barcelona: Castarlenas. y Llofriu de Administrativo Centro el por publicada Tarrasa de práctica Guia de la 62. Rafel Comes, un dels grans coneixedors 1904, p. Antonio López de Editor, Imprenta funcionament. estar mai en que no va és també del parer Terrassa, història de la indústria a D’altra banda, mol- Freixa. conserva fotogràfic que en el reportatge la família Així es pot apreciar que primera època, les dec a les converses el funcionament de la casa a la seva sobre tes reflexions Martín-Fernández. Dolors àvia, Maria mantenir amb la meva vaig d’origen i March, Vega Manuel era l’arquitecte y Construcción director , art. cit. El Arquitectura com Lluís Muncunill. manresà, D. 1707 / 1708 /1709. Ref. els col·laboradors de Muncunill sobre dels fulls de facturació, les referències la recuperació Fins com a constructor amb que havia treballat Gabarró, Gorina per Pau facilitades estat m’havien va ser dels primers Collins, George R. americà i que, sota la influència del professor Muncunill els dos personatges es pot entre terrassenc. La correspondència en el modernisme a interessar-se i a la que preserva Gorina, els materials de Terrassa, de Comarcal Històric consultar a l’Arxiu de Collins. de Chicago, que té l’arxiu Institute Libraries de l’Art and Burham Ryerson a la documentació original. apareixen els noms en català o en castellà segons com Mantinc

1 Notes 12 13 14 15 11 2 3 Especialment, 4 5 6 7 8 9 10

La Masia Freixa revisitada 62 TERME 25, 2010