La Masia Freixa Revisitada 57 TERME 25, 2010
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LA MASIA FREIXA REVISITADA Mireia Freixa i Serra, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i investigadora principal del Grup de recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON). Resum La Masia Freixa de Lluís Muncunill és una de les obres clau per a comprendre el modernisme ter- rassenc. Fins ara l’havíem datat entre 1907 i 1910, però el descobriment dels documents de facturació de l’obra, ara dipositats a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, ens ha permès estudiar tot el procés de construcció i establir la data de l’elaboració del projecte a mitjan 1905. Així mateix, aquests materials ens permeten saber amb precisió tots els industrials —des del contractista de l’obra fins als paletes, els fusters o els serrallers— que van participar en la seva construcció. La Masia Freixa revisitada Freixa La Masia Abstract The Masia Freixa, designed by the architect Lluís Muncunill, is one of the key works to understand Catalan modernism in Terrassa. Up to now, the work had been dated between 1907 and 1910, but the discovery of billing documents that belonged to the work, now stored in the Comarcal Historical Archives of Terrassa, has made us possible to study the whole construction process and establish project development’s date in the mid 1905’s. These materials likewise make us possible to know accurately all the industrialists involved in the building’s construction, from the building contractor to the masons, carpenters or locksmiths. 57 Els nítids i bells arcs parabòlics de la Masia Freixa s’han convertit en un dels em- TERME 25, 2010 blemes del modernisme terrassenc. De fet, la ciutat de Terrassa, una de les promotores de la Ruta Europea del Modernisme, destaca, sobretot, pel seu patrimoni arquitectònic industrial, però disposa també d’un significatiu conjunt d’habitatges, des de cases hu- mils fins a residències per a la burgesia. La Masia Freixa té la particularitat de participar de les dues categories. En els seus orígens era només una senzilla quadra tèxtil al mig d’un barri que tenia un caràcter plenament industrial, però va ser reconvertida en habi- tatge i la seva disposició originària va condicionar en gran mesura l’edifici modernista resultant. L’edifici ja surt a totes a les guies del modernisme català i és reconeguda arreu como una de les obres més significatives del que anomenem el “gaudinisme”, és a dir, el tipus d’arquitectura que feren una sèrie d’arquitectes que se sentiren fascinats per l’obra de Gaudí, tot i que no necessàriament n’eren deixebles directes, com és el cas de Lluís Muncunill. Podem, fins i tot, defensar que el “gaudinisme” és a Catalunya una de les manifestacions que agafa l’Art nouveau europeu.1 La redacció d’aquestes línies té com a objectiu aclarir alguns punts de les etapes de la seva construcció, al mateix temps que volem donar a conèixer nova documen- tació sobre l’edifici, ara dipositada a l’Arxiu Històric i Comarcal de Terrassa. Es trac- ta de tots els documents de facturació de l’obra,2 l’anàlisi dels quals ens ha permès estudiar tot el procés de construcció i establir definitivament la data de l’elaboració del projecte, a mitjan 1905, dos anys abans del que jo mateixa havia fixat en treballs previs.3 D’altra banda, ens permet saber amb precisió tots els industrials que van participar en la seva construcció. En el seu origen, la Masia Freixa era una senzilla quadra industrial que l’empresa Freixa i Sans va decidir construir en un paratge allunyat del centre de la ciutat. No es troba a l’Arxiu Històric i Comarcal de Terrassa el permís d’obres d’aquesta construcció. Hi ha, però, la sol·licitud de construcció de la gran entrada d’accés al carrer de Galileu, que inclou el barri, els pavellons de porteria i les cotxeres, da- tada el 18 de desembre de 1899. El projecte és signat per Lluís Muncunill. Podem pensar que tota la construcció era d’aquest moment, ja que era molt comú pre- sentar només els plànols de la façana que donava al carrer en demanar un permís La Masia Freixa revisitada Freixa La Masia d’obra a la llavors secció de Foment de l’Ajuntament. En una fotografia antiga, s’hi aprecia clarament el sistema constructiu d’aquesta portalada, tota de maó premsat amb una gran porta central de ferro, sobre la qual es llegeix la inscripció “Freixa i Sans”. Al fons s’entreveu, amagada darrera un arbres, la coberta de la nau. Ens pot sorprendre que s’edifiqués una nau industrial al bell mig d’una gran extensió de terreny; aquest fet podria estar justificat perquè permetria excavar mines per a l’obtenció d’aigua, tan necessària per a la indústria i de la qual la ciutat de Ter- rassa n’era molt deficitària. La primitiva nau era una quadra de planta rectangular, 58 exactament amb el mateix perímetre de la construcció actual. Era de murs de maó TERME 25, 2010 per anar arrebossat i una coberta a dues aigües sobre encavallades de fusta i coberta de teules àrabs. Portal i magatzem Freixa i Sans. Projecte de 1899. ACVOC. AHT Llicència d’obres 195/1899. Potser mai no va funcionar com a fàbrica. En una guia de la ciutat de 1904, l’empresa és ubicada a la carretera de Montcada, entre els carrers Baldrich i Viveret.4 No hi ha prou lapse de temps perquè l’empresa pogués funcionar amb normalitat. Probablement per aquestes dates Josep Freixa i Argemí va optar per convertir la nau en habitatge i va encarregar la reforma al mateix arquitecte que havia fet les obres de 1899, Lluís Muncunill. Tampoc no se’n conserva la documentació pertinent a l’Arxiu Comarcal, però la nova documentació ens permet refer tot el procés de cons- trucció fins que les obres es van donar per acabades. El 30 de juny de 1905 es fa el primer pagament a compte, cosa que ens permet deduir que el projecte ja estava fet i les obres a punt de començar. És el moment en què Muncunill inicia una nova trajectòria formal i tècnica. El 1904 havia realitzat les primeres obres en què emprava la volta de maó de pla i els arcs parabòlics, els trets que millor simbolitzen el seu estil modernista. D’aquesta data són el desaparegut vapor de Josep Sala de l’Avinguda Jacquard, el Magatgem Joaquim Alegre, ara seu de l’Arxiu Tobella, i el Magatzem Boix de la plaça Jacint Verdaguer, mentre la Casa Barata del carrer de Sant Pere i la també desapareguda seu de l’Agrupació Regionalista són de 1905. Però per a avaluar l’arquitectura de Mun- cunill hem de tenir també en consideració les dates en les quals van ser projectats els La Masia Freixa revisitada Freixa La Masia grans monuments de l’arquitectura modernista catalana: el 1903 la casa Terrades o “Casa de les Punxes” de Puig i Cadafalch i el “Frare Blanc” de Joan Rubió i Bellver; el 1904 la Casa Batlló de Gaudí; el 1905 la “Pedrera” de Gaudí, la Casa Lleó Morera i el Palau de la Música de Lluís Domènech i Montaner, i hem de tenir en compte que Josep Ma. Jujol i Rafael Masó no havien acabat encara la carrera d’arquitectura. 59 TERME 25, 2010 La Masia Freixa, el 1910. Fotografia Josep Obradors i Pascual. Procedència: Rafel Comes i Ezequiel. En reconvertir la nau en un habitatge, Muncunill manté íntegra l’antiga es- tructura, els murs i la coberta. S’hi afegeixen al sud i a l’oest unes grans arcades de formes parabòliques cobertes amb voltes de maó de pla, i a l’est una galeria, amb grans finestrals al carrer, d’arcs carpanells amb àtic a sobre que devia acollir, en un primer moment, les cambres del personal de servei. De la façana nord, molt més aus- tera, només en sobresurt un pòrtic d’entrada. Els murs es deixaren de morter blanc i totes les noves cobertes de volta de maó de pla es varen recobrir de ciment, en el qual es van incrustar petits vidres que brillaven amb el sol. Una antiga fotografia que es conserva a l’Arxiu Tobella de Terrassa permet apreciar l’antiga coberta a dues aigües. En la concepció dels interiors hi és present la disposició de la quadra pre existent, que dibuixava una simple planta rectangular, la qual s’obria al mig en un ampli vestíbul. Cap a l’est se situaven els dormitoris, i a l’oest els salons i la cuina. L’antiga nau va ser recoberta amb un doble mur, en el qual es varen situar les portes i les finestres colisses, ajudant així a l’aïllament tèrmic de l’habitatge. Les condicions d’habitabilitat eren prou estudiades. A més, en aquesta primera intervenció feta sota la pressió de les teories higienistes, en lloc de tancar les cambres de dormir amb portes, es va fer amb cortinatges.5 El 16 de juny de 1906 es paga la darrera factura del ram de paleta i fins l’abril de 1908 es treballa en els acabats: la darrera factura és per la col·locació dels vidres, el mes d’abril de 1908. Pel mes de febrer de 1909 la casa estava en funcionament, ja que la revista Ar- quitectura y Construcción li va dedicar un ampli reportatge fotogràfic a la secció La Masia Freixa revisitada Freixa La Masia “Arquitectura Contemporánea”.6 Es mostren imatges dels exteriors amb els pòrtics amb grans testos i plantes ornamentals i vistes interiors del saló amb unes gran voltes cobertes amb uns arcs que han desaparegut.