VII. El Neomudejar: 11Aciol1alism I Ambigüitat
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
VII. El neomudejar: 11aciol1alism i ambigüitat Jo escrlvla el 1977 que si el Modernisme, en la seva perspectiva universal , bevia tam bé de les fonts de Ruskin (La Nature l naturante) , de W. Morris (la síntes i de les arts) i de Viollet-Ie-Duc, ignorava al con- trari I'exotisme orientalista, recercant la seva (o aquesta) forma d'inspiració en J'he retatge deixat per prop de vuit segles de cultura islamica en terra iberica.' Dos anys de presencia i d'estudi a Barcelona m'han dut a descobrir que el moviment catala no esta va pas desprovist d'aquestes fantasies apreciades per molts arquitectes lIigats a diversos corrents de J'Art Nouveau i que em porten, dones, avui a matisar el meu enrao nament. Per posar-ne alguns exemples, Ro Ripo/!, «simbol de la Catalunya eterna» segons J'expressió de Oomé nech i Montaner. Vista exterior de J'església a finals de segle. semarie Bletter ha pogut detectar només en J'obra de Vilaseca (elementos neoclásicos, neoegipcios, neomudéjares, neogóticos, ja A. T. Y, JI. tlARr.ru.ONA UmverSidad poneses y Art Nouveau, aparte de los ras gos victorianos y de la Renai xenc;a », mentre que J'estudi de Gaudí o de Domenech «re velaría la ausencia de algunos de los esti los citados, pero en cambio aparecerían I otros como el neobarroco, que Vilaseca nunca cultivó.1 Joan Bergós (1894-1974) , a la seva obra sobre Gaudí, parla d'una divi nió deis arquitectes de I'epoca en dos grups: «uno se dedicó servilmente al me dievalismo, salvándose los que tenían más fino sentido arqueológico y cayendo los I otros en el más deplorable pastiche gótico, La Universitat, d'Elies Rogent. románico , e incluso romántico bizantino (!) . Per decret Reial del 24 d'agost de 1859, Elies Rogent fou J'e ncarregat de fer-ne e/s planols els quals foren aprovats el 1862. Un decret del Otro grupo, disidente, puso en boga, como n de juny del mateix any crea el Con se/! de Oirecció i Administració I tabla de salvación, las formas egipcias, clá deIs Treballs. La primera pedra fou posada el 22 d'octubre de 1863 i sicas y etruscas (!) vacías de sentido ; to la inauguració es féu el 1877. El cost total de J'operació s'eleva a 3.475.000 pessetes. dos juntos llegaron a atribuir grotescamen te uno de los estilos históricos a cada tipo La Universitat. El patí interior. Foto O. Maspons. de ed ificio y a mezclar horriblemente for- I mas de diversos estilos, produciendo ver I dadera pesadumbre» .3 Per la seva banda , I Ramon Garriga i Miró dira qu e el Moder- nisme representa sota alguns aspectes un retorn a les as pi racions orientals, anant de I'egipci a I'a ssiribabi lonic, tot passant pel japones, el xines, I'indi, etc ... Malgrat tot, aquestes aportacions exotiques restaren purament marginals i cap estil , fora de la influencia ba rroca i de les múltipl es formes del neogoticisme, no coneixera una irradia ció comparable al del neomudejar. Aixo és el que , pa ra doxa lment, donara al Modernis- me un caracter més pur i, en tots els ca sos, d'un a autenticitat més gran . I Al contrari de molts moviments, el Moder- 71 nisme va poder intentar una veritable em presa de renovació tot pouant fins a I'in finit en I'excepcional riquesa del seu patri moni i, més amplament, en I'heretatge de totes les formes de la cultura iberica. Aquí hi ha , dones, una característica important la complexitat de la qual s'ha de buscar no solament en I'evolució historica de Cata lunya, pero també de tota la península. Car, en efecte, si I'atracció exercida pel medie valisme en la majoria de nacions europees a partir de la segona meitat del segle XIX pot revestir historicament un caracter re lativament ciar, passara tot el contrari al conjunt de la Iberia marcada per I'empremp ta de cultures fortament diferents y per lIurs constants interferencies. Es tracta, dones, d'un Ilegat innega ble pero El Paranimf de la Universitat, decorat a partir d'eJements neo·arabs també d'una enorme am bigüitat a la qu al ¡ bizantins. Foto F. Rus. els renovadors catalans s'hau ran d'enfron taro La complexitat de I'heret atge cultural de la península iberica es revelara d'entra da en I'obra d'a quest peoner que fou Elies Rogent (1821-1897) . El 1863, aquest em pren la realització de la Universitat en la qual hi barrejara subtilment els diferents corrents del medievalisme (o pre-medieva lisme) hispanic, tot tractant I'edifici a par tir de formes romanes actualitzades i tot inspirant-se en el neo-arab, així com també en alguns elements decoratius bizantins, per a la creació de l'Amfiteatre. Aquesta preocupació per tots els estils I'am menara des del seu nomenament a l'Escola d'Arqui tectura, a encoratjar els aprenents, impo sant com a obra d'estudi fonamental el Diccionari de Viollet-Ie-Duc. El tercer aspecte fonamental de I'obra •• d'Elies Rogent fou la seva tasca de restau rador iHustrat per les reformes de Ripoll , r l 4 .. ...-... -,.............. ~ ..:tI les quals tingueren a Barcelona un resso La Placa de Braus de Madrid, 1874 (arquitectes: E. Rodriguez Ayu· de primera importancia, fins al punt que so i L. ' A lvarez Capra). obliga Domenech a acabar el seu discurs El Pavel/ó espanyol de f'E xposició Universal de París, 1878 (arquitecte: sobre l'Exposició Universal amb una crida Agustín Ortiz de Vil/ajos). en favor de la prossecució deis treballs del monestir, «symbole de la Catalogne éter nelle ".,[ El clima de renaixen<;:a que ales hores animava el país permeté de menar a bon port I'empresa for<;:a costosa decidida pel bisbe de Vic, Josep Morgades, el 1885. Segons Eduard Junyent, ,'¡'architecte s'ins pirera des meilleurs exemples romans afin de faire renaitre la basilique que I'on cro yait alors entierement construite au XV siecle. Les travaux durerent sept ans et eu rent pour résultat la reconstruction inté grale telle qu'on peut la voir de nos jours" .5 L'entusiasme suscitat per I'operació emme nera Rogent a organitzar durant molts anys excursions destinades als arquitectes dele rosos d'estudiar els monuments romans de Catalunya.6 Aleshores, sembla interessant de precisar d'a ra endavant que , segons di- 72 I versos testimoniatges histories, alguns ca pitells de Ripoll constitu"iren al comen9a ment una replica perfecta de I'art hispano arabo Encara que hom no pugui generalitzar sobre aquesta qüestió, és evident que fo ren rars els capitells del primer art roma (segons I'expressió de Puig i Cadafalch) 7 I imitats d'obres omeiyades. Heus ací un detall gens negligible a I'hora de tractar deis revivalismes i deis ressorgiments de I'arquitectura arab-andalusa a la península. I Malgrat el seu impacte evident damunt I 'ar- Pavelló de la kermesse de Montevideo, 1896 (arquitecte: Emilio BOix), quitectura catalana de la segona meitat del segle XIX, cal assenyalar d'entrada el poc I interes prestat a la influencia mudejar en I I'evolució del Modernisme, si es fa excep ció del cas particular de la casa Vicens. Aquesta lIacuna, que explica parcialment I la singularitat de la historia de Catalunya dins el context iberic, s'iHustra a més a més amb la multiplicitat de termes confu sos emprats pels historiadors catalans per traduir el fet mudejar, qualificat ara de neo islamic, adés de neomorú, neomorisc, neo arabisme, etc. Segons un tret comú a molts d'ells, no sembla establerta cap demarca ció entre una voluntat autentica de reviva lisme, a partir d'uns deis capítols més de terminants de la historia d'lberia (el neo mudejar), i les fantasies arabitzants que, com es veura, foren en la majoria deis ca sos fruit d'una moda europea. O'aquesta manera Bergós, parlant de Gaudí i de la re visió deis estils histories, empra el terme morisco que, com se sap, servia para qua lificar els musulmans d'Espanya convertits a la for9a al cristianisme. La qual cosa cons titueix un error greu en la mesura en que els moriscs, fora d'algunes influencies ne gligibles a l'ex-r~-9ne de Granada , es dis tingir\m precisament per la importació al Maghreb d'un art fortament influenciat pels I esquemes estilístics del Renaixement es Testimoni neo-mudéjar a Valéncia : Casa del Passeig de J'Alameda. panyol. Encara apareix com a més sorpre I nent la tesi de Cirici Pellicer segons la qual la descoberta de "lo islámico (vino) a ser por Gaudí lo que había sido para un Ruskin el descubrimiento de lo medieval " _ Co que, dit d'altra manera, podria traduir-se per: Església mossarab de Sant Miquel de Escalada, treta d'un dibuix de la cosa islamica fou per a Gaudí allo que el Jean Hainaut. cristianisme fou per a Viollet-Ie-Ouc! Posar implícitament dins un mate ix sac I'art i I'ar quitectura sortits deis diferents pa"isos de cultura islamica constitueix -més enlla de reproduir per fetitxisme els éssers ani mats- un temible disbarat. Jo no acabo de veure , en efecte, la similitud que es podria establir entre les obres de I'art classic turc i les deis arquitectes musulmans de Gra nada. Habitual a Europa, aquesta confusió és molt més lamentable aquí on la historia de l'Espanya musulmana ha estat minucio sament estudiada .o 73 O'al tres hist oriadors catalans, més pru dent s, s'han generalment limitat -com Oriol Bohigas- a emprar el terme neomu dejar.