VII. El Neomudejar: 11Aciol1alism I Ambigüitat

VII. El neomudejar: 11aciol1alism i ambigüitat

Jo escrlvla el 1977 que si el Modernisme, en la seva perspectiva universal , bevia tam bé de les fonts de Ruskin (La Nature l naturante) , de W. Morris (la síntes i de les arts) i de Viollet-Ie-Duc, ignorava al contrari I'exotisme orientalista, recercant la seva (o aquesta) forma d'inspiració en J'he retatge deixat per prop de vuit segles de cultura islamica en terra iberica.' Dos anys de presencia i d'estudi a Barcelona m'han dut a descobrir que el moviment catala no esta va pas desprovist d'aquestes fantasies apreciades per molts arquitectes lIigats a diversos corrents de J'Art Nouveau i que em porten, dones, avui a matisar el meu enrao nament. Per posar-ne alguns exemples, Ro Ripo/!, «simbol de la Catalunya eterna» segons J'expressió de Oomé nech i Montaner. Vista exterior de J'església a finals de segle. semarie Bletter ha pogut detectar només en J'obra de Vilaseca (elementos neoclásicos, neoegipcios, neomudéjares, neogóticos, ja A. T. Y, JI. tlARr.ru.ONA UmverSidad poneses y Art Nouveau, aparte de los ras gos victorianos y de la Renai xenc;a », mentre que J'estudi de Gaudí o de Domenech «re velaría la ausencia de algunos de los esti los citados, pero en cambio aparecerían I otros como el neobarroco, que Vilaseca nunca cultivó.1 Joan Bergós (1894-1974) , a la seva obra sobre Gaudí, parla d'una divi nió deis arquitectes de I'epoca en dos grups: «uno se dedicó servilmente al me dievalismo, salvándose los que tenían más fino sentido arqueológico y cayendo los I otros en el más deplorable pastiche gótico, La Universitat, d'Elies Rogent. románico , e incluso romántico bizantino (!) . Per decret Reial del 24 d'agost de 1859, Elies Rogent fou J'e ncarregat de fer-ne e/s planols els quals foren aprovats el 1862. Un decret del Otro grupo, disidente, puso en boga, como n de juny del mateix any crea el Con se/! de Oirecció i Administració I tabla de salvación, las formas egipcias, clá deIs Treballs. La primera pedra fou posada el 22 d'octubre de 1863 i sicas y etruscas (!) vacías de sentido ; to la inauguració es féu el 1877. El cost total de J'operació s'eleva a 3.475.000 pessetes. dos juntos llegaron a atribuir grotescamen te uno de los estilos históricos a cada tipo La Universitat. El patí interior. Foto O. Maspons. de ed ificio y a mezclar horriblemente for- I mas de diversos estilos, produciendo ver

I dadera pesadumbre» .3 Per la seva banda , I Ramon Garriga i Miró dira qu e el Moder- nisme representa sota alguns aspectes un retorn a les as pi racions orientals, anant de I'egipci a I'a ssiribabi lonic, tot passant pel japones, el xines, I'indi, etc ... Malgrat tot, aquestes aportacions exotiques restaren purament marginals i cap estil , fora de la influencia ba rroca i de les múltipl es formes del neogoticisme, no coneixera una irradia ció comparable al del neomudejar. Aixo és el que , pa ra doxa lment, donara al Modernis- me un caracter més pur i, en tots els ca sos, d'un a autenticitat més gran . I Al contrari de molts moviments, el Moder-

71 nisme va poder intentar una veritable em presa de renovació tot pouant fins a I'in finit en I'excepcional riquesa del seu patri moni i, més amplament, en I'heretatge de totes les formes de la cultura iberica. Aquí hi ha , dones, una característica important la complexitat de la qual s'ha de buscar no solament en I'evolució historica de Cata lunya, pero també de tota la península. Car, en efecte, si I'atracció exercida pel medie valisme en la majoria de nacions europees a partir de la segona meitat del segle XIX pot revestir historicament un caracter re lativament ciar, passara tot el contrari al conjunt de la Iberia marcada per I'empremp ta de cultures fortament diferents y per lIurs constants interferencies. Es tracta, dones, d'un Ilegat innega ble pero El Paranimf de la Universitat, decorat a partir d'eJements neo·arabs també d'una enorme am bigüitat a la qu al ¡ bizantins. Foto F. Rus. els renovadors catalans s'hau ran d'enfron taro La complexitat de I'heret atge cultural de la península iberica es revelara d'entra da en I'obra d'a quest peoner que fou Elies Rogent (1821-1897) . El 1863, aquest em pren la realització de la Universitat en la qual hi barrejara subtilment els diferents corrents del medievalisme (o pre-medieva lisme) hispanic, tot tractant I'edifici a par tir de formes romanes actualitzades i tot inspirant-se en el neo-arab, així com també en alguns elements decoratius bizantins, per a la creació de l'Amfiteatre. Aquesta preocupació per tots els estils I'am menara des del seu nomenament a l'Escola d'Arqui tectura, a encoratjar els aprenents, impo sant com a obra d'estudi fonamental el Diccionari de Viollet-Ie-Duc. El tercer aspecte fonamental de I'obra •• d'Elies Rogent fou la seva tasca de restau rador iHustrat per les reformes de Ripoll , r l 4 .. ...-... -,...... ~ ..:tI les quals tingueren a Barcelona un resso La Placa de Braus de Madrid, 1874 (arquitectes: E. Rodriguez Ayu· de primera importancia, fins al punt que so i L. ' A lvarez Capra). obliga Domenech a acabar el seu discurs El Pavel/ó espanyol de f'E xposició Universal de París, 1878 (arquitecte: sobre l'Exposició Universal amb una crida Agustín Ortiz de Vil/ajos). en favor de la prossecució deis treballs del monestir, «symbole de la Catalogne éter nelle ".,[ El clima de renaixen<;:a que ales hores animava el país permeté de menar a bon port I'empresa for<;:a costosa decidida pel bisbe de Vic, Josep Morgades, el 1885. Segons Eduard Junyent, ,'¡'architecte s'ins pirera des meilleurs exemples romans afin de faire renaitre la basilique que I'on cro yait alors entierement construite au XV siecle. Les travaux durerent sept ans et eu rent pour résultat la reconstruction inté grale telle qu'on peut la voir de nos jours" .5 L'entusiasme suscitat per I'operació emme nera Rogent a organitzar durant molts anys excursions destinades als arquitectes dele rosos d'estudiar els monuments romans de Catalunya.6 Aleshores, sembla interessant de precisar d'a ra endavant que , segons di-

72 I versos testimoniatges histories, alguns ca pitells de Ripoll constitu"iren al comen9a ment una replica perfecta de I'art hispano arabo Encara que hom no pugui generalitzar sobre aquesta qüestió, és evident que fo ren rars els capitells del primer art roma (segons I'expressió de Puig i Cadafalch) 7 I imitats d'obres omeiyades. Heus ací un detall gens negligible a I'hora de tractar deis revivalismes i deis ressorgiments de I'arquitectura arab-andalusa a la península. I Malgrat el seu impacte evident damunt I 'ar- Pavelló de la kermesse de Montevideo, 1896 (arquitecte: Emilio BOix), quitectura catalana de la segona meitat del segle XIX, cal assenyalar d'entrada el poc I interes prestat a la influencia mudejar en I I'evolució del Modernisme, si es fa excep ció del cas particular de la casa Vicens. Aquesta lIacuna, que explica parcialment I la singularitat de la historia de Catalunya dins el context iberic, s'iHustra a més a més amb la multiplicitat de termes confu sos emprats pels historiadors catalans per traduir el fet mudejar, qualificat ara de neo islamic, adés de neomorú, neomorisc, neo arabisme, etc. Segons un tret comú a molts d'ells, no sembla establerta cap demarca ció entre una voluntat autentica de reviva lisme, a partir d'uns deis capítols més de terminants de la historia d'lberia (el neo mudejar), i les fantasies arabitzants que, com es veura, foren en la majoria deis ca sos fruit d'una moda europea. O'aquesta manera Bergós, parlant de Gaudí i de la re visió deis estils histories, empra el terme morisco que, com se sap, servia para qua lificar els musulmans d'Espanya convertits a la for9a al cristianisme. La qual cosa cons titueix un error greu en la mesura en que els moriscs, fora d'algunes influencies ne gligibles a l'ex-r~-9ne de Granada , es dis tingir\m precisament per la importació al Maghreb d'un art fortament influenciat pels I esquemes estilístics del Renaixement es Testimoni neo-mudéjar a Valéncia : Casa del Passeig de J'Alameda. panyol. Encara apareix com a més sorpre I nent la tesi de Cirici Pellicer segons la qual la descoberta de "lo islámico (vino) a ser por Gaudí lo que había sido para un Ruskin el descubrimiento de lo medieval " _ Co que, dit d'altra manera, podria traduir-se per: Església mossarab de Sant Miquel de Escalada, treta d'un dibuix de la cosa islamica fou per a Gaudí allo que el Jean Hainaut. cristianisme fou per a Viollet-Ie-Ouc! Posar implícitament dins un mate ix sac I'art i I'ar quitectura sortits deis diferents pa"isos de cultura islamica constitueix -més enlla de reproduir per fetitxisme els éssers ani mats- un temible disbarat. Jo no acabo de veure , en efecte, la similitud que es podria establir entre les obres de I'art classic turc i les deis arquitectes musulmans de Gra nada. Habitual a Europa, aquesta confusió és molt més lamentable aquí on la historia de l'Espanya musulmana ha estat minucio sament estudiada .o 73 O'al tres hist oriadors catalans, més pru dent s, s'han generalment limitat -com Oriol Bohigas- a emprar el terme neomu dejar. ÉS , pero, interessant d'observar amb quina subtil itat Oo menech t ractava de " la arqu itectura árabe o (d e) la modificación de la misma que los alarifes importaron a la sociedad cristiana y que se conoce gen e ralmente con el nombre de mudejar ... ».1 0 Cal així mate ix subrat llar el rigor de Carl os Flores, el qual , en la majoria deis seus es crits, es refereix a un art hispano-arabeY Aquesta sembl a qu e és I'expressió més jus ta , si hom vol t enir ben en co mpte que aqu est f enomen no procedi a de ca p manera de I'exportació d'un a cultura, pero que re sulta, ben al contrari, de la seva aclimat a ció en algun es contrades de la península ibéri ca i principalment a And al usi a .l~ L'etimologia del t erme mudejar és discu t ib le. Per a Henri Terrasse, autor d'un re marcabl e estudi sobre l'lslam a Esp anya, " il vient sans doute de I'arabe mudajjan qu i signifie en gros: tributaire» .Ja És una ex press ió que rea lment resumeix bé el fet mudéjar, el naixement del qu al resta estre- I t ament lIigat a la reconquesta de Toledo (1085) . Aquesta nova categoria social , la I influencia cultural de la qu al s'exercira du Teruel : campanar de /'església del Salvador. rant molts de segles, era, doncs, simetrica a la deis Mossarabs i estava composta de subjectes de confessió musulmana els quals , tot i vivint sota la dom inació deis reis cristians, pogueren conservar I'ús de lIur lI engua, de lIur culte, de lIur dret i de lIu rs costums .

Per a diversos historiadors castellans , prin Fé s (Marroc): Mesquita d'AI-Qaraouiyn, la cúpula. cipa lment A . González Amézqu et a,H el re «El gran foco musulmán durante la Edad Media estuvo en este lado del vivalisme mudéjar ana int rínsecament lIi- I Estrecho. La Andalucia árabe irradió vida y cultura por el Norte de gat a la Pl aga de Braus de Madrid, realit África, y aún hoy, cuando se pregunta a algún indígena delante de un monumento de Fez o Rabat quién lo construyó, es muy frecuente que za da el 1874 per E. Rodríguez Ayuso i Lo conteste fueron gente de las islas, es decir, del otro lado del mar, de renzo Álvarez Capra. Aquesta obra d'e nver Andalucía. ( Leopoldo Torres Balbas, 1923). gadura constituira el punt de partenga d'una serie d'experiéncies generalment admeses com el fet més important de I'arquitectura espanyola de finals del segle XIX i de co mengaments del XX . O'entrada, prenent en consideració la data de construcció de la Monumental, convé, doncs, operar un a di· cotomia entre aquesta temptativa de resu recció d'una arquitectura indiscut iblement d'a rrel hispano-arab i el neo-arab divulgat anteriorment. Adhuc si , com ha assenyala Gonzá lez Amézqueta, " el nivel de partida del revival mudéjar fue de todo modo el de un cierto subproducto del neoarabismo (y) si el neomudéjar arrancó como una es peclallzaclon del campo de los símbolos nacionalistas de todos los estilos hispano árabes ». Lligat en certa mesura a una moda sortida de I'interes apassionat deis Romimtics pe r 74 LA INFLUÉNCIA ESTILISTlCA HISPANO-ARAB A CATALUNYA les cultures islamiques 15 i, també, a la ini ciativa colonialista de I'imperialisme euro peu divulgat folkloricament per les exposi cions universals, el neo-arab havia de donar Iloc, a partir de Madrid, a una temptativa I d'implantació en el sol iberic d'una pretesa arquitectura nacional . Sobre aquesta qües• tió, són molt importants les precisions I aportades des de 1859 per I'historiador I José Amado de los Ríos : " Aquel estilo que tenido en poco, o visto con absoluto me- nosprecio por los ultraclásicos del pasado siglo, comienza hoya ser designado, no sin exactitud histórica y filosófica, con nombre de mudéjar; nombre que, presentado a la contemplación de la crítica una de las más I interesantes fases de la civilización espa ñola , bastará sin duda a revelar la existen I cia de un arte que no tiene por ni seme I jante en las demás naciones meridionales, como no ha menester ninguna de ellas de la política toler.a.flte que da a los vasallos La Bareeloneta: Fafana posterior deIs Banys Orientals d'August Font mudéjares de la corona de Castilla , ni de (1872), ara desapareguda. Foto O. Maspons. I las leyes que los definen y los protegen, ni de la alianza social que demanda y ob tiene su inmediata participación en el ejer I cicio de las artes mecánicas y que lleva al fin su influencia a las esferas de las cien- cias y de las letras» .1 6 Sigui quina sigui la natura delirant i hege monica d'aquest discurs, es pot, pero, de plorar que el revivalisme mudejar hagi es tat també sovint assimilat a un metode im mobil , desprovist de tot sentit constructiu o lIigat exclusivament a les pitjors exhube rancies plateresques. En realitat, no hi ha res que sigui més fals que aixo. A partir d'un sistema arquitectonic simple, que res ponia a la vegada a una certa tradició i a ¡ la precarietat de la situació economica del moment, aquest estil evolucionara progres sivament i, entre austeritat i virtuosisme, intentara de satisfer al seu torn les extra vagancies ornamentals cares a una epoca. O'a quí ve, com assenyala novament Gonzá Immoble del Passeig de Gráeia, núm. 24 (1 872-1899), realitzat pels lez Amézqueta, la dificultat a vegades de mestres d'o bres Domenec Balet i Pere Bassegoda Mateu. Foto A. Cor net i Bosch. diferenciar una arquitectura culta d'un ar- ' quitectura anonima que , sobretot, amaga Casa Vieens, de Gaudí (1883- 1885). una gran part del sector constructor in dustrial. Més endavant, el neo-mudejar es barrejara en honor amb els corrents d'im portació estrangera en les comandes ofi cials de la mateixa manera que diverses expressions localistes, tot absorbint de pass ada la majoria d'a necdotes formals d'estils com el gótico isabelino, i acabara -més enlla de les seves pretensions na cionalistes- per interpenetrar-se amb I'avantguarda europea _ A més a més és remarcab le de veure fins a quint punt I'e volució d'aq uest revival po gué amb tants de segles d'interva l, empa rentar-se amb el mateix mudejar. Ja a I'ori-

75 gen anaven de costat dues versions cons tructives : una d'e conomica i popular,17 i una altra de caracter elitista anomenada «mu dejar de cort ... L'a cceptació deis mudejars I per part deis cristians menaren general ment els prínceps castellans a exigir ca ses i pal aus a la musulmana, els quals cons tutu"iren probablement les millors obres d'aquesta mena d'arquitectura. Així mateix s'hi poden comparar algunes diferencia cions entre els estils que, gairebé sempre, reflectien els particularismes de cada pro víncia reconquistada, tot conservant un ca Pavelló de la Companyia Transatlimtica de I'Exposició Internacional rilCter nacional del qual hom veura ressor de Cádiz, atribuit a Gaudí (1887). gir-ne I'esperit al segle XIX. Histbricament, el fet mudejar constituí in contestablement, a causa de la seva ampli tud,l un f et espanyol que troba la seva ex pansió en un clima de relativa liberalitat i que, durant molt de temps, va permetre que les tres comunitats de la península vis quessin amb una certa harmonia. Aixo pot explicar els nombrosos contractes firmats entre mestres d'obras musulmans i autori tats cristianes i, a la vegada, perque diver ses rea litzacions de I'esperit mudeJar po gueren ésser obra d'artistes cristians. Totes aquestes raons feren que I'arquitec tura i I'art mudejars coneguessin una ex cepcional longevitat, tot trobant, certament, lIur millor desenvolupament en la construc Pavelló del Tibidabo realítzat per rebre la Reina arran de I'ExposíCíÓ ció d'esglésies i fins i tot de diverses sina Universal (1888). Foto F. Rus. gogues. L'aportació d'elements d'estil pro 30. BARCELONA.-Arma¡ pis del mudejar al cu lte cristia enriquiren L Rot. l.,.tot. BarcolOl'1I1 sovint amb una rara fortuna antigues mes quites, com ho demostra el cas del Cristo de la Luz a To ledo. L'alta tecnica deis ar tistes i artesans musulmans era reconegu da f ins al punt que hom no dubtava pas a confiar-los la realització d'edificis gotics.1n O'aquesta manera es pot justificar la su pervivencia d'alguns temes propis del mu dejar en diverses obres del Renaixement i

adhuc de I'epoca classica. Encara cal as I senyalar que la influencia mudejar s'exer Arenes de la Pla9a d'Espanya, d'August Font (1899). cira fins a America Llatina, de la mateixa Torres alhambrítzants de la casa L/opis i Bofíll, carrer Valencia, 339, manera que el revival sorgit d'aquesta ar d'Antoni Gallisá (1902). Foto A. Cornet i Bosch. quitectura hom el retrobara a Montevideo al segle XIX, a través de I'obra del madri leny Emilio Boix (1856-1904) . Girada historicament cap a d'a ltres hori zonts, poc marcada per I'empremta de la civilització arab-andalusa, tot al contrari de la resta de Pa'isos Catalans, Catalunya no escapara pas menys a I'empresa de rege neració del neomudejar. Que ella en fos menys influ'ida que d'altres terres iberiques és incontestable, pero cal sobretot dir que ho fou de manera diferent. Les poques ana lisis que se n'han fet fins avui, com els greus errors ja assenyalats, exposen, a la meya manera de veures, raons a la vegada simples i complexes. Els seus antecedents 76 d'imperi federalista i els seu s atacs pro I funds amb la cristiandat occidental no la \ : predisposen gaire, i avui menys encara, a la comprensió d'un món tan profundament altre, encara que el gran Ramon L/ull - que ella reivindica- escrivís a vegades en arab i s'inspirés en autors com Ibn al Arabi. O'al tra banda , és cert que malgrat «su cierta devoción por las tradiciones arquitectóni cas españolas », les seves aspiracions auto nomistes, més o menys revelades , la por taven a mirar en un altre l/oc. Sens dubte és aquesta voluntat d'evasió que pot ex plicar d'una manera millor I'absencia d'obres mudejaritzants de gran transcen dencia a Catalunya, lIevat de la casa Vi censo El fet que la historiografia contempo rania , com se sap, no hagi vessat mai cap interes per les obres menors o anonimes, pot explicar, sinó justificar, que, a part de I comentaris evasius, s'hagi tendit a mini I mitzar al maxim aquest tipus d'influencia Edifici «Alhambra», carrer Berlinés, 5 (dates i autor desconeguts). Foto I lIigada a la historia d'Espanya. A. Cornet i Bosch. Aquesta actitud, a la meya manera de veu re , correspon a un greu error de judici. No cal, en efecte, estar dotat d'un excepcional esperit d'observació per trobar, com ho diu justament Bohigas, «muchos mujedarismos en la Editorial Montaner, la Casa Vicens, , El Capricho y la Iglesia de las Salesas», així com en I'obra d'una infinitat de pre modernistes i de modernistes (Vilaseca, Gallisa, Rubió, etc ... ) . Les influencies que I tingué el neomudejar damunt els arquitectes catalans, en la importancia o en la sub- tilitat deis detalls, han estat molt ben ana litzats per Rosemarie Bletter. Oesprés d'ha Torre del Centre d'Estudis i Aplicacions de f'Aigua, Plar;:a d'Alfons el I Savi, núm. 4 (dates i autor desconeguts). Foto A. Cornet i Bosch. ver evocat el paper determinant jugat per I'arquitectura de maó a l'Exposició Univer Pavelló del Laberint d'Horta. Antiga propietat del Marqués d'Alfarras, d'esperit neoc/assic, decorat amb /'ajut de motius neo-arabs (dates sal de 1888, la historiadora americana pre i autor desconeguts). Foto A. Cornet i Bosch). cisa: « . •• EI predominio de motivos mudé jares revela claramente que los arquitectos que construyeron en ladrillo estaban ras treando deliberadamente los períodos de la historia de España que presenciaron la fusión de las tradiciones árabes occiden tales. El caso es que la Exposición Interna cional puso de manifiesto un resurgimiento generalizado de los estilos mudéjar y mo zárabe, tan específicamente españoles.20 Al menos en lo que a la exposición se refiere, fue como si se quisiera subrayar una tra dición española unificada más que cualquier estilo local: es decir,.catalán. En realidad , I la Renaixen<;:a había experimentado ya una evolución que la alejaba de sus primeras fases, más neoclásicas, para acercarla a un resurgimiento mudéjar, y la Exposición fue simplemente la culminación pública de este proceso».2t La presencia deis escuts de les 49 províncies espanyoles a I'arcada de l'Arc de Triomf de Vilaseca sembla en tots els casos ésser suficient. simbolica-

77 11 ment almenys, per justificar aquesta ana lisi. Són igualment reveladors els comentaris de la premsa de I'ep oca, bastant ben resu mits en aquesta ref lexió extreta de la ilus tración Artística: " ... Ia impresión del Arco de Triunfo del Sr. Vilaseca es agradable y revela que el autor ha pretendido, no sin éxito, armonizar los grand es ej emplos de la antigüedad clás ica , con ciertas id eas pro pias del arte es pañol ". Un a opini ó qu e es pot posa r de costat amb la de la molt ca ta lanist a Gui de de Barce lone (1 909) , la qual, evocant I'obra de Rog ent, considera que el Paranimf és " de st yle arabe ( ... ) et de pu r goOt espagnol ... La raó, sovint invocada, qu e aq uestes in fluencies serien degudes a la crea ció tar dana de l 'Escola d'Arquitectura de Barce lona (Rogent i Domenech , per remetre 's a dos noms c/aus , havien estudiat a M adrid) , no em sembla més convincent. En efecte, ni els mest res d'obres que s'iHustraren en aquest tipuss de revival , ni Gaudí, ni els modernistes de la segona fornada no ha vien fet lIurs estudis a la capital de l 'Estat El «Xalet del M oro », Passatge d 'Escudil/ers. Un deIs an tics bordells espanyol! Sigui com sigui , Barcelona i nom més célebre de Barcelona, transformat avui dia parcialment en garat broses contrades de Catalunya resten , mal ge (autor i dates desconeguts). Foto A. Cornet i Bosch. grat les múltiples demolicions (els banys orientals d'August Font, etc.) , marcades per I'empremta d'un joc estilístic la popula ritat del qual fou incontestable. A partir de l'Amfiteatre de Rogent, el neomudejar Casa Roviralta (<< El Frare Blanc») de Joan Rubió (1903- 19141, Avin constituira una font inexhaurible d'inspira guda del Dr. Andreu, núm. 31. ció per a nombrosos arquitectes les rigOl's «Hay en Rubió un a ut ilización del plano del muro media nte los recuro constructives i les extravagancies orna sos del policromado con cerámica de color o del esgrafiado. A veces literalmente arabiza nte, como si el vestíbulo del Frare Blanc, donde el mentals deis quals seran interpretades me motivo decorativo son las caligrafias con la palabra Ala formando un ravellosament pels artesans catalans. Amb dibujo geométrico » (Ignasi de Sola-Morales). una mestria remarcable , Gaudí i Domenech dominaren aquests manlleus, conjuntament amb t ants d'altres manlleus, per fondre 'ls en una arquitectura reeixida i esclatant de riqueses. Al costat d'a questes interpreta cions cultes, el neo-mudejar, tractat de manera simbolica o francament mim8tica, coneixera en terra catal ana un impacte no negligible fins a les dues decades d'a quest segle A part ir deis anys vuitantes, el medi profes sional de Barcelona, igual que el de Ma drid, s'obre, doncs, a la necessitat d'un can vi indiscutible, amb la idea implícita d'asso lir una arquitectura nacional. A partir d'aquesta diferencia el primer assajara de posar-se d'acord a poc a poc per tal de re cercar un a identitat nacional escarnida, mentre que I'altre, una vegada més, inten tara d'imposar la seva raó al conjunt del I territori tot continuant ignorant-ne els par ticularismes. Estant ai xo establert de ma nera cl ara , no es pot pas, pero, més enlla d'actituds partidistes, la voluntat d'una evo lució d'una part i de I'a ltra. L'Escol a de

78 Madrid reconegué, des de 1898, per boca de Juan Bautista Lázaro , I'interes que re I presentava per al resultat de I'estil neo- mudéjar I'aven<; del sistema constructiu a la catalana i, alguns anys més tard,22 la necessitat i el desenvolupament de les Arts Industrials. Un altre testimoniatge impor tant en la mateixa direcció és el de Vicente Lampérez y Romea el qual, el 1899 , escri via a la Revista de la Sociedad de Arqui tectos: «Si el sistema a la catalana lleva en su estructura la razón de su solidez; si las alfas son monolitos en los que el material no actúa por su forma mecánica, sino por la cohesión ; si las cadenas de los mu ros son las que coadyuvan al equilibrio, esta bleciendo igualdad de asientos, y si todo esto y otras cosas más · son la base y el fundamento de la construcción, ¿por qué ocultar la estructura con estucos y posti zos? ¿Oué papel van a desempeñar esos capiteles ag:regados y esas dovelas fingi das, imitación de otro sistema opuesto al moderno? ¿Por qué no acometer resuelta mente la revolución, haciendo que los ar Edifici del carrer del Subtinent Navarro, núm. 9. 1921 (autor descone· cos todos tengan forma rebajada, en con- gut). Foto A. Cornet i Bosch. sonancia con su estructura adintelada, y no otra alguna ; marcando las cadenas y los alfas con ladrillos esmaltados de dife rentes colores y acusado en bóvedas y te chos los ladrillos de plano, como están co locados realmente? Yo me permito opinar que por este camino podría obtenerse un estilo nuevo y nacional, y al que nada ten drían que tachar aún los más furibundos racionalistas de la escuela de Viollet-Ie-Duc y sus secuaces». La mestria deis arquitectes i deis artesans catalans en la construcció amb maó cons Pla9a de Toros Monumental de Barcelona, Gran Vía, 749, d'lgnasi Mas titueix, en efecte, un fet indiscutible la im i M ore" i Joaquim Raspa" i Mayal (1 913-1915). Foto A. Cornet i Bosch. portancia i profusió de la qual justifiquen ampliament el comentari de Rosemarie Bletter. A més a més convé precisar que el conjunt de realitzacions amb maó reunides - I a l 'Exposició Universal conegué importants i preco<;os precedents en I'arquitectura catalana del segle XIX. Per aquesta raó sem I bla primordial de recordar aquí els treballs I del gran constructor que fou R. Guastavino , especialment la immensa i remarcable xe- I meneia edificada per a la fabrica Batlló. Se gons els primers estudis iniciats per Sal vador Tarragó Cid, Guastavino em igra als Estats Units el 1870 , on es dedica entera ment a la difusió deis seus métodes de treball. Aquesta irradiació d'un procediment técnic propiament catala refor<;a així els planys legítims de Bohigas pe r a qui la im portancia de I'arquitectura amb maó f ou tal a Catalunya, «que no podemos comprender que haya sido ignorada po r muchos críticos al estudiar las características globales del arte de finales de siglo» .23

79 NOTES AL CAPfTOL VII

1. A. Barey, " L'évolution de Barcelone et le phé· nomene catalan", Archives d'Arquit ecture Moder ne", núm. 13. Bruxelles, mar~ de 1978.

2. George R. Collins, " El arquitecto Josep Vilase ca", op. cit., pag_ 9_

3. Joan Bergós Massó, " Gaudi, el hombre y la obra .. , Ed. Ariel, Barcelona, 1954. Aquest conjunt de reflexions tendeix a més a més a provar que no hi han estat només els estrangers els únics en ignorar el Modernisme!

4. Discurs del 10 de novembre de 1888. Esmentat per R. Oliver i Bertrand, " Prat de la Riba .. , Barce lona, 1964, pago 72.

5. " Catalogne romane .. , Ed . du Zodiaque, 1960. Cal assenyalar que el monestir havia estat objecte d'una reforma de tipus neoclassic el 1830: " Les cinq nefs majestueuses furent alors réduites au nom bre de trois, moyennant la suppression de deux rangées de piliers alternant avec des colonnes qui divisaient les collatéraux et I'intérieur fut t rans formé par des crépissages et des moulures de plii tre au goüt de I'epoque n •

6. Poc temps després (22 de setembre de 1890) es crea el Centre Excursionista de Catalunya (sortit de la fusió de I'Associació Catalanista d'Excursions Cientifiques i de l'Associació d'Excursions Catala na). Els recursos i la popularitat d'aquesta associa ció eren tals, que es pogué fer construir un xalet refugi als Pirineus, I'edificació del qual fou encar regada a Joan Martorell.

7. Es troba, pero, a Saint-Guilhem del Desert, a Sant Pe re de Roda , al claustre de San Juan de Duero de Soria, etc.

8. La gran mesquita de Testour a Tunis, bastida en un estil classic edulcorat, en constitueix un exemple exceHent.

9. Els arabs i els musulmans no semblen pas en general, sortosament, tocats de la mateixa amne 'sia i consideren sempre la historia de I'Espanya musulmana com un deis fets més alts de la civi lització islamica. Tant és aixi, que encara he pogut veure recentment a Turquia, un pais que ha sofert una forta temptativa de desislamització, una remar cable emissió de televisió dedicada a I'art i a I'ar quitectura d'Andalusia.

10. " A la búsqueda de una arquitectura nacional .. , op. cit.

11. Alguns especia listes de la historia de l'Espa nya musulmana utilitzen amb la mateixa freqüem cia el terme hispano-moresc, que sembla més con testable. Per la me va banda jo faria servir el d'arab andalús, que, encara avui" det ermina per a nombro sos pa'isos islamics, espe'Cialment a Argelia, el con junt del fenomen artístic i cultural de l'Espanya mu sulmana i molt especialment la música,

12. Contrariament a allo que sovint ha estat afir mat, els arahs constitul ren una petita minoria de la població de l'Espanya musulmana, La gran massa fou en realitat formada per espanyols convertits, els mououlladoun, que durant molt de temps man tingueren la consciencia de lIur ra~a . L'arab no pro gressa sinó lentament i els musulmans d'origen intacte conservaren I'ús del seu idioma, el roman ce, el qual esdevingué una lIengua domestica. Aquest bilingüisme, al qual s'afegia el sentiment de família, els permeté de mantenir generalment 1Ii gams fraternals amb -els mossarabs.

13. ,,11 semble qu'en' castillan le mot ait été em ployé assez tot dans la langue populaire, mais il n'apparait pas au premier moment dans les textes cfficiels. Da'ls les actes latins, les Musulmans res- 80 Can Ferrer del Mas, carretera de Sant Sadurni a la de CapelJades tent appelés Mauri ou Saraceni". Henri Terrasse, a MartorelJ, atribuit a Domenec Badia i Lebrich, més conegut sota el «Islam d'Espagne", Plon, París, 1958. nom d'AIi Bey. - Centrada 14 . Sobre aquest tema, vegeu I'important estudi - Pati interior d'aquest autor, ce El neomudéjar y el ladrillo en la - Part lateral arquitectura española", Arquitectura, Madrid, maig Fofos d'Andreu Cornet i Bosch de 1969. Antiga masia sobre la qual es va edificar /'actual conjunto Al jardi hi ha un pou amb la data 1657. .. Cedifici és en gran part edifícat amb obra 15. Una passió imaginativa, pero que estava des de maó, utílitzant sovint procediments caracteristics del paleta catala, provista de tota coneixenc;:a veritable de la civilit com les voltes de maó de pla atirantades. Entre els elements utilitzats zació islamica i del passat de l'Espanya musulmana. hi ha /'arc de ferradura i els marlets de coronament piramidal que formen la tanca principal, presidida per dues gran s portes, d'arc de 16. Discurs d'entrada a la Real Academia de los ferradura, protegides cada una, per dues torres cilindriques. Possible· Tres Nobles Artes de San Fernando (20 de juny de ment una de les peces menys divulgades sigui un preciós c/austre, 1859) . lJeugerament rectangular, format per 5 x 6 ares de ferradura organit· zats en dues plantes, amb tres palmeres interiors (. ..J. Cobra, encara 17. «Les grandes oeuvres romanes et gothiques que dins de /'Arquitectura de /'E c/ecticisme, presenta algunes contra d'Espagne ont presque toujours exigé la venue de diccions, degudes possiblement a ampliacions posteriors, com el porxo maitres d'oeuvres étrangers et parfois d'ouvriers lateral . D'altra banda, els dubtes sorgeixen, també, de la seva crono specialisés, en particulier de tailleurs de pier logia en relació amb la figura d'Ali Bey, la vida del qual transcorre re ( ... ) . Pour les maisons riches ou pauvres, pour entre 1766 i 1818, periode possib'ement massa adelantat en relació les petits sanctuaires, pour mainte fortification, on amb les formes de Can Ferrer del Mas. De confirmar-se, peró, aquesta a employé la main d'oeuvre abondante et a bon relació, es tractaria realment d'un fenomen avanc;;at dins la história de marché: celle qui fournissaient les Mudejars" . Hen /'Arquitectura neo-moresca, no tant soIs a nive l! nacional, sinó inter ri Terrasse, op. cit., pago 192. nacional » (Joan Rossel!ó i RaventósJ. 18. Al segle XII , el fet mudejar afectava les dues terceres parts de la península, la llar del qual res tara durant molt de temps l'Aragó.

19. Sobre aquest tema, vegeu sobretot I'estudi de José Maria López-Aranda, «Iglesias gótico-mudéja res de Calatayud", Arquitectura, Madrid, maig de 1923, pags. 125-134.

20. Catalunya no fou gaire afectada pel fenomen d'emigració mossarab. Cal assenyalar, pero, que és només per aquest punt que l'Art mossarab pogué travessar els Pirineus (Sant Miquel de Cuixa).

21 . Rosemarie Bletter, op. cit., pago 26 .

22. Discurs a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1906).

23 . O. Bohigas, «Reseña y Catálogo de la arquitec tura modernista", op. cit., pag o 128.

Masia de Sant Marc;;al a la Rapida (data i autor desconeguts»J. - La torre - Vista lateral Fotos A. Cornet I Bosch. 81 La Giralda a /'Arboc, 1902. - Entrada . La Giralda de Sevilla - Pati de is Ileons de l'Alhambra de Granada _ Sa ló de is Embaixadors de l'Alhambra de Granada Fotos d'A. Cornet i Boch. Antiga residencia de M. Joan Roquer Mari. A finals del segle XIX, M. Joan Roquer Mari i la seva muller, Cande laria Negrevernis, descobreixen !'arquitectura hispano-arab durant lIur viatge de naces a Andalusia. L/ur entusiasme és tal que decideixen ben aviat /'edificació de «La Giralda». Aquesta obra insólita sera rea litzada per artesans de /'Arbo¡;; els quals, sota la direcció del contrac tista Antoni Feliu, treballaren únicament a partir de les fotografíes preses per M. Joan Roquer.

Tecnica de construcció en totxo «a la catalana»: Xemeneia de !'antiga fabrica Batllo, després Universitat Industrial, de R. Guastavino. Foto: Txatxo Sabater.