DOCSLIB.ORG

VII. El Neomudejar: 11Aciol1alism I Ambigüitat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
VII. El Neomudejar: 11Aciol1alism I Ambigüitat VII. El neomudejar: 11aciol1alism i ambigüitat Jo escrlvla el 1977 que si el Modernisme, en la seva perspectiva universal , bevia tam­ bé de les fonts de Ruskin (La Nature l naturante) , de W. Morris (la síntes i de les arts) i de Viollet-Ie-Duc, ignorava al con- trari I'exotisme orientalista, recercant la seva (o aquesta) forma d'inspiració en J'he­ retatge deixat per prop de vuit segles de cultura islamica en terra iberica.' Dos anys de presencia i d'estudi a Barcelona m'han dut a descobrir que el moviment catala no esta va pas desprovist d'aquestes fantasies apreciades per molts arquitectes lIigats a diversos corrents de J'Art Nouveau i que em porten, dones, avui a matisar el meu enrao­ nament. Per posar-ne alguns exemples, Ro­ Ripo/!, «simbol de la Catalunya eterna» segons J'expressió de Oomé­ nech i Montaner. Vista exterior de J'església a finals de segle. semarie Bletter ha pogut detectar només en J'obra de Vilaseca (elementos neoclásicos, neoegipcios, neomudéjares, neogóticos, ja­ A. T. Y, JI. tlARr.ru.ONA UmverSidad poneses y Art Nouveau, aparte de los ras­ gos victorianos y de la Renai xenc;a », mentre que J'estudi de Gaudí o de Domenech «re­ velaría la ausencia de algunos de los esti­ los citados, pero en cambio aparecerían I otros como el neobarroco, que Vilaseca nunca cultivó.1 Joan Bergós (1894-1974) , a la seva obra sobre Gaudí, parla d'una divi­ nió deis arquitectes de I'epoca en dos grups: «uno se dedicó servilmente al me­ dievalismo, salvándose los que tenían más fino sentido arqueológico y cayendo los I otros en el más deplorable pastiche gótico, La Universitat, d'Elies Rogent. románico , e incluso romántico bizantino (!) . Per decret Reial del 24 d'agost de 1859, Elies Rogent fou J'e ncarregat de fer-ne e/s planols els quals foren aprovats el 1862. Un decret del Otro grupo, disidente, puso en boga, como n de juny del mateix any crea el Con se/! de Oirecció i Administració I tabla de salvación, las formas egipcias, clá­ deIs Treballs. La primera pedra fou posada el 22 d'octubre de 1863 i sicas y etruscas (!) vacías de sentido ; to­ la inauguració es féu el 1877. El cost total de J'operació s'eleva a 3.475.000 pessetes. dos juntos llegaron a atribuir grotescamen­ te uno de los estilos históricos a cada tipo La Universitat. El patí interior. Foto O. Maspons. de ed ificio y a mezclar horriblemente for- I mas de diversos estilos, produciendo ver­ I dadera pesadumbre» .3 Per la seva banda , I Ramon Garriga i Miró dira qu e el Moder- nisme representa sota alguns aspectes un retorn a les as pi racions orientals, anant de I'egipci a I'a ssiribabi lonic, tot passant pel japones, el xines, I'indi, etc ... Malgrat tot, aquestes aportacions exotiques restaren purament marginals i cap estil , fora de la influencia ba rroca i de les múltipl es formes del neogoticisme, no coneixera una irradia­ ció comparable al del neomudejar. Aixo és el que , pa ra doxa lment, donara al Modernis- me un caracter més pur i, en tots els ca­ sos, d'un a autenticitat més gran . I Al contrari de molts moviments, el Moder- 71 nisme va poder intentar una veritable em­ presa de renovació tot pouant fins a I'in­ finit en I'excepcional riquesa del seu patri­ moni i, més amplament, en I'heretatge de totes les formes de la cultura iberica. Aquí hi ha , dones, una característica important la complexitat de la qual s'ha de buscar no solament en I'evolució historica de Cata­ lunya, pero també de tota la península. Car, en efecte, si I'atracció exercida pel medie­ valisme en la majoria de nacions europees a partir de la segona meitat del segle XIX pot revestir historicament un caracter re­ lativament ciar, passara tot el contrari al conjunt de la Iberia marcada per I'empremp­ ta de cultures fortament diferents y per lIurs constants interferencies. Es tracta, dones, d'un Ilegat innega ble pero El Paranimf de la Universitat, decorat a partir d'eJements neo·arabs també d'una enorme am bigüitat a la qu al ¡ bizantins. Foto F. Rus. els renovadors catalans s'hau ran d'enfron­ taro La complexitat de I'heret atge cultural de la península iberica es revelara d'entra­ da en I'obra d'a quest peoner que fou Elies Rogent (1821-1897) . El 1863, aquest em­ pren la realització de la Universitat en la qual hi barrejara subtilment els diferents corrents del medievalisme (o pre-medieva­ lisme) hispanic, tot tractant I'edifici a par­ tir de formes romanes actualitzades i tot inspirant-se en el neo-arab, així com també en alguns elements decoratius bizantins, per a la creació de l'Amfiteatre. Aquesta preocupació per tots els estils I'am menara des del seu nomenament a l'Escola d'Arqui­ tectura, a encoratjar els aprenents, impo­ sant com a obra d'estudi fonamental el Diccionari de Viollet-Ie-Duc. El tercer aspecte fonamental de I'obra •• d'Elies Rogent fou la seva tasca de restau­ rador iHustrat per les reformes de Ripoll , r l 4 .. ...-... -,.............. ~ ..:tI les quals tingueren a Barcelona un resso La Placa de Braus de Madrid, 1874 (arquitectes: E. Rodriguez Ayu· de primera importancia, fins al punt que so i L. ' A lvarez Capra). obliga Domenech a acabar el seu discurs El Pavel/ó espanyol de f'E xposició Universal de París, 1878 (arquitecte: sobre l'Exposició Universal amb una crida Agustín Ortiz de Vil/ajos). en favor de la prossecució deis treballs del monestir, «symbole de la Catalogne éter­ nelle ".,[ El clima de renaixen<;:a que ales­ hores animava el país permeté de menar a bon port I'empresa for<;:a costosa decidida pel bisbe de Vic, Josep Morgades, el 1885. Segons Eduard Junyent, ,'¡'architecte s'ins­ pirera des meilleurs exemples romans afin de faire renaitre la basilique que I'on cro­ yait alors entierement construite au XV siecle. Les travaux durerent sept ans et eu­ rent pour résultat la reconstruction inté­ grale telle qu'on peut la voir de nos jours" .5 L'entusiasme suscitat per I'operació emme­ nera Rogent a organitzar durant molts anys excursions destinades als arquitectes dele­ rosos d'estudiar els monuments romans de Catalunya.6 Aleshores, sembla interessant de precisar d'a ra endavant que , segons di- 72 I versos testimoniatges histories, alguns ca­ pitells de Ripoll constitu"iren al comen9a­ ment una replica perfecta de I'art hispano­ arabo Encara que hom no pugui generalitzar sobre aquesta qüestió, és evident que fo­ ren rars els capitells del primer art roma (segons I'expressió de Puig i Cadafalch) 7 I imitats d'obres omeiyades. Heus ací un detall gens negligible a I'hora de tractar deis revivalismes i deis ressorgiments de I'arquitectura arab-andalusa a la península. I Malgrat el seu impacte evident damunt I 'ar- Pavelló de la kermesse de Montevideo, 1896 (arquitecte: Emilio BOix), quitectura catalana de la segona meitat del segle XIX, cal assenyalar d'entrada el poc I interes prestat a la influencia mudejar en I I'evolució del Modernisme, si es fa excep­ ció del cas particular de la casa Vicens. Aquesta lIacuna, que explica parcialment I la singularitat de la historia de Catalunya dins el context iberic, s'iHustra a més a més amb la multiplicitat de termes confu­ sos emprats pels historiadors catalans per traduir el fet mudejar, qualificat ara de neo­ islamic, adés de neomorú, neomorisc, neo­ arabisme, etc. Segons un tret comú a molts d'ells, no sembla establerta cap demarca­ ció entre una voluntat autentica de reviva­ lisme, a partir d'uns deis capítols més de­ terminants de la historia d'lberia (el neo­ mudejar), i les fantasies arabitzants que, com es veura, foren en la majoria deis ca­ sos fruit d'una moda europea. O'aquesta manera Bergós, parlant de Gaudí i de la re­ visió deis estils histories, empra el terme morisco que, com se sap, servia para qua­ lificar els musulmans d'Espanya convertits a la for9a al cristianisme. La qual cosa cons­ titueix un error greu en la mesura en que els moriscs, fora d'algunes influencies ne­ gligibles a l'ex-r~-9ne de Granada , es dis­ tingir\m precisament per la importació al Maghreb d'un art fortament influenciat pels I esquemes estilístics del Renaixement es­ Testimoni neo-mudéjar a Valéncia : Casa del Passeig de J'Alameda. panyol. Encara apareix com a més sorpre­ I nent la tesi de Cirici Pellicer segons la qual la descoberta de "lo islámico (vino) a ser por Gaudí lo que había sido para un Ruskin el descubrimiento de lo medieval " _ Co que, dit d'altra manera, podria traduir-se per: Església mossarab de Sant Miquel de Escalada, treta d'un dibuix de la cosa islamica fou per a Gaudí allo que el Jean Hainaut. cristianisme fou per a Viollet-Ie-Ouc! Posar implícitament dins un mate ix sac I'art i I'ar­ quitectura sortits deis diferents pa"isos de cultura islamica constitueix -més enlla de reproduir per fetitxisme els éssers ani­ mats- un temible disbarat. Jo no acabo de veure , en efecte, la similitud que es podria establir entre les obres de I'art classic turc i les deis arquitectes musulmans de Gra­ nada. Habitual a Europa, aquesta confusió és molt més lamentable aquí on la historia de l'Espanya musulmana ha estat minucio­ sament estudiada .o 73 O'al tres hist oriadors catalans, més pru­ dent s, s'han generalment limitat -com Oriol Bohigas- a emprar el terme neomu­ dejar.
Load more

Recommended publications
  • Quadríptic Modernisme Industrial 2019.Ai
    Discover Terrassa, Industrial modernism · Découvrir Terrassa, Modernisme industriel Modernisme Terrassa, Découvrir · modernism Industrial Terrassa, Discover Descobreix Terrassa, Modernisme industrial · Descubre Terrassa, Modernismo industrial Modernismo Terrassa, Descubre · industrial Modernisme Terrassa, Descobreix Queda’t a dinar! Després de la visita, queda’t a gaudir de la gastronomia local amb productes de proximitat que t’ofereixen els restaurants de la marca Terrassa Gastronòmica. ¡Quédate a comer! Después de la visita, quédate a disfrutar de la gastronomía local con productos de proximidad que te ofrecen los restaurantes de la marca Terrassa Gastronòmica. Stay for lunch! After enjoying the visit, stay and taste the local gastronomy with products of proximity offer by restaurants of the brand Terrassa Gastronòmica. Restez à déjeuner! Après votre visite, restez et profitez-vous de la gastronomie locale avec des produits de proximité offerts par les restaurants de la marque Terrassa Gastronòmica. Compra Si vols comprar un record de Terrassa Terrassa Turisme A la botiga de l’Oficina de Turisme, trobaràs objectes de regal inspirats en els edificis més emblemàticsem de la ciutat i en les festes i tradicions de la nostra cultura. ProductesPr per a tots els públics. Vine i deixa’t sorprendre! SiS quieres comprar un recuerdo de Terrassa En la tienda de la Oficina de Turismo, encontrarás objetos de regalo inspirados en los edificiosed más emblemáticos de la ciudad y en las fiestas y tradiciones de nuestra cultura. ProductosPr para todos los públicos. ¡Ven y déjate sorprender! If you want to buy a souvenir from Terrassa In the Tourism Office Shop, you will find presents inspired in the most important buildings of theth city, and also related with holidays and traditions of our culture.
    [Show full text]
  • Catalan Farmhouses and Farming Families in Catalonia Between the 16Th and Early 20Th Centuries
    CATALAN HISTORICAL REVIEW, 9: 71-84 (2016) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.122 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ Catalan farmhouses and farming families in Catalonia between the 16th and early 20th centuries Assumpta Serra* Institució Catalana d’Estudis Agraris Received 20 May 2015 · Accepted 15 July 2015 Abstract The masia (translated here as the Catalan farmhouse), or the building where people reside on a farming estate, is the outcome of the landscape where it is located. It underwent major changes from its origins in the 11th century until the 16th century, when its evolu- tion peaked and a prototype was reached for Catalonia as a whole. For this reason, in the subsequent centuries the model did not change, but building elements were added to it in order to adapt the home to the times. Catalan farmhouses are a historical testimony, and their changes and enlargements always reflect the needs of their inhabitants and the technological possibilities of the period. Keywords: evolution, architectural models, farmhouses, rural economy, farming families Introduction techniques or the spread of these techniques became availa- ble to more and more people. Larger or more numerous Some years ago, historians stopped studying only the ma- rooms characterised the evolution of a structure that was jor political events or personalities to instead focus on as- originally called a hospici, domus, casa or alberg, although pects that were closer to the majority of the people, because we are not certain of the reason behind such a variety of this is where the interest lies: in learning about our ances- words.
    [Show full text]
  • Original Compilation of Historical Data On
    Original Neurosciences and History 2019; 7(1): 1-14 Compilation of historical data on healthcare at Vall d’Hebron: first patient with stroke attended in 1607 O. de Fàbregues-Boixar Neurologist. Head of the Parkinson’ s disease and other movement disorders unit, Department of Neurology, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona, Spain. Doctor of neuroscience. Associate director of the Museo Archivo Histórico of the Spanish Society of Neurology. ABSTRACT Introduction. This article describes various historical aspects of healthcare at Hospital Universitari Vall d’Hebron. Methods. Documentation was collected and reviewed from the historical archive of the city of Barcelona, the archives of the Diocese of Barcelona, and the historical archive of the Centre Excursionista de Catalunya, the manuscripts section of the Biblioteca de Catalunya, and the literature on the Hieronymite monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron and Hospital Vall d’Hebron. Data of healthcare and neurological interest were collected. Results. Today’ s Hospital Vall d’Hebron stands on the site of a farm that belonged to the royal monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron. The monastery, of which only traces remain today, had an infirmary, pharmacy, hostelry, and a hospital for the poor, and provided healthcare to Hieronymite monks, guests, pilgrims, and poor people from the time of its foundation (1393) to its secularisation (1835). The monastery was used as a lazaretto during the yellow fever and cholera epidemics in Barcelona, in 1821 and 1834, respectively. The 1903 urban plan for greater Barcelona allocated the area for the “placement of a hospital.” The fact that the land was owned by the state and the site’ s salutary characteristics made it ideal for the construction of a large healthcare complex outside of the city centre: the Residencia Sanitaria Francisco Franco (1955).
    [Show full text]
  • La Masia Rocosa De Lluís Domènech I Montaner
    El Sot de l’Aubó · XI · 39 (2012) · p. 3-8 © Centre d’Estudis Canetencs 3 La masia Rocosa de Lluís Domènech i Montaner El petit laboratori d’assaig del modernisme català CARLES SÀIZ I XIQUÉS Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) Lluís Domènech i Montaner’s country house Rocosa: the small test laboratory for Catalan Modernism L’autor, l’historiador Carles Sàiz, ens apropa en In this article, the historian Carles Sàiz explores aquest article a la masia Rocosa, la casa Masia Rocosa, the country house which was the d’estiueig de la família Domènech i Roura a summer dwelling of the Domènech i Roura family Canet de Mar. Des d’aquesta construcció rural in Canet de Mar. From this baroque rural building, barroca, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner the architect Lluís Domènech i Montaner developed designs as singular as those included in the va gestar edificis tan singulars com els de Universal Exhibition of 1888, and El Palau de la l’Exposició Universal de 1888, el Palau de la Mú- Música and the Sant Pau Hospital in Barcelona. sica o l’Hospital de Sant Pau. Domènech i Domènech i Montaner transformed the country Montaner va convertir el mas de Canet en el seu house in Canet into his own small test laboratory petit laboratori d’assaig del modernisme català. for Catalan Modernism. Paraules clau: Lluís Domènech i Montaner, Masia Rocosa, Keywords: Lluís Domènech i Montaner, Masia Rocosa, Canet de Mar, modernisme Canet de Mar, Catalan Modernism. Exposició Universal de Barce- lona de 1888 va acabar de con- solidar Lluís Domènech i Montaner com un professional L’ de prestigi.
    [Show full text]
  • Un Mundo De Casas. Profesorado
    Propuesta Didáctica: Nuestra casa, nuestro mundo 1º y 2º de Educación Primaria PARA EL PROFESORADO UN MUNDO DE CASAS Objetivos Conocer la estructura geográfica de España. Saber cuántas comunidades y ciudades autónomas hay y cuáles son. Localizar en un mapa las diferentes comunidades y ciudades autónomas. Ubicar las provincias que configuran cada comunidad autónoma. Conseguir despertar la curiosidad de los alumnos por conocer nuestro país. Contenidos Las autonomías. Nociones básicas. Localización de las diferentes comunidades y ciudades autónomas de España. Provincias que constituyen cada comunidad. Sede del gobierno autonómico en cada comunidad. Descripción de las actividades Se presentan cuatro actividades prácticas y al mismo tiempo de descubrimiento. Para su realización se requiere soporte visual del mapa de España, ya sea proyectado o desplegado. También se pueden consultar atlas, enciclopedias, libros de texto y/o acceso a Internet. Estas cuatro actividades siguen un orden creciente de dificultad por lo que el profesor decidirá cuáles son más pertinentes para que las realicen los diferentes grupos de alumnos. En la 1ª actividad los alumnos deberán localizar Mar Francia en un mapa mudo de España donde vienen Cantábrico delimitadas las diferentes comunidades y Atlántico Océano Portugal ciudades autónomas, cada una de ellas por medio de la casa típica de la comunidad. Cada casa típica tiene un número, y ese número Mar es el que deben escribir en cada círculo blanco Mediterráneo que hay en el mapa mudo. Para acertar de qué comunidad o ciudad ÁFRICA autónoma se trata, la casa típica lleva "pistas" que facilitan su identificación. En la 2ª actividad cambiarán el número de cada comunidad o ciudad autónoma por su nombre completo que escribirán en una etiqueta identificativa.
    [Show full text]
  • La Masia Freixa Revisitada 57 TERME 25, 2010
    LA MASIA FREIXA REVISITADA Mireia Freixa i Serra, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i investigadora principal del Grup de recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON). Resum La Masia Freixa de Lluís Muncunill és una de les obres clau per a comprendre el modernisme ter- rassenc. Fins ara l’havíem datat entre 1907 i 1910, però el descobriment dels documents de facturació de l’obra, ara dipositats a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, ens ha permès estudiar tot el procés de construcció i establir la data de l’elaboració del projecte a mitjan 1905. Així mateix, aquests materials ens permeten saber amb precisió tots els industrials —des del contractista de l’obra fins als paletes, els fusters o els serrallers— que van participar en la seva construcció. La Masia Freixa revisitada Freixa La Masia Abstract The Masia Freixa, designed by the architect Lluís Muncunill, is one of the key works to understand Catalan modernism in Terrassa. Up to now, the work had been dated between 1907 and 1910, but the discovery of billing documents that belonged to the work, now stored in the Comarcal Historical Archives of Terrassa, has made us possible to study the whole construction process and establish project development’s date in the mid 1905’s. These materials likewise make us possible to know accurately all the industrialists involved in the building’s construction, from the building contractor to the masons, carpenters or locksmiths. 57 Els nítids i bells arcs parabòlics de la Masia Freixa s’han convertit en un dels em- TERME 25, 2010 blemes del modernisme terrassenc.
    [Show full text]
  • Plan Nacional De Arquitectura Tradicional
    PLAN NACIONAL DE ARQUITECTURA TRADICIONAL 1 COMISIÓN DE REDACCIÓN DEL PLAN NACIONAL DE ARQUITECTURA TRADICIONAL Coordinación del Plan Nacional de Arquitectura Tradicional Félix Benito Martín (+), Instituto del Patrimonio Cultural de España. Mª Pía Timón Tiemblo, Instituto del Patrimonio Cultural de España. Coordinación General de los Planes Nacionales Carmen Caro Jaureguialzo, Instituto del Patrimonio Cultural de España. Secretariado del Plan Nacional de Arquitectura Tradicional Elena Agromayor Navarrete, Universidad Politécnica de Madrid. Expertos externos Juan Agudo Torrico, Universidad de Sevilla. Fernando Vegas López-Manzanares, Universidad Politécnica de Valencia. Camilla Mileto, Universidad Politécnica de Valencia. Luis Azurmendi Pérez, Asociaciones ACEM y Tajamar. Fernando Vela Cossío, Universidad Politécnica de Madrid. José Luís García Grinda, Universidad Politécnica de Madrid. Eduardo de Santiago Rodríguez, Ministerio de Fomento. José Mª Pérez González (Peridis). Representantes de las Comunidades Autónomas Andalucía: Aniceto Delgado Méndez (IAPH). Aragón: Mercedes Souto Silva. Baleares: Aina Serrano Espases. Castilla – La Mancha: María Perlines Benito y Lázaro Alonso Torre. Castilla y León: Benito Arnáiz Alonso. Cataluña: Roger Costa Solé. Extremadura: Ismael Sánchez Expósito. Galicia: Manuel Chaín Pérez. Madrid: José Mª Ballester Palazón y Fernando Velasco Steigrad. Valencia: Carmen Pérez-Olagüe. Técnicos Instituto del Patrimonio Cultural de España. Nayra García-Patrón, Conservadora-Restauradora. Mónica Redondo Álvarez, Conservadora.
    [Show full text]
  • Architectural Renovation Using Traditional Technologies, Local Materials and Artisan’S Labor in Catalonia
    The International Archives of the Photogrammetry, Remote Sensing and Spatial Information Sciences, Volume XLIV-M-1-2020, 2020 HERITAGE2020 (3DPast | RISK-Terra) International Conference, 9–12 September 2020, Valencia, Spain ARCHITECTURAL RENOVATION USING TRADITIONAL TECHNOLOGIES, LOCAL MATERIALS AND ARTISAN’S LABOR IN CATALONIA. O. Roselló 1, * 1 Architect Founder of www.bangolo.com and member co-founder of www.projectegreta.cat C.Pau Claris 154 Planta 4 Barcelona 08009 - [email protected] Commission II - WG II/8 KEY WORDS: Masia, Artisans, Vernacular, Architectural refurbish, Traditional technologies. ABSTRACT: The use of traditional techniques when restoring a masia is always the primary consideration in the preliminary phase of the project and during the site work. The virtues of traditional techniques compared to industrial production systems are described from multiple points of view: as a sustainable contemporary strategy, as generators of healthy spaces , as virtues of social and territorial scale, as a better formal contextualisation due to the limitations of pre-industrial materials. These are virtues that the industrial system has forgotten. The purpose of the Can Buch project (a masia in Northen Catalonia, Spain) was to restore the main house, some sheds and a barn, to enable rural ecotourism and to create a residence for the owner and future manager of the property. The promoter of the project intended to apply the values of permaculture. Maximising the use of Km0 materials from the start emphasised this intention. If we understand the traditional farmhouse as the site's resource map, applying this reality to the present work means recovering original representative principles. Currently, the project is in the last phase of works, but the results of applying this philosophy are already visible.
    [Show full text]
  • Redalyc.Modernismos Periféricos. Claves Para Reescribir La Historia Del Modernismo Catal Án En La Habana
    Caribbean Studies ISSN: 0008-6533 [email protected] Instituto de Estudios del Caribe Puerto Rico Núñez Vega, Jorge Modernismos periféricos. Claves para reescribir la historia del modernismo catal án en La Habana Caribbean Studies, vol. 42, núm. 1, enero-junio, 2014, pp. 71-99 Instituto de Estudios del Caribe San Juan, Puerto Rico Disponible en: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=39238126003 Cómo citar el artículo Número completo Sistema de Información Científica Más información del artículo Red de Revistas Científicas de América Latina, el Caribe, España y Portugal Página de la revista en redalyc.org Proyecto académico sin fines de lucro, desarrollado bajo la iniciativa de acceso abierto MODERNISMOS PERIFÉRICOS... 71 Modernismos periféricos. Claves para reescribir la Historia del modernismo cataláN EN LA Habana1 Jorge Núñez Vega ABSTRacT In this work we perform a critical assessment of the literature on the development of Catalan Modernism in Havana in two stages, one which strives to discover the national identity of architecture and a second one that accepts the Havanan urban space as a complex universe made up of varied fragments. We discuss the conception of the unprecedented architectural image and its relation to the adherence to historicism in peripheral contexts, a concept present in the assessment of Havanan Modernism, explaining it with primary sources and establishing its limitations. We present the question of the opposition of art to indus- trial reality, analyzing how it behaves in the Cuban case and what kind of documents—literary, in the analyzed case—provided guidelines for taste and a demand not connected to the Caribbean colonial tradition, but to the desire to build a space to “live on a large scale”, according to European models and the urgency to modernize the capital of the new republic.
    [Show full text]
  • Farmhouse Can Xicarró
    FARMHOUSE CAN XICARRÓ GRAPHIC AND HISTORICAL STUDY OF THE FARMHOUSE IN VILANOVA I LA GELTRÚ AUTHOR: SERGIO LÓPEZ BAREA BUILDING ENGINEERING TUTOR: BENET MECA ACOSTA FINAL DEGREE PROJECT CALL: OCTOBER 2012 Introduction After making various visits and compiling a variety of information, the focus of this thesis will be on The farmhouse Can Xicarró which is located in Polygon 1 42 (b) Vilanova i the Geltrú (Barcelona) This thesis will focus on the masía’s astonishing history and architecture, factors which inspired me to research and study this project. In order to develop this thesis, a series of sketches were carried out in which information about floors, elevations, sections and details were compiled. On the other hand, in order to complete the historical analysis, photographs and books about farmhouse were researched. The records of this spectacular construction show that there has been housing in Can Xicarró since 1497, in other words, only five years after the discovery of the Americas. It should be noted that it was formally known the Farmhouse of the Planas which was owned by Pere Ballester. Subsequently Manuel Olivella Sama acquired it in the nineteenth century, and converted it to a Neo-Mudejar style characterized by stone arches, ornate tiles and brick. At this time it was fashionable to demonstrate wealth. The location had many hectares of vineyards, which were used for the production of the wine and were stored in the warehouses adjacent to the main house. Due to the small stature of the owner, the name of Las Planes was changed to Xicarró, meaning “little man” in Catalan.
    [Show full text]
  • Arquitectura Modernista: What Was/Is It? Judith C Rohrer
    Permanent Secretariat Av. Drassanes, 6-8, planta 21 08001 Barcelona Tel. + 34 93 256 25 09 Fax. + 34 93 412 34 92 Strand 2: The Historiography of Art Nouveau (looking back on the past) Arquitectura Modernista: What Was/Is It? Judith C Rohrer The publication of Oriol Bohigas’ Arquitectura Modernista in 1968 marked a key moment in the historiography of Catalan “Modernisme”1. Here for the first time was a monographic study of the architecture of the turn of the century period along with extensive, indeed seductive, photographic documentation by Leopold Pomés, a detailed chronology of the period setting the architecture in both local and international context, and a biographical section which served as a preliminary catalog of the known works of modernista architects and their dates of execution. That this monograph launched a spate of serious research into the relatively unknown architects of the modernista era can be seen in the second, totally revised, edition of the book (1973), now retitled Reseña y Catálogo de la Arquitectura Modernista, as well as in the third (1983) where the list of modernista practitioners grew exponentially from 44 to 80 to 175 thanks to a flurry of archival inventories and individual monographs spurred on by Bohigas’ example.2 It was the beginning of a sustained and rigurous investigation of the subject that continues unabated to this day. Arquitectura Modernista provided a needed focus on a broad range of Catalan architectural practice and production. It was written, the author explained, to counter the tendency, in a time of burgeoning international interest in the history of the modern movement and its sources, to think of 1Oriol BOHIGAS, Arquitectura Modernista, Barcelona, Lumen, 1968 2Oriol BOHIGAS, Reseña y Catálogo de la Arquitectura Modernista, Barcelona, Lumen, 1973; Second edition, with ampliación y revisión del apéndice biografico y la lista de obras by Antoni Gonzalez and Raquel Lacuesta, Barcelona, Lumen, 2 vols., 1983.
    [Show full text]
  • Uso Y Ocupación Del Medio Natural: Un Análisis De Las Bordas En El Valle De Erro Y Auritz/Burguete
    Uso y ocupación del medio natural: un análisis de las bordas en el valle de Erro y Auritz/Burguete NEKANE VIZCAY URRUTIA* INTRODUCCIÓN l presente artículo es un resumen de un trabajo de investigación reali- E zado en la Universidad Pública de Navarra, durante el curso 2008- 2009, con título Uso y ocupación del medio natural: un análisis de las bordas en el valle de Erro y Burguete. Se trata de un tema novedoso, para la elaboración de un trabajo de in- vestigación. Los cambios acaecidos a lo largo del siglo XX, en los usos de los recursos naturales, han producido significativas transformaciones en el pai- saje del valle de Erro y en Auritz/Burguete. Terrenos que antaño eran de cul- tivo se han transformado en bosque y en prados de siega, desapareciendo el cultivo del cereal, se han rea lizado repoblaciones forestales y concentracio- nes parcelarias en la mayor parte de los pueblos, las labores agrícolas-gana- deras se han mecanizado, se han producido cambios en la cabaña ganadera y todo ello ha conllevado un cambio en el paisaje. Como consecuencia la borda pierde su valor cultural y a menudo sus funciones originales. El he- cho de que no existan estudios de bordas en Navarra, aunado al vivo interés que actualmente despiertan en la sociedad las cuestiones de pastoralismo, justifican el trabajo de investigación citado. Para el ámbito de Navarra, no existen antecedentes de estudios dedica- dos a bordas, lo cual se puede verificar si se consulta la bibliografía del pre- * Ingeniera de Montes. [1] Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra (CEEN), 84 (2009), 181-345 181 NEKANE VIZCAY URRUTIA sente artículo.
    [Show full text]