Masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
101
-Ie rras sa
.Vilatranca del
Dades bàsiques de l'edifici Dades bàsiques de la intervenció
Comarca: Garraf Tipus d'intervenció Restauració estructural en general i de la coberta de la ga- Municipi: Vilanova i la Gellrú leria, Adequació interior ai nou ús,
Localització: L'edifici s'ubica als afores del nucli urbà de Vi Projecte lanova i la Geltrú, en un context rur¿l Es a tocar del torrent Autors: Franc Fernández i Moisés Gallego, arquitectes d'en Padruell, sobre una petita elevació que es produeix en Col laboradors: J Benavent, F Cabré, M SalesaiC San- el pla vilanoví que puja en suau pendent des de la costa i feliú, estudiants d'Arquitectura circumda l'àmbit urbà. Data: octubre de 1982
Tipologia: Edifici rural aïllat, de caràcter senyorial, neoclàssic Obra Directors: Franc Fernández i fVloisés Gallego, arquitectes Epoca:1798 Co{ laboradors: Miquel Orriols, arquitecte municipal, iPrt mjtiu Cucurella, arquitecte tècnic municipal Us actual: Centre cultural i museu Contractista: Constructores Feunidos, S A, Vilanova i la Geltrú Propietat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Pintura: Antosmarc Estucs: Pere Bertran i Bonastre Declaració monumentâl: Monument històrico artístic d'in Portam metàl lic i vidrieria: Roure terès local (expedient incoat el 14 de maig de 1980), Electricitat: Piloan Pavimentació: Pavimentos Bobert, S A Data de l'inici: marÇ de 1983, Data d'acabament: desembre de 1984 lnauguració: l4 de desembre de 1984 lnversiótotal:49827 604, ptes (50 "/oacàrrec del'Aiun- tament)
Text: Franc Fernández, lVotsés Gallego, Faquel Lacuesta Masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
Notícia històrica tari d'una part del patrimoni familiar esmentat iés qu¡ va vendre la finca i va donar la masia amb el seu mobiliari a La família Cabanyes l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú perquè la conservi iade- qüi com a centre d'encontres culturals La família Cabanyes procedeix d'Argentona Paula Doro- tea de Cabanyes fundà el 1765, a Barcelona, el col legi dels Un edifici setcentista trinitaris calçats Un altre Cabanyes va ser governador de la fortalesa de Flix durant la guerra dels segadors La importància de la lVasia Cabanyes en l'arquitectura ca- talana de final del segle xvrrr mereix de destacar-se, ja que peca El tercer fill d'aquesta casa, Llorenc de Cabanyes, va néixer és una significativa dins del conjunt de realitzacions que es van portar a terme primer període el 1733, durant el regnat de Carles lll, i va ser educat a l'es en el del neoclas- tranger Es va casar amb lVaria de Fuster, pubilla de Josep sicisme catalá de Fuster, de Vilanova, iva ser el primer membre de la branca Dibuix en perspectiva de la masia Ca- Aquest període es caracteritza per estar constitulT per un dels Cabanyes en aquesta localitat banyes des dei jardÍ de migdia conjunt d'episodis individualitzats, l'origen dels quals ha de buscar se en els diferents processos formatius dels arqui- El seu f¡ll, Llorenc de Cabanyes i de Fuster es va educar a tectes i autors d'aquestes obres que es real¡tzaven al marge l'abadia de Sorèze, a FranÇa; viatjà arreu d'Europa i va ser de les escoles of icials de Belles Arts, tot just inaugurades un gran comerciant des de la raó comercial Fuster i Caban- I si bé a Barcelona es podria establir una influència de l'aca yes Va ser l'impulsor la de creació i construcció de la ma dèmia francesa a través d'obres com l'edifici de la Llotja, sia Cabanyes de Vilanova i de la masia Parellada de Vila el palau March o el Palau Moja, en canvi, a la Masia Caba- franca, com també d'una gran hisenda que s'estenia per les nyes s'hauria de parlar d'un correnl o d'una inf luència ita comarques del Garraf i del Penedès liana que pretén conjuminar-se amb els elements tradicio- nals de les edificacions rurals del lloc No obstant això, el gran impulsor de la família Cabanyes en l'àmbit cultural va ser el seu fill Josep Antoni de Cabanyes Ouant a l'autor de l'edifici, hi ha indicis no confirmats que i Ballester, el qual estava imburT de l'esperit de la ll lustra- l'arquitecte que va projectar l'obra era italià, segons es des- ció Fou el creador de la important biblioteca que tenia la prèn dels documents extrets de l'arxiu de la família Caban- casa, amb més de 2 000 volums, la qual es conserva par yes, de l'arxiu municipal ide la bibl¡oteca municipal, itam- cialment en l'actualitat; va tradu¡r escrits del f rancès, de l'an- bé de la versió popular, confirmada per l'últ¡m propietarirde Alçat de la facana principal, abans de glès, de l'italià, de l'alemany i de l'holandès iva escriure al- la mas¡a, descendent directe del promotor de la intervenció l'edifici, Llo guns assargs. renç Cabanyes. La maqueta que es conserva va completar la informació gràfica que permetia una interpretació més Va transformar i completar l'interior de l'habitatge i va de- bona, davant la impossibilitat de poder dirigrr aquest arqui- corar el saló rus amb mobiliari procedent d'un dels seus viat- tecte les obres. També es conserven els plànols originals ges a Rússia en l'època del tsar Nicolau l; moblà el saló de (que no contenen cap text) i diversos aixecaments de plà música incorporant hi un piano
I Masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
A les façanes laterals, la voluntat de tapar el ràfec de la co berta substituint la balustrada per un pany cec d'obra se so- luciona formalment d'una manera molt hàbil, però construc- tivament acumula una sòrie de defrcrències que són la causa, en gran part, del deteriorament actual de l'edifici
No s'arriba a realitzar l'escala exterior malgrat que hi ha di- versos projectes de traÇat; en canvi, es fa una escala tan- gencial que obeeix a aspectes funcionals i que es resol mar ginalment
La manca de mitjans fa que es recorri a l'ús de materials no Plànol d'emplacament de la masta Ca usuals trad¡cionalment en aquest t¡pus d'edificis, com ara banyes la fàbrica d'obra vista per a l'execució de pilastres adossa des, bases, cornises, sòcols, arcades, etc Hi ha poc espai per a Ia pedra, la qual es col loca només en els escassos mo tius ornamentals de la facana principal ien les parts on es t%..->": concentren les màximes condicions de duresa i de tensió dels materials També es fa ús de l'arrebossat en la major part dels paraments; s'eliminen les columnes adossades als plans interiors, però es conserva l'ordre compositiu i l'efec te de clar-obscur de la galeria porticada I La repercussió que aquesta obra va tenir en els períodes pos t teriors del neoclassicisme català es dedue¡x de les diverses versions i còpies que van anar apareixent tant del model ori- lVìaqueta de la masra Cabanyes realtza ginal (còpies del projecte) com de l'aixecament de plànols da en fusta, desmuntable, e 1798 i vistes de l'edifici Foto: J Frances
Interessa assenyalar que moltes de les edificacions rurals tenen, a partir del segle xtx, un esquema composit¡u sem- blant i que, en gairebé tots els casos, aquestes edificacions incorporaran els pòrtics laterals isolucionaran el coronament de la façana principal a base d'un frontó i d'un parament cec escalonat per tapar el davant de la coberta inclinada
Descripció de l'edifici
La lVasia Cabanyes és una de les edificacions emplaçades en ef paisatge rural més importants de les que es van cons- truir a casa nostra a la segona meitat del segle xv
L'edifici està ubicat als afores del nucli urbà de Vilanova, damunt una petita elevació que es produeix al pla vilanoví ffiffi ffiffi ique en suau pendent puja des de la costa icircumda l'àm bit urbà.
Tant el cos principal com les dependències auxiliars anne- xes s'assenten sobre un basament horitzontal i lleugerament sobreaixecat construtt amb paredat ordinari, semblant als murs de tanca o a les construccions que formen els ban cals de conreu, amb la qual cosa el basament es confon amb els elements naturals del paisatge i eleva l'edifici, que es per fila sobre l'horitzó creant una referència visual i una fita en l'estructura rural de la zona
Aquesta mena de lerrassa sobreaixecada acull, a més del cos principal de l'edifici, les dependències annexes, un jar- ffi lffi1 lffi dí a la part del darrera, etc , i crea al voltant d'aquests ele ments un àmbit de relació exterior que adequa i prolonga AlÇat de la facana prrncrpal, segons e prolecte l'escala de l'habitatge respecte del seu entorn immediat de 1982 Masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
L'obra és de planta rectangular, amb escassa diferència entre els costats, per la qual cosa es pot considerar quasi de planta quadrada,
L'edifici consta de tres plantes i la seva organització es re- sol amb la introducció de clares variants si el comparem amb la masia tradicional
Té una superfície total edificada de 1748 m2, que es dis- tribueixen en 780 m2 a la planta baixa i 484 m2 a les plan tes primera i segona
La planta baixa aixopluga el vestíbul central, amb l'accés principala la planta noble, i les dependències de servei prò pies d'aquestes cases, com ara el celler, les quadres i els magatzems d'aparells i estris del camp
Lá planta noble, situada a la planta primera constitueix bà- sicament la zona residencial, amb els salons, el vestíbul, els passadissos, els menjadors, la cuina i els dormitoris Està connectada amb el vestíbul de la planta baixa mitjancant una àmplia escala amb volta d'il luminació zenital
La major part d'aquesles dependències s'obren a l'exterior mitjançant una galeria contínua porticada, llevat de les pe- ces més singulars que s'obren a la facana principal orienta da a migdia D'aquesta planta cal destacar la sala de músi ca amb volta peraltada i ornamentada, el saló rus, la biblioteca i els dos dormitoris principals, on es conserva el mobiliari original de l'època Totes aquestes dependències s'agrupen al voltant de la facana principal i de l'escala
La planta alta, a la qual s'accedeix des de l'escala de caràc ter secundari, estava destinada als dormitoris del servei i, posterioment, a l'estudi del pintor Cabanyes; comunicava amb els serveis de la planta baixa per una segona escala Aquesta planta és la que es trobava en pitjor estat de con- servació i només s'hi pot destacar el vestíbul que recollia l'escala de comunicació amb la planta noble,
El contacte de les plantes superiors amb la plânta ba¡xa i amb l'exterior s'efectua únicament a través del vestíbul d'en- trada, el qual només recull aquesta circulacíó ino es rela ciona amb les dependències de servei de la planta baixa, Aquestes dependències tampoc no estan ¡ntercomunicades, sinó que s'hi accedeix des de l'espai exterior
El cos principal de l'edifici el formen quatre crugies estruc- turals que, a la planta baixa, descansen sobre un sistema de voltes de creueria rebaixades; els nusos eslructurals són bàsicament de ceràmica i de paredat comú, els forjats són tradicionals, d'embigat de fusta de roure sobre el qual des- cansen l'enrajolat i el paviment ceràmic
La inclusió de la galeria porticada en la composició global de l'edif ici constitue¡x una de les variants més interessants de la casa Si bé aquest mecanisme es repeteix en la major part de les edif icacions, encara que només integrat a les fa- çanes orientades a llevant ia ponent, el cas de la Masia Ca banyes és un dels pocs exemples on la galeria porticada re- Projecle de restauració i rehabtlttacró de corre tres façanes; això fa que hi hagi una continulTat en la masia Cabanyes: plantes el recorregut porticat de la planta superior - Masia de Can Cabanyes de Vilanova la Geltrú
105 La incorporació d'aquesta nova crugia suposa una trans- formació de l'ordre estructural d'aquesta mena d'edifica, cions Es passa detres crugies estructuralsordenades a partir de la façana a quatre, com a conseqüència de la crugia por- ticada de la facana posterior I en l'altra direcció, es passa u de tres a cinc el nombre de crugies espacials, la qual cosa _ ._-ì crea un ampli recinte central que planteja dificultats d'il lu Ir minació i de ventilació natural. ¡llä1ü-
AquesTa circumstància no té especial importància a la planta baixa, ja que l'espar central es destina a celler (independent- ment de la solució enginyosa amb la qual resol la il lumina ció mitjanÇant unes lluernes des de la pèrgola de la planta pis, que tTavessen la cantonada formada pel sostre i la pa ret inferior). En canvi, a les plantes superiors implica la in troducció d'un pati com a mecanisme d'il luminació de les dependències interiors
La unitat escala-pati irromp en la composició de la planta, que es resol amb l'ajut del tradícional eix de simetria i intro- dueix un conjunt de variants d'especial interès, Ara bé, tot i que en l'evolució del
La coberta de l'edifici és de tres aigües, inclinada, de teula àrab sobre embigat de fusta del tipus Ilata per canal El seu estat de conservació era molt deficient
L'acabat exlerior es caracteritza per la combinació encer- tada entre l'arrebossat i els elements ornamentals i estruc turals de totxo amb escassos elements de pedra
Les façanes es trobaven en estat de deteriorament avan- cat, sobretot les parts arrebossades, i algunes parets de tan cament estaven totalment desplomades,
Les voltes de cobriment de la galeria a la planta pis havien desaparegut quasi del tot a causa de la contínua erosró que han sofert eren fetes de guix- pel mal estat de conser- vació de la coberta de fa bastants anys,
Programa del projecte
Recentment, l'edif ici va passar a ser propietat munrcipal i es va elaborar un programa d'actuació que mot¡và el pro- jecte i la intervenció postenor
En el projecte s'abordaven fonamentalment dos temes: d'una part la restauració ila conservació de l'edifici, en clar procés de deteriorament, i d'altra, les transformacions ne- cessàries per convertir lo en un centre d'encontres cultu rals que incorporés les peces més representatives i impor- Prolecte de restauració r rehabilrtació de
tants de la masia com a museu annex, però amb un ia nasra Cabanyes AlçaÌs, secc,ons i funcionament independent estudis de detall 1 Masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
106 El programa del centre havia de constar de: residència ca paç d'allotjar aproximadament setanta persones, un vestí- bulampli que pogués ser utilitzat com a sala d'exposicions, diverses aules de dimensions mitjanes per a la realització de seminaris, dues aules de major capacitat per a activitats di- verses, i també els espais necessaris per a l'administració i els serveis Tot això havia d'adequar-se a la màxima capa- citat de l'edif ici per evitar l'augment exterior del volum edi- f icat
Caiia també allotjar hi un habitatge per al guarda de l'edifici i procurar que cadascun d'aquests usos pogués funcionar independentment, Tot i que s'establís una comunicació de servel
Atès que l'Ajuntament de Vilanova no comptava amb prou mitjans econòmics que permetessin d'abordar l'execució completa del programa proposat, es va redactar un avant projecte que comprengués la totalitat de l'actuació
Segons aquesl, el cos principal del con.lunt havia de recollir tres àmbits diferenciats A l'ala oest ia la planta baixa s'ubi- cava l'habitatge del porter amb àmbit exterior propi i accés independent des de l'exterior
El museu de la família Cabanyes quedava format per la sala de música, la b¡blioteca, el saló rus, el dormitori principal de la família, el dormitori del poeta Cabanyes i un vestíbul independent, tot això situat a la planta noble de l'edifici
L'escala d'accés exclusiu s'ubicava en l'espai actual i co municava amb l'exterior per un vestíbul situat a la planta baixa que serà d'ús comú al centre cultural Aquest àmbit, a més de les activitats pròpies del museu, podrà ser utilitzat per a recepcions i també per a d'altres activitats relaciorra- des amb el centre cultural.
La resta de l'edifici, tormada per una part de la planta baixa idel primer pis iper la totalitat de la planta segona, a més de les edificacions auxiliars i l'espai exterior, es destinarà a aixoplugar les dependències del cerrtre cultural
A la planta baixa s'ubiquen les peces que requereixen unes dimensions més grans, com el vestíbul-sala d'exposicions, elfoyeri la sala d'acles, l'adequació de les quals implica un major grau d'intervenció en l'estructura de l'edifici A la resta de les plantes l'adequació d'espais per a aules s'efectua pràc ticament sense necessitat de modificar-ne els actuals; no més calia ampliar I'escala actual de servei per comunicar di- reclamenI aquesles planles,
La residèncla està prevista en un dels annexos on un forjat intermig permet de doblar-ne la capacitat i acomodar-lo a les necessilats del programa Un sistema de murs exteriors de pedra a la planta baixa, que s'adossen a les facanes de l'edifici principal i dels annexos, permet de qualificar cadas- cun dels diferents accessos i adequar-los a la nova escala d'edifici públic, i, sobretot, recuperar el jardí romàntic pos- terior com una peca més que d'aquesta manera quedarà com Fotografies: Enrrc Berenguer, 1984 un àmbit exterior del nou centre cultural.
À Masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
107 Criteris d'intervenció
Els criteris d'intervenc¡ó per a la reutilització de l'edifici s'han establert des del reconeixement de la seva qualitat arqui- tectònica Des d'aquesta òptica es pot entendre que la ma- jor incidència que implica la transformació de l'edifici es con centri en les edificacions auxiliars ien la planta baixa de l'edifici principal
La planta baixa presentava aleshores un caràcter residual respecte de la resta i, per tant, s'hi han fet la major part de les transformacions al llarg del temps
La introducció d'un element adossat de pedra reforça el ca- ràcter del mur cec que fa de suport de la galeria porticada i que introdueix el canvi d'escala que correspon al nou ca- ràcter d'edifici públic; serveix també com a mecanisme pro jectual que permet d'englobar els àmbits exteriors i d'unifi car els annexos, alhora que abordar els nous forats que es practiquen a les ed¡ficacions existents
En aquest sentit, l'abundància d'accessos exterios ha per- mès una organització que rndependitza i adequa cadascun dels usos proposats, respectant-hi pràcticament l'estructura espacial existent Tot això s'ha fet des d'una actitud de res pecte davant l'arqu¡tectura existent que es reflecterx en aquells elements que es restauren, alhora que es remarca la seva qualitat anterior, com també la introducció de nous elements que es tracten des de mecanismes actuals, com afegits, lluny de mimetismes de difícil justificació
L'esquema de la intervenció dins de l'edifici principal s'ha fet de la manera següent:
Transformació total de la planta baixa, amb la introducció de nous àmbits que en molts casos engloben més d'una cru gia, i ubicació, en aquesta planta, de les dependències que es consideren públiques en el programa (sala de conferèn cies, sala d'exposicions, vestíbuls, administració, serveis, etc.). Aquests nous espais s'obtenen de la introducció de nous elements constructius unificats mitjancant una nova pavimentació de la planta baixa amb marbre travertí ibèric, com també d'un tractament nou dels estucats dels para- ments interiors.
Restauració de la planta principal, la qual cosa suposa una mínima modificació de les peces existents i, per últim, l'acon diciament de la planta segona, la qual presentava un estat de conservació bastant deteriorat En aquesta planta s'in trodueix una nova divisió sobre un paviment de fusta i s'in tenta cercar l'acord amb l'organització espacial actual, com patible en bona part amb l'ús que es proposa (seminaris i petites aules de treball)
Les escales interiors assumeixen, gràcies al nou ús, un pa- per organitzatiu diferent, la qual cosa suposa tornar-les a dimensionar des d'aquesta nova òpt¡ca, respectant-ne el lloc primitiu
En una última fase es preveu l'adequació de l'edifici annex com a hostatge del centre i, també, la restauració dels àm bits exteriors, com ara el jardí romàntic i la construcció que havia estat utilitzada com a assecador del gra, Folografies: Enric Berenguer,'1984 Masia de Can Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
Descripció de les obres quinària de projecció (tauler d'aglomerat DIV ), Revestiment de fòrmica en l'àrea de sanitar¡s Escala central de conne- Treballs de neteja, sanejament i consolidació: Enderroca- xió de planta baixa i planta pis. Envà giratori d'element de ment d'envans, escala, coberta de la galeria porticada peri- divisió de l'àrea de museu ide l'àrea de treball. Envà de di- metral i aixecament del paviment de planta baixa. Estinto- visió de l'àrea de treball i dels seminaris. r' lament, obertura de rases -per fonamentar iformigonar- ! ide forats, col.locació de paviment de formìgó, repicat i arre- i,. bossat de parets de demolició de cups en planta baixa De- molició de l'escala lateral. Excavació general de rases itro- netes del clavegueram. lnstal.lació de fossa sèptica a t. ;ft' l'exteriorde l'edifici Construcció d'un pou d'absorció (zona d'aparcament).
Treballs a l'exterior: Aplacats de totxana en paraments ex- teriors de planta baixa Modificació d'obertures a la façana poster¡or. Arrebossat de paraments exteriors i proteccions de desguassos. Repàs, estucat i rejuntat de l'obra vista de facanes. Col.locació de paviment de pedra arenisca de Ban- yoles a l'exterior iaplacats de façana imurs exteriors a ni- vell de planta baixa. Col.locació de reixes colisses i portam metàl.l¡c. Neteja, estesa i compaclació de sauló a l'entorn Recollidors metàl.lics d'aigua (planxa).
Treballs a les cobertes: Desmuntatge i reposició de teules a l'últim forjat. Enderroc del muret de coronament. Substi- tució d'embigat del porxo posterior. Reconstrucció del for- jat de la coberta i substitució de la þarana i del paviment de la galeria perimetral. Subm¡nistrament i col'locació de gàrgoles. Reparació de la coberta del pati interior. Col.lo- cació de canalera de zinc per a la recollida d'aigües
Treballs a l'interior: Restauració de la volta i repicat del guix en planta baixa Reforcament de la cúpula (zona del mu- seu). Construccié d'envans a la zona de sanitaris. Reposi- ció de graons de pedra de l'escala lateral Repàs de parets a la segona planta. Pavimenfació amb marbre traverlí a la planta baixa i col locació de base i paviment de parquet a les plantes superiors. Pavimenlació de sanitaris amb gres Enguixats amb planxes staff . Aplacats amb pedra de Ban- yoles de les parets de l'escala lateral (planta baixa) Col.lo- cació d'aparells de llum amb elements de perfil metàl lic com a suport. Acabats de saniLaris
Treballs generals d'instal.lacions: Construcció de baixants P V C. (sanitaris). lnstal lació elèctrica ifontaneria en ge- neral Instal.lacions de sistemes de protecció anti-robatoris i contraincendis.
Treballs a l'habitatge del conserge: Construcció d'envans ipavimentació ambterrasso. Obertura de rases pera clave- gueres lnstal.lacìó elèctrica, lampisteria i sanitaris Portam metàl lic i acabats Pintura. Arranjament de patis interiors ividrieria.
Acabats i fusteria: Reparació general de la fusteria interior i exterior. Reposició de vidres Pintura general
Mobiliari de l'edifici i acabats de disseny actual: Taulell de tauler d'aglomerat DM i envà de divisió a la zona de recep- ció. Moble expositor (tauler d'aglomerat DM). Portes co- lisses de divisió de l'àrea polivalent i de la sala d'actes. Sò- col de la sala d'actes (tauler d'aglomerat Dlvl, alÇada 'l Fotografies: Enric Berenguer, 1984 ,50 m ). Taula de conferències i element de suport de ma-