VII. El neomudejar: 11aciol1alism i ambigüitat Jo escrlvla el 1977 que si el Modernisme, en la seva perspectiva universal , bevia tam­ bé de les fonts de Ruskin (La Nature l naturante) , de W. Morris (la síntes i de les arts) i de Viollet-Ie-Duc, ignorava al con- trari I'exotisme orientalista, recercant la seva (o aquesta) forma d'inspiració en J'he­ retatge deixat per prop de vuit segles de cultura islamica en terra iberica.' Dos anys de presencia i d'estudi a Barcelona m'han dut a descobrir que el moviment catala no esta va pas desprovist d'aquestes fantasies apreciades per molts arquitectes lIigats a diversos corrents de J'Art Nouveau i que em porten, dones, avui a matisar el meu enrao­ nament. Per posar-ne alguns exemples, Ro­ Ripo/!, «simbol de la Catalunya eterna» segons J'expressió de Oomé­ nech i Montaner. Vista exterior de J'església a finals de segle. semarie Bletter ha pogut detectar només en J'obra de Vilaseca (elementos neoclásicos, neoegipcios, neomudéjares, neogóticos, ja­ A. T. Y, JI. tlARr.ru.ONA UmverSidad poneses y Art Nouveau, aparte de los ras­ gos victorianos y de la Renai xenc;a », mentre que J'estudi de Gaudí o de Domenech «re­ velaría la ausencia de algunos de los esti­ los citados, pero en cambio aparecerían I otros como el neobarroco, que Vilaseca nunca cultivó.1 Joan Bergós (1894-1974) , a la seva obra sobre Gaudí, parla d'una divi­ nió deis arquitectes de I'epoca en dos grups: «uno se dedicó servilmente al me­ dievalismo, salvándose los que tenían más fino sentido arqueológico y cayendo los I otros en el más deplorable pastiche gótico, La Universitat, d'Elies Rogent. románico , e incluso romántico bizantino (!) . Per decret Reial del 24 d'agost de 1859, Elies Rogent fou J'e ncarregat de fer-ne e/s planols els quals foren aprovats el 1862. Un decret del Otro grupo, disidente, puso en boga, como n de juny del mateix any crea el Con se/! de Oirecció i Administració I tabla de salvación, las formas egipcias, clá­ deIs Treballs. La primera pedra fou posada el 22 d'octubre de 1863 i sicas y etruscas (!) vacías de sentido ; to­ la inauguració es féu el 1877. El cost total de J'operació s'eleva a 3.475.000 pessetes. dos juntos llegaron a atribuir grotescamen­ te uno de los estilos históricos a cada tipo La Universitat. El patí interior. Foto O. Maspons. de ed ificio y a mezclar horriblemente for- I mas de diversos estilos, produciendo ver­ I dadera pesadumbre» .3 Per la seva banda , I Ramon Garriga i Miró dira qu e el Moder- nisme representa sota alguns aspectes un retorn a les as pi racions orientals, anant de I'egipci a I'a ssiribabi lonic, tot passant pel japones, el xines, I'indi, etc ... Malgrat tot, aquestes aportacions exotiques restaren purament marginals i cap estil , fora de la influencia ba rroca i de les múltipl es formes del neogoticisme, no coneixera una irradia­ ció comparable al del neomudejar. Aixo és el que , pa ra doxa lment, donara al Modernis- me un caracter més pur i, en tots els ca­ sos, d'un a autenticitat més gran . I Al contrari de molts moviments, el Moder- 71 nisme va poder intentar una veritable em­ presa de renovació tot pouant fins a I'in­ finit en I'excepcional riquesa del seu patri­ moni i, més amplament, en I'heretatge de totes les formes de la cultura iberica. Aquí hi ha , dones, una característica important la complexitat de la qual s'ha de buscar no solament en I'evolució historica de Cata­ lunya, pero també de tota la península. Car, en efecte, si I'atracció exercida pel medie­ valisme en la majoria de nacions europees a partir de la segona meitat del segle XIX pot revestir historicament un caracter re­ lativament ciar, passara tot el contrari al conjunt de la Iberia marcada per I'empremp­ ta de cultures fortament diferents y per lIurs constants interferencies. Es tracta, dones, d'un Ilegat innega ble pero El Paranimf de la Universitat, decorat a partir d'eJements neo·arabs també d'una enorme am bigüitat a la qu al ¡ bizantins. Foto F. Rus. els renovadors catalans s'hau ran d'enfron­ taro La complexitat de I'heret atge cultural de la península iberica es revelara d'entra­ da en I'obra d'a quest peoner que fou Elies Rogent (1821-1897) . El 1863, aquest em­ pren la realització de la Universitat en la qual hi barrejara subtilment els diferents corrents del medievalisme (o pre-medieva­ lisme) hispanic, tot tractant I'edifici a par­ tir de formes romanes actualitzades i tot inspirant-se en el neo-arab, així com també en alguns elements decoratius bizantins, per a la creació de l'Amfiteatre. Aquesta preocupació per tots els estils I'am menara des del seu nomenament a l'Escola d'Arqui­ tectura, a encoratjar els aprenents, impo­ sant com a obra d'estudi fonamental el Diccionari de Viollet-Ie-Duc. El tercer aspecte fonamental de I'obra •• d'Elies Rogent fou la seva tasca de restau­ rador iHustrat per les reformes de Ripoll , r l 4 .. ...-... -,.............. ~ ..:tI les quals tingueren a Barcelona un resso La Placa de Braus de Madrid, 1874 (arquitectes: E. Rodriguez Ayu· de primera importancia, fins al punt que so i L. ' A lvarez Capra). obliga Domenech a acabar el seu discurs El Pavel/ó espanyol de f'E xposició Universal de París, 1878 (arquitecte: sobre l'Exposició Universal amb una crida Agustín Ortiz de Vil/ajos). en favor de la prossecució deis treballs del monestir, «symbole de la Catalogne éter­ nelle ".,[ El clima de renaixen<;:a que ales­ hores animava el país permeté de menar a bon port I'empresa for<;:a costosa decidida pel bisbe de Vic, Josep Morgades, el 1885. Segons Eduard Junyent, ,'¡'architecte s'ins­ pirera des meilleurs exemples romans afin de faire renaitre la basilique que I'on cro­ yait alors entierement construite au XV siecle. Les travaux durerent sept ans et eu­ rent pour résultat la reconstruction inté­ grale telle qu'on peut la voir de nos jours" .5 L'entusiasme suscitat per I'operació emme­ nera Rogent a organitzar durant molts anys excursions destinades als arquitectes dele­ rosos d'estudiar els monuments romans de Catalunya.6 Aleshores, sembla interessant de precisar d'a ra endavant que , segons di- 72 I versos testimoniatges histories, alguns ca­ pitells de Ripoll constitu"iren al comen9a­ ment una replica perfecta de I'art hispano­ arabo Encara que hom no pugui generalitzar sobre aquesta qüestió, és evident que fo­ ren rars els capitells del primer art roma (segons I'expressió de Puig i Cadafalch) 7 I imitats d'obres omeiyades. Heus ací un detall gens negligible a I'hora de tractar deis revivalismes i deis ressorgiments de I'arquitectura arab-andalusa a la península. I Malgrat el seu impacte evident damunt I 'ar- Pavelló de la kermesse de Montevideo, 1896 (arquitecte: Emilio BOix), quitectura catalana de la segona meitat del segle XIX, cal assenyalar d'entrada el poc I interes prestat a la influencia mudejar en I I'evolució del Modernisme, si es fa excep­ ció del cas particular de la casa Vicens. Aquesta lIacuna, que explica parcialment I la singularitat de la historia de Catalunya dins el context iberic, s'iHustra a més a més amb la multiplicitat de termes confu­ sos emprats pels historiadors catalans per traduir el fet mudejar, qualificat ara de neo­ islamic, adés de neomorú, neomorisc, neo­ arabisme, etc. Segons un tret comú a molts d'ells, no sembla establerta cap demarca­ ció entre una voluntat autentica de reviva­ lisme, a partir d'uns deis capítols més de­ terminants de la historia d'lberia (el neo­ mudejar), i les fantasies arabitzants que, com es veura, foren en la majoria deis ca­ sos fruit d'una moda europea. O'aquesta manera Bergós, parlant de Gaudí i de la re­ visió deis estils histories, empra el terme morisco que, com se sap, servia para qua­ lificar els musulmans d'Espanya convertits a la for9a al cristianisme. La qual cosa cons­ titueix un error greu en la mesura en que els moriscs, fora d'algunes influencies ne­ gligibles a l'ex-r~-9ne de Granada , es dis­ tingir\m precisament per la importació al Maghreb d'un art fortament influenciat pels I esquemes estilístics del Renaixement es­ Testimoni neo-mudéjar a Valéncia : Casa del Passeig de J'Alameda. panyol. Encara apareix com a més sorpre­ I nent la tesi de Cirici Pellicer segons la qual la descoberta de "lo islámico (vino) a ser por Gaudí lo que había sido para un Ruskin el descubrimiento de lo medieval " _ Co que, dit d'altra manera, podria traduir-se per: Església mossarab de Sant Miquel de Escalada, treta d'un dibuix de la cosa islamica fou per a Gaudí allo que el Jean Hainaut. cristianisme fou per a Viollet-Ie-Ouc! Posar implícitament dins un mate ix sac I'art i I'ar­ quitectura sortits deis diferents pa"isos de cultura islamica constitueix -més enlla de reproduir per fetitxisme els éssers ani­ mats- un temible disbarat. Jo no acabo de veure , en efecte, la similitud que es podria establir entre les obres de I'art classic turc i les deis arquitectes musulmans de Gra­ nada. Habitual a Europa, aquesta confusió és molt més lamentable aquí on la historia de l'Espanya musulmana ha estat minucio­ sament estudiada .o 73 O'al tres hist oriadors catalans, més pru­ dent s, s'han generalment limitat -com Oriol Bohigas- a emprar el terme neomu­ dejar.