Orbridge.Com (866) 639-0079
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Quadríptic Modernisme Industrial 2019.Ai
Discover Terrassa, Industrial modernism · Découvrir Terrassa, Modernisme industriel Modernisme Terrassa, Découvrir · modernism Industrial Terrassa, Discover Descobreix Terrassa, Modernisme industrial · Descubre Terrassa, Modernismo industrial Modernismo Terrassa, Descubre · industrial Modernisme Terrassa, Descobreix Queda’t a dinar! Després de la visita, queda’t a gaudir de la gastronomia local amb productes de proximitat que t’ofereixen els restaurants de la marca Terrassa Gastronòmica. ¡Quédate a comer! Después de la visita, quédate a disfrutar de la gastronomía local con productos de proximidad que te ofrecen los restaurantes de la marca Terrassa Gastronòmica. Stay for lunch! After enjoying the visit, stay and taste the local gastronomy with products of proximity offer by restaurants of the brand Terrassa Gastronòmica. Restez à déjeuner! Après votre visite, restez et profitez-vous de la gastronomie locale avec des produits de proximité offerts par les restaurants de la marque Terrassa Gastronòmica. Compra Si vols comprar un record de Terrassa Terrassa Turisme A la botiga de l’Oficina de Turisme, trobaràs objectes de regal inspirats en els edificis més emblemàticsem de la ciutat i en les festes i tradicions de la nostra cultura. ProductesPr per a tots els públics. Vine i deixa’t sorprendre! SiS quieres comprar un recuerdo de Terrassa En la tienda de la Oficina de Turismo, encontrarás objetos de regalo inspirados en los edificiosed más emblemáticos de la ciudad y en las fiestas y tradiciones de nuestra cultura. ProductosPr para todos los públicos. ¡Ven y déjate sorprender! If you want to buy a souvenir from Terrassa In the Tourism Office Shop, you will find presents inspired in the most important buildings of theth city, and also related with holidays and traditions of our culture. -
Memòria 2009
El paper del Consell Comarcal és essencialment el de prestador de serveis públics i de qualitat als munici- pis del Gironès per millorar i facilitar el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes de la comarca. El Consell té la capacitat per donar les respostes adequades a les demandes creixents actuals, fruit dels canvis econòmics i socials que estem vivint. En el context actual de crisi econòmica i financera que ha tocat de ple a tots els sectors productius, que ha fet augmentar l’atur i que afecta la nostra economia i especialment la de les famílies, hem apostat clarament per la promoció del teixit econòmic comarcal. Hem posat en funcionament dos tallers d’ocupació i el progra- ma experimental en matèria d’ocupació així com un equip de manteniment d’espais urbans a través d’un pla d’ocupació, accions que afavoreixen la formació i la inserció de les persones al mercat laboral. És rellevant també l’augment dels recursos destinats a l’àmbit social, tant pel que fa a l’atenció social primària, l’atenció domiciliària o els serveis derivats de la Llei de la Dependència, com també les actuacions desenvolu- pades en el marc del Pla de Ciutadania i Immigració i el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i de Gènere. Cristina Alsina i Conesa Hem continuat desenvolupant el Pla de Foment del Turisme Gironès - Girona, impulsant noves rutes i productes. Presidenta En aquest àmbit ens fa especial il·lusió la propera posada en funcionament del Centre de Visitants del Gironès del Consell Comarcal del Gironès a Sarrià de Ter, un projecte per consolidar aquesta Terra de Passeig com a destí turístic. -
Memòria 2016
MEMÒRIA D‟ACTIVITATS 2016 1 2 SALUTACIÓ PRESIDENT [04] EL CONSELL [05] ELS MUNICIPIS [06] EL CONSELL D‟ALCALDES [07] LA GUIA DE SERVEIS [08] SERVEIS TÈCNICS [09-12] OFICINA COMARCAL D‟HABITATGE [13-14] OFICINA COMARCAL D‟INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR [15-17] ESCOLA DE MÚSICA DEL GIRONÈS [18-19] CULTURA [20-22] ELS BANYS ÀRABS [23-24] CASA DE CULTURA LES BERNARDES [25-27] TURISME [28-31] JOVENTUT [32-36] ESPORTS [37-39] PROMOCIÓ ECONÒMICA [40-42] ENSENYAMENT [43-47] SERVEI DE CATALÀ [48-50] MEDI AMBIENT [51-54] SERVEIS ADMINISTRATIUS [55-56] SERVEIS SOCIALS [57-63] SALUTACIÓ PRESIDENT Benvolgut / benvolguda, Teniu a les vostres mans un document que recull les activitats que s‟han portat a terme en les diferents àrees del Consell Comarcal del Gironès durant l‟any 2016. Aquesta iniciativa respon a la voluntat de fer una administració més propera i transparent al ciutadà i donar a conèixer quines són les tasques i els serveis que es realitzen des del Consell Comarcal del Gironès. Són molts i variats els projectes que s‟han dut a terme durant aquest 2016, gràcies a la col·laboració i la implicació dels responsables tècnics i del personal d‟aquest ens. M‟agradaria destacar el paper clau que té el Consell Comarcal en aquesta comarca. El Consell Comarcal és per als ciutadans i per als pobles de la comarca. Per als municipis petits, per la impossibilitat econòmica no poder comptar amb els tots els serveis a la població. Per als municipis grans i ciutats, per consolidar una línia de creixement econòmic sòlida i comuna per a la comarca. -
Memòria 2006
memòria activitats PRESENTACIÓ 02 2006 A les pàgines que seguiran a aquesta presentació, hi trobareu un resum de la feina feta durant l’any 2006. Preparar aquesta memòria t’obliga a fer un repàs dels objectius que t’havies fi xat i el resultat obtingut. La funció dels consells comarcals és, d’una banda, procurar que les competències que Generalitat i ajuntaments ens han delegat s’exerceixin a satisfacció de la gent de la comarca, però, per altra banda, per al Consell Comarcal amb els alcaldes dels nostres municipis, hem de vetllar per al desenvolupament de la comarca a tots els àmbits, negociant amb l’Administració que convingui en cada moment. Així podem posar en el cantó dels objectius conquerits la realització de petites obres, però molt necessàries per a la gent del lloc, com poden ser la construcció dels ponts que comuniquen Sant Andreu Salou amb Cassà de la Selva i Campllong, o les obres d’arranjament de camins veïnals i les de senyalització de nuclis i llocs d’interès de la comarca, la inauguració de diferents centres cívics a Sant Joan de Mollet o a Cervià de Ter entre d’altres, o la redacció del projecte de la zona esportiva de Fornells de la Selva, per posar alguns exemples. En el camp de la feina feta al cantó de tots els alcaldes de la comarca podem estar satisfets de la creació del Consorci de Benestar Social Gironès –Salt o de l’acord històric de la creació de l’Àrea del Transport Metropolità. També hem començat Gabriel Casas i Soy els treballs del Pla director de l’Àrea de Girona que ha de permetre fi xar les bases per al futur desenvolupament de la ciutat President del Consell de Girona i dels municipis veïns. -
Catalan Farmhouses and Farming Families in Catalonia Between the 16Th and Early 20Th Centuries
CATALAN HISTORICAL REVIEW, 9: 71-84 (2016) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona DOI: 10.2436/20.1000.01.122 · ISSN: 2013-407X http://revistes.iec.cat/chr/ Catalan farmhouses and farming families in Catalonia between the 16th and early 20th centuries Assumpta Serra* Institució Catalana d’Estudis Agraris Received 20 May 2015 · Accepted 15 July 2015 Abstract The masia (translated here as the Catalan farmhouse), or the building where people reside on a farming estate, is the outcome of the landscape where it is located. It underwent major changes from its origins in the 11th century until the 16th century, when its evolu- tion peaked and a prototype was reached for Catalonia as a whole. For this reason, in the subsequent centuries the model did not change, but building elements were added to it in order to adapt the home to the times. Catalan farmhouses are a historical testimony, and their changes and enlargements always reflect the needs of their inhabitants and the technological possibilities of the period. Keywords: evolution, architectural models, farmhouses, rural economy, farming families Introduction techniques or the spread of these techniques became availa- ble to more and more people. Larger or more numerous Some years ago, historians stopped studying only the ma- rooms characterised the evolution of a structure that was jor political events or personalities to instead focus on as- originally called a hospici, domus, casa or alberg, although pects that were closer to the majority of the people, because we are not certain of the reason behind such a variety of this is where the interest lies: in learning about our ances- words. -
Memòria 2003
La memòria d’activitats que ara teniu a les mans, és el resum d’un any de feina, el 2003, però també és la finalització del treball de la legislatura 1999/2003 i l’inici d’una altra, 2003/2007. En primer lloc, haig d’agrair l’esforç de tots els companys consellers comarcals, per haver aconseguit els resultats i objectius que ens vam proposar. També felicitar als alcal- des del Gironès, per la col·laboració que hem tingut en la gestió dels serveis i projectes. En segon lloc i fent referència a la nova etapa que hem començat, destacar que és engresca- dor aquest nou projecte, on per primera vegada es produeix un pacte entre partits per governar i on també, per primer cop, es constitueix oficialment el Consell d’Alcaldes com a òrgan de participació d’aquelles decisions de més importància pels municipis de la comar- ca. De ben segur que trobarem la complicitat i l’esforç de tots, per seguir el bon camí i millorar els serveis dels ciutadans de la comarca. Gabriel Casas i Soy President Aquesta memòria d’activitats del Consell Comarcal del Gironès que teniu a les mans, és la primera d’un sèrie de quatre, i podreu trobar-hi el recull de tot allò que s’ha dut a terme per part de les diferents àrees que el formen i que, per primera vegada, està dirigit per dues formacions polítiques que treballen en comú pel bé de la comarca. És la nostra intenció que aquest canvi a nivell polític, es vegi reflectit a la tasca diària que duem a terme en aquest Consell comarcal des del primer dia i és per això, que veureu força diferències en l’estructuració de les àrees que el formen. -
MADREMANYENCS I ADREMANYENQUES Butlletí
Núm. 11 | DESEMBRE 2017 Butlletí d’informació municipal www.madremanya.cat ADREMANYENCS i MADREMANYENQUES Butlletí d’informació municipal 2017 SUMARI CARTA DE L’ALCALDE........................................................................................................................................... 3 PRESSUPOST MUNICIPAL 2017 ........................................................................................................................... 4 HISENDA .................................................................................................................................................................. 5 PLE D'ACOMIADAMENT DE LA JÚLIA................................................................................................................. 6 ENTREVISTA A JÚLIA CASTELLÓ......................................................................................................................... 7 A LA JÚLIA............................................................................................................................................................ 10 OBRES VÀRIES ..................................................................................................................................................... 11 ACTIVITATS DEL TER-GAVARRES....................................................................................................................... 14 EMOCIONS DE L’1-O .......................................................................................................................................... -
2016 Estudi Plataforma Arts De Carrer
ESTUDI AGREGAT CARACTERÍSTIQUES I VOLUMS PLATAFORMA ARTS DE CARRER ESTUDI BASAT EN L’EDICIÓ DE 2015 DELS 17 ESDEVENIMENTS QUE FORMEN PART DE LA PLATAFORMA D’ARTS DE CARRER SOBRE ASPECTES VINCULATS A LA PROGRAMACIÓ ARTÍSTICA, RECURSOS HUMANS, ESTRUCTURA ECONÒMICA I COMUNITATS. L’OBJECTIU D’AQUESTA PRESENTACIÓ ÉS L’OBTENCIÓ DELS VOLUMS AGREGATS QUE GENERA LA PLATAFORMA AMB UNA VOLUNTAT DIVULGATIVA DAVANT LA SOCIETAT, EL SECTOR I LES INSTITUCIONS JUNY DE 2016 SOM EMERGENT, FESTIVAL D’ARTS ESCÈNIQUES (CELRÀ, SANT GREGORI, QUART, SARRIÀ DE TER, CERVIÀ DE TER, MADREMANYA, VILABLAREIX, FORNELLS DE LA SELVA, LLAGOSTERA) – ESCENA POBLENOU (BARCELONA) – FESTIVAL CIRC A LES PLACES (OLOT) – FESTIVAL ESBAIOLA’T (ESTERRI D’ÀNEU) – FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRE I ANIMACIÓ AL CARRER (VILADECANS) – FESTIVAL PER AMOR A L’HART (L’HOSPITALET DE LLOBREGAT) – FESTIVAL SENSE PORTES (ARGENTONA) – FESTIVAL TNT (TERRASSA) – FESTIVAL D’ARTS AL CARRER (TORELLÓ) – SISMÒGRAF (OLOT) – FIRA DE CIRC AL CARRER (LA BISBAL DE L’EMPORDÀ) – FIRA DE TEATRE DE TITELLES (LLEIDA) – FIRA MEDITERRÀNIA (MANRESA) – FIRATÀRREGA (TÀRREGA ) – LLUÈRNIA (OLOT) – PASSATGE INSÒLIT (SANTA COLOMA DE GRAMENET) – TRAPEZI (REUS). OBJECTIUS DE L’ESTUDI . Visibilitzar l’activitat escènica al carrer de Catalunya. Intern: Coneixement integral i des de diverses àrees de l’esdeveniment. Extern: Donar-nos a conèixer i posicionar-nos amb dades objectives agregades davant el sector, les administracions i la societat. Llibre blanc, punt d’inici, radiografia fundacional. ASPECTES GENERALS . Del total dels 17 esdeveniments que conformen la PAC, el 65% són festivals, el 29% són fires i el 6% són temporades. La mitjana d’edicions celebrades és de 14. L'esdeveniment més jove ha celebrat tres edicions, mentre que el més antic en porta trenta-cinc. -
Original Compilation of Historical Data On
Original Neurosciences and History 2019; 7(1): 1-14 Compilation of historical data on healthcare at Vall d’Hebron: first patient with stroke attended in 1607 O. de Fàbregues-Boixar Neurologist. Head of the Parkinson’ s disease and other movement disorders unit, Department of Neurology, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona, Spain. Doctor of neuroscience. Associate director of the Museo Archivo Histórico of the Spanish Society of Neurology. ABSTRACT Introduction. This article describes various historical aspects of healthcare at Hospital Universitari Vall d’Hebron. Methods. Documentation was collected and reviewed from the historical archive of the city of Barcelona, the archives of the Diocese of Barcelona, and the historical archive of the Centre Excursionista de Catalunya, the manuscripts section of the Biblioteca de Catalunya, and the literature on the Hieronymite monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron and Hospital Vall d’Hebron. Data of healthcare and neurological interest were collected. Results. Today’ s Hospital Vall d’Hebron stands on the site of a farm that belonged to the royal monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron. The monastery, of which only traces remain today, had an infirmary, pharmacy, hostelry, and a hospital for the poor, and provided healthcare to Hieronymite monks, guests, pilgrims, and poor people from the time of its foundation (1393) to its secularisation (1835). The monastery was used as a lazaretto during the yellow fever and cholera epidemics in Barcelona, in 1821 and 1834, respectively. The 1903 urban plan for greater Barcelona allocated the area for the “placement of a hospital.” The fact that the land was owned by the state and the site’ s salutary characteristics made it ideal for the construction of a large healthcare complex outside of the city centre: the Residencia Sanitaria Francisco Franco (1955). -
La Masia Rocosa De Lluís Domènech I Montaner
El Sot de l’Aubó · XI · 39 (2012) · p. 3-8 © Centre d’Estudis Canetencs 3 La masia Rocosa de Lluís Domènech i Montaner El petit laboratori d’assaig del modernisme català CARLES SÀIZ I XIQUÉS Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) Lluís Domènech i Montaner’s country house Rocosa: the small test laboratory for Catalan Modernism L’autor, l’historiador Carles Sàiz, ens apropa en In this article, the historian Carles Sàiz explores aquest article a la masia Rocosa, la casa Masia Rocosa, the country house which was the d’estiueig de la família Domènech i Roura a summer dwelling of the Domènech i Roura family Canet de Mar. Des d’aquesta construcció rural in Canet de Mar. From this baroque rural building, barroca, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner the architect Lluís Domènech i Montaner developed designs as singular as those included in the va gestar edificis tan singulars com els de Universal Exhibition of 1888, and El Palau de la l’Exposició Universal de 1888, el Palau de la Mú- Música and the Sant Pau Hospital in Barcelona. sica o l’Hospital de Sant Pau. Domènech i Domènech i Montaner transformed the country Montaner va convertir el mas de Canet en el seu house in Canet into his own small test laboratory petit laboratori d’assaig del modernisme català. for Catalan Modernism. Paraules clau: Lluís Domènech i Montaner, Masia Rocosa, Keywords: Lluís Domènech i Montaner, Masia Rocosa, Canet de Mar, modernisme Canet de Mar, Catalan Modernism. Exposició Universal de Barce- lona de 1888 va acabar de con- solidar Lluís Domènech i Montaner com un professional L’ de prestigi. -
Un Mundo De Casas. Profesorado
Propuesta Didáctica: Nuestra casa, nuestro mundo 1º y 2º de Educación Primaria PARA EL PROFESORADO UN MUNDO DE CASAS Objetivos Conocer la estructura geográfica de España. Saber cuántas comunidades y ciudades autónomas hay y cuáles son. Localizar en un mapa las diferentes comunidades y ciudades autónomas. Ubicar las provincias que configuran cada comunidad autónoma. Conseguir despertar la curiosidad de los alumnos por conocer nuestro país. Contenidos Las autonomías. Nociones básicas. Localización de las diferentes comunidades y ciudades autónomas de España. Provincias que constituyen cada comunidad. Sede del gobierno autonómico en cada comunidad. Descripción de las actividades Se presentan cuatro actividades prácticas y al mismo tiempo de descubrimiento. Para su realización se requiere soporte visual del mapa de España, ya sea proyectado o desplegado. También se pueden consultar atlas, enciclopedias, libros de texto y/o acceso a Internet. Estas cuatro actividades siguen un orden creciente de dificultad por lo que el profesor decidirá cuáles son más pertinentes para que las realicen los diferentes grupos de alumnos. En la 1ª actividad los alumnos deberán localizar Mar Francia en un mapa mudo de España donde vienen Cantábrico delimitadas las diferentes comunidades y Atlántico Océano Portugal ciudades autónomas, cada una de ellas por medio de la casa típica de la comunidad. Cada casa típica tiene un número, y ese número Mar es el que deben escribir en cada círculo blanco Mediterráneo que hay en el mapa mudo. Para acertar de qué comunidad o ciudad ÁFRICA autónoma se trata, la casa típica lleva "pistas" que facilitan su identificación. En la 2ª actividad cambiarán el número de cada comunidad o ciudad autónoma por su nombre completo que escribirán en una etiqueta identificativa. -
Memòria 2011
Em plau presentar-vos la Memòria del Consell Comarcal del Gironès 2011 que és, alhora, un recull de les principals activitats del Consell i un resum dels projectes que vam impulsar durant aquest mandat. Presentació Aquests darrers dos anys, les dificultats econòmiques i financeres han requerit molts esforços per poder continuar prestant serveis als nostres conciutadans, en uns moments de necessitats socials creixents. Hem posat les bases perquè el Consorci de Serveis Socials diposi d’una seu pròpia i pugui créixer per continuar donant un servei imprescindible per a la cohesió de la nostra societat i per garantir el benestar de totes les persones. I ho hem fet sense oblidar que calia continuar donant suport als municipis amb noves eines de promoció econòmica basades en la posada en valor dels nostres recursos. Un dels que més em satisfà veure fet realitat és el Centre de Visitants del Gironès, que va obrir les seves portes el 26 de març amb la presència delsalcaldes de la comarca, així com empre- saris turístics, productors i artesans. Després d’un any de funcionament cal recordar que fou Cristina Alsina i Conesa Presidenta del Consell possible gràcies al Pla de foment turístic Gironès-Girona, als Fons Europeu FEDER Comarcal del Gironès i a l’Ajuntament de Sarrià de Ter i a la complicitat de moltísimes persones, tant de dins com fins a juliol de 2011 de fora del Consell. El centre s’ha convertit en una eina imprescindible per descobrir els actius culturals, paisatgís- tics i gastronòmics de la comarca, un lloc d’acollida i degustació, de compra i de vivència, així com també un espai per a l’educació entorn a l’artesania i el medi dels 27 municipis que for- mem el Gironès.