DOCSLIB.ORG

Pla Local De Joventut Cervià De Ter 2016-2019 Zona Jove De La Llera Del Ter

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Pla Local De Joventut Cervià De Ter 2016-2019 Zona Jove De La Llera Del Ter PLA LOCAL DE JOVENTUT CERVIÀ DE TER 2016-2019 ZONA JOVE DE LA LLERA DEL TER Març 2016 1 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 3 2. ANÀLISI DE LA REALITAT 2.1. Context d’actuació municipal 5 2.2. Anàlisi de la realitat juvenil 9 2.2.1. Anàlisi quantitatiu 9 2.2.2. Anàlisi qualitatiu 13 3. VISUALITZACIÓ 18 4. DIAGNÒSTIC 20 5. OBJECTIUS 28 6. PROGRAMES I/O ACTUACIONS 29 7. EXECUCIÓ 7.1. Temporalització 45 7.2. Participació jove, qualitat i transformació 46 7.3. Interinstitucionalitat 46 7.4. Participació joves 47 7.5. Recursos utilitzats 47 8. PRESSUPOST 48 9. AVALUACIÓ 49 2 1. INTRODUCCIÓ Des de ja fa un temps, al municipi s’està promovent el disseny de polítiques específiques per la població jove del municipi seguint les directrius de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Enguany, amb el canvi de legislatura, i prenent referència del Pla Local de Joventut 2012-2015, s’actualitza el Pla Local de Joventut de Cervià de Ter programat pel quadrienni 2016-2019. Des de l'Area de joventut, i vist el desenvolupament de les accions impulsades, que el jove s'ha de pensar de forma integral i així mateix els serveis dirigits a ells. Ja en l'anterior legislatura la forma d'entendre el jove era així per això, s'ha donat continuat treballant 13 projectes que pretenen ajudar en la millora de la seva qualitat de vida. Aquests els treballarem pel quadrienni 2016-2019. En llegir aquest document cal tenir present que des de fa anys es va optar per la figura del tècnic de joventut compartit amb el Consell Comarcal del Gironès principalment per les circumstàncies següents: pel número d’habitants del municipi, pels limitats recursos humans i pel pressupost que es gestiona. Amb els anys altres municipis de la zona van fer el mateix i per això, vam mancomunar els serveis de joventut amb el que s’anomena Zona Jove de la Llera del Ter. Des de Zona Jove fa anys, va iniciar-se l'any 2016 (ara fa 10 anys), es busca la implicació de tot l'equip de professionals i referents en el territori per aconseguir que les accions i serveis que es desenvolupin siguin de qualitat des de l'inici i comptant amb la màxima implicació i participació del jovent del poble. Pensem que això és per nosaltres la clau del servei de joventut. Referents polítics i l'equip de professionals de joventut compartits que treballen des del Consell Comarcal del Gironès a la zona jove de la Llera del Ter amb el suport de l'Oficina Comarcal de Joventut, treballarem perquè en aquesta legislatura es continui amb la mateixa direcció. Com es veu representat en el mapa de la portada d’aquest document, som 10 els municipis que integrem la Zona Jove de la Llera del Ter. Això vol dir que els ajuntaments de Bordils, Cervià de Ter, Flaçà, Juià, Madremanya, Medinyà, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis i Viladasens tenim un conveni amb el Consell Comarcal del Gironès per mancomunar els serveis dels professionals de joventut. Quan diem mancomunar els serveis de joventut volem dir que els professionals planifiquen les accions i serveis pensant amb les necessitats dels joves de cada municipi per una banda, i també amb les necessitats globals del jovent de la Zona. La logística és complexa, a vegades, però tots coincidim que és el millor vestit per tots aquests municipis. És voluntat, i pels anys 2016-2019, que des de l'Ajuntament de Cervià de Ter volem continuar mantenint el recolzament de la Generalitat i el Consell Comarcal del Gironès per consolidar les figures dels professionals de joventut compartits per a desenvolupar i implementar les activitats i fer créixer els serveis que es volen desenvolupar amb i pel jovent de Cervià de Ter. El primer Pla local de joventut es va redactar ja fa molts anys, i mirant enrere es constata una clara evolució positiva en relació les polítiques de joventut del municipi de Cervià de Ter. Tot i això, les mancances que tenim com a municipi petit i sobretot per la situació econòmica actual, i no exclusiva del nostre ajuntament, fa que sigui clau comptar els recursos tècnics mancomunats entre els municipis de la Zona Jove de la Llera del Ter i el Consell Comarcal del Gironès. A finals de 2015, amb la 3 incorporació de dos nous municipis, es va optar per ampliar a tres figures professionals. Això sí, cap d’ells a jornada complerta. També és bàsic el suport econòmic que la Generalitat (Direcció General de Joventut) dóna cada any als municipis per a l’impuls de les polítiques de joventut prioritzades pels ajuntaments. També el suport de la Diputació de Girona a l’hora d’aconseguir suport econòmic per algunes de les activitats municipals, encara que no sigui de caràcter generalista. Des de l’Ajuntament, pensem que és important transformar els nostres serveis a les necessitats del col·lectiu de joves del nostre poble, que es mereixen tot i més del que els puguem oferir. Cervià de Ter és un poble petit i amb pocs joves, i amb dificultats per poder tirar endavant moltes propostes però no per això hem de deixar d’intentar-ho. D’aquí la importància que té aquest Pla Local de Joventut. Per aquesta legislatura, s’ha plantejat aquest Pla local de Joventut centrant els esforços en cinc punts d’incidència. La continuïtat i la millora de les activitats que es venen desenvolupant des de l’Àrea de Joventut integrada a la Zona Jove de la Llera del Ter; la consolidació d’un espai de referència amb professionals de joventut; i fomentant el treball en xarxa amb regidors/res, tècnics i altres recursos humans que disposi el municipi i el treball i l’atenció especial a la tasca de les entitats juvenils de la zona. En relació a l’estratègia territorial, mantindrem la idea que s’ha anat consolidant en els darrers anys. Agrupem els municipis en zones. Fins ara, la zona nord (costat nord del Riu Ter) que agrupa Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls i Viladasens, i la zona sud (costa sud del Riu Ter) que agrupa Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà. Aquest 2016 neix una nova divisió, l’Est que agruparia Medinyà i Sant Julià de Ramis i s’incorpora el municipi de Madremanya a la zona sud. Zona nord Zona Est Zona sud Cervià de Ter Medinyà Flaçà Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Joan de Mollet Viladasens Madremanya Bordils DES DES ZONA JOVE ENTENEM JOVENTUT COM etapa de cicle vital, d'emancipació i partipació... Per poder crear vincles amb els menors de 16 anys anem a l’institut i a les escoles i organtizem dinàmiques per ells. Des de la regidoria de joventut estem molt satisfets del treball iniciat i agraïts de la col.laboració que hem rebut i estem rebent. En definitiva estem contents que aquest document sigui l’eina que ens ha de permetre donar solució o intentar-ho, almenys, a les necessitats dels joves. El document s’estructura el tres parts. A la primera s’analitza la realitat del municipi i del jovent de Cervià de Ter. A continuació, i a partir de la visualització de la situació, a partir de la diagnosi es concreten els diferents programes amb que es volen oferir des de l’Ajuntament, en el marc de la Zona Jove de la Llera del Ter; de quina manera es procuraran desenvolupar-los; i amb quin pressupost es compta per tirar- ho endavant. Finalment s’especifica com s’anirà fent el seguiment i avaluant d’aquest Pla Local de Joventut 2016-2019. 4 2. ANÀLISI DE LA REALITAT 2.1. CONTEXT D’ACTUACIÓ MUNICIPAL En aquest apartat descriurem quin és el context on es desenvoluparà el Pla Local des d’un punt de vista de la situació geogràfica del municipi, de l’estructura interna del propi ajuntament i també des de l’entorn més extens (sobretot des del punt de vista dels joves). És important tenir en compte aquesta contextualització per conèixer quines seran les condicions que regiran el desenvolupament del Pla. Situació geogràfica i característiques del municipi de Cervià de Ter Cervià de Ter forma part de la comarca del Gironès, província de Girona. El terme municipal comprèn la plana al·luvial de la vora del riu Ter i un sector muntanyós al nord, té una extensió de 10Km² i es troba a 45 metres d’altitud. Els límits municipals són: Viladasens al nord, St. Jordi Desvalls a l’est, al sud amb el riu, Bordils i St. Joan de Mollet i a l’oest amb Medinyà i Vilademuls. Té agregat el nucli de població de Raset, format pels veïnats de Raset de dalt, Raset de baix i les Sorreres. El municipi de Cervià de Ter és petit, no arriba als 1000 habitants. Concretament, en el padró d’enguany hi ha registrats un total de 916 habitants. Anàlisi del context intern (Ajuntament) Establir quin és el context intern on es desenvolupa el Pla Local de Joventut de Cervià de Ter permet definir el marc d’actuació i establir-ne les possibilitats. En aquest apartat, per una banda es defineix quina és l’organització de l’ajuntament i quines són les competències municipals i per altra, s’estableixen els recursos humans i econòmics i les infraestructures de què disposa l’ajuntament per desenvolupar les seves competències envers la població i el territori municipal de Cervià de Ter. 5 Organització del Consistori municipal El consistori municipal de Cervià de Ter està configurat per l’Alcaldessa i 6 regidors/res.
Load more

Recommended publications
  • Memòria 2009
    El paper del Consell Comarcal és essencialment el de prestador de serveis públics i de qualitat als munici- pis del Gironès per millorar i facilitar el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes de la comarca. El Consell té la capacitat per donar les respostes adequades a les demandes creixents actuals, fruit dels canvis econòmics i socials que estem vivint. En el context actual de crisi econòmica i financera que ha tocat de ple a tots els sectors productius, que ha fet augmentar l’atur i que afecta la nostra economia i especialment la de les famílies, hem apostat clarament per la promoció del teixit econòmic comarcal. Hem posat en funcionament dos tallers d’ocupació i el progra- ma experimental en matèria d’ocupació així com un equip de manteniment d’espais urbans a través d’un pla d’ocupació, accions que afavoreixen la formació i la inserció de les persones al mercat laboral. És rellevant també l’augment dels recursos destinats a l’àmbit social, tant pel que fa a l’atenció social primària, l’atenció domiciliària o els serveis derivats de la Llei de la Dependència, com també les actuacions desenvolu- pades en el marc del Pla de Ciutadania i Immigració i el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i de Gènere. Cristina Alsina i Conesa Hem continuat desenvolupant el Pla de Foment del Turisme Gironès - Girona, impulsant noves rutes i productes. Presidenta En aquest àmbit ens fa especial il·lusió la propera posada en funcionament del Centre de Visitants del Gironès del Consell Comarcal del Gironès a Sarrià de Ter, un projecte per consolidar aquesta Terra de Passeig com a destí turístic.
    [Show full text]
  • Memòria 2016
    MEMÒRIA D‟ACTIVITATS 2016 1 2 SALUTACIÓ PRESIDENT [04] EL CONSELL [05] ELS MUNICIPIS [06] EL CONSELL D‟ALCALDES [07] LA GUIA DE SERVEIS [08] SERVEIS TÈCNICS [09-12] OFICINA COMARCAL D‟HABITATGE [13-14] OFICINA COMARCAL D‟INFORMACIÓ AL CONSUMIDOR [15-17] ESCOLA DE MÚSICA DEL GIRONÈS [18-19] CULTURA [20-22] ELS BANYS ÀRABS [23-24] CASA DE CULTURA LES BERNARDES [25-27] TURISME [28-31] JOVENTUT [32-36] ESPORTS [37-39] PROMOCIÓ ECONÒMICA [40-42] ENSENYAMENT [43-47] SERVEI DE CATALÀ [48-50] MEDI AMBIENT [51-54] SERVEIS ADMINISTRATIUS [55-56] SERVEIS SOCIALS [57-63] SALUTACIÓ PRESIDENT Benvolgut / benvolguda, Teniu a les vostres mans un document que recull les activitats que s‟han portat a terme en les diferents àrees del Consell Comarcal del Gironès durant l‟any 2016. Aquesta iniciativa respon a la voluntat de fer una administració més propera i transparent al ciutadà i donar a conèixer quines són les tasques i els serveis que es realitzen des del Consell Comarcal del Gironès. Són molts i variats els projectes que s‟han dut a terme durant aquest 2016, gràcies a la col·laboració i la implicació dels responsables tècnics i del personal d‟aquest ens. M‟agradaria destacar el paper clau que té el Consell Comarcal en aquesta comarca. El Consell Comarcal és per als ciutadans i per als pobles de la comarca. Per als municipis petits, per la impossibilitat econòmica no poder comptar amb els tots els serveis a la població. Per als municipis grans i ciutats, per consolidar una línia de creixement econòmic sòlida i comuna per a la comarca.
    [Show full text]
  • Memòria 2006
    memòria activitats PRESENTACIÓ 02 2006 A les pàgines que seguiran a aquesta presentació, hi trobareu un resum de la feina feta durant l’any 2006. Preparar aquesta memòria t’obliga a fer un repàs dels objectius que t’havies fi xat i el resultat obtingut. La funció dels consells comarcals és, d’una banda, procurar que les competències que Generalitat i ajuntaments ens han delegat s’exerceixin a satisfacció de la gent de la comarca, però, per altra banda, per al Consell Comarcal amb els alcaldes dels nostres municipis, hem de vetllar per al desenvolupament de la comarca a tots els àmbits, negociant amb l’Administració que convingui en cada moment. Així podem posar en el cantó dels objectius conquerits la realització de petites obres, però molt necessàries per a la gent del lloc, com poden ser la construcció dels ponts que comuniquen Sant Andreu Salou amb Cassà de la Selva i Campllong, o les obres d’arranjament de camins veïnals i les de senyalització de nuclis i llocs d’interès de la comarca, la inauguració de diferents centres cívics a Sant Joan de Mollet o a Cervià de Ter entre d’altres, o la redacció del projecte de la zona esportiva de Fornells de la Selva, per posar alguns exemples. En el camp de la feina feta al cantó de tots els alcaldes de la comarca podem estar satisfets de la creació del Consorci de Benestar Social Gironès –Salt o de l’acord històric de la creació de l’Àrea del Transport Metropolità. També hem començat Gabriel Casas i Soy els treballs del Pla director de l’Àrea de Girona que ha de permetre fi xar les bases per al futur desenvolupament de la ciutat President del Consell de Girona i dels municipis veïns.
    [Show full text]
  • ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección Frente a La Exposición Al Radón
    ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón ANEJO II Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón 1 Ámbito de aplicación 1 Esta sección se aplica a los edificios situados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en los siguientes casos: a) edificios de nueva construcción; b) intervenciones en edificios existentes: i) en ampliaciones, a la parte nueva; ii) en cambio de uso, ya sea característico del edificio o de alguna zona del mismo; iii) en obras de reforma, cuando se realicen modificaciones que permitan aumentar la protección frente al radón o alteren la protección inicial. 2 Esta sección no será de aplicación en los siguientes casos: a) en locales no habitables, por ser recintos con bajo tiempo de permanencia; b) en locales habitables que se encuentren separados de forma efectiva del terreno a través de espacios abiertos intermedios donde el nivel de ventilación sea análogo al del am- biente exterior. 2 Caracterización y cuantificación de la exigencia 1 Para limitar el riesgo de exposición de los usuarios a concentraciones inadecuadas de radón procedente del terreno en el interior de los locales habitables, se establece un nivel de referencia para el promedio anual de concentración de radón en el interior de los mismos de 300 Bq/m3. 3 Verificación y justificación del cumplimiento de la exigencia 1 Para verificar el cumplimiento del nivel de referencia en los edificios ubicados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en función de la zona a la que pertenezca el municipio deberán implementarse las siguientes soluciones, u otras que proporcionen un nivel de protección análogo o superior: Proyecto de Real Decreto por el que se modifica el RD 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Versión para trámite de audiencia e información pública.
    [Show full text]
  • Memòria 2003
    La memòria d’activitats que ara teniu a les mans, és el resum d’un any de feina, el 2003, però també és la finalització del treball de la legislatura 1999/2003 i l’inici d’una altra, 2003/2007. En primer lloc, haig d’agrair l’esforç de tots els companys consellers comarcals, per haver aconseguit els resultats i objectius que ens vam proposar. També felicitar als alcal- des del Gironès, per la col·laboració que hem tingut en la gestió dels serveis i projectes. En segon lloc i fent referència a la nova etapa que hem començat, destacar que és engresca- dor aquest nou projecte, on per primera vegada es produeix un pacte entre partits per governar i on també, per primer cop, es constitueix oficialment el Consell d’Alcaldes com a òrgan de participació d’aquelles decisions de més importància pels municipis de la comar- ca. De ben segur que trobarem la complicitat i l’esforç de tots, per seguir el bon camí i millorar els serveis dels ciutadans de la comarca. Gabriel Casas i Soy President Aquesta memòria d’activitats del Consell Comarcal del Gironès que teniu a les mans, és la primera d’un sèrie de quatre, i podreu trobar-hi el recull de tot allò que s’ha dut a terme per part de les diferents àrees que el formen i que, per primera vegada, està dirigit per dues formacions polítiques que treballen en comú pel bé de la comarca. És la nostra intenció que aquest canvi a nivell polític, es vegi reflectit a la tasca diària que duem a terme en aquest Consell comarcal des del primer dia i és per això, que veureu força diferències en l’estructuració de les àrees que el formen.
    [Show full text]
  • Memòria 2012
    ) L N P C ( s è n o r i G l e d à l a t a C e d l a c r a m o C i e v r e S : C 4 Índex I T S Í U G N 5 Presentació I L T N E 6-7 El Consell M A R O S S E 8 Municipis S S A • ó i 9 El Consell d’Alcaldes c a c i n u m 10 Guia de Serveis o C & ó i c 11-13 Serveis Tècnics a e r C B U 14-15 Servei Comarcal de Català C : C I F À R 16-17 • Esports G Y N E S S 18-21 • Joventut I D • ó i c a 22-27 • Serveis Socials c i n u m o 28-34 Cultura c e d a e r 35-36 • Medi Ambient À : Ó I C A N 37-40 • Ensenyament I D R O O 41-43 • Escola de Música C • s è n o r i 44-46 • Promoció Econòmica G l e d l a c 47-50 • Turisme r a m o C l l e s n o C : Ó I C A Z T I N A G 4 R O Els consells comarcals gironins iniciàvem el 2012 fent front comú contra la supressió d’aquests ens i defensant-ne les funcions sempre al servei dels seus pobles i, en definitiva, de la seva gent. Vull ara exemplificar l’esmentat anteriorment, tot desglossant diferents activitats que, durant el 2012, s’han endegat a la comarca del Gironès gràcies a l’esforç i la il·lusió de totes les persones que conformen les diferents àrees del Consell Comarcal i que ho fan possible.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • RG1: Portbou / Figueres
    RG1 Mataró - Blanes Figueres - Portbou Per Por By Girona Barcelona / Aeroport Per Granollers Centre Barcelona Sants R11 Per Granollers Centre Maçanet - Massanes Barcelona Sils Caldes deRiudellots MalavellaFornells de la Selva deGirona la Selva RG1 Sant Andreu L’Hospitalet Mataró de LlavaneresCaldes d’EstracArenys de MarCanet de MarSant Pol deCalella Mar Pineda de MarSanta SusannaMalgrat deBlanes Mar Tordera de Llobregat Celrà Bordils - Juià Barcelona Portbou Molins de Rei Flaçà Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera R11 Cerbère RG1 Feiners Laborables Weekdays 4 / 1 / 2021 Mataró St. AndreuCaldes de Llavaneres d’EstracArenys deCanet Mar deSt. Mar Pol deCalella Mar Pineda deSanta Mar SusannaMalgrat Blanesde Mar Tordera MaçanetSils -MassanesCaldes deRiudellots MalavellaFornells Gironade la SelvaCelrà Bordils - FlaçàJuià Sant JordiCamallera DesvallsSant MiquelVilamalla de FluviàFigueresVilajuïgaLlançà Colera Portbou RG1 30873 6.55 7.03 7.09 7.15 7.19 R11 15900 MD 6.54 7.00 7.05 – – 7.17 – – 7.30 ––––7.47 R11 15826 R 7.21 7.27 7.33 7.38 7.42 7.48 7.56 7.59 8.03 8.06 8.10 8.17 8.22 8.27 8.35 8.41 8.47 8.52 R1 6.32 6.36 6.39 6.42 6.47 6.52 6.56 7.00 7.04 7.08 7.16 7.22 7.29 R11 15008 MD 7.44 7.50 7.56 – – 8.07 – – 8.20 ––––8.37 RG1 30851 7.04 7.08 7.11 7.13 7.19 7.24 7.28 7.33 7.36 7.38 7.45 7.52 8.00 8.06 8.12 8.17 8.21 8.27 8.35 8.38 8.42 8.45 8.49 8.56 9.01 9.06 R1 7.34 7.38 7.41 7.44 7.48 7.53 7.59 8.03 8.06 8.10 8.16 8.22 8.29 R11 15828 R 8.31 8.37 8.43 8.48 8.52 8.58 9.06 9.09 9.13 9.16
    [Show full text]
  • MADREMANYENCS I ADREMANYENQUES Butlletí
    Núm. 11 | DESEMBRE 2017 Butlletí d’informació municipal www.madremanya.cat ADREMANYENCS i MADREMANYENQUES Butlletí d’informació municipal 2017 SUMARI CARTA DE L’ALCALDE........................................................................................................................................... 3 PRESSUPOST MUNICIPAL 2017 ........................................................................................................................... 4 HISENDA .................................................................................................................................................................. 5 PLE D'ACOMIADAMENT DE LA JÚLIA................................................................................................................. 6 ENTREVISTA A JÚLIA CASTELLÓ......................................................................................................................... 7 A LA JÚLIA............................................................................................................................................................ 10 OBRES VÀRIES ..................................................................................................................................................... 11 ACTIVITATS DEL TER-GAVARRES....................................................................................................................... 14 EMOCIONS DE L’1-O ..........................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Cens Agrari 1989 Gironès
    Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès .. 111'1 Generalitat de Catalunya W Institut d'Estadística de Catalunya Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès Aquest cens s'ha realitzat en col.laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya © Generalitat de Catalunya Institut d'Estadística de Catalunya Barcelona, novembre de 1993 Dipòsit Legal: B- 38817-1993 Presentació El cens agrari de 1989 és una operació estadística periòdica i de caràcter exhaustiu per a la recollida, elaboració i publicació d'informació que permeti conèixer l'estructura del sector. El cens agrari s'ha realitzat mitjançant un conveni de col.laboració amb l'lnstituto Nacional de Estadística. Aquest cens ha estat la primera operació estadística censal assumida i executada directament per la Generalitat de Catalunya. En la recollida de les dades censals hi ha intervingut exclusivament personal propi o contractat directament per la Generalitat de Catalunya. El cens agrari de 1989 s'ha dut a terme per l'Institut d'Estadística de Catalunya amb la col.laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari s'ha fet mitjançant una organització específica del treball diferent a la de la resta de l'Estat, aquesta organització s'ha basat en les oficines municipals del Cens agrari coordinades comarcalment. En aquest sentit cal destacar el suport facilitat pels serveis territorials i les oficines comarcals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari va ser realitzat a partir del mes d'octubre de 1989, en relació amb les dades de l'any agrícola 1988-1989. Els continguts d'aquest cens són els mateixos que els recollits per a tot l'Estat, però a Catalunya s'hi han incorporat.
    [Show full text]
  • 2016 Estudi Plataforma Arts De Carrer
    ESTUDI AGREGAT CARACTERÍSTIQUES I VOLUMS PLATAFORMA ARTS DE CARRER ESTUDI BASAT EN L’EDICIÓ DE 2015 DELS 17 ESDEVENIMENTS QUE FORMEN PART DE LA PLATAFORMA D’ARTS DE CARRER SOBRE ASPECTES VINCULATS A LA PROGRAMACIÓ ARTÍSTICA, RECURSOS HUMANS, ESTRUCTURA ECONÒMICA I COMUNITATS. L’OBJECTIU D’AQUESTA PRESENTACIÓ ÉS L’OBTENCIÓ DELS VOLUMS AGREGATS QUE GENERA LA PLATAFORMA AMB UNA VOLUNTAT DIVULGATIVA DAVANT LA SOCIETAT, EL SECTOR I LES INSTITUCIONS JUNY DE 2016 SOM EMERGENT, FESTIVAL D’ARTS ESCÈNIQUES (CELRÀ, SANT GREGORI, QUART, SARRIÀ DE TER, CERVIÀ DE TER, MADREMANYA, VILABLAREIX, FORNELLS DE LA SELVA, LLAGOSTERA) – ESCENA POBLENOU (BARCELONA) – FESTIVAL CIRC A LES PLACES (OLOT) – FESTIVAL ESBAIOLA’T (ESTERRI D’ÀNEU) – FESTIVAL INTERNACIONAL DE TEATRE I ANIMACIÓ AL CARRER (VILADECANS) – FESTIVAL PER AMOR A L’HART (L’HOSPITALET DE LLOBREGAT) – FESTIVAL SENSE PORTES (ARGENTONA) – FESTIVAL TNT (TERRASSA) – FESTIVAL D’ARTS AL CARRER (TORELLÓ) – SISMÒGRAF (OLOT) – FIRA DE CIRC AL CARRER (LA BISBAL DE L’EMPORDÀ) – FIRA DE TEATRE DE TITELLES (LLEIDA) – FIRA MEDITERRÀNIA (MANRESA) – FIRATÀRREGA (TÀRREGA ) – LLUÈRNIA (OLOT) – PASSATGE INSÒLIT (SANTA COLOMA DE GRAMENET) – TRAPEZI (REUS). OBJECTIUS DE L’ESTUDI . Visibilitzar l’activitat escènica al carrer de Catalunya. Intern: Coneixement integral i des de diverses àrees de l’esdeveniment. Extern: Donar-nos a conèixer i posicionar-nos amb dades objectives agregades davant el sector, les administracions i la societat. Llibre blanc, punt d’inici, radiografia fundacional. ASPECTES GENERALS . Del total dels 17 esdeveniments que conformen la PAC, el 65% són festivals, el 29% són fires i el 6% són temporades. La mitjana d’edicions celebrades és de 14. L'esdeveniment més jove ha celebrat tres edicions, mentre que el més antic en porta trenta-cinc.
    [Show full text]
  • Episodis Llagostera 22/3/06 14:12 P Gina 3
    LLIBRES DE CRÒNICA JOSEP CANTÓ I PAGÈS (Llagostera 1926 )i ANTONI MASCORT VERT (Llagostera 1935 ) I Episodis de la història I Episodis de la història han desplegat des de la seva joventut acti - I I I Volums publicats I vitats culturals i cíviques. Van ser cofunda - V V X X dors de l’Agrupació Filatèlica i Numismàtica de Llagostera e FRANCESC FERRER I GIRONÈS e l l Llagosterenca l’any 1956 des d’on impulsa - g Isabel Vilà i Pujol. g Segle XVIII ren, juntament amb altres membres de l’as - e e S La primera sindicalista catalana S sociació, l’edició de la revista local . Lacustària (1961-1967). a J. CANTÓ I A. MASCORT a r r JOSEP CANTÓ I ANTONI MASCORT e Les muralles de Llagostera e t t L’any 1999 van publicar el treball Les mura - s s lles de Llagostera, fruit de tres anys de o M. ALBÀ I LL. TORRES o g recerca en diferents arxius, sobretot a El termenal de Llagostera g a a l’Arxiu Històric de Girona, on van poder l l L J. CANTÓ I A. MASCORT L documentar el traçat de la muralla medie - e Episodis de la història de Llagostera. e val a través de les afrontacions de les fin - d S. XVIII d ques en els documents de compravenda. a a i i r r L’any 2000 varen guanyar la segona edició ò ò de la Beca Esteve Fa Tolsanes amb el treball t t s s titulat Episodis de la Història de Llagostera. i i h h Segles XVI i XVII, que es va publicar el 2003.
    [Show full text]