PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL
DOCUMENT PER SEGONA APROVACIÓ INICIAL Aprovació inicial Ple de l’Ajuntament de 23 de desembre de 2006 (BOP Girona de 18 de gener de 2007)
MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ
SANT MARTÍ VELL Abril 2008
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL
MEMÒRIA DE LA ORDENACIÓ
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Antecedents 1.2. Marc legal 1.3. Contingut, determinacions i justificació 1.4. El programa de participació ciutadana 1.5. L’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible 1.6. L’assoliment d’una mobilitat sostenible
2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI MUNICIPAL
2.1. Context territorial 2.2. Ordenació del territori municipal 2.2.1. Ordenació del sòl no urbanitzable 2.2.2. Ordenació dels creixements urbans 2.3. Justificació de la previsió de sòl per a sistema d’espais lliures 2.4. Justificació de la previsió de recursos hídrics i energètics 2.5. Mapa acústic
3. DETERMINACIÓ DELS USOS I INTENSITATS DEL SÒL
3.1. Classificació del sòl 3.2. Sòl no urbanitzable 3.3. Sòl urbanitzable 3.4. Sòl urbà 3.5. Sistemes urbanístics 3.5.1. Sistema urbanístic de comunicacions
2
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
3.5.2. Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris 3.5.3. Sistema urbanístic d’espais lliures públics 3.5.4. Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics 3.6. Potencials urbanístics
4. MEMÒRIA SOCIAL
4.1. Previsions de sòl per habitatge protegit i assequible 4.2. Quantificació per sectors 4.3. Sistema d’habitatges dotacionals públics 4.4. Potencial total del programa d’habitatge protegit i assequible.
5. AGENDA
5.1. Objectius 5.2. Agenda
6. AVALUACIÓ ECONÒMICAI FINANCERA
6.1. Recursos municipals 6.2. Programa d’actuació urbanística
7. PRE-CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS
8. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS
9. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
10. PLÀNOLS D’ORDENACIÓ
O.1. Classificació el sòl (E 1:10.000) O.2. Estructura general i orgànica del territori. Qualificacions urbanístiques: sòl no urbanitzable (E 1:5.000) O.3a. Qualificacions urbanístiques: Sant Martí Vell (E 1:1.000) O.3b. Qualificacions urbanístiques: barri de l’Estació (E 1:1.000) O.3c. Qualificacions urbanístiques: Vilosa (E 1:1.000) O.4a. Ordenació física i gestió urbanística: Sant Martí Vell (E 1:1.000) O.4b. Ordenació física i gestió urbanística: barri de l’Estació (E 1:1.000) O.5. Xarxes bàsiques de serveis urbanístics ( E 1:2.000)
3
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL
MEMÒRIA DE LA ORDENACIÖ
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Antecedents
El municipi de Sant Martí Vell no disposa de cap figura de planejament urbanístic general. En diverses ocasions el municipi ha iniciat els treballs preparatoris per al Pla, però en tots els casos el procés va quedar aturat. Així, en 1980 s’inicien els estudis previs per a un Pla general plurimunicipal que comprenia els municipis de Bordils, Flaçà, Juià, Sant Joan de Mollet i Sant Martí Vell. Es va arribar a redactar un Avanç de Pla amb aquest àmbit territorial, però aquest no va tenir continuïtat excepte pel que fa als municipis de Flaçà i de Bordils, que es varen segregar de l’àmbit plurimunicipal per tal de redactar les seves pròpies Normes subsidiàries de planejament. A finals dels anys noranta, s’inicien de nou els estudis per a unes Normes subsidiàries pròpies, per al municipi de Sant Martí Vell. El document d’Avanç, de 15 de gener de 1998, no va ésser exposat al públic, ni tampoc va tenir continuïtat.
Aquest darrer document va delimitar el sòl urbà en els diferents nuclis i veïnats de Sant Martí Vell, Vilosa i barri de l’Estació segons el seu grau de consolidació i atenent a la dotació d’infraestructures. En el sòl no urbanitzable el projecte incorporava la delimitació del sòl agrari i forestal, a més de la corresponent al PEIN (Pla d’espais d’interès natural), per tal de regular les condiciones d’ús i edificació d’acord amb la legislació
4
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
El document de planejament general que ara es redacta és un Pla d’ordenació urbanística municipal, segons els criteris i determinacions de la Llei d’urbanisme de Catalunya (LU), Text refós aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i el seu Reglament aprovat per Decret 305/2006 de 18 de juliol.
D’altra banda, la posta en marxa del Programa de Planejament Territorial de la Generalitat de Catalunya, introdueix criteris de caràcter territorial que serveixen d’orientació per al planejament municipal, tot i que en el cas que ens ocupa no existeix cap figura de planejament territorial aprovada.
El nou Pla es redacta, així doncs, d’acord amb el marc legal vigent, i incorpora els plantejaments derivats del desenvolupament urbanístic sostenible i de les demandes socials.
1.2. Marc legal
El marc legal de referència per a la redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal es configura per la Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo (BOE núm.128, de 29/05/07), d’àmbit estatal (LS) i per la Llei d’Urbanisme de Catalunya (LU) segons el Text refós aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, així com el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el corresponent Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (RLU) i el Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’urbanisme.
Aquest marc fonamental es completa amb la relació d’altres disposicions legals que apareixen en el capítol corresponent de la Memòria de la Informació, i que no és necessari repetir aquí.
El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) és l’instrument definit en els articles 57 a 59 de la Llei d’urbanisme, amb competència per a definir el règim urbanístic del sòl, la estructura general i orgànica del territori municipal, la qualificació urbanística del sòl en zones i sistemes i, en definitiva, el model urbanístic municipal que concreti el mandat de l’article 3 de la Llei sobre desenvolupament urbanístic sostenible.
La participació ciutadana en el procés de redacció i aprovació del document queda garantida amb l’aprovació i aplicació del programa de participació ciutadana aprovat per l’ajuntament de Sant Martí Vell, el qual figura en Annex a la Memòria de la Informació.
5
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
1.3. Contingut, determinacions i justificació
El contingut del Pla d’ordenació urbanística general es el que especifica la Llei d’urbanisme, especialment en el seu article 57, quin abast és el següent:
a) Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic corresponent. b) Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic, d’acord amb el que estableix l’article 3 LU. c) Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i establir les pautes per a fer-ne el desenvolupament. d) Determinar les circumstàncies que en poden produir la modificació o la revisió.
El mateix article 57 LU estableix que els plans han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el 20% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, que cal emplaçar evitant la concentració excessiva d’habitatges d’aquest tipus, d’acord amb l’article 3,2 LU, per tal d’afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó de llur nivell de renda.
Pel que fa a les determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal, són les que apareixen en l’article 58 LU, algunes amb caràcter general i d’altres específiques per a cada classe de sòl. Es poden resumir de la següent manera:
1. Amb caràcter general:
a) Classifiquen el territori en les classes de sòl definides per la Llei i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció dels objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanística del municipi. b) Estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu. c) Desenvolupen per a cada classe de sòl l'estructura general i el model del territori, d’acord amb els articles 3 i 9 de la Llei.
6
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
d) Determinen els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social del sistema urbà que hagin d'ésser considerats per a decidir l'oportunitat i la conveniència de cada actuació, d'acord amb els interessos públics derivats de l'imperatiu d'utilització racional del territori. e) Incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics. f) Defineixen el sistema general d'espais lliures públics, que ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic. g) Poden definir el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics, segons l’article 34,3 LU i preveure reserves d'aquest tipus en sectors de planejament urbanístic derivat en substitució total o parcial de la reserva d'equipaments, sempre que s'acrediti que no cal destinar-los a equipaments públics. Aquestes reserves incloses en sectors no poden ésser superiors al 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals. h) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el municipi. i) Estableixen, per mitjà de l'agenda, quan no tenen cap programa d'actuació urbanística, les determinacions pròpies d'aquests pel que fa a les prioritats i a les previsions temporals de l'execució del pla d'ordenació urbanística municipal.
2. En sòl urbà:
a) Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d'aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció adequada a les necessitats de la població. b) Assignen usos detallats per a cada zona. c) Regulen els paràmetres i els criteris d'harmonització formal i compositiva de les edificacions. d) Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals hi han d'ésser protegits. e) Regulen l'ús del subsòl, d'acord amb l’article 39 LU, per fer factibles la prestació dels serveis i la implantació de les infraestructures necessàries per a la col·lectivitat, respectant sempre els aprofitaments privats que hi siguin compatibles.
3. En sòl urbà consolidat:
a) Detallen l'ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l'atorgament de llicències d'edificació i
7
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
assenyalen les alineacions. Pel que fa a l'ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d'alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació. b) Precisen les rasants i les característiques i el traçat de les obres d'urbanització. c) Estableixen quins són els elements d'urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la condició de solar.
4. En sòl urbà no consolidat:
a) En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d'ordenació urbanística municipal fixen els índexs d'edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves mínimes per al sistema local d'espais lliures i equipaments. Aquests sectors poden ésser físicament discontinus. b) En els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana, els plans d'ordenació urbanística municipal detallen l'ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l'atorgament de llicències d'edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l'ordenació de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d'alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l'edificació que, sense alterar l'aprofitament urbanístic de la zona o de l'illa, admeten variació. c) En els àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals els plans delimitin polígons d'actuació, les obres d'urbanització i les rasants s'han de definir i concretar mitjançant un projecte d'urbanització, que ha de comprendre totes les obres d'urbanització i que s'ha de tramitar simultàniament amb el projecte de reparcel·lació o amb el de taxació conjunta.
5. En sòl urbanitzable delimitat:
a) Concreten la delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus. b) Estableixen per a cada sector els índexs d'edificabilitat bruta; la densitat màxima, que no pot superar en cap cas els cent habitatges per hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que determinen les reserves mínimes per al sistema local d'espais lliures i equipaments.
8
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
6. En sòl urbanitzable no delimitat:
a) Estableixen les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són permeses, en funció dels diferents usos. b) Estableixen les intensitats màximes dels usos urbanístics. c) Estableixen les connexions amb les infraestructures exteriors. d) Estableixen els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta.
7. En sòl no urbanitzable:
a) Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de conservació i protecció pretesos. b) Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles. c) Estableixen els llindars a què es refereix l’article 49,a LU. d) Contenen, si escau, el catàleg a què es refereix l’article 50,2 LU.
La justificació de la conveniència de procedir a la redacció del present Pla d’ordenació urbanística municipal deriva en primer lloc del mandat legal expressat en la disposició transitòria segona de la Llei, segons la qual es preceptiva l’adaptació del planejament urbanístic municipal vigent a la Llei, en el moment de la seva entrada en vigor.
Això no obstant, la inexistència de planejament general al municipi de Sant Martí Vell justifica per sí mateix la redacció del nou Pla.
En el transcurs dels darrers anys s’han produït transformacions territorials molt importants en el conjunt de la comarca del Gironès, on s’enclava Sant Martí Vell, i també en la del Baix Empordà, que és veïna, les quals han suposat una millora molt notable de la mobilitat territorial, així com dels serveis i equipaments urbanístics, però que també tenen el seu reflex en la més gran ocupació del sòl, especialment per habitatges i serveis destinats a la segona residència, que han comportat alguns conflictes territorials.
La forta dinàmica urbanística en l’entorn del municipi i la major intensitat de les relacions intermunicipals no són fenòmens aliens al procés urbanístic de Sant Martí Vell i als nous reptes que avui ha d’afrontar. El nou Pla protegeix el nucli urbà de Sant Martí Vell, donat el seu valor històric i arquitectònic, tot preveient el creixement
9
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
imprescindible per a fer front a les necessitats familiars i el sòl necessari per al desenvolupament urbanístic del poble, i ordena els sòls destinats prioritàriament a activitats econòmiques en el barri de l’Estació.
Aquest conjunt de circumstàncies justifica així doncs plenament la decisió d’elaborar un Pla d’ordenació urbanística municipal.
1.4. El programa de participació ciutadana
El Programa de participació ciutadana a que fa referència l’article 59,3 LU, es conté en l’Annex I de la Memòria de la Informació. El mateix Annex explica les actuacions realitzades en el transcurs dels treballs de redacció de l’Avanç per tal de donar a conèixer els continguts.
L’objectiu del Programa és el de garantir els drets reconeguts en l’article 8 LU (en relació a la publicitat i participació en els processos de planejament i gestió urbanística), justificar l’observança de l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible expressat en l’article 3 LU i de les directrius per al planejament urbanístic de l’article 9 LU, i explicar les mesures adoptades per facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el municipi.
1.5. L’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible
El concepte de desenvolupament urbanístic sostenible apareix formulat en l’article 3 LU en tant que la utilització racional del territori i el medi ambient que comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.
Atès que el sòl és un recurs limitat, l’anterior definició comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.
10
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
A aquests efectes, el model urbanístic proposat pel Pla s’ajusta als criteris de desenvolupament sostenible de l’article 3 LU i a les directrius de planejament de l’article 9 LU. En aquest sentit, el Pla manté previsions de creixement molt ajustades a les necessitats vegetatives de la població, que es concreten en un nombre limitat de noves edificacions, sempre situades en els nuclis urbans consolidats, mantenint la seva compacitat i la continuïtat urbana.
La ocupació de sòl prevista es justifica, així doncs, en base als indicadors de creixement demogràfic i de reserva de sòl per als diferents usos en l’horitzó del Pla, de sostenibilitat de l’hisenda municipal i de viabilitat de les propostes de noves àrees per a activitats econòmiques, equipaments i dotacions públiques, espais lliures públics i altres serveis.
El model territorial adoptat parteix de la posició del municipi al peu del parc natural de les Gavarres, al qual queda adscrit una part molt important del terme municipal, i aposta molt clarament per la preservació dels valors connectors i paisatgístics del territori. Les propostes d’ordenació i regulació del sòl no urbanitzable incorporen les determinacions del PEIN i reconeixen específicament els usos agrícola i forestal majoritaris en el territori municipal, i defineixen i regulen les àrees de protecció específica en relació al paisatge, les hortes, la hidrografia o el patrimoni.
El model urbanístic prioritza la consolidació i rehabilitació del nucli històric existent i de la resta del sòl urbà consolidat, regulant les intervencions sobre el parcel·lari i l’edificació. Els creixements previstos, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable delimitat, s’han dimensionat d’acord amb les necessitats de creixement vegetatiu i amb les previsions d’oferta de sòl per a activitats econòmiques, així com les d’habitatges protegits i de sòls per a equipaments i espais lliures. Els creixements residencials, molt acotats, es concentren en els nuclis urbans, evitant els llocs amb possible impacte paisatgístic, i salvaguardant en tot cas el perfil del nucli històric de Sant Martí Vell. En el cas del barri de l’Estació, es regularitza el nucli residencial existent i se situen els sòls per a activitats comercials i equipaments públics.
11
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
1.6. L’assoliment d’una mobilitat sostenible
El model urbanístic adoptat pel present Pla, caracteritzat per la adopció de nuclis urbans compactes, amb ampliacions molt reduïdes, limitades a un cert nombre de noves edificacions aïllades, en continuïtat física amb els teixits existents, suposa la generalització dels desplaçaments a peu en l’interior de les àrees urbanes, en relació a la mobilitat dels residents entre els habitatges, activitats urbanes, equipaments i serveis.
A aquests efectes el Pla determina les àrees d’ús exclusiu pels vianants (sens perjudici dels accessos als aparcaments privats dels residents) que abasta la majoria dels carrers del nucli històric de Sant Martí Vell i preveu les mesures corresponents a previsió d’àrees d’aparcaments de dissuasió en diversos punts exteriors o perifèrics al nucli urbà.
La pròpia posició dels equipaments comunitaris i espais lliures previstos, en el centre de la població o en les àrees d’extensió urbana adjacents, respon a la necessitat d’assegurar els desplaçaments a peu des dels habitatges, amb distàncies que es poden cobrir en uns pocs minuts.
La urbanització dels carrers en funció de la prioritat dels vianants resulta una condició important per tal de facilitar els moviments a peu dels residents i és encara més important pel que fa a les persones amb mobilitat reduïda a que fa referència el Decret 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
La posició de la carretera de Madremanya respecte del nucli urbà, que dona com a conseqüència un espai poc ordenat, permet la creació d’un pas per a vianants de certa amplitud, que el Pla delimita, i que pot completar-se en alguns trams amb jardins i que conté també la parada de l’autocar en direcció a Madremanya i en direcció a Bordils, amb espai suficient per a la parada i el seu condicionament vegetal, evitant així la perillositat de l’actual maniobra en la corba, sobre la mateixa carretera.
D’altra banda, el Pla preveu els carrils reservats a la bicicleta annexes a les vies rodades de circulació principal.
12
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Atesa la petita dimensió del nucli urbà, no és necessària l’aprovació del pla de mobilitat urbana a que es refereix la Llei 9/2003 de mobilitat, ni tampoc és previsible que l’ajuntament hagi de prestar servei de transport col·lectiu urbà de viatgers en el municipi. En tot cas, el municipi participa del transport públic territorial. La estació de ferrocarril més propera es troba situada en el municipi veí de Flaçà.
Així doncs, l’assoliment d’una mobilitat sostenible, o la seva millora, segons l’article 58, 1, h LU, és un objectiu del Pla. La estructuració dels creixements previstos, la previsió d’aparcaments de dissuasió entorn del nucli històric, les reserves per a fluxos de vianants i bicicletes, la posició de les àrees d’equipaments i espais lliures, la millora de la xarxa de camins rurals, són entre d’altres, opcions de planejament que responen a aquest objectiu.
13
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI MUNICIPAL
2.1. Context territorial
Com ja ha estat assenyalat en la Memòria de la Informació (capítol 6, apartat 3), han estat tinguts en compte els criteris i directrius generals del programa de planejament territorial, tot i la inexistència, fins el moment, de plans territorials específics que afectin al terme municipal de Sant Martí Vell.
La estratègia territorial que correspondria a l’assentament urbà de Sant Martí Vell fora, per analogia als plans directors territorials aprovats o en tràmit, el que es defineix com a “creixement de reequilibri”, quina regulació, en el cas del pla director territorial de la comarca veïna de l’Empordà, recentment aprovat, apareix en l’article 3.8 de les normes territorials.
Aquest article estableix que el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i econòmiques del municipi, però no és aconsellable que es dimensioni per a acollir creixements exògens més enllà dels necessaris per a reequilibrar l’estructura d’edats, i determina que els plans d’ordenació urbanística municipal corresponents faran les previsions de sòl necessàries per a satisfer la demanda d’habitatges i llocs de treball que resulta de les circumstàncies demogràfiques i laborals del nucli, l’àrea urbana i el municipi, d’acord amb els criteris de l’article 3.12 de les mateixes normes territorials (que fan explícites les diferents components de creixement a considerar). Calculades aquestes necessitats, es converteixen en previsions de sòl aplicant les densitats d’habitatge, el nivell mitjà d’ocupació dels habitatges i els estàndards de sostre/sòl per lloc de treball adequats al teixit del municipi, afegint-hi les reserves necessàries d’espais lliures públics i equipaments en funció del creixement previst. Cal tenir en compte, però, la capacitat del sòl urbà per a rebre nova edificació d’habitatge i d’activitat, que prevaldrà.
14
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Aquesta directriu és la que s’adopta en el Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Matí Vell, si bé la consideració de la protecció del nucli urbà de Sant Martí Vell ha estat en tot cas prioritària i determinant a l’hora de qualificar els creixements possibles. La proposta d’ordenació tradueix aquestes especificacions de la següent manera:
a) Les qualificacions urbanístiques en sòl no urbanitzable responen a la regulació general del sòl de protecció especial (pels seus valors naturals, agrícoles i connectors), tot concretant el mosaic agroforestal que determina el paisatge característic de la major part del territori municipal, i introduint algunes àrees específiques relatives als serveis vinculats a la producció agrària, i a les àrees subjectes a protecció específica per raó de la seva posició o valors intrínsecs.
b) La definició dels creixements urbans queda limitada, en el cas del nucli urbà de Sant Martí Vell a un nombre reduït de noves edificacions, definides una per una en funció de la seva posició respecte el nucli, i a els sòls necessaris per a activitats, serveis, equipaments i espais lliures. Les principals àrees de creixement se situen en el nucli de Sant Martí Vell i en barri de l’Estació.
c) La oferta de nous habitatges es quantifica atenent a les necessitats de creixement vegetatiu i a la reserva d’habitatges protegits, o al complertament dels nucli urbans de Sant Martí Vell i barri de l’Estació.
2.2. Ordenació del territori municipal
2.2.1. Ordenació del sòl no urbanitzable
La ordenació del sòl no urbanitzable incorpora la gran extensió de sòl adscrit al parc natural de les Gavarres i desenvolupa, d’acord amb les conclusions de l’informe mediambiental, les distintes qualificacions urbanístiques, amb la corresponent regulació normativa.
El model adoptat és el corresponent a un territori amb diversos petits nuclis urbans diferenciats, en el que el paisatge predominant es caracteritza per la presència del parc natural de
15
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
les Gavarres i pel mosaic agroforestal. El terme municipal queda travessat per la línia del ferrocarril i pel projecte de la nova variant de la carretera C-66.
La regulació general del sòl no urbanitzable, en el Títol VI de les normes urbanístiques, es refereix al conjunt del territori, independentment de la qualificació urbanística. En aquets sentit, els article 186 i següents regulen les intervencions de transformació territorial, de transformació del sòl, de transformació de les infraestructures i de construcció que puguin plantejar-se en sòl no urbanitzable, i es defineix el nucli de població d’acord amb els preceptes legals. També amb caràcter general s’articulen les disposicions relatives a l’estructura cadastral, a la modificació del relleu, a la construcció d’accessos i a la construcció d’edificis, així com el règim específic per les actuacions d’interès públic i la redacció de planes espacials en sòl no urbanitzable.
Aquesta regulació general es complementa amb la pròpia de cada zona. S’estableixen les següents zones.
Zona 10. Serveis i activitats Subzona 10hp. Hípica Subzona 10rs. Restauració Subzona 10st. Santuari Subzona 10hr. Hotel rural Subzona 10nr. Nucli rural Subzona 10ci. Centre d’informació del parc natural Zona 11. Agrícola Zona 12. Forestal Zona 13. Protecció específica Subzona 13pp. Protecció paisatgística Subzona 13ph. Protecció hidrogràfica Subzona 13e. Protecció patrimonial Subzona 13pein. Protecció PEIN
La ordenació del sòl no urbanitzable reconeix les finques conreades o que formen part d’explotacions agropecuàries, amb la qualificació de zona agrícola (clau 11) i regula les condicions relatives a usos i activitats, intervencions de transformació i edificacions. Juntament amb els sòls forestals (clau 12), majoritaris en el terme municipal, es configura el paisatge
16
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
agroforestal característic, que cal preservar, i que s’estén per tot el terme municipal, fins a tocar els nuclis urbans.
La regulació dels serveis i activitats reconegudes en sòl no urbanitzable apareix especificada: hípica, restauració, santuari, hotel rural, nucli rural i centre d’informació del parc natural, segons la normativa de la zona 10, permet establir algunes condicions per a l’ordenació d’aquestes activitats, de manera especial les que afecten al paisatge.
Finalment, la relació detallada d’alguns projectes de protecció específica (zona 13), posa les bases per a la preservació de determinats valors i per a una política activa de millora i manteniment dels mateixos. Així, s’estableix una zona de protecció paisatgística (subzona 13pp) que concreta els espais situats en l’entorn del nucli urbà de Sant Martí Vell que han de mantenir-se lliures d’edificació, per raó de la protecció del perfil edificat del nucli de Sant Martí Vell (proximitat, visuals, impacte paisatgístic sobre el nucli medieval); una zona de protecció hidrogràfica (clau 13ph) al llarg dels marges de la riera de Sant Martí Vell, de la riera dels Buscals i d’altres, que assegura la permanència de la vegetació de ribera i demés elements constitutius del paisatge; una zona de protecció patrimonial (clau 13e) que garanteix l’adequat tractament dels jaciments arqueològics, dels sòls amb edificacions o elements protegits i, en el seu cas, d’altres valors naturals o elements vegetals singulars; i una zona de protecció PEIN (clau 13pein), que queda subjecta a les especificacions del planejament especial d’aquest espais natural protegit.
2.2.2. Ordenació dels creixements urbans
Tal com ja ha quedat dit en altres parts d’aquesta Memòria, la ordenació del creixement urbà es limita al necessari per a satisfer el creixement vegetatiu augurat per al període de vigència del Pla, a la consolidació i complementació dels nuclis urbans existents i al sòl necessari per a equipaments i serveis.
La disposició del creixement en sòls adjacents al nucli urbà de Sant Martí Vell, en continuïtat física amb el mateix, assegura el nombre de noves cases necessàries per a la continuïtat i foment de la residència permanent. Totes se situen d’acord amb l’actual
17
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
xarxa de carrers, que en algun cas es completa, i de les xarxes de serveis urbans (distribució d’aigua, energia elèctrica, desguàs, telèfon), excepte la que s’ha de desenvolupar mitjançant un pla parcial urbanístic, que haurà de garantir la continuïtat de les xarxes. Els creixements s’articulen en sectors de planejament derivat i polígons d’actuació que han de garantir els sòls necessaris per espais lliures, equipaments, noves àrees d’aparcament i millora dels accessos, entre d’altres previsions.
L’objectiu és en tot cas el reforçament del model urbanístic de Sant Martí Vell, en tant que nucli compacte i d’alta qualitat urbana i arquitectònica. Es precisa la delimitació del perímetre urbà en relació als sòls rurals de l’entorn. La compactació permet estalviar en la construcció d’infraestructures d’accés i de servei i disminuir el consum de sòl per habitatge.
Les tipologies edificatòries de les noves edificacions situades fora del nucli medieval, responen al model de la casa unifamiliar aïllada, amb jardí privat, que assegura la correcta inserció de les noves peces en tant que reblert urbà i facilita la residència permanent per sobre de la segona residència.
En el barri de l’Estació es disposen també sectors residencials de complertament del nucli existent i per a equipaments i espais lliures.
Els sectors de planejament derivat i polígons d’actuació delimitats són els següents:
a) En sòl urbà no consolidat (SUnc):
Sector PMU-1 (Polígon residencial-comercial), amb una superfície de 7.512 m2s (0,75 ha) i un potencial de 1.878 m2st. Aquest sector queda pendent de la redacció d’un Pla de millora urbana (PMU), que haurà d’acabar de definir les característiques de la vialitat i les reserves de sòl per a espais lliures i equipaments. El Pla determina la necessitat de vies laterals de servei respecte de l’actual carretera (que passarà a ser carrer una vegada entri en funcionament la variant de la C-66) i situa alguns espais lliures. El sector ha de contribuir al costejament de la connexió, portada i manteniment dels serveis urbanístics que depenen del municipi de Bordils.
18
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Polígons d’actuació PA-1, PA-2, PA-3, PA-4, PA-5 i PA-6, al nucli urbà de Sant Martí Vell, en sòl no consolidat, si bé s’entén que no es tracta de polígons d’actuació que tinguin per objecte desenvolupar o reconvertir el model urbanístic quant a la seva estructura fonamental, edificació existent o usos principals, sinó simplement ordenar algunes peces de sòl urbà pendents d’execució.
Polígons d’actuació PA-7, PA-8 i PA-9 al nucli urbà del barri de l’Estació, amb les mateixes condicions i finalitats.
Polígons d’actuació PA-10 i PA-11 al nucli urbà de Vilosa, també amb les mateixes condicions i finalitats.
b) En sòl urbanitzable delimitat (URd):
Sector URd-1 (Sant Martí Vell), amb una superfície de 18.100 m2s (1,81 ha) i un potencial de 2.536 m2st. Aquest sector queda pendent de la redacció del Pla parcial urbanístic (PPU), que seguirà la ordenació ja definida en el planejament general, tant pel que fa a la xarxa viària i posició dels espais lliures, equipaments i àrees d’aparcament, com en relació a la ordenació de l’edificació.
Sector URd-2 (Barri de l’Estació, amb una superfície de 30.413 m2s (3,04 ha) i un potencial de 2.983 m2st. Aquets sector queda pendent de la redacció d’un Pla parcial urbanística (PPU), que seguirà la ordenació ja definida en el planejament general, tant pel que fa a la xarxa viària i posició dels espais lliures i equipaments, com en relació a la ordenació de l’edificació.
2.2.3. Ordenació del nucli antic de Sant Martí Vell
La ordenació del nucli urbà de San Martí Vell manté l’estructura heretada i adapta a aquesta els paràmetres de regulació normativa, tot introduint diversos complements i especificacions. L’objectiu fonamental és el de preservar l’alta qualitat ambiental i arquitectònica del nucli.
Les mesures adoptades són de diversos tipus. Pel que fa a la urbanització, el Pla distingeix entre la xarxa de carrers (Xc) i la
19
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
xarxa de carrers amb prioritat per a vianants (Xv), amb l’objectiu de disminuir o, si és possible, eliminar, el trànsit de vehicles rodats per l’interior del nucli (que es limitaria a l’accés als garatges privats existents i a la càrrega i descàrrega imprescindible. En particular s’elimina la possibilitat d’aparcar a la plaça. Per tal d’evitar aquest aparcament, s’han previst diverses àrees d’aparcament públic fora del recinte, la més important de les quals situada a pocs meres de distància de la plaça.
La ordenació de dos àrees d’equipaments permet absorbir les necessitats en matèria dotacional per als propers quadriennis:
a) Àrea 1
Es preveu l’obertura d’un nou carrer que dóna accés des de la carretera de Madremanya i des del nucli del Puig a l’espai reservat per a centre cívic, situat a llevant del poble. Inclou un espai d’aparcament i jardins. L’equipament pot aprofitar en part l’edificació existent, mitjançant rehabilitació, o situar-se en una edificació de nova planta. Pot incloure espai per a gent gran (centre de dia), assistència social, biblioteca, bar, sala de reunions, conferències i exposicions o altres serveis.
b) Àrea 2
Previsió d’un ampli espai destinat a equipaments lúdics i esportius, piscina pública i espais per a la festa major o altres celebracions. L’àrea ha d’incloure espai per aparcament i jardins, a més dels serveis tècnics annexes a les instal·lacions esportives (vestuaris, dutxes i bar). També hi pot tenir cabuda un magatzem municipal.
Quan als espais lliures públics de nova creació, se’n preveuen els següents:
a) Plaça pública
Situada a l’entrada del poble, a la cruïlla de la carretera de Madremanya amb l’accés al poble, davant de la fonda. És un espai a tractar amb paviments de sauló o terra compactada, arbrat i jardineria, amb il·luminació discreta (balises) i bancs de
20
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
fusta, amb possible previsió d’espai de jocs per a nens. Possible espai per a cobla i sardanes
b) Aparcaments de dissuasió
La parcel·la situada dins del nucli antic (clau 1b), amb accés de vianants des de la plaça admet específicament un aparcament de dissuasió, amb una capacitat aproximada de 20 places, a gestionar mitjançant conveni amb la propietat.
L’espai adjacent al nucli medieval, a tractar com a jardí públic a ambdós costats de l’accés també pot incloure un aparcament de dissuasió de petita dimensió, amb capacitat per a uns deu o dotze vehicles, amb urbanització de sauló o terra compactada, arbrat, jardineria i il·luminació discreta (balises).
L’espai situat a l’entrada del poble, al costat de la fonda, inclou un aparcament de dissuasió de major dimensió, amb capacitat per a 4 autocars i uns 45 vehicles. El tractament ha de ser similar a l’anterior.
En relació a les condicions d’edificació, el Pla regula els processos de rehabilitació d’edificis, de substitució de les edificacions i d’edificacions de nova planta (aquestes únicament fora del nucli medieval), atenent molt especialment a les condicions que han de complir els projectes per tal d’assegurar el manteniment de la qualitat arquitectònica dels edificis i dels conjunts. S’introdueix un paràmetre de densitat d’habitatges per sostre edificable per tal d’assegurar la capacitat poblacional màxima admissible en el nucli, atenent a les necessitats d’espais lliures i dotacions. Es mantenen les condicions d’alçada i de fondària edificable (definida gràficament segons les condicions específiques de cada illa o sector). Finalment, s’especifiquen detalladament les condicions arquitectòniques relatives a paraments, teulats, elements en façana, jardins, tanques, materials de construcció i carta de colors, de tal forma que les rehabilitacions, ampliacions i noves edificacions mantinguin la qualitat dominant i s’integrin adequadament en els conjunts.
21
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
2.3. Justificació de la previsió de sòl per a sistema d’espais lliures
D’acord amb l’article 58 LU les reserves de sòl per a sistema general d’espais lliures públics han de ser equivalents a 20 m2s per cada 100 m2st previst pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic.
El Quadre 1 conté el càlcul de la edificabilitat potencial assignada per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic, la qual és equivalent a 36.332 m2st. Aplicant l’estàndard legal, resulten unes necessitats de sòl per a sistema general d’espais lliures de 7.266 m2s. Aquesta xifra és inferior a la prevista per el Pla per a sistema general d’espais lliures, tal com apareix detallat en el mateix quadre, que resulta ser de 14.269 m2s, la qual no inclou els sistemes locals d’espais lliures que són legalment exigibles en els sectors de planejament derivat.
Clau Zona Sup. total Sostre resid. Sist.gen.esp.lliures (m2s) (m2st) (m2s) (m2s) 1a Nucli antic 15.889 29.532 1b Nucli antic 11.435 0 2a Cases entremitgeres 2b Cases entremitgeres 3a Habitatge aïllat 19.868 6.800 3b Habitatge aïllat 4 Hotelera 5 Ordenació específica 6 Protecció paisatgística 7.605 0 Total sòl no sectoritzat 54.797 36.332 2.782
Sectors PA 72.297 17.372 6.742 Sectors PMU 7.511 1.878 2.654 Sectors URd 50.413 5.883 2.091 Total sòl sectoritzat 130.221 25.133 11.487 TOTAL 185.018 61.465 14.269 > 7.266
Quadre 1. Sostre residencial fora de sectors de planejament i espais lliures Font: elaboració pròpia
2.4. Justificació de la previsió de recursos hídrics i energètics
Les previsions sobre recursos hídrics i energètics a que fa referència l’article 58,1,e LU, són les que corresponen a la disponibilitat del municipi, les quals s’especifiquen en aquest apartat.
22
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Els recursos hídrics de Sant Martí Vell són els que provenen de les captacions existents i en diversos pous. Les aigües es condueixen al dipòsit existent a can Xana, amb capacitat per a 125-130 m3. Aquestes instal·lacions permeten assegurar el subministre d’aigua potable al municipi, incloses les petites ampliacions previstes en el planejament urbanístic, excepte per les referides al barri de l’Estació, que depenen del municipi de Bordils i que han de ser objecte d’acord mitjançant Conveni entre els dos municipis
Pel que fa als recursos energètics, en el plànol de Xarxes bàsiques de serveis urbanístics (clau O.5), a escala 1:1.000, s’indica el traçat de la xarxa de subministrament elèctric i la posició de les estacions transformadores que donen servei a la població. Les instal·lacions existents asseguren el servei als nuclis urbans i a les ampliacions previstes, excepte per les referides al barri de l’Estació, que depenen del municipi de Bordils i que han de ser objecte d’acord mitjançant Conveni entre els dos municipis
En tot cas les necessitats addicionals, connexions, extensions de la xarxa o millora de la mateixa que el desenvolupament dels sectors de planejament derivat previst en sòl urbà no consolidat (PMU-1) i en sòl urbanitzable delimitat (sector URd-1 URd-2) puguin comportar, hauran de ser resoltes per la respectiva promoció.
23
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
3. DETERMINACIÓ DELS USOS I INTENSITATS DEL SÒL
3.1. Classificació del sòl
El Quadre 2 conté les superfícies corresponents a la classificació del sòl en urbà, urbanitzable i no urbanitzable. El POUM classifica en sòl urbà una superfície total de 152.975 m2s (15,29 ha), és a dir, un 0,88% de la superfície municipal. Aquesta superfície és la resultant de les delimitacions incloses en el Pla, que s’ajusten als nuclis existents i a les ampliacions previstes en cada cas.
La superfície de sòl classificada com a sòl urbanitzable és la corresponent als dos sectors previstos, per a canalitzar els creixements dels nuclis de San Martí Vell i del barri de l’Estació. El POUM delimita dos sectors en sòl urbanitzable quina superfície total és de 50.413 m2s (5,04 ha), el que representa un 0,29% de la superfície total del municipi.
El sòl no urbanitzable representa evidentment la major part del terme municipal, entorn d’un 98,83% de la seva superfície total.
POUM 2008 (m2s) %
SU 152.975 0,88 SUD 50.413 0,29 SNU 17.136.612 98,83
TOTAL MUNICIPI 17.340.000 100,00
Quadre 2. Classificació del sòl. Superfícies totals POUM 2008 Font: elaboració pròpia
24
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
3.2. Sòl no urbanitzable
La major part del sòl no urbanitzable del terme municipal està constituïda pels sòls adscrits al parc natural de les Gavarres (PEIN), amb una superfície total de 9.607.578 m2s. La resta del territori municipal consisteix en el mosaic agroforestal descrit en els estudis previs d’informació i en l’informe de sostenibilitat ambiental. L’objectiu del Pla és mantenir i regular els usos agrícoles i forestals, que esdevenen objecte de protecció per la seva funcionalitat territorial i per les seves qualitats ambientals i paisatgístiques. El sòl forestal representa un 19,21% del sòl no urbanitzable i el sòl agrícola un altre 15,18%, sumant entre tots dos els 5.894.131 m2s (589,41 hectàrees). No es comptabilitzen els sòls forestal i agrícoles inclosos en el PEIN:
El Pla assenyala, delimita i regula també la resta d’activitats presents en el territori, a efectes de la seva compatibilitat amb aquells valors que cal mantenir. Així, s’indiquen de forma expressa les localitzacions i les condicions urbanístiques per a les hípiques, restauració, santuari dels Àngels, hotels rurals, nuclis rurals i per al centre d’informació del parc natural de les Gavarres. La regulació incorpora la normativa sectorial aplicable en cada cas.
En determinats àmbits territorials, assenyalats com de protecció específica (clau 13) es considera necessari protegir especialment determinats valors. Es propugna la redacció d’un projecte específic de protecció per a cada un d’aquests àmbits, capaç de concretar les mesures a adoptar i la gestió a exercir. Es tracta d’àmbits on conflueixen valors de tipus paisatgístic, hidrogràfic o patrimonial, a més del propi PEIN. Les subzones i els valors específics protegits són:
a) Subzona 13pp: protecció paisatgística. Protecció específica: visuals sobre el nucli urbà, espai lliure permanent no edificat.
b) Subzona 13ph: protecció hidrogràfica. Protecció específica: vegetació de ribera, marges de les rieres.
c) Subzona 13e: protecció patrimonial. Protecció específica: edificis i elements del catàleg de béns protegits, jaciments arqueològics, valors naturals especials, elements vegetals singulars.
25
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
d) Subzona 13pein: protecció PEIN Protecció específica segons el pla especial que ha de regular l’espai natural protegit.
El Quadre 3 ofereix les superfícies de sòl adscrites a cada zona i a cada sistema en sòl no urbanitzable.
Clau Nom SNU %
10nr Nucli rural 21.298 0,12 10hr Hotel rural 1.651 0,01 10hp Hípica 79.072 0,46 10rs Restauració 3.501 0,02 10st Santuari 27.088 0,16 10ci Centre d'informació 10.988 0,06 11 Agrícola 2.602.439 15,18 12 Forestal 3.291.692 19,21 13pp Protecció paisatgística 18.440 0,11 13ph Protecció hidrogràfica 71.375 0,42 13e Protecció patrimonial 39.687 0,23 13pein Protecció PEIN 9.607.578 56,06 Total zones 15.774.809 92,04
X Sistema viari 497.617 2,90 F Sistema ferroviari 8.375 0,05 E Sistema d'equipaments 858 0,01 V Sistema d'espais lliures 0,00 H Sistema hidrogràfic 851.550 4,97 T Sistema de serveis tècnics 5.303 0,03 Total sistemes 1.363.703 7,96 TOTAL 17.138.512 100,00
Quadre 3. Superfícies totals de zones i sistemes en sòl no urbanitzable Font: elaboració pròpia
3.3. Sòl urbanitzable
Les qualificacions urbanístiques corresponents al sòl urbanitzable apareixen en els Quadres 4 i 5. Els 50.413 m2 de sòl classificat com a sòl urbanitzable corresponen als dos sectors delimitats. No es classifica sòl urbanitzable no delimitat.
Els Quadres ofereixen el detall de les qualificacions urbanístiques dels sectors, distingint els sòls destinats a zones (un 58,35% del
26
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
total) i els sòls destinats a sistemes (el 41,65% del mateix total). Cal tenir en compte que el sòl adscrit a sistemes directament des del planejament general correspon a sistemes generals i a sistemes locals, en les distintes categories de sòl viari, lliure o d’equipaments i serveis tècnics. Es defineixen les reserves de sòl que el pla parcial urbanístic ha d’assumir d’acord amb els preceptes legals.
3.4. Sòl urbà
A fi d’establir les superfícies totals segons qualificacions urbanístiques en sòl urbà, s’ha procedit prèviament a quantificar separadament els sòls corresponents al sector pendent de redacció d’un pla de millora urbana (PMU) i els que s’inclouen en polígons d’actuació urbanística (PA).
El sòl urbà no sectoritzat correspon als nuclis urbans de Sant Martí Vell, Vilosa, i barri de l’Estació.
El Quadre 4 presenta conjuntament les superfícies de sòl urbà i urbanitzable, distingint entre el sòl no sectoritzat (amb detall per a cada un dels nuclis citats) i el sòl sectoritzat. En aquesta darrera categoria apareixen les superfícies corresponents as sectors en sòl urbanitzable (URd), pendents de desenvolupament mitjançant pla parcial urbanístic, i en sòl urbà no consolidat (SUnc), pendents de desenvolupament mitjançant pla de millora urbana (PMU), així com als sectors delimitats com a polígons d’actuació urbanística (PA).
27
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
No sectoritzat Sectoritzat S.Martí V. Estació Vilosa Total PA PMU URd Total TOTAL % 1a 12.037 3.852 15.889 15.889 7,89 1b 11.435 11.435 7.126 7.126 18.561 9,21 2a 2.067 2.067 2.067 1,03 2b 2.351 2.351 2.351 1,17 3a 6.448 6.914 6.506 19.868 28.427 28.427 48.295 23,97 3b 29.414 29.414 29.414 14,60 4 6.356 6.356 6.356 3,15 5 4.857 4.857 4.857 2,41 6 7.605 7.605 1.480 1.480 9.085 4,51 Zones 37.525 6.914 10.358 54.797 47.807 4.857 29.414 82.078 136.875 67,93
X 10.946 1.059 859 12.864 7.623 6.805 14.428 27.292 13,55 Xa 246 1.595 1.841 1.841 0,91 E 1.086 1.086 4.201 6.083 10.284 11.370 5,64 V 2.782 2.782 6.742 2.654 6.516 15.912 18.694 9,28 H 4.634 4.634 4.634 2,30 T 73 709 782 782 0,39 Sistemes 16.739 4.550 859 22.148 18.812 2.654 20.999 42.465 64.613 32,07 Total 54.264 11.464 11.217 76.945 66.619 7.511 50.413 124.543 201.488 100,00
Quadre 4. Detall de les superfícies destinades a zones i sistemes en sòls no sectoritzats i en els sectors de planejament derivat i polígons d'actuació Font: elaboració pròpia
28
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Per la seva banda, el Quadre 5 conté el resum de les superfícies totals destinades a zones i sistemes en sòl urbà i en sòl urbanitzable.
Aquest quadre quantifica els sòls que es destinen als diferents usos i tipologies d’ordenació urbana, que reflecteixen evidentment el pes del nucli urbà existent.
Clau Nom SU % UR % SU+UR %
1a Nucli antic: edificació 15.889 10,39 15.889 7,81 1b Nucli antic: verd privat 18.561 12,13 18.561 27,91 2a Cases entremitgeres: edificació 2.067 1,35 2.0671,02 2b Cases entremitgeres: verd privat 2.351 1,54 2.3511,16 3a Habitatge aïllat 48.295 31,57 48.295 23,75 3b Habitatge aïllat 29.414 58,35 29.414 14,46 4 Hotelera 6.356 4,15 6.356 3,13 5 Ordenació específica 4.857 3,18 4.857 2,39 6 Protecció paisatgística 9.085 5,94 9.0854,47 Total zones 107.461 70,25 29.414 58,35 136.875 67,30
X Sistema viari i aparcaments 22.387 14,63 6.805 13,50 29.19214,35 Xa Sistema d'aparcaments públics 246 0,16 1.595 3,16 1.8410,91 E Sistema urbanístic d'equipaments 5.287 3,46 6.083 12,07 11.3705,59 V Sistema urbanístic d'espais lliures 12.178 7,96 6.516 12,93 18.694 9,19 H Sistema hidrogràfic 4.634 3,03 4.634 2,28 T Sistema de serveis tècnics 782 0,51 782 0,38 Total sistemes 45.514 29,75 20.999 41,65 66.513 32,70 TOTAL 152.975 50.413 203.388
Quadre 5. Superfícies totals de zones i sistemes en sòl urbà i urbanitzable Font: elaboració pròpia
La suma del sòl urbà més l’urbanitzable representa un total de 203.388 m2s (20,34 ha), dels quals un total de 66.513 m2s (6,65 ha), són destinats a sistemes, amb el detall que es pot veure reflectit en el Quadre.
En relació als sistemes, la qualificació de sistema viari i d’aparcaments suma per sí sola un total de 29.192 m2s, als que cal afegir els 1.841 m2s destinats a aparcaments de dissuasió, els 18.694 m2s per a sistema d’espais lliures i altres 11.370 m2s. per a sistema d’equipaments, 4.634 m2s per a sistema hidrogràfic i 782 m2s per a serveis tècnics.
29
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
El Quadre 6 ofereix les mateixes xifres ordenades per nuclis urbans (Sant Martí Vell, Barri de l’Estació i Vilosa).
El Quadre 7 ofereix el detall per a cada un dels sectors de planejament derivat (Plans parcials i plans de millora urbana) i polígons d’actuació urbanística.
Finalment, els Quadres 8a i 8b contenen el resum dels paràmetres més importants de la normativa urbanística corresponent a les zones en sòl urbà i en sòl urbanitzable.
30
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Sant Martí Vell Barri de l'Estació Vilosa TOTAL % No sect. Sect. Total No sect. Sect. Total No sect. Sect Total 1a 12.037 12.037 3.852 3.852 15.889 7,89 1b 11.435 7.126 18.561 0 18.561 9,21 2a 2.067 2.067 2.067 1,03 2b 2.351 2.351 2.351 1,17 3a 6.448 17.754 24.202 6.914 3.370 10.284 6.506 7.303 13.809 48.295 23,97 3b 14.500 14.500 14.914 14.914 29.414 14,60 4 6.356 6.356 6.356 3,15 5 4.857 4.857 4.857 2,41 6 7.605 1.480 9.085 9.085 4,51 Zones 37.525 47.216 84.741 6.914 27.559 34.473 10.358 7.303 17.661 136.875 67,93
X 10.946 4.89715.843 1.059 8.2359.294 859 1.296 2.155 27.292 13,55 Xa 1.841 1.841 1.841 0,91 E 1.086 4.940 6.026 5.344 5.344 11.370 5,64 V 5.7775.777 2.782 8.32611.108 1.8091.809 18.694 9,28 H 4.634 4.634 4.634 2,30 T 73 73 709 709 782 0,39 Sistemes 16.739 17.455 34.194 4.550 21.905 26.455 859 3.105 3.964 64.613 32,07 Total 54.264 64.671 118.935 11.464 49.464 60.928 11.217 10.408 21.625 201.488 100,00
Quadre 6. Detall de les superfícies per nuclis urbans Font: elaboració pròpia
31
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
PA-1 PA-2 PA-3 PA-4 PA-5 PA-6 PA-7 PA-8 PA-9 PA-10 PA-11 Total PA PMU URd-1 URd-2 TOTAL 1a 1b 3.321 3.805 7.126 7.126 2a 622 537 908 2.067 2.067 2b 650 889 812 2.351 2.351 3a 2.578 2.2501.391 2.453 3.680 5.402 1.344 2.026 2.924 4.379 28.427 28.427 3b 14.500 14.914 29.414 4 6.356 6.356 6.356 5 4.857 4.857 6 1.480 1.480 1.480 Zones 10.414 2.250 4.712 2.453 3.680 9.207 2.616 3.452 1.720 2.924 4.379 47.807 4.857 14.500 14.914 82.078
X 1.314 175 344 438 529 315 867 1.372 973 602 694 7.623 1.782 5.023 14.428 Xa 246 246 1.595 1.841 E 775 3.426 4.201 739 5.344 10.284 V 2.216 6881.077 412 363 177 1.809 6.742 2.654 1.384 5.132 15.912 H T Sistemes 3.530 863 1.421 1.213 4.367 561 1.230 1.549 973 602 2.503 18.812 2.654 5.500 15.499 42.465 Total 13.944 3.113 6.133 3.666 8.047 9.768 3.846 5.001 2.693 3.526 6.882 66.619 7.511 20.000 30.413 124.543
Quadre 7. Detall de les superfícies destinades a zones i sistemes en els sectors Font: elaboració pròpia
32
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Clau Zona Condicions parcel·la Condicions edificació Condicions ús Densitat hbtges. P.mín F.mín CercleEdif.neta Ocupació Alçada Reculades Ppal Específic (m2) (m) (m) (m2st/m2s) (%) (m) (n.pl) (m) (m) (m) 1a Nucli antic:edificació 160 10 10 gràfic 7 2 R u, p,c,of, pr,h, rh,r,m, pk,e,sa, 320 m2st/hbtge rehab. sp,cu,as,rl,ad. 200 m2st/hbtge nou 1b Nucli antic: verd privat V ag, fo, ll, ep 2a Cases entremitgeres 400 10 10 gràfic 7 2 R u,p, c,of,pr,r,e,sa,cu,as,rl,ad. 160 m2st/hbtge 2b Cases entremitgeres V ag, fo, ll, ep 3a Habitatge aïllat segons cadastre 400 m2st/hbtge 30 7 2 8 5 8 R u,c, pr,r,ta,e,sa,sp,cu,as,rl,ad. 1 hbtge/parcel·la 3b Habitatge aïllat 1.000 15 15 0,20 20 6,5 2 8 4 8 R u,h,r,c,m,sp,cu,rl,as,e,sa,ad 1 hbtge/parcel·la 4 Hotelera unitat de zona 0,15 20 6,5 2 6 5 10 T u,h,r,pk 1hbtge/unitat de zona 5 Ordenació específica 0,20 6,5 2 T c,of,r,ll,ep Protecció 6 paisatgística
Quadre 8a. Resum de la normativa urbanística zonal en sòl urbà i urbanitzable Nota: el quadre és només un resum i no recull les especificitats paramètriques que es contenen en l'articulat normatiu Font: elaboració pròpia
33
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
N Clau USOS PRINCIPALS 1 R Residencial 2 Ru Rural 3 C Comunicacions 4 ST Serveis tècnics 5 E Equipaments 6 V Espais lliures 7 T Terciari
N Clau USOS ESPECÍFICS 1 u Habitatge unifamiliar 2 p Habitatge plurifamiliar 3 c Comercial 4 of Terciari: oficines i serveis 5 pr Serveis professionals 6 h Hoteler 7 rh Residencial-hoteler 8 r Restauració 9 m Magatzem 10 tm Tallers mecànics 11 ta Tallers artesans 12 pk Aparcament 13 ag Agrícola 14 rm Ramader 15 fo Forestal 16 v Viari 17 fv Ferroviari 18 sm Serveis tècnics i mediambientals 19 e Educatiu 20 rc Recreatiu 21 sa Sanitari-assistencial 22 sp Esportiu 23 cu Cultural 24 as Associatiu 25 rl Religiós 26 ad Administratiu 27 f Funerari 28 ll Lleure 29 ep Ecològic-paisatgístic
Quadre 8b. Usos principals i específics Font: elaboració pròpia
34
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
3.5. Sistemes urbanístics
Les superfícies totals de sòl destinades a sistemes urbanístics són les que apareixen en el Quadre 9, desglossades segons classes de sòl.
Clau Nom SU UR SU+UR
SÒL URBÀ I URBANITZABLE X Sistema viari i aparcaments 20.487 6.805 27.292 Xa Sistema d'aparcaments públics 246 1.595 1.841 E Sistema urbanístic d'equipaments 5.287 6.083 11.370 V Sistema urbanístic d'espais lliures 12.178 6.516 18.694 H Sistema hidrogràfic 4.634 4.634 T Sistema de serveis tècnics 782 782 Total sistemes en SU i UR 43.614 20.999 64.613
SÒL NO URBANITZABLE NU X Sistema viari i aparcaments 497.617 F Sistema ferroviari 8.375 E Sistema d'equipaments 858 V Sistema d'espais lliures H Sistema hidrogràfic 851.550 T Sistema de serveis tècnics 5.303 Total sistemes en NU 0 0 1.363.703 TOTAL 43.614 20.999 1.428.316
Quadre 9. Superfícies totals de sòl destinades a sistemes urbanístics Font: elaboració pròpia
3.5.1. Sistema urbanístic de comunicacions
El sistema urbanístic de comunicacions de Sant Martí Vell està integrat pel sistema viari i d’aparcaments (clau X) i el sistema ferroviari (clau F), els quals apareixen regulats en el Títol III, capítol 2, seccions segona i tercera de les normes urbanístiques, d’acord amb la legislació sectorial aplicable.
El sistema viari i d’aparcaments està constituït a la seva vegada per la xarxa territorial de carreteres (Xt), la xarxa de carrers (Xc), la
35
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
xarxa de carrers amb prioritat per a vianants (Xv), la xarxa principal de camins rurals (Xr) i les àrees d’aparcament públic (Xa).
El Pla no introdueix modificacions en la xarxa territorial de carreteres ni en la xarxa principal de camins rurals, tot i que especifica les franges de sòl de protecció, no edificables, aplicables a cada cas. Això no obstant s’integra el projecte de la variant de la carretera general C-66 que travessa el terme municipal.
Pel que fa als carrers urbans, es distingeix entre la xarxa de carrers (Xc) i la xarxa de carrers amb prioritat per a vianants (Xv). Aquesta darrera categoria implica eliminar o. al menys. disminuir significativament, el trànsit de vehicles rodats per l’interior del nucli urbà, des de l’accés actual, on se situa un àrea d’aparcaments.
Els carrers que es defineixen com a carrers amb prioritat per a vianants (Xv), ho són sens perjudici de l’accés a garatges privats o de la possibilitat de càrrega i descàrrega. L’ajuntament arbitrarà mesures per tal d’evitar l’aparcament en aquesta carrers, una vegada construïdes i en servei les àrees d’aparcament públic situades entorn del nucli urbà.
Les àrees destinades a aparcaments públics (Xa) s’han situat en diversos llocs externs al nucli urbà, amb l’objectiu d’evitar o disminuir l’entrada de vehicles rodats en els carrers amb prioritat per a vianants, i per a oferir aparcament a forasters en els dies de la festa major o altres dates assenyalades. La més important d’aquestes àrees se situa a l’entrada del poble, en sòls amb accés des de la carretera de Bordils. Aquesta àrea té una capacitat aproximada d’unes 45 places.
La capacitat total de les àrees reservades per aparcament públic és la que apareix en el Quadre 10.
Àrea Capacitat ( places) (autocars) Aparcament entrada poble 45 4 Aparcament nucli antic 20 El Puig 20 Àrea esportiva 10 Total 95 4
Quadre 10. Capacitat àrees aparcament públic Font: elaboració pròpia
36
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
En relació al sistema ferroviari (F), queda constituït pel tram del ferrocarril que travessa el terme municipal.
Les distàncies previstes per a la línia d’edificació en cada cas, són les següents:
Xarxa principal de camins rurals (Xr): -sòl adscrit al sistema: 6 m. -línia d’edificació: 6 m. a cada banda des del sistema
Xarxa territorial (Xt): -sòl adscrit al sistema: 10 m. -línia d’edificació: 20 m. des de la vora de la carretera
Sistema ferroviari (F): -sòl adscrit al sistema: 10 m. -línia d’edificació: 20 m. des de la plataforma ferroviària en sòl urbà i 50 m. en sòl no urbanitzable
3.5.2. Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris
El sistema urbanístic d’equipaments comunitaris inclou el sistema d’equipaments pròpiament dit (clau E) i el de serveis tècnics (clau T).
El Pla situa els nous espais reservats per a equipaments comunitaris i dotacions públiques en tres àrees principals. Aquestes àrees són la situada al camí dels Àngels, la situada darrera de la riera de Sant Martí Vell, entre aquesta i el nucli del Puig i la del barri de l’Estació.
La primera àrea, situada entre Sant Martí Vell i el Puig, es pot destinar a espais per a la gent gran, assistència social, sala de reunions i conferències, biblioteca i altres serveis, amb un àrea enjardinada i un aparcament.
La segona àrea, correspon a la parcel·la situada en el camí del Santuari dels Àngels. Es tracta d’una previsió per a equipaments esportius i de lleure (centre cívic i comunitari, entitats, pistes poliesportives obertes i altres espais), amb espai lliure suficient per a jardins i aparcament, i on també és possible situar-hi altres dependències municipals (magatzem, locals municipals, etc)
37
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
La tercera àrea correspon a equipaments esportius al Barri de l’Estació (camp de futbol o pistes poliesportives, piscines municipals i altres activitats).
A aquestes reserves per a equipaments s’han d’afegir les que resultin del desenvolupament dels sectors pendents de planejament urbanístic derivat, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable delimitat.
3.5.3. Sistema urbanístic d’espais lliures públics
El sistema urbanístic d’espais lliures inclou el sistema d’espais lliure pròpiament dit (clau V) i el sistema hidrològic (clau H).
La justificació quantitativa de les reserves per al sistema d’espais lliures públics, d’acord amb la legislació vigent, apareix en un altre apartat d’aquesta Memòria.
Amb relació als aspectes qualitatius, el Pla posa l’èmfasi en el sistema de places i jardins del nucli urbà de Sant Martí Vell, buscant facilitar l’accessibilitat a peu des de qualsevol punt del nucli, i també la complementarietat quan a usos, funcions i representativitat. La relació amb els potencials i vocacions dels llocs, ha estat un altre criteri important a l’hora de situar els nous espais lliures públics urbans.
Així, es preveu una nova plaça pública de certa dimensió en l’entrada al nucli urbà per la carretera de Bordils a Madremanya, en la cantonada amb l’accés rodat principal al nucli urbà de Sant Martí Vell. La plaça se situa davant de la fonda i ofereix un lloc d’encontre i relació humana. La seva urbanització ha de ser tova (paviment de sauló o terra compactada) amb predomini de vegetació, il·luminació discreta i mobiliari urbà apropiat.
Un altre espai verd important és el situat en una cota més alta, sobre el mateix accés rodat al nucli urbà de Sant Martí Vell, adjacent al poble. Aquest espai lliure pot contenir espais per aparcaments de dissuasió.
En el nucli urbà principal s’indiquen altres reserves d’espais lliures de menor dimensió. En el barri de l’Estació també es quantifiquen les reserves corresponents als sectors de desenvolupament mitjançant
38
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
plans derivats, en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable delimitat.
3.6. Potencials urbanístics
En el present apartat es quantifiquen els potencials urbanístics resultants de les propostes de planejament.
Pel que fa als sòls sectoritzats, el Quadre 11 n’ofereix les dades. Aquestes apareixen desglossades pel sòl urbà (sectors PMU-1 i polígons d’actuació PA) i pel sòl urbanitzable (sectors URd-1 i URd- 2). En cada cas s’indiquen els potencials relatius a la superfície de sostre edificable, al nombre d’habitatges i a la població previsible.
Els polígons d’actuació (PA) representen un potencial conjunt de 14.572 m2 de sostre edificable, el que representa 42 nous habitatges i una població potencial de 87 habitants. En sòl urbà, cal afegir el sector PMU, amb 1.878 m2st, el que representa altres 12 habitatges i 25 habitants.
Els sectors en sòl urbanitzable (URd), amb un potencial de 5.883 m2 de sostre edificable, sumen 43 habitatges més (89 habitants).
El total del sòl sectoritzat representa, així doncs, un potencial d’uns 22.333 m2st residencial, amb uns 97 habitatges, el que suposa, aplicant l’índex NMO local de 2,08 hab/hbgte, una capacitat aproximada d’uns 202 habitants.
39
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Sostre Superfície edific. Habitatges Població (m2s) (m2st) (hbtges) (hab) PA-1 Nucli antic-1 13.944 2.153 4 8 PA-2 Nucli antic-2 3.113 800 2 4 PA-3 Plaça de Sant Martí Vell 6.133 400 1 2 PA-4 Riera de Sant Martí Vell 3.666 1.200 3 6 PA-5 Riera dels Buscals 8.047 1.200 3 6 PA-6 El Puig 9.768 1.600 4 8 PA-7 Barri de l'Estació-1 3.846 1.427 6 12 PA-8 Barri de l'Estació-2 5.001 1.632 8 17 PA-9 Barri de l'Estació-3 2.693 1.760 5 10 PA-10 Vilosa-1 3.526 800 2 4 PA-11 Vilosa-2 6.882 1.600 4 8 Total PA 66.619 14.572 42 87
PMU-1 Carretera C-66 7.512 1.878 12 25 Total PMU 7.512 1.878 12 25
URd-1 Sant Martí Vell 20.000 2.900 21 44 URd-2 Barri de l'Estació 30.413 2.983 22 46 Total URd 50.413 5.883 43 89
Total sectors 124.544 22.333 97 202
Quadre 11. Potencials urbanístics sectors PA, PMU i URd Font: elaboració pròpia
Els potencials totals derivats del Pla apareixen en el Quadre 12, que incorpora també el potencial específic dels sectors. A aquests efectes, es manté la diferenciació entre sòl sectoritzat i sòl no sectoritzat.
El sòl no sectoritzat, en sòl urbà, suposa un potencial de 35.632 m2st, amb una capacitat de 107 habitatges i 222 habitants. Si hi sumem els potencials abans calculats pels sectors, el total fora de 54.882 m2st i 161 habitatges, per a uns 335 habitants. Amb el sòl urbanitzable, 204 habitatges i 424 habitants en total.
Cal remarcar que aquestes dades indiquen un potencial a l’horitzó del Pla, a setze anys, però constitueixen únicament un potencial teòric. Són dades de capacitat màxima per a la hipòtesi de la total edificació de les parcel·les en sòl urbà i en sòl urbanitzable segons el
40
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
paràmetres urbanístics del Pla. Inclouen població resident i població temporera. La xifra resultant és molt similar a la calculada en l’Avanç de Pla per a un creixement anual del 2,50%, amb un horitzó de 16 anys.
En efecte, d’acord amb les anàlisis presentades en la Memòria de la Informació, la població empadronada a Sant Martí Vell l’any 2005 és de 185 habitants, xifra que coincideix sensiblement amb la capacitat poblacional aproximada atenent a l’índex local NMO (2,08).
El Pla adopta un model de creixement poblacional amb increments interanuals acumulatius del 2,50%, segons les taules dels estudis previs citats. La població horitzó seria aleshores de 255 habitants a l’any 2018 (dotze anys) i de 281 habitants a l’any 2022 (setze anys), xifres que incorporen els eventuals canvis de segona a primera residència.
La capacitat teòrica poblacional de 424 habitants se situa així doncs en el nivell acceptable (acceptant els ròssecs que impedeixen arribar als potencials totals) als efectes de la previsió de població real a l’horitzó del Pla (setze anys) d’uns 281 habitants.
41
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Clau Nom Sup.zones Sostre edif. Habitatges Població (m2s) (m2st) (hbtges) (hab) 1a Nucli antic 14.216 28.432 89 185 1b Nucli antic 12.915 0 0 0 2a Cases entremitgeres 2b Cases entremitgeres 3a Habitatge aïllat: parcel.lari cadastral 20.130 7.200 18 37 3b Habitatge aïllat: parcel·lació urbanística 4 Hotelera 5 Ordenació específica 6 Protecció paisatgística 7.605 0 0 0 Total zones en sòl urbà no sectoritzat 54.866 35.632 107 222 Total sòl urbà no sectoritzat 78.845
Sòl urbà en Polígons d'actuació (PA) 66.619 17.372 42 87 Sòl urbà en Plans millora urbana (PMU) 7.511 1.878 12 25 Total sòl urbà sectoritzat 74.130 19.250 54 112
Total sòl urbà (SU) 152.975 54.882 161 335
Total sectors sòl urbanitzable (UR) 50.413 5.883 43 89
TOTAL SÒL URBÀ+SÒL URBANITZABLE 203.388 60.765 204424
Quadre 12. Potencials urbanístics totals Font: elaboració pròpia
42
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
4. MEMÒRIA SOCIAL
4.1. Previsions de sòl per a habitatge protegit i assequible
La Memòria social és un document dels Plans d’ordenació urbanística municipal previst per la Llei d’urbanisme de Catalunya (LU) en el seu article 59,1, apartat h. Aquest document ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si s’escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determina la llei, així com la justificació, en el seu cas, de la previsió de sòl per al sistema d’habitatges dotacionals públics, destinat a la construcció d’habitatges de titularitat pública en règim de lloguer, previsió que conté el present Pla.
La Memòria social justifica les previsions d’habitatge protegit i assequible que inclou el Pla d’ordenació i que incorpora al Programa d’actuació, i explica la política municipal en aquesta matèria.
Les previsions d’aquest POUM per a la construcció d’habitatges protegits i assequibles, en règim de venda o de lloguer, deriven de:
a) Les cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament urbanístic, a que estan sotmesos els sectors pendents de planejament urbanístic derivat i certs polígons d’actuació urbanística, tant en sòl urbanitzable com en aquells sectors de sòl urbà no consolidat quins objectius siguin els especificats en l’article 68, 2, a LU. b) Les reserves del 30% del sostre residencial de nova implantació previst en els sectors de sòl urbanitzable i en els de sòl urbà no consolidat quins objectius siguin els especificats en l’article 68, 2, a LU.
4.2. Quantificació per sectors
Els sectors de sòl urbanitzable delimitat (URd) i el sector de millora urbana (PMU) previstos en aquest Pla comporten la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic. Els polígons d’actuació (PA) no tenen per objecte el que es determina a l’article 68, 2, a LU, i no han de cedir el 10% de l’aprofitament urbanístic. La relació és la següent:
43
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Sector URd-1 Ús residencial Sostre total: 2.900 m2st Cessió de sòl amb aprofitament: sòl per a 290,00 m2st
Sector URd-2 Ús residencial Sostre total: 2.983 m2st Cessió de sòl amb aprofitament: sòl per a 298,30 m2st
Sector PMU-1 Ús residencial Sostre total: 1.878 m2st Cessió de sòl amb aprofitament: sòl per a 187,80 m2st
4.3. Potencial total del programa d’habitatge protegit i assequible.
D’acord amb les dades exposades, les xifres totals aproximades de sostre corresponent a la cessió de sòl amb aprofitament urbanístic i les de sostre a reservar per habitatge protegit i concertat, resultants per al sòl urbà i per al sòl urbanitzable, són les que figuren en el Quadre 13 adjunt.
El sostre total a obtenir, aplicable a política d’habitatge protegit i assequible suma en total 776,10 m2 de sostre, si la totalitat del sostre corresponent a les cessions de sòl amb aprofitament es destinen a habitatge protegit. Aquesta xifra és equivalent a uns 8 habitatges. D’altra banda, les reserves del 30% de sostre residencial destinats a habitatges sotmesos a algun tipus de protecció pública (protegits, concertats o d’altres) són uns 23. Sumats als anteriors, el total és de 31 habitatges, suficients per a cobrir fragments de la demanda situada per sota de les condicions del lliure mercat.
Cal tenir en compte que no tots aquests habitatges són realitzables immediatament, donat que depenen del ritme de desenvolupament del POUM mitjançant planejament derivat i polígons d’actuació, i que la perspectiva del Pla contempla un període mínim de 16 anys. Es tracta per tant, d’una reserva de futur que es podrà anar materialitzant i concretant al llarg dels propers anys, d’acord amb les directrius de la política municipal d’habitatge.
44
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Sector Sup. total Ús principal Edif.bruta Sostre resid Hbtges tot Hbtges prot Sostre 10%am (ha) (m2st/m2s) (m2st) (n) (n) (m2st) PMU-1 7.512 Residencial 0,25 1.878 12 5 187,80 URd-1 20.000 Residencial 0,15 2.900 21 9 290,00 URd-2 30.413 Residencial 0,10 2.983 22 9 298,30 Total sectors 57.925 7.761 55 23 776,10
Quadre 13. Memòria social. Potencial habitatges protegits i assequibles. Font: elaboració pròpia
45
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
5. AGENDA
5.1. Objectius
La Llei d’urbanisme de Catalunya (LU) estableix, en el seu article 59, la necessitat d’incorporar l’agenda i l’avaluació econòmico-financera de les actuacions a desenvolupar en el Pla.
L’objectiu de la present Agenda és el de pautar els objectius de desenvolupament del Pla al llarg del seu període de vigència, segons les prioritats estimades i sens perjudici de la possibilitat de que circumstàncies sobrevingudes justifiquin modificacions a l’ordre de prelació que s’estableix.
Les actuacions previstes i quantificades en el Programa d’actuació urbanística i l’avaluació econòmico-financera, es refereixen tant a la execució dels sistemes com al desenvolupament dels secors en sòl urbà i en sòl urbanitzable, al llarg dels propers setze anys (quatre quadriennis), d’acord amb les previsions dels pressupostos municipals anuals i de les inversions d’altres administracions i dels privats, segons correspongui.
5.2. Agenda
L’agenda assigna a cada una de les actuacions del programa d’actuació urbanística una ubicació temporal, en un dels quadriennis en els que es desenvoluparà el Pla. Aquestes actuacions inclouen les referides al sistema de comunicacions (viari, aparcaments i ferroviari), al sistema d’equipaments i al sistema d’espais lliures, es tracti d’actuacions a desenvolupar directament per l’ajuntament o per altres administracions públiques, o es tracti d’actuacions a desenvolupar per la iniciativa privada, dins dels diferents sectors delimitats en sòl urbà no consolidat o en sòl urbanitzable (veure Quadre 15 amb l’Avaluació econòmica i financera).
També s’indiquen els terminis en els que s’han de desenvolupar els sectors delimitats en sòl urbà i urbanitzable. El Quadre 14 ofereix les dades referides a aquests sectors.
46
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
Sector Sup. totalÚs Edif.brutaQuadrienni (ha) (m2st/m2s) PA-1 13.944 Residencial 0,15 Primer PA-2 3.113 Residencial 0,26 Primer PA-3 6.133 Residencial 0,07 Primer PA-4 3.666 Residencial 0,33 Segon PA-5 8.047 Residencial 0,15 Segon PA-6 9.768 Residencial 0,16 Tercer PA-7 3.846 Residencial 0,37 Segon PA-8 5.001 Residencial 0,33 Segon PA-9 2.693 Residencial 0,65 Segon PA-10 3.526 Residencial 0,23 Segon PA-11 6.882 Residencial 0,23 Segon PMU-1 7.512 Residencial 0,25 Tercer URd-1 20.000 Residencial 0,15 Primer URd-2 30.413 Residencial 0,10 Segon Total sectors 124.544,00
Quadre 14. Agenda. Execució dels sectors delimitats en sòl urbà i urbanitzable. Font: elaboració pròpia
47
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
6. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
6.1. Recursos municipals
Els estudis previs que apareixen a la Memòria de la Informació aporten algunes dades relatives a la hisenda municipal i a la seva capacitat inversora. En qualsevol cas és ben evident la dificultat de fer una estimació prospectiva dels recursos municipals previsibles per al període de vigència del Pla, estimat en setze anys. Aquest exercici de prospecció no pot procedir únicament en base a la extrapolació dels pressupostos municipals, donada la complexitat dels factors que poden influir en la seva evolució, alguns dels quals seran sens dubte conseqüència de la mateixa execució del Pla, i segons el ritme de les actuacions que es portin a terme.
La insuficiència econòmico-financera de la gran majoria de les hisendes locals, en el context de l’actual regulació jurídica de les mateixes, no és probable que pugui variar de forma substancial en els propers anys. En aquest sentit, hem de plantejar el desenvolupament del Pla en un context en el que la hisenda municipal mantindrà previsiblement les actuals dificultats pel que fa als ingressos i gestió del quadre tributari. Únicament una reforma en profunditat del sistema actual podria millorar la estructura i magnitud dels recursos municipals. En tant aquesta no es produeixi, l’avaluació els recursos disponibles, propis i externs, s’ha de basar en estimacions que parteixin de l’actual realitat.
Els ingressos municipals inclouen la participació en els tributs de l’Estat que venen fixats anualment per les lleis de pressupostos, així com els derivats de les taxes municipals, impostos locals i demés contribucions. El muntant generat és clarament insuficient per a poder exercir una gestió urbanística continuada amb impacte real sobre el nucli urbà i el territori municipal.
L’ajuntament pot cercar recursos procedents d’altres administracions territorials (Unió Europea, Estat, Generalitat de Catalunya, Diputació, Consell comarcal) o recórrer al crèdit local, fins al límit d’endeutament legalment admès o econòmicament suportable.
48
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
La disponibilitat dels recursos propis, assignables a inversió neta, són variables segons l’anualitat (sobre 30.000 a 60.000 euros/any segons els pressupostos consultats). La part de la inversió estimada derivada de la execució del Pla que correspon directament a l’ajuntament s’ha ajustat, així doncs, a aquesta capacitat inversora, en la hipòtesi de que ha de mantenir-se i evolucionar a l’alça en els propers quadriennis.
Els recursos municipals que puguin destinar-se a l’execució del Pla variaran anualment en funció de la disponibilitat real que resulti de la evolució dels ingressos i despeses. Es parteix del pressupost municipal, que concreta els muntants disponibles per a l’inversió, una vegada ateses les necessitats ordinàries i la càrrega financera de l’endeutament que es pugui produir en la evolució propera.
El desenvolupament del Pla, segons l’agenda establerta, hauria de produir un augment significatiu dels ingressos per diversos conceptes derivats de les obres d’urbanització i edificació previstes, així com de l’augment de residents i activitats. Per tant, es parteix de la hipòtesi d’una evolució favorable dels recursos municipals en paral·lel a l’execució de les actuacions programades.
S’estima un augment d’ingressos i despeses ajustat a l’increment de l’índex IPC, amb un endeutament municipal creixent però en cap cas superior al 10-15% en els dos primers quadriennis.
6.2. Avaluació econòmico-financera
El Quadre 15 presenta l’avaluació econòmico-financera del programa d’actuació urbanística municipal derivat del Pla, amb la corresponent agenda.
El quadre enumera totes les actuacions incloses en el Pla, distribuïdes segons els sistemes urbanístics (comunicacions, equipaments, espais lliures i habitatges dotacionals). S’indica per a cada actuació:
a) El caràcter de l’actuació (nova planta, urbanització, millora) b) El règim de sòl i ubicació en sòl sectoritzat o no sectoritzat c) Les característiques dimensionals i superfície de sòl implicada d) La forma d’obtenció del sòl e) El preu unitari estimat del sòl en cas d’adquisició directa f) Els costos unitaris estimats d’urbanització i edificació
49
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
g) El preu total estimat d’execució i licitació h) El tipus de finançament (segons les entitats públiques o privades) i) L’assignació de quadrienni en l’agenda municipal
La inversió total estimada és de 4.448.060 euros, el que representa una inversió mitja anual de 278.004 euros, per al conjunt d’administracions i entitats públiques i incloent també la iniciativa privada. Aquesta xifra es refereix al conjunt d’actuacions corresponents als sistemes urbanístics citats, però no inclou l’inversió en infraestructures i serveis urbanístics locals ni tampoc la que correspon a la edificació privada.
Les partides que s’assignen directament a l’ajuntament de Sant Martí Vell sumen una quantitat aproximada de 469.724 euros, el que equival a una inversió mitjana anual d’uns 29.358 euros, que supera la capacitat inversora municipal actual. Amb la hipòtesi d’un creixement sostingut dels recursos municipals en paral·lel al desenvolupament de les propostes del Pla, i amb l’increment necessari dels ingressos procedents de les transferències corrents i de capital, i assumint una càrrega financera de fins al 10-12% dels ingressos ordinaris, la execució del Pla quedaria garantida.
50
SANT MARTÍ VELL Quadre de l'Agenda i Avaluació econòmica i financera
Nom Sòl Long. Amp. Superf. Preu Valor sòlUnitat Cost unit. Valor edific Cost unit. Valor urbanit Licitació Ajunt. Adm.territ. Part.
X. Comunicacions
Aparcaments
Xa-1 Aparcament entrada poble (45 places) Nou URd-1 1.595 cessió m² 50,00 79.750 102.878 102.878 1 Xa-2 Aparcament al Puig (20 places) Nou PA-6 246 cessió m² 30,00 7.380 9.520 9.520 3 Xa-3 Aparcament a l'àrea esportiva (10 places) Nou PA-5 125 cessió m² 30,00 3.750 4.838 4.838 2
Viari
X-1a Accés centre cívic. Tram 1 Nou PA-4 80 7 560 cessió m² 90,00 50.400 65.016 65.016 2 X-1b Accés centre cívic. Tram 2 Nou PA-6 50 7 350 cessió m² 90,00 31.500 40.635 40.635 3 X-2a Parada autocar (direcció Madremanya) Nou NU 35 6 210 50 10.500 m² 75,00 15.750 30.818 30.818 1 X-2b Parada autocar (direcció Bordils) Nou URd-1 35 6 210 cessió m² 75,00 15.750 20.318 20.318 1 X-3 Accés àrea esportiva Nou SUnc 65 6 390 50 19.500 m² 90,00 35.100 64.779 64.779 2 X-4a Carrer Riera dels Buscals. Tram 1 Urbanit. SUc 40 6 240 públic m² 75,00 18.000 23.220 23.220 1 X-4b Carrer Riera dels Buscals. Tram 2 Nou PA-1 70 6 420 cessió m² 90,00 37.800 48.762 48.762 1 X-5a Aparcament barri Estació Millora PA-7 25 5 125 cessió m² 60,00 7.500 9.675 9.675 2 X-5b Aparcament barri Estació Millora PA-8 30 5 150 cessió m² 60,00 9.000 11.610 11.610 2 X-6a Voravia accés poble plaça-aparcament. Tram 1 Nou SUc 30 3 90 50 4.500 m² 60,00 5.400 7.016 7.016 1 X-6b Voravia accés poble plaça-aparcament. Tram 2 Nou PA-1/PA-2 150 3 450 cessió m² 60,00 27.000 34.830 34.830 1 X-7 Urbanització carrers poble prioritat vianants Millora SUc 1.850 públic m² 60,00 111.000 143.190 143.190 2-3 X-8 Vialitat interior Nou PA-5 529 cessió m² 60,00 31.740 40.945 40.945 2 X-9a Variant de Sant Martí Vell Nou SNU 350 10 3.500 m² Diputació 2 X-9b Carril bici Nou Suc/SNU 800 2 1.840 m² 35,00 64.400 83.076 83.076 2 X-10a Vial nova plaça de Vilosa i camí a la font Nou PA-11 55 6 330 cessió m² 90,00 29.700 38.313 38.313 2 X-10b Ampliació i urbanització carrer principal Vilosa Millora PA-10 55 8 440 cessió m² 70,00 30.800 39.732 39.732 2 X-10c Ampliació i urbanització carrer principal Vilosa Millora PA-11 70 8 560 cessió m² 70,00 39.200 50.568 50.568 2 X-10d Ampliació i urbanització carrer principal Vilosa Millora SUc 110 8 880 40 17.600 m² 70,00 61.600 97.064 97.064 2 X-11 Urbanització carrers barri Estació Nou URd-2 5.023 cessió m² 70,00 351.610 453.577 453.577 2 X-12 Urbanització carrers barri Estació Millora PA-7 30 6 180 cessió m² 50,00 9.000 11.610 11.610 2 X-13 Urbanització carrers barri Estació Millora PA-8 130 6 780 cessió m² 50,00 39.000 50.310 50.310 2 X-14 Urbanització carrers barri Estació Nou PA-9 140 7 980 cessió m² 70,00 68.600 88.494 88.494 2 X-15 Rotonda antiga carretera Bordils (parcial) Nou SUc 1.150 50 10.000 m² 70,00 80.500 113.845 113.845 3
Ferroviari
F-1 Millora pas sota ferrocarril carretera Bordils Millora SUc 30 12 360 públic m² 120 43.200 55.728 55.728 2 F-2 Millora àres de servitud ferroviaria Millora NU 820 15 12.300 públic m² 20 246.000 317.340 317.340 2-3
TOTAL comunicacions 2.057.705 308.803 803.138 945.764
Obra d'urbanització o servei Característiques Adquisició de sòl Urbanització/edificació Total Finançament Quatrienni Nom Observ. *Sup. Ed. *Sup. Urb. Superf. Preu m2 Valor sòl Unitat Cost unitariValor edific Cost unitariValor urbanit Licitació Ajunt. Adm.Territ. Part.
E. Equipaments
E-1 Àrea equipaments esportius-recreatius Nou PA-5 3.426 cessió m² 400 200.000 90,00 308.340 655.759 655.759 2 E-2 Àrea equipaments centre cívic Nou PA-4 775 cessió m² 750 450.000 90,00 69.750 670.478 670.478 2 E-3 Equipament pla parcial Nou URd-1 739 cessió m² 750 375.000 90,00 66.510 569.548 569.548 1 E-4 Equipament antic cobert Nou Suc 571 40 22.840 m² 600 120.000 90,00 51.390 221.093 221.093 1 E-5 Àrea esportiva i piscines municipals Barri Estació Nou URd-2 5.344 cessió m² 400 200.000 90,00 480.960 878.438 878.438 2 E-6 Centre Informació Parc Natural de les Gavarres Nou SNU 10.988 15 164.820 m² 600 300.000 90,00 988.920 1.662.707 1.662.707 1 TOTAL equipaments 1.326.236 0 1.326.236 0
Obra d'urbanització o servei Característiques Adquisició de sòl Urbanització/edificació Total Finançament Sexenni Nom Observ. Long. Amp. Superf. Preu m2 Valor sòl Unitat Cost unitariValor edific. Valor urbanit Licitació Ajunt. Adm.Territ. Part. SI
V. Espais lliures públics
V-1 Plaça púbica a Sant Martí Vell Nou PA-3 1.077 cessió m² 60 64.620 83.360 83.360 1 V-2a Espaislliures entrada poble Nou PA-1 1.253 cessió m² 40 50.120 59.643 59.643 1 V-2b Espais lliures entrada poble Nou PA-2 658 cessó m² 40 26.320 31.321 31.321 1 V-3 Accés poble Nou PA-1 963 cessió m² 40 38.520 45.839 45.839 1 V-4 Riera dels Buscals Nou PA-5 412 cessió m² 40 16.480 19.611 19.611 2 V-5 Nova plaça estació autobús Nou URd-1 1.384 cessió m² 60 83.040 98.818 98.818 1 V-6 Plaça a Vilosa Nou PA-11 1.809 cessió m² 60 108.540 129.163 129.163 2 V-7 Accés carretera Bordils. Barri de l'Estació Nou SUc 998 20 19.960 m² 20 19.960 43.712 43.712 3 V-8 Accés carretera Bordils. Barri de l'Estació Nou SUc 1.784 30 53.520 m² 30 53.520 117.209 117.209 3 V-9 Carretera de Bordils Nou URd-2 5.402 cessió m² 50 270.100 321.419 321.419 2 V-10 Carretera de Bordils Nou PA-7 177 cessió m² 30 5.310 6.319 6.319 2 V-11 Carretera de Bordils Nou PA-8 363 cessió m² 30 10.890 12.959 12.959 2 V-12 Verd proteccions carretera i ferrocarril Nou PMU-1 2.654 cessió m² 30 79.620 94.748 94.748 3
TOTAL espais lliures públics 1.064.120 160.921 0 903.198
TOTAL GENERAL 4.448.060 469.724 2.129.374 1.848.962
INVERSIÓ ANUAL 278.004 29.358 133.086 115.560 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
7. PRE-CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS
El Títol VIII de les normes urbanístiques regula el Pre-Catàleg de Béns Protegits a que fa referència l’article 69 de la Llei d’urbanisme. El Pre- Catàleg integra el conjunt d’edificis, elements arquitectònics, jardins, espais urbans i elements naturals que cal protegir i conservar.
Els béns protegits responen a la següent classificació:
a) Béns d’interès nacional (BCIN) segons la Llei 9/1993 del Patrimoni cultural català. Els béns d’aquesta categoria no poden ser enderrocats i només es permeten obres de consolidació, rehabilitació i manteniment. Les obres o canvis d’ús han de ser informats favorablement pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
b) Conjunts, edificis i elements d’interès històric-arquitectònic. Els béns d’aquesta categoria poden ser objecte de reforma, ampliació, rehabilitació o modificació, previ informe favorable del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
c) Espais urbans, paisatges i elements naturals. Integra els espais entorn d’elements de les altres dues categories, o d’interès paisatgístic, que no poden ser edificats, així com altres elements naturals i elements vegetals de caràcter singular. No poden ser objecte de modificació sense l’informe favorable previ del Departament de Medi Ambient i Habitatge, o la Direcció general d’Arquitectura i Paisatge, segons correspongui, de la Generalitat de Catalunya.
El Pre-Catàleg es configura amb la definició de dos graus de protecció diferenciats: protecció de primer grau, corresponent als conjunts, edificis i elements de gran valor patrimonial (inclosos els BCIN), quina descripció figura en aquest Pla, que són objecte de màxima protecció, i protecció de segon grau, corresponent als edificis i elements on s’admeten obres de consolidació, reforma, rehabilitació i modificació de la volumetria, complint les condicions i paràmetres de la zona on se situïn, i les indicacions dels informes integrats a la llicència municipal.
52
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
El Pre-Catàleg integra també els jaciments arqueològics, i els paisatges i elements naturals, amb la corresponent regulació normativa. Les normes atenen especialment a la integració paisatgística de construccions en el medi rural.
La relació de béns protegits és la següent:
a) Conjunts:
a1. Conjunt del nucli medieval de Sant Martí Vell
b) Edificis i elements:
b1. Església de Sant Martí Vell b2. Antiga rectoria de Sant Martí Vell
c) La relació d’edificis i elements d’interès històric-arquitectònic amb protecció de segon grau (clau c), serà la que resulti dels treballs d’elaboració del Catàleg.
d) Relació de jaciments arqueològics:
d1. Camp situat a la partida del Gallisà. Coordenades UTM: X = 493606; Y = 4653934. Situat a banda i banda de la carretera de Bordils a Sant Martí Vell, al peu del turó del puig Torrat.
e) Relació de paisatges i elements naturals:
e1. Perfil del nucli medieval de Sant Martí Vell des de migdia e2. Perfil del nucli medieval de Sant Martí Vell des de llevant e3. Perfil del nucli medieval de Sant Martí Vell des del nord e4. Mosaic agroforestal a nord del nucli urbà e5. Puig Torrat e6. Espai natural protegit PEIN Les Gavarres
53
POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial
8. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS
El Catàleg de masies i cases rurals a que fa referència l’article 50,2 de la Llei d’urbanisme apareix regulat en el Títol IX de les normes urbanístiques d’aquest Pla. Incorpora l’inventari de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o rehabilitació i que cal preservar pels seus valors històrics, arquitectònics, paisatgístics o socials.
La normativa regula les llicències d’edificació i canvi d’ús, les condicions d’edificació i les condicions d’ús. S’ha redactat una fitxa de característiques tècniques per a cada una de les masies i cases rurals.
La relació d’elements inclosos és la següent:
Relació del Catàleg de masies i cases rurals:
1. Can Llach dels Àngels 2. Can Valldemia 3. Can Rata 4. Can Torres 5. Can Boada 6. Can Climent 7. Can Estiu 8. Mas Sampol 9. Can Peirassa (casa vella) 10. Can Noves 11. Can Saló 12. Can Ramell 13. Can Ginesta 14. Can Costa 15. Can Xana 16. Can Pet 17. Can Castellet 18. Mas Calvó i can Selvatà 19. Can Bonet 20. Can Feixes 21. Can Martillac 22. Can Carbassa 23. Can Soms 24. Can Guich 25. Cal Bonic 26. Can Masset Ferrer 27. Can Mansac
54