Anuncio 2296 Del BOE Núm. 22 De 2016
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser -
Turisme Per a Tothom Al Baix Empordà
C Turisme per a tothom al Baix Empordà Costa Brava Empordà Baix Empordà Turisme per a tothom al Baix Empordà El Consell Comarcal del Baix Empordà està impulsant el Pla d’Accessibilitat Turística del Baix Empordà que té per objectiu posar en valor la comarca com a destinació de turisme accessible i generar un nou valor diferencial i qualitatiu en la competitivitat turística que ofereix la comarca. Totes les propostes que trobareu a continuació han estat prèviament validades per una empresa especialitzada en accessibilitat turística i responen a la voluntat d’empreses i d’entitats turístiques de la comarca, públiques i privades, d’oferir uns serveis i unes instal·lacions cada cop més adaptades i per a tothom. Veureu que cada proposta ofereix facilitats per a necessitats diferents. Les icones us ajudaran a veure a qui es dirigeix cada proposta. Hotel Ilunion Caleta Park Oficina de turisme de Castell - Platja d’Aro Museu de la Pesca Càmping Valldaro GIV-6232 GI-6311 2 GI-631 les Olives GIV-6321 Tor GI-633 GI-634 C-31 Verges GI-632 4 15 20 Ultramort 8 C-66 Serra la Sala de Daró Rupià Gualta GI-6425 GI-6422 GI-6425 la Pera GI-642 Fonolleres Platja de la Fonollera Parlavà Fontanilles GI-644 6 Cassà de Pelràs Palau-Sator Fontclara 446-IG GI-651 Sant Julià GI-651 de Boada GIV-6701 24 Peratallada Sant Feliu 23 de Boada Pals C-31 GI-664 12 Torrentí GI-664 GI-652 Torrent GIV-6535 GI-660 10 GIV-6542 16 GIV-6548 GIV-6591 GIV-6591 Far de Sant Sebastià GI-660 Girona GIV-6612 Platja de Castell GI-661 N 17 13 GIV-6612 21 9 25 14 1 GI-662 GI-6611 5 19 GI-662 GI-6621 22 3 Pedralta 18 Platja de Sant Pol 7 GI-6622 11 GIV-682 GIP-6821 Ermita de Sant Elm Ermita de Sant Grau Cala Canyet GIV-682 Cala del Sr. -
ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección Frente a La Exposición Al Radón
ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón ANEJO II Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón 1 Ámbito de aplicación 1 Esta sección se aplica a los edificios situados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en los siguientes casos: a) edificios de nueva construcción; b) intervenciones en edificios existentes: i) en ampliaciones, a la parte nueva; ii) en cambio de uso, ya sea característico del edificio o de alguna zona del mismo; iii) en obras de reforma, cuando se realicen modificaciones que permitan aumentar la protección frente al radón o alteren la protección inicial. 2 Esta sección no será de aplicación en los siguientes casos: a) en locales no habitables, por ser recintos con bajo tiempo de permanencia; b) en locales habitables que se encuentren separados de forma efectiva del terreno a través de espacios abiertos intermedios donde el nivel de ventilación sea análogo al del am- biente exterior. 2 Caracterización y cuantificación de la exigencia 1 Para limitar el riesgo de exposición de los usuarios a concentraciones inadecuadas de radón procedente del terreno en el interior de los locales habitables, se establece un nivel de referencia para el promedio anual de concentración de radón en el interior de los mismos de 300 Bq/m3. 3 Verificación y justificación del cumplimiento de la exigencia 1 Para verificar el cumplimiento del nivel de referencia en los edificios ubicados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en función de la zona a la que pertenezca el municipio deberán implementarse las siguientes soluciones, u otras que proporcionen un nivel de protección análogo o superior: Proyecto de Real Decreto por el que se modifica el RD 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Versión para trámite de audiencia e información pública. -
BOE-A-2018-5011.Pdf
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 90 Viernes 13 de abril de 2018 Sec. II.A. Pág. 38247 II. AUTORIDADES Y PERSONAL A. Nombramientos, situaciones e incidencias COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA 5011 Resolución de 27 de marzo de 2018, por la que se resuelve el concurso general de méritos y capacidades para la provisión de puestos de trabajo de bombero/a de primera de la escala técnica del Cuerpo de Bomberos de la Generalidad (convocatoria de provisión núm. DGPEIS/12/2017). Vista la Resolución INT/1303/2017, de 1 de junio, de convocatoria de concurso general de méritos y capacidades para la provisión de puestos de trabajo de bombero/a de primera de la escala técnica del cuerpo de Bomberos de la Generalidad («DOGC» núm. 7387, de 9-6-2017); Vista la propuesta definitiva de resolución del concurso general de méritos y capacidades, efectuada por la Comisión de Evaluación, de acuerdo con la base 9.5 de la convocatoria; De conformidad con lo que establece la Ley 13/1989, de 14 de diciembre, de organización, procedimiento y régimen jurídico de la Administración de la Generalidad de Cataluña, y la Ley 26/2010, de 3 de agosto, de régimen jurídico y de procedimiento de las administraciones públicas de Cataluña; visto que el artículo 1.i) de la Resolución INT/81/2011, de 18 de enero, sobre delegación de competencias del consejero en el secretario general del Departamento de Interior, establece la delegación de las competencias propias del régimen de personal al servicio del Departamento al titular de la Secretaría General; de acuerdo con el Real decreto -
Tourisme Pour Tous Dans Le Baix Empordà
F Tourisme pour tous dans le Baix Empordà Costa Brava Empordà Baix Empordà Tourisme pour tous dans le Baix Empordà Le Conseil Régional du Baix Empordà encourage le Plan d’Accessibilité Touristique du Baix Empordà, qui a pour but de mettre en valeur la comarque comme destination de tourisme accessible et créer une nouvelle valeur différentielle et qualitative au sein de la compétitivité touristique offerte par cette comarque. Toutes les propositions que vous trouverez ci-dessous ont été validées au préalable par une entreprise spécialisée dans l’accessibilité touristique et répondent à la volonté des entreprises et organismes touristiques de la comarque, publics et privés, d’offrir des services et des installations de plus en plus adaptés à tout le monde. Vous pourrez apprécier que chaque proposition offre des facilités pour les différents besoins. Les icônes vous aideront à voir à qui s’adresse chaque proposition. Hotel Ilunion Caleta Park Office de tourisme de Castell – Platja d'Aro Musée de la Pêche Càmping Valldaro GIV-6232 GI-6311 2 GI-631 les Olives GIV-6321 Tor GI-633 GI-634 C-31 Verges GI-632 4 15 20 Ultramort 8 C-66 Serra la Sala de Daró Rupià Gualta GI-6425 GI-6422 GI-6425 la Pera GI-642 Fonolleres Platja de la Fonollera Parlavà Fontanilles GI-644 6 Cassà de Pelràs Palau-Sator Fontclara 446-IG GI-651 Sant Julià GI-651 de Boada GIV-6701 24 Peratallada Sant Feliu 23 de Boada Pals C-31 GI-664 12 Torrentí GI-664 GI-652 Torrent GIV-6535 GI-660 10 GIV-6542 16 GIV-6548 GIV-6591 GIV-6591 Far de Sant Sebastià GI-660 Girona GIV-6612 Platja de Castell GI-661 N 17 13 GIV-6612 21 9 25 14 1 GI-662 GI-6611 5 19 GI-662 GI-6621 22 3 Pedralta 18 Platja de Sant Pol 7 GI-6622 11 GIV-682 GIP-6821 Ermita de Sant Elm Ermita de Sant Grau Cala Canyet GIV-682 Cala del Sr. -
Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells -
Centre De Salut Desviament
CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor -
Cens Agrari 1989 Gironès
Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès .. 111'1 Generalitat de Catalunya W Institut d'Estadística de Catalunya Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès Aquest cens s'ha realitzat en col.laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya © Generalitat de Catalunya Institut d'Estadística de Catalunya Barcelona, novembre de 1993 Dipòsit Legal: B- 38817-1993 Presentació El cens agrari de 1989 és una operació estadística periòdica i de caràcter exhaustiu per a la recollida, elaboració i publicació d'informació que permeti conèixer l'estructura del sector. El cens agrari s'ha realitzat mitjançant un conveni de col.laboració amb l'lnstituto Nacional de Estadística. Aquest cens ha estat la primera operació estadística censal assumida i executada directament per la Generalitat de Catalunya. En la recollida de les dades censals hi ha intervingut exclusivament personal propi o contractat directament per la Generalitat de Catalunya. El cens agrari de 1989 s'ha dut a terme per l'Institut d'Estadística de Catalunya amb la col.laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari s'ha fet mitjançant una organització específica del treball diferent a la de la resta de l'Estat, aquesta organització s'ha basat en les oficines municipals del Cens agrari coordinades comarcalment. En aquest sentit cal destacar el suport facilitat pels serveis territorials i les oficines comarcals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari va ser realitzat a partir del mes d'octubre de 1989, en relació amb les dades de l'any agrícola 1988-1989. Els continguts d'aquest cens són els mateixos que els recollits per a tot l'Estat, però a Catalunya s'hi han incorporat. -
Episodis Llagostera 22/3/06 14:12 P Gina 3
LLIBRES DE CRÒNICA JOSEP CANTÓ I PAGÈS (Llagostera 1926 )i ANTONI MASCORT VERT (Llagostera 1935 ) I Episodis de la història I Episodis de la història han desplegat des de la seva joventut acti - I I I Volums publicats I vitats culturals i cíviques. Van ser cofunda - V V X X dors de l’Agrupació Filatèlica i Numismàtica de Llagostera e FRANCESC FERRER I GIRONÈS e l l Llagosterenca l’any 1956 des d’on impulsa - g Isabel Vilà i Pujol. g Segle XVIII ren, juntament amb altres membres de l’as - e e S La primera sindicalista catalana S sociació, l’edició de la revista local . Lacustària (1961-1967). a J. CANTÓ I A. MASCORT a r r JOSEP CANTÓ I ANTONI MASCORT e Les muralles de Llagostera e t t L’any 1999 van publicar el treball Les mura - s s lles de Llagostera, fruit de tres anys de o M. ALBÀ I LL. TORRES o g recerca en diferents arxius, sobretot a El termenal de Llagostera g a a l’Arxiu Històric de Girona, on van poder l l L J. CANTÓ I A. MASCORT L documentar el traçat de la muralla medie - e Episodis de la història de Llagostera. e val a través de les afrontacions de les fin - d S. XVIII d ques en els documents de compravenda. a a i i r r L’any 2000 varen guanyar la segona edició ò ò de la Beca Esteve Fa Tolsanes amb el treball t t s s titulat Episodis de la Història de Llagostera. i i h h Segles XVI i XVII, que es va publicar el 2003. -
Memòria De L'ordenació
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL DOCUMENT PER SEGONA APROVACIÓ INICIAL Aprovació inicial Ple de l’Ajuntament de 23 de desembre de 2006 (BOP Girona de 18 de gener de 2007) MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ SANT MARTÍ VELL Abril 2008 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL MEMÒRIA DE LA ORDENACIÓ ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Antecedents 1.2. Marc legal 1.3. Contingut, determinacions i justificació 1.4. El programa de participació ciutadana 1.5. L’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible 1.6. L’assoliment d’una mobilitat sostenible 2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI MUNICIPAL 2.1. Context territorial 2.2. Ordenació del territori municipal 2.2.1. Ordenació del sòl no urbanitzable 2.2.2. Ordenació dels creixements urbans 2.3. Justificació de la previsió de sòl per a sistema d’espais lliures 2.4. Justificació de la previsió de recursos hídrics i energètics 2.5. Mapa acústic 3. DETERMINACIÓ DELS USOS I INTENSITATS DEL SÒL 3.1. Classificació del sòl 3.2. Sòl no urbanitzable 3.3. Sòl urbanitzable 3.4. Sòl urbà 3.5. Sistemes urbanístics 3.5.1. Sistema urbanístic de comunicacions 2 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 3.5.2. Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris 3.5.3. Sistema urbanístic d’espais lliures públics 3.5.4. Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics 3.6. Potencials urbanístics 4. MEMÒRIA SOCIAL 4.1. Previsions de sòl per habitatge protegit i assequible 4.2. -
Quaderns Metodològics 7: Observatori De Govern Local (Obscat10)
Quaderns metodològics 7: Observatori de Govern Local (ObsCat10) Darrera actualització: juny de 2021 Quaderns metodològics 7 Observatori de Govern Local (ObsCat10) Taula de continguts 1. Univers d’estudi i abast territorial ........................................................................................ 3 2. Municipis participants a la desena onada de l’Observatori de Govern Local ....................... 6 3. Desenvolupament de treball de camp ................................................................................ 10 3.1 Aspectes generals ........................................................................................................ 10 3.2 Etapes del treball de camp .......................................................................................... 12 4. Informació pressupostària .................................................................................................. 14 5. Informes individualitzats ..................................................................................................... 15 5.1 Municipis fins a 500 habitants .................................................................................... 16 5.2 Municipis entre 501 i 5.000 habitants ........................................................................ 17 5.3 Municipis més grans de 5.000 habitants ..................................................................... 19 Annex 1. Municipis participants en la desena edició de l’Observatori de Govern Local ............ 21 Annex 2. Municipis no participants en la desena -
L'empordà Medieval
L’Empordà medieval L’Empordà Médiéval Rutas en coche Circuits en voiture L‘Empordà medieval / L’Empordà médiéval RUTAS EN COCHE CIRCUITS EN VOITURE Historia Histoire Entre los siglos IX y XIV Cataluña Du IXe au XIVe siècle, la Catalogne vivió su periodo de gestación, conso- a connu une période de développe- lidación y expansión. La conquista ment, de consolidation et d’expan- de la Cataluña Nueva, de Mallorca, sion. La conquète de la Catalogne Valencia y otras regiones del Medi- Neuve et la conquête de Majorque, terráneo, proporcionaron importan- de Valence et d’autres régions tes riquezas a los señores feudales de la Méditerranée ont supposé catalanes encabezados por el conde l’enrichissement des seigneurs de Barcelona. Entre estos señores, féodaux catalans sous l’égide du ricos y poderosos, los ampurdaneses comte de Barcelone. Parmi ces tuvieron un peso importante, dejando seigneurs riches et puissants, ceux Cruïlles. Castell de Requesens Aj. de CMSS huella en el patrimonio arquitectóni- (La Jonquera). de l’Empordà occupaient une place co de sus dominios. La época me- Fons CCAE/ importante. Ils ont profondément dieval fue un período muy importante Narcís Ribas marqué le patrimoine architectural para comprender l’Empordà actual. De de leurs domaines. Le Moyen Âge aquel tiempo, se conservan magníficas muestras que explican est une période essentielle pour comprendre l’Empordà cómo es en la actualidad. El pasado fue también un tiempo actuel. Ce territoire conserve de très beaux témoignages de de luchas entre señores feudales, sobre todo entre aquellos cette époque qui en ont fait ce qu’il est aujourd’hui.