E. CONCLUSIONS

10. Actuacions a realitzar Aquest apartat presenta totes les accions que proposa el pla agrupades en les tres línies estratègiques següents: A. Millora de les zones crítiques terrestres B. Millora de les zones estratègiques terrestres C. Millora de la connectivitat fluvial

Dins d’aquestes tres línies estratègiques es desenvolupen dotze tipus diferents d’actuacions que el pla proposa, les quals es mostren tot seguit: A. Millora de les zones crítiques terrestres 1. Millora de la permeabilitat ecològica mitjançant ecoductes 2. Condicionament i millora dels passos de fauna existents 3. Construcció de nous passos de fauna 4. Proporcionar continuïtat als hàbitats a banda i banda de les infraestructures 5. Restauració dels connectors fluvials que travessen les infraestructures B. Millora de les zones estratègiques terrestres 6. Conservació de passeres d’hàbitat 7. Adequació dels planejaments urbanístics municipals 8. Propostes d’actuació sobre infraestructures previstes C. Millora de la connectivitat fluvial 9. Millora de la qualitat biològica de les masses d’aigua 10. Millora de la vegetació de ribera 11. Eliminació de barreres físiques

Les accions proposades es presenten mitjançant fitxes numerades que contenen els següents camps d’informació: i) Nom ii) Descripció iii) Municipis iv) Termini v) Periodicitat vi) Prioritat vii) Entitats involucrades en la seva execució viii) Valoració econòmica ix) Fonts de finançament

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 89

El termini de l’actuació permet orientar l’inici de l’acció i la seva execució. En aquest cas els diferents terminis establerts són els següents: Curt: en curs o en fase d’execució en dos anys. Mig: projecte aprovat i/o execució entre 3 i 5 anys. Llarg: projecte pendent i/o execució no prevista en els propers 5 anys.

La periodicitat de l’actuació determina si ha de ser una acció puntual o si s’ha d’actualitzar en el temps. Així mateix, les actuacions més complexes o de major cost es poden dividir en diferents fases al llarg del temps (actuacions de periodicitat continuada). La prioritat de les actuacions es divideix en: baixa, mitjana i alta. En qualsevol cas les prioritats es defineixen tant en funció de la necessitat com de la capacitat de portar a terme una determinada acció. Tot això es deu al fet que la capacitat pressupostària dels Ajuntaments i Consell Comarcal és limitada, i que caldrà negociar diverses de les actuacions proposades amb d’altres administracions.

Les entitats involucrades en l’execució de l’acció són variables. Normalment, en primer lloc hi hauria els governs locals, però també hi poden estar involucrades diverses associacions, comissions, Diputació, Generalitat, etc. Finalment, la valoració econòmica és una aproximació del cost que pot suposar la realització de l’actuació. Per això, es determinen, si pot ser, les fonts de finançament externes per tal de dur a terme l’actuació concreta.

El Consell Comarcal del Gironès, com a impulsor del Pla de Connectivitat Funcional del Gironès, serà responsable d’executar directament les actuacions previstes, que siguin de la seva responsabilitat o de promoure la seva execució amb les institucions i altres ens que s’escaiguin en cada cas.

90 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 91

LÍNIA ESTRATÈGICA: A. Millora de les zones crítiques terrestres

ACTUACIÓ: 1. Millora de la permeabilitat ecològica mitjançat ecoductes

Descripció: En l’anàlisi de la funcionalitat del territori s’han detectat zones on convergeixen diverses infraestructures d’amplada considerable, amb una distància reduïda entre elles i altes densitats de vehicles, que impliquen un impacte negatiu sever sobre la connectivitat ecològica, en espais de primer ordre a escala catalana, per la consolidació del seu efecte barrera. Les àrees més afectades per aquesta problemàtica són aquelles per on transcorren la N-II i l’AP-7, separades entre 500 i 1000 metres una de l’altra. En els indrets on es detecten uns valors importants de connectivitat per la presència de corredors ecològics potencials importants es considera necessari impulsar actuacions restauradores de gran entitat per poder recuperar la connectivitat entre els hàbitats i les poblacions d’ambdós costats. Per tant, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte generat i afavorir la permeabilitat ecològica a través d’aquestes infraestructures, es proposa la construcció d’ecoductes que permetin salvar aquests obstacles i consolidar l’Anella Verda de . Els ecoductes són passos de fauna de grans dimensions que es construeixen per sobre les infraestructures que generen barreres importants. La seva superfície s’ha de revegetar de manera que el sector central del pas tingui vegetació herbàcia de poca alçada per tal que l’animal tingui visibilitat des de l’altre extrem. La vegetació lateral del pas, ha de mantenir una continuïtat amb la vegetació dels entorns i ha d’anar acompanyada de motes o pantalles acústiques i visuals, per tal de reduir al màxim l’impacte dels vehicles que transiten per sota. Els accessos han d’estar al mateix nivell que els entorns i cal condicionar-los mitjançant una tanca conductora i plantacions. Es proposa la construcció de dos ecoductes d’una amplada mínima de 50 metres, un per a la N-II i un altre per a la AP-7. Concretament, els punts on es produeix aquesta constricció de les vies de comunicació són: - Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis: entre Montaspre i la Muntanya de Sant Julià a l’AP 7 - Zona 2 nord-est (Sant Julià de Ramis i Cervià de Ter): a l’entorn del Mas Nicolau, a la N-II En la situació i disseny d’aquests ecoductes caldrà tenir molt en compte el traçat del TGV, per al qual s’han adoptat mesures de permeabilitat ecològica consistents en la creació de túnels a Sarrià de Ter i a Sant Julià de Ramis, mentre que en el tram d’, s’ha optat per la instal·lació d’un viaducte. Municipis: Sant Julià de Ramis i Cervià de Ter Termini: Llarg Periodicitat: Puntual Prioritat: Mitjana Entitats involucrades: Ministeri de Foment, (DPTOP) Valoració econòmica: 100.000 € (per ecoducte) Fonts de finançament: -

ACTUACIÓ: 2. Condicionament i millora dels passos de fauna existents

Descripció: S’han detectat alguns passos de fauna deficients, on es proposen accions de millora per incrementar la seva efectivitat. L’objectiu dels passos de fauna és augmentar la permeabilitat a través de les vies de comunicació i disminuir l’efecte barrera que causen aquestes infraestructures així com la mortalitat que provoquen, així doncs cal que aquests disposin d’un dimensionat adequat i un emplaçament idoni per tal que siguin funcionals. Les actuacions previstes comprenen: - La revegetació dels marges dels passos de fauna per fer-los més atractius per a la fauna o condicionar-los amb fileres laterals de pedres i/o de soques d’arbres de manera que es constitueixi una franja de refugi a tot el llarg de l’estructura. - La instal·lació d’elements per dirigir la fauna cap a les entrades dels passos com poden ser les tanques metàl·liques en forma d’embut. - La realització de tasques de manteniment i també de seguiment per avaluar-ne l’eficàcia i modificar-los si s’escau. Les zones on es proposen aquestes actuacions de millora són: - Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis): un pas inferior a la carretera C-66, a la zona del Congost (adequació general) - Zona 3: nord-est ( i Sant Martí Vell): pas inferior a la carretera C-66 (revegetar les franges laterals del pas o condicionar-les per crear una franja de refugi al llarg de l’estructura) - Zona 4: nord-oest (): camí que travessa la GI-531 (revegetar les franges laterals del pas o condicionar-les per crear una franja de refugi a tot el llarg de l’estructura i es redueixi l’impacte visual)

92 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

- Zona 11: sud-est (): dos passos inferiors a la carretera C-65, al seu pas per Llagostera (crear franges laterals cobertes de terra vegetal i amb plantacions herbàcies per tal d’afavorir el pas de petits animals) Municipis: Sant Julià de Ramis, Bordils, Sant Martí Vell, Sant Gregori i Llagostera, Termini: Curt Periodicitat: Continuada Prioritat: Alta Entitats involucrades en la seva execució: Ajs, DMAH Valoració econòmica: 6.000 € (condicionament pas de fauna) Fonts de finançament: DMAH

ACTUACIÓ: 3. Construcció de nous passos de fauna

Descripció: Per corregir les mancances identificades en l’existència de passos de fauna tenint en compte la incidència de noves vies de comunicació es proposa la construcció de nous passos de fauna als següents llocs: - Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis): Estudiar noves mesures per a la connexió a través de la N-IIa - Zona 2: nord-est (Sant Julià de Ramis i Cervià de Ter): Estudiar noves mesures per al creuament de la AP7 i A2 a la comarca de l’Alt Empordà - Zona 5: oest (Bescanó): carretera N-141 entre Montfullà i Bescanó (p.e. a l’alçada de l’església de Sant Sebastià, on les cotes ho permeten) per facilitar els fluxos d’organismes i l’accés al Ter - Zona 5: oest (Bescanó): nova variant de Bescanó, aprofitant les obres de construcció - Zona 8: central (): carretera C-65 a Llambilles, que presenta uns valors de connectivitat baixos i elements de permeabilitat escassos. Municipis: Sant Julià de Ramis, Llambilles i Bescanó Termini: Mig Periodicitat: Puntual Prioritat: Mitjana Entitats involucrades en la seva execució: Ajs, DMAH Ministeri de Foment? Valoració econòmica: 60.000 € (nou pas de fauna) Fonts de finançament: DMAH

4. Proporcionar continuïtat als hàbitats a banda i banda de les ACTUACIÓ: infraestructures Descripció: La continuïtat dels hàbitats que es pretenen connectar és l’objectiu bàsic d’aquesta actuació per tal de mantenir els fluxos ecològics i evitar la seva interrupció. Les discontinuïtats que es volen corregir provenen de la transformació dels usos del sòl derivats de desenvolupaments urbanístics, activitats extractives, construcció de noves infraestructures, etc. Les mesures correctores poden consistir en restauracions d’hàbitats o de zones de transició. Es proposen les següents actuacions: - Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis): conservació de la muntanya de Sant Julià, un connector ecològic important entre les muntanyes de Rocacorba i el massís de les Gavarres. - Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis): Restaurar les dues pedreres existents al NW de la AP-7, per tal de millorar la permeabilitat del corredor de bosc que es preveu permeabilitzar. - Zona 4: nord-oest (Sant Gregori): restaurar els hàbitats existents a banda i banda del camí que travessa la GI-531 - Zona 6: central-oest (Aiguaviva): Adequar la zona perquè els habitats presents a banda i banda del camins que creuen per sota la AP-7 (conreus herbacis extensius de regadiu) presentin una continuïtat i un estat òptim abans i després del pas. - Zona 6: central-oest (Aiguaviva): Reduir la mida de certes parcel·les i plantar fileres de vegetació arbòria i arbustiva a les vores dels camins i parcel·les. Per tal d’evitar problemes derivats de l’ombra d’aquestes fileres de vegetació, les espècies arbòries dominaran en les fileres de direcció N-S i les arbustives en les que tinguin direcció E-W. - Zona 10: sud (Llagostera): Restaurar els hàbitats presents abans i després del pas per tal que recuperin la seva continuïtat. - Zona 11: sud-est (Llagostera): Conservar i mantenir la zona de vegetació existent entre els dos sentits de circulació de la carretera GIV-6821 per evitar que s’hi edifiqui. Municipis: Sant Julià de Ramis, Sant Gregori, Aiguaviva i Llagostera

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 93

Termini: Llarg Periodicitat: Continuada Prioritat: Mitjana Entitats involucrades: Ajuntaments Valoració econòmica: 6.000-60.000 € (en funció de l’actuació) Fonts de finançament: DMAH

ACTUACIÓ: 5. Restauració dels connectors fluvials que travessen les infraestructures

Descripció: Els connectors fluvials són connectors ecològics potencials o reals, segons el grau de continuïtat de les seves característiques morfològiques, els hàbitats i el flux del cabal hídric que hi circula.. Estan constituïts pel sistema fluvial que comprèn la llera, la zona de ribera i les àrees inundables. Els espais fluvials que es proposa restaurar són els següents: - Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis): Restaurar i adequar la vegetació a l’entorn del petit torrent, ubicat a pocs metres abans del camí que permet l’accés al Castell de Sant Julià, que connecta ambdós costats de la N-IIa. - Zona 4: nord-oest (Sant Gregori): Restaurar la vegetació dels marges del torrent de Pedrola i torrent de Garrabia. - Zona 5: oest (Bescanó): Naturalitzar el marge dels canals que travessen la N-141, mitjançant la plantació de vegetació autòctona adient - Zona 6: central-oest (Aiguaviva-): Restaurar la vegetació de la riera de la Torre, un element connector important al llarg del corredor d’infraestructures (AP7, A2 i el futur TGV). - Zona 7: central (Girona-Quart): Restaurar la vegetació de les rieres que circulen per sota la C-250 i col·locar tanques metàl·liques, en forma d’embut, de manera que els condueixi cap a l’entrada del pas de fauna. - Zona 9: sud-est (Cassà de la Selva): Restaurar la vegetació de la riera de Verneda que circula per sota la C- 65. - Zona 10: sud (Llagostera): Restaurar la vegetació de la riera de Gotarra que travessa per sota la GI-674 i GIV-6821. - Zona 11: sud-est (Llagostera): Condicionar les canalitzacions, que permeten franquejar les infrastructures a través de les rieres, especialment per al pas d’amfibis, gràcies a la col·locació de tanques, en forma d’embut, que els condueixi a l’entrada del pas de fauna. Municipis: Sant Julià de Ramis, Sant Gregori, Bescanó, Aiguaviva, Quart, Cassà de la Selva i Llagostera Termini: Curt Periodicitat: Continuada Prioritat: Alta Entitats involucrades: Ajuntaments Valoració econòmica: entre 2.000 i 5.000 € per actuació Fonts de finançament: ACA

94 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

LÍNIA ESTRATÈGICA: B. Millora de les zones estratègiques terrestres

ACTUACIÓ: 6. Conservació de passeres d’hàbitat

Descripció: La connectivitat ecològica no equival sempre a connectància. Hi ha grups d’avifauna que fan grans desplaçaments aeris, però que necessiten passeres on aturar-se, reposar, alimentar-se i refugiar-se al llarg de les seves rutes migratòries. La conservació de les passeres d’hàbitat és doncs, part de qualsevol estratègia de connectivitat ecològica. Algunes d’aquestes passeres coincideixen amb espais inclosos en la proposta de la Diputació de Girona sobre l’Anella Verda de Girona. Es proposa intervenir en tres passeres d’hàbitat principals: - Passera a l’entorn del riu Ter (Celrà, Bordils, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, i Flaçà): restaurar el bosc de ribera de les rieres que desemboquen al riu Ter i protegir els hàbitats. - Passera que abasta part dels municipis de Fornells de la Selva, Llambilles i : restaurar el bosc de ribera de la riera de Bugantó i mantenir les AEF de zones agrícoles herbàcies i llenyoses i també els mosaics agroforestals. - Passera al municipi d’Aiguaviva: restaurar el bosc de ribera de la riera de la Torre, mantenir les AEF de mosaic agroforestal, agrícola i els cultius herbacis, tant de regadiu com de secà.

Municipis: Celrà, Bordils, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Fornells de la Selva, Llambilles, Campllong i Aiguaviva Termini: Llarg Periodicitat: Continuada Prioritat: Mitjana Entitats involucrades: Ajuntaments Valoració econòmica: depèn de l’actuació a realitzar i de l’extensió de la passera Fonts de finançament: -

ACTUACIÓ: 7. Adequació dels planejaments urbanístics municipals

Descripció: Alguns sectors dels planejament urbanístics pendents de desenvolupar comportarien, si s’executessin un impacte negatiu significatiu als fluxos de connectivitat ecològica detectats. Aquestes accions contenen mesures correctores orientades a minimitzar els impactes potencials identificats en dos municipis concrets. - Aiguaviva: o SUD8, sector residencial de Can Rabasseda: es proposa la reubicació dels espais lliures de manera que proporcionin un acabat a la zona urbana i configurin un espai de transició més gradual amb l’espai rural. o SUD9 corresponent al sector residencial - industrial Mas Vinyoles: es proposa l’ampliació de la superfície d’espais lliures als dos costats de la riera de la Torre, la qual està considerada d’interès ecològic, amb l’objectiu de connectar les zones forestals protegides situades a l’est i l’oest del sector. Cal tenir present a més que aquesta riera és un element clau per a la permeabilitat de l’eix d’infraestructures AP7-A2-TGV. - Cassà de la Selva: o SUD1.1. Pla Parcial Nord-oest industrial: es proposa l’agrupació dels espais lliures, que actualment es troben repartits, al sector nord per afavorir per afavorir la permeabilitat ecològica de l’indret.

Municipis: Aiguaviva i Cassà de la Selva Termini: Curt Periodicitat: Puntual Prioritat: Alta Entitats involucrades: Ajuntaments Valoració econòmica: 2.000€ Fonts de finançament: -

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 95

ACTUACIÓ: 8. Propostes d’actuació sobre infraestructures previstes

Descripció: La Generalitat de Catalunya té previst la millora general del Corredor d’infrastructures de Ter-Brugent amb actuacions a les carreteres C-63 i N-141, Tram Amer-Salt. Per tal de millorar la connectivitat ecològica del traçat escollit a l’estudi informatiu es proposen les següents actuacions en el municipi de Bescanó: o Incorporar dos nous passos de fauna a la nova carretera com a elements de permeabilització. o Allargar el viaducte proposat en l’estudi informatiu, més enllà de l’amplada del bosc de ribera per abastar els camps de conreu adjacents. o Establir mesures compensatòries per a la millora i restauració d’un tram degradat del bosc de ribera del riu Ter. La Generalitat de Catalunya també preveu el desdoblament de la carretera C-66, de a Sarrià de Ter. En l’estudi informatiu hi ha la variant de Bordils, entre Flaçà i Celrà, per a la qual es proposa la següent actuació al municipi de Bordils: o Establir mesures compensatòries de restauració del bosc de ribera dels torrents que creuen la passera d’hàbitat proposada a la zona de Bordils. Pel que fa al traçat del TGV, es proposa aplicar les diferents mesures correctores proposades pel CILMA i la Diputació de Girona, les quals encara no han estat acceptades en l’actualitat. • Aiguaviva o Can Pla: OD/PF marc de 7 x 4 m o T-19 mas Vinyoles: Fals túnel amb longitud de 200 m o V-19 Riera de la Torre: Viaducte amb longitud de 200 m o T18 Mas Gelats: Ecoducte l’Abadia de 20 m i fals túnel amb longitud de 65 m • Fornells de la Selva o Túnel artificial Mas Roders : Túnel artificial amb longitud de 330 m o Fals túnel Can Siurana: Fals túnel amb longitud de 420 m • Sant Julià de Ramis o Torrent de la Rasa: OD marc de 10 x 2,5 m

Municipis: Bescanó, Bordils, Aiguaviva, Fornells de la Selva i Sant Julià de Ramis Termini: Llarg Periodicitat: Puntual Prioritat: Mitjana Entitats involucrades: Generalitat de Catalunya i Ministerio de Obras Públicas Valoració econòmica: 0 € Fonts de finançament: Ministerio de Fomento

96 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

LÍNIA ESTRATÈGICA: D. Millora de la connectivitat ecològica fluvial

ACTUACIÓ: 9. Millora de la qualitat biològica de les masses d’aigua

Descripció: A partir de l’anàlisi realitzada referent a la qualitat biològica de les masses d’aigua i l’estudi de Planificació dels Espais Fluvials a la Conca del Baix Ter es constata la necessitat d’actuació en determinats trams fluvials de la comarca amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat. Així doncs, les actuacions a realitzar a la comarca del Gironès són les següents: - El riu Ter experimenta una davallada de la seva qualitat biològica al seu pas per Sant Julià de Ramis i Campdorà, atribuïble principalment als abocaments de l’EDAR de Girona. Per tant, és necessari ampliar i millorar el funcionament d’aquesta EDAR fins que es pugui garantir que els seus efluents són de bona qualitat. - La riera de Llémena disposa d’una bona qualitat a nivell general, exceptuant dos punts concrets: el punt en què travessa el nucli urbà de Sant Esteve de Llémena, degut als abocaments d’una activitat industrial del sector carni, i la zona posterior al nucli urbà de Sant Gregori, degut a l’abocament de l’EDAR de Sant Gregori. Així doncs, les actuacions principals s’han de dirigir cap a una millora de la qualitat de les aigües abocades, tant per a les àrees residencials com industrials, mitjançant la incorporació de tractaments terciaris o l’ampliació de les instal·lacions de depuració de l’activitat industrial i l’EDAR de Sant Gregori. - La riera de Gotarra disposa d’un nivell de qualitat molt bona fins que penetra a Cassà de la Selva i la seva qualitat passa a ser bona. Les actuacions proposades es fonamenten en el control dels abocaments d’aigües residuals realitzats. - Al curs fluvial de l’Onyar es detecta una disminució del nivell de qualitat des de la seva confluència amb la riera de Gotarra, degut a l’escorriment difús d’un espai de caràcter agrícola, en un sector on la vegetació de ribera ha patit una disminució significativa de la seva distribució. Així doncs, es proposa millorar la vegetació de ribera i el control del sector agrícola, pel que fa a la utilització de fertilitzants, l’abocament d’aigües residuals i l’ocupació del sòl. - El Güell és el curs fluvial de la comarca que presenta una qualitat més baixa a nivell general per les nombroses afectacions que rep en tot el seu recorregut. Les actuacions proposades van encaminades a millorar l’espai fluvial en el seu conjunt per mitjà de la recuperació de la vegetació de ribera, la reducció dels abocaments incontrolats d’aigües residuals al seu pas pels polígons industrials i zones urbanes, etc. - El Terri prové de l’estany de i les anàlisis revelen una qualitat mediocre que es veu reduïda a la zona posterior a l’EDAR de Cornellà de Terri, fins que aboca al Ter. Per tant, es proposa realitzar millores en l’eficiència del tractament realitzat a l’EDAR per tal de garantir el manteniment d’un nivell de qualitat acceptable. Altrament, es proposa que el Consell Comarcal faci un seguiment de la implantació del Pla de Sanejament de les Aigües residuals Urbanes (PSARU 2005), ja que preveu actuacions encaminades a millorar la qualitat de les masses d’aigua per tal de donar compliment a la Directiva Marc de l’Aigua, i que proposi la incorporació de totes les actuacions proposades en aquest apartat, que no s’hagin executat abans, en el proper pla de sanejament. Municipis: Sant Julià de Ramis, Girona, Sant Gregori, Cassà de la Selva, Celrà, Salt Termini: Curt Periodicitat: Puntual Prioritat: Alta Entitats involucrades: Ajuntaments i ACA Valoració econòmica: import inclòs en el pressupost de l’ACA (PSARU 2005) i en el proper PSARU Fonts de finançament: ACA

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 97

ACTUACIÓ: 10. Millora de la vegetació de ribera

Descripció: Tot i que anteriorment s’ha esmentat l’aspecte de la qualitat del bosc de ribera per a diversos cursos fluvials de la comarca, cal remarcar que aquests presenten un doble interès, tant per a la connectivitat ecològica terrestre com la fluvial. A nivell fluvial, la presència de boscos de ribera proporciona protecció a les espècies, permet la retenció de nutrients i sediments, disminueix l’efecte de les avingudes i afavoreix la fixació dels talussos entre altres. Així doncs, en aquest apartat es proposen un altre conjunt d’actuacions que repercutiran en una millora la qualitat dels ecosistemes aquàtics associats a l’esmentada vegetació de ribera i per tant, en una millora de la connectivitat ecològica fluvial. - Al riu Ter les actuacions proposades són la recuperació de la vegetació de ribera en els trams de menys qualitat ecològica, especialment a la zona de cultius forestals de Celrà, Bordils i Sant Joan de Mollet, mitjançant l’eliminació d’espècies al·lòctones, la neteja de les lleres i la reforestació amb espècies de ribera autòctones. - La riera de Llémena a Sant Gregori, en els sectors on el desenvolupament d’activitats agrícoles han propiciat la disminució de la densitat de la vegetació de ribera, on es proposa una reforestació amb espècies de ribera autòctones. - El Güell té, en conjunt, un nivell de qualitat baix en la vegetació de ribera, tant a l’interior dels nuclis urbans com els polígons industrials a partir de l’aplicació de mesures de bioenginyeria fluvial per tal de reduir l’artificialització que ha experimentat i minimitzar els impactes que pateix. En els trams colonitzats per espècies al·lòctones invasores, és urgent procedir a la seva eradicació seguida de la corresponent restauració vegetal autòctona. El problema de l’alteració de la vegetació de ribera degut a canvis d’usos del sòl (urbans, agrícoles, etc.) unit sovint a la proliferació d’espècies al·lòctones invasores és força generalitzat al Gironès. En alguns casos, aquestes alteracions són localitzades i la seva recuperació és relativament simple, però en altres, els impactes han alterat l’ecosistema fluvial fins al punt que caldran esforços considerables d’eradicació, neteja i restauració vegetal per a assolir una recuperació efectiva de l’ecosistema fluvial. Les actuacions en aquest sentit s’haurien de concentrar a: - La riera de Gotarra al seu pas a prop dels nuclis urbans de Llagostera, i Campllong, on les afectacions principals provenen de l’antropització dels cursos fluvials i l’ocupació del marge per part de les àrees agrícoles. - L’Onyar al seu pas per la zona sud de Girona, abans d’entrar a la connurbació urbana. Les afectacions en aquesta àrea venen donades pel procés d’urbanització, la presència d’infraestructures i el desenvolupament de les activitats agrícoles. Tal com s’ha observat, la major part dels cursos fluvials que travessen els municipis veuen disminuïda la qualitat del bosc de ribera. davant aquest fenomen generalitzat i la necessitat de millora d’aquests ambients, es recomana estudiar la possibilitat de recuperar aquests espais mitjançant la reserva de zones verdes i espais lliures a l’interior dels nuclis urbans amb l’objectiu de millorar els ecosistemes fluvials, afavorir la funcionalitat dels connectors ecològics i, per altra banda, proporcionar als municipis un valor paisatgístic afegit que permet la integració de la trama urbana en el medi natural. Com a experiències en aquest camp i models a seguir es poden prendre actuacions realitzades a Vitoria-Gasteiz, a Sevilla o més a prop, al riu Besòs de Barcelona.

Municipis: Girona, Celrà, Bordils, Cervià de Ter, Sant Julià de Ramis, Sant Joan de Mollet, Sant Gregori, Fornells de la Selva, Aiguaviva, , Llagostera Termini: Llarg Periodicitat: Continuada Prioritat: Mitjana Entitats involucrades: Ajuntaments Valoració econòmica: en funció de l’actuació a realitzar Fonts de finançament: ACA, DMAH

ACTUACIÓ: 11. Eliminació de barreres físiques en àmbits fluvials

Descripció: Les principals estructures que creen efecte barrera en els cursos fluvials del Gironès són les rescloses, els endegaments i els guals. La seva presència implica una limitació de la connectivitat ecològica, pel fet que sol suposar una interrupció o limitació en els processos de la dinàmica fluvial referents al transport de sediments i de nutrients, així com els desplaçaments de nombroses espècies. Les actuacions proposades es localitzen als cursos fluvials principals, concretament a: - El Ter, on es troben la majoria de rescloses de la comarca vinculades a nombroses minicentrals hidroelèctriques. Les actuacions que cal realitzar van encaminades a la reducció de l’efecte barrera

98 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

d’aquestes rescloses mitjançant la incorporació d’escales de peixos o, en el cas que la resclosa ja no sigui necessària, procedir a la seva eliminació. - La riera de Gotarra disposa de diversos drenatges que causen un impacte baix per a la connectivitat fluvial però que en determinats casos les seves dimensions no són suficients - L’Onyar es caracteritza per extensos endegaments al llarg de la llera fluvial en molts dels quals seria possible estudiar formes de millorar la seva adequació i integració paisatgística i ecològica - La riera de Llémena conté diverses rescloses utilitzades en l’agricultura i que provoquen una barrera per a la connectivitat fluvial de la majoria d’espècies ícties. Segons quina sigui la seva funcionalitat actual, caldrà procedir a la seva eliminació o adoptar mesures minimitzadores de l’impacte per mitjà d’escales de peixos adequadament dissenyades. - Al Canal de la Maçana a Salt s’han de prendre mesures de naturalització mitjançant tècniques de bioenginyeria per tal de reduir la profunditat i el pendent dels marges. Per tal d’assolir aquesta millora serà necessari l’eixamplament per mantenir la secció. El camí que el ressegueix es traslladaria a l’oest per tal que coincidís amb el traçat del gasoducte. - Restauració del còrrec del Ter Petit a la seva intersecció amb el Canal de la Maçana i l’AP7 per tal de permetre el pas de l’aigua. - Restauració del còrrec de les Fonts del Ter en la seva intersecció amb el canal de la Maçana i l’AP7, permetent el pas de l’aigua, per la qual cosa cal construir també un pas al terraplè de l’AP7. Municipis: Bescanó, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis, Girona, Sant Martí de Llémena, Sant Joan de Mollet, Flaçà, Campllong, Salt Termini: Mig Periodicitat: Puntual Prioritat: Mitjana Entitats involucrades: Ajuntaments Valoració econòmica: en funció de l’actuació a realitzar Fonts de finançament: ACA

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 99

11. Resum de les actuacions a realitzar A continuació, es mostra una taula resum amb les línies estratègiques (A,B,C..) i les actuacions proposades (1, 2, 3,...), juntament amb el termini d’execució, la periodicitat, la prioritat i el cost de cada una de les actuacions.

A Millora de les zones crítiques terrestres Actuacions Termini Periodicitat Prioritat Cost (€) Millora de la permeabilitat ecològica regional 1 Llarg Puntual Mitjana 200.000 mitjançant ecoductes Condicionament i millora dels passos de fauna 2 Curt Continuada Alta 30.000 existents 3 Construcció de nous passos de fauna Mig Puntual Mitjana 300.000 Proporcionar continuïtat als hàbitats a banda i 4 Llarg Continuada Mitjana - banda de les infraestructures Restauració dels connectors fluvials que travessen 5 Curt Continuada Alta 32.000 les infraestructures

B Protecció i gestió del patrimoni natural Actuacions Termini Periodicitat Prioritat Cost (€) 6 Conservació de passeres d’hàbitat Llarg Continuada Mitjana - Adequació dels planejaments urbanístics 7 Curt Puntual Alta 0 municipals Propostes d’actuació sobre infraestructures 8 Llarg Puntual Mitjana 0 previstes

C Millora de la connectivitat fluvial Actuacions Termini Periodicitat Prioritat Cost (€) Millora de la qualitat biològica de les masses 9 Curt Puntual Alta 0 d’aigua 10 Millora de la vegetació de ribera Llarg Continuada Mitjana - 11 Eliminació de barreres físiques Mig Puntual Mitjana -

100 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

12. Taula resum per municipis

La taula següent resumeix les actuacions a realitzar per a la millora de la connectivitat funcional del Gironès per cada municipi: Les actuacions s’han classificat segons es proposen en zones crítiques, estratègiques o de millora de la connectivitat fluvial: Propostes d’actuació sobre zones crítiques terrestres Propostes d’actuació sobre zones estratègiques terrestres Propostes d’actuació de millora de la connectivitat fluvial

1. Aiguaviva Adequar la zona perquè els habitats presents a banda i banda del camins que creuen per sota la AP-7 (conreus herbacis extensius de regadiu) presentin una continuïtat i un estat adient abans i després del pas de fauna Reduir la mida de certes parcel·les i plantar fileres arbòries i arbustives a les vores dels camins i les parcel·les. Per tal d’evitar problemes derivats de l’ombra d’aquestes fileres de vegetació, les espècies arbòries dominaran en les fileres de direcció N-S i les arbustives E-W Restaurar la vegetació de la riera de la Torre, un element connector important al llarg del corredor d’infraestructures (AP7, A2 i el futur TGV) Restaurar el bosc de ribera de la riera de la Torre, mantenir les AEF de mosaic agroforestal, mosaic agrícola i cultius herbacis, tant de regadiu com de secà, per tal de mantenir la passera entre les Gavarres i la zona del volcà de la Crosa Reubicar els espais lliures del SUD8 situat al sector residencial de Can Rabasseda, de manera que proporcionin un acabat a la zona urbana i configurin un espai de transició més gradual amb l’espai rural Ampliar la superfície d’espais lliures del SUD9 corresponent al sector residencial - industrial Mas Vinyoles, als dos costats de la riera de la Torre, la qual està considerada d’interès ecològic, amb l’objectiu de connectar les zones forestals protegides situades a l’est i l’oest del sector. A més, aquesta riera s’ha identificat com un element clau per a la permeabilitat de l’eix d’infraestructures AP7 Aplicar les mesures correctores proposades pel CILMA i la Diputació de Girona en el traçat del TGV: Can Pla: OD/PF marc de 7 x 4 m, T-19 mas Vinyoles: Fals túnel amb longitud de 200 m, V-19 Riera de la Torre: Viaducte amb longitud de 200 m i T18 Mas Gelats: Ecoducte l’Abadia de 20 m i fals túnel amb longitud de 65 m Millora de la vegetació de ribera 2. Bescanó Construcció d’un nou pas inferior entre Montfullà i Bescanó (p.e. a l’alçada de l’església de Sant Sebastià, on les cotes ho permeten) que permeti arribar al Ter des de l’altra banda de la N-141 Naturalitzar el marge dels canals que travessen la N-141, mitjançant la plantació de vegetació autòctona adient, per permetre el pas de la fauna Incorporar dos nous passos de fauna, allargar el viaducte de la variant de Bescanó més enllà de l’amplada del bosc de ribera per abastar els camps de conreu adjacents, i establir mesures compensatòries per a la millora i restauració d’un tram degradat del bosc de ribera del riu Ter Reducció de l’efecte barrera de les rescloses mitjançant la incorporació d’escales de peixos o eliminar-les en cas que no siguin necessàries Condicionament dels endegaments del Ter 3. Bordils Revegetar les franges laterals del pas de fauna de la C-66 per crear una franja de refugi al llarg de l’estructura Restaurar el bosc de ribera de les rieres que desemboquen al riu Ter i protegir els hàbitats de la Passera a l’entorn del Ter Establir mesures compensatòries de restauració del bosc de ribera dels torrents que creuen la passera d’hàbitat

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 101

Restauració del bosc de ribera original 4. Campllong Restaurar el bosc de ribera de la riera de Bugantó i mantenir les àrees ecològiques funcionals de zones agrícoles herbàcies i llenyoses i també dels mosaics agroforestals, per tal de mantenir la passera Gavarres – Pla de la Selva Condicionament dels endegaments de la riera de Gotarra 5. Cassà de la Seva Restaurar la vegetació de la riera de Verneda que circula per sota la C-65 Agrupar els espais lliures del SUD1.1. Pla Parcial Nord-oest industrial, que actualment es troben repartits, al sector nord per afavorir la permeabilitat ecològica de l’indret Millora de la qualitat biològica dels cursos fluvials afectats per la pressió urbanística i les activitats agrícoles, mitjançant el control dels abocaments d’aigües residuals realitzats 6. Celrà Restaurar el bosc de ribera de les rieres que desemboquen al riu Ter i protegir els hàbitats de la Passera a l’entorn del Ter Millora de la qualitat biològica dels cursos fluvials afectats per les activitats agrícoles extensives i la pressió urbanística Millora de la vegetació de ribera 7. Cervià de Ter Realització d’estudis per determinar la ubicació òptima d’un ecoducte per travessar l’AP7 i l’A2 Restaurar el bosc de ribera de les rieres que desemboquen al riu Ter i protegir els hàbitats de la Passera a l’entorn del Ter Millora de la vegetació de ribera 8. Fornells de la Selva Restaurar el bosc de ribera de la riera de Bugantó i mantenir les àrees ecològiques funcionals de zones agrícoles herbàcies i llenyoses i també dels mosaics agroforestals, per tal de mantenir la passera Gavarres – Pla de la Selva Aplicar les mesures correctores proposades pel CILMA i la Diputació de Girona en el traçat del TGV: Túnel artificial Mas Roders: Túnel artificial amb longitud de 330 m i Fals túnel Can Siurana: Fals túnel amb longitud de 420 m Millora de la vegetació de ribera 9. Flaçà Restaurar el bosc de ribera de les rieres que desemboquen al riu Ter i protegir els hàbitats de la Passera a l’entorn del Ter Millora de la vegetació de ribera 10. Girona Restaurar la vegetació de les rieres que circulen per sota la C-250, i col·locar tanques metàl·liques en forma d’embut, de manera que els condueixi cap a l’entrada del pas de fauna Garantir una bona qualitat dels efluents de l’EDAR de Girona mitjançant l’ampliació i millora del seu funcionament Restauració de la vegetació de ribera a l’Onyar i al Güell Condicionament dels endegaments de l’Onyar i el Güell al seu pas pel nucli urbà 11. Llagostera Crear franges laterals cobertes de terra vegetal i amb plantacions herbàcies per tal d’afavorir el pas de petits animals, en els dos passos inferiors a la carretera C-65 Restaurar els hàbitats presents abans i després del pas per tal que presentin una continuïtat, afavorint així la seva utilització (carreteres GI-674 i GIV-6821) Conservar i mantenir la zona de vegetació existent entre els 2 sentits de circulació de la carretera GIV-6821 per evitar que s’hi edifiqui Restaurar la vegetació de la riera de Gotarra que travessa per sota la GI-674 i GIV-6821, per tal de permetre el

102 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès

pas de fauna Condicionar les canalitzacions, que permeten l’encreuament de les infraestructures a través de les rieres, pel pas d’amfibis, gràcies a la col·locació de tanques metàl·liques, en forma d’embut, de manera que es recondueixi als animals a l’entrada del pas Restauració dels boscos de ribera a les proximitats del nucli urbà Millora de la qualitat biològica de la riera de Gotarra al seu pas pel nucli urbà 12. Llambilles Construcció de nous passos de fauna per facilitar els fluxos d’organismes a través de la C-65 Restaurar el bosc de ribera de la riera de Bugantó i mantenir les àrees ecològiques funcionals de zones agrícoles herbàcies i llenyoses i també dels mosaics agroforestals, per tal de mantenir la passera Gavarres – Pla de la Selva Mantenir les àrees ecològiques funcionals actuals i el mosaic agroforestal a la passera de la Selva 13. Quart Restaurar la vegetació de les rieres que circulen per sota la C-250 i col·locar tanques metàl·liques, en forma d’embut, de manera que els condueixi cap a l’entrada del pas de fauna 14. Sant Gregori Revegetar les franges laterals del pas de la GI-531 o condicionar-les amb fileres laterals de pedres o amb fileres de soques d’arbres de manera que es constitueixi una franja de refugi a tot el llarg de l’estructura, per reduir l’impacte visual Restaurar els hàbitats existents a banda i banda del camí que travessa la GI-531 Restaurar els marges dels torrents de Pedrola i Garrabia tal de permetre i afavorir el pas de la fauna Garantir una bona qualitat dels efluents de l’EDAR de Sant Gregori per tal de millorar la qualitat biològica de la riera de Llémena al seu pas per Sant Gregori Millora de la vegetació de ribera Eliminació de les barreres físiques presents a la riera de Llémena 15. Sant Joan de Mollet Restaurar el bosc de ribera de les rieres que desemboquen al riu Ter i protegir els hàbitats de la Passera a l’entorn del Ter Millora de la qualitat biològica dels cursos fluvials afectats per les activitats agrícoles extensives

16. Sant Julià de Ramis Millora de la connectivitat al llarg de l’AP7 mitjançant un ecoducte Adequar el pas inferior a la carretera C-66, a la zona del congost de Sant Julià Estudiar noves mesures per a la connexió a través de la N-IIa Estudiar noves mesures per a creuar de la AP7 i A2 a la comarca de l’Alt Empordà Restaurar les dues pedreres existents al NW de la AP-7 per millorar la permeabilitat del corredor de bosc que es preveu permeabilitzar Restaurar i adequar la vegetació a l’entorn del petit torrent, ubicat a pocs metres abans del camí que permet l’accés al Castell de Sant Julià, que connecta ambdós costats de la N-IIa per tal de facilitar la connectivitat Restaurar el bosc de ribera de les rieres que desemboquen al riu Ter i protegir els hàbitats de la Passera a l’entorn del Ter Aplicar les mesures correctores proposades pel CILMA i la Diputació de Girona en el traçat del TGV: Torrent de la Rasa: OD marc de 10 x 2,5 m Millora de la qualitat biològica de les masses d’aigua incidint sobre les fonts de contaminació Restauració i manteniment de la vegetació de ribera Eliminació de barreres físiques constituïdes per rescloses

Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 103