DOCSLIB.ORG

E. Conclusions.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
E. Conclusions.Pdf E. CONCLUSIONS 10. Actuacions a realitzar Aquest apartat presenta totes les accions que proposa el pla agrupades en les tres línies estratègiques següents: A. Millora de les zones crítiques terrestres B. Millora de les zones estratègiques terrestres C. Millora de la connectivitat fluvial Dins d’aquestes tres línies estratègiques es desenvolupen dotze tipus diferents d’actuacions que el pla proposa, les quals es mostren tot seguit: A. Millora de les zones crítiques terrestres 1. Millora de la permeabilitat ecològica mitjançant ecoductes 2. Condicionament i millora dels passos de fauna existents 3. Construcció de nous passos de fauna 4. Proporcionar continuïtat als hàbitats a banda i banda de les infraestructures 5. Restauració dels connectors fluvials que travessen les infraestructures B. Millora de les zones estratègiques terrestres 6. Conservació de passeres d’hàbitat 7. Adequació dels planejaments urbanístics municipals 8. Propostes d’actuació sobre infraestructures previstes C. Millora de la connectivitat fluvial 9. Millora de la qualitat biològica de les masses d’aigua 10. Millora de la vegetació de ribera 11. Eliminació de barreres físiques Les accions proposades es presenten mitjançant fitxes numerades que contenen els següents camps d’informació: i) Nom ii) Descripció iii) Municipis iv) Termini v) Periodicitat vi) Prioritat vii) Entitats involucrades en la seva execució viii) Valoració econòmica ix) Fonts de finançament Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 89 El termini de l’actuació permet orientar l’inici de l’acció i la seva execució. En aquest cas els diferents terminis establerts són els següents: Curt: en curs o en fase d’execució en dos anys. Mig: projecte aprovat i/o execució entre 3 i 5 anys. Llarg: projecte pendent i/o execució no prevista en els propers 5 anys. La periodicitat de l’actuació determina si ha de ser una acció puntual o si s’ha d’actualitzar en el temps. Així mateix, les actuacions més complexes o de major cost es poden dividir en diferents fases al llarg del temps (actuacions de periodicitat continuada). La prioritat de les actuacions es divideix en: baixa, mitjana i alta. En qualsevol cas les prioritats es defineixen tant en funció de la necessitat com de la capacitat de portar a terme una determinada acció. Tot això es deu al fet que la capacitat pressupostària dels Ajuntaments i Consell Comarcal és limitada, i que caldrà negociar diverses de les actuacions proposades amb d’altres administracions. Les entitats involucrades en l’execució de l’acció són variables. Normalment, en primer lloc hi hauria els governs locals, però també hi poden estar involucrades diverses associacions, comissions, Diputació, Generalitat, etc. Finalment, la valoració econòmica és una aproximació del cost que pot suposar la realització de l’actuació. Per això, es determinen, si pot ser, les fonts de finançament externes per tal de dur a terme l’actuació concreta. El Consell Comarcal del Gironès, com a impulsor del Pla de Connectivitat Funcional del Gironès, serà responsable d’executar directament les actuacions previstes, que siguin de la seva responsabilitat o de promoure la seva execució amb les institucions i altres ens que s’escaiguin en cada cas. 90 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 91 LÍNIA ESTRATÈGICA: A. Millora de les zones crítiques terrestres ACTUACIÓ: 1. Millora de la permeabilitat ecològica mitjançat ecoductes Descripció: En l’anàlisi de la funcionalitat del territori s’han detectat zones on convergeixen diverses infraestructures d’amplada considerable, amb una distància reduïda entre elles i altes densitats de vehicles, que impliquen un impacte negatiu sever sobre la connectivitat ecològica, en espais de primer ordre a escala catalana, per la consolidació del seu efecte barrera. Les àrees més afectades per aquesta problemàtica són aquelles per on transcorren la N-II i l’AP-7, separades entre 500 i 1000 metres una de l’altra. En els indrets on es detecten uns valors importants de connectivitat per la presència de corredors ecològics potencials importants es considera necessari impulsar actuacions restauradores de gran entitat per poder recuperar la connectivitat entre els hàbitats i les poblacions d’ambdós costats. Per tant, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte generat i afavorir la permeabilitat ecològica a través d’aquestes infraestructures, es proposa la construcció d’ecoductes que permetin salvar aquests obstacles i consolidar l’Anella Verda de Girona. Els ecoductes són passos de fauna de grans dimensions que es construeixen per sobre les infraestructures que generen barreres importants. La seva superfície s’ha de revegetar de manera que el sector central del pas tingui vegetació herbàcia de poca alçada per tal que l’animal tingui visibilitat des de l’altre extrem. La vegetació lateral del pas, ha de mantenir una continuïtat amb la vegetació dels entorns i ha d’anar acompanyada de motes o pantalles acústiques i visuals, per tal de reduir al màxim l’impacte dels vehicles que transiten per sota. Els accessos han d’estar al mateix nivell que els entorns i cal condicionar-los mitjançant una tanca conductora i plantacions. Es proposa la construcció de dos ecoductes d’una amplada mínima de 50 metres, un per a la N-II i un altre per a la AP-7. Concretament, els punts on es produeix aquesta constricció de les vies de comunicació són: - Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis: entre Montaspre i la Muntanya de Sant Julià a l’AP 7 - Zona 2 nord-est (Sant Julià de Ramis i Cervià de Ter): a l’entorn del Mas Nicolau, a la N-II En la situació i disseny d’aquests ecoductes caldrà tenir molt en compte el traçat del TGV, per al qual s’han adoptat mesures de permeabilitat ecològica consistents en la creació de túnels a Sarrià de Ter i a Sant Julià de Ramis, mentre que en el tram d’Aiguaviva, s’ha optat per la instal·lació d’un viaducte. Municipis: Sant Julià de Ramis i Cervià de Ter Termini: Llarg Periodicitat: Puntual Prioritat: Mitjana Entitats involucrades: Ministeri de Foment, Generalitat de Catalunya (DPTOP) Valoració econòmica: 100.000 € (per ecoducte) Fonts de finançament: - ACTUACIÓ: 2. Condicionament i millora dels passos de fauna existents Descripció: S’han detectat alguns passos de fauna deficients, on es proposen accions de millora per incrementar la seva efectivitat. L’objectiu dels passos de fauna és augmentar la permeabilitat a través de les vies de comunicació i disminuir l’efecte barrera que causen aquestes infraestructures així com la mortalitat que provoquen, així doncs cal que aquests disposin d’un dimensionat adequat i un emplaçament idoni per tal que siguin funcionals. Les actuacions previstes comprenen: - La revegetació dels marges dels passos de fauna per fer-los més atractius per a la fauna o condicionar-los amb fileres laterals de pedres i/o de soques d’arbres de manera que es constitueixi una franja de refugi a tot el llarg de l’estructura. - La instal·lació d’elements per dirigir la fauna cap a les entrades dels passos com poden ser les tanques metàl·liques en forma d’embut. - La realització de tasques de manteniment i també de seguiment per avaluar-ne l’eficàcia i modificar-los si s’escau. Les zones on es proposen aquestes actuacions de millora són: - Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis): un pas inferior a la carretera C-66, a la zona del Congost (adequació general) - Zona 3: nord-est (Bordils i Sant Martí Vell): pas inferior a la carretera C-66 (revegetar les franges laterals del pas o condicionar-les per crear una franja de refugi al llarg de l’estructura) - Zona 4: nord-oest (Sant Gregori): camí que travessa la GI-531 (revegetar les franges laterals del pas o condicionar-les per crear una franja de refugi a tot el llarg de l’estructura i es redueixi l’impacte visual) 92 Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès - Zona 11: sud-est (Llagostera): dos passos inferiors a la carretera C-65, al seu pas per Llagostera (crear franges laterals cobertes de terra vegetal i amb plantacions herbàcies per tal d’afavorir el pas de petits animals) Municipis: Sant Julià de Ramis, Bordils, Sant Martí Vell, Sant Gregori i Llagostera, Termini: Curt Periodicitat: Continuada Prioritat: Alta Entitats involucrades en la seva execució: Ajs, DMAH Valoració econòmica: 6.000 € (condicionament pas de fauna) Fonts de finançament: DMAH ACTUACIÓ: 3. Construcció de nous passos de fauna Descripció: Per corregir les mancances identificades en l’existència de passos de fauna tenint en compte la incidència de noves vies de comunicació es proposa la construcció de nous passos de fauna als següents llocs: - Zona 1: nord (Sant Julià de Ramis): Estudiar noves mesures per a la connexió a través de la N-IIa - Zona 2: nord-est (Sant Julià de Ramis i Cervià de Ter): Estudiar noves mesures per al creuament de la AP7 i A2 a la comarca de l’Alt Empordà - Zona 5: oest (Bescanó): carretera N-141 entre Montfullà i Bescanó (p.e. a l’alçada de l’església de Sant Sebastià, on les cotes ho permeten) per facilitar els fluxos d’organismes i l’accés al Ter - Zona 5: oest (Bescanó): nova variant de Bescanó, aprofitant les obres de construcció - Zona 8: central (Llambilles): carretera C-65 a Llambilles, que presenta uns valors de connectivitat baixos i elements de permeabilitat escassos. Municipis: Sant Julià de Ramis, Llambilles i Bescanó Termini: Mig Periodicitat: Puntual Prioritat: Mitjana Entitats involucrades en la seva execució: Ajs, DMAH Ministeri de Foment? Valoració econòmica: 60.000 € (nou pas de fauna) Fonts de finançament: DMAH 4. Proporcionar continuïtat als hàbitats a banda i banda de les ACTUACIÓ: infraestructures Descripció: La continuïtat dels hàbitats que es pretenen connectar és l’objectiu bàsic d’aquesta actuació per tal de mantenir els fluxos ecològics i evitar la seva interrupció.
Load more

Recommended publications
  • Memòria 2009
    El paper del Consell Comarcal és essencialment el de prestador de serveis públics i de qualitat als munici- pis del Gironès per millorar i facilitar el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes de la comarca. El Consell té la capacitat per donar les respostes adequades a les demandes creixents actuals, fruit dels canvis econòmics i socials que estem vivint. En el context actual de crisi econòmica i financera que ha tocat de ple a tots els sectors productius, que ha fet augmentar l’atur i que afecta la nostra economia i especialment la de les famílies, hem apostat clarament per la promoció del teixit econòmic comarcal. Hem posat en funcionament dos tallers d’ocupació i el progra- ma experimental en matèria d’ocupació així com un equip de manteniment d’espais urbans a través d’un pla d’ocupació, accions que afavoreixen la formació i la inserció de les persones al mercat laboral. És rellevant també l’augment dels recursos destinats a l’àmbit social, tant pel que fa a l’atenció social primària, l’atenció domiciliària o els serveis derivats de la Llei de la Dependència, com també les actuacions desenvolu- pades en el marc del Pla de Ciutadania i Immigració i el Pla d’Igualtat d’Oportunitats i de Gènere. Cristina Alsina i Conesa Hem continuat desenvolupant el Pla de Foment del Turisme Gironès - Girona, impulsant noves rutes i productes. Presidenta En aquest àmbit ens fa especial il·lusió la propera posada en funcionament del Centre de Visitants del Gironès del Consell Comarcal del Gironès a Sarrià de Ter, un projecte per consolidar aquesta Terra de Passeig com a destí turístic.
    [Show full text]
  • ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección Frente a La Exposición Al Radón
    ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón ANEJO II Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón 1 Ámbito de aplicación 1 Esta sección se aplica a los edificios situados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en los siguientes casos: a) edificios de nueva construcción; b) intervenciones en edificios existentes: i) en ampliaciones, a la parte nueva; ii) en cambio de uso, ya sea característico del edificio o de alguna zona del mismo; iii) en obras de reforma, cuando se realicen modificaciones que permitan aumentar la protección frente al radón o alteren la protección inicial. 2 Esta sección no será de aplicación en los siguientes casos: a) en locales no habitables, por ser recintos con bajo tiempo de permanencia; b) en locales habitables que se encuentren separados de forma efectiva del terreno a través de espacios abiertos intermedios donde el nivel de ventilación sea análogo al del am- biente exterior. 2 Caracterización y cuantificación de la exigencia 1 Para limitar el riesgo de exposición de los usuarios a concentraciones inadecuadas de radón procedente del terreno en el interior de los locales habitables, se establece un nivel de referencia para el promedio anual de concentración de radón en el interior de los mismos de 300 Bq/m3. 3 Verificación y justificación del cumplimiento de la exigencia 1 Para verificar el cumplimiento del nivel de referencia en los edificios ubicados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en función de la zona a la que pertenezca el municipio deberán implementarse las siguientes soluciones, u otras que proporcionen un nivel de protección análogo o superior: Proyecto de Real Decreto por el que se modifica el RD 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Versión para trámite de audiencia e información pública.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Memòria 2003
    La memòria d’activitats que ara teniu a les mans, és el resum d’un any de feina, el 2003, però també és la finalització del treball de la legislatura 1999/2003 i l’inici d’una altra, 2003/2007. En primer lloc, haig d’agrair l’esforç de tots els companys consellers comarcals, per haver aconseguit els resultats i objectius que ens vam proposar. També felicitar als alcal- des del Gironès, per la col·laboració que hem tingut en la gestió dels serveis i projectes. En segon lloc i fent referència a la nova etapa que hem començat, destacar que és engresca- dor aquest nou projecte, on per primera vegada es produeix un pacte entre partits per governar i on també, per primer cop, es constitueix oficialment el Consell d’Alcaldes com a òrgan de participació d’aquelles decisions de més importància pels municipis de la comar- ca. De ben segur que trobarem la complicitat i l’esforç de tots, per seguir el bon camí i millorar els serveis dels ciutadans de la comarca. Gabriel Casas i Soy President Aquesta memòria d’activitats del Consell Comarcal del Gironès que teniu a les mans, és la primera d’un sèrie de quatre, i podreu trobar-hi el recull de tot allò que s’ha dut a terme per part de les diferents àrees que el formen i que, per primera vegada, està dirigit per dues formacions polítiques que treballen en comú pel bé de la comarca. És la nostra intenció que aquest canvi a nivell polític, es vegi reflectit a la tasca diària que duem a terme en aquest Consell comarcal des del primer dia i és per això, que veureu força diferències en l’estructuració de les àrees que el formen.
    [Show full text]
  • Memòria 2012
    ) L N P C ( s è n o r i G l e d à l a t a C e d l a c r a m o C i e v r e S : C 4 Índex I T S Í U G N 5 Presentació I L T N E 6-7 El Consell M A R O S S E 8 Municipis S S A • ó i 9 El Consell d’Alcaldes c a c i n u m 10 Guia de Serveis o C & ó i c 11-13 Serveis Tècnics a e r C B U 14-15 Servei Comarcal de Català C : C I F À R 16-17 • Esports G Y N E S S 18-21 • Joventut I D • ó i c a 22-27 • Serveis Socials c i n u m o 28-34 Cultura c e d a e r 35-36 • Medi Ambient À : Ó I C A N 37-40 • Ensenyament I D R O O 41-43 • Escola de Música C • s è n o r i 44-46 • Promoció Econòmica G l e d l a c 47-50 • Turisme r a m o C l l e s n o C : Ó I C A Z T I N A G 4 R O Els consells comarcals gironins iniciàvem el 2012 fent front comú contra la supressió d’aquests ens i defensant-ne les funcions sempre al servei dels seus pobles i, en definitiva, de la seva gent. Vull ara exemplificar l’esmentat anteriorment, tot desglossant diferents activitats que, durant el 2012, s’han endegat a la comarca del Gironès gràcies a l’esforç i la il·lusió de totes les persones que conformen les diferents àrees del Consell Comarcal i que ho fan possible.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • Cens Agrari 1989 Gironès
    Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès .. 111'1 Generalitat de Catalunya W Institut d'Estadística de Catalunya Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès Aquest cens s'ha realitzat en col.laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya © Generalitat de Catalunya Institut d'Estadística de Catalunya Barcelona, novembre de 1993 Dipòsit Legal: B- 38817-1993 Presentació El cens agrari de 1989 és una operació estadística periòdica i de caràcter exhaustiu per a la recollida, elaboració i publicació d'informació que permeti conèixer l'estructura del sector. El cens agrari s'ha realitzat mitjançant un conveni de col.laboració amb l'lnstituto Nacional de Estadística. Aquest cens ha estat la primera operació estadística censal assumida i executada directament per la Generalitat de Catalunya. En la recollida de les dades censals hi ha intervingut exclusivament personal propi o contractat directament per la Generalitat de Catalunya. El cens agrari de 1989 s'ha dut a terme per l'Institut d'Estadística de Catalunya amb la col.laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari s'ha fet mitjançant una organització específica del treball diferent a la de la resta de l'Estat, aquesta organització s'ha basat en les oficines municipals del Cens agrari coordinades comarcalment. En aquest sentit cal destacar el suport facilitat pels serveis territorials i les oficines comarcals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari va ser realitzat a partir del mes d'octubre de 1989, en relació amb les dades de l'any agrícola 1988-1989. Els continguts d'aquest cens són els mateixos que els recollits per a tot l'Estat, però a Catalunya s'hi han incorporat.
    [Show full text]
  • GREENWAYS of GIRONA (Family Tour) Self Guided Tour 2016 103Km | 6 Days / 5 Nights
    GREENWAYS OF GIRONA (Family tour) Self Guided Tour 2016 103km | 6 days / 5 nights Bike tour along the Girona Greenways, divided in shorter rides to make an ideal trip for families with children- depending on the children’s ages and fitness, even the smallest ones from 5 years can do this ride. The accommodation is handpicked for you; staying in quiet and lovely little hotels and farmhouses, some of them with swimming pool. The tour has plenty of different pretty spots to discover with children such as volcanic areas, forests and river marshes. In Girona city there is plenty to do and see, such as visiting the Cathedral or the ancient Jewish Quarter, one of the best preserved in the world. The last section of the greenway brings you to the coast, reaching the Mediterranean Sea. The ride is easy, downhill, and fun and you’ll be passing through cropland and forests. You can spend the rest of the last day relaxing and enjoying the beach town. TOUR ITINERARY Day 1 Arrive in Olot Optional arrival in Girona and transfer to Olot. Olot is known for being the most singular volcano landscape in the Iberian Peninsula, with about 40 dormant volcanoes. You can also walk through La Fageda d’en Jordà, a beech wood, well-known for its beauty. 1 Irish Cycling Safaris | Belfield Bike Shop, UCD, Dublin 4, Ireland Tel +353 1 2600749 | Fax +353 1 7161168| [email protected] | www.cyclingsafaris.com Day 2 Olot – Les Planes d‘Hostoles 22km After the delivery of the necessary documentation and bike fitting (if bikes contracted) you start your day route following the cycle path along the old narrow gauge railway line “Carrilet d’Olot”.
    [Show full text]
  • Episodis Llagostera 22/3/06 14:12 P Gina 3
    LLIBRES DE CRÒNICA JOSEP CANTÓ I PAGÈS (Llagostera 1926 )i ANTONI MASCORT VERT (Llagostera 1935 ) I Episodis de la història I Episodis de la història han desplegat des de la seva joventut acti - I I I Volums publicats I vitats culturals i cíviques. Van ser cofunda - V V X X dors de l’Agrupació Filatèlica i Numismàtica de Llagostera e FRANCESC FERRER I GIRONÈS e l l Llagosterenca l’any 1956 des d’on impulsa - g Isabel Vilà i Pujol. g Segle XVIII ren, juntament amb altres membres de l’as - e e S La primera sindicalista catalana S sociació, l’edició de la revista local . Lacustària (1961-1967). a J. CANTÓ I A. MASCORT a r r JOSEP CANTÓ I ANTONI MASCORT e Les muralles de Llagostera e t t L’any 1999 van publicar el treball Les mura - s s lles de Llagostera, fruit de tres anys de o M. ALBÀ I LL. TORRES o g recerca en diferents arxius, sobretot a El termenal de Llagostera g a a l’Arxiu Històric de Girona, on van poder l l L J. CANTÓ I A. MASCORT L documentar el traçat de la muralla medie - e Episodis de la història de Llagostera. e val a través de les afrontacions de les fin - d S. XVIII d ques en els documents de compravenda. a a i i r r L’any 2000 varen guanyar la segona edició ò ò de la Beca Esteve Fa Tolsanes amb el treball t t s s titulat Episodis de la Història de Llagostera. i i h h Segles XVI i XVII, que es va publicar el 2003.
    [Show full text]
  • Plans Al—Luvials De L'onyar
    Plans alluvials de l’Onyar Codi: 117 Superfície i municipis que es comprenen: 1.489,33 ha. Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Riudellots de la Selva, Campllong, Llambilles, Fornells de la Selva, Girona i Quart. Delimitació: Espai fluvial associat al tram mig de l’Onyar, la riera de Gotarra i de Campllong. S’ha inclòs, en alguns trams, l’àrea potencialment inundable, malgrat que sovint es troba ocupada per conreus. Finalment cal dir que també s’ha completat l’espai amb la riera de Burgantó (afluent de l’Onyar), com a complement de la connexió amb les Gavarres. Caracterització de l’espai: Espai fluvial que comprèn el curs mig del riu Onyar des de la ciutat de Girona fins trobar la riera de Gotarra, per la qual continua fins a l’alçada del municipi de Llagostera. Es defineix com un connector fluvial molt rellevant en aquesta zona de la comarca, a banda d’albergar importants valors naturals. La vegetació que trobem està clarament lligada als ambients fluvials i hi dominen, o bé els canyars, bardisses amb roldor ( Coriaria myrtifolia ) i esbarzers ( Rubus ulmifolius ) o bé, les plantacions de pollancres ( Populus spp .), plàtans ( Platanus x hispanica ) i altres planifolis de sòls humits, o bé, retalls de salzedes (sobretot Salix alba ) i alguns petits fruiterars, principalment de regadiu. Els trams més ben conservats presenten un bosc de ribera format per freixes de fulla petita ( Fraxinus angustifolia ) acompanyats amb peus esparsos de gatells ( Salix atrocinerea ), oms (Ulmus minor ), verns ( Alnus glutinosa ), avellaners ( Corylus avellana ), etc. L’estrat arbustiu i herbaci és compost pel sanguinyol ( Cornus sanguinea ), el saüc (Sambucus nigra ), el buixol ( Anemone nemorosa ), el lliri de neu ( Galanthus nivalis ), la consolda ( Symphytum tuberosum ), el Carex pendula , el Polystichum setiferum , etc.
    [Show full text]
  • El-Gra-I-La-Palla-23.Pdf
    Índex · Car8a de l’alcalde pàg. 3 · Cop d’ull a les ac8es municipals pàg. 5 · La vida del poble pàg. 21 · Obres i gestió municipal pàg. 21 · Activi8a8s pàg. 24 · Local pàg. 27 · Activi8a8s de Nadal pàg. 28 Car8a de l’alcalde L’activi8at econòmica al nostre poble Fent memòria, puc arribar a quan l’activitat central el servei de telefonia del poble. La botiga de Can i més important del nostre Municipi era el conreu i Quildo, recordo que era una botiga molt fosca, amb l’explotació dels horts camps, i boscos. En aquest un molinet de cafè enorme, amb molts productes a treball s’hi dedicaven en menor o major mesura “granel” on també venien vi. El Flequer que feia un quasi totes les cases del poble essent complemen- pa i una coca de “mil caraissos”, que de ben segur tari del bestiar (normalment vaques o porcs). no hagués passat cap control de sanitat actual, Moltes cases del poble hi tenien una dedicació im- també complementava el seu treball amb una portant i ja començaven a destacar alguns pagesos botiga prou ben assortida. Cal Barber o cala Maca- que tenien més caps de bestiar que la mitjana ha- rina, -com també es coneixia- en aquells moments bitual. També abundaven, amb més o menys quan- la casa de menjars per excel·lència del nostre titat, a totes les cases del poble, galliners, gàbies de poble, els dies de festa o sortint de missa, molta conills, etc. destinats a donar un cop de mà a l’econo- gent i anava a fer el vermut, també s’hi veien molts mia familiar més bàsica, ajudant a menjar i vestir a ‘’canaris i botifarres’’(jocs de cartes).
    [Show full text]
  • Memòria De L'ordenació
    PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL DOCUMENT PER SEGONA APROVACIÓ INICIAL Aprovació inicial Ple de l’Ajuntament de 23 de desembre de 2006 (BOP Girona de 18 de gener de 2007) MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ SANT MARTÍ VELL Abril 2008 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL MEMÒRIA DE LA ORDENACIÓ ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Antecedents 1.2. Marc legal 1.3. Contingut, determinacions i justificació 1.4. El programa de participació ciutadana 1.5. L’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible 1.6. L’assoliment d’una mobilitat sostenible 2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI MUNICIPAL 2.1. Context territorial 2.2. Ordenació del territori municipal 2.2.1. Ordenació del sòl no urbanitzable 2.2.2. Ordenació dels creixements urbans 2.3. Justificació de la previsió de sòl per a sistema d’espais lliures 2.4. Justificació de la previsió de recursos hídrics i energètics 2.5. Mapa acústic 3. DETERMINACIÓ DELS USOS I INTENSITATS DEL SÒL 3.1. Classificació del sòl 3.2. Sòl no urbanitzable 3.3. Sòl urbanitzable 3.4. Sòl urbà 3.5. Sistemes urbanístics 3.5.1. Sistema urbanístic de comunicacions 2 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 3.5.2. Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris 3.5.3. Sistema urbanístic d’espais lliures públics 3.5.4. Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics 3.6. Potencials urbanístics 4. MEMÒRIA SOCIAL 4.1. Previsions de sòl per habitatge protegit i assequible 4.2.
    [Show full text]