L'ornamentació Lliure En Les Sonates Met`Odiques De Telemann
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Master en Interpretacio´ de la Musica´ Antiga Projecte Final L'ornamentaci´olliure en les sonates met`odiques de Telemann Estudiant: Lloren¸cLled´oPonsati Ambit/Modalitat:` M´usicaAntiga/Traverso Director: Sergi Casademunt i Fiol Curs: 2013/2014 Vistiplau del director: Membres del tribunal: 1. 2. 3. 24 de juny de 2014 \Our revels now are ended. These our actors, As I foretold you, were all spirits, and Are melted into air, into thin air: And like the baseless fabric of this vision, The cloud-capp'd tow'rs, the gorgeous palaces, The solemn temples, the great globe itself, Yea, all which it inherit, shall dissolve, And, like this insubstantial pageant faded, Leave not a rack behind. We are such stuff As dreams are made on; and our little life Is rounded with a sleep." The Tempest, William Shakespeare Agra¨ıments Aquest treball no hagu´esestat possible sense l'ajuda d'algunes persones. Vull donar les gr`aciesespecialment a l'Emilio Moreno per suggerir la idea inicial del treball i al Marc Hanta¨ıper ensenyar-me amb paci`encia com interpretar les sonates met`odiques. En Ser- gi Casademunt i la Sara Guastev´ım'han donat suport bibliogr`aficde gran ajuda. En Wilbert Hazelzet va despertar el meu inter`esper les met`odiquesamb els seus experi- ments durant un curs d'estiu a Avila.` Pel que fa al material d'estudi, molts dels tractats i facs´ımilsconsultats els he obtingut a la biblioteca digital del International Music Score Library Project (imslp.org). Sense aquest gran projecte de cultura lliure i col·laborativa la feina hagu´esestat molt m´esfar- ragosa. Tamb´evull mencionar la feina espl`endidadels desenvolupadors del programari lliure latex i lilypond que he emprat per escriure el treball. L'Anna Domingo m'ha ajudat amb la redacci´odel text i la composici´odel material. A banda, m'ha donat suport moral incondicional. M'agradaria agrair tamb´ea l'Ariadna Cabir´ol'ajuda prestada en tot moment durant el m`aster. Finalment, vull dedicar aquest treball a la mem`oriadel meu pare, l'Emili, que hagu´es estat content de veure'm estudiar a l'Esmuc. Abstract triling¨ue Catal`a Durant la primera meitat del segle XVIII, l'ornamentaci´ode la melodia en els moviments lents sovint no s'anotava a la partitura, i es deixava en mans de l'int`erpretla seva improvisaci´o. Es,´ per tant, una de les decisions interpretatives que el m´usicactual ha de prendre a l'hora d'abordar aquest repertori. Una de les fonts m´es´utilsper estudiar aquesta pr`acticahist`oricas´onles sonates met`odiquesde Telemann. El primer moviment lent de cadascuna de les dotze sonates t´euna melodia simple i una d'ornamentada. En aquest treball s'estudiaran els ornaments que Telemann us`ai es classificaran per tal de confeccionar una taula d'ornaments. Aquesta taula ser`a´utilper decorar altres obres de Telemann i d'autors contemporanis que escriguessin en el mateix estil. Castellano Durante la primera mitad del siglo XVIII, la ornamentaci´onde la melod´ıaen los movimien- tos lentos a menudo no se escrib´ıaen las partituras, y se dejaba en manos del int´erprete su improvisaci´on.Se trata, pues, de una de las decisiones interpretativas que el m´usico actual debe tomar al abordar este repertorio. Una de las fuentes mas ´utiles para estudiar esta pr´acticahist´oricason las sonatas met´odicasde Telemann. El primer movimiento lento de cada una de las doce sonatas tiene una melod´ıasimple y una ornamentada. En este trabajo se estudiar´anlos ornamentos que Telemann emple´oy se clasificar´anpara elaborar una tabla de ornamentos. Esta tabla ser´ade utilidad para decorar otras obras de Telemann y de autores contempor´aneosque escribieran en el mismo estilo. English During the first half of the eighteenth century it was common not to write down or- namentations in slow movements. It's improvisation was left at performer's will. This is one of the interpretative challenges that modern performers face today when playing such repertoire. One of the most useful sources for studying this historical practice are Telemann's methodical sonatas. The first slow movement in each of this twelve sonatas contains a simple melody and an ornamented one. In this work, Telemann ornaments will be studied and classified in order to elaborate an ornament's table. This table will be useful to embellish other works by Telemann and contemporary composers writing in the same style. ´Index 1 Introducci´o 15 2 L'ornamentaci´olliure a Alemanya durant la primera meitat del segle XVIII 17 3 Telemann, una figura central del barroc tard`aalemany 25 4 Les sonates met`odiquesde Telemann 31 5 M`etode per classificar els ornaments de les sonates met`odiques 37 6 Presentaci´odels resultats 45 6.1 Nomenclatura . 45 6.2 Taula d'ornaments . 46 7 Aplicacions pr`actiques 65 7.1 Ornamentaci´od'una sonata de Telemann . 67 7.2 Ornamentaci´od'una fantasia de Telemann . 70 8 Conclusions 73 Bibliografia 75 A El cat`alegd'obres de Telemann 79 9 10 ´Index de taules 3.1 Obres publicades per Telemann . 27 3.2 Publicacions no autoritzades a Londres . 29 4.1 Moviments de les sonates met`odiques . 34 5.1 Procediments d'ornamentaci´osegons Pepper . 39 5.2 Duraci´ode la nota m´ınimaconsiderada estructural per cada moviment . 41 11 12 ´Index de figures 2.1 Ornamentacions en el retaule d'Arenys de Mar . 18 2.2 Taula d'ornaments essencials d'Hotteterre . 19 2.3 Ornamentaci´oitaliana en una sonata de Bach . 20 4.1 Portada del primer volum. 31 4.2 Portada del segon volum. 31 4.3 Dedicat`oriadel segon volum. 33 4.4 Fragment de la sonata 2. 34 5.1 Disminucions d'un fragment del Tratado de glossas de Diego Ortiz. 40 5.2 Resum del procediment adoptat per confeccionar la taula d'ornaments. 43 13 14 1. Introducci´o La m´usicadel segle XVIII no ens ha arribat acabada, com una pintura o una escultura, sin´oque nom´esen tenim un esb´os{la partitura{ que l'int`erpret ha de completar de la mateixa manera com un orador entona un discurs que alg´ualtre ha redactat. El com- positor en aquesta `epoca no ´esexhaustiu, i anota a la partitura nom´esall`oque considera necessari, donant per enteses un seguit de convencions o maneres de fer pr`opiesde l'estil, el g`enere,l'`epoca, el lloc, etc`etera. De fet la partitura i l'obra d'un compositor no es consideraven encara elements intocables fruit de la voluntat del compositor, sin´omate- rial que servia de guia per satisfer una funci´oespec´ıfica,i podia ser modificat, retallat, o reutilitzat segons la conveni`enciade la situaci´oen qu`es'utilitzava. Llegir una partitura requeria doncs alguna cosa m´esque saber desxifrar els s´ımbols, per`oamb el pas del temps aquestes convencions i saber fer com´us'han perdut1 o s'han substitu¨ıtper d'altres m´es modernes i anacr`oniques. El moviment de la m´usicaantiga prova d'utilitzar les fonts hist`oriquesdisponibles per apropar-se a les pr`actiquesinterpretatives de l'`epoca. Hi ha un intens debat filos`ofic obert sobre si aquestes decisions interpretatives haurien de quedar al gust de l'int`erpret { resultant-ne una versi´oher`eticaque no segueix fidelment totes les pr`actiqueshist`oriques{ o b´eal criteri historicista {resultant-ne una versi´omuse´ısticadif´ıcilde digerir pel p´ublic actual{. El coneixement o recerca d'aquests aspectes interpretatius permetr`aa l'int`erpret posicionar-se en aquesta q¨uesti´od'una manera m´esconscient i informada. Un dels elements que generalment quedava en mans de l'int`erpreten la m´usicade la primera meitat del segle XVIII era la improvisaci´od'ornamentacions per adornar una melodia. Tot i que alguns ornaments s'anotaven mitjan¸cant s´ımbols a la partitura { sobretot els ornaments francesos{, bona part de l'ornamentaci´osovint no s'escrivia, ja que tenia un marcat car`acterimprovisatiu. L'int`erpretera responsable d'afegir i impro- visar les ornamentacions que cregu´esconvenients. En aquest treball aprofundirem en la pr`actica de l'ornamentaci´oimprovisativa o lli- ure en els moviments Adagio que es practicava a Alemanya durant la primera meitat del segle XVIII (Cap´ıtol2). Ho farem a trav´esde l'estudi d'una font musical escrita: les sonates met`odiquesde Georg Philipp Telemann (Cap´ıtol4). Es tracta d'un recull excepcionalment ´utilde 12 sonates que inclouen cadascuna un moviment lent amb dues melodies alternatives: una de simple i una altra d'ornamentada. 1Citant Bruce Haynes (Haynes, 2007), \What everyone knew then, no one knows now". Justament el fet que fossin coses sabudes per tothom en feia innecessari anotar-les. A ning´use li acudiria, per exemple, esmentar en una recepta de cuina que conv´erentar-se les mans abans de comen¸cara preparar un plat. 15 16 La metodologia adoptada consisteix a identificar, transposar i classificar tots els or- naments que Telemann utilitza, i agrupar-los en una taula que es pugui fer servir per ornamentar un moviment lent (Cap´ıtols5 i 6). La centralitat de Telemann en el context musical del barroc tard`aalemany i la seva influ`enciaarreu d'Europa (Cap´ıtol 3) s´onarguments que ens permetran utilitzar els resultats i extrapolar-los a obres d'altres compositors contemporanis del mateix estil o ambient est`etic(Cap´ıtol7). 2. L'ornamentaci´olliure a Alemanya durant la primera meitat del segle XVIII Totes les arts europees2 del per´ıode barroc tard`atenen com a caracter´ıstica comuna gaireb´eintr´ınsecao definit`oriauna gran abund`ancia d'ornamentaci´o.L’obsessi´opel de- tall, l'abs`enciad'espais buits on els sentits puguin reposar, l’exageraci´oteatral dels movi- ments i les passions o l'omnipres`enciade decoracions per embellir els motius principals es poden observar arreu, des de l'escultura, la pintura, la literatura {amb l’abund`anciade figures ret`oriques{o l'arquitectura i tamb´ela m´usica.De fet el terme `barroc', encunyat amb posterioritat per designar aquest vast corrent art´ıstic3, denota cert car`acterpejo- ratiu i fa refer`enciaa aquesta desmesura en l'`emfasiexpressiu per damunt de l'aspecte formal.