GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1988-1989 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona JOIERS Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Passeig de Gràcia. 41 EL REGUlADOR BAGUÉS Sant Pau. 6 i - - Telèfons 216 Ol 73 216 Ol 74 Rambla de les Flors. lOS/Carme. 1 Telèfons 317 32 46 31B 57 37 Societat del Gran Teatre del Liceu 08007 Barcelona Telèfon 317 19 74 08001 Barcelona 08002 Barcelona Arabella Comèdia lírica en 3 actes Música de Richard Strauss Text d'Rugo von Hofrnannsthal L'única pausa tindrà lloc entre el primer i el segon acte Funció de Gala Dimecres, 1 de febrer, a les 21 h., funció núm. 51, torn B Divendres, 3 de febrer, a les 21 h., funció núm. 52, torn A Diumenge, 5 de febrer, a les 17 h., funció núm. 53, torn T Dimecres, 8 de febrer, a les 21 h., funció núm. 54, torn D Dissabte, 11 de febrer, a les 21 h., funció núm. 55, torn C Per ® fer un tast Arabella Comte Waldner Hermann Becht no cal Adelaide Patricia Johnson perdre Arabella Lucia Popp Zdenka Krisztina Laki Mandryka Rudolf Constantin Matteo Peter Seiffert l'estil Comte Elemer Josef Protschka Comte Dominik Vicenç Esteve Comte Lamoral Stefano Palatchi Fiakermilli Ulrike Steinsky La vident Rosa M� Ysàs Welko Antoni Lluch Djura Dietrich Grosse Jankel Philip Rogers Un cambrer Alfredo Heilbron 3 Jugadors de cartes Jesús Castillón Cristóbal Viñas Manuel Garrido Director d'Orquestra Christof Perick Director d'Escena Pierre Médecin Adjunt a la direcció escènica Rudolf Berger Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Adjunt a la direcció del Cor Miquel Ortega Producció Opéra de Nice Violí concertino Josep M. Alpiste Material musical B. Schott's Sòhne, Mainz ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Rambla dels Estudis,115 Per menjar bé, bo i ràpid. Contingut argumental Acte I Les coses no han anat massa bé per a aquesta família vienesa for­ mada pel comte Waldner, la comtessa Adelaide i llurs dues filles, Arabella i Zdenka; els revessos de fortuna i la passió pel joc del comte i capità de cavalleria de la monarquia austríaca, han obligat els altius nobles a recórrer a estratagemes poc elegants, com traslladar-se a un hotel de la capital vienesa a fi de mantenir la ficció de llur riquesa -a l'espera que un nou toc de la fortuna pogués retornar antics esplendors- o com educar la filla petita, Zdenka, com a noi per tal d'estalviar esforços i diners i destinar-los a la gran, Arabella, amb l'intent de fer un casori de conveniència. Ens trobem a la sala de l'estatge de la família; la mare ha recorregut a una tiradora de cartes per tal d'endevinar el futur. La petita, men­ trestant, no para de rebre missatgers portadors de factures impaga­ des, que ha d'excusar com pot. L'endevina anuncia que Arabella tro­ barà algú que la farà feliç, però que la filla petita s'hi interposarà perillosament. Mentre la forastera surt de la sala, mare i filla sospi­ ren per tal que llurs esperances esdevinguin aviat realitat. A conti­ nuació arriba Matteo, un tinent enamorat d'Arabella, sense gaire èxit; de bon començament notem que Zdenka -és a dir «Zdenko»als ulls de tothom- està especialment interessada en ajudar Matteo en les seves temptatives amoroses; després sabrem que les cartes d'amor que el tinent rep no són escrites per Arabella, com ell creu, sinó per la seva germana petita. Un cop roman sola, Zdenka es mostra com a noia sensible, resignada al paper masculí que li han destinat els pares però decidida a lluitar per la seva felicitat. Quan Arabella fa acte de presència, veiem fins a quin punt ambdues són diferents: Ara­ bella dóna poca importància al fet que les roses hagin estat enviades per Matteo; ella voldria un personatge exòtic, que satisfés els seus somnis aparentment fantasiosos i frívols. En la seva primera llarga intervenció en solitari, Arabella es mostra tal com és: educada per a casar-se amb un noble, refusa els tres que la persegueixen dia i nit en espera de trobar algú que realment la faci vibrar. Aquell matí, precisament, un desconegut havia mostrat un estrany interès per ella durant la passejada i ara no pot deixar de pensar-hi. L'escena acaba amb l'arribada d'Elemer, un dels comtes eternament enamorats de la noia, que la convida al ball dels cotxers. Arabella anima la seva germana a vestir-se també per anar-hi i surten. És ara el torn del comte Waldner que arriba decaigut pels continus desastres de fortuna; desesperat, explica a la seva esposa que ha enviat una carta amb un la foto d'Arabella a antic company de l'exèrcit forrat de en diners, espera que això doni resultat. No gens confiat en la li arriba missiva, notícia que un distingit senyor espera visitar­ la seva lo; sorpresa és majúscula quan descobreix que es tracta d'un tal Mandryka; aquest, però, no és el seu vell col-lega militar sinó un descendent de jove, l'anterior, perdudament enamorat del retrat que li ha arribat a les mans. Ric i de caràcter noble, Mandryka no espera sinó que el comte accedeixi a atorgar-li la mà d' Arabella. Waldner no sap si creure-hi, sobretot quan, un cop entesos, Mandryka insis­ teix que el comte accepti alguns diners. L'estranger tindrà ocasió de conèixer la comtessa i la futura esposa en el ball de la nit; mentres­ tant surt emocionat. El comte, també emocionat, surt a jugar-se els diners que acaba de rebre. Matteo, que torna a saber noves d'Ara­ bella, és novament informat per Zdenka que la trobarà al ball de cotxers, cap on s'encamina. Abans de marxar cap al ball, Arabella encara té temps de mostrar la seva emoció amorosa en contemplar el comte Elemer que l'espera a baix. Acte II Ara ens trobem al ball de cotxers; Mandryka es mostra especialment emocionat abans de saludar Arabella; les presentacions són ràpides i els dos romanen joves sols, interromputs de tant en tant pels tres comtes que reclamen Arabella al ball. Ara és el moment de les pri­ meres confidències. Mandryka, que és un ric camperol poc amic de les sofisticacions de la cort, recorda la seva dona morta poc després de casar-se, les seves immenses possessions .i la felicitat camperola; un costum entre els enamorats de la seva terra és que les noies mani­ festen l'elecció del seu cor donant un vas d'aigua a l'estimat. Arabe­ hi lla, que ha descobert el desconegut que al matí l'havia saludat, sembla haver trobat l'home que la fa vibrar, l'home que en la seva ingenuïtat mostra una gran potència vital. Tot està acordat; Arabe­ lla demana romandre al ball -puix que n'és la reina- mentre Mandryka fa inundar la sala de flors i les taules de Moét Chandon. Arabella s'acomiada un un per dels tres comtes, no sense pena per part d'ells, però no diu res a Matteo, que cada cop està més desespe­ tal rat; Zdenka, per d'alleugerir la seva pena amorosa, li lliura una carta que conté suposadament la clau de l'habitació d' Arabella, fet crida enormement que l'atenció de Mandryka, que veu ensorrar-se el món en més de deu poc minuts. Poc habituat a això que suposa habitual en els ambients frívols de la capital, Mandryka se les té amb la musa del ball a Fiakermilli, de cotxers, qui invita a xampany i cor­ teja ostensiblement, fins que, arribats de bell nou, els comtes Wald­ ner no saben com explicar-se l'absència d'Arabella. La solució serà dirigir-se tots a l'hotel per tal d'esbrinar allò que ha fet canviar tant de sobte els de lsui leJs) plans Mandryka. lB III Dgi D (l e l s Db Dl', ® Acte III com arriben a l'hotel Mentre sona una introducció orquestral, veiem a l'habitació primer Zdenka, després Matteo, que s'introdueix d'aque­ ha sortit de l'habitació lla i, al cap de poc, Arabella. Matteo, que la amb signes inequívocs dels tractes que ha tingut amb inquilina, a el és tan se sorprèn de trobar Arabella fora; diàleg que segueix els favors inconnex com la sorpresa mútua. Mentre Matteo vol agrair es mostra freda que sembla haver rebut per part d'Arabella, aquesta són més i distant; tanmateix, però, en el moment en què ambdós seus criats. pròxims, arriben els comtes seguits de Mandryka i els El joc de malentesos està servit. Matteo, amb les seves mitges parau­ més la el les, no fa altra cosa que complicar encara situació; quan surt una formosa don­ duel és a punt de concertar-se, de l'habitació ara decidida a el seu zella, que no és altra que Zdenka, ja jugar paper femení fins a les darreres conseqüències. Tots queden esmaperduts. Aclarida la situació, i en l'intent de posar remei a l'error comès, concedir la mà de Mandryka prega al comte Waldner que accepti roman sol Zdenka a Matteo. Tot sembla reparat, però Mandryka d' a la sala mastegant el dubte respecte a l'actitud Arabella, profun­ ella durant una dament ofesa per les sospites que han recaigut sobre ofereix ten­ estona. Tanmateix, Arabella baixa de la seva habitaciói s veu així coronades drament un vas d'aigua al desesperat jove, que les seves il-lusions, DESPRÉS centre d'oci i cultura , ruc DAQUESTA �oaniznett:�,ge, C;hen?, junts: lhbrerza, fotogra- Springsteeni.: ¡ comeR'EPRESENTACIO fia, laboratori, àudio- ho en visuals, i fins i tot l'ex- n en ISC en LI AGRAD',ARIA Pdrefere¡x,camp,acte"r: QUÈ eluSIva del New York en ESCOLTAR? Times, Després d'aquet- s TOCS,vldeo?,Pas-L r:pe¡ acanse!larem, ta representació, passi's per ¡ It demostrarem perque dIem, que, avui, TOCS, A Consell de Cent, a al Liceu mateix, a TOCS, es poden trobar els mes sofistIcats L 'hi esperem, I avançats equIps en alta fidelttat, Tot pri- meres marques, Trobarà també el millor TOCS LA CENTRAL DE L'OCI Consell de Cent, 341 - Barcelona Tel.21S31 21 (Slinies) L'últim vals o l'últim somni del poeta Arabella, com una noia fantasiosa però amb el cap ben afermat sobre les espatlles, és captivada per l'anhelat príncep blau -bell, ingenu i ric- que sorgeix del fons dels boscos per venir-la a buscar.