GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 1988-1989
CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona JOIERS Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Passeig de Gràcia. 41 EL REGUlADOR BAGUÉS Sant Pau. 6 i
- - Telèfons 216 Ol 73 216 Ol 74 Rambla de les Flors. lOS/Carme. 1 Telèfons 317 32 46 31B 57 37 Societat del Gran Teatre del Liceu 08007 Barcelona Telèfon 317 19 74 08001 Barcelona 08002 Barcelona Arabella
Comèdia lírica en 3 actes Música de Richard Strauss Text d'Rugo von Hofrnannsthal
L'única pausa tindrà lloc entre el primer i el segon acte
Funció de Gala Dimecres, 1 de febrer, a les 21 h., funció núm. 51, torn B Divendres, 3 de febrer, a les 21 h., funció núm. 52, torn A Diumenge, 5 de febrer, a les 17 h., funció núm. 53, torn T Dimecres, 8 de febrer, a les 21 h., funció núm. 54, torn D Dissabte, 11 de febrer, a les 21 h., funció núm. 55, torn C Per ®
fer un tast Arabella
Comte Waldner Hermann Becht no cal Adelaide Patricia Johnson perdre Arabella Lucia Popp Zdenka Krisztina Laki Mandryka Rudolf Constantin Matteo Peter Seiffert l'estil Comte Elemer Josef Protschka Comte Dominik Vicenç Esteve Comte Lamoral Stefano Palatchi Fiakermilli Ulrike Steinsky La vident Rosa M� Ysàs Welko Antoni Lluch Djura Dietrich Grosse Jankel Philip Rogers Un cambrer Alfredo Heilbron 3 Jugadors de cartes Jesús Castillón Cristóbal Viñas Manuel Garrido
Director d'Orquestra Christof Perick Director d'Escena Pierre Médecin Adjunt a la direcció escènica Rudolf Berger Directors del Cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Adjunt a la direcció del Cor Miquel Ortega Producció Opéra de Nice Violí concertino Josep M. Alpiste Material musical B. Schott's Sòhne, Mainz
ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Rambla dels Estudis,115 Per menjar bé, bo i ràpid. Contingut argumental
Acte I Les coses no han anat massa bé per a aquesta família vienesa for mada pel comte Waldner, la comtessa Adelaide i llurs dues filles, Arabella i Zdenka; els revessos de fortuna i la passió pel joc del comte i capità de cavalleria de la monarquia austríaca, han obligat els altius nobles a recórrer a estratagemes poc elegants, com traslladar-se a un hotel de la capital vienesa a fi de mantenir la ficció de llur riquesa -a l'espera que un nou toc de la fortuna pogués retornar antics esplendors- o com educar la filla petita, Zdenka, com a noi per tal d'estalviar esforços i diners i destinar-los a la gran, Arabella, amb l'intent de fer un casori de conveniència.
Ens trobem a la sala de l'estatge de la família; la mare ha recorregut a una tiradora de cartes per tal d'endevinar el futur. La petita, men trestant, no para de rebre missatgers portadors de factures impaga des, que ha d'excusar com pot. L'endevina anuncia que Arabella tro barà algú que la farà feliç, però que la filla petita s'hi interposarà perillosament. Mentre la forastera surt de la sala, mare i filla sospi ren per tal que llurs esperances esdevinguin aviat realitat. A conti nuació arriba Matteo, un tinent enamorat d'Arabella, sense gaire èxit; de bon començament notem que Zdenka -és a dir «Zdenko»als ulls de tothom- està especialment interessada en ajudar Matteo en les seves temptatives amoroses; després sabrem que les cartes d'amor que el tinent rep no són escrites per Arabella, com ell creu, sinó per la seva germana petita. Un cop roman sola, Zdenka es mostra com a noia sensible, resignada al paper masculí que li han destinat els pares però decidida a lluitar per la seva felicitat. Quan Arabella fa acte de presència, veiem fins a quin punt ambdues són diferents: Ara bella dóna poca importància al fet que les roses hagin estat enviades per Matteo; ella voldria un personatge exòtic, que satisfés els seus somnis aparentment fantasiosos i frívols.
En la seva primera llarga intervenció en solitari, Arabella es mostra tal com és: educada per a casar-se amb un noble, refusa els tres que la persegueixen dia i nit en espera de trobar algú que realment la faci vibrar. Aquell matí, precisament, un desconegut havia mostrat un estrany interès per ella durant la passejada i ara no pot deixar de pensar-hi. L'escena acaba amb l'arribada d'Elemer, un dels comtes eternament enamorats de la noia, que la convida al ball dels cotxers. Arabella anima la seva germana a vestir-se també per anar-hi i surten.
És ara el torn del comte Waldner que arriba decaigut pels continus desastres de fortuna; desesperat, explica a la seva esposa que ha enviat una carta amb un la foto d'Arabella a antic company de l'exèrcit forrat de en diners, espera que això doni resultat. No gens confiat en la li arriba missiva, notícia que un distingit senyor espera visitar la seva lo; sorpresa és majúscula quan descobreix que es tracta d'un tal Mandryka; aquest, però, no és el seu vell col-lega militar sinó un descendent de jove, l'anterior, perdudament enamorat del retrat que li ha arribat a les mans. Ric i de caràcter noble, Mandryka no espera sinó que el comte accedeixi a atorgar-li la mà d' Arabella. Waldner no sap si creure-hi, sobretot quan, un cop entesos, Mandryka insis teix que el comte accepti alguns diners. L'estranger tindrà ocasió de conèixer la comtessa i la futura esposa en el ball de la nit; mentres tant surt emocionat. El comte, també emocionat, surt a jugar-se els diners que acaba de rebre. Matteo, que torna a saber noves d'Ara bella, és novament informat per Zdenka que la trobarà al ball de cotxers, cap on s'encamina. Abans de marxar cap al ball, Arabella encara té temps de mostrar la seva emoció amorosa en contemplar el comte Elemer que l'espera a baix.
Acte II Ara ens trobem al ball de cotxers; Mandryka es mostra especialment emocionat abans de saludar Arabella; les presentacions són ràpides i els dos romanen joves sols, interromputs de tant en tant pels tres comtes que reclamen Arabella al ball. Ara és el moment de les pri meres confidències. Mandryka, que és un ric camperol poc amic de les sofisticacions de la cort, recorda la seva dona morta poc després de casar-se, les seves immenses possessions .i la felicitat camperola; un costum entre els enamorats de la seva terra és que les noies mani festen l'elecció del seu cor donant un vas d'aigua a l'estimat. Arabe hi lla, que ha descobert el desconegut que al matí l'havia saludat, sembla haver trobat l'home que la fa vibrar, l'home que en la seva ingenuïtat mostra una gran potència vital. Tot està acordat; Arabe lla demana romandre al ball -puix que n'és la reina- mentre Mandryka fa inundar la sala de flors i les taules de Moét Chandon. Arabella s'acomiada un un per dels tres comtes, no sense pena per part d'ells, però no diu res a Matteo, que cada cop està més desespe tal rat; Zdenka, per d'alleugerir la seva pena amorosa, li lliura una carta que conté suposadament la clau de l'habitació d' Arabella, fet crida enormement que l'atenció de Mandryka, que veu ensorrar-se el món en més de deu poc minuts. Poc habituat a això que suposa habitual en els ambients frívols de la capital, Mandryka se les té amb la musa del ball a Fiakermilli, de cotxers, qui invita a xampany i cor teja ostensiblement, fins que, arribats de bell nou, els comtes Wald ner no saben com explicar-se l'absència d'Arabella. La solució serà dirigir-se tots a l'hotel per tal d'esbrinar allò que ha fet canviar tant de sobte els de lsui leJs) plans Mandryka. lB III Dgi D (l e l s Db Dl', ®
Acte III com arriben a l'hotel Mentre sona una introducció orquestral, veiem a l'habitació primer Zdenka, després Matteo, que s'introdueix d'aque ha sortit de l'habitació lla i, al cap de poc, Arabella. Matteo, que la amb signes inequívocs dels tractes que ha tingut amb inquilina, a el és tan se sorprèn de trobar Arabella fora; diàleg que segueix els favors inconnex com la sorpresa mútua. Mentre Matteo vol agrair es mostra freda que sembla haver rebut per part d'Arabella, aquesta són més i distant; tanmateix, però, en el moment en què ambdós seus criats. pròxims, arriben els comtes seguits de Mandryka i els El joc de malentesos està servit. Matteo, amb les seves mitges parau més la el les, no fa altra cosa que complicar encara situació; quan surt una formosa don duel és a punt de concertar-se, de l'habitació ara decidida a el seu zella, que no és altra que Zdenka, ja jugar paper femení fins a les darreres conseqüències. Tots queden esmaperduts. Aclarida la situació, i en l'intent de posar remei a l'error comès, concedir la mà de Mandryka prega al comte Waldner que accepti roman sol Zdenka a Matteo. Tot sembla reparat, però Mandryka d' a la sala mastegant el dubte respecte a l'actitud Arabella, profun ella durant una dament ofesa per les sospites que han recaigut sobre ofereix ten estona. Tanmateix, Arabella baixa de la seva habitaciói s veu així coronades drament un vas d'aigua al desesperat jove, que les seves il-lusions,
DESPRÉS centre d'oci i cultura , ruc DAQUESTA �oaniznett:�,ge, C;hen?, junts: lhbrerza, fotogra- Springsteeni.: ¡ comeR'EPRESENTACIO fia, laboratori, àudio- ho en visuals, i fins i tot l'ex- n en ISC en LI AGRAD',ARIA Pdrefere¡x,camp,acte"r: QUÈ eluSIva del New York en ESCOLTAR? Times, Després d'aquet- s TOCS,vldeo?,Pas-L r:pe¡ acanse!larem, ta representació, passi's per ¡ It demostrarem perque dIem, que, avui, TOCS, A Consell de Cent, a al Liceu mateix, a TOCS, es poden trobar els mes sofistIcats L 'hi esperem, I avançats equIps en alta fidelttat, Tot pri- meres marques, Trobarà també el millor
TOCS LA CENTRAL DE L'OCI
Consell de Cent, 341 - Barcelona Tel.21S31 21 (Slinies) L'últim vals o l'últim somni del poeta
Arabella, com una noia fantasiosa però amb el cap ben afermat sobre les espatlles, és captivada per l'anhelat príncep blau -bell, ingenu i ric- que sorgeix del fons dels boscos per venir-la a buscar. Des prés d'algun embolic -del qual ella és perfectament innocent- i els consegüents malentesos, queden per sempre «units en la tristesa i en el dolor i el Del somni a la el somni _ l'alegria, perdó». realitat, '\0 Barcelona el somni del I nueres, en el somni o la realitat contemplada com poeta. Jon.., Reser"es Un conte de fades amb un rerafons costumista. Una Viena que gira volta en les festes de la cloenda del Carnaval. L'últim dia de trans 3,'803' gressió com acomiadament de l'adolescència irresponsable de dues germanes. L'última ronda de simulacions, d'aparences, de penyores d'il-lusions i d'honor. Som al 1860, en una capital de l'Imperi més ordinària, menys encisadora que la del Cavaller de la rosa. Viena, revisitada per Hofmannsthal i Strauss més d'un segle després. L'esplendor regit per Maria Teresa queda lluny. S'acosta l'alegre, el plàcid apocalipsi amb què es viurà l'agonia de l'Imperi. El deco rativisme i la màscara viscuts amb jubilosa inconsciència per una ciu tat que acaba d'enderrocar les muralles, que construeix l'anell de pas seigs, la Ringstrasse, amb una dinàmica similar a la que tenen les fortunes per elevar-se i desaparèixer. L'especulació a ritme de vals. Són els anys d'apoteosi de Johann Strauss i de gestació d'aquella societat que Robert Musil batejaria com Kakania. (*) Reflexionant en la Viena de la segona meitat del XIX, Hermann Broch, en el seu estudi Hofmannsthal i el seu temps, assenyala que en la frivolitat vienesa que tot ho amalgama amb una amabilitat pecu liar, no deixa d'haver-hi saviesa, la pròpia «d'una ànima que pres sent i accepta la seva ruïna». Saviesa d'opereta que davant l'ombra de l'esfondrament imminent es fa fantasmal: el plàcid apocalipsi. Per a Hofmannsthal era fonamental saber transmetre aquella atmos fera i així ho reconeixia en una carta a Richard Strauss (13.7.28). «Els tres comtes perseguint frívolament totes les faldilles, Waldner, el capità de cavalleria retirat i el seu ambient obscur, aquestes figu res estan tenyides per la vulgaritat, embolicades en una Viena vulgar i dubtosa». Un dels símbols d'aquesta ciutat on la noblesa tenia cos tums «populars», presidida per allò que Broch denomina «demo cràcia d'estil» entre els diversos estaments socials, era el ball dels cot xers del Carnaval, que eillibretista situa en el centre de l'obra. Allà Mandryka, l'ingenu foraster, convida a la concurrència a beure «fins que ningú a la sala sàpiga ja si és un comte disfressat de cotxer, o un cotxer disfressat de comte». El poeta referia com s'integraven els seus personatges en aquest deco rat decadent: «Aquest és el fons d'on surten Arabella, coratjosa i segura �e si mateixa i Zdenka, impulsiva i commovedora. Mandry- ka és el contrast amb tots aquells buscadors de plaers, amb aquesta Viena frívola on tothom viu a crèdit; està impregnat del seu món de poblets sense explotar, dels seus boscos de roures que la destral Amb no ha tocat, de les seves antigues cançons populars. ell, els amplis espais oberts de la immensa Àustria semi-eslava -Hofmanns thai es refereix a l'Imperi austrohongarès- entren en la comèdia vie nesa portant una alenada d'aire fresc, completament diferent.»Fent veia com prova de força ingenuïtat, Hofmannsthal aquest personatge el símbol de la natura selvàtica i incontaminada contraposat a la corrupció de la ciutat. La gran esperança blanca, l'home apropiat, «der Richtige», l'únic que pot convenir a les ànsies d'amor ideal d'una un terrati noia intel-ligent, i que, per acabar-ho d'arrodonir, és ric nent. Mandryka serà una taula de salvament per a Arabella -els esperits purs mereixen escapar del vici i la misèria- i, també, un vitalici per a la seva família. Malgrat totes les precisions deillibretista, aquesta aparició providen i un cial «que ve d'un món mig estranger (La Croàcia), quasi bufó, Els o sigui un tipus excel-lent, capaç de sentiments profunds, salvatge massa tot diumenges i tendre», queda com una façana, com una silueta simple, virtuts. i que la simplicitat sigui una de les seves anem amb habilitat el seu i mou amb al Liceu. Hofmannsthal construeix paisatge en comèdia hi viva delicadesa les seves figures, però aquesta potser Durant la ha una dosi excessiva de sucre les pinzellades d'humor són candi; temporada d'òpera, els falta acidesa. Torna amb i sentimenta massa tímides, nostàlgia cada i diumenge lisme a aquesta Viena per la qual sospira, fingeix, s'empolaina retransmetem en s'esbojarra. La tendresa envaeix els quatre personatges principals, directe, la funció però també s'estén al quadre familiar hipòcrita i miserable, o al que del Gran Teatre hauria de ser l'ambient desvergonyit del ball. del Liceu. A la família Waldner hi ha molts ingredients ridículs amb un toc sinistre per a una bona comèdia. Viuen a l'hotel, arruïnats, assetjats pels creditors. Les cartes -i a elles hi ha diverses al-lusions musicals-, ja siguin en forma de joc d'atzar, de cartomància o de correspon dència, tenen una importància decisiva en la seva existència. El comte ha dilapidat la seva fortuna en el joc. La mare especula sobre una hipotètica fortuna amb una tiradora de cartes. Zdenka, la filla petita, s'ha de fer passar per un noi -la condició de jove casadora és massa cara per assumir-la per partida doble- i està disposada a sacrificar les seves esperances d'amor; s'entreté escrivint missives al seu ado rat Matteo el qual, al seu torn, està boig per la indiferent Arabella, que només somnia en un amor ideal. Tot l'esdevenidor de la família depèn del fet que Arabella es casi amb un bon partit. Un bon partit El ball cot que arribarà gràcies a una carta enviada pel pare. dels xers és el termini que la noia s'ha posat per decidir-se entre els seus pretendents. Eillibret d'Arabella fou acabat just abans que el poeta morís d'un CATALUNYA MÚSICA 101.5 FM. Música Clàssica i contemporània. atac el15 de juliol de 1929. El mateix dia arribava un telegrama de felicitació de Strauss, que Hofmannsthal no arribaria a llegir. En aquest treball pòstum -l'òpera s'estrenaria el primer de juliol de 1933-, hi trobem molts temes recurrents en l'obra de l'escriptor, dels quals en destacaré dos que aquí es troben agermanats. L'exis tència d'un estímul moral de perfeccionament i superació i la identi ficació del somni amb la vida, de la vida amb el somni. Hofmannsthal havia crescut i viscut en aquesta Viena dominada per la manca de valors i decidí oposar-se a aquesta buidor amb tota la seva dimensió d'home creador. La Carta de Lord Chandos (1902) és una fita en aquesta presa de consciència, en el compromís per supe rar l'esteticisme de la seva època de jove prodigi i recuperar la dimen sió moral del món; recerca d'allò que és essencial enfront de l'afec ció al gest i a la posa, veritable humilitat i devoció enfront de la supèrbia. Com apunta Allan Janik, «el poeta s'havia convertit en un profeta que tracta d'humanitzar allò d'irracional que hi ha en l'home a fi de transformar l'odi i la cobdícia en amor i cooperació». Buscava una catarsi socialitzant, un efecte moral sobre la multitud en el seu treball artístic, i el teatre -o els llibrets d'òpera- eren un bon camí per aconseguir-ho. Aquesta voluntat i aquesta responsabilitat ètica, traduïda en la gene rositat i la capacitat de perdonar, les trobem a la fi del conte de fades que és Arabella. En la comprensió de la natura humana que mostra la protagonista a través de l'amor. Després de tantes falses suposi cions i d'enganys veritables, Arabella, l'única que és innocent, esdevé realment la reina de la nit i, plena de dignitat i d'humilitat, s'adona que el príncep somniat -l'home apropiat, com ha assenyalat Patrick J. Smith- és un home mortal com qualsevol altre, que ha de ser acceptat amb les seves virtuts, els seus defectes i les seves faltes. I aquí és on es passa del somni a la vida, la vida que és somni; a la interrelació entre la realitat del somni i la de la vida, i com plega des es sublimen en una realitat superior. L'oferiment del got d'aigua que Arabella fa a Mandryka és un símbol de puresa, de perdó i d'entrega. «No crec que es pugui trobar una cosa més bella i tan simple per a un final serè i líric ( ... ) Ell aconsegueix quelcom de solemne, que transcendeix la realitat» escrivia Hofmannsthal. Un final, l'últim del poeta, on s'enllaça allò que sempre havia buscat en el teatre, la conjunció del somni i de la vida, que es transformen mútuament i esdevenen un símbol moral. Com ha escrit Hermann Broch, «el ritual del somni convertit en ritual de l'escena».
(*) Nota: Les sigles de l'Imperi eren K.K. (de kaiserlich-kòniglich); però també en ale many tenen el component escatològic que pot deduir el lector.
Elena Posa
L eau de toilette par Christian Dior. La línia dramàtica
Ens trobem davant una obra l'acció dramàtica de la qual ofereix uns perfils particulars, que no són més que els resultats de l'experiència operística de Richard Strauss i de la tasca literària i teatral de Hof mannsthal; són particulars perquè, si bé hi podem descobrir restes de la frivolitat de Der Rosenkavalier, o de la intensitat psicològica d'Elektra, aquest producte escènic acaba tenint un disseny dramàtic propi, fet d'una curiosa suma del clima operetístic vienès -tan ben reflectit per Die Fledermaus de Johann Strauss II-, i de la riquesa discursiva dels millors poemes simfònics del primer R. Strauss. Pel que fa al primer aspecte, a Arabella descobrim sovint el clima de l'opereta vuitcentista, no només en la situació històrico-geogràfica de l'assumpte sinó en molts altres aspectes; per començar, la trama és lleugera: el públic patirà poc davant el joc de malentesos que crea l'actitud de Zdenka; ha estat informat prèviament que tot ha d'aca bar bé perquè se li ha dibuixat un clima desimbolt. Encara que el pes de l'òpera cau sobre el personatge femení d'Arabella, que es pre tén dibuixar amb preciosisme, l'abundor de personatges amb comesa lírica important recorda també la germana menor, l'opereta: quatre personatges femenins; Arabella, Zdenka, Adelaide i Fiakermilli, (soprano; soprano; mezzo-soprano i soprano); sis personatges mas culins: comte, Mandryka, Matteo, Elemer, Dominik i Lamoral (baix; baríton; tenor; tenor; baríton i baríton), fan un repertori variat molt més propi d'aquest gènere. Alguns episodis i alguns personatges en particular ens ho recorden constantment: l'escena de la Fiakermilli, repartint coloratura a dojo, n'és el més significatiu; els tres comtes que rodegen discretament Arabella són els perfectes exemples d'allò que solem anomenar personatges d'opereta. Finalment, el comte Waldner, amb la seva constant irresponsabilitat, rebla el clau. Però, paradoxalment, Arabella és un producte escènic molt més dens que no sembla a primer cop d'ull, gràcies a una acurada partitura; en alguns moments, fins i tot massa acurada donat el drama al qual ha de servir. L'orquestració i instrumentació d'Arabella esdevenen un retrat simfònic de la dona ideal, com una espècie de poema sim fònic teatral, on el fil conductor és la noieta frívola que accepta la seva maduresa com a dona des del momenten què descobreix l'amor de la seva vida. És gràcies a aquesta densitat orquestral -i, natural ment, als apunts literaris de Hofmannsthal- que anem més enllà d'uns sentiments amorosos molt pròxims a la carrincloneria per des cobrir la intensitat de l'enamorament d'Arabella, a qui ningú no acaba de comprendre del tot. Tot el que passa entorn seu esdevé ales hores irrellevant, com a comèdia de costums; fins i tot el seu «parte naire», Mandryka, queda enaltit pel fet d'haver estat triat per Ara JOYEHOS bella com a company de la seva vida.
F. Pérez Cabrera, 4 Tel. 2013300 Barcelana-08021 Ijunto Turó Pork) Vocalment, Arabella és un «continuum» -algunes vegades d'em premta wagneriana més que no pas pucciniana- de «tempi» ràpids que no deixa descans ni als intèrprets ni al públic que ha d'assaborir un servei vocal d'alta categoria, que compta amb singulars moments en cadascun dels actes. El amb l'ària d'Arabella «Er ist der primer, Contamos con la experiencia de un cuarto de nicht für i seva Richtige mich!», la corresponent segona part, «Aber siglo dedicados a la Gestión de Patrimonios y al Asesoramiento de Inversiones. Hace ahora der Richtige ... », contrastant per la seva dolcesa amb la primera, molt 25 años que SAFEI «lnversiones y Estudios Fi un més violenta. es . clou amb breu duo de - Aquest episodi sopranos nancieros, S.A.» fue pionera en el sector de ser que en algun moment recorda el seu avantpassat Der Freischutz. vicios financieros, iniciando su actividad de Ad ministración Gestión de Carteras de Valores. Encara podrem descobrir la cantabilitat en l'aparició de Mandryka, y Hoy estamos presentes en todos los mercados sempre emocionat en les seves i breu final intervencions, l'apunt financieros tanto nacionales como extranjeros d'Arabella contemplant Elemer des de la finestra. El segon acte compta amb el llarg duo entre els dos enamorats; la brevetat i simplicitat del discurs literari és aquí enriquida enorme ment pel suport orquestral, que justifica el progrés dramàtic, reso lent amb molta elegància els dos nivells sonors, el del ball i el del cant dels solistes. Després del malentès de la carta, la Fiakermilli ofe rirà el seu cant de en certa manera trencant 2sA8oSDE soprano lleugera, l'encant de l'episodi anterior. El tercer acte és iniciat per un llarg interludi orquestral, l'únic de l'òpera, que permet explicar el joc de malentesos de forma visual i sonora. L'orquestra prepara el clima de la retrobada entre Arabe PATRIMONIO.y ofrecemos nuestros servicios en Madrid, San Sebastián, Barcelona, Bilbao, Valencia Luxem lla i Mandryka; en una de les escenes més minuciosament trenades y burgo, siendo uno de los primeros grupos es de la història dels malentesos la va més operístics, tensió enllà del pañoles de carácter independiente, por volu simple equívoc provocat per la gelosia, ja que és en joc la pèrdua men de Patrimonios gestionados e Inversiones financieras asesoradas. Gracias a nuestra total de la innocència de Mandryka, mentre que Arabella en queda abso independencia, a la proximidad de nuestra ges lutament al marge. tión con los clientes; a un servicio personaliza Així, si al començament podíem creure que érem al teatre recordant do y accesible con cualquier volumen de inver sión y patrimonio, hoy seguimos gozando de les millors èpoques de l'opereta, l'escena deilliurament del vas d'aigua la confianza de un gran número de personas. a ens recorda som davant d'un Mandryka que dels productes de Porque queremos seguir contan- maduresa de Richard Strauss, aquell compositor que, a partir de do con su apoyo, seguir trabajan- do con la vista en el futu- Salomé, va obrir de bat a bat les a puesta portes l'òpera psicològica, gènere ro; en los 25 años. Y al próximos qual pertany amb dret Arabella. es creemos en los Patrimo- .ple que � nios duraderos. � Xosé Aviñoa SAFE.
SAFEI BARCELONA, S.A. Avda. Diagonal, 534, I? Tel.: 93-2009922 08006 Barcelona Richard Strauss
Richard Strauss (Munic, 11 de juny de 1864 - Garmisch, 8 de setem bre de 1949) és, segons totes les opinions, el darrer compositor en la línia dels grans músics germànics romàntics a l'estil dels Brahms, Bruckner, Mahler, etc.; però, a diferència d'aquests tres esmentats, Strauss deixà una empremta indeleble en el camp de l'òpera, recuperant-la per a aquest públic que, no acceptant els pronuncia ments ampul-losos de Richard Wagner i considerant decadent l'òpera italiana, es refugiava en la música simfònica del darrer romanticisme germànic. Tots haurem sentit a dir alguna vegada que, si bé Mozart va morir massa jove, R. Strauss ho féu massa tard, naturalment tenint en compte l'obra musical dels dos compositors centreuropeus; en qualsevol cas, i al marge de la malícia que solen tenir aquestes frases enginyoses, és cert que la producció straussiana evidencia la seva per manència biogràfica al bell mig d'un dels períodes més revoluciona ris de la història de la música, al qual no sempre fou sensible. Tan mateix, però, hi ha dos blocs en la producció del compositor bavarès que el redimeixen de qualsevol acusació: els poemes simfònics com Don Joan, Les entremaliadures de Till Eulenspiegel, Mort i Transfi guració i Aixfparlà Zarathustra, que el situen al cim del simfonisme romàntic a la recerca de noves formes d'expressió; i, naturalment, Salomé i Elektra, les dues òperes que transformen efectivament el llenguatge escènic del nostre segle; sense aquestes dues òperes de nou format i de nous mitjans d'expressió musical i dramàtica potser no seria possible l'obra de Schonberg, Berg o Hans Werner Henze. Per començar, Richard Strauss, fill d'un intèrpret de trompa, apren gué a casa, de ben petit, un cert refús vers l'univers ampul-lós de l'òpera wagneriana; estudià filosofia i estètica a la universitat - dotant-se d'unes armes intel-lectuals pròpies del moment- i començà una carrera important de director d'orquestra gràcies al contacte amb Hans von Bülow. Compositor, pensador i director serien tres face tes perfectament combinades en la vida de Richard Strauss. Dirigí a Weimar, a Berlín, a Bayreuth en l'època gloriosa dels primers anys de Còsima, a Londres, a Viena (on estigué al capdavant de la Fil harmònica) i a Barcelona, ciutat que visità en tres ocasions. La pri mera, el 1897, en el marc dels Concerts Nicolau presentant Don Joan i Mort i Transfiguració; la segona, el 1900, presentant Una vida d'heroi; (fou tant l'interès que li despertà l'Orfeó Català -en aquells primers anys del nostre segle dotat de vitalitat jovenívola- que Richard Strauss li regalà el cor a setze veus Cap al vespre). La darrera vegada que Strauss vingué a Barcelona fou al capdavant de l'Orques tra Filharmònica de Berlín e11908; llavors l'ambient musical barce loní gaudia de bona salut, certificada per la inauguració del Palau de la Música Catalana, per la posta en marxa de diverses entitats ®
i una concertístiques creixent germanització de les temporades del La Barcelona que tant d'entusiasme havia destil-lat davant la pro Liceu. ducció simfònica straussiana a principis del segle, manifestà, en canvi, El 1894 Richard a Strauss estrena Guntram, sense èxit, Weimar i menys interès pel seu corpus operístic. La primera òpera que se sentí Munic; després d'alguna experiència poc reeixida, com Feuersnot, a Barcelona fou Der Rosenkavalier, el2 d'abril de 1921, sota la direc el 1905 trenca tots els motlles amb Salomé, segons el text d'Oscar ció de Bruna Walter. Poc després se sentiria Intermezzo, la tempo en el marc de l'estètica Wilde, decadentista europea del moment, pre rada 1925-26, a pocs mesos de l'estrena mundial -senyal inequívoc en la de sent, per exemple, producció pictòrica Gustav Klimt. El1909 del creixent interès operístic per aquest compositor. Pel que fa a Ara reapareixia en escena amb Elektra, encara més violenta i vital que bella, la 'seva és una història particular. Només ha estat posada en l'anterior. A partir d'aquest moment, el Richard Strauss de 46 anys escena a Barcelona en dues ocasions, la temporada 1961-62 i la tem inicia una en repesca de l'estètica setcentista Der Rosenkavalier de porada 1976-77, aquesta darrera cantada per Hans Novack, Astrid 1911, Ariadne aufNaxos de 1912-16 i Die Frau ohne Schatten de 1919, Schimer, Ilse Kholer i June Card, sota la direcció de Hans Walter tres de les produccions més escoltades del compositor. El1928 estre Kampfel, de manera que, en aquests moments, Arabella ha estat nava Die Aegyptische Helena i el 1933 presentava la darrera òpera, representada al Gran Teatre del Liceu en sis ocasions, la darrera de en col-laboració amb el poeta Hofmannsthal -que moriria l'any les quals fou el 20 de novembre de 1977. Tanmateix, el fet més sig Arabella. Encara escriuria 1929-, algunes altres produccions escè nificatiu que acompanya la particular història d'Arabella és que fou com amb niques Capriccio, llibret propi revisat per Clemens Krauss, en aquesta producció straussiana que es presentà com a figura estellar el millor de Strauss havia però ja sortit; l'ambigüitat amb què acceptà al Gran Teatre del Liceu Montserrat Caballé, aquell 7 de gener de col-laborar amb el nazi i el caient de la règim música vienesa dels 1962, acompanyada per Erik Winkelmann, Rudolf Knoll, Elfriede anys de preguerra l'anaren arraconant en l'escena internacional. Wild i Ema Maria Duska, sota la direcció de Meinhard van Zallinger. L'estreta col-laboració entre Strauss i Hofmannsthal, iniciada amb Elektra i seguida per Der Rosenkavalier, Ariadne i Die Frau, s'havia Xosé Aviñoa trencat amb Intermezzo (1924), el llibret de la qual escriví el mateix compositor després d'haver intentat la col-laboració de H. Bahr. Amb Arabella es reprengué la cadena produint una òpera en el millor con text romàntic i d'opereta vienesa, l'argument de la qual sortia bàsi cament del Lucidor del mateix Hofmannsthal. Arabella fou estre nada a l'Opernhaus de Dresden el primer de juliol de 1933; dirigia Clemens Krauss i cantava el principal paper Viorica Ursuleac, senyo ra de Krauss; els altres papers foren interpretats per Friedrich Plaschke (comte Waldner), Camilla Kallab (Adelaide), Margit Bokor (Zdenka), Alfred Jerger (Mandryka), Martin Kremer (Matteo), Karl Albrecht Streib (Elemer), Kurt Bohme (Dominik), Arno Schellen berg (Lamoral) i Ellice Illiard (Fiakermilli). Abans d'acabar el 1933 havia ja estat estrenada a Viena i Berlín -en alemany-, Olmütz -en txec- i Estocolm -en suec. L'any següent l'òpera viatjà a Basi lea i a Monte-Carlo -on s'estrenà en francès. El17 de maig de 1934 s'estrenà solemnement al Covent Garden de Londres sota el patro cini de Sir Thomas Beecham; dirigí Krauss i cantaren cinc deis pro tagonistes de l'estrena absoluta a Dresden. El poc èxit de l'òpera la deixà de banda fins que, amb la visita de l'Òpera de l'Estat de Baviera e11953, Arabella reaparegué al teatre londinenc. Alguns crítics, com Ernest Neuman, reconegueren públicament aleshores l'error de l'apre ciació negativa primerenca. El 1955 arribà al Metropolitan Opera House novaiorquès; dirigia Rudolf Kempe i cantaven Elenor Steber, Ralph Herbert, Blanche Theborn, Hilde Gueden i George London. Christof Perick (Director d'orquestra) Vittorio Sicuri (Director del Cor)
Hamburguès de naixement i format al costat de Wilhelm Inicià els seus estudis musicals a Parma i a Milà. L'any Brückner-Rüggebert, després de passar per Treveris i 1975 entrà a formar part de la Scala de Milà, on durant Darmstadt, esdevingué Generalmusikdirector a Saarbrüc tres anys exercí la seva activitat com a mestre col-labora ken on romangué tres temporades. Des de 1977 és Gene dar, treballant també amb els mestres registes Strehler, Zef ralmusikdirektor de Karlsruhe, la qual cosa li ha permès firelli, De Filippo, Ponnelle, Ronconi, etc. L'any 1977 intervenir com a director invitat a escenaris com els de començà a col·laborar amb Romana Gandolfi, primer com M unic a de Viena. Ha dirigit concerts simfònics amb pres a aj udant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i des tigioses formacions com la Filharmònica de Berlín i prés com a mestre de Cor. Ha preparat estrenes mundials l'Orquestra Simfònica de Tokyo. El1976 aconseguí amb d'òperes modernes (entre les quals Donnerstag aus Licht la Jove Filharmonia Alemanya la Medalla d'Or del Con de Stockhausen) i ha dirigit en diverses ocasions el Corale curs Karajan de direcció i interpretació orquestral. Al Gran Scaligero. Des de la temporada 1982-83 comparteix jun Teatre del Liceu intervingué la temporada 1985-86 en el tament amb Romana Gandolfi la responsabilitat del Cor Lohengrin wagnerià. del Gran Teatre del Liceu, que l'any 1986 aconseguí un gran èxit en la seva primera sortida a l'estranger (JI Corsaro a Nimes).
Pierre Médecin (Director d'escena) Hermann Becht (Baix-baríton: Comte Waldner) ascut a Niça el 1935, estudià la flauta i el piano i, poste riorment, es decantà per la direcció d'orquestra sota el ascut el 1939 a Karlsruhe, de 1957 a 1962 seguí els ensen guiatge de Louis Fourestier. El 1951 descobrí Wieland yaments de J. Greindl a Saarbrücken i a l'Opernstudio Wagner i les seves propostes escèniques, la qual cosa decidí Wolf-Dengel de la seva ciutat natal. El1968 aconseguí un definitivament el seu futur en el camp de l'òpera. Seguí Primer Premi al Concurs de Joves Intèrprets de Berlín, durant diverses temporades les directrius del nét de Wag la qual cosa li permeté iniciar actuacions a teatres de ciu ner i després treballà als grans teatres alemanys i en espe tats com Wiesbaden a Düsseldorf. El 1982 obtingué el cial a l'Òpera de Munic, mentre seguia els estudis de Dret. Gramrny d'Or de la National Academy of Recording Arts Durant tres anys treballà a l'Opéra de París, on visqué & Sciences dels EUA per la seva interpretació d'Alberich molt de prop un dels períodes de més èxit d'aquest centre en L'anell del Nibelung de Boulez-Chéreau. Al Teatre de operístic. De 1959 a 1966 fou Conseiller Artistique de Bayreuth ha interpretat Alberich de 1979 a 1981 i el Kur l'Òpera de Niça, fent-se conèixer amb escenografies molt wenal de 1982 a 1985 sota la direcció de Ponnelle i Baren adequades; els seus muntatges cridaren poderosament l'atenció per les possibilitats bairn. Ha interpretat papers com el Barber, Figaro, Don d'aquest àmbit operístic massa subjugat en aquells anys per la tradició. El 1969 fou Alfonso, Scarpia, falstaff, Mandryka, Jochanaan, Pizarro, Wozzeck, Klingsor, Kur cridat a Glyndebourne per a muntar el Pelléas et Mélisande i l'any següent intervingué wenal, així com el corresponent a la seva tessitura vocal en els més significatius orato al Festival d'Holanda amb aquesta mateixa obra. Des de 1982 és director artístic de ris. Ha cantat a les més irnportants ciutats alemanyes, a Viena, Brussel-les, Madrid, l'Òpera de Niça, escenari que ha transformat radicalment tant des del punt de vista Londres, París, Roma, Bolonya, Moscou, Varsòvia, Nova York, Chicago, etc. A Bar administratiu com artístic. Sota el seu patrocini ha estat creat un centre de producció celona representà el Pizarro de Fidelia la temporada 1977-78. líric únic al món, la Diacosmie.
Patricia Johnson (Mezzo-soprano: Adelaide) Romano Gandolfi (Director del Cor) Nascuda a Londres, va estudiar a la seva ciutat natal amb Es diplomà en composició i piano al Conservatori de la professora alemanya Maria Linke, una antiga cantant Parma i des del 1983 és director del Cor i consultor artís solista de l'Òpera Alemanya de Berlín, i va obtenir el seu tic al Gran Teatre del Liceu. primer contracte com a cantant al Royal Opera House Del 1971 al 1983 havia estat director del Cor del Teatre Covent Garden i al Saldler's Wells Theatre de la mateixa de la Scala de Milà on paral-lelarnent desenvolupà una capital. Després passà, ja com a destacada mezzo-soprano, important activitat com a director d'orquestra. a Suïssa on Ferenc Fricsay va tenir ocasió d'escoltar-la i Ha dirigit òperes i concerts simfònics a la Scala de Milà, la va contractar per a l'Òpera de Berlín. En aquest presti Madrid, Buenos Aires, als EUA i als principals teatres ita giós centre operístic, Patricia Johnson ha cantat la Prin lians: Roma, Nàpols, Bolonya i Trieste. Ha enregistrat per cesa d'Èboli, Azucena, La cenerentola, Dorabella, Com a la firma DECCA la Perite Messe Solennelle de Rossini tessa Geschwitz de Lulu, Jokasta, Santuzza, Herodias, amb Freni, Valentini-Terrani, Pavarotti, Raimondi i Cor Adelaide, etc. Ha intervingut en diversos enregistraments, de Cambra de la Scala i per la FONIT CETRA els Cors entre ells el d'Oedipus Rex de Stravinsky, en nombrosos programes de televisió, sem romàntics i 12 Lieder de Schubert amb Popp, Palacio, Cor de Cambra i instrurnentis pre atorgant una personalitat pròpia als protagonistes que ha interpretat. tes de la Scala. Lucia Popp (Soprano: Arabella) Rudolf Constantin (Baríton: Mandryka)
La temporada passada els afeccionats barcelonins vam tenir D' origen alemany i nascut a París, es va formar musical ocasió d'escoltar en viu la veu d'aquesta soprano; era en ment a! Conservatori de Zuric. Debutà a la ciutat alemanya un deis cicles de concerts en el si del qual va interpretar d' Aquisgrà en el paper de Giorgio Germont de La traviata «Lieder» de Schubert, Schumann, Strauss i Schonberg. com a membre estable del Teatre de l'Òpera d'aquesta ciu Dotada d'una veu que s'escau perfectament a! paper d'Ara tat. Tot seguit actuà a les companyies dels teatres de Graz, bella, Lucia Popp es presenta per primera vegada al Gran Colònia i Frankfurt. L'any 1979 significa l'inici de la seva Teatre del Liceu. Nasqué a Uhrska (Txecoslovàquia), país carrera internacional com a cantant d'òpera i de concerts. on debutà com a Reina de la Nit de La flauta màgica. Con Ha actuat als principals teatres europeus com Berlín, tractada per l'Òpera de Viena sota la direcció d'Herbert Munic, Düsseldorf, Bonn, Stuttgart, Viena, Londres, von Karajan, el1979 obtingué el títol de cantant de cam París, Brussel-les, Amsterdam, etc., on ha interpretat els bra a la ciutat del Danubi. Després, inicià una carrera que rols de baríton d'Arabe//a, Der F/iegende Hollander, Tosca, la portà a actuar en escenaris del prestigi del Festival de Otello, l/ trovatore, Riga/etta, Die Walküre, Tristan und Salzburg -on destacà com a intèrpret de Mozart-, Hamburg, Colònia, Berlín, Zuric, Isolde, etc. L'any 1981-82 es presentà al Festspielhaus de Salzburg, cantant Les contes París, Brussel-les, Covent Garden, Scala de Milà i Metropolitan Opera House de Nova d'Hoffmann sota la direcció musical de Levine i direcció escènica de Ponnelle. L'any York. Després de Viena, la seva segona pàtria ha estat l'Òpera de Baviera on també 1980 es presentà al Festival de la Opera de Madrid amb el paper de Golaud de l'òpera ha aconseguit el títol de cantant de cambra amb interpretacions singulars d'Eva, Ara Pe/léas et Mé/isande amb Victòria dels Àngels, en una de les seves darreres actuacions bella, Comtessa de Le nozze di Figaro i Mariscala. Pel seu treball amb l'Orquestra operístiques. Rudolf Constantin es presenta per primera vegada a Barcelona i al Gran Filharmònica de Viena, ha rebut la Rosa de plata. Ha enregistrat prop d'un centenar Teatre del Liceu. de discs amb directors de primera fila.
Peter Seiffert (Tenor: Matteo) Krisztina Laki (Soprano: Zdenka) Nascut a Düsseldorf, féu la seva primera intervenció en Soprano hongaresa de veu dramàtica, va mostrar de jove un escenari operístic com a membre dels cors infantils. una decidida vocació per la carrera de cant, compartida Seguí estudis de tècnic ortopèdic i fisioterapeuta. Animat pels seus pares, que la feren estudiar al Conservatori de pels consells paterns, el 1976 es matriculà a l'Institut de la seva ciutat natal, Budapest, sota la cura del pedagog Música Robert Schumann de la seva ciutat natal i seguí Joszef Rety, del qua! Krisztina Laki ha dit: «Era un tenor els ensenyaments de Hans Kast. Dos anys més tard obtin líric, amb una cultura meravellosa, que cantava com un gué el primer encàrrec en l'Òpera del Rin i el 1979 acon déu». Iniciada en el món del gran repertori a través de seguí el Premi i la beca del Concurs del Consell Alemany l'ària de Gilda de Riga/etta i del «Blute nun> de la Passió de la Música. El 1982 fou contractat com a membre de segons sant Mateu de J .S. Bach, va debutar com a can la Deutsche Oper de Berlín i dos anys més tard debutà tant no pas a la seva Hongria natal, sinó a Itàlia i a Fin en un paper significatiu, el Nureddin d'E/ barber de Bag làndia. Per motius d'inestabilitat política, es traslladà amb dad sota la direcció de Wolfgang Sawallisch. A l'Òpera la seva família a la ciutat de Düsseldorf on estudià amb de Viena debutà en Arabella aquell mateix any i poc després ho féu a la Scala de Milà. Nina Stano. En aquesta ciutat debutà com a intèrpret operística interpretant Aminta El 1985 intervingué en el Messiah de la Deutsche Oper i interpretà Tamino de Laflauta Gilda, Sophie, Susanna, Despina, Rosina, Adina, Norina, Pamina, Zerlina i Zdenka. màgica. A partir de 1986 ha intervingut en el Don Giovanni de l'Òpera de Baviera De 1980 a 1984 passà a l'Òpera de Colònia, on seguí interpretant aquest repertori amb Sawallisch, en l'enregistrament de Die Fledermaus amb Plácido Domingo, i de del millor «buffo» gènere italià i del repertori alemany més exquisit. Ha cantat a Lis Zar und Zimmermann i Arabe//a sota la direcció de Jeffrey Tate. boa, Oslo, Itàlia, Viena, Praga, Budapest i a nombroses ciutats alemanyes, sota la direcció de prestigiosos directors d'òpera i oratori. Darrerament ha marcat una fita significativa en la Martha de Flotow, Laflauta màgica i en la nova producció de E/ de/ serrall de rapte Niels-Peter Rudolph. Es la primera vegada que canta al Gran Tea tre del Liceu. ®
Josef Protschka (Tenor: Comte Elemer)
Fill de pares germana-austríacs, Josef Protschka nasqué a Praga i es traslladà a Düsseldorf on seguí l'escolaritat musical al Conservatori Robert Schumann, en especial el piano. Conreà, així mateix, la veu de noi cantaire amb la qual enregistrà alguns discs i intervingué en programes de ràdio. Més tard estudià filologia clàssica germànica i filosofia a Bonn i a la prestigiosa Universitat de Tubinga. Mentrestant seguí estudis de cant amb Ebba Münzing, Erika Koth i Peter Witsch, i debutà el 1974. A partir de 1977 inicià la carrera com a tenor, primer a Saarbrücken i a l'Òpera de Colònia, i passà posteriorment a altres tea tres de dins i fora d' Alemanya, enregistrant programes per a la Radio France i la BBC de Londres. El 1985 féu la al Festival RAI, presentació Antoni LI\lch Alfredo Heilbron Jesús Castillón de Salzburg en el paper de Pisandro de l' Ulisse in patria de Monteverdi. Poc després féu el debut com a Hans en La núvia venuda de Smetana a l'Òpera de Viena. Ha menat una intensa activitat d'enregistraments discogràfics per a diversos segells, can tant papers de Mozart, Offenbach, Gounod, Bizet, etc.
U1rike Steinsky (Soprano: Fiakermilli)
Nascuda a Viena, seguí estudis musicals amb Maggie Zim mermann; més tard entrà en contacte amb Waldemar Kment al Conservatori Estatal de Viena. A partir de 1982, passà a formar part dels solistes de l'Òpera de l'Estat de la capital austríaca, on cantà la Reina de la Nit, la Mus setta, Adela, Fiakermilli, Frasquita, la cantant italiana a Capriccio, Papagena, etc. Es presentà també a l'Òpera de Munic, a l'Opernhaus de Zuric, al Wiener Volksoper, als teatres d'òpera de Los Angeles i d'Israel. Ulrike Steinsky ha guanyat un merescut prestigi com a intèrpret d' opere tes en diferents emissores musicals centreuropees entre elles la Norddeutscher Rundfunk i la televisió alemanya. Cristóbal Viñas Manuel Garrido
Vicenç Esteve Stefano Palatchi Rosa Ma. Ysàs ®
Contenido argumental
Acto I Las cosas no van muy bien para esta familia vienesa formada por el conde Waldner, la condesa Adelaide y sus hijas Arabella y Zdenka; los reveses de fortuna y la pasión por el juego del conde y capitán de caballería de la monarquía austríaca, han obligado a los altivos nobles a recurrir a estratagemas poco elegantes, tales como trasla darse a un hotel de la capital vienesa a fin de mantener la ficción de la riqueza -esperando que un nuevo toque de la fortuna pudiese devolver antiguos esplendores- o como educar a la pequeña, Zdenka, como muchacho para ahorrar esfuerzos y dinero y concen trarlos en la mayor, Arabella, en un intento de realizar una boda de conveniencia.
Nos hallamos en la sala del hogar familiar; la madre ha recorrido a una tiradora de cartas a fin de adivinar el futuro. La pequeña, mien tras tanto, no hace otra cosa que recibir mensajeros portadores de facturas impagadas, que ha de excusar como puede. La adivina anun cia que Arabella encontrará a alguien que la hará feliz, pero que, sin embargo, la hija menor se interpondrá peligrosamente en su camino. Mientras la forastera sale de la estancia, madre e hija suspi ran para que sus esperanzas se hagan pronto realidad. A continua ción llega Matteo, un teniente enamorado de Arabella sin excesivo éxito; muy pronto notamos que Zdenka -es decir, «Zdenko» a los ojos de todos- está especialmente interesada en ayudar a Matteo en sus tentativas amorosas; más tarde sabremos que las cartas de amor que el teniente recibe no están escritas por Arabella, como él cree, sino por su hermana menor. Una vez sola, Zdenka se muestra como muchacha sensible, resignada al papel masculino que le ha sido destinado, pero decidida a luchar por su felicidad. Cuando Arabella hace acto de presencia, vemos hasta qué punto ambas hermanas son diferentes: Arabella concede poca importancia al hecho de que las rosas que aparecen encima de la mesa camilla han sido enviadas por Matteo; ella hubiera querido que el corresponsal fuese alguien más exótico, que honrase sus sueños aparentemente fantásticos y frívolos.
En su primera larga intervención en solitario, Arabella se muestra tal como es: educada para casarse con un noble, rechaza a los tres que la persiguen día y noche con la confianza de encontrar a alguien realmente la vibrar. mañana, precisamente, un des fidclio que haga Aquella colleclion conocido había mostrado un extraño interés por ella durante el paseo IlN y ahora no puede dejar de pensar en él. La escena acaba con la lle gada de Elemer, uno de los eternos enamorados de Arabella, quien RAYMOND WElL GENEVE
La más bella colección LECCION MAGISTRAL
la invita al baile de cocheros. Arabella anima también a su hermana a vestirse, y salen.
Es ahora el turno del conde Waldner, que llega decaído por los con tinuos desastres económicos; desesperado, explica a su esposa que ha enviado una carta con la foto de Arabella a un antiguo compa ñero del ejército muy agraciado por la fortuna, a la espera de que ello dé resultado. No muy confiado en la misiva, le llega noticia de que un distinguido señor espera poder visitarlo; su sorpresa es mayús cula cuando descubre que se trata de un tal Mandryka; éste, sin embargo, no es su viejo colega militar sino un joven descendiente del anterior, perdidamente enamorado del retrato que el azar ha hecho llegar a sus manos. Rico y de carácter noble, Mandryka no espera otra cosa sino que el conde acceda a otorgarle la mano de su hija. Waldner no sabe si dar crédito a sus oídos, sobre todo cuando, una vez de acuerdo, Mandryka insiste en que el conde acepte algún dinero. El extranjero tendrá ocasión de conocer a la condesa sale emo y a su futura esposa en el baile de la noche; mientras tanto cionado. El conde, también emocionado, corre a jugarse el dinero que acaba de recibir. Matteo, que vuelve a tener noticias de Arabe lla, es nuevamente informado por Zdenka de que la hallará en el baile, hacia donde se dirige. Antes de marchar hacia el baile, Arabe lla encuentra todavía tiempo para mostrar su emoción amorosa al contemplar a Elemer que la espera junto al coche en la calle.
Acto II Nos encontramos ahora en el baile de cocheros -toda una institu ción social del momento-; Mandryka se muestra especialmente emo cionado antes de saludar a Arabella; las presentaciones son rápidas y los dos jóvenes permanecen solos, interrumpidos de vez en cuando Ahora es por alguno de los tres condes que reclaman a Arabella. el momento de las primeras confidencias. Mandryka, que es un rico recuerda campesino poco amigo de las sofisticaciones de la corte, a su mujer muerta a poco de casarse, sus inmensas posesiones y la felicidad del campo; una costumbre entre los enamorados de su tie corazón dando rra es que las muchachas manifiestan la elección de su un vaso de agua al amado. Arabella, que acaba de descubrir al des conocido que por la mañana había intentado saludarla, parece haber encontrado al hombre que la hace vibrar, un hombre que en su inge nuidad muestra una gran potencia vital. Todo está acordado; Ara bella solicita volver al baile -puesto que es la reina aquel día- mien tras Mandryka hace inundar la sala de flores y las mesas de Mod Chandan. Arabella se despedirá uno a uno de los tres condes, no sin pena por parte de ellos, pero nada dice a Matteo, que cada vez está más deses- SCORPIO GHIA 2.9 i. TODO UN FORO. _ ® perado; Zdenka, a fin de aligerar su pena amorosa, le entrega una carta que contiene supuestamente la llave de la habitación de Ara bella, hecho que llama enormemente la atención de Mandryka, quien ve derrumbarse en diez minutos su castillo de felicidad. Poco acos tumbrado a lo que se supone habitual en los ambientes frívolos de la ciudad, Mandryka se acerca a Fiakermilli, la musa del baile de cocheros, a quien invita a champán y corteja ostensiblemente, hasta que, llegados en aquel momento, los condes Waldner no saben dar noticia del paradero de Arabella. La solución será dirigirse al hotel a fin de esclarecer lo que ha hecho cambiar tanto el ánimo de Mandryka.
Acto III Mientras suena una introducción orquestal, vemos como van llegando al hotel, primero Zdenka, después Matteo, que se introduce subrep ticiamente en la habitación de aquélla y, finalmente, Arabella. Mat teo, cuando sale de la habitación dando muestras inequívocas del trato que ha recibido por parte de su inquilina, se sorprende al encon trar en el salón del hotel a Arabella; el diálogo que sigue es tan inco nexo como la sorpresa mutua. Mientras Matteo quiere agradecer los favores que parece haber recibido de aquélla, Arabella se muestra fría y distante; sin embargo, en el momento en que ambos están más próximos llegan los condes seguidos de Mandryka y sus criados. El juego de malentendidos está servido. Matteo, con sus medias pala bras, no hace más que acrecentar las sospechas de Mandryka; cuando el duelo está a punto de concertarse, de la habitación sale una bella doncella que no es otra que Zdenka, ahora ya decidida a jugar el papel femenino hasta las últimas consecuencias. Todos quedan estu pefactos. Aclarada la situación, yen el intento de remediar en lo posi ble el error cometido, Mandryka ruega al conde Waldner que acepte conceder la mano de Zdenka a Matteo. Todo parece reparado, pero Mandryka permanece solo en la sala mascando la duda respecto a la actitud de Arabella, profundamente ofendida por las sospechas que han recaído sobre ella. Sin embargo, al rato Arabella desciende de su habitación y ofrece tiernamente un vaso de agua al desespe rado joven, que ve así coronadas sus ilusiones. MUJER EN ESENCIA ®
La línea dramática
En Arabella nos encontramos ante una obra cuya acción dramática ofrece unos perfiles particulares que no son más que el resultado de la experiencia operística de Richard Strauss y de la tarea literaria y teatral de Hofmannsthal; son particulares porque, aunque podemos descubrir en ella restos de la frivolidad de Der Rosenkavalier, o de la intensidad psicológica de Elektra, este producto escénico presenta un diseño dramático propio, hecho de una curiosa suma del clima operetístico vienés -tan bien reflejado por el Die Fledermaus de Johann Strauss 11- y de la riqueza discursiva de los mejores poe mas sinfónicos del primer R. Strauss. Por lo que respecta al primer aspecto, en Arabella descubrimos con frecuencia el clima de la ope reta ochocentista, no sólo en la situación histórico-geográfica del asunto, sino en muchos otros aspectos; para empezar, la trama es ligera: el público no podrá sufrir mucho ante el tejido de malenten didos que crea la actitud de Zdenka: ha sido informado previamente de que todo ha de acabar bien porque se le ha dibujado un clima desenfadado. Aunque el peso de la ópera recae sobre el personaje femenino de Arabella, que se pretende dibujar con preciosismo, la abundancia de personajes con cometido lírico importante recuerda también a la hermana menor, la opereta: cuatro personajes femeni nos: Arabella, Zdenka, Adelaide y Fiakermilli, (soprano; soprano; mezzo-soprano y soprano); seis personajes masculinos: conde, Mandryka, Matteo, Elemer, Dominik y Lamoral (bajo; barítono; tenor; tenor; barítono y barítono) hacen un repertorio variado mucho más adecuado a este género. Algunos episodios y algunos personajes en particular nos lo recuer dan constantemente: la escena de la Fiakermilli, repartiendo colora tura a raudales, es uno de los ejemplos más significativos; los tres condes que rodean discretamente a Arabella son el perfecto ejemplo de lo que solemos conocer por personajes de opereta. Finalmente, el conde Waldner, con su constante irresponsabilidad ante el juego, remacha el clavo. Pero, paradójicamente, Arabella es un producto escénico mucho más denso de lo que parece a primera vista gracias a una partitura muy cuidada; en algunas ocasiones, incluso demasiado cuidada para el drama que ha de servir. La orquestación e instrumentación de Ara bella se convierten así en un poema sinfónico teatral, como una espe cie de retrato sinfónico de la mujer ideal, en el que el hilo conductor es la muchachita frívola que acepta su madurez como mujer desde el momento en que descubre el amor de su vida. Es gracias a esta densidad orquestal -y, naturalmente, a los apuntes literarios de Hofmannsthal- que trascendemos unos sentimientos amorosos pró ximos al ridículo para redescubrir la intensidad del enamoramiento EAU DE TOILETTE· PERFUME ·VAPORIZADOR·UABON DE TOCADOR CREACION DE � X.A. ® Richard Strauss Richard Strauss (Munich, 11 de junio de 1864 - Garmisch, 8 de sep último tiembre de 1949) es, según todas las opiniones, el compositor románticos al estilo en la línea de los grandes músicos germánicos sin a diferencia VleTEJR de los Brahms, Bruckner, Mahler, etc.; embargo, cJEJRQUERA en de la de estos tres, Strauss dejó una huella indeleble el campo no los ópera, recuperándola para este público que, al aceptar pro nunciamientos de Richard Wagner y al considerar deca Esta marca tiene ubicada legalmente su sede social en estas ampulosos direcciones. último dente la ópera italiana, se refugiaba en la música sinfónica del - Aribau, 212 (Moià, 20) Barcelona Tel. 4180290 - Taller 20031 36 romanticismo germánico. Todos hemos oído afirmar alguna vez que, si bien Mozart murió demasiado pronto, Strauss lo hizo demasiado los dos tarde, naturalmente teniendo en cuenta la obra musical de la compositores centroeuropeos; en cualquier caso, y al margen de cierto la malicia que suelen tener frases ingeniosas, es que produc ción straussiana evidencia su permanencia biográfica durante uno al de los períodos más revolucionarios de la historia de la música, sin dos en que no siempre fue sensible. Pero, embargo, hay bloques acusación: los su producción que lo redimen de cualquier poemas travesu sinfónicos como Don Juan, Muerte y Transfiguracion, Las a Ast' habló Zarathustra, que lo sitúan en Ja PIANOS ras de Till Eulenspiegel cima del sinfonismo romántico a la búsqueda de nuevas formas de ÓRGANOS Salomé las dos expresión; y, naturalmente, y Elektra, óperas que CLAVES transforman efectivamente ellenguaje escénico de nuestro siglo; sin nuevos medios de VENTA estas dos óperas de nuevo formato y de expresión Schon musical no hubiera sido posible la obra de ALQUILER DE PRIMERAS MARCAS PARA CONCIERTOS y dramática, quizás berg, Berg a Hans Werner Henze. AFINACiÓN de un de Para empezar, Richard Strauss, hijo intérprete trompa, REPARACiÓN el universo aprendió en el hogar un cierto rechazo hacia ampuloso filosofía estética en la universidad TALLER ESPECIALIZADO de la ópera wagneriana; estudió y momento- -dotándose de unas armas intelectuales propias del y ESTUDIO TECNICO Y ACÚSTICA al con empezó una importante carrera de director de orquesta gracias SALA DE ESTUDIO Y ENSAYO director serían tacto con Hans van Bülow. Compositor, pensador y vida de Richard Strauss. tres facetas perfectamente combinadas en la de la de Dirigió en Weimar, Berlín, en el Bayreuth época gloriosa donde estuvo los primeros años de Cósima, en Londres, en Viena (en visitó en tres al frente de la Filarmónica) y en Barcelona, ciudad que Concerts Nico ocasiones. La primera, en 1897, en el marco de los la DISTRIBUIDOR DE lau, presentando Don Juan y Muerte y Transfiguración; segunda, tanto el interés que en 1900, presentando Una vida de héroe; (fue años de nuestro le despertó el Orfeó Català -en aquellos primeros Richard Strauss le siglo dotado de una vitalidad juvenil- que regaló Oftf,¡t última vez Strauss ¿aOllpnb el coro a dieciséis voces Cap al vespre). La que Filarmónica de Ber �i¡tn estuvo en Barcelona fue al frente de la Orquesta musical barcelonés de lín, en 1908. Entonces el ambiente gozaba EL PIANO CON LA MÁS ALTA TECNOLOGiA DEL MUNDO bonsai, obra d'art vivent, és una creació artística aconseguida amb sentit estètic i destresa, que vol ® traure tot l'esplendorde la bellesa natura} d'una planta. ) (Un KenjiMurat:l buena salud, certificada por la inauguración del Palau de la Música Catalana, la puesta en marcha de diversas entidades concertísticas y la creciente gerrnanización del Liceo. En 1894 Richard Strauss estrena en Weimar y luego en Munich Gun sin tram, éxito; después de alguna experiencia de escaso eco como Feuersnot, en 1905 rompe todos los moldes con Salomé, según texto de Oscar en Wilde, el marco de la estética decadentista europea del momento, presente, por ejemplo, en la producción pictórica de Gus tav Klimt. En 1909 reaparece en escena con Elektra, todavía más vio lenta y vital que la anterior. A partir de este momento, el Richard Strauss de 46 años inicia una repesca de la estética neoclásica- en Der de Rosenkavalier 1911, Ariadne aufNaxos de 1912-16 y Die Frau ohne Schatten de 1919,. tres de las producciones más atractivas del com En 1928 positor. estrenaba Die Aegyptische Helena y en 1933 pre la sentaba última ópera en colaboración con el poeta Hofmannsthal -que había muerto en 1929-, Arabella. Todavía escribiría algunas otras producciones escénicas como Capriccio, con libreto propio revi sado Clemens por Krauss, pero lo mejor de Strauss había salido ya; la con ambigüedad que aceptó colaborar con el régimen nazi y el carácter de la música vienesa de los años de preguerra lo fueron arrin conando en la escena internacional. La estrecha colaboración entre Strauss y Hofmannsthal, iniciada con Elektra y seguida por Der Rosenkavalier, Ariadne y Die Frau, se había LACLAUÉS roto con Intermezzo (1924), cuyo libreto escribió el propio composi tor después de haber intentado la colaboración de H. Bahr. Con Ara SER ELS bella se reanudó la MILWRS, cadena, produciendo ambos creadores una ópera en el contexto romántico mejor y de opereta vienesa cuyo argumento salía básicamente del Lucidor del mismo Hofmannsthal. Arabella fue NOELS estrenada en el Opernhaus de Dresde el primero de julio de 1933; dirigía Clemens Krauss y cantaba el papel principal Viorica Ursu señora de los restantes MÉSGRANS. leac, Krauss; papeles fueron interpretados por Friedrich Plaschke Camilla a bé una de (conde Waldner), Kallab (Adelaide), Mar Mutua de Seguros de Sabadell, col.lectiu depersones git Bokor (Zdenka), Alfred Jerger Martin Kremer (Mandryka), (Mat entitat solvent, sola una casa a tota una urbanit- teo), Karl Albrecht Streib (Elemer), Kurt Bohme (Dominik), Arno d'assegurances assesso- Per el i ofereix , Schellengerg (Lamoral) y Ellice Illiard (Fiakermilli), Antes de aca àgil professional, J?1cjó. a,nosa1�res més. bar el1933 había sido en es el uxo ya estrenada Viena y Berlín -en alemán-, rament i servei tantper assegurar 1I11portant chent, gr Olmütz -en checo- y Estoèolmo -en sueco. Al año siguiente la ópera viajó a Basilea y a Montecarlo -en donde se estrenó en fran cés. El 17 de mayo de 1934 se estrenó solemnemente en el Covent =�[eh Garden de Londres bajo el patrocinio de Sir Thomas Beecham, diri giendo Krauss y cantando cinco de los protagonistas del estreno abso luto en Dresde. El poco éxito de la ópera la apartó de este escenario hasta la de que visita la Ópera del Estado de Baviera la volvió a recu perar; entonces algunos críticos, como Ernest Neuman, reconocie ::�:�m,\\11 DE ron MUTUA DE SEGUROS SABADELL públicamente el error de la apreciación negativa primera. En 1955 - SeuSocial' CI Indústria 16 - Tel. 7259133 08202 SABADELL - Delegació Barcelona: �bla de Caca1unya, l, Ior, 2' - Tel. 301 5533 08007 BARCELONA wei OE-< o:: w� � 00 rñ ...,., «l ...., �8 p.. zO:: o IJ') wE-< o ofiS lO � llegó al Metropolitan Opera House de Nueva York; dirigía Rudolf O::,..:¡ C\I Eleanor Blanche OW Kempe y cantaban Steber, Ralph Herbert, Theborn, * � O Hilde Gueden y George London. ZN ...,¡; La Barcelona tanto había ante la O entusiasmo manifestado pro ....., O""" que ...... 0 -< u >- e ducción sinfónica straussiana a de se interesó mucho UW principios siglo, ...... W �o:: menos su La se en Bar por corpus operístico. primera ópera que oyó o:: Wo:: Z O celona fue Der Rosenkavalier, el2 de abril de 1921, bajo la dirección p...... :lo O W �U u de Bruno Walter. Poco después se oiría Intermezzo, durante la tem ¡:x: � WO ,..:¡ a meses de su estreno mundial -señal ine � porada 1925-26, pocos O O::c: � quívoca del creciente interés operístico por este compositor. En lo 00 oou E-< �W O que a Arabella, la suya es una historia Sólo ha Z E-< ::c respecta particular...... , E- L'argument Nous sommes à Vienne vers 1860. La grand ville de l'opérette et des baIs comme celui des cochers qui nous occuppera bientót. Le comte Waldner, ancien capitaine de la monarchie autrichienne et joueur pas sionné, accablé de dettes, a décidé de se retirer, avec son épouse Ade laïde et leurs deux filies, dans un riche hotel ou il peut sauver les apparences et faire croire à l'intégrité de sa fortune tout en essayant de la renconquérir au jeu. La comtesse cherche un bon parti pour leur filie ainée, Arabella. Le couple n'a malheureusement pas les moyens d'élever deux filles d'una manière seyant à son rang, et la plus jeune, Zdenka, doit se faire passer pour un garçon. Acte I Dans ses appartements, Adelaïde consulte une tireuse de cartes et apprend qu' Arabella attirera l'attention d'un riche jeune homme, mais que la benjamine mettra en péril la liaison naissante. Adelaïde espère qu' Arabella épousera l'un des trois comtes, Elemer, Domi nik ou Lamoral; le lieutenant sans fortune Matteo est amoureux, lui aussi, d'Arabella, mais ses sentiments ne sont pas partagés et il songe à mettre fin à ses jours. Zdenka, qui aime Matteo sans vouloir se l'avouer, tente de persuader sa soeur de prêter attention aux prières de ce dernier. Arabella attend son prince charmant; elle a le senti ment de l'avoir rencontré ce matin lors d'une promenade. Ce séduisant étranger est le seigneur Mandryka, neveu d'un ancien camarade de régiment du comte Waldner, auquel celui-ci avait envoyé une photo de sa filie dans l'espoir que le vieil homme, fort riche, s'éprendrait d' Arabella. Mais c'est Mandryka qui tomba éperdument amoureux de la jeune filie et décida de se rendre à Vienne afin de l'épouser. Le comte n'est que trop heureux d'accorder la main de sa filie, d'autant plus que le jeune homme lui offre généreusement un portefeuille bien gami. Mandryka et Arabella seront présentés l'un à l'autre lors du bai des cochers, qui doit avoir lieu le soir même et par lequel la société viennoise fête le Mardi gras. Acte II Lorsqu'il rencontre enfin Arabella, Mandryka est subjugué par sa beauté et par la noblesse de son éducation et de ses manières. II lui parle de la vie dans les villages de ses terres, ou les jeunes filies ten dent à leur soupirant, en signe d'engagement, un verre d'eau qu'elles ont elles-mêmes rempli au puits. Arabella est fasciné par le nature I campagnard de Mandryka et reconnait en lui le prince tant attendu. Tous deux décident bientót de se marier; puis Arabella demande à rester au bai une heure de plus: elle en est ce soir la reine et voudrait ® dire adieu à sa vie d'adolescente. Elle danse pour la dernière fois avec AZZARO les trois comtes, dont elle prend congé, mais ne prête auncune atten tion à Matteo, dont Ie désespoir va croissant. p o u R H o M M E Afin de ramener celui-ci à des pensées plus allègres, Zdenka décide de recourir à un expédient radical: elle lui remet une lettre contenant la cIé de la chambre voisine de celle d' Arabella ou, affirme-t-elle, l'attend sa bien-aimée. Mais Mandryka a surpris cette conversation et se croit l'objet d'une mystification. Il ne peut contenir son éner vement et se livre à des propos égrillards; Waldner et sa femme, furieux, Ie reconduisent à l'hotel. Acte III La cIé funeste a permis à Matteo d'ouvrir la porte de la chambre de Zdenka, et il n'a pas remarqué, dans l'obscurité, que celle qui l'a accueilli n'était pas Arabella, mais sa soeur. C'est avec un grand étonnement qu'un peu plus tard, il rencontre Arabella dans le hall de l'hotel; celle-ci le salue très froidement, comme à son habitude. La jeune filIe ne peut comprendre la raison du comportement étrange de Matteo, et à l'arrivée du couple Waldner et de Mandryka, Ara bella est consternée par les changements qui se sont opérés chez son amant. Déjà, on règle les modalités d'un duel entre Mandryka et Ie lieutenant, mais c'est alors que Zdenka, en habits féminins, se préci pite hors de sa chambre et explique ce qui s'est passé. Mandryka est profondément honteux du manque de confiance dont il a fait preuve; il demande au comte d'accorder la main de Zdenka à Matteo, et après que tous se soient retirés, il demeure seul, persuadé d'avoir perdu à jamais l'amour d' Arabella. Mais celle-ci parait en haut de l'esca lier, descend lentement et lui tend un verte d'eau. POURAZZARO HOMME EAU DE TOILETTE Arabella poilt, natural charm and recognises him to be the man she has been waiting for; it is not long before they have agreed to marry. Arabe Summary lla asks if she can stay for one more hour: she is the Queen of the celebrate of her She dances one We are in Vienna in the 1860's. Count Waldner, a former captain ball and wants to the end girlhood. takes no notice of who in the cavalry, is a passionate gambler; when his debts finally overw last time with the three counts but Matteo, helm him he moves with his wife Adelaide and his two daughters becomes increasingly unhappy. a measure in order to divert him from into an elegant hotel where he is attempting to maintain an image Zdenka resorts to desperate of nobility and wealth whilst desperately trying to win back his for his thoughts of death: she gives him a letter containing a key to the assures that will tune at the gambling tables. The countess is hoping that her daugh room next door to Arabella's and him his beloved this onversation ter Arabella will find a wealthy husband; since there is not enough await him there. Mandryka has eavesdropped on is convinced that he is his is confir money to bring up two girls in a way that befits their position, and being deceived; suspicion receives a note Arabella that she has retur Zdenka, the younger daughter, is dressed as a man. med when he from saying ned to the hotel earlier than expected. He can no longer contain his Act I anger and begins to make dishonourable remarks about Arabella. are behaviour and In her hotel suite Adelaide is consulting a fortune teller about the Waldner and Adelaide outraged at his accompany future; she is told that Arabella will meet a wealthy man but that him back to the hotel. the younger daughter will jeopardise the match. Adelaide hopes that Arabella will marry either Elemer, Dominik or Lamoral. The penni Act III less lieutenant Matteo is in love with Arabella, but his feelings remain The fateful key has let Matteo in to Zdenka's room; it is so dark unrequited and he has begun to contemplate suicide. Zdenka, who that he does not notice that the young lady waiting inside is not Ara is in love with Matteo without realising it, is forever urging her sister bella but her sister. So he is quite astonished when, on his way out him usual to listen to the lieutenant's protestations of love. But Arabella is wai through the hall, he meets Arabella who treats with her cannot his the vehemence of ting for the «right man», confident that fate will one day lead him coldness. She comprehend behaviour; arrival of her to her quite unexpectedly: in the street she sus a stranger who looks the ensuing discussion is compounded by the parents Arabella at the in her fiance's atti as though he has come from afar and whose gaze deeply troubles her. and Mandryka. is aghast change This stranger is in fact Mandryka, a wealthly landowner from Croa tude towards her. are made for a duel between tia and the nephew of one of Waldner's old friends from the army. Just as preparations being Mandryka rushes in from her room dressed as a Waldner had sent the latter a photograph of Arabella in the hope and the lieutenant, Zdenka ashamed at that the rich old man would fall in love with her and ask for her girl and explains everything. Mandryka is deeply having Matteo the hand of hand in marriage. But the old man is dead and it is his heir Mandry been so distrustful; he asks Waldner to grant has retired for the he ka who has lost his heart to the picture and come to Vienna to marry Zdenka in marriage and after everybody night left convinced that he has lost Arabella's love. Suddenly the young lady. The count is only too pleased to agree to his plans, is alone, her room in accordance with the custom, especially since the potential son-in-law offers him money from his she emerges from and, a of water. brimming purse. The Viennese nobility will be celebrating Shrove offers her beloved glass Tuesday that evening with a Cabmen's ball, and it is here that Ma n d r y - ka and Arabella are to be introduced to one another. Act II When Mandryka sees Arabella in person for the first time, he is overwhelmed by her beauty and captivated by her air of sophistica tion. He tells her of life in the villages on his estate. There is one tradition of particular interest-when a girl wishes it to be known that she is engaged to be married she draws a glass of water from a well and offers it to her fiancé. Arabella is fascinated by Mandryka's uns- Discografia Notes importants: En atenció als artistes i al públic en general, s'exigeix l'adequada correcció en el vestir (senyors: americana i i es La present discografia només ofereix les versions comercials íntegres. corbata), prega la màxima puntualitat: no es permetrà a la un Els personatges són esmentats en l'ordre següent: Arabella, Mandry l'entrada sala cop començada la representació, ni verifi ka, Zdenka, Matteo, Waldner, Elemer i Fiakermilli. A continuació car enregistraments, fotografies o filmar escenes de cap mena. el cor, l'orquestra i el director. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets 1957 MELODRAM MEL SIOI (3) anunciats en aquest programa. Maria Reining, Hans Hotter, Lisa Della Casa, George Hann, En compliment d'allò que disposa I' Article 92 del Reglament Julius Patzak i Rosette Anday. Cor de l'Òpera de Viena i d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti Orquestra Filharmònica de Viena. Dir.: Karl Bòhm. litzar al Saló del Ier. pis i el vestíbul de l'entrada. 1957 DECCA GOS 571/73 Lisa Della Casa, George London, Hilde Gueden, Anton Der It; Accés pel carrer Sant Pau, núm. l, bis, d'ús exclusiu per a mota, Otto Edelmann, Waldemar Kmentt i Mimi Coertse. Cor 0\. minusvàlids. de l'Òpera de Viena i Orquestra Filarmònica de Viena. Dir.: Sir Solti. Georg Comentaris: Roger Alier, Xosé Aviñoa, Pau Nadal. Coordinador d'aquest programa: Xosé Aviñoa 1963 DEUTSCHE GRAMMOPHON 415 385-IGX3 (3) Lisa Della Casa, Dietrich Anneliese Rothen Fischer-Dieskau, Programes: Publi-Tempo gerber, Georg Paskuda, Karl Christian Kohn, Fritz Uhl i Eva Maria Rogner. Cor i Orquestra de l'Òpera de l'Estat de Baviera. Dir.: Joseph Keilberth. Portada. Disseny: América Sánchez 1973 HISTORICAL RECORDING HRE 404-3 Montserrat Caballé, Siegmund Nimsgern, Oliviera Miljako vic, René Kollo, Kurt Moll i Jeannette Scovotti. Cor i Orques tra de la RAI. Dir.: Wolfgang Rennert. 1980 ORFEO C 169 882 H (edició en Compact Disc) Julia Varady, Dietrich Fischer-Dieskau, Helen Donath, Adolf Dallapozza, Walter Berry, Hermann Winkler i Elfriede Hoe barth. Cor de l'Òpera de l'Estat i Orquestra de l'Estat de Baviera. Dir.: Wolfgang Sawallisch. 1987 DECCA 417 623-2DH3 (edició en Compact Disc) Kiri Te Kanawa, Franz Grundheber, Gabriele Fontana, Peter Seiffert, Ernst Gutstein, Alexandru Ionitza i Gwendolyn Brad ley. Cor i Orquestra de la Royal Opera House Covent Gar den. Dir.: Jeffrey Tate. Pròximes funcions Tristan und Isolde R. Wagner René Kollo, Montserrat Caballé, Brigitte Fassbaender, Matti Salminen, Franz Grundheber, Claudio Otelli, Antoni Comas Director d'Orquestra: Peter Schneider Director d'Escena: Emilio Sagi Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri Co-producció: Teatro Lírico Nacional La Zarzuela i Gran Teatre del Liceu Funció de Gala Dimecres, 22 de febrer, 20 h., funció núm. 56, torn D Diumenge, 26 de febrer, 17 h., funció núm. 57, torn T Dijous, 2 de març, 20 h., funció núm. 58, torn B Dilluns, 6 de març, 20 h., funció núm. 59, torn A Divendres, 10 de març, 20 h., funció núm. 60, torn C Dimarts, 14 de març, 20 h., funció núm. 62 (fora d'abonament) II Matrimonio Segreto D. Cimarosa Alfredo Mariotti, Enedina Lloris, Viorica Cortez, Enric Serra, Eduard Giménez, Gloria Fabuel Director d'Orquestra: Romano Gandolfi Director d'Escena: Mario Gas Escenògraf" Marcelo Grande Realització decorats: Germans Salvador Vestuari: Casa Peris Producciá: Gran Teatre del Liceu Funció de Gala Dilluns, 13 de març, 21 h., funció núm. 61, torn D Dimecres, 15 de març, 21 h., funció núm. 63, torn A Divendres, 17 de març, 21 h., funció núm. 64, torn C Diumenge, 19 de març, 17 h., funció núm. 65, torn T Dimarts, 21 de març, 21 h., funció núm. 66, torn B