La Flauta Màgica Die Zauberflöte Mozart
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
LA FLAUTA MÀGICA DIE ZAUBERFLÖTE MOZART En aquesta producció de la Komische Oper Berlin, el cinema mut i els seus grans personatges –com Tamino (Peter Sonn) i les tres dames (Ina Kringelborn, Karolina Gumos i Maija Skille)- fan que l’òpera de Mozart esdevingui una obra mestra visual. Foto: Iko Freese/drama-berlin.de 11 Fitxa 12 Repartiment Argument 17 Teresa Lloret 27 English Synopsis Sobre la producció 33 Barrie Kosky, Suzanne Andrade, Paul Barritt Dues petites incursions 35 en Die Zauberflöte Luís Gago La màgia continua 43 Jaume Radigales La flauta màgica 53 en clau maçònica Helman Castañeda Fantasia i realitat: l’univers de La flauta 61 màgica mitjançant els seus personatges Sara López Nicole Badaraco Òpera infantil 69 o Singspiel? Luis Alejandro Lluís Coll Cronologia 74 Jordi Fernández M. Testimoni 81 Milagros Poblador La flauta màgica al Liceu 85 Jaume Tribó Selecció discogràfica 93 Javier Pérez Senz Bibliografia recomanada 96 Aleix Pratdepàdua Biografies 98 Aina Vega LA FLAUTA MÀGICA DIE ZAUBERFLÖTE Singspiel en dos actes. Llibret d’Emanuel Schikaneder basat principalment en el conte Lulu oder die Zauberflöte d’August Jacob Liebeskind, inclòs en el recull de contes orientals Dschinnistan de Christoph Martin Wieland. Estrenes 30 de setembre de 1791: Theater auf der Wieden 15 de gener de 1925: Gran Teatre del Liceu 28 d’abril de 2012: darrera representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 61 07 /2016 Torn 09 /2016 Torn 18 20.00 h A 12 20.00 h PA 20 20.00 h D 13 20.00 h PE 21 20.00 h B 15 20.00 h PC 22 20.00 h C 16 20.00 h PB 23 18.00 h F 17 18.00 h PD 24 17.00 h T 26 20.00 h H 27 20.00 h G 28 20.00 h E Durada aproximada: 2 h. i 50 min. liceubarcelona.cat 12 pàg. Temporada 2015/16 i 2016/2017 S a r a s t r o / S p r e c h e r Dimitry Ivashchenko (18, 21, 23, 26 i 28 de juliol i setembre) Thorsten Grümbel (20, 22, 24 i 27 de juliol) Tamino Allan Clayton (18, 20, 22, 24, 26 i 28 de juliol) / Adrian Strooper (21, 23 i 27 de juliol i 13 i 16 de setembre) / Jussi Myllys (12, 15 i 17 de setembre) Reina de la Nit Olga Pudova (18, 21, 23, 26 i 28 de juliol i setembre) Christina Poulitsi (20, 22, 24 i 27 de juliol) Pamina Maureen McKay (18, 20, 22, 24, 26 i 28 de juliol, 12, 15 i 17 de setembre) / Adela Zaharia (21, 23 i 27 de juliol, 13 i 16 de setembre) Primera dama Nina Bernsteiner (18, 21, 23, 26 i 28 de juliol) Mirka Wagner (20, 22, 24 i 27 de juliol i setembre) S e g o n a d a m a Karolina Gumos (18, 21, 23, 26 i 28 de juliol i setembre) Maria Fiselier (20, 22, 24 i 27 de juliol) T e r c e r a d a m a Ezgi Kutlu (18, 21, 23, 26 i 28 de juliol) / Helena Köhne (20, 22, 24 i 27 de juliol) / Nadine Weissmann (setembre) Papagena Julia Giebel (juliol) / Talya Lieberman (setembre) Papageno Dominik Köninger (18, 21, 23, 26 i 28 de juliol) Tom Erik Lie (20, 22, 24 i 27 de juliol) / Richard Šveda (setembre) Monostatos Peter Renz (18, 21, 23, 26 i 28 de juliol) / Ivan Turšić (20, 22, 24 i 27 de juliol) / Johannes Dunz (setembre) Home armat 1 / Sacerdot 1 Timothy Richards (18, 21, 23, 26 i 28 de juliol i setembre) Christoph Späth (20, 22, 24 i 27 de juliol) Home armat 2 / Sacerdot 2 Bogdan Talos (18, 21, 23, 26 i 28 de juliol i setembre) Carsten Sabrowski (20, 22, 24 i 27 de juliol) Tres infants Tölzer Knabenchor Repartiment 13 juliol/setembre 2016 Direcció musical Henrik Nánási (juliol) / Antonello Manacorda (setembre) Direcció d’escena Suzanne Andrade, Barrie Kosky Videocreació Paul Barritt Concepte «1927» (Suzanne Andrade i Paul Barritt) i Barrie Kosky Escenografia i vestuari Esther Bialas Dramatúrgia Ulrich Lenz Il·luminació Diego Leetz Assistent de la direcció d’escena Tobias Ribitzki Producció Komische Oper Berlin Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Concertino Liviu Morna Assistents musicals Veronique Werklé, Pau Casan, Francesc Prat, Vanessa García, Jaume Tribó Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. En aquest programa signen alguns dels articles Nicole Badaraco, Maya Barsaq, Helman Castañeda, Lluís Coll, Sara López, Alejandro Peralta i Riika Suuronen, graduats en diverses disciplines com ara la musicologia, ciències de la comunicació o pedagogia musical. Tots ells han estat estudiants de l’assignatura Música, gest i paraula, que forma part del màster La música com a art interdisciplinar, dirigit pel Dr. Xosé Aviñoa a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. La intenció de l’esmentada assignatura ha estat treballar a fons la inte- racció entre la música i el text literari, a partir, precisame nt, de La flauta màgica de Mozart. Els treballs proposats pels estudiants, i que han servit per al desenvolupament de les diferents sessions a l’aula, són els que ara publica el Gran Teatre del Liceu. Tots els textos han estat revisats per Jaume Radigales, crític musical i professor de les universitats Ramon Llull i Universitat de Barcelona, així com pels membres del Departament d’Edicions del Gran Teatre del Liceu. A més, el Liceu també ha col·laborat amb l’Escola Massana, Elisava i Bau. Centre Universitari de disseny de Barcelona. Part del fruit del treball conjunt amb l’Escola Massana, consistent a il·lustrar algun aspecte entorn de La flauta màgica, es publica en aquest programa de mà. La il·lustració guanyadora, de Bosha, es pot observar en la p àgina següent, i els finalistes, en pàgines interiors. Es pot visua litzar la galeria completa a la nostra pàgina web. A banda, la publicació compta amb un article central del crític Luis Gago, entre d’altres de diver sos col- laboradors habituals. 15 Il·lustració guanyadora de la col·laboració entre l’Escola Massana i el Gran Teatre del Liceu que representa la Reina de la Nit. Autora: Bosha. 16 pàg. El Papageno de Barrie Kosky i “1927”, Dominik Köninger. Foto: Iko Freese/drama-berlin.de 17 Die Zauberflöte (La flauta màgica), la darrera òpera de W. A. Mozart, es va estrenar a Viena (1791), al popular Theater auf der Wieden, pocs mesos abans de la mort del compositor. Es tracta, en realitat, d’un Singspiel en dos actes i en llengua alemanya, amb llibret d’Emanuel Schikaneder, empresari del teatre, cantant (interpretà Papageno a l’estrena), amic de Mozart i company seu de la francmaçoneria. Parteix, entre d’altres fonts, del conte Lulu, tret del recull de contes fantàstics i orientals Dschinnistan (1789) de C. M. Wieland. Aquesta obra recull diversos elements de la música operística de l’època i els fusiona en una unitat dramàtica i musical carregada de significacions simbòliques que serà un model per a l’òpera romàntica alemanya. L’acció se situa en un antic Egipte imaginari, on Sarastro, sacerdot d’Isis, porta els homes cap a la recerca de la veritat. Encara que aquesta iniciació estigui plenament integrada en la simbologia maçònica, té un sentit més general: el de la purificació, que fa que l’home natural passi a ser un home espiritual, en el qual la raó, l’amor, el coratge i la lleialtat prenen el lloc de l’instint, la por, la tirania i la submissió. Teresa Lloret Filòloga 18 pàg. El poder malèfic de la Reina de la Nit (Julia Novikova) atrapa Tamino (Peter Sonn). Foto: Iko Freese/drama-berlin.de 19 ARGUMENT Maya Barsacq Riikka Suuronen Directora d’orquestra Musicòloga ACTE I 1 Tant Mozart com Schikaneder van pertànyer a la francmaçoneria, i els símbols de les pràc- Molt lluny i en una terra mítica entre el Sol i la tiques de la societat secreta apareixen en La flauta màgica Lluna...1 moltes escenes de . Els tres acords amb què comença l’obertura, que es Tres dames al servei de la Reina de la Nit salven el van repetint, representen un iniciat trucant a la príncep Tamino d’una perillosa serp gegant. Corpreses porta de la lògia per poder entrar-hi. Les proves de Tamino remeten, de fet, als rituals d’iniciació per la bellesa i joventut de l’home, cadascuna intenta maçònica. La flauta màgica revela directament, convèncer les altres d’alertar la Reina de la Nit de la iconogràficament i metafòricament la natura- seva presència. Per un moment se’n van totes de mala lesa de la maçoneria, tot i que amb al•lusions només recognoscibles pels mateixos franc- gana. Quan Tamino recupera la consciència, el primer maçons. L’última òpera de Mozart ofereix una a qui veu és Papageno («Der Vogelfänger bin ich ja»),2 varietat d’elements compositius ben plantejats, que creu que és el seu salvador. que reflecteixen el seu ethos en el moment en què va ser escrita. Papageno, un caçador d’ocells a la recerca de l’amor, 2 «Der Vogelfänger bin ich ja», l’ària introduc- tòria de Papageno, és lleugera, frívola i diver- no ajuda a desfer el malentès i es delecta del seu èxit tida, i caracteritza el personatge, un bon vivant d’haver vençut la serp gegant. Les tres dames tornen i amb desitjos senzills. Somia i fantasieja que, castiguen Papageno per les seves mentides; el deixen a part de capturar ocells, també voldria poder tenir una xarxa amb què poder capturar donze- mut.