Els 114 Molins Del Ripollés
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Els 114 molins del Ripollés Condal CUTRINA i SORINAS Elripollés. Molinsfariners Diputació de Gironií. Consell Comarcal del Ripollés. Imprcmta MaidL-u. Ripoll. u Febrerdc 1993. 260 pp. oni^al Ciirrina i Sorinas, autor Gongal Cutrina estudia els molins que queden ja conc{.'uc per diversos Ilibres a les valls del Ter i del Freser (i, per excensió, deis snhre Ripnll i comarca, arxiver que pertanyen ja ais vessants del Llobregat alt i ais vocaciunal, articulista prolífic, del Pluvia) i il-lustra el lector en detallar-li cadascun estudios del passat i del pre- deis elements que els completen -la resclosa, la sent, observador saga^ i excur bassa- o que els integren -el rodet, la tremuja, el sionistGa empedreít, ha canalitiac totes aqüestes quali- canalor, el riscle, l'aixccador, Tengegador, les moles, tats aquesta vegada a la recerca deis vestigis que que el trull, la cabra i un llarg etcétera. Per si aqüestes den deis antics molins de la comarca. L'autor ha peces o parts integrants poguessin ser de difícil donat un merescut protagonisme al molí, un artelac- entendre, ['autor hi incbu fotografíes i dibuixos de te pensat per l'home, des de Tantiguitat, per tal collita propia ben aclaridors. d'aprofitar diverses energles, sobretot la de Taigua, El ric vcxabulari que resulta a partir de l'inven- per moldre decerminats elemcnts, cspecialnicnt les tari de nonis deis elements esmentats i d'altres estris granes deis ccreals. del molí, com els toms i les mesures, de les feines del El llibre está en la línia de diverses obres apare- moliner, de la tipología deis molins i fins í tot de les gudes recentment d'autors inquicts que s'interessen expressions que han sorgit de l'activitat molinera, per estudiar els variats enginys mccanics que han anat constituelx una recopilació ímportant amh vista al evolucionant paral-lelament a la vida humana, amh món lingüístíc, ja que, en anar-se perdent aqüestes la particularitat que aquesta -!a vida de l'home- hi feines i en anar desapareixent les velles construc- esta proíiindament Hígada. En el cas que ens iKupa, cíons, es perd també irremissiblement l'ús deis noms í difícilment es pot considerar el molí separat del tre- de les expressions característíques, algunes de les ball de l'home, de l'habitatge, d'una construcciu quals, per cert, han ultrapassat l'ambit propí del molí característica que revela tot un monament previ, etc. per aplícar-se a situacions freqiients de la vida quoti- diana. Qui no ha sentit a dir o no ha emprat alguna vegada frases fetes com, per exemple, «arribar i mol dre», «portar l'aigua al seu molí», «combregar amh Gonijal Cutrina i Sorinas rodesdemolí» ialtres? L'arrelament de l'activitat molinera es revela, també, en manifestacions com la dansa. A Gombren í a les Lloses es bailava fe temps un «ball del moli ner», i a Ogassa o a Sant Pau de Seguries i a altres llocs de la zona muntanyenca encara té vigencia el "ball de la maniera», nom segurament derivat del francés «meuniére» (molinera). Son exponents també evocadors. Gongal Cutrina analit2a la vida del moliner, les seves obligacions i feines -el rentat del blat, entre aqüestes-, les característíques del seu habitat- ge, generalment contigu al lloc de treball o que en forma part, i. després de donar una rcpassada a les modalitats diverses del molí (draper, de moldre la sal, paperer, d'escor^a, polvorer, de guix, de címent, sense ohlidar les molines o serradores hidráuliques del Pirineu), valora ¡'última etapa en qué els molins fariners van acomplir una tasca ímportant -ádhuc \Mb\ 94 Revista de Girona / míni. í 5tS miii,L;-iimy 199.3 mig d'amagiU. quiín el Servicio Nacional del Trif^'u imposavii els criteris- per a la subsisten cia de la wcnt, cuncretament en el períuJe de Documents sobre la postguerra (1941-1960). Per situar millor el lector, Goni;al Cutri- na dona unes pimellades precises que definei- els jueus gironins xen el món mral del Ripolles, amb referéncics ais conreus i a la cria de! bestiar i a l'ambient propi de la contrada, dins del ijual es fa mes Gemma ESCRIBA i BONASTRE, entenedora la funció stKial deis molins fnriners Maria Pilar FRAGO i PÉREZ, ja des de la remota edat mitjana. Documents deis jueus de Girona, i 124-/595, L'autor ía, també, un inventan exhaus- Girona, Ajuntiimenc 1992 tiu, redactat sobre el terreny, d'aquests (CoMecció Historia de Girona, 12) 381 pp. molins del Ripolles -1H en total- que agru pa en tres blocs: els molins de la valí de Camprodon, que abracen Tespai de Campro- s recent la creació d'un panyats deis corresponents índexs de noms de don -Beget indos-, Llanars, Molió, Setcases prcmi-beca Mossé ben Nah- persona i de lloc. i Vilallonga; els de la valí de Ribes, que uian / Bonastruc ^a Porta, En la introducció ens assabentem que engloben els de Ribes de Freser, Campelles, convocar per t'Ajuntament l'Hospici de Girona, que tan encertadament Pardines, Plañóles, Queralps i Toses; i, final- de Girona, l'Estudi General organitrii el bisbe Loremana el 1777 -i la ciu ment, els que Cutrina anomena «molins del de Girona i la Dirección tat li ho ha reconegut en dedicar-li un carrer i Ripolles sud», amb els de Ripoll ciutat, EGeneral de Relaciones Culturales del Minis la Casa de Cultura-, «fou fundar peí bisbe Campdevanol, Gombren, les Llosses, Ogassa, terio de Asuntos Exteriores. El volum present Colomcr el 1767". El canonge Culomer fou el Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de publica el treball premiar amb la beca per un mecenes d'una de les institucions que Loren- Seguries i Vallfogona. jurar compost pels senyors Joaquim Nadal, zana fusiona a l'Hospici, com hi refongué la Per si aixó fos poc, el Ilibre inclou un Ramón Alberch, Asunción Blasco, José Luis Pia Alnioina del Pía de la Seu, d'on procedei- mapa desplegable on és ptissible situar Lacave, David Romano, Jaume Portella i xen moits documents sobre jueus. macemáticament totes les referéncics i es Joan Boadas. Un notable nombre de noms de lloc i de compleca, també, com ja hem apuntat, amb El títol del Ilibre no respon al seu con- persona han estat indegudament transtormats. alguns dibuixos i amb 157 fotografíes molt tingut. No es tracta de documents deis El Cügnom de Berenguer de Banyoles es con- interessants. Un vocabulari al final ajuda a •ijueus de Girona», sino de documents giro vertcix en «Balnéol»; Ramón de Begur passa a aclarir conceptes i relaciona uns 35 mots nins (deis arxius Diocesa i Municipal) sobre dir-se «Beguer»; hom interpreta com a «Bon- propis de l'actívitat, i també els noms de les jueus de diversos llocs i poblacions. Altres fidel» el cognom de Vidal Bonaté; Gispert mesures ¡igráries i de les monedes d'ús arxius de la ciutat podran ser explorats per Fulcará, vicari general, passa a dir-se «Jaspert corrent en el món i en l'epoca principal de completar la informació publicada. Folra»; Galceran de Montcorb, igualment l'activitat deis moliners. La quantitat de treball fet es concreta en vicari general, és batejat «de Montagut». Una bibliografía básica per a qui vulgui 1216 regestos, deis quals ó pertanyen al s. XII. Semblants canvis es constaten entre els aprofundir en el tema clou aquest estudi que, 28als. Xlll, 737als.XlV(253finsall350 noms de lloc. L'horta l'Algivira, propera a com se sol dir sovint, és Jels que, si no s'hagués inclusivament i 484 de la segona meitat de Girona, passa a ser el poblé d'«Aiguaviva»; fet, s'hauria de íer. El Ripalh. Moiim /íirínm és segle), 411 al s. XV i 13 ai XVI. Son acom- Garrigoles, avui municipi, és inCerpretat un Ilibre de lectura amena, una excel-lent aptir- "Currígol"; a Madremanya, Pete Bassa, cler- tació que fa reviure un ambient periclitat, una gue d'aquest poblé, es transmuta en «Pere excel-lent aportació que arriba a cciiips doble- Massa de Maregran», i se li assigna el veí- ment: d'un canto, perqué la puguem gaudir els natge de Monells. El Mercadal de Girona qui, de mes a prop o de mes lluny, hem viscut rep el nom nou de «Mercadell», tot i que encara aqüestes activitats i ara en sentim l'evi- hom sap que s'hi troba l'església de Santa dent nostalgia, de l'altre, perqué la gent de les Susanna del Mercadal, actualment parro noves generacions p<.)t aprendre i enteni.lre uns quia. Taravaus, del mimicipi de Navata, es sistemes de vida situats al voltant d'uns enginys transforma en "Tavarons-. mecánics que revelen la capacitat de treball i En el Ilibre es troba algunes vegades d'inventiva de Thomc en uns temps en qué, a i'expressió «El bisbe comunica a N. que diferencia de les sofisticacions d'ara, no existia rcquereixi», una manera de dir poc Huida. El cap tecla d'ordinador per prémer. concepte juri'dic precís, quan una autoritat, Llibres com el de Condal Catrina son com és el bisbe, fa arribar una informació a necessaris per a la formació completa i equili un siibdit, és que -notifica»; en dret la notifi- brada de tota persona que vulgui conéixer la cació duta a terme crea un nou estat de realitat del passat iinmediat i, a través d'ella, coses. De manera semblant seria útil de ser- sentir millor les propies arrels. vir-se del terme propi per aldudir a ¡es visites pastorals, i no referir-Íes com si fossin simples Joan Doménech i Moner inspeccions. Els documents que refereixen Revista de Girona / niini.