Agenda 21 Local D'ogassa

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Agenda 21 Local D'ogassa AJUNTAMENT D’OGASSA AGENDA 21 LOCAL D’OGASSA DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció A. Antecedents 5 B. Objectius 6 C. Metodologia 6 1. Generalitats 1.1. Emmarcament geogràfic 9 1.2. Límits geogràfics 10 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 2.1. Clima i metereologia 11 2.1.1. Temperatura 11 2.1.2. Precipitacions 12 2.1.3. Humitat relativa 13 2.1.4. Vents 13 2.1.5. Radiació solar 14 2.2. Geologia i geomorfologia 15 2.2.1. Marc geològic general 15 2.2.2. Litologies predominants 17 2.2.3. Geomorfologia 19 2.2.4. Patrimoni geològic 20 2.3. Sòls 22 2.4. Hidrologia i hidrogeologia 23 2.4.1. Conques hidrogràfiques 23 2.4.2. Unitats hidrogeològiques 24 2.4.3. Surgències 25 B. Diagnosi estratègica 2.5. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 27 2.6. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 28 3. Aspectes de sostenibilitat ambiental 3.1. Anàlisi del territori 29 A. Memòria descriptiva 3.1.1. Usos del sòl i evolució 29 3.1.2. Aspectes territorials i planejament directriu 30 3.1.3. Estructura urbana 33 3.1.4. Anàlisi del planejament urbanístic municipal 34 3.1.5. Patrimoni cultural i arquitectònic 37 3.1.6. Espais verds urbans, espais lliures i espais periurbans 42 3.1.7. Qualitat dels diferents espais públics 43 3.1.8. Xarxa de camins rurals i accessibilitat als espais naturals 43 B. Diagnosi estratègica 3.1.9. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 44 3.1.10. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 46 3.2. Biodiversitat i paisatge 47 A. Memòria descriptiva 3.2.1. Comunitats naturals i diversitat biològica 47 3.2.2. Paisatge i elements paisatgístics singulars 63 3.2.3. Estat de conservació i gestió dels espais naturals i rurals 70 3.2.4. Gestió dels cursos fluvials, zones humides 79 3.2.5. Connectivitat funcional, social i paisatgística 82 3.2.6. Altres aspectes i impactes significatius associats al sòl no urbà 87 B. Diagnosi estratègica 3.2.7. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 88 3.2.8. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 89 3.3. Riscos ambientals 91 A. Memòria descriptiva 3.3.1. Riscos ambientals d’origen natural 91 3.3.2. Riscos ambientals relacionats amb activitats antròpiques 93 Agenda 21 local d’Ogassa 1 Document I: Memòria descriptiva i diagnosi estratègica 3.3.3. El Pla d’Emergència Municipal i els plans d’actuació 96 B. Diagnosi estratègica 3.3.4. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 98 3.3.5. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 98 3.4. Mobilitat 100 A. Memòria descriptiva 3.4.1. Mobilitat supramunicipal 100 3.4.2. Mobilitat dins el municipi 100 3.4.3. Transport públic 103 3.4.4. Mobilitat no motoritzada 104 B. Diagnosi estratègica 3.4.5. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 106 3.4.6. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 107 3.5. Balanç de l’aigua 109 A. Memòria descriptiva 3.5.1. Abastament d’aigües 109 3.5.2. Aigües residuals 111 3.5.3. Aigües plujanes 111 3.5.4. Recs urbans 112 3.5.5. Balanç de l’aigua 112 B. Diagnosi estratègica 3.5.6. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 113 3.5.7. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 114 3.6. Contaminació atmosfèrica. Balanç d’emissions 115 A. Memòria descriptiva 3.6.1. Principals focus emissors i estimació de les emissions 115 3.6.2. Immissions de contaminants mesurats 117 3.6.3. Episodis de contaminació. Climatologia de la zona i relació amb processos de 118 contaminació 3.6.4. Plans de protecció especial 118 3.6.5. Balanç d’emissions 119 B. Diagnosi estratègica 3.6.6. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 120 3.6.7. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 120 3.7. Soroll 121 A. Memòria descriptiva 3.7.1. Antecedents. Estudis d’acústica del municipi. 121 3.7.2. Normativa reguladora existent 121 3.7.3. Principals fonts de soroll 122 3.7.4. Anàlisi qualitatiu i quantitatiu del soroll 122 3.7.5. Mapa de sensibilitat acústica municipal 122 B. Diagnosi estratègica 3.7.6. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 124 3.7.7. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 124 3.8. Residus 125 A. Memòria descriptiva 3.8.1. Residus municipals. Marc legislatiu 125 3.8.2. Neteja viària 128 3.8.3. Runes i residus de la construcció 128 3.8.4. Residus industrials 129 3.8.5. Residus sanitaris 130 3.8.6. Residus ramaders 130 3.8.7. Abocaments incontrolats 131 3.8.8. Balanç de residus 131 B. Diagnosi estratègica 3.8.9. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 132 3.8.10. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 132 3.9. Estructura energètica 133 A. Memòria descriptiva 3.9.1. Inventari d’infrastructures energètiques 133 3.9.2. Instal·lacions de cogeneració termoelèctrica 133 3.9.3. Fonts i consum d’energia. Consum total i per sectors 133 3.9.4. Anàlisi de la gestió energètica municipal 134 2 Agenda 21 local d’Ogassa Document I: Memòria descriptiva i diagnosi estratègica 3.9.5. Energies renovables 135 3.9.6. Impactes generats pels diferents tipus d’energia, contaminació lumínica i 135 electromagnètica 3.9.7. Balanç d’energia 136 B. Diagnosi estratègica 3.9.8. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 137 3.9.9. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 137 4. Aspectes de sostenibilitat econòmica A. Memòria descriptiva 4.1. Estructura econòmica general del municipi 139 4.2. Àrees d’influència i dependència exterior del municipi 139 4.3. Mercat de treball i població activa 141 4.3.1. Població activa i mercat de treball 141 4.3.2. Estructura sectorial dels llocs de treball 141 4.3.3. Atur i nivells de protecció 142 4.4. Anàlisi del sector primari 143 4.4.1. L’agricultura 144 4.4.2. La ramaderia 144 4.4.3. L’explotació de boscos 145 4.5. Anàlisi del sector secundari 147 4.5.1. Nombre i tipus d’indústries per sectors d’activitat 148 4.5.2. Ubicació i característiques de les zones industrials 149 4.5.3. Classificació de les activitats econòmiques amb incidència ambiental 149 4.5.4. Incidència i riscos associats a les indústries 149 4.6. Anàlisi del sector terciari: comerç i serveis 149 4.6.1. Caracterització del sector terciari 149 4.6.2. Anàlisi de l’oferta comercial 150 4.6.3. Anàlisi de la intensitat comercial i els hàbits de consum de la població. 151 4.6.4. Anàlisi i característiques del sector serveis 151 4.6.5. Anàlisi de l’oferta turística, turisme rural, d’espais naturals i esportius 151 B. Diagnosi estratègica 4.7. Anàlisi de la situació i de la gestió del vector en qüestió 154 4.8. Punts forts i punts febles. Oportunitats i amenaces 156 5. Aspectes de sostenibilitat social A. Memòria descriptiva 5.1. Població 158 5.1.1. Evolució i estructura de la població 158 5.1.2. Moviment migratori 159 5.1.3. Unitats domèstiques 161 5.2. Habitatge 161 5.2.1. Evolució del nombre d’habitatges 162 5.2.2. Característiques dels habitatges 162 5.3. Salut i protecció social 163 5.3.1. Serveis sanitaris 163 5.3.2. Ús dels serveis mèdics i grau de satisfacció sanitària 164 5.3.3. Consum farmacèutic i automedicació 164 5.3.4. Principals factors de risc i causes de mortalitat 164 5.3.5. Serveis socials i recursos d’atenció ciutadana 165 5.3.6. Problemàtiques socials detectades 165 5.4. Educació 165 5.4.1. Població escolar. Nivells educatius per barris 165 5.4.2. Oferta educativa 166 5.4.3. Educació ambiental 166 5.5.
Recommended publications
  • L'hospital De Campdevànol Rep El Premi TOP 20 De Gestió
    NOTA DE PREMSA L’Hospital de Campdevànol rep el premi TOP 20 de Gestió Hospitalària Global L’hospital comarcal del Ripollès també ha estat reconegut en la categoria d’Àrea de la Dona Campdevànol, 24 d’octubre de 2018.- L’Hospital de Campdevànol ha estat guardonat amb el TOP 20 de Gestió Hospitalària Global, en la 19a edició dels premis que organitza l’empresa de serveis d’informació sanitària IASIST. A més, el Centre del Ripollès ha rebut, també, un reconeixement en la categoria d’Àrea de la Dona. Tal com ha destacat el doctor Joan Grané, director gerent de l’Entitat, “aquests premis són la millor manera de reconèixer la qualitat de l’assistència que ofereix l’Hospital de Campdevànol”. A més, el Dr. Grané també ha volgut posat en valor la tasca que fan tots els professionals de l’Entitat en el seu dia a dia: “els treballadors i treballadores de l’Hospital són els autèntics mereixedors del TOP 20”. Uns premis que reconeixen els millors resultats Els premis TOP 20 són atorgats per IASIST –empresa que forma part d’IQVIA–, que recull els resultats que avaluen els centres en base a una sèrie d’indicadors de qualitat, funcionament i eficiència econòmica i que reconeix la tasca dels hospitals participants amb millors resultats. Aquest any hi han participat, de manera voluntària i gratuïta, 140 hospitals de 15 comunitats autònomes de l’estat espanyol. Sobre l’Hospital de Campdevànol L’Hospital de Campdevànol és l’hospital comarcal del Ripollès i dona servei a una població de referència de més de 26.000 persones.
    [Show full text]
  • FULL PARROQUIAL Ripoll, Campdevànol, Gombrèn Borredà, LES LLOSSES, Vallfogona 972700243 –
    FULL PARROQUIAL Ripoll, Campdevànol, Gombrèn Borredà, LES LLOSSES, Vallfogona 972700243 – WWW.MONEstirderipoll.cat 4 octubre 2015 - 231 - Sta Maria 5800 - St Josep 791 ACTIVITATS, CELEBRACIONS, HORARIS I INTENCIONS DE PREGÀRIA Reunions de pares i padrins de confirmació DIUMENGE 4 OCTUBRE Ripoll. Dijous a les 9h del vespre. 9h. Sant Josep Obrer de Ripoll. Campdevànol. Divendres a les 9h del vespre. 10h. Sant Pere de Gombrèn. XJM 11h. Santa Maria de Borredà. En ocasió de l’any de la misericòrdia a Ripoll 2/4 12h. Sant Cristòfor de Campdevànol. Divendres matí. 9h missa i confessions. 1h. Mare de Déu de la Salut de Vallgofona. Tarda, 7h. Rosari, Adoració eucarística i vespres. 1h. Santa Maria de Les Llosses Missa d’homenatge a la gent gran. DISSABTE 3 OCTUBRE 5h. Ordenació sacerdotal a la Catedral de Vic de Mn. Jorge Luis Salas i Barriga 2/4 d’6h. Bateig al monestir de Sortida autocar a les 2/4 4h Campdevànol MARIA SALA SALA, germaneta del Lluís. ¾ Plaça monestir. Pares: Albert i Núria, carrer Vallfogona. DURANT LA SETMANA Campdevànol. Celebració eucarística. 9h matí. Comencen catequesis d’infants i adolescents Els dilluns a la tarda. ¼ 6. Santa Maria de Ripoll, també dts i dx. 6h. Sant Josep Obrer de Ripoll, també dts i dx. 6h. Sant Cristòfor de Campdevànol, també dts i dx ¼ 6. Vallfogona, els dimarts i Gombrèn, els dijous. Borredà, el diumenge. Monestir de Ripoll. Intencions de missa a 2/4 8. 2/4 7h. Sant Josep Obrer. Les Llosses Dilluns 5. Família Ribas Garriga Conxita Salamó Panicot. Família Moreno Serra Dimarts 6.
    [Show full text]
  • L'ajuntament I Urbanisme, Última Paraula Sobre Can Franquesa
    ARREU P4 ARREU P7 ESPORTS P33 Aturada de les Presentació del obres de la via L’ajuntament i Urbanisme, última projecte Esquella ciclista al Passeig Community a Maristany paraula sobre Can Franquesa Ribes de Freser È ELNÚM. 686 ANY XIII RIPOLLDijous, 13 de juliol de 2017 PREU EL RIPOLLÈSS 1’25E EL RIPOLLÈS ARREUP3 EL RIPOLLÈS Campelles hissarà de ARREUP11 A curt EL MERCATP25 Arriba termini, l’espai el 64è Aplec de la que ocupava Can sardana el cap de Casals de Ripoll nou l’estelada setmana, amb podria tornar a homenatge al encabir activitat Es col·locarà a un lloc visible del municipi, en un termini màxim de 10 dies músic Xavier industrial Forcada El consistori la va haver de retirar de la façana de l’ajuntament per possibles sancions EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS MBP EL MERCATP23 ESPORTSP42i43 El Swing, jazz i folk ripollès Albert en el primer Altarriba repassa àlbum d’estudi la seva trajectòria del grup de professional, ara música The Tal com ha avançat Joan Dordas, alcalde de Campelles, la bandera estelada llui- que fitxa per un Taffaners, amb rà de nou en un punt del municipi. Una acció amb un doble objectiu: recuperar aquest símbol català i que no els treguin aquesta llibertat. L’ajuntament va cele- club de futbol nou temes brar un acte de rebuig al fet d’haver de penjar la bandera espanyola al consistori d’Anglaterra per imperatiu legal. Dijous, 13 de juliol de 2017 P2TALAIA EL RIPOLLÈS GALLS Els ulls, els grans oblidats de la protecció solar Ai... Ja sabem que això de les diè- resis és difícil d’entendre.
    [Show full text]
  • Informe Activitat Econòmica Del Ripollès
    INFORME ACTIVITAT ECONÒMICA DEL RIPOLLÈS Turisme AJUNTAMENT DE RIPOLL AJUNTAMENT DE RIPOLL ÍNDEX 1. TERRITORI ......................................................................................................................... 2 2. POBLACIÓ ......................................................................................................................... 2 2.1 Població total per municipis ........................................................................................ 2 2.2 Densitat ...................................................................................................................... 3 2.3 Evolució ...................................................................................................................... 4 2.4 Estructura de la població .............................................................................................. 4 2.5 Envelliment i dependència ........................................................................................... 6 2.6 Població per nacionalitats ............................................................................................ 8 3. MERCAT DE TREBALL ........................................................................................................ 10 3.1 Evolució de la població en el mercat de treball ......................................................... 10 3.2 Evolució dels afiliats a la seguretat social per residencia padronal ............................ 11 3.3 Demografia i mercat de treball .................................................................................
    [Show full text]
  • Memoria06.Pdf
    Annual report | 2006 it is crystal clear , waste is a resource ARC 2006 | Annual report Presentation Francesc Baltasar i Albesa Sustainable waste management in light of the Minister of the Environment and Housing challenges of climate change 0 / Pag. nce again it is time More importantly, however, is municipal waste generation This effort, which we have all invite you to continue improving competitiveness in the sector. for the yearly report an aspect of key importance exceeded population growth. made, can be interpreted fa- these results as the separation (2006) of the Agència that makes it possible: the role In other words, generation per vourably insofar as mitigating of waste at home becomes even Despite these results, we ode Residus de Catalunya, which we all play in the process. The capita remained at 1.64 kg/ climate change is concerned: more important. should not be complacent and is necessary to observe how far public, companies, environmen- h/day. This is certainly a very selective collection prompted must carry on working for im- we have come and the ground tal and social agents, and gov- positive development and is savings of over 480,000 tonnes 2006 also saw a clear drive to- provement and towards waste that remains to be covered with ernmental authorities must work the result of the effort the pub- in emissions of CO2, which, wards a more soundly-based management involving con- OBJECTIVES AND ACTIONS regard to waste in Catalonia. together actively to bring about lic makes each day. it is well-known, is one of the waste policy, in both its manage- tinued effort to fight climate change in the waste paradigm, gases that contributes to glo- ment and financial aspects.
    [Show full text]
  • Por Campelles Y Ribes De Freser Bajo La Mirada Del
    Unió Europea Fons social europeu L'FSE inverteix en el teu futur ESP LA RED DE SENDEROS ITINERÀNNIA Itinerànnia es una red de senderos de 2.500 kms entre las comarcas del Ripollès, la Garrotxa y el Alt Empordà Una red de senderos, es un como un mapa de carreteras, pero pedestre, que permite ir de cualquier punto a cualquier otro. Se han recuperado antiguos caminos históricos entre los pueblos, para poder llegar a cualquier pequeño 12 lugar. RIPOLLÈS Esta red permite hacer múltiples excursiones, en función del tiempo que se quiera dedicar, el grado de dificultad, los intereses naturales, arquitectónicos y culturales. Esta ruta que os proponemos es sólo una muestra de todo lo que podéis descubrir caminando por la red Itinerànnia, en el Ripollès, en la Garrotxa o en el Alt Empordà! LA SEÑALIZACIÓN Todos los senderos que forman parte de la red Itinerànnia están marcados con señalización horizontal (pintada en el camino) de color amarillo. MARCA DE GIRO A LA DERECHA SEGUIMIENTO CAMINO POR CAMPELLES Y O LA IZQUIERDA (3 x 10 cm) ERRÓNEO +INFO: RIBES DE FRESER BAJO www.itinerannia.net Las marcas se sitúan, aproximadamente cada 300 www.elripolles.com LA MIRADA DEL TAGA metros y se pintan con pintura sobre cortezas de árbol, piedras o aprovechando algún otro soporte En el Ripollès encontraréis 18 pantallas táctiles Media 5h. 30 min. que ya esté implementado en la zona. La señalización vertical, se encuentra en los cruces de caminos. Indica de información turística 24 horas, ubicadas las 4 poblaciones más cercanas en cada dirección, de en todos los pueblos de la comarca.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • 30 Anys De Gegants I Vila Gegantera Del Pirineu Gironí Thalassa I Mercat
    È ELNÚM. 530 ANY X RIPOLLDijous, 24 de juliol de 2014 PREU EL RIPOLLÈSS 1’25€ El parvulari Daina tanca les seves portes 47 anys després Tot i que només hi havia una matriculació pel curs que ve, la raó principal Ripoll i el Ripollès perdran una llar d’infants el mateix any que ha arribat el és la incertesa econòmica pel que fa les subvencions moment de jubilar-se de la seva directora ARREUP3 EL MERCATP15 EL MERCAT P18 30 anys de gegants i Vila Thalassa i Mercat del comte Arnau Gegantera del Pirineu Gironí al Cicle de Representacions RIBES DE FRESER SANT JOAN DE LES ABADESSES Més de 30 colles geganteres d’arreu de Catalunya van participar durant el cap de setmana en la El Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau viurà un cap de setmana important celebració de Ribes de Freser en motiu dels 30 anys de gegants. Una trobada multitudinària que aquest proper dissabte i diumenge amb la tercera de les representacions. Serà amb l’actuació del es tradueix en la segona població que ha reunit més colles, després de la trobada Ciutat Gegan- grup Thalassa a l’Era d’en Serralta. Però sens dubte, Sant Joan de les Abadesses viurà durant dos tera de Catalunya. A més, Ribes de Freser també s’ha convertit per segona vegada com a Vila dies la celebració del Mercat del Comte Arnau. Una edició que, a més, coincidirà amb una nova Gegantera del Pirineu Gironí, després que ostentés aquest títol fa cinc enrera quan va celebrar convocatòria del concurs de fotografia Instagram your City que ha triat per l’ocasió l’escenari el vint-i-cinquè aniversari dels seus gegants: la Núria i en Manelic.
    [Show full text]
  • La Reserva Nacional De Caça Freser-Setcases
    isard*:Maquetación 1 30/11/10 12:20 Página 2 Tel. 872 975 000 975 872 Tel. Vives iJordiXifra Jordi JordiCalaf, Turró, Marta Il·lustracions: 17002 Girona 17002 C/ Pompeu Fabra, 1 Fabra, Pompeu C/ Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases Caça de Nacional Reserva www.mediambient.gencat.cat Vall de Ribes 00 42 567 93 Telèfon: 08017 Barcelona 08017 Les reserves nacionals de caça Las reservas nacionales de caza National Hunting Reserves Com arribar-hi 80 Roux, Dr. C/ Les reserves nacionals de caça són zones geogràficament Las reservas nacionales de caza son zonas geográficamente delimitadas Per carretera, la Reserva disposa de tres entrades principals, una per Cinegètiques d’Activitats Àrea National hunting reserves are geographically delimited areas, with Natural Medi del General Direcció delimitades declarades per llei, de característiques singulars i declaradas por ley, de características singulares y sujetas a un régimen singular features and subject to a particular hunting regime, declared la vall de Camprodon i dues per la vall de Ribes. subjectes a un règim cinegètic especial, que van ser declarades a fi cinegético especial, que fueron declaradas a fin de promover, fomentar, Vall de Camprodon: as such by law in order to promote, foster, conserve and protect certain Habitatge i de promoure, fomentar, conservar i protegir determinades espècies conservar y proteger determinadas especies de fauna salvaje Des de Barcelona: Barcelona-Vic-Ripoll (ctra. C-17), Ripoll-Camprodon- species of native wild fauna, subordinating to this end their possible Ambient Medi de Departament de fauna salvatge autòctona, subordinant a aquesta finalitat el seu autóctona, subordinando a esta finalidad su posible aprovechamiento Vilallonga de Ter/Setcases (agafant la carretera C-26 i continuant per la exploitation for hunting, to guarantee the continuity and improvement Catalunya de Generaliata possible aprofitament cinegètic, de manera que es garantís la cinegético, de forma que se garantizase la continuidad y mejora de sus of their populations.
    [Show full text]
  • Atractius Al Voltant
    ATRACTIUS AL VOLTANT VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA Itinerari de 8,5 km de recorregut i amb inici just davant el càmping. És el millor monument històric de la Vall de Camprodon. Via de comunicació entre el Ripollès i la Garrotxa, era utilitzada pels romans que anaven a França i més antigament per Anníbal amb els seus elefants. Molt ben conservada en alguns dels seus trams, val la pena visitar-la. ELS BOSCOS I LES PLANES DE LA RAL L’itinerari, de dificultat baixa i de 8 quilòmetres, s’inicia al pont del Carbur, just a la sortida de Sant Pau de Segúries. Es tracta d’un recorregut que passa entre fagedes, aqüeductes i fonts tot vorejant el riu Ter fins arribar al petit poble de la Ral, i seguidament desfà el camí per l’altre voral del riu. EL SANTUARI DEL REMEI i CAMPRODON Recorregut d’uns 8 quilòmetres fins a Camprodon. Sortim del càmping a la dreta, i just al final del mateix carrer prenem la pista de l’esquerra. Passarem pel costat d’un torrent, una pedrera i el veïnat de la Ral. A uns 4 quilòmetres de l’inici, la pista es desvia cap al santuari del Remei, de gran bellesa. Tornant a la pista, seguirem a la dreta cap a Camprodon. Des d’allà, podem tornar amb transport públic. CAMPRODON (a 5 km) A la confluència els rius Ter i Ritort, Camprodon és el poble més gran de la vall que porta el mateix nom. Municipi tradicionalment turístic i excursionista, convida al visitant a passejar per els seus carrers empedrats, visitar el Pont Nou, el passeig Maristany amb les seves senyorials cases modernistes, el carrer València ple de botigues típiques, els seus passeigs frondosos i les seves fonts...Mercat setmanal tots els diumenges al centre de la població.
    [Show full text]