Febrer 2010 Programa De Planejament Territorial
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
FULL PARROQUIAL Ripoll, Campdevànol, Gombrèn Borredà, LES LLOSSES, Vallfogona 972700243 –
FULL PARROQUIAL Ripoll, Campdevànol, Gombrèn Borredà, LES LLOSSES, Vallfogona 972700243 – WWW.MONEstirderipoll.cat 4 octubre 2015 - 231 - Sta Maria 5800 - St Josep 791 ACTIVITATS, CELEBRACIONS, HORARIS I INTENCIONS DE PREGÀRIA Reunions de pares i padrins de confirmació DIUMENGE 4 OCTUBRE Ripoll. Dijous a les 9h del vespre. 9h. Sant Josep Obrer de Ripoll. Campdevànol. Divendres a les 9h del vespre. 10h. Sant Pere de Gombrèn. XJM 11h. Santa Maria de Borredà. En ocasió de l’any de la misericòrdia a Ripoll 2/4 12h. Sant Cristòfor de Campdevànol. Divendres matí. 9h missa i confessions. 1h. Mare de Déu de la Salut de Vallgofona. Tarda, 7h. Rosari, Adoració eucarística i vespres. 1h. Santa Maria de Les Llosses Missa d’homenatge a la gent gran. DISSABTE 3 OCTUBRE 5h. Ordenació sacerdotal a la Catedral de Vic de Mn. Jorge Luis Salas i Barriga 2/4 d’6h. Bateig al monestir de Sortida autocar a les 2/4 4h Campdevànol MARIA SALA SALA, germaneta del Lluís. ¾ Plaça monestir. Pares: Albert i Núria, carrer Vallfogona. DURANT LA SETMANA Campdevànol. Celebració eucarística. 9h matí. Comencen catequesis d’infants i adolescents Els dilluns a la tarda. ¼ 6. Santa Maria de Ripoll, també dts i dx. 6h. Sant Josep Obrer de Ripoll, també dts i dx. 6h. Sant Cristòfor de Campdevànol, també dts i dx ¼ 6. Vallfogona, els dimarts i Gombrèn, els dijous. Borredà, el diumenge. Monestir de Ripoll. Intencions de missa a 2/4 8. 2/4 7h. Sant Josep Obrer. Les Llosses Dilluns 5. Família Ribas Garriga Conxita Salamó Panicot. Família Moreno Serra Dimarts 6. -
Memoria06.Pdf
Annual report | 2006 it is crystal clear , waste is a resource ARC 2006 | Annual report Presentation Francesc Baltasar i Albesa Sustainable waste management in light of the Minister of the Environment and Housing challenges of climate change 0 / Pag. nce again it is time More importantly, however, is municipal waste generation This effort, which we have all invite you to continue improving competitiveness in the sector. for the yearly report an aspect of key importance exceeded population growth. made, can be interpreted fa- these results as the separation (2006) of the Agència that makes it possible: the role In other words, generation per vourably insofar as mitigating of waste at home becomes even Despite these results, we ode Residus de Catalunya, which we all play in the process. The capita remained at 1.64 kg/ climate change is concerned: more important. should not be complacent and is necessary to observe how far public, companies, environmen- h/day. This is certainly a very selective collection prompted must carry on working for im- we have come and the ground tal and social agents, and gov- positive development and is savings of over 480,000 tonnes 2006 also saw a clear drive to- provement and towards waste that remains to be covered with ernmental authorities must work the result of the effort the pub- in emissions of CO2, which, wards a more soundly-based management involving con- OBJECTIVES AND ACTIONS regard to waste in Catalonia. together actively to bring about lic makes each day. it is well-known, is one of the waste policy, in both its manage- tinued effort to fight climate change in the waste paradigm, gases that contributes to glo- ment and financial aspects. -
Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells -
Els 114 Molins Del Ripollés
Els 114 molins del Ripollés Condal CUTRINA i SORINAS Elripollés. Molinsfariners Diputació de Gironií. Consell Comarcal del Ripollés. Imprcmta MaidL-u. Ripoll. u Febrerdc 1993. 260 pp. oni^al Ciirrina i Sorinas, autor Gongal Cutrina estudia els molins que queden ja conc{.'uc per diversos Ilibres a les valls del Ter i del Freser (i, per excensió, deis snhre Ripnll i comarca, arxiver que pertanyen ja ais vessants del Llobregat alt i ais vocaciunal, articulista prolífic, del Pluvia) i il-lustra el lector en detallar-li cadascun estudios del passat i del pre- deis elements que els completen -la resclosa, la sent, observador saga^ i excur bassa- o que els integren -el rodet, la tremuja, el sionistGa empedreít, ha canalitiac totes aqüestes quali- canalor, el riscle, l'aixccador, Tengegador, les moles, tats aquesta vegada a la recerca deis vestigis que que el trull, la cabra i un llarg etcétera. Per si aqüestes den deis antics molins de la comarca. L'autor ha peces o parts integrants poguessin ser de difícil donat un merescut protagonisme al molí, un artelac- entendre, ['autor hi incbu fotografíes i dibuixos de te pensat per l'home, des de Tantiguitat, per tal collita propia ben aclaridors. d'aprofitar diverses energles, sobretot la de Taigua, El ric vcxabulari que resulta a partir de l'inven- per moldre decerminats elemcnts, cspecialnicnt les tari de nonis deis elements esmentats i d'altres estris granes deis ccreals. del molí, com els toms i les mesures, de les feines del El llibre está en la línia de diverses obres apare- moliner, de la tipología deis molins i fins í tot de les gudes recentment d'autors inquicts que s'interessen expressions que han sorgit de l'activitat molinera, per estudiar els variats enginys mccanics que han anat constituelx una recopilació ímportant amh vista al evolucionant paral-lelament a la vida humana, amh món lingüístíc, ja que, en anar-se perdent aqüestes la particularitat que aquesta -!a vida de l'home- hi feines i en anar desapareixent les velles construc- esta proíiindament Hígada. -
Beaches* Beaches
EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate -
Transport Públic Actual Pág
Oferta de transport públic actual Pág. 1 Sumari SUMARI _____________________________________________________1 ANNEX C :OFERTA DE TRANSPORT PÚBLIC ACTUAL ______________3 C.1 Línies Regulars.........................................................................................................3 C.1.1 Ferrocarril ..................................................................................................... 3 C.1.1.1 Línia Barcelona(Hospitalet)-La Tor de Querol............................... 3 C.1.1.2 Línia Ribes-Núria (cremallera) ...................................................... 4 C.1.2 Bus ............................................................................................................... 8 C.1.2.1 Línia Llívia-Girona......................................................................... 8 C.1.2.2 Línia Olot-Ripoll ............................................................................ 9 C.1.2.3 Línia Camprodon-Ripoll .............................................................. 10 C.1.2.4 Línia Camprodon-Setcases......................................................... 11 C.1.2.5 Línia Bagà-Ripoll......................................................................... 11 C.1.2.6 Línia Ripoll-Ribes de Freser........................................................ 12 C.1.2.7 Línia Camprodon-Barcelona ....................................................... 14 C.1.2.8 Línia Berga-Ripoll ....................................................................... 15 C.1.2.9 Línia Camprodon-Olot................................................................ -
Diagnosi Socioeconòmica Del Ripollès, Any 2018
DIAGNOSI SOCIOECONÒMICA DE LA COMARCA DEL RIPOLLÈS 1 AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS ANUALITAT 2018 *Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local Territori objecte de la intervenció El Ripollès és una comarca de muntanya del Pirineu oriental amb una extensió de 956,2 km2. Pel nord limita amb la Cerdanya i les comarques franceses del Conflent i el Vallespir; a l’oest amb el Berguedà; a l’est amb la Garrotxa, i pel sud amb la comarca d’Osona. Els municipis que conformen la comarca del Ripollès són 19 amb una població l’any 2018 que sumava 25.000 habitants. Deixant de banda la capital, Ripoll, i els municipis 2 de Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Ribes de Freser, la resta de municipis tenen menys de 500 habitants amb trets clarament rurals. El territori s’estructura bàsicament en tres grans àrees amb unes característiques concretes i diferenciades amb la resta. La primera àrea és la Vall de Ribes, i es situa al nord-oest de la comarca. És una zona d’alta muntanya i que pateix un fort procés de despoblament durant els darrers anys. Per les seves característiques geogràfiques i paisatgístiques, hi predominen bàsicament activitats agrícoles i, concretament, ramaderes i el turisme de muntanya. També hi haurà la Vall de Camprodon, que es situa al nord-est de la comarca. També hi predominen les activitats ramaderes i el turisme, i també ha patit, tot i que de manera no tant acusada com la Vall de Ribes, un fort despoblament en els darrers anys. -
Guia De Proveïdors 2018-2019 Federació D’Hostaleria De Les Comarques De Girona
setzena EDICIÓ GUIA DE PROVEÏDORS 2018-2019 FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LES COMARQUES DE GIRONA 6 GUIA DE PROVEÏDORS 2018 - 2019 Col·labora GUIA DE PROVEÏDORS 2018/2019 Edita Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona Carrer Montnegre, 48-50 baixos 17006 Girona Telèfon: 972 224 344 Fax: 972 204 549 Ae: [email protected] www.gihostaleria.org Direcció i coordinació Marina Figueras Carreró Disseny i maquetació SolgestXXI, S.L. Impressió SolgestXXI, S.L. Dipòsit legal: Gi 1239-2017 GUIA DE PROVEÏDORS 2018 - 2019 7 La Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona per setzè any consecutiu us lliurem la guia de proveïdors, concretament l’edició 2018-2019. Un any més hem fet realitat l’elaboració de la nostra guia amb molt empeny i il·lusió. La guia de proveïdors és una eina àgil i útil, per tal que els establiments associats a la patronal disposin d’un directori d’empreses gironines per satisfer les seves necessitats, sempre que ho requereixin. Agraïm sincerament, a totes a aquelles empreses que col·laboren amb nosaltres per IRUPDUSDUWGHODQRVWUDJXLDSHUTXqXQDQ\PpVpVXQDPRVWUDGHODFRQ¿DQoDL¿GHOLWDW a la Federació, oferint serveis de qualitat als nostres associats. Des de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona ens congratulem d’aquests setze anys entre vosaltres a través d’aquesta guia i esperem que us agradi. Atentament, Antoni Escudero i Martínez President de la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines 8 GUIA DE PROVEÏDORS 2018 - 2019 Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona Què és .................................................................................................................................................................... 16 Com i per què federar-se ........................................................................................................................................ 17 Serveis que ofereix la FHCG ................................................................................................................................. -
Romanesque Route Romanesque the Trail These Lands Thousand Years Ago
GR-151-1 (Variant) (Variant) GR-151-1 151 GR Further away from Romanesque route romanesque The trail These lands thousand years ago The Route of Oliba is surrounded by cultural and natural heritage from The Oliba trail is a waymarked long-distance footpath that takes you through the Thousand years ago Catalonia was not a good place to live. The lands south Montserrat (monastery, mountain and natural park) to the exceptional Catalan counties of El Bages,Moianès, Osona and El Ripollès with the common thread of the Llobregat River were still under the Muslim rule of the Caliphate of ponds of Puig Sec (Canigó viewpoint). This long route runs through of this extraordinary man called Oliba who was a count and then first Abbot and Córdoba, while the territories north of the river (which we now know as “Old vineyards, pastures, forests and rural sites. It crosses the cities of then Bishop in the 13th century.Of all the different tendencies and styles of art Catalonia”) were occupied by the Catalan counties, recently independent Manresa, Ripoll and Vic; towns of heritage interest such as Sant Joan de and architecture to the present day, the most widespread, without a doubt, is the from the empire of the Franks.Old Catalonia was a border territory between * PYRENEES les Abadesses, Rupit, Tavertet and Camprodon; hamlets and farmhouses MONTSERRAT Romanesque style. Christianity and Islam, and inland areas, where now the Route of Oliba surrounded by a unique landscape. passes, were very sparsely populated. Until quite recently it has been As well as the added appreciation of what this land has to offer: its food, considered to be “no man’s land.” The Route of Oliba also has mountain views on Collsacabra mountain traditions and the resulting hospitality services and establishments that welcome range and Montseny massif, a crossing through Guilleries or Sau the hiker to inside Catalonia. -
Agenda 21 Local De Toses
Ajuntament de Toses AGENDA 21 LOCAL DE TOSES DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció A. Antecedents 7 B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 1.1. Emmarcament geogràfic 13 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 15 2.1. Clima i metereologia 2.1.1. Temperatura 2.1.3. -
Josep Muñoz Batet1, Javier Blasco Zumeta2 & Amador Viñolas1
Bol. S.E.A., nº 32 (2003) : 161 – 167. NUEVAS APORTACIONES A LA COROLOGÍA DE LOS BUPRÉSTIDOS IBÉRICOS Y DE LAS ISLAS BALEARES (COLEOPTERA: BUPRESTIDAE) Josep Muñoz Batet 1, Javier Blasco Zumeta 2 & Amador Viñolas 1 ¹ Museu de Zoologia. Apartat de correus 593. 08080 Barcelona ² Hispanidad, 8. 50750 Pina de Ebro. Zaragoza Resumen: Se aportan nuevos registros a la corología de la familia Buprestidae (Coleoptera) de la Península Ibérica e islas Baleares. Se incluyen los datos sobre 107 especies completando algunas lagunas sobre su distribución ibérica, particularmente las de Extremadura y Cataluña. Se cita por segunda vez Agrilus (Uragrilus) ater (Linnaeus, 1767) de la Península. Palabras clave: Coleoptera, Buprestidae, corología, Península Ibérica e Islas Baleares New contributions to the chorology of Iberian and Balearic buprestids (Coleoptera: Buprestidae) Abstract: New interesting data on the distribution of 107 species of Iberian and Balearic Buprestidae, mainly from Extremadura and Catalonia, are presently provided. Agrilus (Uragrilus) ater (Linnaeus, 1767) is recorded for the second time from the Iberian Peninsula. Key words: Coleoptera, Buprestidae, chorology, Iberian Peninsula and Balearic Islands Introducción El reciente trabajo sobre la corología de los bupréstidos de en determinados géneros por VOLKOVITSH (1979), BÍLÝ la Península Ibérica e islas Baleares (ARNÁIZ RUIZ et al., (1997, 1999) y HOLYNSKI (2000) que ya aparecen en la 2002a, 2002b), así como la posterior aparición de algunos obra de ARNÁIZ RUIZ et al. (2002a), más alguna sinonimia trabajos complementarios sobre la misma (SÁNCHEZ introducida por MÜHLE et al. (2000). SOBRINO, 2002; VERDUGO PÁEZ, 2002; JEREMÍAS et al., Abreviaturas de las colecciones: 2002), nos ha hecho ver que en nuestras colecciones hay [JM]: J. -
Map of Local Industrial Production Systems in Catalonia Joan Miquel Hernández Gascón Jordi Fontrodona Francolí Alberto Pezzi
Map of Local Industrial Production Systems in Catalonia Joan Miquel Hernández Gascón Jordi Fontrodona Francolí Alberto Pezzi Vall d'Aran Pallars Sobirà Alta Ribagorça Cerdanya Alt Empordà Ripollès Alt Urgell Garrotxa Pla de l'Estany Pallars Jussà Berguedà Gironès Baix Solsonès Osona Empordà Selva Noguera Bages Segarra Vallès Oriental Maresme Pla d'Urgell Urgell Anoia Vallès Occidental Segrià Barcelonès Conca Garrigues de Barberà Alt Penedès Baix Llobregat Alt Baix Camp Penedès Garraf Priorat Tarragonès Baix Ribera Camp d'Ebre Terra Alta Baix Ebre Montsià PAPERS D’ECONOMIA INDUSTRIAL Map of Local Industrial Production Systems in Catalonia BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP: Hernández Gascón, Joan Miquel Map of local industrial production systems in Catalonia. Bibliografia ISBN 84-393-6906-9 I. Fontrodona Francolí, Jordi II. Pezzi, Alberto III. Catalunya. Secretaria d’Indústria IV. Títol 1. Sistemes productius locals_Catalunya 2. Zones industrials_Catalunya 338.45(467.1) Published by: Ministry of Employment and Industry of the Autonomous Government of Catalonia Department of Industry First published: Barcelona, October 2005 Print run: 500 Publishing coordination: Neus Bassi Translation: TRADTEC, S.L. http.//www.gencat.net/treballiindustria/publicacions/sie/index.html Cover design and layout: Joaquim Trias i Associats Printed by: Grup 3, SL D. leg.: B30481-05 ISBN: 84-393-6906-9 The Ministry of Employment and Industry does not necessarily share the opinions expressed in this document. The opinions expressed the- rein remain the sole responsibility of the autors. Note: The maps of Catalan comarques (counties) in this publication are based on information provided by the Catalan Institute of Cartography. Map of Local Industrial Production Systems in Catalonia Joan Miquel Hernández Gascón Jordi Fontrodona Francolí Alberto Pezzi Índex Foreword by Maria Teresa Costa i Campí 6 Preface de Marco Bellandi 7 Acknowledgements 10 1.