AGENDA 21 COMARCAL

PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ

Realitzat per: Amb el suport de:

Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu dels PALS del Ripollès i planejaments associats, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora dels PALS del Ripollès i planejaments associats, ambientòloga –DEPLAN–

Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA–

ÍNDEX

1. OBJECTIUS 3

2. JORNADES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA POLÍTICO-TÈCNIQUES 3

2.1. Jornades de presentació dels treballs d’Agenda 21 local a cada un dels Ajuntaments

2.2. Jornada de presentació dels treballs d’Agenda 21 local als arquitectes de la comarca

2.3. Jornada de presentació dels treballs a realitzar pel Pla Director Territorial del Ripollès

2.4. Jornada de presentació dels treballs previs realitzats pel Pla Director Territorial del Ripollès

3. JORNADES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER LA POBLACIÓ 7

3.1 Primera jornada: Fase de Descripció i Diagnosi

3.2. Segona jornada: Fase de Diagnosi Estratègica

3.3. Tercera jornada: Fase de Pla d’Acció Local

ANNEXES

Annex I: Presentacions de les ornades de participació ciutadana

Annex II: Assistents a les jornades de participació ciutadana

Annex III: Galeria de fotos

Agendes 21 locals del Ripollès 5 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

1. Objectius

Un dels principals objectius del PALS és la informació a la població, així com el foment de la participació de tots els agents implicats (agents socials, grups d’opinió, col·lectius ciutadans, associacions...). Mitjançant l’elaboració i implantació del pla de participació i de comunicació, es garanteix un procés de millora continua i d’informació ciutadana permanent que serveix perquè la població aporti informació des de la percepció i el coneixement local. Tots aquests elements tenen com a objectiu principal, assegurar la participació de tots els agents implicats (tant agents socials, com grups d’opinió, associacions...).

2. Jornades de participació ciutadana político-tècniques Pel que fa a la participació político-tècnica, s’ha realitzat un pla de participació dirigit a polítics i tècnics, principalment arquitectes, mitjançant les següents jornades de participació ciutadana: 1. Jornades de presentació dels treballs d’Agenda 21 local a cada un dels Ajuntaments 2. Jornada de presentació dels treballs d’Agenda 21 local als arquitectes de la comarca 3. Jornada de presentació dels treballs a realitzar pel Pla Director Territorial del Ripollès 4. Jornada de presentació dels treballs previs realitzats pel Pla Director Territorial del Ripollès

2.1. Jornades de presentació dels treballs d’Agenda 21 local a cada un dels Ajuntaments Durant els mesos de gener i febrer, els coordinadors i tècnics de l’empresa DEPLAN s’han reunit amb els alcaldes i regidors de cada un dels municipis de la comarca del Ripollès per tal de presentar-los el projecte i recollir les principals inquietuds del municipi. L’ordre del dia de cada una de les visites ha estat el següent: • Presentació dels assistents • Explicació de l’Agenda 21 local, PERUSNU i Pla Director Territorial del Ripollès • Presentació del Cronograma i Pla de Participació Ciutadana • Valoració dels aspectes socials, econòmics, territorials i ambientals En l’annex que es troba al final del document apareix la presentació que es va realitzar als Ajuntaments, en la jornada de presentació d’Agenda 21 pels tècnics de DEPLAN

Agendes 21 locals del Ripollès 7 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

2.2. Jornada de presentació dels treballs d’Agenda 21 local als arquitectes de la comarca El 2 de febrer de 2006 es va organitzar una jornada al Consell Comarcal del Ripollès, dirigida als arquitectes municipals i redactors de POUM’s de la comarca amb l’objectiu d’explicar els treballs d’Agenda 21 local, Pla Director Territorial del Ripollès i Pla Especials de Regulació dels Usos del Sòl No Urbanitzable. Els assistents a la jornada són: Diputació de Girona: Vicenç Sureda i Obrador (Director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès) DEPLAN: Marta Vayreda i Almirall (Coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès) Elisabet Bartés (Coordinadora de l’àrea sud i sector Freser) Manel Vàzquez (Arquitecte) Georgina Vàzquez (Arquitecte) Arquitectes municipals: Jordi Planadecursach Mir (Campdevànol) Jaume Sadurní Pastor (Campelles, Pardines, Toses, Gombrèn) Lluís Jordà Sala (Les Llosses, Ogassa, Llanars) Rafel Pujol (Ribes de Freser) Pere Orri (Queralbs, Vilallonga de Ter) Raül Duque –Joan Tenas- (Molló, Planoles, Setcases) Josep M. Mallarach (Informe ambiental de Ripoll i Sant Pau de Segúries) Santi Llagostera (Sant Pau de Segúries)

Els temes tractats en aquesta jornada varen ser els següents: 1. Es fa una primera presentació dels assistents 2. S’explica els projectes a realitzar com són l’Agenda 21 local, PERUSNU i Pla Director Territorial 3. S’ofereix la col·laboració de l’equip tècnic de DEPLAN per actuar en les mancances tant en sòl no urbanitzable com en sòl urbà 4. Es demana la col·laboració dels arquitectes en la recopilació d’informació 5. Es recullen les inquietuds dels diferents assistents envers els projectes a realitzar: • El Sòl no urbanitzable de la Vall de Ribes es classifica en 14 categories • Existeix una proposta de Parc Natural de la part alta del Freser i el Ter, de tipus tranfronterera • Existeixen molts problemes amb els drets de pas dels camins públics • Cal tenir en compte la supramunicipalitat del territori i el paisatge en l’elaboració dels PERUSNU

8 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

2.3. Jornada de presentació dels treballs a realitzar pel Pla Director Territorial del Ripollès El 19 de juliol de 2006 es va fer una jornada de presentació del Pla Director Territorial del Ripollès al Consell Comarcal del Ripollès. En aquesta jornada es varen convidar tots els polítics i arquitectes de la comarca mitjançant cartes personalitzades. Els assistents a la jornada varen ser: Joan Fortuny (responsable dels plans directors territorials) Miquel Sitjar (president del Consell Comarcal del Ripollès) Jordi Batchelli i Aulinas (Conseller Comarcal de l’Àrea de Medi Ambient) Fina del Pozo (Vice presidenta del Consell Comarcal del Ripollès) Ferran Gonzàlez (Tècnic de medi ambient de l’Ajuntament de Ripoll) Regidor de l’Ajuntament de Sant Pau de Segúries) Jordi Planadecursach Mir (Arquitecte municipal de Campdevànol) Jaume Hidalgo (Cap de l’àrea de medi ambient de la Diputació de Girona) Marta Vayreda i Almirall (Coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès) Elisabet Bartés i Rica Els temes tractats a la jornada varen ser els següents: • El Sr. Jordi Batchelli fa l’obertura de la jornada del Pla Director Territorial del Ripollès, destacant la importància de l’elaboració de l’Agenda 21 del municipis del Ripollès de forma paral·lela amb Pla Director Territorial del Ripollès • El Sr. Joan Fortuny introdueix el Pla Director del Ripollès en el marc del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. Descriu els resultats més rellevants obtinguts a partir de l’anàlisi dels espais oberts, dels aspectes socials i econòmics, i dels estudis de mobilitat realitzats pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines. • S’obre un torn de preguntes amb els assistents.

Agendes 21 locals del Ripollès 9 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

2.4. Jornada de presentació dels treballs previs realitzats pel Pla Director Territorial del Ripollès El 29 de març de 2007 s’ha organitzat una jornada al Consell Comarcal del Ripollès per tal de presentar els treballs previs realitzats per DEPLAN sobre el Pla Director Territorial del Ripollès i la consecució d’aquests treballs per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquesta jornada es va dirigir a tots els arquitectes que treballen en matèria d’urbanisme al Ripollès mitjançant carta personalitzada. Els assistents a la jornada varen ser els següents: Diputació de Girona: Vicenç Sureda i Obrador (Director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès) Consell Comarcal del Ripollès: Jordi Batchelli i Aulinas (Conseller Comarcal de l’Àrea de Medi Ambient) Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Joan Fortuny (Coordinador del PTCG) DEPLAN: Marta Vayreda i Almirall (Coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès) Manel Vàzquez (Arquitecte) Georgina Vàzquez (Arquitecte) Arquitectes municipals: Jordi Planadecursach Mir (Campdevànol) Joan Tenas (CCRipollès) Secretària del CCRipollès Jordi (individual) Santi Llagostera (Sant Pau de Segúries)

Els temes tractats en la present jornada varen ser els següents: • Es fa una primera presentació del PERUSNU, i de la seva aplicació per a cada municipi • S’explica els treballs realitzats pel PDTR i l’anàlisi d’habitatges potencials i llocs de treball potencials • El Sr. Fortuny explica la consecució dels treballs realitzats per DEPLAN, per part de PTOP • Es fa un torn obert de preguntes a on es debat principalment el POUM de Molló

En l’ annex I apareix la presentació que es va realitzar en aquesta jornada pels tècnics de DEPLAN.

10 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

3. Jornades de participació ciutadana per la població En les Jornades de Participació Ciutadana dirigides a la població del Ripollès s’ha convidat a participar a totes les associacions, entitats, comissions i ciutadans en general de cada municipi. Aquestes Jornades s’han estructurat en dos sessions: una sessió de Descripció i una jornada per a la proposta de Pla d’Acció Local. En el cas dels municipis de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses es va realitzar una sessió de Diagnosi Estratègica, que fan un total de 3 jornades per aquests dos municipis. En cadascuna de les diferents jornades s’han utilitzat diferents dinàmiques i fórmules per tal de garantir la implicació de tots els agents socials i econòmics així com ciutadans i ciutadanes interessats. Totes les conclusions obtingudes en els debats s’han incorporat tant a la fase de memòria descriptiva com en la fase de diagnosi, i s’han tingut en compte per a l’elaboració del Pla d’Acció Local el qual ha estat validat per la població. Per tal de garantir l’assistència dels ciutadans a les jornades de participació ciutadana, s’han realitzat campanyes d’informació a la població per tal de fer circular la informació entre l’Ajuntament i la població. Per tal d’invitar a la població a la primera Jornada de Participació Ciutadana de l’Agenda 21, es va dissenyar uns fulletons amb el calendari de jornades per tots els municipis de la comarca i on breument s’explicava en que consistia l’Agenda 21 i quins temes es tractarien a les Jornades de Participació Ciutadana. Va ser el Consell Comarcal, l’encarregat de repartir un fulletó a cada casa de tots els municipis de la comarca del Ripollès.

Fulletons

Agendes 21 locals del Ripollès 11 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Exemple de cartell A més a més, es varen realitzar anuncis a la televisió local del Ripollès i a la radio i es van enviar cartes informant de les Jornades de Participació Ciutadana a tots els Ajuntaments i a les associacions municipals. També es varen enviar cartells als Ajuntaments i aquests els varen penjar pels municipis.

En el cas de les Jornades de Diagnosi Estratègica i Pla d’Acció es varen enviar cartes a tots els Ajuntaments de la comarca i a les principals associacions i es varen penjar cartells en tots els municipis. A més a més es varen enviar mails als particulars assistents a les anterior jornades. Exemple de cartells

12 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

3.1. Primera jornada: Fase de Descripció i Diagnosi Les primeres Jornades de Presentació del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) un cop finalitzada la fase de Descripció dels municipis de la comarca del Ripollès es va realitzar des del dilluns 22 de maig de 2006 fins el dijous 15 de juny de2005. Majoritàriament van tenir lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament o bé en la Sala Eudald Graells o el Centre Cívic en el cas de Ripoll i Sant Joan de les abadesses, respectivament. Aquesta jornada es va estructurar en tres punts: • Presentació de la jornada, antecedents i objectius del PALS. • Breu explicació dels principals aspectes ambientals, territorials i socioeconómics del municipi i de la comarca. • Metodologia i participació ciutadana. • Grups de treball i posada en comú. A continuació s’adjunta una taula on s’observen el nombre d’assistents que van tenir les jornades. Taula 1: Assistents a la jornada de Descripció-Diagnosi

Nº Municipi d’assistents Vallfogona de Ripollès 5 Pardines 15 Planoles 7 Toses 3 Camprodon 5 Ribes de Freser 8 Molló 13 Setcases 13 Queralbs 13 Campdevànol 10 Sant Pau de Seguries 4 Vilallonga de Ter 11 Les Lloses 5 Gombrèn 6 Ogassa 7 Ripoll 23 Llanars 7 Sant Joan de les Abadesses 5

Font: Elaboració pròpia Després de la breu explicació de la situació actual del municipi es van distribuir als assistents per grups, de tal manera que cada grup va tenir que identificar els punts forts i punts febles del seu municipi. Finalment, es varen posar en comú tots els punts forts i febles per tal de que tots els assistents poguessin opinar dels diferents aspectes ambientals, territorials o socioeconòmics. En l’ annex I, s’exposa la presentació realitzada pels tècnics de DEPLAN.

Agendes 21 locals del Ripollès 13 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Resultats: En les següent taula es mostren els resultats obtinguts, segons si es tracta de punts forts o de punts febles, i el nombre de vots de cadascun: A continuació s’observen els punts forts, febles o les valoracions que van aparèixer per cada municipi de la comarca del Ripollès a les jornades.

Figures: Punts Forts, Febles o altres valoracions de les Jornades de Descripció i Diagnosi Municipi Aportacions i Valoracions - Gran associacionisme i desenvolupament d'activitats lúdiques i culturals - Es busca la consolidació del municipi amb número constant de places turístiques. - Existeixen pocs llocs de treball no hi ha sector industrial i la construcció també es reduïda - Hi ha una certa continuïtat d'agricultura i ramaderia per part del jovent que compta amb VALLFOGONA DE subvencions. RIPOLLÈS - Cost elevat d'aliments el que comporta un desplaçament fins Ripoll alhora de comprar. - Comunicacions amb veïns deficient però al tractar-se de la N-260 té un bo manteniment de cobertura de mòbil-

Municipi Aportacions i Valoracions - S'han d'explotar els recursos naturals que presents per potenciar l'arribada de gent (arreglar camins, senyalitzar rutes) - El manteniment del poble és deficient en general, hi ha molts carrers malament. - No hi ha problemes greus de subministrament d'electricitat perquè hi ha un transformador nou, però majoritàriament va per la instal·lació és aèria i comporta una mala imatge - No hi ha una oferta turística competent que pugui atreure turisme TOSES - Les comunicacions són dolentes, hi ha molts problemes de gel en les carreteres i poca seguretat. Es per això que es veu positivament el projecte de la nova carretera però es vol que es minimitzi n els impactes - Gestió de boscos deficient, hi ha molt bosc privat el que fa que es porti gestions independents i que hi hagi un manteniment conforme en tot el terme municipal. - Poc sol urbanitzable, molta segona residència que encareix el preu de l’habitatge.

Municipi Aportacions i Valoracions - Hi ha poca gent empadronada al municipi que no hi visqui realment a diferència de fa uns 20 anys, - Forta repercussió del tancament de moltes fàbriques (especialment tèxtil) que fa, que la font d’ingressos majoritària procedeix de fora de la comarca. - Ha baixat el poder adquisitiu en general de la població - El fred ocasiona una despesa molt important en calefacció. CAMPRODON - Deficient periodicitat de la recollida selectiva de residus, ja que els contenidors estan plens diversos dies abans de la recollida. - Es va sol·licitar la protecció de les Planes de l’Arral per tal de mantenir la connectivitat entre la Serra Cavallera i l’Alta Garrotxa, però la iniciativa no va fructificar. - Es comenta la desaparició (per buidat artificial) de les Basses de Can Plata (Zona Humida de la Serra Cavallera).

Municipi Aportacions i Valoracions - Excessiu creixement de massa forestal sense gestió. - Existeix un elevat percentatge d'habitatges buits que podrien rehabilitar-se - Excel·lent valor paisatgístic i una alta qualitat de vida. - Tràfic molt dificultós, únicament hi ha una entrada i una sortida al municipi. RIBES DE FRESER - Greus problemes de producció de residus que s'accentua en els mesos d'estiu, dolenta distribució i poca sensibilització de la població alhora de reciclar - Manca zona peatonal, no hi ha cap tram. - Gran potencial turístic sense oferta comercial ni d'allotjament . - Mancança d'equipaments esportius i de comerç

14 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Punts Forts Punts Febles - Elevada oferta de treball en el sector - Població ocupada en un únic sector, serveis serveis - Manca llocs de treball pel jovent - Migració controlada - Transport públic deficient - Taxa d'atur propera a zero - Assistència Sanitària deficient - Estació d'esquí Vallter 2000 actua - Elevat preu del metre quadrat de sòl positivament en el municipi - Població envellida - Bon subministrament elèctric - Modificació de l'entorn a causa de la disminució - Bona qualitat atmosfèrica de la ramaderia, aquest fet és més notable en - Diversitat en flora i fauna els boscos. - Bona qualitat i quantitat de l'aigua - Falta d'iniciatives per explotar recursos turístics - Paisatge amb un gran valor natura. - Futur incert, degut a l'estació d'esquí - Diferents figures de protecció dels EINS - Freqüència de recollida d'escombraries SETCASES insuficient en dates d'alta afluència turística, es demana més contenidors soterrats - Problemes d'aigua contaminada - Molta mobilitat en èpoques de neu dins del poble - Manca d'infrastructures (remontadors) a Vallter 2000 - Transport públic deficient - Excés d'habitatges desocupats - Poca professionalitat en els establiments turístics - Manca ADSL - Manca Via Verda

Municipi Punts Forts Punts Febles - Sanitat funciona correctament - No hi ha llocs de treball i els que hi ha tots estan - Hi ha molta biodiversitat, la zona del relacionats amb turisme i construcció Catllar i Setcases és Reserva Nacional i - No habitatges de protecció i pocs de lloguer creuen que es podria fer un projecte de - Hi ha molta migració i la majoria de països de Parc Natura. l'Est - - Les subvencions de les escoles són per tots VILALLONGA DE iguals, tot i que poder hi ha amb diferents TER necessitats o característiques. - Es malgasta molta energia elèctrica, hi ha molts llums al carrer. - Manca d'hotels, hi ha massa apartaments. - Problema de mobilitat interna, tots els carrers són de doble direcció.

Municipi Aportacions i Valoracions - Forta repercussió al municipi - Deficient gestió de residus, hi ha població d'altres municipis que quan passen per la carretera deixa les deixalles a Les Lloses - No hi ha nucli urbà, de tal manera que no es nota la presència de població estacional - No hi ha oferta laboral, el que comporta que la gent jove busqui treball fora del municipi. - Nou projecte urbanístic que comporta construcció de vivendes unifamiliars i per tant es crearà un nucli urbà - Sanitat deficient, no hi ha dispensari mèdic. LES LLOSES - Serveis Socials del Consell Comarcal, tenen un funcionament satisfactori tot i que falta informació - Transport escolar comporta una elevada despesa i només fa us un nen - L’Ajuntament oferta una nova llicencia de taxi - Els camins rurals es troben en mal estat, mancança de manteniment - Deficiències en les telecomunicacions - Deficient gestió en els boscos, hi ha poc i una malament manteniment. - Manca de vigilància per part dels mossos d'esquadra

Agendes 21 locals del Ripollès 15 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Aportacions i Valoracions - Manca llocs de treball especialitzats i serveis bàsics (escola i servei mèdic) que fan marxar a la població. - Telecomunicacions (ADSL) deficient - No es veu continuïtat de comerços ni de pagesia - Necessari potenciar el municipi turísticament, hi ha molt patrimoni natural i arquitectònic. - Servei deixalleria mòbil deficient, i falten campanyes per potenciar el reciclatge. GOMBREN - Poc sòl públic on es puguin construir habitatges de protecció oficial - Dolenta gestió dels boscos per falta de fons i perquè es troba molt lligada a la política - Transport públic i transport escolar funciona correctament - Serveis socials del Consell Comarcals són satisfactoris. - Es veu positiu el projecte de la carretera fins el Berguedà tot i que no volen que ocasioni greus impactes ambientals

Municipi Punts Forts Punts Febles - Hi ha una gran bellesa paisatgística - Poca gestió forestal i mala organització - Bona qualitat de vida - S'estan perdent els camins ramaders i - El turisme rural és un sector en alça transhumants - Hi ha potencial turístic relacionat amb - Mala gestió dels rius i de les aigües, les mines actualment no existeix cap mecanisme de - Existeix sòl apte per urbanitzar sense depuració de les aigües residuals. desenvolupar - El municipi no compta amb comptadors - El jovent no té habitatge fix propi d'aigua - Existeix la possibilitat d'establir una - No es permet l'aprofitament de l'energia planta d’embotellament de l'aigua hidràulica en aquells llocs on antigament es - Rehabilitació de les cases incloses al feia. catàleg de masies com a eina per - Elevada disseminació de la població que recuperar el patrimoni, gestionar els dificulta la gestió dels residus boscos i crear accessos per a la - Manca de contenidors de recollida selectiva, gestió d'incendis. sobre tot de paper i cartró. Van sobrecarregats en temporada alta OGASSA - Manca d'incentius per assegurar la continuïtat de la pagesia - Municipi exportador de moviments fins Ripoll, Sant Joan i Olot amb motiu labora. - Existeix una marxa general de la població jove que cerca feina fora del municipi. - Comunicació insuficient entre els nuclis agregats, Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, sobretot per vehicles pesants ( explotacions mineres) i pel augment d'afluència que es dona en temporada alta - Inexistent transport públic, i a més a més la normativa no possibilita l'ús del transport escolar com a tal - Telecomunicacions deficients, tant per telefonia mòbil com per ADSL

16 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Aportacions i Valoracions

- Preocupació per l'atur, degut al tancament d’empreses tèxtils del Ripollès - Pèrdua de llocs de treball a la pagesia - Elevat preu de l'habitatge - Alt percentatge de d'habitatges buits. - Preocupació per les fonts abandonades, és necessari fer un manteniment continu. - Mal estat dels camins rurals que passen pel municipi. - El punt d'aportació de residus es troba en molt mal estat i la neteja viària és deficient. - No hi ha cap tipus de contaminació ambiental. - Manca de la depuració de les aigües residuals - El transport no es troba adaptat a la demanda. LLANARS - Mancança de places de pàrking - Boscos en mal estat, es troben brut deguts a la falta de ramat que pastura. - Poca diversitat d'activitats comercials - Serveis socials satisfactoris, totes les necessitats es troben cobertes - Mancança d'un hotel o més allotjament. - Llanars es troba en una situació estratègica de la Vall de Camprodon degut a la seva proximitat al municipi de Camprodon. - Cal vigilar el paisatge i valorar-lo - Necessitats d’ajudes per part de l’administració per crear o mantenir les empreses i comerços existents al municipi, sempre i quan es mostri un interès per part del particular. - Es planteja la necessitat de créixer amb més lentitud i millor.

Font: Elaboració pròpia

Agendes 21 locals del Ripollès 17 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Punts Forts Punts Febles Altres Valoracions - Continuïtat de població en el municipi hi ha - Falta de comerç, malgrat hi ha una certa millora - Manca oferta d'habitatges de protecció oficial, hagut matrimonis joves recentment - Augment preus de l'habitatge per l'impacte del turisme lloguer i compra és molt car. - Assistència social satisfactòria, molt bons - Poca activitat econòmica pròpia. - Es veu un cert manteniment de l'activitat agrícola serveis, gran utilitat dels xecs serveis del - Poc dinamisme en restauració i manca d'activitat - No hi ha problemes d’escassetat d'aigua, existeix Consell Comarcal. econòmica en general una nova instal·lació que porta aigua a tots els - Serveis Educatius funcionen correctament - No hi ha un pàrking públic, i la gent aparca per tot el nuclis agregats. - Turisme Rural notable, poble. - No hi ha problemes de contaminació acústica. - molta adaptació al turisme familiar - Falten llocs de treball, tot i que hi ha poc atur. - Comparteixen cotxe per baixar fins Ribes de - No hi ha atur i la seguretat dins del municipi és - Falta Transport públic, excés del mateix per escoles, Freser, sense cap campanya ni entitat que ho correcta es a dir puja un autobús gran per agafar a un nen i en promocioni - Es dona servei a tots els nuclis agregats canvi no poden fer ús tothom - Bon servei de llevaneus, degut a que PARDINES - Escasses de soroll - No hi ha cultura ni informació de l'aplicació de l'energia l’Ajuntament recentment va comprar-ho. - Riquesa natural del paisatge renovable. - Existeix controvèrsia respecte l'assistència - Veuen positiu el fet que hi hagi poc terreny - No hi ha selecció de residus, a l'estiu s'omplen els mèdica (positius i negatius) sobre tot en el servei urbanitzable contenidors més ràpid i no s augmenta la freqüència d'urgències - Paisatge ric i amb un gran valor natural de recollida - Existeix una sobrepoblació de gats, que causa - Connectivitat bona perquè hi ha molta massa - Creixement de massa forestal incontrolada molèsties de soroll forestal. - Desequilibri d'habitatge estacional i permanent - - Lleis territorials generalitzen i no fan bon ús en ocasionas particular, es queixen que deixen cremar a l'hiven que es quan tot esta més sec a Pardines i en canvi a l'estiu que esta tot verd no deixen cremar per por a incendis

18 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Punts Forts Punts Febles Altres Valoracions

- Escassa població i possibilitat de recursos - Envelliment de la població - Vies de comunicació inadequades tot i que hi ha econòmics - Migració laboral a altres municipis una bona assistència en carretera - No hi ha atur - Falta d'oferta d'habitatge assequible o de lloguer - Xarxa viària insuficient - Municipi poc diversificat econòmicament - Vies de comunicació inadequades - Aparcaments insuficients dins del municipi. - Molt Habitatge de propietat i poc de segona - Transport públic "inexistent" - Existeixen certs problemes amb la depuració de residència - Manca d'hores d’atenció sanitària, falta l'aigua. - Societat Cohesionada d'especialistes - Manca protecció del territori que s'hauria - Conservació de l'activitat - Manca d'oferta educativa al municipi d'executar i especialment en els connectors - Entorn Privilegiat - Població disseminada biològics. - Renda familiar bruta molt alta - Serveis i equipaments públics a millorar - MOLLÓ - Relacions humanes i veïns molt bones, ajuda - Comunicació digital, telefònica....es troba en mal - mútua estat - - Abundància d'aigua - Manca de llocs de treball qualificats. - No hi ha agents productors de soroll - No hi ha producció d'energia i alhora existeix un - No hi ha contaminació atmosfèrica alt consum energètic - La biodiversitat no es troba amenaçada - No es depura l'aigua - Paisatge gran valor que hi ha que conservar - Manca promoció recollida selectiva - - Mala distribució contenidors rebuig - Creixement urbanístic excessiu i desordenat - Manca control sobre el paisatge urbà - Existència d'abocadors de runa incontrolats

Agendes 21 locals del Ripollès 19 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Punts Forts Punts Febles Altres Valoracions - No hi ha atur - El tancament de l'escola fa 25 anys ha fet decréixer - Ubicació dels contenidors a l'entrada del - Hi ha un sector de la població jovent que es en part la població municipi fa mala imatge, a més a més es creu dedica a la ramaderia de tal manera que hi ha - Falta primera vivenda factible econòmicament convenient la instal·lació d'un contenidor per una certa continuïtat - Manca de llocs de treballs que podrien fer arribar runa perquè hi ha moltes obres i la gestió es fa - Bon servei transport escolar gent permanent molt de tant en tant - Bon servei mèdic - Poca dinamització d'activitats tan de cultura com - No hi ha manteniment de camins públics i molt - Les comunicacions fins Ribes de Freser són lúdiques. sovint hi ha derrumbaments correctes, es fa un bon ús del cremallera - Les subhastes que es fan dels boscos, únicament - Actualment no hi ha comptadors d'aigua però - Existeix un creixement urbanístic comporten que s'obrin clarianes i l'aparició de noves es veu positiva la seva instal·lació perquè no desproporcionat en els darrers anys, que espècies de ràpid creixement i més fràgils. se'n malgastarà tanta i es podrà portar un QUERALBS ocasiona una greu estacionalitat que genera - Llei d'incendis molt general... Igual que en els altres control. pressió en els serveis d ’escombraries, neteja municipis. - viària etc. - Bon servei elèctric però es considera que es tindria que disminuir el preu degut a l'alta concentració de centrals hidràuliques a la Vall. També es considera necessari soterrar l' enllumenat - El problema de contaminació de l’aigua - Manca de neteja dels camins del voltant del municipi - Manca serveis: polisportiu, equipaments, activitats lúdiques, centre social on reunir-se

20 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Punts Forts Punts Febles Altres Valoracions - La immigració no es troba desocupada - Estacionalitat del turisme provoca problemes de - La línia de ferrocarril que va des de Barcelona a - No hi ha atur subministrament elèctric Puigcerdà no porta mercaderies, fet que podria - Bon servei sanitari - El temps provoca problemes d’accés en les ajudar a desenvolupar industrialment el - Paisatge espectacular telecomunicacions informàtiques municipi i la comarca. - Atmosfera immillorable - Horaris i freqüència del tren molt limitat. - Es creu Toses s’hauria de pertànyer a l’alta - Hi ha recursos hídrics - Poca informació i sensibilització amb la recollida muntanya amb tots els beneficis que això selectiva comporta des de l’administració. - El servei de deixalleria mòbil deficient i en mal estat - No es pot comprar per internet als - Gran afluència de vehicles pesants per la collada de supermercats ni pagar en molts llocs de la Toses comarca amb la targeta de crèdit - Queixes puntuals del soroll, sobre tot les vivendes a - Hi ha molta gent que s'empadrona quan peu de carretera compren una vivenda de segona residència. PLANOLES - Desaparició de l'agricultura i ramaderia - - Puntualment hi ha sobreprotecció dels boscos que disminueix la seva gestió i posterior qualitat - Política contra incendis no és encertada, referent al tema de les cremes controlades - Hi ha molta especulació urbanística on s'hi suma la baixa qualitat de les noves construccions - Manca de serveis per a la gent gran - Manca d'empreses que donen feina - Insuficiència de serveis quan hi ha molta població estacional - Alt percentatge d'habitatges de segona residència.

Agendes 21 locals del Ripollès 21 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Punts Forts Punts Febles Altres Valoracions - El mercat té molta demanda, ve gent de tota - Falta feina qualificada pel jovent - La població detecta que hi ha abocaments de la comarca - Falta comerç, hi ha una gran competència de grans purins dins del municipi que provenen de la - Existència del Hospital Comarcal superfícies amb millors preus i més assortit. comarca d'Osona - Bona qualitat i abundància de l'aigua, hi ha - El fet que no hi hagi escola ni institut fa que molts - L'empresa de Conforsa genera problemes dos rius i un canal pares ja que es desplacen per dur-los fan les acústics als veïns - Hi ha boscos i espais verds d'interès compres allà - Manca cultura de reciclatge - Edificació poc densa que afavoreix que - Falta terrenys per edificar - Es denota que la neteja de carrers és puntual Campdevànol sigui un municipi amb molta - Manca civisme i informació per millorar el servei - Hi ha controvèrsia quan es tracta el tema del llum d’escombraries i deixalles riu que passa per dins del municipi , apareixen CAMPDEVÀNOL - Molt espai industrial per oferir a les empreses - Manca un hotel o hostal que pugui satisfer les iniciatives de canalitzar-lo o tapar-lo ja que - Circulació pel poble és bona, degut a que no necessitats dels parents que s'hi troben en l'Hospital produeix fortes olors. has de sortir a la general per poder anar a - No hi ha dinamització ni oferta turística qualsevol punt del municipi - Manca habitatge pel jovent amb preus assequibles - Es veu positivament l’ampliació de la llar - L’enllumenat públic no és de baix consum d’infants municipal - Millorable l’assistència sanitària al domicili que - Transport públic fins Ripoll amb freqüència ofereix el Consell Comarcal bona (cada hora) - Elevat cost fins del transport públic fins Ripoll - Manca de llocs d'esbarjo pel jovent, un centre cívic o algun lloc de trobada

Municipi Punts Forts Punts Febles Altres Valoracions - Es concentren els diferents equipaments - Població envellida - Hi ha un bon nombre de places turístiques però la municipals dins del nucli urbà. - Deficient gestió de residus en temporada alta majoria son de càmpings, no hi ha hotels ni SANT PAU DE SEGURIES - Elevada intensitat de trànsit pesant en les vies hostals. de comunicació

22 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Punts Forts Punts Febles Altres Valoracions

- Són les primeres residències, el grup més - Poc territori a urbanitzar que no dona peu a futurs - No es vol perdre població degut a que es elevat d'habitatge per tal no es tracta d'una creixements perdrien les infrastructures i serveis que tenen ciutat fantasma - Deficient gestió de residus - Existeix una mancança de places en la - Hi ha un nucli compacte - Poc terreny agrícola residència geriàtrica i necessitat de nous pisos - L'entorn natural té un gran valor i hi ha una - Del sòl industrial és fa un ús inadequat, ficant d'habitatge tutelat o centres de dia bona qualitat de flora i fauna comerços - Hi ha una mancança d'informació referent a la - Bons recursos hídrics - Abocament d'aigües brutes al riu recollida selectiva - Existència de Vies Verdes - Mal aprofitament dels boscos, falta de neteja dels - Es generen molts residus de construcció - Servei ferroviari existent mateixos incontrolats, sense cap gestió aparent RIPOLL - Gran diversitat arquitectònica - Massa trànsit per dins del municipi - Escàs manteniment i gestió dels boscos - Existeix un interès per potenciar les noves - Poca facilitat en la mobilitat de vianants i bicicletes - Davallada de l'activitat agrícola i ramadera activitats - En certs punts hi ha nivells acústics massa alts - Elevada contaminació acústica i lumínica degut - Es preserven molts camins rurals - No hi ha un bon transport públic, massa densitat de al trànsit - Sòl de gran valor agrícola que es situen a les vehicles privats planes baixes, properes als rius. - Gran proporció d'habitatges buits - Hi ha molta radiació solar - Barri Vell degradat - Les distancies entre dos indrets del poble són - Poca mentalització per part dels ciutadans per fer ús curtes i es poden fer a peu o en bici de la bicicleta, falta sensibilització.

Agendes 21 locals del Ripollès 23 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Municipi Punts Forts Punts Febles

- Es valora molt positivament l’actuació de les escoles taller. - La zona de la Vila Vella està bastant - L’educació es considera correcta - La gent marxa a treballar fora del poble - Ha millorat el sistema de distribució d’aigua - El tancament d’empreses tèxtils ha deixat un gran nombre de persones (sobretot - En general, la percepció del sistema de recollida porta a porta és dones) a l’atur. bona, tot i que es creu que s’hauria d’ampliar a tota la comarca i que - Ha baixat molt el petit comerç, manquen informadors per a la població de caps de setmana i estiu - Actualment depenen molt d’una empresa gran (Fibran) (aquest estiu hi haurà algun educador ambiental treballant sobre - La ubicació a la zona de noves empreses es veu frenada per la ubicació del poble i aquesta població). la xarxa de carreteres. - La nova línia d’autobús entre Molló i Ribes de Freser millora el - Les instal·lacions del CAP han millorat, són noves, però els serveis que ofereix es transport públic de la zona. consideren insuficients - Important patrimoni arquitectònic i cultural - Existeix una franja fosca pel que fa a cobertura de telefonia mòbil i de televisió. - El preu de l’aigua és elevat - Hi ha gent que boicoteja el sistema de recollida porta a porta. - Consideren que s’hauria d’aplicar un cànon d’escombraries semblant al del consum d’aigua, qui més en genera, més paga. - Manca una deixalleria SANT JOAN DE LES - Hi ha gent que van a llençar les escombraries a Ripoll, tot i que paguen el servei a ABADESSES St. Joan. - Sensació de que la recollida de la fracció orgànica s’hauria de fer més sovint. - Les àrees d’aportació estan brutes. - A St. Joan hi ha problemes d’aparcament, la gent es mou en cotxe per dintre el poble quan no caldria. - Manca informació sobre la nova línia d’autobús entre Molló i Ribes de Freser i dels horaris (1 cada hora) i la gent no l’utilitza. - A la C-38, entre St. Joan i Ripoll hi ha una corba en concret on sempre hi ha atropellaments de fauna salvatge - No s’hauria de trencar la connectivitat entre Cavalleria i Milany ni el Ter - Hi ha gent que ha comprat finques rústiques i que han tancat el pas dels camins, no se sap si són públics o no. - Sensació de que no s’aprofita el patrimoni cultural i arquitectònic de la comarca (tant el romànic com les diferents colònies tèxtils) - Manca de sòl industrial i manca de ubicacions de nou sòl donades les característiques geomorfològiques del municipi.

24 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

3.2. Segona jornada: Fase de Diagnosi Estratègica Degut a la dimensió dels municipis i a la petició expressa per part dels Ajuntaments es va realitzar una segona Jornada per als municipis de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, dintre de la fase de Diagnosi Estratègica. Aquesta va tenir lloc per al municipi de Ripoll el dimecres 13 de desembre de 2006 a la sala Eudald Graells i per al municipi de Sant Joan de les Abadesses va ser el passat 1 de març de 2007 al Centre Cívic municipal. La jornada es va distribuir en quatre punts: • Presentació dels objectius de la jornada • Presentació, per part de DEPLAN, dels diferents eixos de la diagnosi estratègica • Fer grups de treball per tal de valorar cada un dels eixos presentats i anotar en unes fitxes, les principals oportunitas i amenaces del municipi. • Valoració de les oportunitats i amenaces cada eix i taula debat final En el cas del municipi de Ripoll, varen assistir un total de 20 persones i al municipi de Sant Joan de les Abadesses i eren 15 persones, entre els quals es trobaven representats de l’Ajuntament de Ripoll, Consell Comarcal del Ripollès i Diputació de Girona, representats de les diferents entitats del municipi i població no lligada a cap associació ni administració. En l’ annex I, s’exposa la presentació realitzada pels tècnics de DEPLAN.

Agendes 21 locals del Ripollès 25 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

A continuació s’adjunten les principals oportunitats i amenaces identificades en el municipi de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses: Oportunitats i Amenaces sorgides a la jornada de Diagnosi Estratègica a Ripoll

Eix Oportunitats Amenaces - Grans Superfícies comercials que desplacen al comerç local - Recuperació de l’habitatge al casc antic per evitar l’ocupació de més - Pèrdua del territori agrícola Eix 1. Cohesió social i territorial territori - Elevada producció de residus domèstics i industrials - Degradació del casc antic en general i en particular del paviment i de les façanes. Eix 2. La millora de la gestió dels sistemes naturals i la - Protecció i Gestió dels boscos per millorar l’aprofitament turístic, forestal i conservació dels espais rural - Abocaments d’aigües residuals i de diferents tipus de residus als connectors és clau pel - Conservació de la diversitat d’espècies de fauna i flora i d’unitats cursos fluvials.Desaparició dels connectors ecològics. manteniment de la diversitat i la paisatgístiques. riquesa d’espais - Aprofitar els sòl i sostre industrial existent per realitzar activitats no industrials (sector terciari). - Impulsar l’activitat industrial de valor afegit, per exemple un centre - Preveure que el sector de la metal·lúrgica no decaigui igual que Eix 3. L’economia local tendeix tecnològic. ho ha fet el sector tèxtil.Pèrdua i envelliment de la població com a a la terciarització. - Promoure el turisme rural de manera compatible amb l’activitat ramadera. - Ajudar als emprenedors i facilitar els seus projectes. conseqüència de les poques oportunitats de futur per a joves. - Aprofitar i promocionar el patrimoni cultural (museus, colònies industrials)Crear llocs de treball lligats a l’ atenció de persones, dels aturats del sector tèxtil. - La proliferació de segones residències que augmenten Eix 4. L’augment del consum de - Integrar la indústria als municipis controlant la contaminació i rebaixant la notablement els consums i no aporten població permanent. recursos naturals és mobilitat (compatibilitat d’usos) - Destrucció de l’habitat i del nostre entorn insostenible. - Manca d’infraestructures en telecomunicacions (internet) i comunicació dintre del poble (carril bici) - Eliminar el trànsit de pas per dins del nucli urbà de Ripoll (variants externes). - Millorar la connectivitat entre barris. - Trànsit de pas cap altres pobles provoca molèsties, soroll, Eix 5. L’increment de la - Potenciar el transport públic. inseguretat. intensitat en el consum de - Augmentar les zones exclusives per vianants sobre tot al cas antic i evitar - Cal evitar la difusió del territori, construint urbanitzacions recursos naturals és insostenibl el trànsit rodat que no sigui de càrrega, descàrrega o veïns. allunyades dels serveis. - Millorar voreres, realitzar carrils bicis. - Incivisme, tothom vol anar amb el cotxe a tot arreu. - Més aparcaments propers al centre i potenciar la utilització dels existents (Can Guetes) - Eix 6. La manca de participació - Regidoria de medi ambient intervé més en altres regidories. social i de comunicació i - S’intenta reduir tràmits i organitzar millor les funcions i responsabilitats - Manca de coordinació entre àrees de l’Ajuntament, seria coordinació entre - Optimitzar costos del Consell Comarcal el que comportaria una reducció necessari reunions sobre tot abans de dissenyar un projecte. administracions comporta una dels costos de l’Ajuntament de Ripoll gestió ineficient

Finalment, Vicenç Sureda de la Diputació de Girona, va proposar de fer un nou Eix per als Espais Públics a on es tingui en compte la mobilitat interna.

26 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Oportunitats i Amenaces sorgides a la jornada de Diagnosi Estratègica a Sant Joan de les Abadesses

Eix Oportunitats Amenaces - La reordenació de la zona del camp de futbol es presenta com una - Els nous desenvolupaments urbanístics no contemplen (o no oportunitat estan donant lloc a) la diversitat d’usos que seria recomanable - Les indústries que han marxat ofereixen un nou espai per reordenar (només habitatge i pàrking) - La peatonalització de la Vila Vella suposaria una important millora - Determinats barris compten amb els mateixos serveis que fa 20 - Existeix un bon accés per tots els veïns als espais verds urbans del nucli anys, i presenten certes mancances (especialment els barris del Eix 1. Cohesió social i territorial Pla del Roser i la Colònia Llaudet) - La connexió entre determinats barris (Pla del Roser i Barri de l’Estació) no presenta unes bones condicions - Gran part de l’espai no és accessible a persones amb mobilitat reduïda, en canvi els equipaments públic sí - La nova variant pot suposar un nou punt de conflicte si no es soluciona correctament - El nou POUM protegeix gran part de la superfície forestal - Si bé el riu Ter és el gran connector fluvial, alhora es considera - Si la variant es soluciona correctament pot suposar una oportunitat (es que aquest genera un important efecte barrera com a connector considera que com més allunyada i més soterrada millor) dels hàbitats forestals - L’accés al riu pels habitants de la població no és el més adequat - Els horts del voltant del riu Ter es troben descuidats Eix 2. La conservació dels paisatgísticament parlant espais connectors, clau pel - Reduïda gestió de la cada cop més extensa superfície forestal manteniment de la diversitat i la - El nou POUM no protegeix els prats i les pastures, cada cop més riquesa d’espais. amenaçats - La gestió del bosc mitjançant la ramaderia és cada cop menys viable - La variant pot suposar una amenaça, si s’aprofita l’espai entre la variant i el nucli per a créixer urbanísticament de forma difusa - El riu cada cop presenta una irregularitat major en el seu règim hídric i cabdals - El municipi encara pot explotar molt més el vessant turístic (turisme i - En els últims 2-3 anys han tancat empreses molt importants en serveis associats), tot aprofitant espais abandonats per les indústries quan a nombre de treballadors - Es considera que la gent de fora té una bona consideració del municipi, i - No es disposa d’un cens de dades actualitzades en l’agenda 21 el troba un bon lloc per desplaçar-s’hi a viure, però no ho fan per manca - Baix grau de formació continuada de la població que ha treballat Eix 3. Manteniment de la de mercat laboral a la indústria durant molts anys indústria com a motor de - El nou sòl industrial hauria de representar una bona oportunitat pel - Poques oportunitats de treball per a la població amb estudis de l’economia local, tot i que en municipi, sempre que absorbeixi una bona quantitat de treballadors, grau superior al propi municipi disminueix la població permetent però que les petites empreses del municipi també es puguin - Deficiència en el servei d’internet per banda ampla, ocupada.. desplaçar al nou polígon impossibilitant el teletreball - La reconversió del sistema educatiu i la importància que s’està donant als - Gran presència de sòl industrial abandonat (per exemple: Les cicles formatius es considera positiu centrals hidroelèctriques només utilitzen una petita part del - Es considera positiu el haver planificat un polígon de forma complexe de l’antiga industria associada) supramunicipal - Greu mancança en infraestructures

Agendes 21 locals del Ripollès 27 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

- Greu mancança de dades actualitzades, i diferenciades per Eix 4. L’augment del consum de - La implantació de la recollida porta a porta ha estat molt beneficiosa per sectors econòmics, domèstic, públic, etc. recursos naturals és reduir el grau de rebuig en els residus insostenible.

- Ha augmentat molt el nombre de desplaçaments intraurbans en vehicle - Mancança en el servei de transport públic per desplaçar-se a privat d’altres comarques - La regulació horària dels aparcaments en determinades zones (sobretot - El servei de transport públic per dintre la comarca ha millorat, Eix 5. Augment dels impactes el centre) alliberaria espais i podria afavorir els desplaçaments a peu però es tracta d’una prova pilot de 2 anys, i s’hauria de ambientals degut a un ús - Ha millorat el servei de transport públic per dintre la comarca del Ripollès consolidar excessiu del vehicle privat. - El pas de vehicles per dintre de la població es considera més perillós que no pas molest per causa del soroll

28 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

3.3. Tercera jornada: Fase del Pla d’Acció Local Per aquesta tercera jornada de participació ciutadana, dins el marc de la redacció del PALS es va creure oportú agrupar els municipis segons proximitats i característiques orogràfiques comuns, ja que alhora de plantejar el Pla d’Acció hi ha moltes actuacions que es poden desenvolupar a escala supramunicipal o inclòs a nivell de comarca. A continuació es presenta una taula on s’observa el dia de les jornades, el lloc, els municipis implicats en cada jornada i els participants: Figura: Dia, lloc i número d’assistents a les jornades del Pla d’Acció Municipis assistents a Dia i lloc Núm. assistents la jornada Dimecres, 7 de marc Sala d’Actes de Vallfogona de Ripollès 4 l’Ajuntament de Vallfogona de Ripollès Dijous, 8 de març Sala d’Actes de Les Llosses 3 l’Ajuntament de les Llosses Dilluns, 12 de març Centre Cívic de Campdevànol 3 Campdevànol Camprodon Dimarts, 13 de març Llanars Sala d’Actes de Setcases 7 l’Ajuntament de Vilallonga de Ter Camprodon Sant Pau de Seguries Molló Dimecres, 14 de març Sala Eudald Graells, Ripoll 11 Ripoll Dijous, 15 de març Sant Joan de les Centre Cívic de Sant Abadesses 9 Joan de les Abadesses Ogassa Ribes de Freser Divendres, 16 de març Queralbs Sala d’Actes de Campelles 9 l’Ajuntament de Ribes de Pardines Freser Planoles Toses Font: Elaboració pròpia

Aquesta jornada s’estructura com una pluja d’idees per tal de que els ciutadans proposin actuacions a desenvolupar dins del seu municipi o de la comarca. En aquesta jornada, únicament va haver-hi una intervenció inicial per part dels tècnics de DEPLAN, informant dels objectius i de la metodologia, i seguidament es va treballar en grups de treball.

Totes les actuacions proposades pels ciutadans juntament amb les que DEPLAN des del seu punt de vista tècnic han cregut oportunes, conformen el Pla d’Acció Local.

Agendes 21 locals del Ripollès 29 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

Resultats A continuació s’observa una taula amb les actuacions proposades per la població en les jornades.

Figura: Actuacions proposades a les jornades de Pla d’Acció.

Municipi Àmbit Actuacions

- Preservació Planes Fluvials i camps - Potenciacio de la funció pública dels boscos - Conservació dels boscos madurs Entorn Natural - Més dotació de guardes forestals - Preservació efectiva dels espais naturals - Respectar el territori, normatives, directrius, lleis, etc - Millorar els ecosistemes fluvials - Preveure la quantitat d’aigua dels nous creixements - Millorar sistemes de depuració d’aigües - Incorporar polítiques d’estalvi i reutilització de l’aigua - Realització d’un Pla de Mobilitat pensant en la construcció de la nova variant Gestió - Premiar a la població que utilitza el transport públic Ambiental - Implantar programes per compartir cotxe RIPOLL Municipal - Castigar als vehicles mal aparcats - Aplicar el decret d’ecoeficiència als edificis - Realitzar un estudi d’eficiència energètica - Aplicació del mapa acústic - Millorar el sistema de recollida de residus - Augmentar la consciència i responsabilitat dels polítics i de l’adminsitració local - Millorar la coordinació entre administracions Coordinació i - Executar campanyes de formació i sensibilització ambiental Informació - Realitza campanyes de compra responsable

- Potenciar indústries d’alt valor afegit Promoció - Aprofitament de les antigues colònies per instal·lar noves indústries Econòmica - Aconseguir la convivència entre els usos industrials i turístics - Incentivació d’una agricultura més sostenible Promoció - Posar de manifest el patrimoni Econòmica - Minimitzar els excrements dels animals domèstics als espais lleures Gestió - Regulació del transit, sobre tot els aparcaments ambiental - Potenciar transport públic CAMPDEVÀNOL municipal - Realitzar una ordenança municipal per al correcte ús de l’aigua - Millorar l’enllumenat públic Coordinació i - Executar campanyes de formació i sensibilització ambiental informació Serveis socials - Creació d’un Hospital de Dia Entorn natural - Evitar la construcció massificada de granges de porcs - Millorar la seguretat Cohesió social - Creació d’una associació de veïns Creació de programes d’assistència domiciliaria - Substituir l’enllumenat públic per un de baix consum Gestió - Eliminar els abocaments incontrolats Ambiental - Augment de contenidors en la zona d’aportació Municipal - Creació d’un suport de transport a la demanda subvencionat LES LLOSSES - Construcció de fosses sèptiques en cada masia Coordinació i - Executar campanyes de formació i sensibilització ambiental sobre tot per als Informació nou vinguts - Rehabilitació de la zona industrial de la Farga Promoció - Evitar la construcció massificada de granges de porcs Econòmica - Creació d’itineraris turístics - Millora de les telecomunicacions Entorn Natural - Manteniment de camins

30 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

- Estudi de la necessitat de cada municipi en lo referent a la gestió i recollida de residus - Realització d’un estudi de mobilitat. - Regular l’encesa de l’enllumenat públic per disminuir el consum - Estudi per tal de soterrar contenidors al municipi de Ribes de Freser Gestió - Realització d’un aparcament soterrani millorant així la mancança d’aparcament Ambiental a Ribes de Freser Municipal - Augmentar la capacitat de l’EDAR de Ribes de Freser - Instal·lació d’una central de biomasa per tota la comarca del Ripollès - Aplicar criteris de sostenibilitat ambiental a totes les noves construccions - Instal·lació de paperes en les vies intermunicipals - Augmentar i millorar les captacions d’aigua pensant en futurs creixements VALL DE RIBES Coordinació i - Executar campanyes de formació i sensibilització ambiental Informació - Potenciar els PTGMF (Pla Tècnics de Gestió i Millora Forestal) Entorn Natural - Control de l’accés motoritzat al bosc Ordenació i - Accelerar el procés d’aprovació inicial del nou planejament habitatge - Incorporar senyalització orientativa comú a tots els municipis de la Vall de Ribes Promoció - Millorar les telecomunicacions Econòmica - Incrementar l’oferta d’oci - Creació de productes local Teixit Social - Disminució de les barreres arquitectòniques existents als municipi - Implantar un servei de taxi a la demanda - Construcció d’una EDAR - Augmentar les captacions d’aigua potable Gestió - Prioritzar la primera residència en les vendes de parcel·les municipals i que es Ambiental contempli en el futur planejament Municipal - Promocionar el compostatge cassola - Instal·lació d’un contenidor per a residus de poda - Reduir el consum de l’enllumenat públic - Aconseguir la cessió de l’església de Sant Julià per tal d’augmentar la promoció VALLFOGONA turística Promoció DE RIPOLLES - Millora de les telecomunicacions Econòmica - Construcció d’un restaurant amb un gran aforament - Redisenyar el portal web de Vallfogona Entorn Natural - Sol·licitar la subvenció de neteja i restauració dels boscos de ribera i la llera Ordenació i - Crear habitatge públic de lloguer amb opció de compra habitatge Teixit Social - Crear un programa assistencial per a la gent gran Coordinació i - Executar campanyes de formació i sensibilització ambiental Informació

Agendes 21 locals del Ripollès 31 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

- Contenidor de paper i plàstic per la Roca, sobretot en els llocs on hi ha restaurants i serveis. - En els llocs on no n’hi ha, implantar depuradora o col·lector d’aigües residuals - A la Roca hi ha abocadors de runes, trastos i electrodomèstics incontrolats. A Fabert també hi ha una clotada on tothom hi tira deixalles. - Impulsar la recollida de M.O a tots els municipis. A Camprodon funciona molt bé però a la resta no. - Augmentar la freqüència de recollida en temporada alta (estius, ponts, setmana santa…). Ja es fa però és insuficient Gestió - Neteja de contenidors Ambiental - Realitzar una campanya de bones pràctiques ambientals, encarada a turistes, Municipal sobre estalvi de recursos i gestió de residus. - No permetre posar gesta a les noves edificacions (una idea seria deixar la gramínia autòctona) - Anar canviant les bombetes per bombetes de baix consum en els llocs on encara no s’ha fet. - Es fa un abús de les llums de nadal - Impulsar la idea del servei de taxis de què disposa Vilallonga. - Adaptar els carrers a les persones de mobilitat reduïda - La Roca: tancar l’accessibilitat de cotxes en èpoques turístiques (aprofitar aparcament). Volen els nuclis antics sense cotxes. - A Camprodon, i a nivell de tota la vall, ampliar la residència/centre geriàtric per la gent gran i mirar de potenciar el centre de dia. - Potenciar el servei assistencial a domicili - Servei de venda a domicili, sobretot per la gent gran. Volien saber si això es pot fer o no, perquè si es pot fer ho voldrien impulsar i sinó, mirar si seria VALL DE possible que, per exemple, pugés un cop o dos a la setmana un venedor CAMPRODON ambulant (peixater, flequer...)a vendre els aliments bàsics. - Impulsar la tecnologia d’ADSL en aquells llocs on encara no hi arriba. - Biblioteca als ajuntaments, amb ordinadors. Van proposar que un treballador Teixit Social vagi per tota la vall i per exemple, vagi cada dia a un municipi diferent però que així la gent pugui gaudir dels ordinadors i d’un servei de biblioteca. - Potenciar l’escola rural (sobretot pel cas de Vilallonga) - A Vilallonga hi ha 80 romanesos treballant en la construcció. No tenen papers i són reticents als tractes amb l’Ajuntament, per això molts no estan empadronats. Mirar de si això es pot solucionar. - Creació d’una piscina coberta mancomunada (ELS HI VA INTERESSAR MOLT).

- A Molló hi ha una festa que és com una mena de joc on la gent del poble va a netejar el bosc i la llera del riu i, a canvi, els restaurants del poble els inviten a esmorzar. A la resta de municipis els hi va agradar molt i volen implantar- Entorn Natural ho. A part és una manera divertida de passar una jornada junts i aprofitar-ho per netejar l’entorn. - Existència de boscos bruts, tot i tenir POF i PTGMF. Caldria netejar-los.

- Impulsar els productes locals. El que passa és que aquests són més cars i estan a preu de turista i al final els propis habitants acaben pagant l’alt preu que se’ls hi posa. És un peix que es mossega la cua. Promoció - Camprodon: No abandonar el sector industrial (indústries alimentàries...). No Econòmica volen la implantació d’indústries químiques. - Desenvolupar el sector primari - Rehabilitar cases antigues, ja que en els nuclis hi ha moltes cases antigues en ruïnes. S’hauria de poder obligar als propietaris a què es rehabilitessin.

32 Agendes 21 locals del Ripollès Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

- Prohibir aparcament al carrer principal - Millor ubicació dels contenidors de residus, estan en mal lloc i donen mala imatge al municpi. Millor gestió en general dels residus - Potenciar o estudiar la possibilitat d’aparcaments col·lectius subterranis - Comunicar amb accés rodat el barri de Pla de Roser i Barri de l’estació - Senyalitzar els passos de peatons amb rajoles diferents - Convertir el camp de petanca en aparcament públic - Augment del nombre de parada de bus escolar per la part de la Coromina del Gestió VAc, Passeig de la Plana, Ramon d’-urg. Ambiental - Estudiar la manera per reduir la velocitat a la carretera del centre del poble Municipal - Transport públic per a les empreses i nou polígon industrial. - Treballar per aconseguir línia de ferrocarril a la comarca de doble via - Autovia de doble carril fins a Ripoll - Fer més segur el pas de vianants per les rotondes del municipi - Anar renovant la xarxa d’abastament d’aigua - Erradicar els punts d’abocaments d’aigües residuals incontrolats a la llera - Posar comptadors d’aigua a tots els habitatges i instal·lacions municipals - - Potenciar blocs de pisos de fins a dos plantes, per cobrir la demanda d’habitatge. SANT JOAN DE - Promoure la primera residència, hi ha molta segona residència (no sé si això LES Ordenació i hauria d’anar a E.XIII) ABADESSES I habitatge - Potenciar l’espai dels horts del poble, perquè no s’abandonin. OGASSA - Potenciar una tipologia d’habitatge adequada a la realitat del poble - Regular a traves de la normativa del nou POUM, la regulació d’hivernacles, tanques, casetes, etc. a l’espai agrícola i zona horts. - Potenciar el comerç local creant “marques” de productes propis i locals - Obligar a les noves indústries que s’instal·lin al municipi, a contractar un % Promoció d’habitants del municipi, o dones a l’atur que provenen del tèxtil econòmica - Millora de les telecomunicacions - Aprofitar el sòl industrial de zones com fàbriques de fil i altres. - Aprofitar els baixos dels nous edificis per a comerços - Eix comercial Plaça – C. Major i C. Beat Miró - Creació d’una escola municipal, perquè nens es quedin al municipi (Ogassa) - Aprofitar el bus escolar per perquè hi pugui pujar gent de la població i el cap de setmana hi hagi un bus al matí, mig matí i un el vespre - Millor ubicació del centre d’atenció primària local, millors instal·lacions i major Teixit Social presència de dies de la infermera i metge (Ogassa) - Campanya per un bon ús de l’aigua - Continuar realitzant la formació a les dones que han perdut la feina de la indústria tèxtil del municipi que ha tancat. - Millores en el dispensari mèdic, més hores i més especialistes totes les hores i servei urgències (Sant Joan de les Abadesses)

Agendes 21 locals del Ripollès 33 Pla de Participació i Comunicació Ciutadana

ANNEXES Annex I: Presentacions de les jornades de participació ciutadana

Presentació inicial del projecte d’Agenda 21 local als Ajuntaments

Agenda 21 local

Què és l’Agenda 21 local?

z Desenvolupament sostenible – aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats z L’Agenda 21 – programa d’acció que tracta els problemes socials, econòmics, territorials i ambientals actuals amb la finalitat de resoldre’ls, i a més, realitzar previsions i actuacions pel segle XXI

1 L’àrea més poblada és a on es troba la capital de la comarca

Població (2005) Densitat

Setcases Setcases

Queralbs Queralbs Molló Molló Llanars Llanars Vilallonga de Ter Vilallonga de Ter Toses Toses Planoles Planoles

Pardines Camprodon Pardines Camprodon Ribes de Freser Ribes de Freser Campelles Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Gombrèn Llegenda Campdevànol Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Llegenda Sant Joan de les Abadesses Densitat (habitants/km2) Habitants 2,16 - 5,00 fins 250 5,01 - 10,00 Ripoll Ripoll Vallfogona de Ripollès 251 - 1000 Vallfogona de Ripollès 10,01 - 20,00 les Llosses 1001 - 2000 les Llosses 20,01 - 50,00 2001 - 5000 50,01 - 75,00 ´ 5001 - 10000 ´ 75,01 - 100,00 les Llosses 10001 - 20000 les Llosses 100,01 - 150,00 01020305 Kilometers 05 102030 Kilometers

La població del Ripollès augmentarà en els propers anys

Hipòtesis d’escenaris futurs (2003-2015)

29000

28000

27000

26000

25000

Habitants 24000

23000

22000

21000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Any

Baix Mitjà baix Mitjà alt Alt

2 Creixement del parc d’habitatges

Evolució del parc d’habitatges (1991-2001) i tipus d’habitatges (2001)

Setcases Queralbs

Vilallonga de Ter Llanars Molló Planoles To s e s

Ribes de Freser Camprodon Pardines

Campelles Ogassa Sant Pau de Segúries

Campdevànol Gombrèn

Sant Joan de les Abadesses

Ripoll

les Llosses Vallfogona de Ripollès

Llegenda

Evolució parc d'habitatge Tipologia habitatges 2001 Creixement per sobre la mitjana (>17%) Principal Mitjana (17%) Secundari Creixement per sota la mitjana (<17%) Vacant ´ Invariable (0%) Decreixement (< 0%) 0369121,5 Quilòmetres Mitjana (561)

La taxa d’atur és baixa

Taxa d’atur (2005) Llocs de treball localitzats (2001)

70 Setcases

Queralbs 60 58,2 Molló

Llanars Vilallonga de Ter 50 To ses 44,7 Planoles 40,2 Pardines Camprodon 40 Ribes de Freser Campelles 28,8 30 Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn 20 Campdevànol Sant Joan de les Abadesses 10,3 10,4 10 4,7 2,6 Ripoll Vallfogona de Ripollès Llegenda 0 les Llosses Taxa d'atur Ripollès Catalunya Per sobre la mitjana (> 1,7%) Per sota la mitjana (< 1,7%) Agricultura i Ramaderia Indústria Construcció Serveis Invariable (0%)

05102,5 ´ Quilòmetres

3 Turisme de tipus familiar i rural

Quantitat i tipus de places turístiques (2005)

Setcases Molló Queralbs Llanars Planoles Vilallonga de Ter Toses Pardines Camprodon

Ribes de Freser Ogassa Campelles

Campdevànol Sant Pau de Segúries Gombrèn Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès

Ripoll les Llosses

Llegenda

Tipologia turisme Places turístiques Molt superior (> 2000) camping Molt per sobre la mitjana (1121 - 2000) turisme rural Per sobre la mitjana (561 - 1120) hotels Mitjana (561) apartament Per sota la mitjana (281 - 561) alberg 05102,5 ´ Quilòmetres Molt per sota la mitjana (< 280)

Zones protegides

PEIN, Xarxa Natura 2000, patrimoni geològic i Hàbitats d’interès comunitari zones humides

Setcases

Queralbs

Molló

Vilallonga de Ter Llanars To se s Planoles

Camprodon Ribes de Freser Pardines

Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries

Gombrèn

Campdevànol Sant Joan de les Abadesses

Ripoll Vallfogona de Ripollès Llegenda les Llosses Municipis Nuclis urbans Zones humides Ampliació Xarxa Natura 2000 Xarxa Natura 2000 ´ PEIN 0369121,5 Patrimoni geològic Quilòmetres

4 Sòl d’alt valor agrícola i forestal

Sòl d’alt valor agrícola Sòl d’alt valor forestal

Llegenda Llegenda Sòl agrícola de primer valor rius Relleu Indicació geogràfica protegida Vegetació de ribera 2.314,7 - 2.900 Sòl agrícola de segon valor Zones forestals properes als cursos fluvials 1.967,4 - 2.314,6 Conreus herbacis de regadiu Boscos de capçaleres fluvials 1.649,9 - 1.967,3 Vegetació d'aiguamolls 1.372,1 - 1.649,8 Conreus herbacis de secà Forests gestionades pel DMAH 1.124,1 - 1.372,0 Sòl agrícola tercer valor PEIN 895,9 - 1.124,0 Conreus Ampliació Xarxa Natura 360 - 895,8 Xarxa Natura 2000 Pendent (%) 0510152,5 03691,5 0 - 59 ´ Quilòmetres Kilometers ´ 60 - 100

Mobilitat

Infraestructures viàries Infraestructures ferroviàries

Núria X

Setcases Setcases 8 Queralbs -3 kC Molló Molló QueralbsX Queralbs Rialb X Vilallonga de Ter k Vilallonga de Ter Toses Llanars To s es Llanars XTose s Planoles Pardines Planoles N-1 XPlanoles Ribes de Freser Camprodon 52 Pardines Camprodon XRibes vila Ribes de Freser Ribes enllaç XRibes de Freser

Campelles 2

Campelles 5 1 - k Ogassa N 8 Sant Pau de Segúries 3 Ogassa -

C GI-402 k Sant Pau de Segúries Llegenda Gombrèn Campdevànol Sant Joan de les Abadesses GI k Gombrèn -401 IMD (vehicles/dia) XCampdevànol Sant Joan de les Abadesses Campdevànol C-26 > 10000 Ripoll Ripoll Vallfogona de Ripollès 5000 - 9999 RipollX C k - N-260 1 Vallfogona de Ripollès k7 2000 - 4999 1000 - 1999

N 0 - 999 Llegenda -1 5 les Llosses -26 2 C a Sense dades k C La Farga de Bebié Sistema ferroviari les Llosses - k1 7 Vehicles pesants (%) X X Estacions k 8,51 - 10 k 05 102030 Quilòmetres 6,51 - 8,50 k 05 102030 k Quilòmetres 0 - 6,50

5 Consum d’energia

Consum d’energia (kwh/persona i dia) Evolució del consum d’energia (kwh anuals)

Setcases Setcases

Queralbs Queralbs Molló Molló

Llanars Llanars Vilallonga de Ter Vilallonga de Ter Toses Toses Planoles Planoles

Pardines Camprodon Pardines Camprodon Ribes de Freser Ribes de Freser Campelles Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Gombrèn Campdevànol Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses

Ripoll Vallfogona de Ripollès Ripoll Vallfogona de Ripollès

les Llosses Llegenda les Llosses Llegenda Consums energia Evolució del consum d'energia Molt per sobre la mitjana (>46 KWh/persona i dia) Creixent per sobre la mitjana (> 13 KW anuals) les Llosses Per sobre la mitjana (31 - 45 KWh/persona i dia) les Llosses Mitjana (13 KW anuals) Mitjana (30 KWh/persona i dia) Creixent per sota la mitjana (0 - 12 KW anuals) ´ Per sota la mitjana (15 - 29 KWh/persona i dia) ´ Invariable (0 KW anuals) 02,5 5 10 15 0510152,5 Kilometers Molt per sota la mitjana (< 14 KWh/persona i dia) Kilometers Decreixent (< 0 KW anuals)

Generació de residus

Residus totals (kg/persona i dia) Paper-cartró, vidre i envasos (kg/persona i dia)

Setcases Setcases Queralbs Molló Queralbs Molló Llanars Vilallonga de Ter Llanars Toses Vilallonga de Ter Planoles Toses Planoles Pardines Camprodon Ribes de Freser Pardines Camprodon Ribes de Freser Campelles Campelles Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Campdevànol Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses

Ripoll Vallfogona de Ripollès Ripoll Vallfogona de Ripollès les Llosses Llegenda les Llosses Llegenda Residus Residus Producció (kg/persona/dia) Per sobre la mitjana (>1,46 kg/pers/dia) Recollida selectiva diària les Llosses Per sobre la mitjana (> 0,21 kg/ pers i dia) ´ Mitjana (1,46 kg/pers/dia) les Llosses 0510152,5 ´ Mitjana (0,21 kg/pers i dia) Per sota la mitjana (<1,46 kg/pers/dia) Kilometers 0510152,5 Kilometers Per sota la mitjana (< 0,21 kg/pers i dia)

6

Presentació dels treballs previs realitzats pel Pla Director Territorial del Ripollès

Agenda 21 local

Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS)

1 Pla Especial de Regulació dels Usos del Sòl No Urbanitzable

PERUSNU

Capítol I. Disposicions generals

Capítol II. Regulació dels usos

Capítol III. Regulació de les edificacions, les finques i les infraestructures

Capítol IV. Regulació de les zones en sòl no urbanitzable

2 PERUSNU

Previsió Aprovació PERUSNU

Arquitecte redactor Municipi Arquitecte municipal Revisió planejaments Proposta PERUSNU POUM Camprodon Ramon Fortet no revisió Modificació planejament Llanars Lluís Jordà no revisió Modificació planejament Vilallonga de Ter Pere Orri no revisió Modificació planejament Gombrèn Jaume Sadurní no revisió Modificació planejament Les Llosses Lluís Jordà no revisió Modificació planejament Ogassa Lluís Jordà no revisió Modificació planejament Vallfogona del Ripollès Josep Arimany no revisió Modificació planejament Campelles Jaume Sadurní Loreto Negre Revisió Vall de Ribes Integració POUM Pardines Jaume Sadurní Loreto Negre Revisió Vall de Ribes Integració POUM Planoles Joan Tenes Loreto Negre Revisió Vall de Ribes Integració POUM Queralbs Pere Orri Loreto Negre Revisió Vall de Ribes Integració POUM Ribes de Freser Rafel Pujol Loreto Negre Revisió Vall de Ribes Integració POUM Toses Jaume Sadurni Loreto Negre Revisió Vall de Ribes Integració POUM Campdevànol Jordi Planadecursach Mir Pere Solà previsió revisió Integració POUM Molló Joan Tenas Raül Luque previsió revisió Integració POUM Ripoll Manel Colomo Ramon Fortet previsió revisió Integració POUM Sant Joan de les Abadesses Albert Fageda Ramon Fortet previsió revisió Integració POUM Sant Pau de Segúries Ernest Oliveres José González Baswitch previsió revisió Integració POUM Setcases Joan Tenes - previsió revisió Integració POUM

Pla Director Territorial del Ripollès

3 L’àrea més poblada és a on es troba la capital de la comarca

Població (2005) Densitat

Setcases Setcases

Queralbs Queralbs Molló Molló Llanars Llanars Vilallonga de Ter Vilallonga de Ter Toses Toses Planoles Planoles

Pardines Camprodon Pardines Camprodon Ribes de Freser Ribes de Freser Campelles Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Gombrèn Llegenda Campdevànol Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Llegenda Sant Joan de les Abadesses Densitat (habitants/km2) Habitants 2,16 - 5,00 fins 250 5,01 - 10,00 Ripoll Ripoll Vallfogona de Ripollès 251 - 1000 Vallfogona de Ripollès 10,01 - 20,00 les Llosses 1001 - 2000 les Llosses 20,01 - 50,00 2001 - 5000 50,01 - 75,00 ´ 5001 - 10000 ´ 75,01 - 100,00 les Llosses 10001 - 20000 les Llosses 100,01 - 150,00 01020305 Kilometers 05 102030 Kilometers

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Augment de la població al nord i decreixement al sud

Setcases

Queralbs Molló

Llanars Vilallonga de Ter Toses Planoles

Pardines Camprodon Ribes de Freser Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Setcases Queralbs Molló

Llegenda Llanars Ripoll Vallfogona de Ripollès Vilallonga de Ter Evolució de la població (1976-1985) les Llosses Toses Planoles Creixement elevat (>5%) Creixement (0 - 5%) Pardines Camprodon Ribes de Freser Invariable (0%) Campelles Decreixement (0 - -5%) Ogassa Sant Pau de Segúries Decreixement alt (-6 - -10%) 05102,5 Gombrèn ´ Quilòmetres Decreixement molt alt (< -11%) Campdevànol 1976 – 1985 Sant Joan de les Abadesses

Llegenda Setcases Ripoll Vallfogona de Ripollès Evolució de la població (1986-1995) Queralbs les Llosses Creixement elevat (>5%) Molló Creixement (0 - 5%) Llanars Vilallonga de Ter Invariable (0%) Toses Planoles Decreixement (-5 - 0%) Camprodon Decreixement alt (-10 - -6%) Pardines 05102,5 Ribes de Freser ´ Quilòmetres Decreixement molt alt (< -11%) 1986 – 1995 Campelles Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Campdevànol Sant Joan de les Abadesses

Llegenda Ripoll Vallfogona de Ripollès 1996_2005 les Llosses Creixement elevat (>5%) Font: Institut d’Estadística de Catalunya Creixement (0 - 5%) Invariable (0%) Decreixement (-5 - 0%) Decreixement alt (-10 - -6%) 05102,5 1996 - 2005 ´ Quilòmetres Decreixement molt alt (< -11%)

4 La població del Ripollès augmentarà en els propers anys

Hipòtesis d’escenaris futurs (2003-2015)

29000

28000

27000

26000

25000

Habitants 24000

23000

22000

21000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Any

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Baix Mitjà baix Mitjà alt Alt

Creixement del parc d’habitatges

Evolució del parc d’habitatges (1991-2001) i tipus d’habitatges (2001)

Setcases Molló Queralbs Llanars Planoles Vilallonga de Ter Toses Pardines Camprodon

Ribes de Freser Ogassa Campelles

Campdevànol Sant Pau de Segúries Gombrèn Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès

Ripoll les Llosses

Llegenda

Tipologia d'habitatge 2001 Evolució parc d'habitatge

Principal Creixement per sobre la mitjana (> 17%) Secundari Mitjana (17%) Font: Institut d’Estadística de Catalunya Vacant Creixement per sota la mitjana (< 17%) Invariable (0%) 05102,5 ´ Quilòmetres Decreixement (<0%)

5 La comunicació viària i ferroviària és deficient

Núria X

Setcases

Queralbs Molló QueralbsX Rialb X Vilallonga de Ter Toses Llanars XToses Planoles XPlanoles Ribes de FreserPardines Camprodon XRibes vila XRibes enllaç XRibes de Freser

Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries

Setcases Gombrèn 8 Campdevànol Sant Joan de les Abadesses -3 XCampdevànol kC Molló Queralbs Ripoll RipollX Vallfogona de Ripollès k Vilallonga de Ter To s es Llanars Llegenda Planoles N- les Llosses 152 Pardines Camprodon La Farga de Bebié Sistema ferroviari X Ribes de Freser X Estacions

05 102030

Quilòmetres 2

Campelles 5 1 - k

N 8 3 Ogassa -

C GI-402 Sant Pau de Segúries k Llegenda GI k Gombrèn -401 IMD (vehicles/dia) C-26Sant Joan de les Abadesses Campdevànol > 10000 Ripoll 5000 - 9999 C k - N-260 1 Vallfogona de Ripollès 7 2000 - 4999

k X Núria 1000 - 1999

X Queralbs

Ribes enllaç X N X - 0 - 999 Ribes vila 1 Ribes de FreserX Rialb 5 X -26 2 C a Sense dades k C les Llosses - k1 7 Vehicles pesants (%) k 8,51 - 10 k 6,51 - 8,50 k 05 102030 k Quilòmetres 0 - 6,50 ° 0375 750 1.500 2.250 Llegenda Metres Nuclis urbans Sistema ferroviari X Estacions Cremallera RENFE Telecabina/telecadira

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Llegenda Pendent 0º 20º 02,5 5 10 15 ´ Kilometers 90º

6 Llegenda unitats geomorfològiques Unitat Alt Pirineu Alta Garrotxa Les Llosses-Matamala-Merlès Rasos de Tubau - Sant Marc d'Estiula Serra Cavallera-Sant Amanç Serra de Sovelles Serra del Montgrony Vall de Camprodon Vall de Ribes Vall del Merdàs Vall del Ter-Freser 02461 Kilometers Vallfogona-Milany

Llegenda

Àrees urbanes CATEGORIA

Valor Molt Alt

Valor Alt

Valor Mig

03691,5 Kilometer

7 Llegenda Valor forestal Mig Alt Molt Alt 03691,5 Kilometers

Capçaleres del Ter i del Freser

Vall del Rigart

Serra Cavallera Montgrony Alta Garrotxa-Massís de les Salines

Riberes de l'Alt Ter

Rasos de Tubau Serra de Catllaràs Riu Fluvià Llegenda

xarxa natura 2000 PropostaReservaNacionalCaça boscos públics Zona Volcànica de la Garrotxa patrimoni geològic Sistema transversal Català hidrologia Hàbitats Riera de Merlès Molleres de Carex davalliana,... alcalines, dels Pirineus 02461 Kilometers Molleres de Carex fusca, poc o moltRiu àcides, Llémena dels Pirineus

8 Llegenda Connectors Tipus de connector

Connectors fluvials

Connexions intracomarcals

Connectors intercomarcals Xarxa espais naturals CATEGORIA

Espais Naturals

Connectors ecològics

Xarxa Natura 2000

Àrees urbanes Barreres

Barreres

Atropellaments

03691,5 Kilometers

´

02,5 5 10 15 Kilometers Llegenda unitats paisatgístiques Freser Central Vall de Camprodon (Molló) Vall de la riera de les Llosses Paisatges sobresortints Alt Pirineu Llaers Vall de Camprodon (Setcases - Llanars - Camprodon) Vall del Merdàs (Gombrèn) Montgrony Baix Ripollès Rasos de Tubau -Serra de Matamala Vall de Sant Joan de les Abadesses Vall del Rigard Puigmal - Núria Capçalera del Freser Serres de Milany Vall de Sant Pau de Segúries Vall del Segadell Sant Amanç - Taga Capçalera del Ter Vall de Camprodon (Beget) Vall de la riera de Vallfogona Vessant sud de la Serra Cavallera Ulldeter - Costabona

9 Setcases 1996

2005 Queralbs 1992 Llanars 1998 Molló

Planoles 1995 Toses Vilallonga 2005 2005 de Ter Camprodon Ribes de Pardines 2005 Freser 2005 2005 2005 Campelles Sant Pau de Ogassa Segúries Gombrèn 1996 2005 2000 1985 1987 Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Llegenda 1984 1989 Municipis Vallfogona Ripoll Aspectes a considerar de Ripollès 2000 Aprovació inicial POUM 2005 les Llosses Aprovació inicial POUM 2006 Planejament en fase de revisió Municipis Planejament urbanístic NNSS 02,5 5 10 15 Kilometers PGOU ´

Setcases

Molló Queralbs Llanars Vilallonga de Ter Toses Planoles Camprodon

Pardines Ribes de Freser Ogassa Sant Pau de Segúries Campelles Gombrèn

Campdevànol

Sant Joan de les Abadesses Llegenda Ripoll Vallfogona de Ripollès Planejament les Llosses

´ Sòl urbà (ha) 03691,5 Quilòmetres Sòl urbanitzable (ha)

10 Setcases Molló Queralbs

Planoles Vilallonga de Ter Llanars Toses Pardines Camprodon

Ribes de Freser Campelles Ogassa

Campdevànol Sant Pau de Segúries Gombrèn Sant Joan de les Abadesses

Vallfogona de Ripollès Llegenda

Nuclis urbans Ripoll les Llosses

Sòl urbà Sòl urbanitzable

02461 ´ Kilometers

Setcases

Queralbs Molló

Llanars Vilallonga de Ter

Toses Planoles

Ribes de Freser Pardines Camprodon

Campelles Gombrèn Sant Pau de Segúries Ogassa Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Llegenda

13 Ripoll Vallfogona de Ripollès les Llosses Sòl urbanitzable residencial classificat Sòl urbanitzable residencial disponible Sòl urbanitzable industrial classificat Sòl urbanitzable industrial disponible Nuclis urbans 0510152,5 ´ Kilometers

11 Llegenda

% Setcases Potencial d'habitatges Queralbs 0,17 02461 2,46 Molló Kilometers ´ Vilallonga Llanars 0,21 de Ter 0,26 Toses 0,09 0,71 0 Ribes de Planoles Freser 0 Camprodon 9,42 7,96 Campelles Pardines Sant Pau de 2,30 Ogassa Segúries 0 0,57 1,01 Gombrèn 4,87 0 Sant Joan Campdevànol de les Abadesses Ripoll 18,20 0,30 les Llosses Vallfogona 0,21 de Ripollès

Llegenda

% Setcases Potencial llocs de treball

Queralbs 0,17 02461 0,21 Kilometers ´ 2,46 Llanars Molló 0,71 Planoles Vilallonga 0,26 Toses de Ter 0 0,09 Ribes de Pardines 7,96 Freser Camprodon 0 Campelles Sant Pau de 2,30 9,42 Ogassa Segúries Gombrèn 0,57 Sant Joan de 1,01 0 les Abadesses 0 Campdevànol 4,87

Ripoll Vallfogona de Ripollès les Llosses 0,30 18,20 0,21

12 Setcases Queralbs Molló

Vilallonga de TerLlanars Toses Planoles Pardines Camprodon Ribes de Freser Campelles Llegenda Ogassa Sant Pau de Segúries Carreteres principals Gombrèn Categoria Eixos principals Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Eixos secundaris Vertebració del territori

Node comarcal

Ripoll Vallfogona de Ripollès Subcentre comarcal les Llosses

Subcentre comarcal II

Subcentre comarcal III

Polaritat municipal estructurant 02,5 5 10 15 Kilometers Polaritat municipal ´

CAMPRODON Planejament urbanístic

Planejament urbanístic Classificació Sòl urbà Sòl urbanitzable

0100 200 400 600 Metres

13 CAMPRODON Planejament urbanístic Ritort

UA1: Planes de Can Pascal Can Pascal

La Castinyola UA1: Planes de Can Pascal Nucli urbà UA3: Carrer Freixenet - Passarel·la Font Nova

UA7: Pujada de la Torre del Coll UA4: Torre del Coll Bac de Sant Pere UA8: Carrer de la Fia PE1: Cal Iglesias

Ronda de Setcases UA9: Avinguda Sant Joan - Ronda Setcases Pla Sant Ramon Oest UA5: Pla de Sant Ramon Pla Sant Ramon Est

Les Rocasses

Planejament urbanístic Sòl urbà, Consolidat

La Farga Sòl urbà, Pla Especial Can Birba Sòl urbà, Unitat d'actuació Sòl urbanitzable, Programat Les Planes de Casanova Sòl urbanitzable, No programat

0100 200 400 600 Metres

GOMBRÈN Planejament urbanístic

Planejament urbanístic Classificació Sòl urbà Sòl urbanitzable

037,5 75 150 225 Metres

14 GOMBRÈN Planejament urbanístic

Nucli urbà La Palomera El Carbasser

Planejament urbanístic Sòl urbà, Consolidat Sòl urbà, Pla Especial Sòl urbà, Unitat d'actuació Sòl urbanitzable, Programat Sòl urbanitzable, No programat

037,5 75 150 225 Metres

MOLLÓ Planejament urbanístic

Horts de la Coromina PAU3

UA1 Nucli urbà Camí de Fabas PAU5 UA4 Mas Gassiot UA4 Planejament urbanístic UAC Classificació Sòl urbà Sòl urbanitzable

037,5 75 150 225 Metres

15 MOLLÓ Planejament urbanístic

Horts de la Coromina PAU3

UA1 Nucli urbà Camí de Fabas PAU5 UA4 Mas Gassiot Planejament urbanístic UA4 Sòl urbà, Consolidat Sòl urbà, Pla Especial UAC Sòl urbà, Unitat d'actuació Sòl urbanitzable, Programat Sòl urbanitzable, No programat

037,5 75 150 225 Metres

OGASSA Planejament urbanístic

Els Pla de UA2 Llobet Catius

Nucli urbà UA1

Planejament urbanístic Classificació Sòl urbà Sòl urbanitzable

037,5 75 150 225 Metres

16 OGASSA Planejament urbanístic

Els Pla de UA2 Llobet Catius

Nucli urbà UA1

Planejament urbanístic Sòl urbà, Consolidat Sòl urbà, Pla Especial Sòl urbà, Unitat d'actuació Sòl urbanitzable, Programat Sòl urbanitzable, No programat

037,5 75 150 225 Metres

RIPOLL Planejament urbanístic

Planejament urbanístic Classificació Sòl urbà Sòl urbanitzable

0150 300 600 900 Metres

17 RIPOLL Casa Nova Planejament urbanístic de Baix

SUNP

Sense nom SUNP

La Font UA7 del Sant Can Guetes UA5 PlaUA4 d'OrdinaPla UA1 d'Ordina

UA3

La Torre UA2 Nucli Castelladral urbà

Can Deu

Caselles Planejament urbanístic Sòl urbà, Consolidat Sòl urbà, Pla Especial Sòl urbà, Unitat d'actuació Sòl urbanitzable, Programat Sòl urbanitzable, No programat

0150 300 600 900 Metres

Sant Pau de Segúries Planejament urbanístic

Planejament urbanístic Classificació Sòl urbà Sòl urbanitzable

037,5 75 150 225 Metres

18 Sant Pau de Segúries Planejament urbanístic

SU2 SU3

UA4 UA2 UA1 Nucli urbà

Planejament urbanístic PERI Pla Especial Sòl urbà, Consolidat UA3 Sòl urbà, Pla Especial Sòl urbà, Unitat d'actuació Sòl urbanitzable, Programat SU1 Sòl urbanitzable, No programat

037,5 75 150 225 Metres

www.ripolles.cat

19

Agenda 21: Presentació de la fase de Descripció

Agenda 21 local

Què és l’Agenda 21 local?

z Desenvolupament sostenible – aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats z L’Agenda 21 – és pla estratègic municipal basat en la integració, amb criteris sostenibles, de les polítiques ambientals, territorials, econòmiques i socials del municipi, i que sorgeix de la participació i presa de decisions consensuades entre els representants polítics, personal tècnic municipal, ciutadans i altres agents implicats.

1 L’àrea més poblada és a on es troba la capital de la comarca

Població (2005) Densitat

Setcases Setcases

Queralbs Queralbs Molló Molló Llanars Llanars Vilallonga de Ter Vilallonga de Ter Toses Toses Planoles Planoles

Pardines Camprodon Pardines Camprodon Ribes de Freser Ribes de Freser Campelles Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Gombrèn Llegenda Campdevànol Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Llegenda Sant Joan de les Abadesses Densitat (habitants/km2) Habitants 2,16 - 5,00 fins 250 5,01 - 10,00 Ripoll Ripoll Vallfogona de Ripollès 251 - 1000 Vallfogona de Ripollès 10,01 - 20,00 les Llosses 1001 - 2000 les Llosses 20,01 - 50,00 2001 - 5000 50,01 - 75,00 ´ 5001 - 10000 ´ 75,01 - 100,00 les Llosses 10001 - 20000 les Llosses 100,01 - 150,00 01020305 Kilometers 05 102030 Kilometers

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Augment de la població al nord i decreixement al sud

Setcases

Queralbs Molló

Llanars Vilallonga de Ter Toses Planoles

Pardines Camprodon Ribes de Freser Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Setcases Queralbs Molló

Llegenda Llanars Ripoll Vallfogona de Ripollès Vilallonga de Ter Evolució de la població (1976-1985) les Llosses Toses Planoles Creixement elevat (>5%) Creixement (0 - 5%) Pardines Camprodon Ribes de Freser Invariable (0%) Campelles Decreixement (0 - -5%) Ogassa Sant Pau de Segúries Decreixement alt (-6 - -10%) 05102,5 Gombrèn ´ Quilòmetres Decreixement molt alt (< -11%) Campdevànol 1976 – 1985 Sant Joan de les Abadesses

Llegenda Setcases Ripoll Vallfogona de Ripollès Evolució de la població (1986-1995) Queralbs les Llosses Creixement elevat (>5%) Molló Creixement (0 - 5%) Llanars Vilallonga de Ter Invariable (0%) Toses Planoles Decreixement (-5 - 0%) Camprodon Decreixement alt (-10 - -6%) Pardines 05102,5 Ribes de Freser ´ Quilòmetres Decreixement molt alt (< -11%) 1986 – 1995 Campelles Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Campdevànol Sant Joan de les Abadesses

Llegenda Ripoll Vallfogona de Ripollès 1996_2005 les Llosses Creixement elevat (>5%) Font: Institut d’Estadística de Catalunya Creixement (0 - 5%) Invariable (0%) Decreixement (-5 - 0%) Decreixement alt (-10 - -6%) 05102,5 1996 - 2005 ´ Quilòmetres Decreixement molt alt (< -11%)

2 Envelliment de la població

1981 1991

De 90 a 94 anys De 90 a 94 anys

De 75 a 79 anys De 75 a 79 anys

De 60 a 64 anys De 60 a 64 anys

De 45 a 49 anys De 45 a 49 anys

De 30 a 34 anys De 30 a 34 anys

De 15 a 19 anys De 15 a 19 anys

De 0 a 4 anys De 0 a 4 anys -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500

Homes Dones Homes Dones

2001

De 90 a 94 anys

De 75 a 79 anys

De 60 a 64 anys

De 45 a 49 anys

De 30 a 34 anys

De 15 a 19 anys

De 0 a 4 anys -1500 -1000 -500 0 500 1000 1500 Font: Institut d’Estadística de Catalunya Homes Dones

L’envelliment de la població marca el decreixement natural

Setcases Setcases

Queralbs Queralbs Molló Molló Llanars Llanars Vilallonga de Ter Vilallonga de Ter Toses To s e s Planoles Planoles

Pardines Camprodon Pardines Camprodon Ribes de Freser Ribes de Freser Campelles Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Gombrèn Campdevànol Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses

Ripoll Vallfogona de Ripollès Llegenda Ripoll Vallfogona de Ripollès les Llosses les Llosses Creixement natural Per sobre la mitjana (> -4%) Envelliment (2005) Mitjana (-5%) Per sota la mitjana (< -6%) 05102,5 Llegenda ´ Quilòmetres Setcases Creixement migratori Queralbs Molt per sobre la mitjana (> 2) Molló Per sobre la mitjana (0,8 - 2) Llanars Vilallonga de Ter Per sota la mitjana (0 - 0,7) Toses 0369121,5 Planoles Creixement natural (1994-2004) ´ Quilòmetres Decreixement (< 0) Pardines Camprodon Ribes de Freser Font: Institut d’Estadística de Catalunya Campelles Ogassa Sant Pau de Segúries Creixement migratori (2001) Gombrèn Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Ripoll Vallfogona de Ripollès Llegenda les Llosses Taxa d'envelliment de la població Per sobre la mitjana (> 24%) Mitjana (24%) Per sota la mitjana (< 24 %)

05102,5 ´ Quilòmetres Font: Institut d’Estadística de Catalunya

3 La població del Ripollès augmentarà en els propers anys

Hipòtesis d’escenaris futurs (2003-2015)

29000

28000

27000

26000

25000

Habitants 24000

23000

22000

21000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Any

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Baix Mitjà baix Mitjà alt Alt

Creixement del parc d’habitatges

Evolució del parc d’habitatges (1991-2001) i tipus d’habitatges (2001)

Setcases Molló Queralbs Llanars Planoles Vilallonga de Ter Toses Pardines Camprodon

Ribes de Freser Ogassa Campelles

Campdevànol Sant Pau de Segúries Gombrèn Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès

Ripoll les Llosses

Llegenda

Tipologia d'habitatge 2001 Evolució parc d'habitatge

Principal Creixement per sobre la mitjana (> 17%) Secundari Mitjana (17%) Font: Institut d’Estadística de Catalunya Vacant Creixement per sota la mitjana (< 17%) Invariable (0%) 05102,5 ´ Quilòmetres Decreixement (<0%)

4 El PIB és inferior al de Catalunya però la renda bruta familiar molt superior

Renda bruta familiar (2000) Evolució del PIB (1996-2004) 5 4,5 4 3,5 3 2,5 2 1,5 1 0,5 0 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Ripollès Catalunya

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques

La taxa d’atur és molt baixa

Taxa d’atur (2005) Llocs de treball localitzats (2001)

Setcases Ripollès Queralbs Molló Llanars Agricultura i Vilallonga de Ter Ramaderia Toses 4,7% Planoles

Pardines Camprodon Industria Ribes de Freser Serveis 40,3% Campelles 44,7%

Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn

Campdevànol Sant Joan de les Abadesses

Ripoll Vallfogona de Ripollès Llegenda les Llosses Taxa d'atur Construcció Per sobre la mitjana (1,7%) 10,3% Mitjana (1,7%) ´ Per sota la mitjana ( < 1,7%) 0510152,5 Kilometers Sense atur (0%)

Font: Departament de Política Territorial i Obres Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Públiques

5 Regressió dels llocs de treball

Evolució dels llocs de treball localitzats Evolució dels llocs de treball localitzats (1996-2005) i Llocs de treball respecte la (1996-2005) i relació entre aquests i la població activa població en edat de treballar (2005)

Setcases

Queralbs Molló Llanars Setcases Vilallonga de Ter To s es Queralbs Planoles Molló Llanars Pardines Camprodon Ribes de Freser Vilallonga de Ter Toses Campelles Planoles

Ogassa Sant Pau de Segúries Pardines Camprodon Gombrèn Ribes de Freser Campdevànol Campelles Sant Joan de les Abadesses Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Campdevànol Ripoll Vallfogona de Ripollès Sant Joan de les Abadesses

les Llosses Llegenda Ripoll Vallfogona de Ripollès Llocs de treball les Llosses LTL < POR

LTL > POR Llegenda Creixement (>1) Evolució dels llocs de treball Llocs de treball respecte població activa Decreixement (< 1) Creixement molt per sobre la mitjana (>0%) 02,5 5 10 15 > 75% Kilometers ´ Invariable (0%) Invariable (0) Decreixement per sobre la mitjana (-4 - -1%) 50 - 74 Mitjana (-5%) 25 - 49 Decreixement per sota la mitjana (-15 - -6%) 0369121,5 Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Decreixement molt per sota la mitjana (<-16%) < 24 ´ Quilòmetres

Turisme familiar i de tipus rural

Quantitat i tipus de places turístiques (2005) Places turístiques per habitant (2005)

Setcases Molló Setcases Queralbs Queralbs Molló Llanars Llanars Planoles Vilallonga de Ter Vilallonga de Ter To ses Toses Pardines Camprodon Planoles

Pardines Camprodon Ribes de Freser Ribes de Freser Ogassa Campelles Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries Campdevànol Sant Pau de Segúries Gombrèn Gombrèn Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès

Ripoll Ripoll Vallfogona de Ripollès les Llosses les Llosses Llegenda Places hoteleres ´ 0,1 - 0,9 1 - 1,9 02,5 5 10 15 Llegenda Kilometers 2 - 2,4

Tipologia turisme Places turístiques Molt superior (> 2000) camping Molt per sobre la mitjana (1121 - 2000) turisme rural Per sobre la mitjana (561 - 1120) hotels Mitjana (561) Font: Consorci Ripollès Desenvolupament apartament Per sota la mitjana (281 - 561) alberg 05102,5 ´ Quilòmetres Molt per sota la mitjana (< 280)

6 Augment del consum d’energia elèctric

Consum d’energia (kwh/persona i dia) Evolució del consum d’energia 2000-2003 (kwh anuals)

Setcases Setcases

Queralbs Queralbs Molló Molló

Llanars Llanars Vilallonga de Ter Vilallonga de Ter Toses Toses Planoles Planoles

Pardines Camprodon Pardines Camprodon Ribes de Freser Ribes de Freser Campelles Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Gombrèn Campdevànol Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses

Ripoll Vallfogona de Ripollès Ripoll Vallfogona de Ripollès

les Llosses Llegenda les Llosses Llegenda Consums energia Evolució del consum d'energia Molt per sobre la mitjana (>46 KWh/persona i dia) Creixent per sobre la mitjana (> 13 KW anuals) les Llosses Per sobre la mitjana (31 - 45 KWh/persona i dia) les Llosses Mitjana (13 KW anuals) Mitjana (30 KWh/persona i dia) Creixent per sota la mitjana (0 - 12 KW anuals) ´ Per sota la mitjana (15 - 29 KWh/persona i dia) ´ Invariable (0 KW anuals) 02,5 5 10 15 0510152,5 Kilometers Molt per sota la mitjana (< 14 KWh/persona i dia) Kilometers Decreixent (< 0 KW anuals)

Font: Fecsa - Endesa, Elèctrica Lersa, Elèctrica Vaqué, Elèctrica Camprodon i Elèctrica Estebanell i Paisà

Dèficit d’estacions depuradores d’aigües residuals

Consum d’aigua (m3/persona i any) EDAR

Setcases Setcases Queralbs jk Molló Molló Queralbs Llanars jk Llanars Vilallonga de Ter Toses Planoles Vilallonga de Ter To ses Planoles Pardines Camprodon Ribes de Freser jk jk Camprodon Campelles Pardines jk jkRibes de Freser Campelles Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Ogassa Sant Pau de Segúries Campdevànol jk Sant Joan de les Abadesses Gombrèn Campdevànol Sant Joanjk de les Abadesses

Ripoll Vallfogona de Ripollès Llegenda Ripoll les Llosses Consum d'aigua anual per persona les Llosses Vallfogona de Ripollès Per sobre la mitjana (> 64 m3) jk Mitjana (64 m3) Per sota la mitjana (< 64 m3) Llegenda

03691,5 No es fan lectures jk EDAR ´ Quilòmetres Sense dades 0510152,5 ´ Kilometers

Font: Dades proporcionades pels Ajuntaments

7 Augment de la recollida selectiva

Residus totals (kg/persona i dia) Paper-cartró, vidre i envasos (kg/persona i dia)

Setcases Setcases Queralbs Molló Queralbs Molló Llanars Vilallonga de Ter Llanars Toses Vilallonga de Ter Planoles Toses Planoles Pardines Camprodon Ribes de Freser Pardines Camprodon Ribes de Freser Campelles Campelles Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Campdevànol Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de les Abadesses

Ripoll Vallfogona de Ripollès Ripoll Vallfogona de Ripollès les Llosses Llegenda les Llosses Llegenda Residus Residus Producció (kg/persona/dia) Per sobre la mitjana (>1,46 kg/pers/dia) Recollida selectiva diària les Llosses Per sobre la mitjana (> 0,21 kg/ pers i dia) ´ Mitjana (1,46 kg/pers/dia) les Llosses 0510152,5 ´ Mitjana (0,21 kg/pers i dia) Per sota la mitjana (<1,46 kg/pers/dia) Kilometers 0510152,5 Kilometers Per sota la mitjana (< 0,21 kg/pers i dia)

Font: Consell Comarcal del Ripollès Font: Consell Comarcal del Ripollès

La mitjana d’habitants per contenidor és millor que la recomanada

Contenidors de rebuig Contenidors de paper-cartró, vidre i envasos

Setcases Setcases Queralbs Molló Queralbs Molló Llanars Vilallonga de Ter Llanars To ses Vilallonga de Ter Planoles To ses Planoles Pardines Camprodon Ribes de Freser Pardines Camprodon Campelles Ribes de Freser Campelles Ogassa Sant Pau de Segúries Ogassa Gombrèn Sant Pau de Segúries Gombrèn Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Campdevànol Sant Joan de les Abadesses

Llegenda Ripoll Vallfogona de Ripollès Llegenda Ripoll Recollida selectiva Rebuig Vallfogona de Ripollès les Llosses (habitant/contenidor) Mitjana (habitant/contenidor) les Llosses > 199 > 29 100 - 199 15 - 29 50 - 99 0 - 14 0 - 49 05102,5 ´ Quilòmetres 05102,5 ´ Quilòmetres

Font: Consell Comarcal del Ripollès Font: Consell Comarcal del Ripollès

8 La comunicació viària i ferroviària és deficient

Núria X

Setcases

Queralbs Molló QueralbsX Rialb X Vilallonga de Ter Toses Llanars XToses Planoles XPlanoles Ribes de FreserPardines Camprodon XRibes vila XRibes enllaç XRibes de Freser

Campelles

Ogassa Sant Pau de Segúries

Setcases Gombrèn 8 Campdevànol Sant Joan de les Abadesses -3 XCampdevànol kC Molló Queralbs Ripoll RipollX Vallfogona de Ripollès k Vilallonga de Ter To s es Llanars Llegenda Planoles N- les Llosses 152 Pardines Camprodon La Farga de Bebié Sistema ferroviari X Ribes de Freser X Estacions

05 102030

Quilòmetres 2

Campelles 5 1 - k

N 8 3 Ogassa -

C GI-402 Sant Pau de Segúries k Llegenda GI k Gombrèn -401 IMD (vehicles/dia) C-26Sant Joan de les Abadesses Campdevànol > 10000 Ripoll 5000 - 9999 C k - N-260 1 Vallfogona de Ripollès 7 2000 - 4999

k X Núria 1000 - 1999

X Queralbs

Ribes enllaç X N X - 0 - 999 Ribes vila 1 Ribes de FreserX Rialb 5 X -26 2 C a Sense dades k C les Llosses - k1 7 Vehicles pesants (%) k 8,51 - 10 k 6,51 - 8,50 k 05 102030 k Quilòmetres 0 - 6,50 ° 0375 750 1.500 2.250 Llegenda Metres Nuclis urbans Sistema ferroviari X Estacions Cremallera RENFE Telecabina/telecadira

Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Elevada utilització del vehicle privat

Grau d’autocontenció (laboral i estudi) Índex de motorització

Setcases Setcases Queralbs Molló Queralbs Molló Llanars Vilallonga de Ter Toses Vilallonga de TerLlanars Planoles Toses Planoles Camprodon Pardines Camprodon Ribes de Freser Pardines Campelles Ribes de Freser Campelles Ogassa Sant Pau de Segúries Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn Gombrèn Campdevànol Sant Joan de les Abadesses Campdevànol Sant Joan de les Abadesses

Ripoll Vallfogona de Ripollès Ripoll Vallfogona de Ripollès Llegenda les Llosses Grau d'autocontenció les Llosses Municipis (%) Parc de vehicles > 100 Molt per sobre la mitjana (>999) 50 - 100 Per sobre la mitjana (751-999) 20 - 49 ´ Mitjana (750) 05102,5 0510152,5 ´ Kilometers Per sota la mitjana (<750) Quilòmetres

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Institut d’Estadística de Catalunya

9 El 99% del territori és sòl no urbanitzable

Setcases

Molló Queralbs Llanars Vilallonga de Ter Toses Planoles Camprodon

Pardines Ribes de Freser Ogassa Sant Pau de Segúries Campelles Gombrèn

Campdevànol

Sant Joan de les Abadesses Llegenda Ripoll Vallfogona de Ripollès Planejament les Llosses

´ Sòl urbà (ha) Font: Planejaments municipals 03691,5 Quilòmetres Sòl urbanitzable (ha)

El 68% de la comarca és sòl forestal

Cobertes del sòl (2002) Mosaic territorial (2002)

S /C Setcases Setcases

Queralbs Queralbs G I V - 5 2 2 Molló 5 Molló Llanars

Vilallonga de Ter Llanars Vilallonga de Ter 0 0 4

7 Toses I- To s es G B 1 IV G V -5 GIV-5 2 22 - 6 26 3 4 401 5 4 0 GIV- - Planoles 3 Planoles V

1 I C S/ G GIV GIV-5218 -5262 Camprodon Camprodon Pardines Pardines Ribes de Freser Ribes de Freser GIV G -4714 I

V

-

5

2 Campelles 6 Campelles

3

8

3

- C

Ogassa Sant Pau de Segúries Ogassa Sant Pau de Segúries

G

I

V

- 402 5 GI- Gombrèn 2 Llegenda 1 Gombrèn

1 C - 26 Municipis Campdevànol Campdevànol N

- Sant Joan de les Abadesses Rius 1 Sant Joan de les Abadesses G 5 I-4 01 2 Carreteres

G I-521 Nacional a 1 5 -1 Provincial C

N Comarcal - N- 1 260 5 2 z Local Ripoll Vallfogona de Ripollès Sense classificació 7 Ripoll 1 - Vallfogona de Ripollès C cobertes Llegenda les Llosses 6 Aigües continentals 5 les Llosses 6

4 - Bosc V 26 B C- 2a 15 N- Bosc de ribera i vegetació d'aiguamolls Mosaic Conreus, platanedes i pollancredes Extracció minera Agrícola ´ Prats i herbassars Zones nues, roquissars i tarteres Aigües continentals 0369121,5 Zones urbanitzades Quilòmetres Forest 0510152,5 Urbà ´ Kilometers

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Departament de Medi Ambien i Habitatge

10 El 67% del Ripollès té un pendent superior al 20%

Unitats geomorfològiques Pendent

Alta muntanya

Vall del Ter Vall del Freser Alta Garrotxa Serra de Serra Cavallera Montgrony

Vall del Baix Llegenda Ripollès unitats geomorfologiques Alt Pirineu Rasos de Serres de Milany-Santa Alta Garrotxa Rasos de Tubau - Sant Marc Tubau Magdalena i Puigsacalm- Serra Cavallera Bellmunt Serra de Sovelles Serra del Montgrony Llegenda Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bell Serres de Sovelles Vall de Camprodon Pendent Vall de Ribes Vall del Ter 0º

0510152,5 Quilòmetres ´ 20º 02,5 5 10 15 ´ Kilometers 90º

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambien i Habitatge Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

Diferents categories de protecció i gestió del territori

Hàbitats d’interès comunitari EIN, Xarxa Natura 2000, patrimoni geològic i zones humides

Setcases Capçaleres del Ter i del Freser Queralbs Molló

Llanars Vilallonga de Ter Toses Planoles Ribes de Freser Obagues de la Vall del Rigard Pardines Camprodon l'Alta Garrotxa Campelles Serra Cavallera Serra de Montgrony Ogassa Sant Pau de Segúries Gombrèn

Campdevànol

Sant Joan de les Abadesses

Serra del Catllaràs Llegenda Ripoll Vallfogona de Ripollès Municipis Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt les Llosses Rius Patrimoni geològic Ampliació Xarxa Natura ´ Xarxa Natura 2000 Llegenda Riera de Merlès PEIN Hàbitats interès comunitari Landes atlàntiques i subatlàntiques seques 02,5 5 10 15 Kilometers Forests gestionades pel DMAH NOMHAB Matollars alpins i boreals Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera Molleres alcalines Alzinars i carrascars Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos Prats calcícoles alpins i subalpins Boscos de pi negre (Pinus uncinata) Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del Tilio-Acerion Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Fagedes calcícoles xerotermòfiles Formacions muntanyenques de bàlec

Fàgedes acidòfiles 02,5 5 10 15 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus ´ Kilometers Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta muntanya

11 Sòl d’alt valor agrícola i forestal

Sòl d’alt valor agrícola Sòl d’alt valor forestal

Llegenda Sòl agrícola de primer valor Llegenda Indicació geogràfica protegida Sòl agrícola de segon valor rius Relleu Vegetació de ribera 2.314,7 - 2.900 Conreus herbacis de regadiu Zones forestals properes als cursos fluvials 1.967,4 - 2.314,6 Conreus herbacis de secà Boscos de capçaleres fluvials 1.649,9 - 1.967,3 Sòl agrícola tercer valor Vegetació d'aiguamolls 1.372,1 - 1.649,8 Conreus Forests gestionades pel DMAH 1.124,1 - 1.372,0 PEIN 895,9 - 1.124,0 02,5 5 10 15 Ampliació Xarxa Natura Kilometers ´ 360 - 895,8 Xarxa Natura 2000 Pendent (%) 03691,5 0 - 59 ´ Quilòmetres 60 - 100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la cartografia de Departament de Medi Ambient cartografia de Departament de Medi Ambient

Unitats de paisatge i connectivitat

Unitats de paisatge Connectivitat

Setcases

Alta muntanya Molló Queralbs

Llanars Vall fluvial Vall fluvial Vall fluvial Mosaic agroforestal Vilallonga de Ter To ses Planoles Vall fluvial Camprodon Vall urbana Pardines Vall fluvial Ribes de Freser Campelles

Vall fluvial Ogassa Sant Pau de Segúries Zona de transició Vall fluvial Gombrèn Vall fluvial Campdevànol Espai mixt Sant Joan de les Abadesses Llegenda Vall fluvial Ripoll Muntanya Unitats paisatgístiques Plana urbana Alta muntanya Llegenda Vall fluvial les Llosses Vallfogona de Ripollès Muntanya Rius Mosaic agroforestal Carreteres principals Vall fluvial Espai mixt Municipis Nuclis urbans Zona de transició Forests gestionades pel DMAH Plana urbana ´ PEIN Vall urbana 02,5 5 10 15 02,5 5 10 15 Kilometers ´ Xarxa Natura 2000 Kilometers Va ll fluvial

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la cartografia de Departament de Medi Ambient cartografia de Departament de Medi Ambient

12 Baix risc d’incendis i elevat risc sísmic

Risc d’incendi Risc sísmic

Setcases ADF Vall de Ribes )" Queralbs(! Molló(! Llanars Vilallonga de Ter *# (!Toses )" Planoles*#

Pardines(! Camprodon ADF Vall de Camprodon *# (!Ribes *#de Freser Campelles *# Ogassa(! Sant Pau de Segúries Gombrèn)" Campdevànol# *# ADF Taga Milany * Sant Joan de les Abadesses Llegenda Risc d'incendi Alt Ripoll*# Vallfogona*# de Ripollès Moderat *# ADF Catllar-Montgrony Baix les Llosses Agrupacions Defensa Forestal ADF Catllar-Montgrony ADF Taga Milany Llegenda *# Font: Institut Cartogràfic de Catalunya ´ ADF Vall de Camprodon 0510152,5 Kilometers ADF Vall de Ribes Tipus de sòls Risc sísmic (! TIPUS R: Roca dura (Vs > 800 m/s) VII - VIII )" TIPUS A: Roca compacta (400 m/s < Vs < 800 m/s) VIII ´ 02,5 5 10 15 Font: Departament de Medi Ambient *# TIPUS B: Sòl semicompactat tou (150 m/s < Vs < 400 m/s) Kilometers

Fonts d’informació

z Ajuntaments z Institut d’Estadística de Catalunya z Departament de medi ambient i habitatge z Departament de política territorial i obres públiques z Altres departament de la Generalitat de Catalunya z Institut Cartogràfic de Catalunya z Consorci Ripollès Desenvolupament z Empreses d’aigua i energia z Treball de camp

13 Grups de treball

z Grup I: Aspectes socio-econòmics – Població, habitatge, migració, salut, educació, activitat econòmica, atur, llocs de treball, etc. z Grup II: Aspectes ambientals – Energia, aigua, residus, sorolls, atmosfera, etc. z Grup III: Aspectes territorials – Mobilitat, planejament, biodiversitat, protecció i gestió del territori, paisatge, connectivitat, riscos, etc.

www.ripolles.cat

14

Agenda 21: Presentació de la fase de Diagnosi Estratègica a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

Agenda 21 local

Diagnosi estratègica

• Eix 1. Tendència a la cohesió territorial • Eix 2. La conservació dels espais connectors és clau pel manteniment de la diversitat i la riquesa d’espais • Eix 3: L’economia local tendeix a la tercialització • Eix 4. L’augment del consum de recursos naturals és insostenible • Eix 5. Augment dels impactes ambientals degut a un ús excessiu del vehicle privat • Eix 6. La manca de comunicació i coordinació entre administracions comporta una gestió ineficient

1 Eix 1. Tendència a la cohesió territorial

Elevat percentatge d’habitatges buits i disminució dels petits comerços

Habitatges buits 19%

Elevat percentatge d’habitatges Habitatges secundaris buits. Any 2004 3%

Habitatges Font: Institut d’Estadística de Catalunya principals 78%

1997 2002 300

250

200

Disminueix el nombre d’empreses de 150 comerç al detall 100 Nombre establiments 50

0 Productes Roba i calçat Articles per a Llibres i Productes Material i Comerç Total alimentaris la llar periòdics químics transport NCA A Font: Institut d’Estadística de Catalunya

2 Distribució desigual dels espais lliures

Font: Elaboració pròpia

Font: Elaboració pròpia

Eix 2. La conservació dels espais connectors és clau pel manteniment de la diversitat i riquesa d’espais

3 Els boscos densos representen el 80% de les cobertes del sòl

Cobertes del sòl Aigües continentals Boscos clars (no de ribera) Boscos de ribera Boscos densos (no de ribera) Conreus Matollars Plantacions de plàtans Plantacions de pollancres Prats i herbassars Roquissars Tarteres Vegetació d'aiguamolls Vies de comunicació Zones d'extracció minera Zones esportives i lúdiques Zones nues Zones urbanitzades ´ 0123450,5 Quilòmeters

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH

Més d’una quarta part del territori està protegit

PEIN Xarxa Natura 2000 Hàbitats interès comunitari Fagedes calcícoles xerotermòfiles Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus Patrimoni geològic Nuclis urbans Carreteres principals ´ 0123450,5 Quilòmeters

No protegit/catalogat 52%

Protegit 30%

Catalogat 18%

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH

4 Els plans de Rama i Sector de Terradelles i l’Escala, dos espais d’inetrès connector

EIN Serra Cavallera

C-26 Rama

N-260

Riera de Vallfogona Can Villaure EIN Serres de Milany - Santa Magdalena i Puigsacalm Bellmunt C-17

PEIN

Nuclis urbans Serra de Sovelles ´Carreteres principals 0123450,5 Quilòmeters Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH

Eix 3. L’economia tendeix a la terciarització

5 Increment de la població ocupada en el sector serveis en detriment de la indústria

Any 1996 Any 2001 6000 5020 5000 4.248 4000 Augment de la població ocupada 3000 2371 2072 2009 1886 2000 Núm. ocupats

1000 255 484 90 93 0 Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Any 1997 Any 2002 Font: Institut d’Estadística de Catalunya 1000 884 900 819 800 700 600 500 373 Augment dels establiments empresarials 400 328 275 300 258 200 128 118 125 98 100 Núm. establiments empresarials 0 Indústria Construcció Comerç al Serveis Total detall Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Més d’un 20% del sòl industrial està ocupat per activitats econòmiques no industrials

Casa Nova de Baix

Mas d'en Bosch

Mas Torrents

Els Pintors

Paperera Riera

RIPOLL

* Cal afegir-hi aquelles no previstes en els PP i 1,50 ha de sòl no urbanitzable transformat.

Llegenda

Carreteres principals Cursos fluvials ´

0100 200 400 600 800 1.000 Metres

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del ICC i PTOP

6 La major part dels ripollesos treballen a Ripoll

Desplaçaments diaris Desplaçaments diaris cap al municipi per RIPOLL cap a altres municipis motius laborals per motius laborals 3.324 1.294 desplaçaments/dia 1.696 desplaçaments/dia desplaçaments/dia GRAU AUTOCONTENCIÓ=111,2% Punts d’origen: Punts de destí: - 67,1% comarca Ripollès - 49,9% comarca Ripollès - 32,9 % altres comarques - 50,1% altres comarques

Resideix i Treballa aRipoll Resideix a Ripoll i Treballa fora Resideix fora i Treballa a Ripoll

3500

3000 629 653 2500 904 2000 766

1500 12 1000

Nombre d'habitants 1650 1605 26 500 69 0 Sector Primari Sector Secundari Sector Terciari Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Eix 4. L’augment del consum de recursos naturals és insostenible

7 Decreixement poblacional Increment de la generació de residus domèstics

12500 Rebuig Vidre Paper i Cartró Envasos M.orgànica t/hab

12000 6000 0,56

4.940 0,54 11500 5000 0,54 0,52

11000 4000 0,49 0,50 0,51 0,51 0,50 10500 3000 0,48 0,48

Població (habitants) 0,46 0,46 10000 2000 0,44 9500 1000 0,42 4 6 9 3 9 9 9 0 9 9 9 0 0,40 1975 1977 1979 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1 1 1 2001 20 2005 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Consell Comarcal del Ripollès Incrementa la generació de residus i el consum de recursos naturals

Increment del consum d’energia per ús Increment del consum d’aigua domèstic Total Ratio (m3/hab) Total Ratio (teps/hab i any) 4.000 0,37 540.000 50 0,37 49,52 3.900 0,36 530.000 49 48,74 48,29 3.800 0,35 520.000 48 0,35 3.700 0,34 510.000 47,01 47,00 47 0,33 46,54 46,21 3.600 0,33 500.000 46 0,32

45,10 3.500 0,32 Teps/Hab.i any 490.000 45 M3/habitant 3.753 3.592 Consum energia (tep) 3.937 3.400 0,31 Consum domèstic (M3) 480.000 44 532.530 522.372 519.673 514.938 503.416 504.408 496.468 489.018 3.459 470.000 43 3.300 0,30

460.000 42 3.200 0,29 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2000 2001 2002 2003

Font: SOMARSA i ACA Font: Elèctrica Vaquer, LERSA, Fecsa Endesa, GN, Josep Bertran Comas, S.L.

Lleuger increment del nombre d’establiments industrials Increment en la generació de residus industrials Residus generats (T) Ratio (T residus/prod. residus) 126 20.000 450 398 124 18.000 400

16.000 350 122 14.000 319 300 286 120 12.000 241 250 10.000 215 206 170 200 118 8.000 150 6.000 Residus industrials (T) 9.872 116 8.022 10.516 11.480 12.028 17.913 8.660 4.000 100 Ratio (T/Núm.prod. de residus) Núm. establimentsindustrials 114 2.000 50 1997 1998 1999 2000 2001 2002 0 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Agència de Residus de Catalunya Increment de la generació de residus i del consum de recursos naturals en la indústria

Increment del consum d’aigua per ús Increment del consum d’energia per ús industrial industrial Total Ratio (m3/activ. Ind.) Total Ratio (teps/Activ. Ind.) 9.000 62 250.000 1.750

1.689 1.700 61 8.500 61 200.000 1.650 60 1.579 1.600 8.000

150.000 1.550 1.537 1.536 59 1.500 7.500 58 58 100.000 1.450

1.444 Tep/Activ. ind. 1.425 7.000 M3/activ. industrial 1.400 Consum (tep) energia 57 57 Consum industrial (M3) 7.137 7.135 7.596 8.525 50.000 1.350 6.500 168.093176.158 184.390 188.873 211.071 197.334 56 1.300

0 1.250 6.000 55 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2000 2001 2002 2003 Font: SOMARSA i ACA Font: Elèctrica Vaquer, LERSA, Fecsa Endesa, GN, Josep Bertran Comas, S.L.

8 Eix 5. Augment dels impactes ambientals degut a un ús excessiu del vehicle privat

Augmenta l’ús del vehicle privat

Augment progressiu de l’índex de Elevat índex de motorització motorització per turismes

600 Turismes Motocicletes Camions i furgonetes

800 500 700 166 400 600 126 105 54 70 500 65 300 400

200 300 492 Índex de motorització de Índex 486 453

Index de motorització de Index 200 100 100

0 0 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Ripoll Ripollès Catalunya

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Institut d’Estadística de Catalunya

9 El vehicle privat és el principal mitjà de transport en els desplaçaments intramunicipals i intermunicipals

Desplaçaments intramunicipals Desplaçaments intermunicipals

Col·lectiu Individual Altres Individual/col·lectiu No aplica Colectiu Privat Altres Privat i Colectiu

4000 7000 744 27 3500 6000 3000 226 44 6 5000 2500 2372 4000 58 3231 2000 1808 3995 2889 3000 1500 2382 1072 3189 Núm. desplaçaments 1000 2000 Núm. desplaçaments Núm. 1961 1157 1043 1358 500 859 1000 1761 365 373 298 100 0 0 149 1986 1991 1996 2001 1986 1991 1996 2001

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Els carrers amb un nivell de soroll elevat tenen una influència acústica significativa sobre els carrers perpendiculars adjacents

Font: DMAH

10 Eix 6. La manca de comunicació i coordinació entre administracions comporta una gestió ineficient

Ajuntament de Ripoll

Altres organismes amb competències a Ripoll

11 Agenda 21 local

Diagnosi estratègica

• Eix 1. Tendència a la cohesió territorial • Eix 2. La conservació dels espais connectors és clau pel manteniment de la diversitat i la riquesa d’espais • Eix 3:Manteniment de la indústria com a motor de l’economia local • Eix 4. L’augment del consum de recursos naturals és insostenible • Eix 5. Augment dels impactes ambientals degut a un ús excessiu del vehicle privat

1 Eix 1. Tendència a la cohesió territorial

Augment de la segona residència i disminució dels petits comerços

80,00 70,00 60,00 50,00 % 40,00 Augment de la segona residència. 30,00 Any 2004 20,00 10,00 0,00 1981 1991 2001 principals secundaris vacants

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

100 90 80 70 60 50 40 Disminueix el nombre d’empreses de 30 20 comerç al detall 10 0 Productes Roba i Articles per Llibres i Productes Mater ial Comer ç Total alimentaris calçat la llar periòdics químics transport NCA A

1994 2002

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

2 Distribució desigual dels espais lliures

El 29% del sol urbà es qualificat com a sistema d’espais lliures.

Urbà Urbanitzable 0,85% 0,38%

No Urbanitzable 98,77%

Font: Elaboració pròpia

Font: Elaboració pròpia

Eix 2. La conservació dels espais connectors és clau pel manteniment de la diversitat i riquesa d’espais

3 Els boscos densos representen el 77% de les cobertes del sòl

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH

Una petita part del territori es troba catalogat

Protegit 5%

Catalogat No catalogat o 42% Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH protegit 53%

4 El riu Ter, eix bàsic per la connexió ecològica municipal

Figura???: Mapa de connectivitat

Llan ars Límit de Catalunya FRANÇA ± Ca m prod on Delimitació municipal Pardines

Ri b es de Fr es e r

Espa is d'In te rès Natur al

Connectors Aigua Boscos Serra Cavallera Conreus

l'Alta Garrotxa Matollars Plantacions Prats

Ogassa Vegetació escassa o nul·la

Hidrografia Sant Pau de S egúries

Elements fragmentadors

Vegetació urbana Zones urbanitzades

Pedreres

Sant Jo an de l es Aba desses Carreteres principals

Carreteres secundaries

Campdevànol

Ri po ll

Vallfogona de Ripollès

Ri ud a ura

Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt

1.000500 0 1.000 2.000 3.000

me tr e s Font: Pròpia a partir de les bases digitals del DMAH (mapes de delimitació del PEIN i d'Hàbitats)

Eix 3. Manteniment de la indústria com a motor de l’economia local

5 Increment de la població ocupada en el sector serveis en detriment de la indústria

Disminució del 35,7% de la En el període de 1999-2002 es població ocupada en el sector registra un augment en la taxa d’atur industria en el període 1991-2004

7,00 6,06 1800 1671 1674 6,00 4,91 5,06 5,05 1584 4,55 1600 5,00 1400 4,00 4,46 4,30 1200 3,00 1048 3,70 3,47 942 1000 2,00 2,78 772 800 696 1, 0 0 Població ocupada Població 600 498 506 0,00

400 1999 2000 2001 2002 2003

156 Anys 200 104 60 76 21 50 0 Taxa d'Atur de Sant Joan de les Abadesses Taxa d'Atur del Ripollès Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Sector d'activitat econòmica 1991 1996 2001

Font: Departament de Treball de la Generalitat de Font: Institut d’Estadística de Catalunya Catalunya. Anuari laboral d’ocupació

Bon nivell d’autoocupació al municipi de Sant Joan de les Abadesses

Manteniment del nombre Més del 50% dels veïns de Sant d’industries en el període Joan de les Abadesses treballen al 1994-2002 municipi.

60 100,0

55 90,0 86,5 85,9 81,0 81,5 81,5 79,4 80,0 76,5 50 69,6 70,5 70,0

45 60,0

50,0 40 40,0 Nº industries

35 Autoocupació (%) 30,0

20,0 30 10,0

25 0,0 Sector Primari Sector Secundari Sector Terciari 20 Sector d'activitat econòmica 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1991 1996 2001

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Institut d’Estadística de Catalunya

6 Eix 4. L’augment del consum de recursos naturals és insostenible

Incrementa la generació de residus i el consum de recursos naturals

Decreixement poblacional

4.500 4.250 4.000 3.750 3.500 3.250 3.000 2.750 2.500 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 2001

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Increment del consum d’energia elèctrica Increment de la generació de residus domèstics 3.000,000 2000 1800 2.500,000 1600 2.000,000 1400 1200 1.500,000 1000 800 1.000,000 600 400 500,000 200 0,000 0 2003 2004 2005 2001 2002 2003 2004 2005 Domès tic Industrial + Serveis Rebuig Vidre PiC Ell Rv ol Medic . MO

Font: Elèctrica Vaquer, LERSA, Fecsa Endesa, GN, Josep Bertran Comas, S.L. Font: Consell Comarcal del Ripollès

7 Els combustibles líquids són la font d’energia majoritària

Gas Natural (tep) CL (tep) 18% 46% Els combustibles líquids són la font energètica més emprada

Electricitat (tep) GLP (tep) 30% 6%

Font: Elaboració pròpia

Transport Domèstic 50% 39%

El transport és el sector que més energia consumeix

Industrial i serveis 11%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les companyies de llum i gas, i dades propies.

Eix 5. Augment dels impactes ambientals degut a un ús excessiu del vehicle privat

8 Augmenta l’ús del vehicle privat

Augment progressiu de l’índex de Turismes, els vehicles majoritaris motorització per turismes

800

800 700

700 600

600 500 500 400 400 300 300 200 200 100 100 0 0 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Turismes Motocicletes Camions i furgonetes

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Institut d’Estadística de Catalunya

El vehicle privat és el principal mitjà de transport en els desplaçaments intramunicipals i intermunicipals

Desplaçaments intramunicipals Desplaçaments intermunicipals

Individual Col·lectiu Altres Individual i Col·lectiu Individual i Altres

2.500 1.200 7

1.000 2.000 278 4 2 800 64 98 1.500 223 1495 1276 1 600 8 970 1 1.000 114 26 Nº desplaçaments Nº desplaçaments 400 167 784 754

556 500 333 252 919 200 400 297

256 318 156 0 0 1986 1991 1996 2001 1986 1991 1996 2001

Individual Col·lectiu Altres Individual i Col·lectiu

Font: Institut d’Estadística de Catalunya Font: Institut d’Estadística de Catalunya

9 Els carrers amb un nivell de soroll elevat tenen una influència acústica significativa sobre els carrers perpendiculars adjacents

Font: DMAH

Agenda 21 local

10

ANNEXES Annex II: Assistents a les jornades de participació ciutadana

A continuació es mostra una taula amb el llistat d’assistents totals a les Jornades de Participació Ciutadana. Figura: Assistents totals a les Jornades de Participació Ciutadana

Municipi Nom i Cognoms Entitats/Associació

Carme Freixer Alcaldessa Esteve Font Regidor d'Obres VALLFOGONA Joan Farves Regidor de Serveis Maria Solè Pere Mallarach Regidor de Boscos Josefina Serra Gocín Neus Dulsat Serra Esteve Desel Avilés Enric dulsat Serra Josep Perpinyà Perpinyà Josep Martinez Portabella Nuria Morera Tarruella PARDINES Esteve Perpinyà Perpinyà Trini Mubau Mubau Hector Buan Ernest Senatosa Palet Enrica Casanelles Salvans Teresa Dieself Roca Pere Dulset Vils Ana Mª Aviles del Moral Joan Moncanut i fong Moto Club Abadesses Mª Dolors Vergés Carrera Ajuntament (administrativa) Carles Martinez i Roca Roser Sala Saña Ajuntament Jordi Terrades Burniol Anna Nicolau i Mayes Jordi Terrades Burniol EDUCA Educació i SANT JOAN Xavier Lopez Vàquez Comunicació Ambiental Agustí Fojula i Roqué Fundació MAP Pere Bartrina i Solà Carme Recme Martinez Centre d'Educació Ambiental Xavier Bacheco i Pont Alt Ter Anna Ros Baró Oficina de Turisme Montse Piña Reche Punt d Informació Eva Bartrina Regidora Pere J. Mir Muntadas Agtop Montse Benedé AODL Ajuntament Pilar Font AODL Ajuntament Mª Dolors Camprubi Puigbó Ajuntament de Ribes Isabel Coros i Nellarach RIBES DE FRESER Juan Mª Serrano Ajuntament de Ribes Josep Rossell Ajutnament de Ribes Miguel Vilarroya i Rosell Ajutnament de Ribes M Güell

Nuria Coma Lourdes Guitart Vilalta Paquita Hubach Vilarrodà Pau Bas i Andreu Eva Martinez Picó Consorci Espinavell Fca. Guillament Pastoset MOLLÓ Antonia Aspar Ricart Carles Descamps Quintana Monserrat Pastoset Fontdecaba Lluis Paro Carola Francesc Falguera Angelines Matachana josep Coma Guipart Estor Noguer i Juncà Pere Noguer i Justa Jordi Vila Badosa SETCASES jaume Broch Gardella Enric Bassagañas Palou Carme Perpinya Perez Josep Peiris Planella Pere Bober Jose Ramon Sirvent Plataforma Salvem la Vall de Roger Peñarroya Zaldivar Rigat PLANOLES Jaume Casanova Isabel Dauder Sebastia Bonfill Pere Lopez Josep Coche Estrayes TOSES Ventura Coch Estrayes Lluis Galiano Denat Tubau Francesc Bonada Manel Canal Jaume Coll Pere Bonada Isabel Coma QUERALBS Miquel Coll Xix Mª Dolors Escalé Manel Foz Salvador Richart Núria Pintor Francisco Coll CAMPDEVANOL Pere Salgado viñas Associació Veïns Miquel Comelus Capdevila Parroquia Beatriu Torres Fernandez Anna Perarnau Orriols Merce Quera sistracs Montserrat Gil Casals

Josep Fossas Boixasa C.T. Campdevànol Gerard Soler Serra Albert Vilamitjana Rabionet Geganters Campdevànol Eudald Rufait Antonio Surinach Miquel Vala Picola CAMPRODON Marc Navarro Moya Xavier Collboni Saia E.Glòria Escolà Albert Anglada Sala Colla Gigantera Enric SolàTremps Colla Gigantera Jauem Picola Soler OGASSA Xavier Aulimas jamons Manuel Sanchez Gonzalez Pedro Gimenez Lopez Ramon Tubent Polo Lourdes Barceló Angels Martinez i Sarria Paquita Estevez Bangut Dolors Costa Montse Muntades Casanova VILALLONGA DEL TER Joan Puigvert Delus Pep Zafra Brau Joan Solà Galaran Jaume Sala Monica Bonsoms i Pastoret Cristina Blanch Coma Eudald Picas Mitjavila Ajuntament de Gombren Ramón Cortina Cartacans Contxita Cortina Cartacans GOMBREN Hermenegildo falguera Comelles Dolors Cartacans Basagaña Lluisa Subirana Sadurni RIPOLL Eudald Casas i Vaqué Aj. Ripoll Joan Baz Preciado CCOO Ramon Santanach Pujol Aj. Ripoll Jordi Planadecursach Mir Adrià Gercia bona UIER Miquel Casas JERC Jordi Alarcon Erminia Roque Obrim els ulls-Ripollès Maribel del Rio Solidaria Paquita Roca Magdalena Canalias Grups de Mestres LL.Inf Daina Angel Ferrer i Mora GAT Florenci Crivillé i Estragués Museu Etnogràfic de Ripoll Santi Llagostera i Güell Associació ARÇ Ferran Gonzalez i Prat GESEN Quico Terradelles i Palu Mª Dolors Rica Barreno

Jordi Minell Aj. Ripoll Fina del Pozo Aj i Consell Comarcal Fina Guix i Sala Federació AAVV Ramón Ragon Maritnez Joaquim Bartes Carboner Jaume Outet Unió Botiguers Joaquim Jimenez SO La Cardenera Laia Montarde Murdet Joan Bar Preciado CCOO Megall Merce Martí Secretaria Iniciativa Irene Tatet Alemany Gerent fundació Josep Alseina Isabel Vall Sanchez Ajutnament de Ribes Teresa Larresa Sau Rosa Gardell Ralal Pere Sau Pujol LLANARS Jaume Rigat Maret Amadeu Joan Gomez Francesc Sole Isert Remei Soldevila Miranda Anna Mª Reig Balsells Jordi Marcò Vilaplana LES LLOSES Pere Cabana Sala Mª Angles Portell Pradell Josep Mª Pujals

ANNEXES Annex III: Galeria de fotos

Figura: Jornada de Descripció i Diagnosi al municipi de Campdevànol

Figura: Jornada de Descripció i Diagnosi al municipi de Ripoll

Figura: Jornada de Pla d’Acció al municipi de Sant Joan de les Abadesses

Figura: Jornada de Descripció i Diagnosi al municipi de Pardines

Figura: Jornada de Descripció i Diagnosi al municipi de Queralbs