REVISTA 855 / "Petjades Del Ter"
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
la biblioteca Petjades del Ter a finals del S. XIX per d’ella en aquest llibre” ho considero construir la nova via el millor elogi possible. Aquest d’un ferrocarril que era precisament el meu objectiu, uniria Barcelona amb desaparèixer com a autor i donar Puigcerdà. La Marianna rellevància al patrimoni natural, va formar part del cultural i social, especialment a primer grup de dones través de les sis dones amb vides en tenir contracte de molt diferents, però amb el Ter com feina a la Farga de a element comú que conformen les Bebiè. La seva feina i la columnes de text de cada comarca. de les seves amigues, El llibre m’ha aportat una treballant tan joves en experiència vital. Voltar tota la una feina tan dura em conca del Ter i compartir tardes semblava increïble. amb persones que tenen vides Sempre recordo inspiradores és el meu premi David Fajula Jufré una anècdota que els de can personal. Quan vaig presentar la Petjades del Ter Pola m’expliquen d’ella. Eren tan proposta al Consorci del Ter (entitat Edita: Consorci del Ter joves, tan petites, que a vegades editora del llibre) els vaig dir que Lloc i data d'impressió: Vic, novembre es posaven a jugar a la fàbrica, i hi havia un munt d’històries per del 2018 amb un gest gairebé paternalista, explicar a qui les volgués escoltar. Nombre de pàgines: 160 l’encarregat els recordava que allà hi Ara, amb el llibre publicat, tot es Fotografia i textos: David Fajula havien anat a treballar. veu des d’una perspectiva diferent. Evidentment, aquest és un Ara és l’hora de presentar-lo, de exemple proper a mi, però són tornar als llocs on vaig conèixer les milers les famílies que han viscut persones que hi apareixen i donar- L’origen de Petjades del Ter és la durant generacions a la vora del los les gràcies perquè aquest és el meva família, i l’origen de la meva Ter, així que el llibre pot ser una seu llibre, no el meu. família és el riu Ter. La meva mare va aproximació per a moltes persones Les veritables petjades del Ter ser l’últim nadó que es va batejar a cap als seus avantpassats. Quan algú són les seves històries. l’antiga església de Sant Romà de Sau, em diu “a la meva mare li hagués pocs mesos abans de la construcció fet molta il·lusió saber que parles de l’embassament. El seu avi es va instal·lar a la Vall de Sau provinent de Susqueda. La meva iaia materna era nascuda a Ripoll, tot i que va passar gran part de la seva joventut a Les Arenyes, una masia de les Llosses banyada per la riera de Sant Quintí. Els Fajula venim d’Ogassa i Sant Joan de les Abadesses. La meva branca va deixar el Ripollès per instal·lar-se a principis del S. XX al Bisaura, “allà on el riu s’eixampla”. El meu avi va néixer a Sant Quirze, i el meu pare, a Sora. Però si hi ha una figura familiar que m’ha mogut a fer aquest llibre, és la meva besàvia paterna, la Marianna Arderiu. Mai ens vam arribar a conèixer, ens portàvem cent anys justos. Ella va néixer a Montesquiu, el seu pare es va instal·lar al Bisaura Sant Quirze, amb el Puigmal nevat al fons. 27.