DOCSLIB.ORG

La Cuenca Carbonífera De Surroca–Ogassa (Ripollès, Cataluña, España)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Cuenca Carbonífera De Surroca–Ogassa (Ripollès, Cataluña, España) La cuenca carbonífera de Surroca–Ogassa (Ripollès, Cataluña, España) Julio Gómez–Alba Monografies n° 4 del Museu de Ciències Naturals any 2007 1 La cuenca carbonífera de Surroca–Ogassa (Ripollès, Cataluña, España) Historia económica, minera y geológica y catálogo de la flora carbonífera catalana del Museu de Ciències Naturals de Barcelona 2 3 Institut Botànic de Barcelona La cuenca carbonífera de Surroca–Ogassa (Ripollès, Cataluña, España) Historia económica, minera y geológica y catálogo de la flora carbonífera catalana del Museu de Ciències Naturals de Barcelona J. Gómez–Alba 4 5 A la Promoción XVI 6 Disseny: Fons Gràfic Fotografia de la coberta: Jordi Vidal i Fugardo Monografies del Museu de Ciències Naturals 4, 2007 La cuenca carbonífera de Surroca–Ogassa (Ripollès, Cataluña, España) Historia económica, minera y geológica y catálogo de la flora carbonífera catalana del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Julio Gómez–Alba Editor: Anna Omedes Edició: Institut de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona 2007, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona Maquetació: Montse Ferrer Fotomecànica i impressió: Romargraf S. A., L'Hospitalet de Ll. (Barcelona) ISSN: 1695–8950 Dipòsit legal: Z–339–2003 7 Prólogo Al escribir el prólogo a esta obra lo hago como geólogo, paleobotánico, colega y creador del Museo de Paleobotánica en el seno del Ayuntamiento de Córdoba. Esto aparte de los lazos de amistad y del aprecio profundo de la entrega profesional de quien ha escrito esta obra. Es cada vez más evidente que los museos de Ciencias Naturales guardan un tesoro de díficil adquisición. Fruto de la afición ferviente de unos pocos, necesita ser administrado con sabiduría, separando lo corriente de lo inusual, y sobre todo, colocando las piezas de museo en su contexto histórico y en su entorno natural. Todo esto, además de la labor administrativa, del inventariado, catalogación y almacenamiento de los ejemplares fósiles. No olvidemos tampoco la expo- sición de piezas bien escogidas para el deleite, tanto como la instrucción del visitante. Total, que los museos de Ciencias Naturales son custodios de un patrimonio adquirido poco a poco, a través de donaciones y mediante las investigaciones propias de la institución, que reflejan las oportunidades de recolección del material existentes en cada época. Las coleccio- nes custodiadas son generalmente irrepetibles y, por tanto, únicas. Su valor es incalculable. El buen custodio, el Conserva- dor de Museo, tiene que ser un erudito con conciencia de estar al servicio del público mediante la divulgación científica. El libro que tenemos delante cumple en todos los sentidos. Su autor administra las colecciones confiadas a su cuidado con un rigor profesional admirable; no sólo eso, sino que explica cómo se gestionan, dando a conocer una metodología que permite el acceso a un material perfectamente guardado. Además, en esto reside uno de los grandes méritos del libro, ha sabido hacer de historiador investigando y describiendo el entorno de donde proceden las colecciones tratadas: las de los fósiles vegetales de las minas de carbón de piedra más importantes de Cataluña. Ya cerradas desde hace varias décadas, reflejan dos siglos de historia industrial, cuya importancia social es, quizás, más grande que su impacto sobre el desarrollo de la región. Todo esto se describe con lujo de detalles y, sobre todo, con un rigor absoluto. Además, resulta un relato ameno. El autor también intenta dibujar el entorno geológico de las minas de carbón de Surroca y Ogassa. Al describir el lento crecimiento del conocimiento geológico de la cuenca, siempre con el trasfondo de su aprovechamiento minero, se nota que los datos geológicos siguen siendo escasos. Es el fiel reflejo de la realidad, no sólo en este caso, sino en muchos de la minería española. Los ingenieros de minas hacían de geólogos sin serlo, y los geólogos tuvieron un papel subordinado en la minería. Sólo en casos especiales se logró una integración eficaz. Las falsas esperanzas depositadas en el valor industrial de la cuenca minera de Surroca y Ogassa (Sant Joan de les Abadeses) se deben en gran parte a la falta de conocimiento geológico, como refleja el relato del libro que tenemos delante. Como se trata de colecciones, buena parte del libro se dedica a la constitución de la flora fósil de Surroca-Ogassa. El autor desgrana concienzudamente los registros publicados por los paleobotánicos de distinto origen que se ocuparon de ella. Finalmente, figura los elementos principales de esta flora, tal como se encuentran en la colección del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Destaca el postulado de Jean Broutin, paleobotánico de la Universidad de París, de que todas las floras fósiles encontradas en el entorno de Surroca-Ogassa son esencialmente contemporáneas aunque de constitución diferente según el paleoambiente representado. Son una muestra de la flora de finales del periodo Carbonífero. Apreciamos en esta obra un afán de perfeccionismo al no dejar ni una piedra sin remover, así como un espíritu crítico al tratar todos los temas con objetividad. Finalmente, hay que felicitar al autor por una obra compleja, tratada con cariño y con gran profesionalidad. Estamos ante una obra que sólo un erudito podría haber escrito, y que puede considerarse como un paradigma de cómo entender la labor de un museísta completo. Roberto H. Wagner Jardín Botánico de Córdoba 8 9 Sumario I. Introducción y objetivos .................................................................................................................................. 11 II. Fuentes y métodos ......................................................................................................................................... 13 III. Archivos consultados .................................................................................................................................... 14 IV. Historia económica, minera y geológica de la cuenca carbonífera de Surroca-Ogassa ..................................... 15 1. La Propiedad. La Minería. El Ferrocarril ..................................................................................................... 15 1.1. Primeras noticias (s. XVIII) ................................................................................................................. 15 1.2. El primer tercio del s. XIX ................................................................................................................. 21 1.3. Joaquim de Romà y Adrian Paillette (1836-1840) .............................................................................. 22 1.4. El Veterano Cabeza de Hierro, Amalio Maestre, Bernabé Sánchez y los primeros proyectos de ferrocarriles (1841-1847) ............................................................................................. 23 1.5. Joaquín Ezquerra del Bayo (1848) ..................................................................................................... 28 1.6. Justificación de El Veterano (1849) ................................................................................................... 29 1.7. Romà versus El Veterano (1848-1866) .............................................................................................. 30 1.8. José de Aldama y Amalio Maestre (1854-1855) ................................................................................ 33 1.9. La pugna por el ferrocarril minero y la llegada del ferrocarril a Vic (1857-1876) ................................. 38 1.10. Las Noticias de Eusebio Sánchez, el ingeniero Francisco Javier Ducloux y las minas de El Veterano al iniciarse la década de 1860 ...................................................................................... 40 1.11. La cuestión carbonera y la reforma arancelaria de 1869 .................................................................. 41 1.12. La Exposición general de Barcelona de 1871. Florent Verbon y la sociedad minera Aurora del Pirineo ............................................................................................. 43 1.13. La década de 1870 y las exposiciones universales de 1873 y 1876 .................................................. 46 1.14. Las minas al iniciarse la década de 1880. Las sociedades Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas, La Aurora del Pirineo y El Faro Industrial ................................. 48 1.15. Lluís Marià Vidal (1883-1887) ........................................................................................................ 51 1.16. La decadencia (1887-1919) ............................................................................................................ 56 1.17. La Italo-Hispano Minera (1919-1924) ............................................................................................. 61 1.18. La Arrendataria de Surroca, la Guerra Civil española y la posguerra (1926-1945) ............................ 62 1.19. Josep Closas (1948) ....................................................................................................................... 64 1.20. Últimos años (1953-1967) .............................................................................................................. 64 1.21. Epílogo .......................................................................................................................................... 65 2. Estudios geológicos y paleobotánicos ....................................................................................................... 67 2.1. Adrian
Load more

Recommended publications
  • Atractius Al Voltant
    ATRACTIUS AL VOLTANT VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA Itinerari de 8,5 km de recorregut i amb inici just davant el càmping. És el millor monument històric de la Vall de Camprodon. Via de comunicació entre el Ripollès i la Garrotxa, era utilitzada pels romans que anaven a França i més antigament per Anníbal amb els seus elefants. Molt ben conservada en alguns dels seus trams, val la pena visitar-la. ELS BOSCOS I LES PLANES DE LA RAL L’itinerari, de dificultat baixa i de 8 quilòmetres, s’inicia al pont del Carbur, just a la sortida de Sant Pau de Segúries. Es tracta d’un recorregut que passa entre fagedes, aqüeductes i fonts tot vorejant el riu Ter fins arribar al petit poble de la Ral, i seguidament desfà el camí per l’altre voral del riu. EL SANTUARI DEL REMEI i CAMPRODON Recorregut d’uns 8 quilòmetres fins a Camprodon. Sortim del càmping a la dreta, i just al final del mateix carrer prenem la pista de l’esquerra. Passarem pel costat d’un torrent, una pedrera i el veïnat de la Ral. A uns 4 quilòmetres de l’inici, la pista es desvia cap al santuari del Remei, de gran bellesa. Tornant a la pista, seguirem a la dreta cap a Camprodon. Des d’allà, podem tornar amb transport públic. CAMPRODON (a 5 km) A la confluència els rius Ter i Ritort, Camprodon és el poble més gran de la vall que porta el mateix nom. Municipi tradicionalment turístic i excursionista, convida al visitant a passejar per els seus carrers empedrats, visitar el Pont Nou, el passeig Maristany amb les seves senyorials cases modernistes, el carrer València ple de botigues típiques, els seus passeigs frondosos i les seves fonts...Mercat setmanal tots els diumenges al centre de la població.
    [Show full text]
  • Info Serra De Monestirs
    AND IF YOU COME BY TRAIN FROM BARCELONA... The package includes: You will receive a FREE TRAIN TICKET Map 6 nights of half-board accommodation Only 105 km away from Girona and Barcelona. in charming Rural Houses The sierra of the Monasteries (Catalonia – Spain) 6 packed lunches 5. The top of the sierra Luggage transfer from accommodation to accommodation Discover a land full 2 guided visits: to the monastery of Ripoll and the monastery of St. Joan de les Abadesses with a route of history on foot through the medieval village and a visit to the Small Mill 4. The boundaries 1 Activity at the Scriptorium of Ripoll of the 3 bishoprics 2 Gastronomic workshops at the rural accommodation Insurance Documentation and route maps 3. The course of the Ter 24-hour contact telephone for information and emergencies. 6 The lost parish church Final present: a parchment certifying that you have completed all of the stages of THE SIERRA OF THE MONASTERIES route. Return train ticket (Barcelona - Ripoll) 2. Land of Ripoll pioneers Prices for the 2018 season The price will vary according to the number of 1. The monastery of knowledge people who do the route together. Group of 2 people: 699 ,- € Barcelona Price per person in 1 double room Group of 3 people: 610 ,- € Price per person in 1 triple room We can also help you to book a wide range of Group of 4 people: 575 ,- € complementary services, including: flights or Price per person in 1 quadruple room train tickets to Barcelona, hotels, cultural and 1 person alone: 945 ,- € Price per person in 1 single room leisure activities within the territory, etc.
    [Show full text]
  • XARAGALL 13 462.Pdf
    XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 462 - gener del 2013 ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82 10 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE SANT JOAN DE LES ABADESSES I SURROCA A CAMPRODÓN Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué __________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 5 DE JUNY DEL 2011 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE SANT JOAN DE LES ABADESSES I SURROCA A CAMPRODÓN Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joaquim SANZ BALAGUER ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem devent de tres trams de camins forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per ells. I, finalment, en qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari. BREU INTRODUCCIÓ El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà íntegrament pel Sistema Pirinenc; i més concretament: per la zona de contacte entre la Zona Sudpirenenca i la Zona Axial del Sistema Pirinenc. Així, s´iniciarà dintre de la Zona Sudpirenenca, prop de la població de Surroca, des d´on s´anirà ràpidament cap a Camprodon. Per d´altra banda, també cal dir que aquest recorregut s´efectuarà, íntegrament per les comarques pirinenques.
    [Show full text]
  • Ajuntament D'ogassa
    Ajuntament d’Ogassa NIF: P1711900I Acta de la sessió del Ple de l'Ajuntament Núm.: 3 Caràcter: ordinari Dia: 17 de maig de 2018 Inici: 19:00 Acabament: 20:30 Lloc: Sala de Plens Assistents: Alcalde president: Il·lm. Sr. Josep Tremps i Bosch Regidors: Sr. Albert Solà i Serra Sr. Xavier Vilarrasa Batchilli Excusen l’assistència: Sr. José Maria Rodríguez León Sr. Xavier Aulinas i Sanglas Actua de secretari el Sr. Josep Ruiz Muñoz, secretari interventor de la Diputació de Girona, (nomenat per la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya per Resolució de 21-11-2017) i comissionat per l’Organisme Autònom Administratiu “Xaloc” per a les funcions públiques necessàries de Secretaria, Intervenció i Tresoreria, des de l’1-01-2018. Prèviament es comprova que el quòrum d’assistents compleix allò que estableix l’article 98c) del Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya. És objecte de la reunió la celebració de la sessió, convocada en legal forma, a l'efecte de tractar els punts inclosos al següent: Ordre del dia: 1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors 2. Correspondència oficial 3. Donar compte de la Liquidació del Pressupost 2017 4. Aprovació de les Actes de Recepció de les obres executades pel Consorci de les Vies Verdes de Girona: murs i millora de les tanques de la via verda 5. Donar compte de l’informe de seguiment del Pla d’Ajust de l’Ajuntament, 1R Trimestre 2018 6. Aprovació del model de control intern simplificat en règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia de requisits bàsics per a les despeses i obligacions, i del control inherent a la presa de raó en comptabilitat, com a procediment per a l’exercici de la funció interventora sobre els drets i ingressos de l’entitat local 7.
    [Show full text]
  • Els Aprofitaments Del Ter I El Ritort Entre El 1869 I El 1924
    ELS APROFITAMENTS DEL TER I EL RITORT ENTRE EL 1869 I EL 1924 Joan Fort Olivella Durant els segles XIX i XX els nostres rius es veuen sotmesos a un gran aprofitament industrial primer i hidroelèctric després, queja van intentar regular les Corts de Cadis. Una reial ordre del Ministeri de Governació de 22 de novembre de 1836 ja encomanava als governadors civils les ordenances sobre el tema de l'aigua dels rius. Era confirmada per una Instrucció d'Obres Públiques de 10 d'octubre de 1845, i sobretot per una reial ordre de 14 de març de 1846 que fixa les regles per les concessions administratives, i una altra reial ordre aclaratoria sobre la caducitat del 28 d'abril de 1849. Però es feien derivacions sense permís del govern civil, per la qual cosa una reial ordre de 5 d'abril de 1859 manava als governadors civils que no es fes cap obra sense llur autorització, ordre que es veuria engrandida els anys 1863 (concessió de cabals), 1866 (previsió dels mateixos) i el 1866 amb la llei de 3 d'agost de 1866, queja parla de les diferents servituds, i la llei de 20 de febrer de 1870, amb el reglament de 20 de desembre. Arriba, per fi, la Llei de 13 de juny de 1879, i obre la via a l'expansió indus- trial de les ribes dels rius, si bé no la regula amb precisió. La reial ordre del Ministeri de Foment del 14 de juny de 1883 conté la instrucció per a la tramitació dels expedients d'aprofitament d'aigües públiques.
    [Show full text]
  • REVISTA 855 / "Petjades Del Ter"
    la biblioteca Petjades del Ter a finals del S. XIX per d’ella en aquest llibre” ho considero construir la nova via el millor elogi possible. Aquest d’un ferrocarril que era precisament el meu objectiu, uniria Barcelona amb desaparèixer com a autor i donar Puigcerdà. La Marianna rellevància al patrimoni natural, va formar part del cultural i social, especialment a primer grup de dones través de les sis dones amb vides en tenir contracte de molt diferents, però amb el Ter com feina a la Farga de a element comú que conformen les Bebiè. La seva feina i la columnes de text de cada comarca. de les seves amigues, El llibre m’ha aportat una treballant tan joves en experiència vital. Voltar tota la una feina tan dura em conca del Ter i compartir tardes semblava increïble. amb persones que tenen vides Sempre recordo inspiradores és el meu premi David Fajula Jufré una anècdota que els de can personal. Quan vaig presentar la Petjades del Ter Pola m’expliquen d’ella. Eren tan proposta al Consorci del Ter (entitat Edita: Consorci del Ter joves, tan petites, que a vegades editora del llibre) els vaig dir que Lloc i data d'impressió: Vic, novembre es posaven a jugar a la fàbrica, i hi havia un munt d’històries per del 2018 amb un gest gairebé paternalista, explicar a qui les volgués escoltar. Nombre de pàgines: 160 l’encarregat els recordava que allà hi Ara, amb el llibre publicat, tot es Fotografia i textos: David Fajula havien anat a treballar. veu des d’una perspectiva diferent.
    [Show full text]
  • Diagnosi Socioeconòmica Del Ripollès, Any 2018
    DIAGNOSI SOCIOECONÒMICA DE LA COMARCA DEL RIPOLLÈS 1 AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS ANUALITAT 2018 *Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local Territori objecte de la intervenció El Ripollès és una comarca de muntanya del Pirineu oriental amb una extensió de 956,2 km2. Pel nord limita amb la Cerdanya i les comarques franceses del Conflent i el Vallespir; a l’oest amb el Berguedà; a l’est amb la Garrotxa, i pel sud amb la comarca d’Osona. Els municipis que conformen la comarca del Ripollès són 19 amb una població l’any 2018 que sumava 25.000 habitants. Deixant de banda la capital, Ripoll, i els municipis 2 de Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Ribes de Freser, la resta de municipis tenen menys de 500 habitants amb trets clarament rurals. El territori s’estructura bàsicament en tres grans àrees amb unes característiques concretes i diferenciades amb la resta. La primera àrea és la Vall de Ribes, i es situa al nord-oest de la comarca. És una zona d’alta muntanya i que pateix un fort procés de despoblament durant els darrers anys. Per les seves característiques geogràfiques i paisatgístiques, hi predominen bàsicament activitats agrícoles i, concretament, ramaderes i el turisme de muntanya. També hi haurà la Vall de Camprodon, que es situa al nord-est de la comarca. També hi predominen les activitats ramaderes i el turisme, i també ha patit, tot i que de manera no tant acusada com la Vall de Ribes, un fort despoblament en els darrers anys.
    [Show full text]
  • PLAFO BTT Copia
    ITINERARIS EN BICICLETA BICICLETA DE MUNTANYA (BTT) 1. CÒDOL: El Negre – Can Coll – Còdol – El Cortal – El Negre 11,5 Km. Di+cultat: Mitjana. Pujada moderada a l’anada +ns can Coll i en tornar de la riera +ns El Negre. Variant: Opció d’escurçar des de Còdol cap a la riera (sense passar pel Cortal) 2. ST. JOAN DE LES ABADESSES i OGASSA (per pista i corriol): El Negre – El Cortal - Sant Joan Ab.– Ogassa (pel Camí de Vidabona o bé per Via Verda Ruta del Carbó) – Can Coll (camí de Vidabona) – El Negre 17,5 Km. Di+cultat: Mitjana. L’anada és majorment baixada (1r tram +ns El Cortal en part per corriol estret). Tornada pujada moderada +ns Ogassa (després de can Coll, petit tram per corriol estret +ns travessar torrent i riera) 3. TAGA: El Negre – Monòlit a Xirinacs – Coll de Jou – Taga – i RETORN 21Km. Di+cultat: Alta. Pujada moderada +ns Coll de Jou i forta +ns el cim del Taga. 1 DIA O MIG DES D’EL NEGRE BICICLETA HÍBRIDA 4. MONÒLIT A XIRINACS (PLA DE CAL PEGOT) –SANT MARTÍ O. – OGASSA: El Negre – Monòlit a Xirinacs (Pla de Cal Pegot, per pista de Ribamala) – Sant Martí d’Ogassa (pista ciment) – 3 Ogassa – Can Coll – El Negre (per camí de Vidabona) 20 Km. Di+cultat: Mitja. Pujada moderada +ns el monòlit (per pista). Tornada després de can Coll, petit tros per corriol estret +ns travessar torrent i riera. a. Opció: Abans d’arribar a Ogassa (o en tornar), visitar l’església romànica de Sant Martí de Surroca (s.
    [Show full text]
  • EL TAGA Amb Raquetes De
    FITXA TÉCNICA: EL TAGA (amb raquetes de neu) (Ref. G11) DATA: 11 / 2 / 2018 . DIFICULTAT: TRACK: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=787059 DISTANCIA RUTA: 9,92 Km. DURADA RUTA: 6h. DESNIVELL POSITIU: + 800 mts. ALTITUD MÀXIMA: 2.039 mts. DESNIVELL NEGATIU: - 800 mts. ALTITUD MÍNIMA: 1.264 mts. PUNT DE TROBADA: Pàrquing de Fontajau (7:00h) INICI DE RUTA: Puigsac MATERIAL OBLIGATORI: Botes de canya alta, raquetes de neu, paravent, polar, capelina, buff, ulleres de sol, guants, gorra, crema solar, bastons, aigua i menjar. NOTA: - L’hora prevista de tornada a Girona es entre les 17:30h – 18:00h - Cal preveure portar dinar (entrepans o carmanyola). - Ruta pensada per la iniciació amb raquetes de neu. - CAL PORTAR RAQUETES DE NEU (Opció de lloguer a ARESTA de Fontajau, un cap de setmana = 10 €) RUTA AMB COTXE: Girona – Puigsac DISTANCIA TOTAL: 212 Km (Anada i tornada) DESPESA TOTAL DE GASOLINA: 32 € TEMPS DE DESPLAÇAMENT: 1h. 50 min. (anada) PUNTS DE PAS: Girona, Banyoles, N260, Olot, Ripoll, Ribes de Freser, Pardines, Puigsac. FITXA CULTURAL: EL TAGA (amb raquetes de neu) (Ref. B3) DATA: 11 / 2 / 2018 GEOGRAFIA: El Taga és una muntanya del Ripollès. És a la serra Conivella i separada de la serra Cavallera per la Portella d'Ogassa. Encara que no és una muntanya gaire alta, la seva posició dominant sobre les valls del Freser i del Ter la fa un punt de referència de la comarca. A més, és un mirador excel·lent dels cims del Pirineu des del Puigmal al Canigó. Malgrat no superar el límit altitudinal per a bosc potencial, la seva part superior es troba totalment desforestada i ocupada per prats de pastura, com la serra Cavallera.
    [Show full text]
  • Cal Picola D'ogassa Té Les Millors Ovelles Del Ripollès
    Economia | Arnau Urgell | Actualitzat el 16/10/2011 a les 10:30 Cal Picola d'Ogassa té les millors ovelles del Ripollès Una Fira de Santa Teresa més concorreguda que mai aplega una trentena d'explotacions i 200 caps de bestiar al passeig de la Font Viva de Ripoll Galeria de fotos (http://www.naciodigital.cat/elripolles/galeria/897/pagina1/fira/santa/teresa/ripoll) (Arnau Urgell) Les previsions es van complir. Que Santa Teresa coincidís amb dissabte va fer que la Fira El passeig de la Font Viva es va omplr en motiu de la Fira de Santa Teresa. Foto: Arnau Urgell Catalana(http://www.naciodigital.cat/elripolles/galeria/897/pagina1/fira/santa/teresa/ripoll de l'Ovella de Ripoll fos una de les més concorregudes del darrer any.) El passeig de la Font Viva es va omplir de ramaders, visitants i més de dues-centes ovelles d'una trentena d'explotacions. En el concurs morfològic de la raça ripollesa el gran triomfador va ser cal Picola d'Ogassa ja que va guanyar el premi al millor lot d'ovells i el segon al millor lot de xaies. El concurs va premiar els exemplars que segueixen els estàndards d'una raça amb regressió. Unes ovelles que tenen el cap allargat, les orelles lleugerament caigudes, la llana fina i el nas pigmentat. A banda del cal Picola, també cal destacar que el millor marrà es de la caseta d'en Sadurní de Ripoll mentre que el millor lot de xaies va recaure a cal Sibí de Bruguera. Enguany, i com a novetat, també es va incloure un premi al millor collar que va correspondre a la Cabana de Campdevànol.
    [Show full text]
  • Ogassa - Ripoll) De 8 Que Té El Camí
    Recorregut per la cultura, la història, el SENDERISME CULTURAL paisatge i l’esperit dels El Camí de Vidabona Països Catalans. La marca del Camí està inspirada en la forma (St. Joan de les Ab. – Ogassa - Ripoll) de 8 que té el Camí. Una de les obertures de la marca ens indica d’on venim i l’altra mira cap on continua el camí. Coll de Jou (alt. 1.637 m) - Taga (alt. 2.039 m) S Refugi E Montserrat R Puig Estela uneix el Puig de Sant Amanç -o d’Amand- al sud, R El Coll de Jou (jou significa ‘unió’) (2.012m) A T a Ribes de Freser Portella d’Ogassa Cova dels amb el Taga al nord, majestuós i pelat com a conseqüència de l’ancestral activitat ramadera. Aquest D Taga E (1.810 m) Encantats a Camprodon C (2.038 m) Font del Puig de la Coma A O T . R Freixe fet explica l’aspecte tapissat dels prats de la Serra de Conivella (a la qual pertany el Taga) i, més cap N d d’Olla (1.937 m) E El e L l C A V A L I a Turó de la Portella A Duran V R Can F R Sant Martí o E E Bruguera d’Ogassa (1.901 m) n S Picola a l’est, de la Serra Cavallera (2.013m). Actualment hi pasturen principalment vaques, si bé també L t L d de Surroca A e l F Can Biel Can Fiet El Molí r e Can Cristo Can Pubill alguns ramats d’ovelles i de cabres.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Gombrèn
    Ajuntament de Gombrèn AGENDA 21 LOCAL DE GOMBRÈN DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció A. Antecedents 7 B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 1.1. Emmarcament geogràfic 11 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 15 2.1. Clima i metereologia 2.1.1. Temperatura 2.1.3.
    [Show full text]