Recorregut per la cultura, la història, el SENDERISME CULTURAL paisatge i l’esperit dels El Camí de Vidabona Països Catalans. La marca del Camí està inspirada en la forma (St. Joan de les Ab. – Ogassa - Ripoll) de 8 que té el Camí. Una de les obertures de la marca ens indica d’on venim i l’altra mira cap on continua el camí.

Coll de Jou (alt. 1.637 m) - Taga (alt. 2.039 m)

S Refugi

E Montserrat R Puig Estela

uneix el Puig de Sant Amanç -o d’Amand- al sud, R El Coll de Jou (jou significa ‘unió’) (2.012m) A

T a Ribes de Freser Portella d’Ogassa Cova dels amb el Taga al nord, majestuós i pelat com a conseqüència de l’ancestral activitat ramadera. Aquest D Taga E (1.810 m) Encantats a Camprodon C (2.038 m) Font del Puig de la Coma A O T . R Freixe fet explica l’aspecte tapissat dels prats de la Serra de Conivella (a la qual pertany el Taga) i, més cap N d d’Olla (1.937 m) E El e L

l C A V A L I Turó de la Portella a A Duran V R Can F R Sant Martí E o E Bruguera d’Ogassa (1.901 m) n S Picola a l’est, de la Serra Cavallera (2.013m). Actualment hi pasturen principalment vaques, si bé també L t

L d de Surroca A e l

F Can Biel Can Fiet El Molí r e Can Cristo Can Pubill alguns ramats d’ovelles i de cabres. La carretera que el travessa comunica Ogassa, Bruguera i Ribes ix el Roget d’Ogassa e Sant Martí Font de Can Martí l’Adou Can Camps d’Ogassa el Tossal de Fresser. el Coquilló Mitjavila Pla Llobet Coc Coll de Jou T. de Miquelet Basegaña El Juncà Font Can Piquer Gran Can Mingo Can Grapussa Prat del Pinter Per aquestes contrades, uns quants milers d’anys abans de Crist, es va establir un poble preindoeuropeu Refugi de Can Matarró Can Geroni Can Guillem Sant Jordi Can Peira Puig de Sant Riera Can Rosselles d’Oga (Surroca de Baix) Amanç (1.851 m) Castell ssa Turó dels Ogassa que els arqueòlegs i filòlegs van anomenarsorotàptics (grec), camps d’urnes (català). Sembla que en de Pena Can Castellets Barranquet La Mina dolça (1.369 m) Peçallarga Can Garçó l’idioma d’aquest poble, el terme Taga significava roquisser enlairat o muntanya envoltada d’abismes. S E R R A D E S A El Rafael La Janica N T A M A Can Can Pons Font de Pena N Ç Can Coll Ca l’Antoniet Maidéu Puig Castellar Can Sargantana Roqueters Coll de la Tuta Puig (1.207 m) La Senyora del Taga, displicent, mira l’eternitat des de les Cal Una mica més avall de Coll de Jou, hi trobem el refugi lliure de Sant Jordi. Pla de Cercó Xec Can Sensio Can Benet seves altures desarbrades, només coberta amb un sensual Cal Pegot (1.135 m) les Aiades les Costes Cabàlies Sant Julià R l Puig de l’Àliga l (1.351 m) i o er Colònia Balaguer a C

borrissol de gespa alpina. (Ll.M.X) de Saltor (1.490 m) d Collet del Vent n la Clapissa Can Cal Pegot e a l N C Salvador . de e T Pedrera El Negre g r Can Boix de GIV-5211 T Enllaç amb el Som de e

. les Costes Camí de Núria Rostos del Negre Can Marxant Turó de Corones de Vidabona S Cal a Font de l (1.491 m) t Beiato Fullosa o To r r re n Coll de Fullosa Còdol Fauna i flora Corones t Fullosa d

e Sta. Maria 14.7.2007. Amanç 7. Guardons Mas de R i En aquesta zona prepirinenca hi trobem una gran biodiversitat vegetal i animal. Alguns exemples: de Vidabona Vidabona b a Can Grata A m a R N l R Collet d’en Baptista a i

¿Recordes alguna cosa amb què t’hagi guardonat i O e e r

Amfibis: Tritó pirinenc, granota roja i salamandra. r

B a a

d

A d

per l’amor meu que acceptes tenir? ’ e D O

Maiols

I T M

Rèptils: Escurçó, serp verda. or g V a a Respongué: Sí, perquè entre els treballs r

e s l

n s a t t E a

d El Xofré o

Aus: Voltor comú, Trencalòs (aquests dos no hi nien, si bé hi cerquen aliment), còlit gris, alosa, e s D

i els plaers que em dones no en faig diferència. C c Collet de la Lleona

El Boix a

o Can Roca

A m gralla de bec groc, cornella, gamarús (rapinyaire nocturn).

Afegeixo: L’Amat em sobrepassa de tant que R a

Coll dels Tres Termes El Cortal

P

R

r n

e o

certes coses seves m’enamoren, però certes E

d

Mamífers: Cabirol, porc senglar, gat mesquer o geneta, fagina, guineu i teixó. g

u o

r

o S o Camí de p

Puig del Ram J n

altres m’horroritzen. (Amor i Temor de Déu). e a m d Vidabona a c Vegetals dels estatges montà (fins a 1.800m) i subalpí (1.800-2.100m): Pinedes de pi roig, fagedes, l e l d Can Sau a r o Solei Avall te No l’estimo. Ell estima en mi. T e C r . r rouredes de roure martinenc i pinedes de pi negre. Falgars, ginestars i ginebrars. Prats de pastura de mal ca V a a a No cerco guardons, vénen quan volen. id b a i R bona subalpins. En zones rocalloses i humides podem trobar l’orella d’ós, herba fetgera i corona de rei. És tan inabastable el seu amor que si, per e Turó del d

a

Ca l’Adroguer r Verdeguer (974 m)

e

exemple, l’horror de la tortura no hi cap, t

e Can Lluer r r

la felicitat no és vera felicitat. Puig de la Devesa a c

Sant Joan de

Can Dosdies

(1.087 m) *** Puig de l’Ou (977 m) Cal Toni les Abadesses

T Amanç 36. Tota paga és poc o r r e n t C-26 Campdevànol Demanaren a l’Amic si canviaria per un altre el d e

R

i seu Amat. b a m a El Camí a la Garrotxa la Ribamala Va respondre i digué: “I ¿quin altre és millor i al Ripollès Gat mesquer o geneta Guineu Tritó pirinenc o més noble que sobirà bé, eternal, infinit en Rama an grandesa, poder, saviesa, amor, perfecció? nt Jo Itinerar circuits e Sa Museu Hotel / hostal / fonda Camí de Núria ra d secundaris ete (Noümen). ls arr Torre Maio i Montgrony c Punt d’informació n t de E Itinerari camí de Vidabona del Camí Autobús Allotjament (refugi, alberg) l Ter Quan el sol de l’Amat Turó de Sant Roc Marca camí de Vidabona Església Tren Allotjament (refugi lliure) (934 m) desperta l’Amic Itinerari camí troncal Monestir Font Allotjament (casa de colònies) dels seus somnis mítics, Sant Roc C-151a Marca camí troncal Mines Centre de salut Restaurant / bar cessen les paraules, els cants dels ocells, i l’Amic neix en l’Amat a l’alba. El sol l’ha devorat E l i ja és flama viva. Fr es Fragments del Dietari Final er N-260 Ripoll c a r de Lluís M. Xirinacs re te r Granota roja Cabirol Trencalòs Voltor comú a

(editorial Ara) d e B a rc e lo n a a Pu igc erd

El Camí de Vidabona L’Absolut, la Transcendència, l’esperit de l’Univers. L’eternitat. L’altre món.

Simbologia del Coll de Jou i del Taga dins del Camí de Vidabona: NOÜMEN

lena seg ia p ons El Camí de Vidabona és un brancal del Camí dels nc el ciè s d LA MÍSTICA ns on o s Països Catalans amb molts atractius naturals (Serra , c TAGA i e 2a etapa: ca ls 3a etapa: i la Mare Universal, l’Amat, st ca í r m l’Amor creador i Conivella, fagedes i rieres, geologia...) i destacats LA MÍSTICA sm LA VOCACIÓ rt COLL DE JOU o e Pels que feu el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, ens trobem en la Baixant del Taga, enfilarem la 3a ETAPA: la demanda i la posterior escolta subtil de la resposta: la unió s m , d elements culturals i històrics (monestir de St. Joan de t REFUGI DE SANT JORDI ST. MARTÍ D’OGASSA e 2a ETAPA: la mística, que es conclou al cim del Taga, segons Xirinacs, mite de la Mare de la crida, el camí a seguir, la vocació en base als dons i carismes de cadascú al servei de la lu la mort de l’ego L’Abat Oliva, Mare de Déu del Puig: c o a s la pregunta, l’escolta i la resposta. d les Abadesses, esglésies romàniques dels s. X al XII de b a s l’Univers, les aigües primordials, Tiamat, l’Amat (Ramon Llull). Pujar “la Taga”, per tant, és pujar societat, i la inevitable professió o manifestació de la consciència plena adquirida. ’A La crida, la vocació. l c SANT AMANÇ La Profecia. ú la muntanya de l’Amor Universal creador: passa a passa, anar-se’n amarant, fins la fusió total St. Martí d’Ogassa, St. Martí de Surroca, St. Julià de b l’Amic, el místic, m a la contemplació, Passarem per Sant Martí d’Ogassa, un lloc vinculat a testimoniatges vocacionals del més alt ó el foll d’amor. i en arribar al cim: l’Amic es fon en l’Amat. Saltor i Sta. Maria de Vidabona, les mines d’Ogassa, s

u

nivell: fou consagrada per l’Abat Oliva, un clar testimoni de grandesa i entrega espiritual al seu f PLA DE CAL PEGOT La geografia d’aquests indrets, en complicitat amb els mites de Xirinacs i Llull, disposa que temps. Sant Martí fou un home solidari i molt estimat per la gent del poble, lliurat a la seva monestir de Ripoll...). SUBJECTE PLA DE CAL PEGOT OBJECTE El jo, la persona: el subjecte lliure L’entrega plena a la crida Les coses, la funció. Amanç vulgui dir etimològicament “l’enamorat per sempre”, que jou vulgui dir “unió” (“ioga”), vocació: transmetre amb humilitat el que per ell era el camí de salvació. S’hi venera la Mare la font de la llibertat. Les estructures. a TORRENT l CAL BEIATO l i b el pelegrí, l’asceta DE RIBAMALA i que aquí s’hi trobi el refugi de Sant Jordi: mite de la mort de l’ego superb, pas necessari de Déu del Puig, advocada contra el dolor i per un part feliç. La figura deMaria és un referent Com a camí iniciàtic simbolitza el camí cap a la plenitud e

r el pas a la Vidabona a

m ó per endinsar-se en la unió mística. La muntanya Taga, a més de tenir forma de pit, sovint és arreu del món com a testimoni de l’acceptació i l’entrega plena a la crida que va sentir. EL NEGRE i en base a mites nacionals i universals de Lluís M. e c n la neteja, la pràctica a t c ST. JOAN DE LES STA. MARIA rondada per voltors que, entre d’altres, són símbol de la maternitat. d ascètica o e v Xirinacs i Ramon Llull, al llarg de 4 etapes vinculades a ABADESSES DE VIDABONA le OGASSA, a s l’obridor de el fruit, d d les mines: les a e camins RIPOLL la Plenitud c elements geogràfics (vegeu l’esquema). p profunditats s Sentir fondre’s, passa a passa, amb la font d’amor creador universal. e EL COMTE el retorn a la societat n n interiors o d g è ARNAU GUIFRÉ EL PELÓS e n s 4a etapa: 1a etapa: ci les cadenes de les el compromís funda , es n Ja no hi ha jo. Només un Sóc! amarat de tota diversitat interior. , dependències nació cada dia ó pu l m L’ ACCIÓ El Camí es pot completar amb una etapa més fins a L’ ASCÈTICA ri i e ca at ci iet ó, d oc COMPROMESA Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) ese la s ixim mb ent a i amb dues etapes més fins a Montgrony (mite de FENOMEN La història, els esdeveniments. l’alletament, perquè no falti l’aliment als propis fruits). El temps lineal. Aquest món.

A elcami.cat Com fer-te El Camí, declarat bé d’interès Projecte coordinat AMIC DEL CAMÍ Ajuntament per l’associació hi trobaràs: cultural, social i turístic pel Establiments Carnet La guia d’Ogassa Parlament de Catalunya i pel Parlament de les Illes Balears Recorregut per la cultura, la història, el SENDERISME CULTURAL paisatge i l’esperit dels El Camí de Vidabona Països Catalans. La marca del Camí està inspirada en la forma (St. Joan de les Ab. – Ogassa - Ripoll) de 8 que té el Camí. Una de les obertures de la marca ens indica d’on venim i l’altra mira cap on continua el camí.

El Negre (alt. 1.000 m)

S Refugi

E Montserrat R Puig Estela

La primera referència escrita del mas El Negre data del 1401 R (2.012m) A

T a Ribes de Freser Portella d’Ogassa Cova dels en un document, conservat a l’arxiu del monestir de Sant Joan D Taga E (1.810 m) Encantats a Camprodon C (2.038 m) Font del Puig de la Coma A O T , . R de les Abadesses on s’anomena un tal Jaume Negre d’Ogassa. Freixe N d d’Olla (1.937 m) E El e L

l C A V A L I Turó de la Portella a A Duran V R Can F R Sant Martí E o E L’edificació construïda damunt de la penya, però, se suposa anterior a aquesta data. Bruguera d’Ogassa (1.901 m) n S Picola L t

L d de Surroca A e l

F Can Biel Can Fiet El Molí r La seva activitat original era de caire ramader, com es desprèn de les corts i cabanyes e Can Cristo Can Pubill ix el Roget d’Ogassa e Sant Martí Font de Can Martí l’Adou Can Camps d’Ogassa el Tossal que es conserven davant la casa. Les feixes dels voltants havien estat conreades i el Coquilló Mitjavila Pla Llobet Coc Coll de Jou T. de Miquelet Basegaña El Juncà Font ha estat habitada, amb algunes intermitències, fins a l’actualitat. La rehabilitació El Negre abans de les obres. Can Piquer Gran Can Mingo Can Grapussa Prat del Pinter Refugi de Can Matarró Can Geroni Can Guillem Sant Jordi Can Peira de la casa s’ha fet durant el període 2012-2013, després que la Fundació Vidabona Puig de Sant Riera Can Rosselles d’Oga (Surroca de Baix) Amanç (1.851 m) Castell ssa Turó dels Ogassa de Pena Can Castellets Barranquet l’adquirís el juliol de l’any 2010 amb l’objectiu de rehabilitar-la com a alberg i centre La Mina dolça (1.369 m) Peçallarga Can Garçó S E R R A D E S A El Rafael La Janica N T A M A Can Can Pons Font de Pena N Ç Can Coll Ca l’Antoniet Maidéu de formació en innovació social i espiritual. Puig Castellar Can Sargantana Roqueters Puig (1.207 m) Coll de la Tuta Cal Pla de Cercó Xec Can Sensio Can Benet Cal Pegot (1.135 m) les Aiades les Costes Cabàlies Sant Julià R El Negre es troba arrecerat, a llevant, pel Puig Castellar. Al nord-oest, pel Puigcercó i, l Puig de l’Àliga l (1.351 m) i o er Colònia Balaguer a C

de Saltor

(1.490 m) d Collet del Vent n la Clapissa Can Cal Pegot e a l N C Salvador al nord, per la Serra Cavallera (Puig Estela, 2.012 m i Puig de Coma d’Olla, 1.937 m). . de e T Pedrera El Negre g r Can Boix de GIV-5211 T Enllaç amb el Som de e

. les Costes Camí de Núria Rostos del Negre Can Marxant Turó de Corones de Vidabona S Cal La finca té 68 hectàrees i se situa en un terreny caracteritzat per les feixes i les cingles. a Font de l (1.491 m) t Beiato Fullosa o To Quan passegeu pels entorns del Negre busqueu els tresors que amaguen els seus cingles. r r re n Coll de Fullosa Còdol Corones t Hi trobem fagedes, pinedes de pi roig, rouredes i boix abundant. La Riera d’Ogassa o Fullosa d

e Sta. Maria

Mas de R i de Vidabona Vidabona b del Negre, travessa la finca i hi destaquen els congosts, salts d’aigua i gorgs. a Can Grata A m a R N l R

Collet d’en Baptista a i

i O e e

r r

B a a

d

A d

’ e D O

Maiols

I T M

or g V a a r

e s l

Amanç. 27 aparició en somnis n s a t t E a

d El Xofré o e s D

C c Collet de la Lleona

El Boix a

o Can Roca

A m Tingué son (LETargia) l’Amic, que molt

R a

Coll dels Tres Termes Biodiversitat El Cortal

P

R

havia treballat cercant el seu Amat; i r n e o

E d

g

u o

r

o S o Camí de p

En aquesta zona prepirinenca hi trobem una gran biodiversitat vegetal i animal. Alguns exemples: Puig del Ram J n

tingué por que no oblidés el seu Amat. e a m d Vidabona a c l e l d Can Sau a r I plorà per tal que no s’adromís i que o Solei Avall te T e Amfibis: Tritó pirinenc, granota roja, salamandra. C r . d ar e mala a c el seu Amat no estigués absent del seu V a id b Rèptils: Escurçó, serp verda. a i R bona record. e Turó del d

Aus: Àguila daurada (el rapinyaire més gros i potent de la Península Ibèrica), falcó pelegrí,

a

Ca l’Adroguer r Verdeguer (974 m)

e

L’Amic encara està massa agitat per les t

gamarús (rapinyaire nocturn), àguila marcenca, aligot, còlit gris, alosa, gralla de bec groc, cornella. e Can Lluer r r

seves pròpies voluntats (INTenció). Puig de la Devesa a

c

Mamífers: Cabirol, porc senglar, gat mesquer o geneta, fagina, guineu, teixó. Sant Joan de

Can Dosdies

(1.087 m)

Marta, Marta, et preocupes massa. Massa Vegetals: Pi roig, faig, roure martinenc, boix, ginebre. En zones rocalloses i humides Puig de l’Ou Cal Toni les Abadesses podem trobar l’orella d’ós, herba fetgera i corona de rei. ascètica (treballs). (977 m) T o Massa esforç ens va empresonar l’Amat en r r e n t C-26 el record (DeSIG). Campdevànol d

e En va s’afalaguen a cercar el pa. En va R i b a m s’afanyen a defensar la muralla. Ella a El Camí a la Garrotxa la Ribamala visita i ajuda els seus mentre dormen i al Ripollès (LET). Rama an “Ell sadolla l’Amat mentre dorm” (sal nt Jo Itinerar circuits e Sa Museu Hotel / hostal / fonda Camí de Núria ra d secundaris ete 127, 2). ls arr Torre Maio i Montgrony c Punt d’informació n t de E Itinerari camí de Vidabona del Camí Autobús Allotjament (refugi, alberg) “Només una sola cosa és necessària” (Lc l Ter Turó de Sant Roc Marca camí de Vidabona Església Tren Allotjament (refugi lliure) Alosa Àliga daurada Còlit gris Falcó pelegrí 10,42). (934 m) Itinerari camí troncal Monestir Font Allotjament (casa de colònies) Sant Roc *** C-151a Marca camí troncal Mines Centre de salut Restaurant / bar 26.8.2002. En aquest món -la Riba mala- cal ser dolent per sobreviure. Quant et poses un mos de pa a la boca l’has E negat a un altre que se’n queda sense. l Fr Igualment quan augmenta la teva empresa es er N-260 Ripoll c a la seva quota de mercat. “La vida és r re te ra milícia” (Ignasi de Loiola). “El món d Gat mesquer e Gamarús Teixó Fagina B a és guerra” (Heràclit). En l’altre món rc e lo n -la Riba bona-, l’Amor i la Concòrdia a a Pu igc són eterns, perquè allà no existeix el erd teu i el meu, que ací es confonen amb el Tu i el Jo. Es confon la propietat L’Absolut, la Transcendència, l’esperit de l’Univers. amb la Consciència, que no és de El Camí de Vidabona L’eternitat. L’altre món. ningú. Simplement és. Que no és res. NOÜMEN

Simplement és. Vida bona. lena seg ia p ons nc el Dietari Final ciè s d Fragments del El Camí de Vidabona és un brancal del Camí dels ns on o s Guineu Tritó pirinenc Granota roja Orella d’ós de Lluís M. Xirinacs (editorial Ara) , c TAGA i e 2a etapa: a ls 3a etapa: ic la Mare Universal, l’Amat, Països Catalans amb molts atractius naturals (Serra st ca í r m l’Amor creador i LA MÍSTICA sm LA VOCACIÓ rt COLL DE JOU Conivella, fagedes i rieres, geologia...) i destacats o e la unió s m , d t REFUGI DE SANT JORDI ST. MARTÍ D’OGASSA e elements culturals i històrics (monestir de St. Joan de lu la mort de l’ego L’Abat Oliva, Mare de Déu del Puig: c o a s la pregunta, l’escolta i la resposta. d b a s les Abadesses, esglésies romàniques dels s. X al XII de ’A La crida, la vocació. l c SANT AMANÇ (Sant Joan Ab. -Ogassa-Pla de cal Pegot) La Profecia. ú Simbologia de la primera etapa b l’Amic, el místic, St. Martí d’Ogassa, St. Martí de Surroca, St. Julià de m a la contemplació,

ó el foll d’amor. i dins del Camí de Vidabona: l’ASCÈTICA s Saltor i Sta. Maria de Vidabona, les mines d’Ogassa, u

f monestir de Ripoll...). SUBJECTE PLA DE CAL PEGOT PLA DE CAL PEGOT OBJECTE El jo, la persona: el subjecte lliure L’entrega plena a la crida Les coses, la funció. Pels qui feu el Camí de Vidabona com a Camí iniciàtic cap a la plenitud, ens trobem a la meitat Entenem per mite l’expressió d’una vivència transcendent, la font de la llibertat. Les estructures. a TORRENT l CAL BEIATO atemporal, que ens suggereix missatges o comprensions profundes. l de la 1a ETAPA, l’ASCÈTICA: les pràctiques per deixar els lligams del món, la neteja física, i b el pelegrí, l’asceta DE RIBAMALA e Com a camí iniciàtic simbolitza el camí cap a la plenitud psíquica i espiritual. L’alliberament del subjecte personal i nacional. r el pas a la Vidabona a

Fer una estona de silenci; identificar les dependències. m ó EL NEGRE i en base a mites nacionals i universals de Lluís M. e c “Si a un ocell lligat a 12 fils se n’hi tallen 11, però n’hi queda un de sol, l’ocell no vola.” Escriure-les en un paper i cremar-les. Transmutar-les. n la neteja, la pràctica a t c ST. JOAN DE LES d ascètica STA. MARIA o e v Xirinacs i Ramon Llull, al llarg de 4 etapes vinculades a ABADESSES DE VIDABONA Partint del brogit del món, des de Sant Joan de les Abadesses (Sant Joan, l’obridor de camins) Sentir com la terra absorbeix tot allò sobrer acompassadament amb la respiració purificadora. le OGASSA, a s l’obridor de el fruit, d d les mines: les a i del mite del Comte Arnau (les cadenes de la deshonestedat), el Camí puja fins les mines e camins RIPOLL la Plenitud c elements geogràfics (vegeu l’esquema). p profunditats s Gaudir d’un bany nu a la riera amb l’aigua sempre netejadora e EL COMTE el retorn a la societat n d’Ogassa per entrar en les profunditats del nostre subjecte a fi d’identificar-hi i alliberar les n interiors o d g que brolla de les entranyes de la mare universal (Taga). è ARNAU GUIFRÉ EL PELÓS e cadenes (dependències) de les coses d’aquest món, els patrons rígids, les pors...; tot allò que n s 4a etapa: 1a etapa: ci les cadenes de les el compromís funda , es n ens impedeix ésser lliures. Aquest procés d’ascètica es conclou al Pla de cal Pegot (mite del , dependències nació cada dia ó Ofrenar el jo vell (dolmen). Renéixer al jo nou, el subjecte lliure: bany al Gorg de la Matriu. El Camí es pot completar amb una etapa més fins a pu l m L’ ACCIÓ L’ ASCÈTICA ri i e subjecte lliure), lloc on va ofrenar la vida en Lluís Maria Xirinacs. ca at ci iet Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) ó, d oc COMPROMESA ese la s ixim mb ent a i amb dues etapes més fins a Montgrony (mite de FENOMEN l’alletament, perquè no falti l’aliment als propis fruits). La història, els esdeveniments. El temps lineal. Aquest món. A elcami.cat Com fer-te El Camí, declarat bé d’interès Projecte coordinat AMIC DEL CAMÍ Ajuntament per l’associació hi trobaràs: cultural, social i turístic pel Establiments Carnet La guia d’Ogassa Parlament de Catalunya i pel Parlament de les Illes Balears Recorregut per la cultura, la història, el SENDERISME CULTURAL paisatge i l’esperit dels El Camí de Vidabona Països Catalans. La marca del Camí està inspirada en la forma (St. Joan de les Ab. – Ogassa - Ripoll) de 8 que té el Camí. Una de les obertures de la marca ens indica d’on venim i l’altra mira cap on continua el camí.

Ogassa, municipi de fonts, mines i mites

S Refugi

E Montserrat R Puig Estela

El municipi d’Ogassa està constituït per 5 veïnats: Surroca de Baix (alt. 950 m) i el Prat del Pinter, Sant R (2.012m) A

T a Ribes de Freser Portella d’Ogassa Cova dels Martí de Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Santa Maria de Vidabona i Sant Julià de Saltor. Actualment Ogassa D Taga E (1.810 m) Encantats a Camprodon C (2.038 m) té uns 250 habitants. Als segles XIX i XX, la principal activitat econòmica va ser la mineria. Des de finals del segle XVIII ja s’extreia carbó Font del Puig de la Coma A O T . R Freixe N d d’Olla (1.937 m) E El e L

l C A V A L de les primeres mines. Les mines foren determinants perquè el ferrocarril arribés al Ripollès l’any 1880, a fi de traslladar ràpidament el mineral I Turó de la Portella a A Duran V R Can F R Sant Martí E o E Bruguera d’Ogassa (1.901 m) n S Picola L t

cap a Barcelona per la creixent indústria catalana, principalment tèxtil. Bona prova de la prosperitat econòmica del moment en són els 1.578 L d de Surroca A e l

F Can Biel Can Fiet habitants que tenia el municipi d’Ogassa l’any 1900. Tot i disminuir gradualment el nombre de tones extretes de carbó, les mines van restar El Molí r e Can Cristo Can Pubill ix el Roget d’Ogassa e Sant Martí Font de Can Martí actives fins a l’any 1967. Actualment, es pot visitar l’entrada de la Mina Dolça (a tocar de la plaça Dolça de Surroca de Baix). l’Adou Can Camps d’Ogassa el Tossal el Coquilló Mitjavila Pla Llobet Coc Ogassa fou dels primers municipis catalans en tenir llum elèctrica l’any 1888. Va tenir dues importants indústries cimenteres: la fàbrica de Coll de Jou T. de Miquelet Basegaña El Juncà Font Can Piquer Gran Can Mingo Can Grapussa Prat del Pinter ciment Benet (1886-1997) i la fàbrica Balaguer (1896-1926). Actualment, la principal activitat econòmica d’Ogassa són els serveis i el turisme. Refugi de Can Matarró Can Geroni Can Guillem Sant Jordi Can Peira Alguns dels masos mantenen l’ancestral l’activitat ramadera (principalment vaques i xais, i en menor nombre, cabres i porcs). Bona part de l’any Puig de Sant Riera Can Rosselles d’Oga (Surroca de Baix) Amanç (1.851 m) Castell ssa Turó dels Ogassa de Pena Can es poden veure pasturar per feixes i prats dels cims, fet que ha determinat l’aspecte i la biodiversitat de les serres Cavallera i Conivella. Castellets Barranquet La Mina dolça (1.369 m) Peçallarga Can Garçó S E R R A D E S A El Rafael La Janica N T A M A Can Can Pons Ogassa té un valuós patrimoni arquitectònic constituït per les seves 4 esglésies romàniques de Sant Martí d’Ogassa (s. X), Sant Martí de Surroca Gegants a la capella de Sta. Bàrbara Font de Pena N Ç Can Coll Ca l’Antoniet Maidéu Puig Castellar Can Sargantana Roqueters Puig (1.207 m) (s. XI), Sant Julià de Saltor (s. X) i Santa Maria de Vidabona (s. XII), i la capella de Santa Bàrbara, patrona dels miners, d’estil neogòtic (any 1882), Coll de la Tuta Cal Pla de Cercó Xec Can Sensio Can Benet on s’hi celebren actualment les misses durant l’any. Cal Pegot (1.135 m) les Aiades les Costes Cabàlies Sant Julià R l Puig de l’Àliga l (1.351 m) i o er Colònia Balaguer a C

de Saltor

(1.490 m) d Collet del Vent n la Clapissa Can Tot i ser un municipi petit, Ogassa té un ric teixit associatiu: el Club Esportiu Vidabona, la Societat de Caçadors d’Ogassa, l’Associació de Dones, Cal Pegot e a l N C Salvador . de e T Pedrera El Negre g r Can Boix de GIV-5211 les colles de Ballets Tradicionals (colla de joves i de petits), la Colla Gegantera, la Jove Surroquina i la companyia teatral La Carbonera d’Ogassa. T Enllaç amb el Som de e

. les Costes Camí de Núria Rostos del Negre Can Marxant Turó de Corones de Vidabona S Cal La Germandat de Sant Joaquim (fundada l’any 1893) permetia antigament que, gràcies a una aportació periòdica dels veïns, els necessitats a Font de l (1.491 m) t Beiato Fullosa o To r r re rebessin els ajuts i la companyia necessaris, principalment en cas de malaltia. Dóna nom a la Festa Major de l’estiu. n Coll de Fullosa Còdol Corones t Fullosa d

e Sta. Maria

Mas de R L’entorn muntanyenc d’Ogassa té un alt interès geològic. S’hi troben gran quantitat de fòssils, principalment vegetals de fa uns 250 milions i de Vidabona Vidabona b a Can Grata A m a R d’anys, essent visitat sovint per geòlegs. El cim més emblemàtic és el Taga (2.039 m), cim que fou visitat el 1880 per l’escriptor Santiago Rusiñol. N l R

Collet d’en Baptista a i

i O e e

r r

B a a

d

A d

També va fer llargues estades a Sant Martí d’Ogassa l’artista contemporani Perejaume. El 6 d’agost de 2007, dia que feia 75 anys, en Lluís Maria ’ e D O

Maiols

I T M

or g V a a

r e l Xirinacs va venir a morir en un bell indret d’Ogassa, al Pla de cal Pegot, segons tenia planificat des de feia anys, en un acte d’ofrena espiritual i s

n s a t t E a

d El Xofré o e s D

C c Collet de la Lleona

El Boix a sense prendre res, per la qual cosa el forense va certificar “mort natural”. o Can Roca

A m

R a

Coll dels Tres Termes El Cortal

P

R

r n

e o

E d

A Ogassa s’hi troba molt bona cuina de muntanya. Un dels plats que antigament menjaven els miners és el cassolet: mongetes, peus de porc, g

u o

r

o S o Camí de p

Puig del Ram J n

Entrada de la mina dolça e a m d Vidabona a costella i botifarra, que es pot tastar per la Festa del miner. Ogassa, l’any 1987, va rebre la distinció del guardó “Vila en flor de Catalunya”. c l e l d Can Sau a r o Solei Avall te T e C r . r de mal ca V a a a id b a i R bona e Turó del d

a

Ca l’Adroguer r Verdeguer (974 m)

e

t

e Can Lluer r

Calendari de festes d’Ogassa 6.11.2006 Fa més de 40 anys era escolapi. Vaig intentar exercicis d’ascetisme r

Puig de la Devesa a

c

Sant Joan de

Can Dosdies

(deixar els lligams del món). Vaig substituir tota la meva roba interior (1.087 m) Puig de l’Ou per unes calces i una camisa de burda tela de sac. Al damunt, la sotana ho (977 m) Cal Toni les Abadesses

T amagava tot. Era l’estiu, i vaig intentar una experiència de “peregrinació del o r r e deseiximent”, el meu punt omega. Sense diners, amb el vestit de sac encobert n t C-26 Campdevànol d

e per la sotana, sense rellotge, sense ulleres, sense motxilla, amb una manta R

i b a petita i prima, agafada per les quatre puntes a tall de sac, amb una biblia i m a El Camí a la Garrotxa la Ribamala paper en blanc per escriure-hi. (...) i al Ripollès Rama A partir de Ribes de Fresser, tot caminant vaig pujar pel torrent de Bruguera an nt Jo Itinerar circuits e Sa Museu Hotel / hostal / fonda Camí de Núria ra d secundaris fins el poble. La mestra, mare de Jaume Martí, amic meu, m’acollí a casa seva. ete ls arr Torre Maio i Montgrony c Punt d’informació Hi vaig sopar i dormir. Al dia següent: fins a Coll de Jou, entre el Taga i el n t de El Itinerari camí de Vidabona del Camí Autobús Allotjament (refugi, alberg) Gimcana de tractors Repartiment del cassolet del miner Ter Sant Amanç, vaig dormir al refugi. Les esquelles de les vaques, escampades Turó de Sant Roc Marca camí de Vidabona Església Tren Allotjament (refugi lliure) (934 m) pels prats, m’acompanyaren tota la nit. Després cap a Ogassa i fins a Sant Itinerari camí troncal Monestir Font Allotjament (casa de colònies) Sant Roc Festa de la Santa Creu: 1r diumenge de maig. Acte religiós, benedicció del Joan de les Abadesses. Dormint al bosc. Menjant rosegons de pa captat per les C-151a Marca camí troncal Mines Centre de salut Restaurant / bar terme i repartiment de l’ofrena-un panet- entre els assistents. masies. Despertar al bosc. Els animalons ja no em temien: havia dormit amb Festa del miner (recuperada el 1982): últim diumenge de maig. Ofici, cassolet ells. Ocells. Esquirols. (...) del miner i sardanes. La colla Jove Surroquina hi organitza el “Miner de ferro”. Fou la primera visita a la tomba (omega) de la meva mort ascètica als lligams E St. Martí d’Ogassa, aplec de la Mare de Déu del Puig de França: 2n cap de l F d’aquest món i al bressol (alfa) de la meva naixença mística als lligams a re setmana de juliol. Sardanes, ofici, ball de tarda, costellada popular, ballets. s N-260 l’altre món. er Ripoll c a r re Festa de la Germandat (Festa Major d’estiu): 2n cap de setmana d’agost. t e ra

d Balls, sardanes i jocs de cucanya. e *** B a rc e lo Trobada de boletaires: 1r diumenge d’octubre n a a Pu 10.7.2007 Vull explicar amb la meva mort als catalans que no obtindrem la igc Matança del porc: d’octubre fins l’abril (als masos). erd plenitud dels nostres drets i deures si ho intenta qui no estigui disposat a Festa de St. Martí de Surroca: 2n cap de setmana de novembre: missa i donar la seva vida per aquest propòsit. Una cosa és desitjar la independència, ballets tradicionals. L’Absolut, la Transcendència, l’esperit de l’Univers. com un nen petit desitja la lluna i una altra, voler la independència com la L’eternitat. L’altre món. Festa Major (Sta. Bàrbara, Patrona dels miners): 1er cap de setmana de NASA fa coets per anar a la lluna. Qui diu “disposat a donar la vida” cal que El Camí de Vidabona . NOÜMEN desembre. Sardanes i ballets populars vulgui dir també: donar el propi temps, la pròpia salut, els propis diners, lena seg ia p ons Les colles de petits i joves protagonitzen diversos balls tradicionals: el ball les propietats, la reputació, la fama, la llibertat, etc. nc el ciè s d de Sant Ferriol, el ball de la Maniera i el ball de la Mare de Déu del Puig de El Camí de Vidabona és un brancal del Camí dels ns on Dietari Final o s Fragments del , c TAGA i e França. 2a etapa: a ls 3a etapa: de Lluís M. Xirinacs (editorial Ara) Països Catalans amb molts atractius naturals (Serra ic la Mare Universal, l’Amat, st ca í r m l’Amor creador i LA MÍSTICA sm LA VOCACIÓ rt COLL DE JOU Conivella, fagedes i rieres, geologia...) i destacats o e la unió s m , d t REFUGI DE SANT JORDI ST. MARTÍ D’OGASSA e elements culturals i històrics (monestir de St. Joan de lu la mort de l’ego L’Abat Oliva, Mare de Déu del Puig: c o a s la pregunta, l’escolta i la resposta. d b a les Abadesses, esglésies romàniques dels s. X al XII de s ’A La crida, la vocació. l c SANT AMANÇ Simbologia de la primera etapa (St. Joan Ab.- Pla de cal Pegot) La Profecia. ú b l’Amic, el místic, St. Martí d’Ogassa, St. Martí de Surroca, St. Julià de m a la contemplació,

ó el foll d’amor. dins del Camí de Vidabona: l’ASCÈTICA i Saltor i Sta. Maria de Vidabona, les mines d’Ogassa, s u

f monestir de Ripoll...). SUBJECTE PLA DE CAL PEGOT PLA DE CAL PEGOT OBJECTE El jo, la persona: el subjecte lliure L’entrega plena a la crida Les coses, la funció. la font de la llibertat. Les estructures.

a TORRENT l CAL BEIATO l Pels qui feu el Camí de Vidabona com a Camí iniciàtic cap a la plenitud, ens trobem a la meitat de la Són pràctiques ascètiques el caminar en sí mateix, abandonar les comoditats, i b el pelegrí, l’asceta DE RIBAMALA Com a camí iniciàtic simbolitza el camí cap a la plenitud e

r el pas a la Vidabona 1a etapa, ASCÈTICA: les pràctiques per deixar els lligams d’aquest món, la neteja, l’alliberament dormir al ras, el dejuni o abstinència, els reptes d’autosuperació,... a m ó EL NEGRE i del subjecte personal i nacional. en base a mites nacionals i universals de Lluís M. e c n la neteja, la pràctica a t c Identificar les pròpies dependències. ST. JOAN DE LES d ascètica STA. MARIA o e v Partint del brogit del món, des de Sant Joan de les Abadesses (Sant Joan, l’obridor de camins) i Xirinacs i Ramon Llull, al llarg de 4 etapes vinculades a ABADESSES DE VIDABONA le OGASSA, a s l’obridor de el fruit, d el mite del Comte Arnau (les cadenes la deshonestedat) el Camí puja fins les mines d’Ogassa per d les mines: les a A cada passa la terra absorbeix tot allò sobrer acompassadament amb la respiració. e camins RIPOLL la Plenitud c elements geogràfics (vegeu l’esquema). p profunditats s e EL COMTE el retorn a la societat n entrar en les profunditats interiors a fi d’identificar i alliberar els aferraments al món, els patrons, n interiors o d g Entrar en una mina, símbol de les profunditats interiors è ARNAU GUIFRÉ EL PELÓS e les pors... Aquest procés d’ascètica conclou al Pla de cal Pegot, lloc on va ofrenar la vida en Lluís n s 4a etapa: 1a etapa: ci les cadenes de les el compromís funda , es ón Maria Xirinacs (espai que en el Camí de Vidabona representa el mite del subjecte lliure). , dependències nació cada dia El Camí es pot completar amb una etapa més fins a pu l m L’ ACCIÓ L’ ASCÈTICA ri i e ca at ci iet Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) ó, d oc COMPROMESA ese la s ixim mb ent a i amb dues etapes més fins a Montgrony (mite de FENOMEN l’alletament, perquè no falti l’aliment als propis fruits). La història, els esdeveniments. El temps lineal. Aquest món. A elcami.cat Com fer-te El Camí, declarat bé d’interès Projecte coordinat AMIC DEL CAMÍ Ajuntament per l’associació hi trobaràs: cultural, social i turístic pel Establiments Carnet La guia d’Ogassa Parlament de Catalunya i pel Parlament de les Illes Balears Recorregut per la cultura, la història, el SENDERISME CULTURAL paisatge i l’esperit dels El Camí de Vidabona Països Catalans. La marca del Camí està inspirada en la forma (St. Joan de les Ab. – Ogassa - Ripoll) de 8 que té el Camí. Una de les obertures de la marca ens indica d’on venim i l’altra mira cap on continua el camí.

El Pla de cal Pegot (alt. 1.420m)

S Refugi

E Montserrat R Puig Estela

R (2.012m) A

T a Ribes de Freser Portella d’Ogassa Cova dels Aquest punt és el centre del 8 del Camí de Vidabona, on l’itinerari dibuixa D Taga E (1.810 m) Encantats a Camprodon C (2.038 m) Font del Puig de la Coma A O T Ens trobem al pla de cal Pegot. En aquest indret hi va morir en Lluís Maria . R una X sobre la terra. Freixe N d d’Olla (1.937 m) E El e L

l C A V A L I Turó de la Portella a A Duran V R Can F R Sant Martí E o E Xirinacs el 6 d’agost del 07, dia en què feia 75 anys, segons tenia planificat des de feia anys. Va venir a ofrenar Bruguera d’Ogassa (1.901 m) n S Picola L t

L d de Surroca A e l

F Can Biel Can Fiet El Molí r la seva vida en aquest bell indret on, segons deia, es va coure la nostra llengua i nació, en un acte del més e Can Cristo Can Pubill ix el Roget d’Ogassa e Sant Martí Font de Can Martí l’Adou Can Camps alt nivell espiritual i en el moment de més plenitud de la seva vida: d’Ogassa el Tossal Àliga daurada el Coquilló Mitjavila Pla Llobet Coc Coll de Jou T. de Miquelet Basegaña El Juncà Font Can Piquer Gran Ofereixo el do més preuat, que és la meva vida, per l’alliberament del meu poble, Can Mingo Can Grapussa Prat del Pinter Refugi de Can Matarró Can Geroni Can Guillem Sant Jordi Can Peira Puig de Sant Riera Can Rosselles d’Oga (Surroca de Baix) per l’alliberament de tots els pobles oprimits de la terra, per la natura presonera nostra. Amanç (1.851 m) Castell ssa Turó dels Ogassa de Pena Can Castellets Barranquet La Mina dolça (1.369 m) Peçallarga Can Garçó S E R R A D E S A El Rafael La Janica Cap a ponent hi veiem el Collet del Vent. Al sud, el perfil deMontserrat i, al pla verd del sud-oest, s’hi amaga N T A M A Can Can Pons Font de Pena N Ç Can Coll Ca l’Antoniet Maidéu Puig Castellar Can Sargantana Roqueters Coll de la Tuta Puig (1.207 m) el Santuari de Sta. Maria de Vidabona –segons en Xirinacs, mite de la plenitud nacional, la terra promesa Cal Pla de Cercó Xec Can Sensio Can Benet Cal Pegot (1.135 m) les Aiades les Costes Cabàlies Sant Julià R l Puig de l’Àliga l (1.351 m) i o er Colònia Balaguer catalana. Al nord, la Serra de Sant Amanç, mite de l’Amic de Ramon Llull. a C

de Saltor

(1.490 m) d Collet del Vent n la Clapissa Can Cal Pegot e a l N C Salvador . de e T Pedrera El Negre g Monolit a Xirinacs r Can Boix de GIV-5211 T Enllaç amb el Som de e

. les Costes Camí de Núria Rostos del Negre Can Marxant Turó de Corones de Vidabona S Cal a Font de l (1.491 m) t Beiato Fullosa o To r r re n Coll de Fullosa Còdol Corones t Fullosa d

e

Qui va ser La meva ànima, Sta. Maria Mas de R de Vidabona i aquesta ànima obrada pel meu cos, Vidabona b a Can Grata A m a R N l R

clivellada d’ànimes infinites, Collet d’en Baptista a i i

en Lluís Maria O e e r r

B a a

d

concretament avui, A d

’ e D O

Maiols

I T M or g

se m’ha fet universal. V a a r

e s l Xirinacs? n a

s t t E a

d El Xofré o e s D

C c Collet de la Lleona

El Boix a *** o Can Roca A m D’ell s’ha dit que era la

R a

Coll dels Tres Termes El Cortal

P

R

r n

e o

E d

Cal saber viure i cal saber morir, amb g

veu del poble, el Gandhi u o

r

o S o Camí de p

Puig del Ram J n

elegància. Diu un adagi del desert: “Quan e a m d Vidabona a c l e l d Can Sau a català, un testimoni, un r o Solei Avall te t’acostis a un pou, beu i fes-te a un costat T e C r . r de mal ca V a a a i b per tal que pugui beure qui et ve al darrera”. d i profeta, un místic, un a R bona e Turó del d

a

*** Ca l’Adroguer r Verdeguer (974 m) filòsof, un revolucionari e

t

e Can Lluer r r

Puig de la Devesa a c

català d’esperit Ara, encara en aquest món, jo vull ser vostre, Sant Joan de

Can Dosdies

(1.087 m) però encara sóc molt meu. Quan mori esdevinc Puig de l’Ou universal... (977 m) Cal Toni les Abadesses tot ben vostre si sou de Déu. Preneu i mengeu- T o r r Va realitzar diverses vagues de fam me tots. Mossegueu-me homes i guineus i e n t C-26 Campdevànol a mort. Va estar plantat 12 hores esparvers i formigues i fongs i pluja i vent i d e

R

i diàries durant 2 anys davant la presó terra. Mastegueu-me que aquest és el meu cos b a m a El Camí a la Garrotxa Model per demanar l’amnistia dels lliurat per vosaltres. la Ribamala presos polítics. Va ser escollit senador i al Ripollès independent. Nominat 3 vegades al *** Rama an nt Jo Itinerar circuits premi Nobel de la Pau. e Sa Museu Hotel / hostal / fonda Camí de Núria ra d secundaris Univers, et demano que em facis pur com un raig ete ls arr Torre Maio i Montgrony c Punt d’informació de llum, per ser digne d’ésser acollit en el n t de E Itinerari camí de Vidabona del Camí Autobús Allotjament (refugi, alberg) L’1 de gener de 2000 es va plantar a l Ter teu cor. Turó de Sant Roc Marca camí de Vidabona Església Tren Allotjament (refugi lliure) la plaça de S. Jaume de Barcelona (934 m) per convocar l’arbre d’assemblees Itinerari camí troncal Monestir Font Allotjament (casa de colònies) *** Sant Roc territorials dels Països Catalans com C-151a Marca camí troncal Mines Centre de salut Restaurant / bar a instrument d’exercici de la sobirania Arribo als meus setanta-cinc anys i dono la popular, lligada a l’acció noviolenta meva vida sense que ningú me la vulgui prendre, com a força del poble. ben lliurement, per certificar-me i certificar- vos que, en tota la meva lluita anterior, tenia El El seu gran llegat com a filòsof és el seu F la voluntat inequívoca de jugar-m’ho tot. Ara re se N-260 model global de la realitat Globàlium, és l’hora de la vostra lluita. Us caldrà a r Ripoll c a r que es divulga tant a la Fundació re vosaltres la vostra certificació final? Jo en te ra

d Randa-Lluís M. Xirinacs (www.xirinacs. e tenia necessitat. B a rc e cat) com al centre el Negre d’Ogassa. lo Fragments del Dietari Final n a a Pu de Lluís M. Xirinacs igc erd (editorial Ara)

L’Absolut, la Transcendència, l’esperit de l’Univers. El Camí de Vidabona L’eternitat. L’altre món. NOÜMEN

lena seg ia p ons nc el El Camí de Vidabona és un brancal del Camí dels ciè s d Simbologia del Pla de cal Pegot dins del Camí de Vidabona: ns on o s , c TAGA i e Països Catalans amb molts atractius naturals (Serra 2a etapa: ca ls 3a etapa: i la Mare Universal, l’Amat, st ca el SUBJECTE LLIURE (1a etapa) i la VOCACIÓ (3a etapa) í r m l’Amor creador i LA MÍSTICA sm LA VOCACIÓ Conivella, fagedes i rieres, geologia...) i destacats rt COLL DE JOU o e la unió s m , d elements culturals i històrics (monestir de St. Joan de t REFUGI DE SANT JORDI ST. MARTÍ D’OGASSA e lu la mort de l’ego L’Abat Oliva, Mare de Déu del Puig: c Pels que feu el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, aquest punt té doble o a Com a final de la 3a ETAPA (venint del Taga i St. Martí d’Ogassa): aquest punt simbolitza s la pregunta, l’escolta i la resposta. d les Abadesses, esglésies romàniques dels s. X al XII de b a s ’A La crida, la vocació. significat, car el Camí s’hi troba dues vegades: l’entrega a LA CRIDA rebuda al servei a la societat a partir dela pròpia vocació, donació que regala l c SANT AMANÇ La Profecia. ú la plenitud (la Vidabona). St. Martí d’Ogassa, St. Martí de Surroca, St. Julià de b l’Amic, el místic, m Com a final de la 1a ETAPA: l’ASCÈTICA: Aquest punt representa (prenent el testimoniatge a la contemplació,

ó el foll d’amor. i d’en Xirinacs) el subjecte lliure que, al llarg del recorregut de la primera etapa, ha identificat Deixeu-les fer les obres, deixeu que us facin! Que rodi lliure l’obra que feu de l’obra que us Saltor i Sta. Maria de Vidabona, les mines d’Ogassa, s

u les seves dependències a les coses d’aquest món i se n’ha alliberat. fa! (Perejaume) f monestir de Ripoll...). SUBJECTE PLA DE CAL PEGOT PLA DE CAL PEGOT OBJECTE El jo, la persona: el subjecte lliure L’entrega plena a la crida Les coses, la funció. Si a un ocell lligat a 12 fils se n’hi tallen 11, però n’hi queda un de sol, Cap a llevant podem veure el Puig de l’Àliga, animal rei d’aquests indrets i que míticament simbolitza la font de la llibertat. Les estructures. l’ocell no vola. a TORRENT la visió més elevada, el guiatge espiritual del cel a la terra pels que opten per deixar-s’hi inspirar. l CAL BEIATO l i Com a camí iniciàtic simbolitza el camí cap a la plenitud b el pelegrí, l’asceta DE RIBAMALA e

r el pas a la Vidabona Descalçar-se, asseure’s en silenci contemplatiu, sentint la purificació de la Escoltar des del silenci contemplatiu la crida, la resposta a la demanda emesa. a m ó en base a mites nacionals i universals de Lluís M. EL NEGRE i e c terra, de l’aire, del sol. n la neteja, la pràctica a t c ST. JOAN DE LES Res és mèrit propi. Sóc-Som mers instruments al servei del conjunt. Lliurar-s’hi. d ascètica STA. MARIA o Xirinacs i Ramon Llull, al llarg de 4 etapes vinculades a e v ABADESSES DE VIDABONA le OGASSA, a Sentir el propi subjecte lliure de tota cadena; volar com l’àliga. s l’obridor de el fruit, d De què sóc llavor? I quina és la vocació de Catalunya davant la resta de nacions del món? d les mines: les a elements geogràfics (vegeu l’esquema). e camins RIPOLL la Plenitud c p profunditats s e EL COMTE el retorn a la societat n Amic n interiors o Des d’aquest alliberament l’ pot avançar cap a la mística, fent cap al Puig de Sant Amanç, En travessar el torrent de Ribamala, baixant de les runes de cal Pegot, entrem, descalços, d g è ARNAU GUIFRÉ EL PELÓS e n s 4a etapa: mite de l’Amic desitjós de fondre’s en l’Amat (Ramon Llull), representat per la Mare Taga 1a etapa: ci les cadenes de les el compromís funda , en el territori sagrat de la Vidabona es n El Camí es pot completar amb una etapa més fins a , dependències nació cada dia ó (Xirinacs). pu l m L’ ACCIÓ L’ ASCÈTICA ri i e ca at Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) ci iet ó, d oc COMPROMESA ese la s ixim mb i amb dues etapes més fins a Montgrony (mite de ent a FENOMEN l’alletament, perquè no falti l’aliment als propis fruits). La història, els esdeveniments. El temps lineal. Aquest món. A elcami.cat Com fer-te El Camí, declarat bé d’interès Projecte coordinat AMIC DEL CAMÍ Ajuntament per l’associació hi trobaràs: cultural, social i turístic pel Establiments Carnet La guia d’Ogassa Parlament de Catalunya i pel Parlament de les Illes Balears Recorregut per la cultura, la història, el SENDERISME CULTURAL paisatge i l’esperit dels El Camí de Vidabona Països Catalans. La marca del Camí està inspirada en la forma (St. Joan de les Ab. – Ogassa - Ripoll) de 8 que té el Camí. Una de les obertures de la marca ens indica d’on venim i l’altra mira cap on continua el camí.

Sant Amand (alt. 1.851m). El balcó del Ripollès

S Refugi

E Montserrat R Puig Estela

R Aquest és el Puig i la Serra de Sant Amanç (o (2.012m) A

T Portella d’Ogassa a Ribes de Freser D Cova dels Amand). Segons la llegenda, Sant Amanç habitava Taga E (1.810 m) Encantats a Camprodon C (2.038 m) Font del Puig de la Coma A O T . R Freixe al castell de la muntanya cap al s. IV. Rebel cabdill N d d’Olla (1.937 m) E El e L

l C A V A L I Turó de la Portella a A Duran V R Can F R Sant Martí E o E Bruguera d’Ogassa (1.901 m) n S Picola Aquest nom correspon a camperols revoltats contra L t

dels Begaudes. L d de Surroca A e l

F Can Biel Can Fiet El Molí r els grans terratinents i el poder romà dominador. La revolta s’inicià a la fi e Can Cristo Can Pubill ix el Roget d’Ogassa e Sant Martí Font de Can Martí l’Adou Can Camps del segle II a les Gàl·lies i durà fins al segle V. Cap al segle IV penetrà a les terres que serien catalanes i el cabdill n’era Sant Amanç. d’Ogassa el Tossal el Coquilló Mitjavila Pla Llobet Coc Coll de Jou T. de Miquelet Basegaña El Juncà Font Can Piquer Gran Vivia en el castell de Pena (castellar de Penna Matricis), davant per davant de la majestuosa muntanya del Taga (2.035 m). Actualment el castell està enderrocat, Can Mingo Can Grapussa Prat del Pinter Refugi de Can Matarró Can Geroni Can Guillem Sant Jordi Can Peira Puig de Sant Riera Can Rosselles i es creu que les seves restes puguin ser unes runes localitzades prop del cim. La primera menció del castell de Pena es troba a l’acta de consagració de l’església d’Oga (Surroca de Baix) Amanç (1.851 m) Castell ssa Turó dels Ogassa de Pena Can Castellets Barranquet de Sant Martí d’Ogassa de l’any 1024. Aquesta fortificació aglutinava les terres de Sant Martí de Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Sant Julià de Saltor, Santa Maria La Mina dolça (1.369 m) Peçallarga Can Garçó S E R R A D E S A El Rafael La Janica N T A M A Can Can Pons de Vidabona i part de les terres de Bruguera. Se sap que la titularitat del castell passà per diversos propietaris al llarg dels segles XI, XII i XIII. L’abat Ramon de Font de Pena N Ç Can Coll Ca l’Antoniet Maidéu Puig Castellar Can Sargantana Roqueters Puig (1.207 m) Coll de la Tuta Cal Bianya adquireix els drets del rei Pere el Cerimoniós de les viles d’Ogassa, la Rovira, Bianya i altres l’any 1342, i l’any 1344 n’encomana la custòdia a Pere de Pla de Cercó Xec Can Sensio Can Benet Cal Pegot (1.135 m) les Aiades les Costes Cabàlies Sant Julià R l Puig de l’Àliga l (1.351 m) i o er Colònia Balaguer Ribes, de la Vall de Ribes. A partir d’aquí no se’n té cap més coneixement. a C

de Saltor

(1.490 m) d Collet del Vent n la Clapissa Can Cal Pegot e a l N C Salvador . de e T Pedrera El Negre g r Can Boix de GIV-5211 Les vistes són espectaculars, per això en diuen el balcó del Ripollès. A ponent hi podem veure el Pedraforca i el Berguedà. Al sud, el Ripollès, la plana de Vic, T Enllaç amb el Som de e

. les Costes Camí de Núria Rostos del Negre Can Marxant Turó de Corones de Vidabona S Cal a Font de l (1.491 m) Montserrat, el Montseny... A llevant, les muntanyes garrotxines. Així com els veïns de Sant Joan de les Abadesses tenen tendència tradicionalment a pujar al t Beiato Fullosa o To r r re n Coll de Fullosa Còdol Corones t Taga (car és la muntanya que es veu des de St. Joan), els Ripollesos se senten especialment vinculats a Sant Amanç (car és la serra que es veu des d’allà). Cada Fullosa d

e Sta. Maria

Mas de R i de Vidabona Vidabona b any, ambdós municipis fan curses i excursions populars a aquests cims. a Can Grata A m a R N l R

Collet d’en Baptista a i

i O e e

r r

B a a

d

A d

’ e D O

Maiols

I T M

or g V a a vincula el castell de Pena i la muntanya de Sant Amanç al personatge del Comte Arnau, qui donava sal als seu cavall a les salines r

e s l

La llegenda n a

s t t E a

d El Xofré o e s D

C c Collet de la Lleona

El Boix a dels masos del Jofré i del Boix de Vidabona per fer-lo més veloç. A les nits de tempesta, al Collet del Vent encara s’hi passeja el seu espectre. També es o Can Roca

A m

R a

Coll dels Tres Termes El Cortal P

menciona un convent de monges al Pla de Pena, expulsades del monestir de Sant Joan, visitat sovint pel comte. Diu la cançó popular: “Les monges de R

r n

e o

E d

g

u o

r

o S o Camí de p

Sant Aimanç, dotze monges, tretze infants”. És sorprenent la carta que Xirinacs, en el seu Dietari final, adreça al Comte Arnau convidant-lo a redimir-se Puig del Ram J n

e a m d Vidabona a c l e l d Can Sau a r o Solei Avall e del seu perllongat purgatori, ajudant a la nova revolució catalana consistent en generar comunitats humanes organitzades i fundades en el consens i la t T e C r . r de mal ca V a a a id b concòrdia, que durà a la fi de la lluita de classes i a l’alliberament nacional: Deixa ja la teva Pena vagarosa i ajuda’ns a fer créixer aquest nou i vell plançó a i R bona e Turó del d

a

ple d’Esperit per totes les terres catalanes i per tot el món: la nova revolució. Ca l’Adroguer r Verdeguer (974 m)

e

t

e Can Lluer r r

Puig de la Devesa a

c

Sant Joan de

Can Dosdies

(1.087 m) Puig de l’Ou (977 m) Cal Toni les Abadesses

15.7.2007 T o r r Fauna i flora e n t C-26 Amanç 8. Aritmètica d’amors Campdevànol d

e

R

i En aquesta zona prepirinenca hi trobem una gran biodiversitat vegetal i animal. b a Digues, Amic -va dir l’Amat-, tindràs paciència si et doblo m Alguns exemples: a El Camí a la Garrotxa la Ribamala les teves llangors? Sí, mentre em doblis els meus amors. i al Ripollès Esmeno: Sí, si arribo a obrir el meu cor per tal que hi doblis Amfibis: Tritó pirinenc, granota roja i salamandra. Rama els teus amors an nt Jo Itinerar circuits Rèptils: Escurçó, serp verda. e Sa Museu Hotel / hostal / fonda Camí de Núria ra d secundaris ete ls arr *** Torre Maio i Montgrony c Punt d’informació Aus: Àguila daurada (el rapinyaire més gros i potent de la Península Ibèrica), àguila n t de E Itinerari camí de Vidabona del Camí Autobús Allotjament (refugi, alberg) l Ter marcenca, aligot, gamarús Turó de Sant Roc Marca camí de Vidabona Església Tren Allotjament (refugi lliure) 18.7.2007 (934 m) (rapinyaire nocturn), còlit gris, alosa, gralla de bec groc, cornella. Itinerari camí troncal Monestir Font Allotjament (casa de colònies) Amanç 12. Línia de l’Amat Sant Roc Mamífers: Cabirol, porc senglar, gat mesquer o geneta, fagina, guineu i teixó. C-151a Marca camí troncal Mines Centre de salut Restaurant / bar Vegetals dels estatges montà (fins a 1.800 m) i subalpí (1.800-2.100 m): Digues, foll d’amor ¿quina cosa és més visible l’Amat en Pinedes de pi roig, fagedes, rouredes de roure martinenc i pinedes de pi negre. l’Amic o bé l’Amic en l’Amat? Respongué i va dir que l’Amat és Falgars, ginestars i ginebrars. Prats de pastura subalpins. En zones rocalloses i visible pels amors. L’amor és sempre de l’Amat. I l’Amic és E humides podem trobar l’orella d’ós, herba fetgera i corona de rei. visible pels sospirs, pels plors, i pels treballs i dolors, l Fr que sempre vénen a l’Amic quan marxa de la línia de l’Amat. es er N-260 Ripoll c a r re 15.4.2003 (...) I m’adoní que jo ja no em pertanyia, que des te ra

d de temps no feia més que seguir la Teva veu que em fa a mi, e B a rc e que fa al meu poble, que fa tot l’únivers, la veu que sempre lo n a a Pu encerta en la felicitat i el l’horror. Suprem Salvatge, m’has igc erd enamorat. M’has posseït. Em governes. Sóc porta i finestra de Gat mesquer o geneta Porc senglar Guineu Tu, arreu on vaig. He esdevingut no-res i Tu, en mi, pots dir: “Jo sóc”. Saps com desitjo que també el meu poble, que L’Absolut, la Transcendència, l’esperit de l’Univers. tots els pobles de la terra i que l’univers sencer esdevingui El Camí de Vidabona L’eternitat. L’altre món. pura possessió teva. Mata’m abans que doni mai un pas enrere NOÜMEN

i tanqui la meva porta i et negui -que puc- anar i venir a lena seg ia p ons El Camí de Vidabona és un brancal del Camí dels nc el gratcient sota la meva llinda... Ara ja puc dir que sóc jo, ciè s d ns on o s que sóc el meu poble que sóc tot l’univers. Països Catalans amb molts atractius naturals (Serra , c TAGA i e 2a etapa: ca ls 3a etapa: i la Mare Universal, l’Amat, Dietari Final st ca Fragments del í r m l’Amor creador i Cabriol Granota Tritó pirinenc Àliga daurada Conivella, fagedes i rieres, geologia...) i destacats LA MÍSTICA sm LA VOCACIÓ de Lluís M. Xirinacs (editorial Ara) rt COLL DE JOU o e la unió s m elements culturals i històrics (monestir de St. Joan de , d t REFUGI DE SANT JORDI ST. MARTÍ D’OGASSA e lu la mort de l’ego L’Abat Oliva, Mare de Déu del Puig: c o a les Abadesses, esglésies romàniques dels s. X al XII de s la pregunta, l’escolta i la resposta. d b a s ’A La crida, la vocació. l c SANT AMANÇ La Profecia. ú St. Martí d’Ogassa, St. Martí de Surroca, St. Julià de b l’Amic, el místic, m a la contemplació,

ó el foll d’amor. Saltor i Sta. Maria de Vidabona, les mines d’Ogassa, i Simbologia de SANT AMANÇ dins el Camí de Vidabona: EL MÍSTIC s

u

f monestir de Ripoll...). SUBJECTE PLA DE CAL PEGOT PLA DE CAL PEGOT OBJECTE El jo, la persona: el subjecte lliure L’entrega plena a la crida Les coses, la funció. la font de la llibertat. Les estructures.

a TORRENT l Pels que feu el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, aquest punt es troba a L’Amic (Sant Amanç) i l’Amat (la mare Taga) estan units pel Coll de Jou (que vol dir unió, “ioga”). Per l CAL BEIATO Com a camí iniciàtic simbolitza el camí cap a la plenitud i b el pelegrí, l’asceta DE RIBAMALA e

mig camí de la 2a ETAPA: la MÍSTICA. completar la unió mística cal transcendir el subjecte, fet aquest representat pel mite de Sant Miquel r el pas a la Vidabona a m en base a mites nacionals i universals de Lluís M. ó EL NEGRE i Arcàngel i l’equivalent mite terrenal de Sant Jordi (que vencen el dimoni/l’aranya: la supèrbia de e c n la neteja, la pràctica a Sant Amanç, que etimològicament, vol dir “l’enamorat per sempre”, segons Xirinacs aquí t c ST. JOAN DE LES STA. MARIA l’ego). Aquest és el sentit mític de fer nit o estada al refugi de Sant Jordi de Coll de Jou. Xirinacs i Ramon Llull, al llarg de 4 etapes vinculades a d ascètica o e v representa el místic, l’Amic (de Ramon Llull) qui, després de l’alliberament de les pròpies ABADESSES DE VIDABONA le OGASSA, a s l’obridor de el fruit, d dependències a les coses del món, esdevé subjecte lliure (primera etapa). Foll d’amor, en èxtasi elements geogràfics (vegeu l’esquema). d les mines: les a Contemplació interior/exterior. Abraçar el paisatge. e camins RIPOLL la Plenitud c p profunditats s contemplativa de l’Amat (Ramon Llull), l’Absolut, la Mare o Amor creador de l’Univers, segons e EL COMTE el retorn a la societat n n interiors o Baixar a Coll de Jou en silenci contemplatiu del Taga, en desig foll de dissolució. d g è ARNAU GUIFRÉ EL PELÓS e Xirinacs representada pel Taga, es consumeix en desig de fondre-s’hi. n s 4a etapa: 1a etapa: ci les cadenes de les el compromís funda , es n El Camí es pot completar amb una etapa més fins a , dependències nació cada dia ó pu l m L’ ACCIÓ L’ ASCÈTICA ri i e ca at Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) ci iet ó, d oc COMPROMESA ese la s i amb dues etapes més fins a Montgrony (mite de ixim mb ent a l’alletament, perquè no falti l’aliment als propis fruits). FENOMEN La història, els esdeveniments. El temps lineal. Aquest món. A elcami.cat Com fer-te El Camí, declarat bé d’interès Projecte coordinat AMIC DEL CAMÍ Ajuntament per l’associació hi trobaràs: cultural, social i turístic pel Establiments Carnet La guia d’Ogassa Parlament de Catalunya i pel Parlament de les Illes Balears Recorregut per la cultura, la història, el SENDERISME CULTURAL paisatge i l’esperit dels El Camí de Vidabona Països Catalans. La marca del Camí està inspirada en la forma (St. Joan de les Ab. – Ogassa - Ripoll) de 8 que té el Camí. Una de les obertures de la marca ens indica d’on venim i l’altra mira cap on continua el camí.

Sant Martí de Surroca(s. XII, altitud: 1.236 m)

S Refugi

E Montserrat R Puig Estela

L’església parroquial de Sant Martí de Surroca (un dels veïnats que conformen Ogassa) R (2.012m) A

T a Ribes de Freser Portella d’Ogassa Cova dels es troba situada a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de la Serra D Taga E (1.810 m) Encantats a Camprodon C (2.038 m) Font del Puig de la Coma A O T . R Cavallera que li ha donat el nom (Su-roca o Sots-roca). El lloc de Sant Martí de Surroca és Freixe N d d’Olla (1.937 m) E El e L

l C A V A L I Turó de la Portella a A Duran V R Can F R Sant Martí E o E documentat des de l’any 913. L’església ja existia l’any 1090, i devia ésser un edifici força vell, perquè el 1104 fou Bruguera d’Ogassa (1.901 m) n S Picola L t

L d de Surroca A e l Can Fiet reedificat i consagrat novament pel bisbe Arnau de Malla, a petició dels priors de les comunitats masculina i femenina F Can Biel El Molí r e Can Cristo Can Pubill ix el Roget d’Ogassa e Sant Martí Font de Can Martí l’Adou Can Camps que els monjos marsellesos havien establert a Sant Joan de les Abadesses. L’any 1410 són documentades importants d’Ogassa el Tossal el Coquilló Mitjavila Pla Llobet Coc obres de consolidació. Coll de Jou T. de Miquelet Basegaña El Juncà Font Can Piquer Gran Can Mingo Can Grapussa Prat del Pinter Refugi de Can Matarró Can Geroni Can Guillem Sant Jordi Can Peira La planta de l’església és d’una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per Puig de Sant Riera Can Rosselles d’Oga (Surroca de Baix) Amanç (1.851 m) Castell ssa Turó dels Ogassa de Pena Can un arc toral i capçada a llevant per un absis de planta semicircular cobert amb una volta de quart d’esfera. Exteriorment, l’absis ha Castellets Barranquet La Mina dolça (1.369 m) Peçallarga Can Garçó S E R R A D E S A El Rafael La Janica estat ornamentat amb un fris d’arquacions llombardes. La porta és d’una arcada amb grans dovelles i remarcada per un guardapols. N T A M A Can Can Pons Font de Pena N Ç Can Coll Ca l’Antoniet Maidéu Puig Castellar Can Sargantana Roqueters Puig (1.207 m) El campanar és de planta regular, de dos pisos, amb dos ulls a cadascuna de les quatre cares. Actualment té adjunt el terreny del Coll de la Tuta Cal Pla de Cercó Xec Can Sensio Can Benet Cal Pegot (1.135 m) les Aiades les Costes Cabàlies Sant Julià R l cementiri municipal. L’església de Sant Martí de Surroca està reproduïda en el parc Catalunya en Miniatura (Torrelles de Llobregat). Puig de l’Àliga l (1.351 m) i o er Colònia Balaguer a C

de Saltor

(1.490 m) d Collet del Vent n la Clapissa Can e a Cal Pegot l C N de Salvador T. Pedrera e Sant Martí, que dóna nom a dues de les esglésies d’Ogassa, va viure en el segle IV i va ser bisbe de la ciutat francesa El Negre g r Can Boix de GIV-5211 T Enllaç amb el Som de e

. les Costes Camí de Núria Rostos del Negre Can Marxant Turó de Corones de Vidabona S Cal de Tours. Sembla que havia nascut a l’actual Hongria, fill d’un oficial de l’exèrcit romà. Va ingressar a l’exèrcit fins que es va convertir a Font de l (1.491 m) t Beiato Fullosa o To r r re al cristianisme. Va fundar l’any 360 el que es pot considerar primer monestir d’Occident, el de Ligugé. Més tard en fundà d’altres. Va n Coll de Fullosa Còdol Corones t Fullosa d

e Sta. Maria

Mas de R fer nombrosos viatges de predicació per la Gàl·lia central i occidental, sobretot en zones rurals, que el van fer molt popular. Per això, de Vidabona i Vidabona b a Can Grata A m a R N l R

Collet d’en Baptista a i

i O e e

l’any 371 va ser elegit bisbe de Tours per aclamació popular. Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles. Morí a Candes r r

B a a

d

A d

’ e D O

Maiols

I T M

l’any 397, on havia anat per a conciliar-ne els clergues que tenien un conflicte. La seva festivitat se celebra l’11 de novembre, dia del or g V a a r

e s l

n s a t t E a

d El Xofré o e s D

C c Collet de la Lleona

seu enterrament a Tours. El Boix a

o Can Roca

A m

R a

Coll dels Tres Termes El Cortal

P

R

r n

e o

E d

g

u o

Ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria. El r

o

Martí fou el primer sant nomenat sense haver estat màrtir. S o Camí de p

Puig del Ram J n

e a m d Vidabona a c l e l d Can Sau a r costum de clavar una ferradura a la porta del temple la vuitada de la festa de Sant Martí, havia estat molt estès i prové de l’antiga o Solei Avall e t T e C r . r de mal ca V a a a id b creença que el sant protegia el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals, com també als forjadors i manyans. a i R bona e Turó del d

a

Ca l’Adroguer r Verdeguer (974 m)

e

t

e Can Lluer

Quan els exèrcits francesos van ajudar els catalans en la Reconquesta contra els sarraïns, els soldats francs (grans devots de Sant r r

Puig de la Devesa a

c

Sant Joan de

Can Dosdies

(1.087 m) Martí, patró de França) erigien una capella en agraïment a Sant Martí dalt de cada turó reconquerit. Aquesta devoció es va estendre Puig de l’Ou (977 m) Cal Toni les Abadesses Imatge de Sant Martí en per Catalunya i per això encara avui més d’una trentena de viles el tenen per patró. T o alabastre (s. XIV) r r e (Museu Episcopal de Vic) n t C-26 Campdevànol d

e

R

i b a m a El Camí a la Garrotxa la Ribamala i al Ripollès Rama n t Joa Llegenda de l’Estiuet i de l’Arc de Sant Martí San Itinerar circuits e Museu Hotel / hostal / fonda Camí de Núria ra d secundaris ete ls arr Torre Maio i Montgrony c Punt d’informació Un dia gèlid de novembre del 337, anant a lluitar a Amiens, es va trobar amb un captaire tremolant de fred i mig mort de gana a la porta de la ciutat n t de E Itinerari camí de Vidabona del Camí Autobús Allotjament (refugi, alberg) l Ter d’Amiens. Martí va donar-li la meitat dels queviures que duia i una part de la seva capa, que va tallar amb la seva espasa. La llegenda explica que el cel Turó de Sant Roc Marca camí de Vidabona Església Tren Allotjament (refugi lliure) (934 m) es va obrir, el Sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martíque va fondre la neu i enretirar el fred. Per aquest motiu hom coneix Itinerari camí troncal Monestir Font Allotjament (casa de colònies) Sant Roc l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí. C-151a Marca camí troncal Mines Centre de salut Restaurant / bar La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. El prevere encarregat de la custòdia de la relíquia (una “cappella” o capa curta) era el “cappellanus“, terme que va donar origen a “capella“ com a lloc d’oració (per l’oratori on es conservava) i a “capellà”, primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general. E l A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: “Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m’ha vestit”. En Fr es desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. er N-260 Ripoll c a r re te ra

d La llegenda de Sant Martí i les oques: Martí no volia ser bisbe, ja que, humil, no volia tenir cap mena d’honor. Havia sentit que els ciutadans e B a rc de Tours volien fer-lo bisbe i venien a cercar-lo; per evitar-ho, es va amagar, però les oques que hi havia van començar a palpar i van descobrir-lo. e lo n a a Pu Sant Martí i el seu cavall igc erd

L’Absolut, la Transcendència, l’esperit de l’Univers. El Camí de Vidabona L’eternitat. L’altre món.

NOÜMEN

lena seg ia p ons El Camí de Vidabona és un brancal del Camí dels nc el ciè s d Simbologia de Sant Martí Estimat comte Arnau: Jo sóc un bagauda com Sant Amanç. I t’he vingut a buscar. ns on o s Països Catalans amb molts atractius naturals (Serra , c TAGA i e Fa segles que com ànima en Pena porgues per aquests verals el greu delicte 2a etapa: a ls 3a etapa: ic la Mare Universal, l’Amat, st ca dins del Camí de Vidabona: í r de defraudar el mosso del seu jornal. És falta que clama venjança davant de m l’Amor creador i Conivella, fagedes i rieres, geologia...) i destacats LA MÍSTICA sm LA VOCACIÓ rt COLL DE JOU Déu. Ara, d’aquest delicte en diem opressió de classe. I, de la batalla que o e la unió s m LA CRIDA I LA VOCACIÓ elements culturals i històrics (monestir de St. Joan de , REFUGI DE SANT JORDI ST. MARTÍ D’OGASSA d en resulta, en direm lluita de classes. Et vinc a rescatar del teu perllongat t e lu la mort de l’ego L’Abat Oliva, Mare de Déu del Puig: c o a purgatori perquè ha començat a veure’s el final de la lluita de classes. les Abadesses, esglésies romàniques dels s. X al XII de s la pregunta, l’escolta i la resposta. d b a s ’A La crida, la vocació. l c SANT AMANÇ La Profecia. ú En el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, El dia 1 de gener del 2000 em vaig posar a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona St. Martí d’Ogassa, St. Martí de Surroca, St. Julià de b l’Amic, el místic, m a la contemplació, per anunciar el renaixement de la comunitat humana perduda. La meva salut només la complicitat d’aquesta geografia il·lustra, amb Sant Martí, un ó el foll d’amor. Saltor i Sta. Maria de Vidabona, les mines d’Ogassa, i permeté que hi aguantés cent dies, fins al 10 d’abril del 2000. Tota la meva s u

testimoni d’escolta i entrega a la seva vocació al servei dels f altres. Per aquesta raó, a diferència d’avui que són nomenats vida havia estat dirigida a l’agermanament dels humans. Què més podia fer? monestir de Ripoll...). SUBJECTE PLA DE CAL PEGOT PLA DE CAL PEGOT OBJECTE el subjecte lliure L’entrega plena a la crida jeràrquicament, fou un bisbe nomenat per aclamació popular. Només em restava el lliurament de la meva vida com a signe de la condició de El jo, la persona: Les coses, la funció. l’alliberament. Des d’aquell dia m’hi preparo. Els meus germans començaren a la font de la llibertat. Les estructures. a TORRENT l CAL BEIATO l La llegenda de la capa, míticament ens suggereix que, quan hom Com a camí iniciàtic simbolitza el camí cap a la plenitud i treballar per fer concebre, gestar i néixer les primeres Germanies. És la nova b el pelegrí, l’asceta DE RIBAMALA e

r el pas a la Vidabona es lliura als altres, l’univers sencer hi vibra en complicitat, surt el Comunitat Humana basada en el consens i en la concòrdia en totes les coses a en base a mites nacionals i universals de Lluís M. m ó EL NEGRE i sol, el cel s’obre i es vesteix de gala amb l’Arc de Sant Martí. e c fonamentals de la vida. T’ho vinc a anunciar amb gran goig. Deixa ja la teva n la neteja, la pràctica a t c ST. JOAN DE LES STA. MARIA Xirinacs i Ramon Llull, al llarg de 4 etapes vinculades a d ascètica o Pena vagarosa i ajuda’ns a fer créixer aquest nou i vell plançó ple d’Esperit e v ABADESSES DE VIDABONA La llegenda de les oques, en el seu sentit mític, evoca la humilitat le OGASSA, a per totes les terres catalanes i per tot el món: la nova revolució. s l’obridor de el fruit, d elements geogràfics (vegeu l’esquema). d les mines: les a de servir els altres sense rebre honors, així com la impossibilitat e camins RIPOLL la Plenitud c p profunditats s e EL COMTE el retorn a la societat n d’amagar-se del destí (vocació) al que cadascú és cridat, amb la n interiors o d g è ARNAU GUIFRÉ EL PELÓS e Fragments del Dietari Final n s 4a etapa: llibertat de respondre afirmativament o no a aquesta crida. 1a etapa: ci les cadenes de les el compromís funda , es n de Lluís M. Xirinacs (editorial Ara) El Camí es pot completar amb una etapa més fins a , dependències nació cada dia ó pu l m L’ ACCIÓ L’ ASCÈTICA ri i e Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) ca tat ció cie COMPROMESA , de so sei la i amb dues etapes més fins a Montgrony (mite de xime mb nt a l’alletament, perquè no falti l’aliment als propis fruits). FENOMEN La història, els esdeveniments. El temps lineal. Aquest món. A elcami.cat Com fer-te El Camí, declarat bé d’interès Projecte coordinat AMIC DEL CAMÍ Ajuntament per l’associació hi trobaràs: cultural, social i turístic pel Establiments Carnet La guia d’Ogassa Parlament de Catalunya i pel Parlament de les Illes Balears Recorregut per la cultura, la història, el SENDERISME CULTURAL paisatge i l’esperit dels El Camí de Vidabona Països Catalans. La marca del Camí està inspirada en la forma (St. Joan de les Ab. – Ogassa - Ripoll) de 8 que té el Camí. Una de les obertures de la marca ens indica d’on venim i l’altra mira cap on continua el camí.

Sant Martí d’Ogassa(s. XI, altitud: 1.340 m)

S Refugi

E Montserrat R Puig Estela

R L’església romànica va ser consagrada el 8 de febrer de l’any 1024 per l’abat Oliba, (2.012m) A

T a Ribes de Freser Portella d’Ogassa Cova dels després que el senyor del Castell de Pena, Joan Oriol, manés refer el temple ja existent (consagrat a finals del segle D Taga E (1.810 m) Encantats a Camprodon C (2.038 m) Font del Puig de la Coma A X pel bisbe de Vic, Arnulf). El 1073, el clergue Bernat Joan, descendent dels Oriol, va donar el temple al monestir O T . R Freixe N d d’Olla (1.937 m) E El e L

l C A V A L I Turó de la Portella a A Duran V R Can F R Sant Martí de Sant Joan de les Abadesses. El 1708 s’hi va afegir un petit oratori dedicat a laMare de Déu de la Bonanova. El E o E Bruguera d’Ogassa (1.901 m) n S Picola L t

L d de Surroca A e l temple és format per una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a l’est per un absis semicircular. A la nau F Can Biel Can Fiet El Molí r e Can Cristo Can Pubill ix el Roget d’Ogassa e Sant Martí Font de Can Martí l’Adou Can Camps se li van afegir capelles laterals, així com una sagristia adossada en el mur sud. d’Ogassa el Tossal el Coquilló Mitjavila Pla Llobet Coc Coll de Jou T. de Miquelet Basegaña El Juncà Font S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una preciosa talla gòtica de fusta d’alabastre del Can Piquer Gran Can Mingo Can Grapussa Prat del Pinter Refugi de Can Matarró Can Geroni Can Guillem segle XIV del Taller de Sant Joan de les Abadesses que actualment pot contemplar-se en el Museu Episcopal de Sant Jordi Can Peira Puig de Sant Riera Can Rosselles d’Oga (Surroca de Baix) Amanç (1.851 m) Castell ssa Turó dels Ogassa de Pena Can Vic (igual com la talla de Sant Martí). A l’església n’hi ha una reproducció exacta de l’any 1981. És advocada per Castellets Barranquet La Mina dolça (1.369 m) Peçallarga Can Garçó S E R R A D E S A El Rafael La Janica alleugerir els dolors, per tenir un feliç part, per asserenar les tempestes i protegir de la pesta, la guerra i la fam. N T A M A Can Can Pons Font de Pena N Ç Can Coll Ca l’Antoniet Maidéu Puig Castellar Can Sargantana Roqueters Puig (1.207 m) Diu la tradició que, en portar-la de França, en arribar aquí l’expedició no va poder avançar més. El seu aplec se Coll de la Tuta Cal Pla de Cercó Xec Can Sensio Can Benet Cal Pegot (1.135 m) les Aiades les Costes Cabàlies Sant Julià R celebra el segon diumenge de juliol, amb Sardanes, ofici, ball de tarda i costellada popular. l Puig de l’Àliga l (1.351 m) i o er Colònia Balaguer a C

de Saltor

(1.490 m) d Collet del Vent n la Clapissa Can Cal Pegot e a l N C Salvador . de Pedrera Sant Martí, que dóna nom a dues de les esglésies d’Ogassa, va viure en el segle IV i va ser bisbe de la ciutat francesa e T El Negre g Mare de Déu del Puig Imatge de Sant Martí en r Can Boix de GIV-5211 T Enllaç amb el Som de e

. les Costes Camí de Núria Rostos del Negre Can Marxant de França (s. XIV) alabastre (s. XIV). Turó de Corones de Vidabona de Tours. Sembla que havia nascut a l’actual Hongria, fill d’un oficial de l’exèrcit romà. Va ingressar a l’exèrcit fins que S Cal a Font de l (1.491 m) (Museu Episcopal de Vic) t Beiato Fullosa o To r r re es va convertir al cristianisme. Va fundar l’any 360 el que es pot considerarprimer monestir d’Occident, el de Ligugé. Més tard en fundà d’altres. Va fer n Coll de Fullosa Còdol Corones t Fullosa d

e Sta. Maria nombrosos viatges de predicació per la Gàl·lia central i occidental, sobretot en zones rurals, que el van fer molt popular. Per això, l’any 371 va ser elegit bisbe de Tours per Mas de R i de Vidabona Vidabona b a Can Grata A m a R N l R Collet d’en Baptista a i

aclamació popular. Es va fer cèlebre per la seva santedat i els seus miracles. Morí a Candes l’any 397, on havia anat per a conciliar-ne els clergues que tenien un conflicte. i O e e

r r

B a a

d

A d

’ e D O

Maiols I M La seva festivitat se celebra l’11 de novembre a l’església veïna de Sant Martí de Surroca, dia del seu enterrament a Tours. T

or g V a a r

e s l

n s a t t E a

d El Xofré o e s D

C c Collet de la Lleona

El Boix a

o Can Roca

A m Martí fou el primer sant nomenat sense haver estat màrtir. Ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria. El costum declavar una ferradura a la porta del temple

R a

Coll dels Tres Termes El Cortal

P

R

r n

e o

E d

la vuitada de la festa de Sant Martí, havia estat molt estès i prové de l’antiga creença que el sant protegia el bestiar i els seus propietaris de tot tipus de mals, com g

u o

r

o S o Camí de p

Puig del Ram J n

e a m d Vidabona a c l e l d Can Sau a també als forjadors i manyans. r o Solei Avall te T e C r . r de mal ca V a a a id b a i R Quan els exèrcits francesos van ajudar els catalans en la Reconquesta contra els sarraïns, els soldats francs (grans devots de Sant Martí, patró de França) erigien una bona e Turó del d

a

Ca l’Adroguer r Verdeguer (974 m)

e

t

capella en agraïment a Sant Martí dalt de cada turó reconquerit. Aquesta devoció es va estendre per Catalunya i per això encara avui més d’una trentena de viles el e Can Lluer r r

Puig de la Devesa a

c

Sant Joan de

Can Dosdies

(1.087 m) tenen per patró. Puig de l’Ou (977 m) Cal Toni les Abadesses

T o r r e n t C-26 Campdevànol 29.7.2007 Amanç 32. El pèndul de l’amor d e Llegenda de l’Estiuet i de l’Arc de Sant Martí R i ¿Busques el sofriment, el patiment, la humiliació, b a m Un dia gèlid de novembre del 337, anant a lluitar a Amiens, es va trobar a El Camí a la Garrotxa l’esforç, la desprotecció i l’aventura amb grans la Ribamala i al Ripollès amb un captaire tremolant de fred i mig mort de gana a la porta de la ciutat perills per a honorar el teu Amat? d’Amiens. Martí va voler socórrer el vagabund i, en nom de Jesucrist, va donar- Doncs, rebràs veritat, llibertat, compassió, Rama an nt Jo Itinerar circuits li la meitat dels queviures que duia i una part de la seva capa, que va tallar e Sa Museu Hotel / hostal / fonda justícia del teu Amat. Camí de Núria ra d secundaris ete ls arr amb la seva espasa i que el captaire va utilitzar per abrigar-se. La llegenda Torre Maio i Montgrony c Punt d’informació Qui reclama abraçada rep bastonada. n t de El Itinerari camí de Vidabona del Camí Autobús Allotjament (refugi, alberg) explica que tot just pronunciar el nom de Jesucrist, el cel es va obrir, el Sol va Ter Qui reclama bastonada rep abraçada (Lc 18, 9-14). Turó de Sant Roc Marca camí de Vidabona Església Tren Allotjament (refugi lliure) brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí que va fondre (934 m) Gandhi: “Qui fuig del càstig el càstig el persegueix. Itinerari camí troncal Monestir Font Allotjament (casa de colònies) la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix Sant Roc Qui persegueix el càstig el fuig.” C-151a Centre de salut l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjans de novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Marca camí troncal Mines Restaurant / bar Martí. 3.8.2007 Amanç 39. Tot és profecia A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: “Aquí hi ha Martí, Es llevà de matí l’Amic i feia com qui anava cercant el seu Amat; i trobà gent que feia Camí i E el soldat romà que no està batejat: ell m’ha vestit”. En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa l demanà si havien vist el seu Amat. Li respongueren Fr estava sencera i va decidir de batejar-se. es preguntant en quin moment del seu Amat s’absentà er N-260 Ripoll c a r La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part, des d’antic, del tresor dels reis dels seus ulls. Respongué l’Amic i digué: “Mai, re te ra

d merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. El prevere d’ençà que vaig haver vist el meu Amat, no estigué e B a rc encarregat de la custòdia de la relíquia (una “cappella” o capa curta) era el “cappellanus”; el terme absent en els ulls mentals de l’esperit, però tampoc e lo n a a P va donar origen d’una banda a “capella”, com a lloc d’oració, per l’oratori on es conservava, i de no estigué absent dels meus ulls corporals, car uig cer l’altre, a “capellà”, primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general. totes les coses visibles em representen el meu Amat.” d Tot mostra la glòria de l’Amat per a qui té ulls. La llegenda de Sant Martí i les oques: Martí no volia ser bisbe, ja que, humil, no volia tenir cap Tot canta l’oracle de l’Amat per a qui té orelles. L’Absolut, la Transcendència, l’esperit de l’Univers. mena d’honor. Havia sentit que els ciutadans de Tours volien fer-lo bisbe i venien a cercar-lo; per El Camí de Vidabona L’eternitat. L’altre món. evitar-ho, es va amagar, però les oques que hi havia van començar a palpar i van descobrir-lo. Fragments del Dietari Final de Lluís M. Xirinacs (editorial Ara) NOÜMEN

lena seg ia p ons nc el El Camí de Vidabona és un brancal del Camí dels ciè s d ns on o s , c TAGA i e Països Catalans amb molts atractius naturals (Serra 2a etapa: ca ls 3a etapa: i la Mare Universal, l’Amat, st ca í r m l’Amor creador i Conivella, fagedes i rieres, geologia...) i destacats LA MÍSTICA COLL DE JOU sm LA VOCACIÓ Simbologia Sant Martí d’Ogassa dins del Camí de Vidabona: rt o e la unió s m , d elements culturals i històrics (monestir de St. Joan de t REFUGI DE SANT JORDI ST. MARTÍ D’OGASSA e lu la mort de l’ego L’Abat Oliva, Mare de Déu del Puig: c LA CRIDA I LA VOCACIÓ o a s la pregunta, l’escolta i la resposta. d les Abadesses, esglésies romàniques dels s. X al XII de a b s ’A La crida, la vocació. l c SANT AMANÇ La Profecia. ú St. Martí d’Ogassa, St. Martí de Surroca, St. Julià de b l’Amic, el místic, m a la contemplació,

Pels que feu el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, ens trobem en la d’avui, fou un bisbe nomenat per aclamació popular. Diuen els goig de Sant Martí: “Patró nostre ó el foll d’amor. Saltor i Sta. Maria de Vidabona, les mines d’Ogassa, i s

u 3a ETAPA: la demanda i la posterior escolta subtil de la resposta: LA CRIDA, el camí a seguir, Sant Martí, model en nostre camí.” f LA VOCACIÓal servei de la societat en base als dons i carismes de cadascú i la inevitable monestir de Ripoll...). SUBJECTE PLA DE CAL PEGOT PLA DE CAL PEGOT OBJECTE La llegenda de la capa, míticament, suggereix que quan hom es lliura als altres, l’univers sencer El jo, la persona: el subjecte lliure L’entrega plena a la crida professió o manifestació de la consciència plena adquirida. Les coses, la funció. s’hi fa còmplice: surt el sol, el cel s’obre i es vesteix de gala amb l’Arc de Sant Martí. La llegenda la font de la llibertat. Les estructures. a TORRENT l CAL BEIATO l i La complicitat d’aquesta geografia fa confluir en aquest punt geogràfic del Camí de Vidabona de les oques, en el seu sentit mític, evoca la humilitat de servir els altres sense rebre honors, així Com a camí iniciàtic simbolitza el camí cap a la plenitud b el pelegrí, l’asceta DE RIBAMALA e

r el pas a la Vidabona 3 testimoniatges d’entrega vocacional del més alt nivell: L’església fou consagrada perl’Abat com la impossibilitat d’amagar-se del destí (vocació) al que cadascú és cridat, amb la llibertat de a m ó en base a mites nacionals i universals de Lluís M. EL NEGRE i Oliva, un testimoni d’entrega espiritual al seu temps. S’hi venera la Mare de Déu del Puig. respondre afirmativament o no a aquesta crida. e c n la neteja, la pràctica a t c ST. JOAN DE LES STA. MARIA Xirinacs i Ramon Llull, al llarg de 4 etapes vinculades a d ascètica o La figura de Maria és un referent arreu del món com a testimoni de l’acceptació i l’entrega e v ABADESSES DE VIDABONA Formular la demanda. Obrir els sentits: l’Univers sempre respon i dota de la suficient llum le OGASSA, a plena a la crida que va sentir. El seu fill, Jesús de Natzaret, esdevindria després un testimoni s l’obridor de el fruit, d elements geogràfics (vegeu l’esquema). d les mines: les a per discernir el camí a seguir, de la suficient força per dur-ho a terme i d’un farcell de e camins RIPOLL la Plenitud c suprem d’aquesta entrega pel seu poble i per la Humanitat. p profunditats s e EL COMTE el retorn a la societat n felicitat per gaudir-ho. n interiors o d g è ARNAU GUIFRÉ EL PELÓS e n s 4a etapa: Sant Martí sé un testimoniatge d’escolta i d’entrega humil a la seva vocació al servei dels 1a etapa: ci les cadenes de les el compromís funda , es n Quina és la meva vocació? i quina és la vocació de la nació catalana davant del món? El Camí es pot completar amb una etapa més fins a , dependències nació cada dia ó altres. Fou un home solidari i molt estimat per la gent del poble. Per aquesta raó, a diferència pu l m L’ ACCIÓ L’ ASCÈTICA ri i e ca at Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) ci iet ó, d oc COMPROMESA ese la s ixim mb i amb dues etapes més fins a Montgrony (mite de ent a l’alletament, perquè no falti l’aliment als propis fruits). FENOMEN La història, els esdeveniments. El temps lineal. Aquest món. A elcami.cat Com fer-te El Camí, declarat bé d’interès Projecte coordinat AMIC DEL CAMÍ Ajuntament per l’associació hi trobaràs: cultural, social i turístic pel Establiments Carnet La guia d’Ogassa Parlament de Catalunya i pel Parlament de les Illes Balears Recorregut per la cultura, la història, el SENDERISME CULTURAL paisatge i l’esperit dels El Camí de Vidabona Països Catalans. La marca del Camí està inspirada en la forma (St. Joan de les Ab. – Ogassa - Ripoll) de 8 que té el Camí. Una de les obertures de la marca ens indica d’on venim i l’altra mira cap on continua el camí.

Antic santuari de Santa Maria de Vidabona(alt. 1.290m)

S Refugi

E Montserrat R Puig Estela

L’antiga imatge de fusta d’àlber policromada (Tallers de R (2.012m) A

T a Ribes de Freser Portella d’Ogassa Cova dels Vic, vers 1190-1220), ara al Museu Episcopal de Vic, era D Taga E (1.810 m) Encantats a Camprodon C (2.038 m) Font del Puig de la Coma A O T . R advocada contra la pesta, les tempestes i per alliberar Freixe N d d’Olla (1.937 m) E El e L

l C A V A L I Turó de la Portella a A Duran V R Can F R Sant Martí E o E els captius, raó per la qual l’església conservava cadenes Bruguera d’Ogassa (1.901 m) n S Picola L t

L d de Surroca A e l

F Can Biel Can Fiet El Molí r d’antics presoners com a ex-vots. e Can Cristo Can Pubill ix el Roget d’Ogassa e Sant Martí Font de Can Martí l’Adou Can Camps d’Ogassa el Tossal El primer document de l’existència de l’església de Vidabona és de l’any 890, el Coquilló Mitjavila Pla Llobet Coc Coll de Jou T. de Miquelet Basegaña El Juncà Font i fixa el lliurament de primícies i delmes (dècimes parts) de la comunitat de Can Piquer Gran Can Mingo Can Grapussa Prat del Pinter Refugi de Can Matarró Can Geroni Can Guillem Sant Jordi Can Peira Vidabona a la comunitat de Sant Pere de Ripoll (com el monestir, fundada Puig de Sant Riera Can Rosselles d’Oga (Surroca de Baix) Amanç (1.851 m) Castell ssa Turó dels Ogassa de Pena Can per Guifré I, el Pelós l’any 879). Ja aleshores, hi havia domini jeràrquic entre Castellets Barranquet La Mina dolça (1.369 m) Peçallarga Can Garçó S E R R A D E S A El Rafael La Janica comunitats. La seva comunitat popular cristiana (parròquia) rural era integrada N T A M A Can Can Pons Font de Pena N Ç Can Coll Ca l’Antoniet Maidéu Puig Castellar Can Sargantana Roqueters Talla en fusta d’àlbar de la Coll de la Tuta Puig (1.207 m) pels masos de Vidabona, l’Adroguer, el Boix de Vidabona, la Solaneta i Camp Cal Mare de Déu de Vidabona. Pla de Cercó Xec Can Sensio Can Benet Santa Maria de Vidabona segons un dibuix de Cal Pegot (1.135 m) les Aiades les Costes Cabàlies Sant Julià R Segle XII. l Roig. Puig de l’Àliga l (1.351 m) i o er Colònia Balaguer a C

Museu Episcopal de Vic de Saltor (1.490 m) d Collet del Vent n la Clapissa Can Cal Pegot e a l N C Salvador . de L’edifici romànic, del segle XII, s’esfondrà l’any 1969 per les esquerdes e T Pedrera El Negre g r Can Boix de GIV-5211 T Enllaç amb el Som de e

. les Costes Camí de Núria Rostos del Negre Can Marxant Turó de Corones de Vidabona al sostre causades per un llamp. Té adosada una edificació que feia de rectoria o habitatge de l’ermità, a la qual s’accedia també pel cor, bastit en el segle XVIII. El S Cal a Font de l (1.491 m) t Beiato Fullosa o To r r re Santuari està emplaçat en l’interior del vèrtex de l’angle recte format per la Serra Cavallera (O-E), que la protegeix de tramuntanes, i per la Serra de Vidabona (N-S), n Coll de Fullosa Còdol Corones t Fullosa d

e Sta. Maria que la protegeix de ponentades. Està en la bisectriu que arrenca del vèrtex, el Taga, i resta així arrecerada del mestral, el vent dominant del nord-oest. Fou sufragània Mas de R i de Vidabona Vidabona b a Can Grata A m a R N l R

Collet d’en Baptista a i

de St. Martí d’Ogassa, i de Saltor des del 1592. Tingué un quant temps d’independència al s. XVII, quan s’accentuà el seu caràcter de santuari marià, però aviat retornà i O e e

r r

B a a

d

A d

’ e D O

Maiols a la seva subjecció a Saltor. I T M

or g V a a r

e s l

n s a t t E a

d El Xofré o e s D

C c Collet de la Lleona

El Boix a Una mica més avall del Santuari, hi resten les parets de l’antic mas de Vidabona. o Can Roca

A m

R a

Coll dels Tres Termes El Cortal

P

R

r n

e o

E d

g

u o

r

o S o Camí de p

Puig del Ram J n

e a m d Vidabona a c l e l d Can Sau a r o Solei Avall te T e 26.8.2002 C r . r de mal ca V a a a id b Són ben diferents la Vida bona i la bona vida. Aquesta a i R bona e Turó del d

darrera, en aquest món d’on és filla, només es pot

a

Ca l’Adroguer r Verdeguer (974 m)

e

t

tenir tot fent mala vida al propi cos i altres. e Can Lluer r r

Puig de la Devesa a

c

“L’amor és dur com la mort” Sant Joan de

Can Dosdies

(1.087 m) Puig de l’Ou 11.7.2007 (977 m) Cal Toni les Abadesses

T o Amanç. 4. El mal r r TAGA e n (la Mare, l’Amat) Plorava l’Amic: Quan cessaran els camins del mal per t C-26 Campdevànol d

e causa de la ignorància? Quan guanyarà la gràcia a la R i b a m pesantor? (Simone Weil)Quan hi haurà més innocents que a El Camí a la Garrotxa la Coll de Jou (la unió mística) Ribamala ST. MARTÍ D’OGASSA culpables? i al Ripollès Refugi de St. Jordi (la mort de l’ego) (la crida, l’escolta, la descoberta. La vocació, Resposta sorprenent: Quan l’Amic voldrà morir per Rama els dons. Profecia.) an l’Amat. Quan l’Amat veurà fallir l’Amic per causa de nt Jo Itinerar circuits e Sa Museu Hotel / hostal / fonda Sant Amanç Camí de Núria ra d secundaris ete (el místic, l’amic) l’amor seu. ls arr Torre Maio i Montgrony c Punt d’informació n t de El Itinerari camí de Vidabona del Camí Autobús Allotjament (refugi, alberg) Pla de Afegeixo: Quan l’Amic serà consumit del tot per causa Ter cal Pegot Turó de Sant Roc Marca camí de Vidabona Església Tren Allotjament (refugi lliure) (el subjecte de l’amor de l’Amat. (934 m) lliure) PLA DE CAL PEGOT Itinerari camí troncal Monestir Font Allotjament (casa de colònies) (L’entrega plena VIDABONA Sant Roc a la crida) 28.7.2007 C-151a Marca camí troncal Mines Centre de salut Restaurant / bar Amanç 31. Hora de callar cal Beiato Vidabona nacional Torrent de Ribamala (el peregrí, l’asceta) (el pas a la Vidabona) Digué l’Amic: Em turmenten els secrets del meu Amat, el Negre (el con nament puix les meves accions els revelen i la meva boca els l’ascètica) Vidabona individual Ripoll (el retorn a la societat) (els fruits, la Plenitud) Guifré el Pelós (el compromís té secrets i no els descobreix a la gent. Hi ha hora E funda nació cada dia) l de parlar: paraula profètica, litúrgia de la paraula. F les mines re d’Ogassa se N-260 Sant Joan de I hi ha hora de callar: acció profètica, litúrgia de r Ripoll (les profunditats c a les Abadesses rr interiors) l’acció (“preneu i mengeu-ne tots”). Jesús dedicà la e te (l’obridor de camins nous, ra

d l’eiximent d’aquest món) seva vida pública a escampar la bona paraula. Després e B Comte Arnau a rc e (la feblesa, les cadenes) callà i es lliurà a la mort. lo n a a Pu Ja no escric més, ja no parlo més. Emmudeixo. L’Amat igc erd m’ha imposat el silenci del secret. El discurs resta inacabat. Silenci! Acció! A la festa! Al convit permanent! Vosaltres ja acabareu la feina. L’Absolut, la Transcendència, l’esperit de l’Univers. El Camí de Vidabona L’eternitat. L’altre món. Simbologia del santuari de Vidabona Fragments del Dietari Final de Lluís M. Xirinacs (editorial Ara) NOÜMEN

lena seg ia p ons dins del Camí de Vidabona: LA PLENITUD nc els El Camí de Vidabona és un brancal del Camí dels ciè d ns on o s , c TAGA i e 2a etapa: ca ls 3a etapa: Països Catalans amb molts atractius naturals (Serra i la Mare Universal, l’Amat, st ca í r m l’Amor creador i LA MÍSTICA COLL DE JOU sm LA VOCACIÓ Pels qui feu el Camí de Vidabona com a camí iniciàtic cap a la plenitud, ens trobem Cal aquí diferenciar entre plenitud (l’estat espiritual profund que sentim en donar els Conivella, fagedes i rieres, geologia...) i destacats rt o e la unió s m en la 4a etapa: LA PLENITUD, la Vidabona. De retorn al món, un cop deslliurats de fruits a la vida, mercès a la pròpia entrega en cada moment, i que en alguns casos , REFUGI DE SANT JORDI d elements culturals i històrics (monestir de St. Joan de t ST. MARTÍ D’OGASSA e lu la mort de l’ego L’Abat Oliva, Mare de Déu del Puig: c les cadenes dels aferraments personals (ascètica), inspirats per la consciència plena pot esdevenir plaent i en d’altres fins i tot terrible), i felicitat (aquell estat plaent de o a s la pregunta, l’escolta i la resposta. d b a les Abadesses, esglésies romàniques dels s. X al XII de s assolida en la fusió amb l’Amat (mística), i un cop rebuda la crida vital de cadascú, benestar interior, gairebé magmàtic, normalment transitori). ’A La crida, la vocació. l c SANT AMANÇ La Profecia. ú brolla la professió de la consciència plena adquirida i l’acció compromesa amb el món b l’Amic, el místic, El Camí de Vidabona es pot enllaçar amb el Camí de Núria (mite de la fertilitat per St. Martí d’Ogassa, St. Martí de Surroca, St. Julià de m a la contemplació, segons cada vocació, com a individus en la nostra societat, i com a nació en el món. ó el foll d’amor. donar els fruits vitals) i Montgrony (mite de l’alletament perquè no falti l’aliment als i Saltor i Sta. Maria de Vidabona, les mines d’Ogassa, s u Aquest lliurament total, aquest jugar fort les cartes que li hagin tocat a cadascú, fruits vocacionals). f regala la plenitud: el convit permanent, la Vidabona. És il·lustratiu que la Mare de monestir de Ripoll...). SUBJECTE PLA DE CAL PEGOT PLA DE CAL PEGOT OBJECTE Aquest procés en espiral cap a la plenitud, com veiem a l’esquema complet d’en El jo, la persona: el subjecte lliure L’entrega plena a la crida Les coses, la funció. Déu de Vidabona fos advocada pels captius, que hi ofrenaven les seves cadenes un Xirinacs, consta de 3 voltes: la 1a com a individus; la 2a com a nació; i la 3a com la font de la llibertat. Les estructures. a TORRENT cop alliberats. l CAL BEIATO l a Univers. Segons la tradició, només quan tots els individus i nacions de la Terra i Com a camí iniciàtic simbolitza el camí cap a la plenitud b el pelegrí, l’asceta DE RIBAMALA e

r el pas a la Vidabona El viatge conclou a Ripoll, que representa la tornada a casa, a la societat, al punt de acomplim el procés, assolirem la plenitud universal com a Humanitat amb la Natura a m ó EL NEGRE i partida, amb el cicle acomplert. A Ripoll hi trobem el sepulcre de Guifré el Pelós: el i amb l’Univers sencer, lliurats com un sol ésser ple de tota la diversitat que conté. en base a mites nacionals i universals de Lluís M. e c n la neteja, la pràctica a t c ST. JOAN DE LES STA. MARIA seu mite de fundació de la nació catalana ens suggereix que, cada dia, amb l’entrega d ascètica o Xirinacs i Ramon Llull, al llarg de 4 etapes vinculades a e v ABADESSES DE VIDABONA le OGASSA, a plena (representada per la sang), fundem la nació. s l’obridor de el fruit, d d les mines: les a elements geogràfics (vegeu l’esquema). e camins RIPOLL la Plenitud c p profunditats s “Si el gra de blat, caient a terra, no mor, no dóna fruit”. e EL COMTE el retorn a la societat n n interiors o d g è ARNAU GUIFRÉ EL PELÓS e n s 4a etapa: 1a etapa: ci les cadenes de les el compromís funda , es n , dependències nació cada dia ó El Camí es pot completar amb una etapa més fins a pu l m L’ ACCIÓ L’ ASCÈTICA ri i e ca at ci iet Núria (mite de la fertilitat per donar els fruits vitals) ó, d oc COMPROMESA ese la s ixim mb i amb dues etapes més fins a Montgrony (mite de ent a FENOMEN l’alletament, perquè no falti l’aliment als propis fruits). La història, els esdeveniments. El temps lineal. Aquest món. A elcami.cat Com fer-te El Camí, declarat bé d’interès Projecte coordinat AMIC DEL CAMÍ Ajuntament per l’associació hi trobaràs: cultural, social i turístic pel Establiments Carnet La guia d’Ogassa Parlament de Catalunya i pel Parlament de les Illes Balears