INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.S.04/066 -1-

NÚM. REF. : I.S.04/066

DENOMINACIÓ : Monument commemoratiu “Homenatge a Laureà Miró” Altres denominacions:

SITUACIÓ : Plaça Jacint Benavente

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1985. Escultura abstracta AUTOR: Marcel Martí (1925)

PROMOTOR : Ajuntament d’Esplugues

TIPOLOGIA : Element singular (S)

CONTEXT : Monument situat al barri de Can Vidalet, gairebé on conflueix amb el de Pubilla Cases

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 5 Xarxa viaria bàsica Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Pública Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.S.04/066 -2-

DESCRIPCIÓ : Escultura formada per un element vertical conformat per quatre VILARDELL, Roser: Un passeig per Esplugues. Itinerari historicoartístic, poliedres sobreposats de poliuretà, amb cares de diversitat de Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 2002 (2a. ed.), p. 41 superfícies degut a les característiques de la planta de cada un dels mòduls. La superposició dels poliedres no és regular, sinó que cada un recula o vola sobre l’inferior, creant un joc de volums trencats en alçada. L’escultura, pintada de color vermell, se situa enmig d’un parterre enjardinat, i s’il·lumina des de la gespa.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Monument commemoratiu Actual: Monument commemoratiu

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El seu valor recau en ser un element escultòric urbà que ajuda a potenciar aquest espai de la xarxa viària en el punt de connexió amb Barcelona.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: L’escultura es troba situada en la plaça Jacint Benavente, al barri de Can Vidalet, i gairebé a tocar del barri de Pubilla Cases; en l’espai urbà on s’inicia el carrer Laureà Miró, constitueix una de les entrades a Esplugues per la carretera de Collblanc. El fet d’encarregar a l’escultor Marcel Martí aquesta peça dedicada al polític republicà Laureà Miró i Trepat (1883-1916), que va ser diputat a Corts els anys 1907, 1910 i 1914 per Sant Feliu de Llobregat, va gaudir entre la població d’Esplugues d’un gran prestigi. L’antiga Carretera Reial que travessa d’un extrem a l’altre el municipi porta el nom de Laureà Miró. El treball de Marcel Martí, des dels seus inicis, ha evolucionat vers l’abstracció, i el seguit de formes geomètriques disposades en certa tensió d’equilibri poden ser enteses com una evocació. És en l’actualitat un dels escultors més significats de l’escultura contemporània. El mes de juny de 1987 va ser inaugurat el monument i, aquell mateix any, Marcel Martí va formar part del Jurat del I Premi de Ceràmica Vila d’Esplugues, instituït llavors. La creació, el 1987, d’aquesta petita plaça en un dels nuclis de la població, molt densificat, va significar també generar un petit espai de qualitat. En un principi, el monument va anar acompanyat per un seguit de columnes de marbre, portades de Macael (Almería), població amb la qual Esplugues està agermanada, i d’una sèrie de xiprers; però les protestes dels veïns per impedir l’arbrat la visibilitat de l’escultura van fer despullar-la de tots aquests elements que li donaven més presència pública.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Ajuntament d’Esplugues. Butlletí d’Informació (Esplugues de Llobregat), núm. 37, 1987 p. 15 Crónica de la Vida de Esplugues (Esplugues de Llobregat), núm. 444, VI-1987, portada

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.08/067 -1-

NÚM. REF. : I.E.08/067

DENOMINACIÓ : CEE Colegio Alemán Altres denominacions:

SITUACIÓ : Avinguda de Jacint Esteva Fontanet, 105

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1972; ampliació 2006. Arquitectura postmoderna, dins la línia High-Tech AUTOR: Hans-Joachim Pysall, arquitecte; direcció d’obra, Xavier Busquets i Sindreu, arquitecte (1917- títol, 1947-1990), i José Rodríguez González, arquitecte (1930 –títol, 1967 a Alemanya, i 1970 convalidat a l’Estat espanyol– 1993) Ampliació de 2006: Anna LLadó Quetglas, arquitecte (1950 –títol, 1974), i Jordi Bosch Planas, arquitecte (1947 –títol, 1972)

PROMOTOR : Consolat alemany

TIPOLOGIA : Arquitectura pública, semipública. Equipaments (E)

CONTEXT : Situat en la zona de Ciutat Diagonal, en la part nord del municipi

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 7a Equipaments comunitaris i dotacions actuals Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Associació Cultural Sant Albert Magne Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.08/067 -2-

DESCRIPCIÓ : Conjunt d’edificis aparentment aïllats, de diferent nombre de plantes en superfície (planta baixa, o baixa i pis, o baixa i dos, o baixa i tres pisos), que salven el fort desnivell entre el carrer d’accés i la Via Augusta, situada a una cota molt inferior. Per aquest cantó, el col·legi limita amb un mur de contenció cec, de formigó, i aprofita la planta més inferior per ubicar la zona esportiva coberta. Les edificacions tenen un perímetre poligonal irregular, i estan estructurades a manera de trencaclosques, cada una amb coberta plana. En les façanes domina el buit sobre el ple, amb grans obertures lineals tancades amb portam d’alumini, vidre i persiana. L’horitzontalitat del conjunt queda emfasitzada per uns potents volums de secció poligonal, de color dins la gama del groc, que abasten l’alçada del forjat i l’ampit i que actuen com a brise-soleil dels grans finestrals. Els trams cecs de la façana són tractats amb formigó i obra vista; en aquest cas, el maó permet la incorporació de forats de ventilació a manera de gelosia. L’interior rep la llum tamisada a través d’escletxes verticals i horitzontals, que il·luminen frontalment, lateralment o zenitalment les estances. L’edifici, bastit amb materials portats tots d’Alemanya, s’organitza seguint un programa de nuclearització dels espais, segons els ensenyaments, però a la vegada interconnectats. Compta amb una gran Sala d’Actes on s’organitzen concerts, representacions de teatre, etc., adreçats a la població d’Esplugues. L’entorn de les edificacions està curosament solucionat, amb arbrat al voltant i una rampa d’accés de suau pendent que precedeix l’entrada, pavimentada amb llambordes entre les que destaquen algunes peces de color, i monumentalitzada amb pals escultòrics. EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Escola Actual: Escola

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Edifici representatiu de l’arquitectura del darrer terç del segle XX, essent un referent i una fita a l’entrada a Barcelona.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Situat en la zona de Ciutat Diagonal, la construcció del Col·legi Alemany, del qual es posà la primera pedra el 31 de gener de 1973, s’ha sumat a una excel.lent oferta de col·legis estrangers –Escola Americana; Col·legi Japonès, avui, però, ja no existent a Esplugues–, tots ells ubicats en la mateixa zona. Per bé que tenen preferència els fills de matrimonis alemans, un cert número de places està obert a d’altres estudiants del país. Actualment té una capacitat de gairebé 1.500 alumnes i abasta des de l’educació infantil fins al batxillerat. Des de Berlín va ser convocat un concurs entre arquitectes alemanys, essent-ne el projecte del despatx de l’arquitecte Hans-Joachim Pysall el guanyador. No obstant això, en aquells anys, el visat del projecte va ser assumit per un arquitecte de l’Estat espanyol, Xavier Busquets i Sindreu, i la direcció d’obra va córrer a càrrec de l’arquitecte José Rodríguez González.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.08/067 -3-

El Colegio Alemán compta amb unes grans instal.lacions esportives que han suposat diverses fases d’intervenció, ja en la dècada de 1980, a l’exterior del propi edifici. L’estiu del 2006 va ser ampliat el menjador i aquest projecte va córrer a càrrec de l’estudi integrat per Anna Lladó i Jordi Bosch, arquitectes, els quals, en funció de la normativa vigent, van haver de redactar un Pla Especial per ampliar en 250m2 el menjador escolar. Estilísticament, tot el conjunt edificat respon a l’ús d’una alta tecnologia i, en aquells anys, bastant pionera al nostre país. En l’actualitat, aquest corrent postmodern amb el qual s’ha qualificat l’arquitectura contemporània, té una manifestació molt clara en la línia denominada High-Tech.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: AMEL, Expedients d’Obres, 459/72 Boletín de Información Municipal. (Esplugues de Llobregat), núm. 53, Enero-Febrero, 1973 Oral: Entrevista amb la Sra. Perea: Administradora del Centre (IV-2007); entrevista amb l’arquitecta Anna Lladó (11-IV-2007)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.08/067 -4-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.08/067 -5-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.08/067 -6-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.08/067 -7-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.08/067 -8-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.08/067 -9-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.S.05/068 -1-

NÚM. REF. : I.S.05/068

DENOMINACIÓ : Reixa de la tanca de l’American School Barcelona Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer Jaume Balmes, 7

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Començaments del segle XX. Estil eclèctic amb influència del barroc francès

AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : Desconegut

TIPOLOGIA : Element singular (S)

CONTEXT : Situada a la urbanització La Miranda, que es troba en la part nord del terme municipal

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla general Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 7a Equipaments comunitaris i dotacions actuals– núm. cat 4 Reixa Col·legi Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 4, declarat BCIL.

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: American School Barcelona Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.S.05/068 -2-

DESCRIPCIÓ La reixa, alineada al carrer, precedeix una zona de jardí que envolta un edifici modern que res no té a veure amb l’estil d’aquella. La reixa és un dissenyat i acurat treball en ferro forjat, amb profusió d’elements ondulants i vegetals, tant en el coronament com en la resta, que s’entrellacen amb els barrots verticals i culminen en calades targes; la part inferior forma un breu sòcol de planxa metàl·lica. Aquesta decoració s’inspira en el llenguatge del barroc francès, encara que la datació de la reixa se situa en les dues primeres dècades del segle XX. Està composada simètricament respecte a una àmplia porta central de dues fulles batents per a l’entrada dels vehicles, i de dues portes laterals d’una fulla batent per a les persones. Les fulles estan recolzades en dibuixats pilars de ferro forjat amb motius geomètrics i florals.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Reixa-porta d’una tanca d’una finca, probablement de casa senyorial aïllada Actual: Reixa-porta de l’American School Barcelona

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Element singular de ferro forjat, que constitueix un referent del patrimoni del treball de forja de la població, malgrat que la seva ubicació original no fos a Esplugues.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: L’American School, situada al barri La Miranda, forma part, juntament amb el Colegio Alemán, i, fins fa uns anys amb l’Escola Japonesa, d’un conjunt de serveis escolars privats, ubicats tots ells en aquest barri, en un dels extrems del municipi. La tanca que precedeix l’accés a l’American School és un element singular en relació al mateix edifici escolar i, segons es recull en el Catàleg de Patrimoni, va ser traslladada des d’una finca de Barcelona a aquesta nova ubicació. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, núm.4

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.22/069 -1-

NÚM. REF. : I.UA.22/069

DENOMINACIÓ : Casa Agustín Manzano Orellano Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Jaume Balmes, 23

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1967. Arquitectura de la segona meitat del segle XX amb influència del llenguatge racionalista

AUTOR: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894-títol, 1921- 1981)

PROMOTOR : Agustín Manzano Orellano

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : Situada en la urbanització La Miranda, que es troba en la part nord del terme i que té una configuració de ciutat jardí

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova cració de caràcter local. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Família Manzano Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.22/069 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar aïllada, de planta quadrangular, amb la cantonada del sud-oest corbada, que crea un volum cilíndric destacat de la resta de les façanes. S’hi accedeix per una tanca alineada al carrer i que s’adapta al seu pendent, molt pronunciat, el qual obliga a entrar directament al nivell del pis primer, restant la planta baixa enclotada en un nivell inferior. L’edifici es cobreix amb coberta plana no accessible, i les façanes estan composades amb portes i finestres gairebé quadrades, emmarcades per un ressalt de pedra artificial de color ocre. La façana de migdia és recorreguda per una balconada a manera de terrassa, que abasta el cos cilíndric i que és accessible des d’una escala exterior que puja des de la planta baixa. La llosa de la terrassa recolza en pilars rodons i inclinats de fibrociment, i la barana és feta amb tubs de ferro de secció quadrada i rectangular, que sostenen uns plafons centrals de planxa. L’edifici es corona amb una marquesina de força volada que protegeix la balconada. La superfície de les façanes està tractada amb arrebossat llis pintat de color granat. En el jardí hi ha un molí de vent de reduïdes dimensions, en bon estat de conservació.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge unifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Edifici representatiu de l’arquitectura que enllaça amb el llenguatge racionalista conreat al país durant la dècada de 1930.

PROPOSTES: Incloure al catàleg, la casa i el jardí

DADES HISTÒRIQUES: La casa va ser un encàrrec d’Agustín Manzano i la seva muller, que era d’origen francès, a l’arquitecte municipal, Climent Maynés, l’any 1967. Segons sembla, va ser el germà del Sr. Manzano, que exercia de constructor, el que va portar a terme la construcció. Potser, algunes de les solucions que s’hi van adoptar, més en sintonia amb la moda dels anys 60, de cert caràcter “decorativista Pop” i estrafolàries (columnes inclinades de fibrociment, tonalitats granatoses de tot el parament i baranes blanques), provenen de la mà del constructor i no pas del projecte original, redactat per Maynés. No obstant això, constitueix un bon exemple de la introducció i evolució de l’arquitectura que amb caràcter modern associa aspectes propis d’interiorisme en el treball formal de la volumetria. En l’actualitat, són els descendents del matrimoni Manzano els propietaris, encara que no hi resideixen des de fa uns quants anys.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: AMEL, Expedients d’Obres, 110/67 Oral: Entrevista amb la senyora Antonieta Pérez (7-IV-2007)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.22/069 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.I.03/070 -1-

NÚM. REF. : I.I.03/70

DENOMINACIÓ : Laboratoris Rocador; l’Urudonal Altres denominacions: Cetir Grup Mèdic

SITUACIÓ : Carrer de Josep Anselm Clavé, 100-102

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1951. Arquitectura classicista de postguerra

AUTOR: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894 –títol, 1921- 1981) PROMOTOR :

TIPOLOGIA : Arquitectura industrial (I)

CONTEXT : Situat al barri de Can Clota, també denominat en aquesta zona barri del Sucre, a l’extrem sud del terme i proper a l’Hospitalet de Llobregat.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla general Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 22a Industrial Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 23, declarat BCIL

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Cetir Grup Mèdic Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.I.03/070 -2-

DESCRIPCIÓ : Edifici industrial de planta rectangular, alineat a dos vials i construït en obra vista, de maó vermell. Consta de planta baixa i pis, i es cobreix amb coberta plana. Les façanes estan composades simètricament i segueixen un ritme regular de buits i plens. Les obertures, de proporció vertical i emmarcades per elements motllurats de pedra artificial, abracen les dues plantes de l’edifici, potenciant així la seva verticalitat, que es contraposa a l’horitzontalitat del volum. El coronament és a base d’una potent cornisa que suporta un acroteri de pedra artificial; en l’eix del finestrals hi ha els forats de ventilació de la coberta. La façana principal té com a eix central el portal d’accés, flanquejat per dobles pilastres amb capitell, on recolza la llinda, decorada amb el clàssic element de fris i cornisa motllurada.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Laboratoris i oficines Actual: Consultori mèdic

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Edifici industrial representatiu del llenguatge de l’arquitectura culta de la postguerra.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Els laboratoris Rocador, obra de 1951 de l’arquitecte Climent Maynés, constitueix un bon exemple d’arquitectura industrial amb un tractament molt acurat de tot l’edifici. Destaca el caràcter de composició classicista, el ritme de les obertures i el contrast dels materials: maó vist i pedra blanca. Situat sobre el parc dels Torrents, és un punt de referència urbà i visible des de tots els costats. Envolta l’edifici un ampli espai en el qual, al llarg dels anys, s’hi han fet construccions annexes, una zona d’aparcament i una d’enjardinada, la qual serà objecte, durant l’any 2007, d’un nou tractament per la modificació de les alineacions del carrer. El 1994, l’edifici dels Laboratoris Rocador van ser adquirits per Cetir Grup Mèdic. L’empresa originària havia sorgit dels laboratoris “Establecimientos Rocafort Doria”, creats per René Ricard Sala, el 1925, al carrer Tuset de Barcelona. René Ricard, amb la intenció de fabricar a l’Estat espanyol una línia de productes farmacèutics francesos, entre els quals figurava l’Urudonal (sobrenom que la gent d’Esplugues donà als laboratoris), s’associà amb el farmacèutic Norberto Rocafort per constituir la societat abans esmentada. Aquesta empresa s’instal·là abans de la guerra a Esplugues i assolí una bona plantilla de treballadors, molts d’entre la població d’Esplugues i, d’altres, que provenien de Barcelona. El 1966, l’empresa va ser venuda a la firma nord-americana Squibb & Sons. Uns anys després, el 1985, una nova empresa, Fides International, l’adquirí. A principis de la dècada de 1990 esdevingué uns laboratoris veterinaris a través de la firma Sanidad Animal SA - Smithkline Beechman. I, el 1994, va ser comprada per Cetir Grup Mèdic; a través d’aquesta nova empresa es va procedir, el 2004, a fer la restauració i adequació de l’edifici central, així com dels edificis annexos, que també van ser objecte de remodelació.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.I.03/070 -3-

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 23 ROMA CASTAÑÉ, M. Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna, 1992, pp. 80-81 TORMO BENAVENT, David: L’abans. Esplugues de Llobregat. Recull Gràfic 1895-1965, El Papiol, Efadós, 1999, pp. 200-203 Oral: Entrevista amb el Dr. Jordi Setoain (13-IV-2007)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.S.06/071 -1-

NÚM. REF. : I.S.06/071

DENOMINACIÓ : Escultura “Puerta mítica” Altres denominacions:

SITUACIÓ : Plaça de Josep Català i Soler, s/n

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1996. Escultura minimalista AUTOR: Manuel Álvarez

PROMOTOR : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

TIPOLOGIA : Escultura. Element singular (S)

CONTEXT : Situada a l’entrada del municipi venint de Barcelona, enmig d’un espai enjardinat. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 5 Xarxa viaria bàsica. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Pública Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.S.06/071 -2-

DESCRIPCIÓ : Element escultòric d’acer “corten”, de planta estrellada, en el qual es redueix la superfície a mesura que augmenta l’alçada, formant una estructura piramidal que deixa un buit central, la porta pròpiament dita. Està constituït per delgues metàl·liques horitzontals i separades a manera de gelosia, tot creant una transparència i relació amb l’entorn.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Monument commemoratiu Actual: Monument commemoratiu

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Es tracta d’un element escultòric del paisatge urbà que simbolitza els gegants i la porta d’entrada a la ciutat venint des de Barcelona.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Al llarg de 1996, l’escultor Manuel Álvarez, que pertany al col·lectiu “Cultural Legacy”, que reuneix una sèrie d’escultors catalans, va realitzar en acer “corten” la peça que havia de presidir la futura plaça dedicada al qui va ser alcalde d’Esplugues, Josep Català i Soler. L’escultura porta el nom de “Puerta mítica” i clarament se situa dins el corrent abstracte i mínimal. No obstant això, el mateix autor assenyalava que volia “simbolitzar els Gegants d’Esplugues, donant la benvinguda a tots aquells qui entren a la ciutat des de Barcelona”. El mes de desembre de 1996, l’escultura ja es trobava ubicada, i el parterre que l’envolta com un petit espai enjardinat ha rebut al llarg dels anys diversos tractaments ornamentals.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMV (2007) Escrita: El Pont d’Esplugues (Esplugues de Llobregat), núm. 58, V-1996, p. 3 El Pont d’Esplugues (Esplugues de Llobregat), núm. 61, XII-1996, p. 18 VILARDELL, Roser: Un passeig per Esplugues. Itinerari historicoartístic, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 2002 (2a ed.), p. 42

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.23/072 -1-

NÚM. REF. : I.UA.23/072

DENOMINACIÓ : Masia El Xiprer (casa, tanca i jardí) Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Juli Garreta, 8-12

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1952

AUTOR: Eusebi Bona i Puig, arquitecte (1890- títol, 1915- 1972)

PROMOTOR : Josep Jorba Orpí

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : Situada en la trama urbana definida com a ciutat-jardí, propera a l’avinguda d’Isidre Martí, que connecta el nucli antic amb l’antiga carretera de Cornellà, avui avinguda de Cornellà

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla general Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local. Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 25, declarat BCIL.

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Pública Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.23/072 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar aïllada, amb aspecte de masia, rodejada d’un ampli jardí. El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i es cobreix amb coberta de teula àrab a quatre vessants, acabades amb una treballada imbricació de dues teules àrabs; al costat nord hi ha adossat un petit cos de planta baixa, cobert amb terrat pla, limitat per una barana contínua de ferro amb barrots verticals. Les façanes estan composades amb buits de proporció vertical i revestides d’arrebossat rugós de color rosat, recolzades en un sòcol d’aplacat de pedra. En la del costat nord hi ha la porta d’entrada, d’arc de mig punt adovellat, a la clau del qual hi ha gravada la data 1952. En la façana del costat de ponent hi ha un petit cos de planta baixa, del que sobresurt una xemeneia amb un treballat barret. La tanca és de sòcol i pilars de paredat de pedra vista, amb reixa de ferro al damunt. Per dins, una altra tanca vegetal encercla també el recinte, on destaquen els xiprers (cupressus) retallats de diferents formes.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Centre assistencial de dia

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Edifici representatiu de l’arquitectura noucentista i neopairalista de postguerra, valor al qual s’afegeix el del recinte de la pròpia finca, enjardinat i amb arbrat.

PROPOSTES: Incloure al catàleg el conjunt de la finca

DADES HISTÒRIQUES: El 1952, Josep Jorba encarregà a l’arquitecte Eusebi Bona el projecte de la torre-masia, amb el jardí que l’envolta completament, i també la caseta del guarda. El projecte prenia les característiques amb clares reminiscències neonoucentistes; fins i tot la porta d’accés de la casa era i és de punt rodó amb dovelles de pedra. En la porta que es troba encarada a migdia, que es pot considerar la principal, porta inscrit “ANY 1952” i un símbol que podíem interpretar com la lletra “fi” de l’alfabet grec. Avui, la finca s’ha convertit en un centre assistencial adreçat a la gent gran i funciona com a centre de dia. Desconeixem en quin moment la casa va rebre aplicacions de pintura rugosa en la seva superfície, que contradiu a la vegada el sentit classicista que respira tot el conjunt. També és interessant destacar tant la tanca de la finca, que va ser projectada el 1952, i l’àmplia zona enjardinada que envolta tota la casa i on podem trobar el brollador, els xiprers –que han donat nom a la casa– i altres espècies arbòries, a més d’un petit hort on es conreen hortalisses.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.23/072 -3-

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: AMEL Expedients d’Obres, 29/1952

ARXIU HISTÒRIC D’ARQUITECTURA DE BARCELONA. COAC Documentació: C900/263; H103d/22/263 Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 25

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.23/072 -4-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.23/072 -5-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.23/072 -6-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.24/073 -1-

NÚM. REF. : I.UA.24/073

DENOMINACIÓ : Motel Torre Sonora Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 5

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1949. Arquitectura noucentista de postguerra AUTOR: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894-títol, 1921-1981)

PROMOTOR : Maria Mir Torner

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : Situada entre el barri de Pubilla Cases i el de Can Vidalet, en la zona sud-est del municipi, nucli que en la dècada de 1930 va desenvolupar un tipus d’assentament de ciutat-jardí, tranformat durant la postguerra

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.24/073 -2-

DESCRIPCIÓ : Edifici amb aspecte de torre d’estiueig, de perímetre rectangular, voltat de jardí i amb un mur de tanca que el separa del carrer. Consta de planta baixa i pis, i es cobreix amb terrat limitat per una barana amb matxons i gelosia de peces ceràmiques corbes. La barana s’aixeca sobre una cornisa motllurada i una filada de teules a manera de ràfec. Del volum sobresurt una torre de planta quadrada, que conté l’escala. Es cobreix amb coberta de pavelló de teula àrab, el ràfec de la qual vola sobre una cornisa de doble motllura. Té un pis més d’alçada, des del qual s’accedeix al terrat. Les façanes, llises i pintades de color blanc, tenen una composició regular, amb obertures de proporció vertical emmarcats per un ressalt, algunes amb llindes planes i altres en arc rebaixat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Motel

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: Edifici representatiu del llenguatge noucentista de postguerra, que conserva l’aspecte de torre d’estiueig en zona de ciutat jardí.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Aquest edifici se situa entre el barri de Pubilla Cases (nom que pren de la casa senyorial Nena Cases, del segle XVIII), pertanyent al municipi de l’Hospitalet, i el barri de Can Vidalet, d’Esplugues. En la dècada de 1930, Ramon Puig Gairalt, aleshores arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat, va fer el planejament urbanístic d’un territori que abans havia estat ocupat per camps de conreu, prenent el model de ciutat-jardí obrera. De fet, el límit entre el municipi d’Esplugues i el de l’Hospitalet es troba en aquest sector. Durant la dècada de 1960, com a conseqüència de la forta onada immigratòria, es van transformar, paulatinament, les antigues casetes en filera o aparellades en blocs de pisos. La construcció d’aquesta residència amb la tipologia de torre envoltada d’una petita zona enjardinada, mantenia els lligams amb l’origen de la urbanització. La densificació i la degradació que durant més de dues dècades patí aquest sector, també afectaren l’edifici torre, que fou convertida en motel. El llenguatge de Gaspar Maynés té clares afiliacions noucentistes i els materials emprats reforcen aquest caràcter neopopular de la construcció.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: AMEL Expedients d’Obres, 29/49 SUÁREZ, Alícia; VIDAL, Mercè, Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat, Barcelona, Curial Edicions Catalanes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, pp.63- 100

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.09/074 -1-

NÚM. REF. : I.E.09/074

DENOMINACIÓ : CEIP Matilde Orduña Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 7; carrer dels Caquis, 10

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1974. Arquitectura de la denominada “Escola de Barcelona” dels anys 70-80 AUTOR: José Luís Elia Herranz, arquitecte municipal (1936 -títol,1967- 1998)

PROMOTOR : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

TIPOLOGIA : Arquitectura pública, semi pública. Equipaments (E)

CONTEXT : Situat en el barri de Can Vidalet, en l’extrem de la població i a tocar de Barcelona

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local. Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 27, declarat BCIL.

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.09/074 -2-

DESCRIPCIÓ : Edifici de perímetre regular i trencat amb un ampli ventall tipològic de volums, els uns d’una planta, els altres de planta baixa i pis, amb cossos en voladís. La construcció és d’obra vista, aparellada regularment, i els forjats i bigues de formigó aparent, que contrasta amb el color vermell del maó. Les obertures, de diverses formes i mides, perforen l’edifici seguint un traçat horitzontal i es tanquen amb persianes corredisses de llibret mòbil. Alguns cossos de planta baixa es cobreixen amb teulades de fort pendent.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Escola pública Actual: Centre d’Ensenyament Infantil i Primari

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Edifici d’equipament que adopta el llenguatge de l’últim quart del segle XX, el qual trencà amb la tipologia de les escoles dels darrers anys del franquisme.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: El creixement que va experimentar en les dècades de 1960 i 1970 el barri de Can Vidalet, amb famílies procedents sobretot d’altres indrets d’Espanya, exigí la construcció d’un equipament escolar per la demanda que hi havia. En aquest sentit, doncs, el 1972 es va construir un pavelló escolar que donava al carrer dels Caquis –convertit després en parvulari– i, el 1973, l’Ajuntament d’Esplugues prengué l’acord de construir un nou grup escolar, el CEIP Matilde Orduña, bastit el 1974. Prengué el nom d’una de les mestres que exercí la seva professió en el barri de Can Vidalet. José Luís Elia, aleshores arquitecte municipal d’Esplugues, portà a terme el projecte i el resolgué amb maó vist combinat amb formigó, tot jugant amb una sèrie de volums i diagonals que situaven l’actuació en la línia dominant de finals dels anys 60 i principis dels 70, una estètica que s’ha vingut a denominar “Escola de Barcelona”.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: AMEL Expedients d’Obres, 1973 Boletín de Información Municipal. (Esplugues de Llobregat), núm. 56, julio-agosto, 1973 Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 27

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.09/074 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.10/075 -1-

NÚM. REF. : I.E.10/075

DENOMINACIÓ : Escola Vicenta Vives. Can Vidalet Altres denominacions: Escola de Can Vidalet; Escola Oficial d’Idiomes del Baix Llobregat; Antiga Torre Vidal Ribas

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 63; carrer del Molí, 88; Parc de Can Vidalet

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Anterior a 1870; reforma al segle XX. Arquitectura neoclàssica AUTOR: De l’edifici original: desconegut. De la reforma: Serveis Tècnics de l’Ajuntament d’Esplugues PROMOTOR : Família Vidal i Ribas

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : L’edifici, d’aspecte de torre senyorial, s’aixeca en un indret que a finals del segle XIX o començaments del XX va ser ocupat per cases del mateix tipus, voltades d’àmplia zona de parc i jardí. Avui encara es conserva bona part d’aquest, com a parc públic (vegeu fitxa 137).

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 6a Parcs i jardins urbans actuals de caràcter local. Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 34, declarat BCIL

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Pública Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.10/075 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa de composició neoclàssica, de perímetre trencat i amb façanes ordenades simètricament. Consta de planta baixa i dos pisos. La baixa, tractada com a sòcol de la resta del volum i amb el parament decorat amb franges horitzontals incises, incorpora una escalinata de tipus imperial, de doble tramada i amb barana de balustres. La resta de les façanes està revestida d’un estuc rosat. Es cobreix amb coberta plana limitada per una balustrada perimetral, recolzada en l’entaulament de coronació. Els buits del pis noble són de proporció vertical, emmarcats per ressalts de l’estuc i protegits amb reixes de barrots verticals, i els de la planta segona són horitzontals i emmarcats també per ressalts. L’horitzontalitat queda reforçada per la imposta de la planta pis.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Escola d’idiomes pública

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Es tracta d’un edifici representatiu del llenguatge clàssic, i fita arquitectònica del parc de Can Vidalet

PROPOSTES: Incloure al catàleg com a equipament dins del Parc de Can Vidalet

DADES HISTÒRIQUES: L’actual Parc de Can Vidalet havia estat l’antiga propietat de la família Vidal i Ribas, emparentats amb els Juncadella. En aquest ampli espai hi havia tres grans residències: Can Rosés –casa senyorial a la manera dels palaus neoclàssics–, Can Totó –de caràcter molt més pairal i amb decoracions barroques– i, finalment, Can Vidal i Ribas, també concebuda com un palau neoclàssic. En un plànol de 1870 hi apareixen grafiades les tres torres, però només hi figura el nom de dues d’elles: la que es trobava al bell mig de la propietat se la denomina “C. B. Vidal”, i la que es troba més propera al torrent de Can Clota, la “C. Vidal y Ribas”. En un altre plànol del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Cartoteca de Catalunya, sense data però que situaríem vers el 1922, ja apareix grafiat el camí del Molí, i també alguns carrers i cases del barri de Can Vidalet, situades en la zona sud-oest, prop del torrent de Can Clota. En aquest plànol, dins de la gran propietat de la finca només hi trobem dues casas denominades, l’una, Torra Juncadella, i l’altra, Torra Vidal y Ribas, essent aquesta darrera la mateixa que trobàvem el 1870. Fora de la propietat hi figura Can Climent. De totes elles, només la casa Vidal i Ribas, si hem de donar fiabilitat als plànols, és la que ha subsistit fins avui i que es convertí en l’Escola Vicenta Vives. Aquest edifici va ser venut els anys setanta a l’Ajuntament i, després de la rehabilitació de 1973-1976, s’adaptà com a escola. Portava el nom de la primera mestra de l’escola unitària que tingué el barri de Can Vidalet en els anys 30 del segle XX. Des 1999 hi funciona l’Escola Oficial d’Idiomes del Baix Llobregat. L’edifici va ser objecte d’una profunda remodelació interior i pràcticament se’n va fer una reconstrucció.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.10/075 -3-

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AGDB OPP 5563, (núm. antic R. 3545). Plànol Carretera provincial de Esplugas á Badalona Trozo 1º, Barcelona 4 Abril de 1870. Autors: Josep Puig Barnola, Cels Xandaró. Diputació de Barcelona. ICC. RM 120.660. (núm. antic R.01422/301). Plànol d’Esplugues sense títol, sense data. Servei Cartografia i Fotogrametria, Cartoteca de Catalunya. Diputació de Barcelona. Escrita: Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat, 1984, núm. 34 ROMA CASTAÑÉ, M. Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna, 1992, p. 35 VILARDELL, Roser: Un passeig per Esplugues. Itinerari historicoartístic, Esplugues de Llobregat, Ajuntament, 2002 (2a. ed.), p. 30-31

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.E.10/075 -4-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.05/076 -1-

NÚM. REF. : I.RU.05/076

DENOMINACIÓ : Conjunt del Molí i Masia de Ca l’Esteve i de la Masia de Can Cadena Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer Laureà Miró, 100-134

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Molí i Masia de Ca l’Esteve: segle XVIII Can Cadena: 1767 Masies de tipus clàssic AUTOR:

PROMOTOR : Ca l’Esteve: construïda per Esteve Pagès / Can Cadena: construïda pels propietari de Can Clota

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial rural (RU)

CONTEXT : Les dues edificacions rurals es troben situades molt a prop del denominat barri de Sant Llorenç o Barriada Pi i Margall, i gairebé a tocar de la Masia de Can Clota

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbanitzable Qualificació: 20b Desenvolupament urbà, Int. 2 Protecció existent: Ca l’Esteve: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 50, declarat BCIL (per error, en aquest Catàleg es denomina Can Cadena a la masia de Ca l’Esteve, a la qual també correspon la fotografia de la fitxa 50 del dit Catàleg de 1984 Can Cadena: forma part de la mateixa fitxa núm. 50 del Catàleg Municipal de 1984 RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: RUVE, empresa immobiliària Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.05/076 -2-

DESCRIPCIÓ : Molí i Masia de Ca l’Esteve: Edifici rural de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfa, amb la coberta de teula àrab a dues vessants i dos nivells. Té un cos adossat de planta baixa amb coberta plana. La façana principal és composada simètricament, segons tres eixos que corresponen a les tres crugies, amb buits de proporció vertical d’arc rebaixat; el de la portalada d’entrada recolza en brancals de carreus de pedra. Les façanes estan arrebossades, encara que l’estuc està molt malmès. El cos del costat de ponent és el que acollia el molí; és de planta baixa i es cobreix amb coberta de teula àrab a una vessant. Masia de Can Cadena: Es troba situada en la zona del darrere de Ca l’Esteve, accedint-s’hi pel mateix camí de terra que surt del carrer de Laureà Miró. L’edifici consta de dos cossos que s’hi adossen, tots dos de planta baixa i pis, i coberts amb teulades a dues vessants, però amb la particularitat que un dels cossos té el carener perpendicular a la façana principal i l’altre, paral·lel. En aquest segon s’hi adossa, per la façana principal, una escala exterior d’obra, per la qual s’accedeix al primer pis, i per la testera lateral, un petit cos de servei, d’una sola planta i amb portal en arc rebaixat, fet de maó disposat a sardinell. Les obertures són de proporció vertical i els portals d’arc rebaixat. Les façanes són llises, sense ornamentació, llevat dels ampits motllurats d’algunes finestres, que demostren l’antigor de la masia.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatges i agrícola Actual: Habitatges utilitzats per okupes

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molt degradades

VALORACIÓ: Edificis representatius de l’arquitectura rural del segle XVIII a la població, que encara conserven l’entorn d’aparença agrícola

PROPOSTES: Incloure al catàleg les dues edificacions: el molí i masia de Ca l’Esteve, i la masia de Can Cadena

DADES HISTÒRIQUES: La proximitat d’ambdues masies ha portat a diverses confusions amb els noms donats a una i a l’altra masia. La ocupació del Molí de Ca l’Esteve i de la Masia, així com de Can Cadena, pel moviment okupa des de finals de 1997, han servit per augmentar encara més la confusió, ja que ambdues les han denominat com “Kan Kadena”.

Ca l’Esteve: La primera masia amb el seu molí d’oli, situat en un cos perpendicular a la casa, és la Masia de Ca l’Esteve. El seu propietari era Esteve Pagès Argemí i, posteriorment, passà a la seva filla Angela Pagès i Sanllehí, qui tenia habitatge al costat de l’església parroquial de Santa Maria Magdalena i, en morir, deixà a l’església les seves propietats. Avui, l’empresa immobiliària RUVE és la propietària tant de Ca l’Esteve, com de Can Cadena. Esteve Pagès Argemí tenia moltes terres a Esplugues, en les que dominaven vinyes, ametllers i garrofers, i, en la zona del pla, els seus camps eren plens de gra, on es plantava ordi, blat i civada; també tenia oliveres. Part de les seves propietats eren conreades per altres pagesos als quals el hi havia arrendat els camps.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.05/076 -3-

En el cos d’edifci que està situat a ponent i és perpendicular a la casa, és on hi havia el molí d’oli, amb el seu trull de pedra, que era accionat a mà, i els contenidors per guardar l’oli, un cop espremudes les olives. El molí, no tan sols era utilitzat per Esteve Pagès, sinó que, també, molts pagesos de la comarca hi acudien per esprémer les olives. Pràcticament, fins a principis de la dècada de 1950, la família va viure a la masia, on també s’havia construït un corral per l’aviram i per guardar- hi el carro. Davant de la casa hi ha una gran era enllossada i els terrenys que es troben a tocar de la carretera eren un espai de conreu d’hortalisses.

Can Cadena: d’aquesta masia se sap que va ser construïda, el 1767, pels propietaris de Can Clota, ja que les terres pertanyien a aquest antic mas i només tingué la funció de residència dels masovers. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Fotografia b/n (Pasqual Juan); AMV (1999; 2007) Escrita: Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, Núm. 50 SANAHUJA TORRES, Dolors; VILARDELL TARRUELLA, Roser: Aproximació a la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 1984, p.104 JUAN I LLORET, Pasqual: Tornant a Mirar. Esplugues des del 1900, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 1990, p. 11-13

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.06/077 -1-

.NÚM. REF. : I.RU.06/077

DENOMINACIÓ : Can Clota (masia, capella, bassa, horts i jardins) Altres denominacions: Casa de la Baronia de Vilagayà

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 111

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segles XIV-XV; reformada al segle XVIII; reformada el 1957. Masia clàssica fortificada, amb elements renaixentistes i neoclàssics AUTOR: De la construcció i de la primera reforma: autor desconegut; reforma de 1957: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894- títol, 1921-1981)

PROMOTOR : Famíla Canyet (segle XVI); Família Clota (des 1734); Família Delàs , de la Baronia de Vilagaià (des segle XX)

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial rural aïllada (RU)

CONTEXT : Situada en el barri al qual ha donat nom i al marge dret del torrent de Can Clota i del pont homònim. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla general Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 6c Parcs i jardins urbans actuals i de nova creació a nivell metropolità. Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 30, declarat BCIL

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Eduardo Delàs i de Ugarte Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.06/077 -2-

DESCRIPCIÓ : Finca composta de diverses edificacions voltades de jardins i horts i de varietat d’arbres. L’edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i dues plantes pis. Es cobreix amb coberta composta de teula àrab, acabada amb imbricació. De la coberta sobresurt una torre (que constitueix l’element de fortificació original), de planta rectangular, amb coberta plana limitada per una arqueria d’arcs rebaixats. Els murs són de carreus de pedra vista. La façana més antiga està orientada a llevant, prop de la bassa o llac. En aquesta façana es troba la porta de llinda plana amb dovelles, on figura l’escut nobiliari dels Delàs i un rellotge de sol. A la façana principal, al costat de migdia i al nivell de la planta pis, hi ha una galeria-vidriera d’arcs de mig punt que ocupen tot l’ample de la façana; es cobreix amb terrat pla limitat per una balustrada ceràmica. A la planta baixa hi ha la masoveria. La composició de les façanes es segons eixos verticals amb balcons i balconeres. En el costat de llevant es troba una gran bassa de perímetre quadrat, limitada per tres costats amb una doble arqueria a manera de pèrgola, de set arcs de mig punt i un de rebaixat de més llum a les cantonades. Al costat est i separada de la casa, hi ha la capella, originària del segle XVII, que es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants. Té una portalada de llenguatge renaixentista, amb alguna influència ja d’època barroca; és tancada amb porta de fusta, de dues fulles batents, i la nau s’il·lumina amb tres obertures circulars situades a la façana lateral. Segons el Catàleg Municipal de 1984, a l’interior es conserven frescos de gran interès.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge i explotació agrícola Actual: Habitatge i explotació agrícola

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Es tracta de l’edifici més representatiu de l’arquitectura rural d’Esplugues, avui incorporat dins la trama urbana, que manté en bona part la morfologia original de les edificacions i de la finca i que constitueix una destacada fita en el paisatge urbà.

PROPOSTES: Incloure al catàleg el conjunt: masia i capella (exterior i interior, amb frescos i altres elements artístics), bassa, horts i jardins. Pel seu caràcter fortificat hauria de ser declarada BCIN, en aplicació del Decret de 22 d’abril de 1949 i de la Llei de Patrimoni Cultural Català, de 1993.

DADES HISTÒRIQUES: Can Clota és una de les cases més emblemàtiques d’Esplugues; és un antic mas que evolucionà per convertir-se en torre senyorial. De Can Clota no tan sols resta la masia o casa senyorial amb la seva torre, la capella, la gran bassa rodejada per una pèrgola d’arcs i un brollador

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.06/077 -3-

esculpit en forma de putti, sinó que també s’integra al conjunt una part dels horts i el jardí. No obstant això, part d’aquests horts van quedar afectats amb la construcció de la Ronda de Dalt, el 1996, i l’explotació agrícola ha quedat molt minvada. Les primeres dades documentals fan referència a Simó Canyet, qui, el 1503 va ser síndic d’Esplugues; tanmateix, tots els historiadors parlen del seu origen medieval i, per tant, anterior al segle XVI. Al segle XVII, la família propietària foren els Masdeu; després, en el segle XVIII, els Amigant. El 1716, a través de l’estadística demogràfica, apareix el nom de Francisca Amigant i se’ns diu que vivia a Barcelona, però que tenia torre a ponent de la de Fèlix Vidal (la residència de la família Vidal i Ribas, avui esdevinguda l’Escola Vicenta Vives del Parc de Can Vidalet). Després, la propietat la comprà Jaume Clota, cognom amb el qual va ser coneguda aquesta torre senyorial per tota la població, i bona part de la toponímia encara hi fa referència: Barranc de la Clota i Pont de Can Clota. Aquesta nissaga Clota desaparegué, el 1788, a Vilafranca del Penedès. Les noves referències indiquen com a propietària una família gironina, els Delàs, que havien obtingut, el 1790, el títol de la Baronia de Vilagaià a través de Francesc d’Assís de Delàs i Silvestre. Encara avui en són els seus propietaris. L’any 2000 moria Eduardo Delàs i Jaumar, i per Reial Carta de Successió, amb el títol de Baró de Vilagaià, passava al seu fill Eduardo Delàs i de Ugarte. Tot i que l’accés a la propietat, envoltada de zona de jardí i amb molts arbres, es fa a través del carrer de Laureà Miró, situat al costat nord, la façana més antiga és la que es troba encarada a l’est i prop de la gran bassa o llac; sembla ser que en aquest llac hi havien hagut cignes, que dotaven la finca de gran magnificència. En aquesta antiga façana, sobre la porta allindada amb dovelles, hi figura l’escut nobiliari dels Delàs i un rellotge de sol. En una altra de les portes, més a prop de l’entrada general al jardí i sobre l’arc carpanell, també es troba aquest escut del Delàs amb l’arnès d’un cavaller format per un casc amb l’elm i amb plomatges que corona dos camps heràldics, un de més gran, on es reprodueixen formes romboïdals, i l’altre, més petit, que queda emmarcat amb la inscripció “Triunphum non est sine sanguine” (com una clara divisa de combat), i en el qual es reprodueix una torre. A la banda est hi ha, separada de la casa, la capella, originària del segle XVII, amb una portalada de caire renaixentista pel coronament en frontó i amb algunes influències barroques. En origen, la capella estava dedicada a sant Isidre –avui hi ha sant Josep i sant Isidre. Encara que no figura en l’Arxiu cap document que ho corrobori, se sap que el 1941 va ser renovada al haver-se cremat durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Per voluntat expressa dels seus propietaris era pública per a la gent del barri, fins a mitjana la dècada de 1960, que deixà de ser-ho. Mossèn Esteve Carbonell assenyalava que als anys 40 del segle XX, a la casa hi viu el baró amb la seva família i el capellà de la casa, durant tot l’any; per tant, el que podia ser antigament només una residència senyorial d’estiueig, a mitjan de la centúria esdevingué residència fixa. No sabem amb exactitud quan es portaren a terme algunes de les reformes com la que trobem en la façana de migdia, correponent a la planta principal, on hi ha una gran galeria-vidriera d’arcs de mig punt

que recorre tot l’ample de la façana i que correspon a la zona

assolellada durant l’hivern. Només hem trobat a l’Arxiu la referència

d’una reforma interior realitzada per l’arquitecte municipal de llavors,

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.06/077 -4-

Climent Maynés. Per fotografies de l’Arxiu de la Diputació de Barcelona, que corresponen a 1966, els amplis espais interiors, situats a la planta noble, ens brinden informació de les sumptuoses decoracions que l’ornamenten i del mobiliari que acompanya aquests espais. Per exemple, en el gran saló, una sanefa pintada en trompe l’oeil recorre a mitja alçada tot l’espai i reprodueix en les sobreportes, a manera de guardapols, gerros amb garlandes. Tot i els estralls i saqueigs provocats durant la guerra civil, la torre de Can Clota ha recuperat el seu caràcter noble. També és al costat de migdia on, en la planta baixa, hi ha la masoveria i els animals. La torre que culmina la coberta i que fa les funcions de mirador, antigament era cobert, i s’erigí com a torre de vigia. Encara avui, en tres dels seus costats alguns camps envolten la gran casa senyorial de Can Clota que, si bé Camps i Arboix la situa com exemple de masies amb explotació d’hortes, avui aquesta funció ha quedat molt minvada. Aportem com a documentació gràfica dues fotografies fetes el 1914, on es pot veure, d’una banda, la gran extensió de zones de conreu quan encara no s’havia urbanitzat el barri de Can Vidalet, que és també un dels més propers a la casa; i en l’altra fotografia, es veu perfectament com la zona de conreu s’estenia gairebé a tocar del pont de Can Clota, abans que fos ampliat en el període franquista. També entre les fotografies que corresponen a 1914-1915 es pot veure perfectament la gran bassa o llac, envoltat en tres dels seus costats per una doble filera d’arcs a manera de pèrgola, i la figura d’un nen o putti sobre un lleó ferotge, que fa les funcions de brollador i que li dóna un toc romàntic a l’indret. Avui, encara es ben perceptible aquest caràcter

des de la vista que s’obté des del pont de Can Clota.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Fons Documental Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SCCM- SPAL), Diputació de Barcelona: Fotos: 2915, (F. Folguera, 1914); 6557 (F. Folguera, 1915); 56371 (Joan Francès, desembre 1965); 2912 (F. Folguera, 1914); 6558 (F. Folguera, 1915); 59839 (Joan Francès, abril 1966); 68105 (Joan Francés, s/d); i 59847 (Joan Francès, abril 1966).

Escrita: BOE, núm. 193, p.28883 CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, pp. 136-138 Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 30 DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim: La Masia Catalana. Història: Arquitectura . Sociologia, Barcelona, Aedos, 1976 (3a. ed., 1999, pp. 128-129 JUAN LLORET, Pasqual: Una visió d’Esplugues, Esplugues de Llobregat, Comissió de Cultura de l’Ajuntament, 1978, p. 62 ROMA CASTAÑÉ, M. Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna, 1992, p. 56-57 SANAHUJA TORRES, Dolors; VILARDELL TARRUELLA, Roser: Aproximació a la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat,

Ajuntament d’Esplugues, 1984, pp. 60, 75, 85 i 104

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.06/077 -5-

TORMO BENAVENT, David: L’abans. Esplugues de Llobregat. Recull Gràfic 1895-1965, El Papiol, Efadós, 1999, pp.102-103 VILARDELL, Roser: Un passeig per Esplugues. Itinerari historicoartístic, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, 2002 (2a. ed.), pp. 32-33

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.06/077 -6-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.06/077 -7-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.06/077 -8-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.21/078 -1-

NÚM. REF. : I.UM.21/078

DENOMINACIÓ : Cal Martinet Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 197

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Últim terç del segle XIX o principis del segle XX. Arquitectura popular de línies neoclàssiques

AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : Martí Martí i Fabregat

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Situada en la Carretera Reial, gairebé al davant de la plaça de Santa Magdalena, en ple cor del nucli antic.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 13b Densificació urbana semiintensiva. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Martí i Ferran Gelabert Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.21/078 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i pis. Es cobreix amb coberta plana limitada per un acroteri recolzat en un entaulament que conté els buits de ventilació de la coberta. La façana està composada segons dos eixos amb buits de proporció vertical. En el pis superior, una balconada abasta els dos buits de la planta, amb una barana de brèndoles verticals acabades en reganyols i volutes, i una llosa motllurada. La façana està revestida d’estuc de color gris a la planta pis, i de color rosa a la planta baixa. Les arestes de la façana s’emmarquen en un cadenat d’estuc abuixardat que imita carreus angulars.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge i comerç Actual: Habitatge deshabitat

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Tipologia de casa classicista entre mitgeres, dins la trama urbana.

PROPOSTES: En el cas de substitució o augment d’alçada i volum, mantenir o recuperar la imatge de l’estructura neoclàssica de la façana, amb la balconada.

DADES HISTÒRIQUES: Aquesta casa és coneguda com “Cal Martinet”, diminutiu del cognom Martí (Martí Martí i Fabregat), pare de Mercè Martí i avi dels actuals descendents, Martí i Ferran Gelabert. “Cal Martinet” era una botiga molt coneguda a Esplugues, que Martí Martí dedicà al ram de l’electricitat des de la primera dècada del segle XX. Cap al 1940 hi figurava un rètol amb el nom de “Lampistería Martí”. Aquest negoci va perdurar a través de Mercè Martí fins als anys 1980; després s’hi ubicà una empresa d’assegurances i, en l’actualitat, està deshabitada. No se n’han trobat plànols originals a l’Arxiu, tan sols a través del Registre Cadastral hi figura com a data 1925. Probablement, com passa amb la casa veïna, la del núm. 199, la seva construcció és de la primera dècada del segle XX, o bé de finals del segle XIX. A finals de 1990, tota la façana va ser restaurada. Al tractar-se d’una casa entre mitgeres sobre parcel·la gòtica, en la zona del darrere hi havia, en origen, un pati que arribava fins al que després es convertí, en la dècada dels anys 40, en el carrer Emili Juncadella. Igual que la casa veïna, també es construïren pisos en la part del darrere, amb façana al dit carrer Juncadella, i el pati quedà més reduït. La façana posterior de la casa mostra en la terrassa-galeria un tractament molt afí amb la influència Art Déco. Probablement, es va prendre la reforma de la zona posterior, el 1925, com la data de construcció de la casa.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: AMV (2006) Escrita: Registre Cadastral 2006

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.22/079 -1-

NÚM. REF. : I.UM.22/079

DENOMINACIÓ : Can Serra Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 199

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1909. Arquitectura popular de línies neoclàssiques

AUTOR: Gabriel Borrell i Cardona, arquitecte municipal (1862 –títol, 1887- 1944)

PROMOTOR : Cristòfol Serra

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Situada en la Carretera Reial, gairebé al davant de la plaça de Santa Magdalena, en ple cor del nucli antic. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 13b Densificació urbana semiintensiva. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Jordi i Josep Serra Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.22/079 -2-

obstant això, encara avui conserva alguns dels bancs en ceràmica DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis. Es cobreix amb decorada i alguna font brollador. coberta plana limitada per un acroteri que recolza en un entaulament Sabem per dades documentals que, el 1949, es procedí a la renovació motllurat, que conté un fris amb decoració d’esgrafiats vegetals i els del terrat i a la reforma de la façana: s’eixamplà la porta d’accés a la buits de ventilació de la coberta. La façana està composada segons un carnisseria i s’hi dibuixaren els esgrafiats de la planta baixa, amb el eix amb buits de proporció vertical. El de la planta pis és un balcó que cognom “Serra”. També es procedí a aplicar esgrafiats de formes es tanca amb porticons de fusta de llibret mòbil i que es protegeix amb vegetals, disposades simètricament, en el fris del coronament de la barana de perfil corb, formada per brèndoles verticals en espiral i amb façana. El negoci de carnisseria continuà a través de Paquita Cortada, reganyols; la llosa, motllurada, enllaça amb la motllura de la imposta del la seva jove, fins pràcticament la jubilació d’ella. forjat de la planta baixa. La façana està revestida d’estuc de color gris a la planta baixa, i de color rosa a la planta pis. A la planta baixa hi ha BIBLIOGRAFIA: esgrafiats de motius vegetals i el cognom “SERRA”, i a la planta pis, el Gràfica: AMEL, Expedients d’Obres 10/1909 balcó està resseguit per una franja esgrafiada, amb una cinta incisa AMV (2006) perimètricament. Escrita: AMEL, Expedients d’Obres 10/1909 AMEL, Expedients d’Obres 37/49 EVOLUCIÓ D’USOS: Salvador Serra Sanllehí. Fotografies 1920-1936, Esplugues de Original: Habitatge i comerç Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 1997 Actual: Habitatge deshabitat

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Casa de cós que representa el tipus original d’edificacions que van donar forma al carrer, amb una arquitectura a mig camí entre el classicisme i la tradició, i que forma part d’un conjunt de cases entre mitgeres d’aquest tram del carrer Laureà Miró.

PROPOSTES: En el cas de substitució o augment d’alçada i volum, mantenir o recuperar la imatge de l’estructura neoclàssica de la façana, amb el balcó.

DADES HISTÒRIQUES: Cristòfol Serra encarregà, el 1909, el projecte de construcció d’una casa entre mitgeres a l’arquitecte municipal d’aquells anys, Gabriel Borrell i Cardona. L’ofici de la família Serra sempre s’ha vinculat a la venda de carn, per tant, en la planta baixa hi havia la carnisseria, que gaudia de molta popularitat. D’altra banda, les afeccions del fill, Salvador Serra i Sanllehí (1892-1972) a la fotografia el convertiren en un gran “amateur” d’aquest art i, de fet, el seu fons documental –dipositat, el 1994, a l’Arxiu Històric Municipal– constitueix un llegat molt valuós, tant de documentació com de creació fotogràfica. Jesús Serra participà en introducció, juntament amb Lluís Giralt, del cinema sonor a Esplugues. També tenia altres inquietuds, com la de conrear roses, la qual cosa el portà a participar en els coneguts concursos de roses celebrats a Sant Feliu del Llobregat, on obtingué algun guardó, i el seu nom figurà al costat d’altres roseristes com Dot, Camprubí, etc. La casa disposava en la part posterior d’un llarg i estret pati, al ser una casa sobre parcel·la gòtica, plena d’arbrat i amb la presència d’un estanyol i d’una sèrie de bancs de ceràmica decorada, jardineres i plafons decoratius. En la dècada de 1940, la urbanització de la zona del darrere, que donà lloc al carrer Emili Juncadella, i, ja entrats els anys 70, la conversió i transformació dels antics patis o de les cases aparellades en blocs de pisos, també afectaren aquesta propietat, apareixent un bloc de pisos i reduint-se així les dimensions del pati. No

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.23/080 -1-

NÚM. REF. : I.UM.23/080

DENOMINACIÓ : Casa Josep Pujol Colom / Casa Brillas Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 297

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1903. Arquitectura clàssica popular AUTOR: Josep Font i Gumà, arquitecte (1859-títol, 1885 -1922)

PROMOTOR : Josep Pujol i Colom

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Situada en la Carretera Reial, propera al nucli antic

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 12 Casc antic de substitució de l’edificació antiga. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Família Brillas Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.23/080 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar entre mitgeres de planta baixa, pis i golfa. Es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana i limitada per un acroteri massís recolzat en una cornisa motllurada. La façana presenta un cadenat de carreus de pedra a les arestes de les mitgeres, com també són de pedra els brancals i les llindes i arcs de les obertures. Està composada amb dos eixos verticals, amb dues obertures per planta. A la planta baixa, el portal d’accés, amb porta de reixa de ferro i vidre, de dues fulles, i una finestra força àmplia, també amb reixa de ferro, tots dos en arc rebaixat. Al pis principal, dos balcons amb barana de barrots verticals de ferro i tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil. Els de la planta pis són balconeres amb barana de balcó de ferro de barrots verticals. La golfa té doble parell de finestres geminades i acabades en fals arc esglaonat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge Actual: Habitatge

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Casa de parcel·la gairebé de cós, que representa el tipus original d’edificacions que van donar forma al carrer, amb una arquitectura a mig camí entre el classicisme i la tradició, i que forma part d’un petit conjunt de cases entre mitgeres en aquest tram del carrer Laureà Miró.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Aquest habitatge és conegut com casa Brillas, perquè, malgrat que l’encàrrec fos fet per Josep Pujol i Colom en terrenys de la seva propietat, la casa fou cedida a la família Brillas, que eren els seus marmerssors. L’encàrrec a Josep Font i Gumà també ens indica una altra relació amb Josep Pujol, ja que va ser qui enllestí els treballs finals de reforma de la masia de Can Casanovas, del mateix propietari, quan l’arquitecte de l’obra, Antoni M. Gallissà, va morir el 1903. Per les dades documentals conservades a l’Arxiu, la casa Brillas només contemplava una planta baixa i un primer pis de mides més reduïdes, a la manera d’unes obertures pròpies de les golfes. Probablement, el projecte definitiu es portà a terme tal com el trobem en l’actualitat, sense que s’hi hagin fet gaires reformes. Tots els elements que composen la façana tenen un gran parentiu amb l’arquitectura vernacla, afí als ideals de Gallissà i de Font i Gumà.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica : AMEL, Expedients d’Obres 1903 AMV (2007) Escrita: AMEL, Expedients d’Obres 1903

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.25/081 -1-

NÚM. REF. : I.UA.25/081

DENOMINACIÓ : Casa Isidre Martí Altres denominacions: Casa Montserrat Martí

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 314

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1894-1895. Arquitectura de tradició neoclàssica AUTOR: Claudi Duran i Ventosa, arquitecte (1864 –títol, 1888-1926)

PROMOTOR : Isidre Martí Gobern

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT :

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 14b Remodelació privada. Protecció 9 Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 31, declarat BCIL.

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Montserrat Martí Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.25/081 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. Es cobreix amb coberta plana, tot formant un terrat limitat per una balustrada de motius florals calats, que a l’eix vertical central esdevé un frontó recte, coronat per una cornisa motllurada sobre mènsules, on hi ha ressaltada la data “1895”. La barana també recolza en un entaulament amb una potent cornisa sobre mènsules. La façana principal està composada segons tres eixos. El central, on hi ha l’accés principal, forma en planta baixa un petit porxo sobre lleugeres columnes de fosa, damunt del qual es desenvolupa una tribuna de planta gairebé quadrada, formada també per una estructura de columnes de ferro de fosa, iguals a les de sota, i tancada amb un portam de fusta i vidre. Els buits són de proporció vertical, amb llinda plana amb guardapols, els quals són tancats amb persianes de fusta de llibret mòbil. L’horitzontalitat del volum queda reforçada per una imposta-cornisa a nivell del forjat de planta baixa, decorada amb motius vegetals esgrafiats i entrellaçats. Destaquen, en general, els elements ornamentals del conjunt, molt lligats a la tradició Beaux-Arts, assimilats a una arquitectura de tall neoclàssic i certa influència colonial, similar a la Torre de Can Tinturé, que es construí el 1898 a Esplugues.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge i jardí Actual: Habitatge i jardí

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Tipologia de casa de llenguatge neoclàssic i colonial, d’aspecte senyorial, amb un espai de jardí que ha quedat englobat dins la trama viària.

PROPOSTES: Incloure al catàleg, la casa amb tota la parcel·la de jardí

DADES HISTÒRIQUES: Isidre Martí i Gobern va ser alcalde d’Esplugues de l’any 1901 fins al 1914. Amb ell s’inicià un nou viratge en la vida municipal, fins aleshores més vinculada a pràctiques caciquistes. En el seu programa polític cal destacar la importància que prendria la construcció d’unes “bones escoles” amb la finalitat de desterrar bona part de l’analfabetisme que regnava a la vila. Isidre Martí impulsà, doncs, la creació de les escoles públiques, el projecte de les quals faria l’arquitecte municipal, Gabriel Borrell, i la inauguració d’aquestes tingueren lloc la tardor de 1910. Durant el seu mandat comptà amb la col·laboració d’altres patricis, com Joan Tinturé o Pau Pujol Vilà, que esdevingueren un suport per activar la vida social entre la població. Les Escoles Públiques, ubicades en el nucli antic, porten el nom d’aquest alcalde. Per dades documentals de l’Arxiu sabem que, el 1894, l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa projectà la tanca de la finca que s’estava edificant llavors, obra també del mateix arquitecte, malgrat no se n’hagin conservat els plànols. Les obres deurien estar molt enllestides perquè en l’acroteri central hi figura la data “1895”. La casa Isidre Martí comptava amb un ampli jardí que envoltava tot l’edifici, però amb la construcció de l’autopista (A-2), el 1970, bona part d’ell va ser manllevat; va desaparèixer la tanca i tan sols la creació al

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.25/081 -3-

costat de la torre dels Jardins de les Esplugues, ple de vegetació, han contrarestat la significació de l’edifici.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMEL, Expedients d’Obres, 16/1894 Escrita: AMEL, Expedients d’Obres, 16/1894 Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 31 E.C.C. “Claudio Duran Ventosa”, dins Anuario 1926, Barcelona, Colegio de Arquitectos, 1927 LACUESTA, Raquel: Claudi Duran i Ventosa, arquitecte (1864-1926). En temps del Modernisme. Conferència en Power Point. Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues, Museu Can Tinturé, 17.1.2007. VILARDELL TARRUELLA, Roser: “Can Tinturé en la memòria col.lectiva d’Esplugues”, dins Can Tinturé, col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Electa, 2003, p. 9-10 VILARDELL TARRUELLA, Roser: “Claudi Duran i Ventosa, arquitecte”, dins Can Tinturé, col.lecció de rajola de mostra Salvador Miquel, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, Electa, 2003, p. 17

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.24/082 -1-

NÚM. REF. : I.UM.24/082

DENOMINACIÓ : Casa de pisos Fidel Castellví Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 326-328

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1948; ampliació 1955. Arquitectura de postguerra amb influència del racionalisme AUTOR: Climent Maynés i Gaspar, arquitecte municipal (1894 –títol, 1921-1981)

PROMOTOR : Fidel Castellví

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Situada en la Carretera Reial, gairebé amb el límit amb el municipi de Sant Just Desvern

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 14b Remodelació física privada. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.24/082 -2-

DESCRIPCIÓ : Edifici d’habitatges plurifamiliar, de planta baixa i quatre plantes pis, amb coronament motllurat recte. La planta baixa està composada amb set buits de proporció vertical, amb entrada a l’escala de veïns pel central. La resta de plantes està composada simètricament amb quatre eixos de finestres. Els de la planta primera són de proporció vertical i estan units de dos en dos amb balcons de barana massissa entre pilastres, acabades amb un tub rodó de ferro. Els buits de la resta de les plantes són gairebé quadrats, tancats amb persiana enrotllable i emmarcats per un ressalt perimètric i ampit motllurat. La façana està arrebossada i pintada de color gris.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatges Actual: Habitatges

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: És un edifici plurifamiliar d’habitatges de la segona meitat del segle XX, amb influències del llenguatge racionalista de la dècada dels anys trenta.

PROPOSTES:

DADES HISTÒRIQUES: Va ser durant la dècada de 1920 que la zona de la Carretera Reial propera amb el límit amb Sant Just Desvern es va consolidar per la construcció d’habitatges, primer només de planta baixa i un primer pis i, posteriorment, fent-hi ampliacions fins a arribar, entrats els anys 50, a les quatre plantes. La confluència de l’eix de la carretera amb el carrer del Nord pren vida en aquests anys 20 i, en part, potser hi contribuí que el 1928 s’instal·lés en l’extrem del carrer l’empresa Sauret. La casa de pisos projectada per Climent Maynés, l’arquitecte municipal, s’inscriu en aquest creixement substancial de transformació d’habitatges unifamiliars a plurifamiliars. El projecte de 1948 només contemplava una planta baixa i un pis, però al cap de pocs anys, el 1955, el mateix arquitecte en faria una ampliació fins a assolir les quatre plantes en conjunt. La inclusió només de balcons en la primera planta marca el límit on s’inicià l’ampliació, tot i que manté una unitat estilística depurada, amb baranes tubulars d’inspiració racionalista i amb la solució despullada de la resta d’obertures, en sintonia amb el funcionalisme que serà reprès en aquests anys de postguerra.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica : AMV (2007) Escrita: AMEL, Expedients d’Obres 81/1948 AMEL, Expedients d’Obres 30/1955

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.25/083 -1-

NÚM. REF. : I.UM.25/083

DENOMINACIÓ : Casa de pisos Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 329-331

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1928. Arquitectura historicista AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : Desconegut

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Situada en la Carretera Reial, gairebé en el límit amb el municipi de Sant Just Desvern

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 13b Densificació urbana semiintensiva. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.25/083 -2-

Escrita: DESCRIPCIÓ : Casa entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, que es cobreix amb coberta plana. La façana, revestida d’estuc amb especejament carreuat, està composada simètricament segons tres eixos: el central correspon a la porta d’accés a l’escala. En les plantes pis, els altres dos eixos estan marcats per dues balconades que omplen l’ample de la façana i a les quals s’obren dues parelles de balcons bessons. Aquests estan units per un mainell de tipus historicista, les motllures del qual s’allarguen per donar forma als guardapols i als brancals dels mateixos balcons. L’arc que formen aquestes obertures bessones és carpanell, i el timpà resultant entre la llinda i l’arc està esculpit amb veneres o petxines. Les lloses de les balconades recolzen sobre mènsules, i les baranes estan treballades amb brèndoles verticals rectes i en helicoïde, i petites planxes metàl·liques en la base. Corona l’edifici una cornisa suportada per permòdols i un acroteri. EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatges i comerç Actual: Habitatges i comerç

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: Edifici interessant per la formalització de la façana principal, que està resolta amb el repertori historicista propi de l’arquitectura de la Renaixença inspirada en el renaixement i el plateresc, que es va conrear fonamentalment al darrer quart del segle XIX.

PROPOSTES: Incloure al catàleg, amb especial protecció de la façana

DADES HISTÒRIQUES: Va ser durant la dècada de 1920, que la zona de la Carretera Reial, propera amb el límit amb Sant Just Desvern, es consolidà per la construcció d’habitatges, primer només de planta baixa i un primer pis i, posteriorment, fent-s’hi ampliacions fins arribar, entrats els anys 50, a les quatre plantes. La confluència de l’eix de la carretera amb el carrer del Nord pren vida en aquells anys 20 i, en part, potser hi contribuí que el 1928 s’instal·lés a l’extrem del carrer l’empresa de Can Sauret. Va ser aquest any quan es va construir l’edifici d’habitatge plurifamiliar del carrer Laureà Miró, núm. 329-331, tal com s’indica en l’acroteri superior. No se n’han trobat dades documentals a l’Arxiu, però tant els elements decoratius dels balcons com els permòdols de la cornisa i les mènsules dels sotabalcons ens indiquen una recreació formal dels llenguatges historicistes, potenciada encara més per la distribució simètrica de les obertures. Després de la Guerra Civil de 1936-1939, a la planta baixa s’instal·là una botiga de queviures amb el nom de “Ultramarinos L. Crusellas”, la qual, popularment, era coneguda per “El Ranxo Grande”, i gaudia d’una gran popularitat entre els habitants d’Esplugues per la quantitat d’ofertes que s’hi feien; tancà a finals dels anys 70.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMV (2006)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.25/083 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.26/084 -1-

NÚM. REF. : I.UM.26/084

DENOMINACIÓ : Casa Dolors Gelabert i Amigó Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 330

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1926. Arquitectura historicista neoplateresca AUTOR: Josep Graner Prat, mestre d’obres (1844 -títol, 1872-1930)

PROMOTOR : Dolors Gelabert i Amigó

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Forma part d’un conjunt d’habitatges construïts en la dècada de 1920, quan tant la Carretera Reial com el carrer del Nord es consoliden, ja en els extrems de la població, en el límit amb Sant Just Desvern

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 14b Remodelació física privada. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.26/084 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa entre mitgeres simètrica a la del núm. 332, construïda per la mateixa promotora igualment com a habitatge unifamiliar amb comerços a la planta baixa. Totes dues comparteixen la porta d’accés a l’escala dels pisos superiors. La casa número 330 conserva la distribució de planta baixa i pis, i es cobreix amb coberta plana limitada per una balustrada que recolza en un entaulament amb esgrafiats de motius vegetals, el qual incorpora els forats de ventilació de la coberta. La façana corresponent a la planta baixa ha estat pintada de color blau, mentre que la del primer pis està revestida amb estuc que dibuixa un carreuat. En aquesta planta s’obren els balcons en arc rebaixat, units per una balconada amb barana de balustres de pedra artificial. Els timpans de la porta i dels balcons estan decorats amb petxines, i els guardapols respectius presenten uns relleus escultòrics d’arrel plateresca; els òculs dels forats de ventilació de la coberta i el fris de l’entaulament tenen també aquesta mena de decoració, en relleu i en esgrafiat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge i comerç Actual: Habitatge i comerç

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: L’edifici forma part d’un petit conjunt de cases entre mitgeres, de característiques formals i funcionals semblants, d’aquest tram del carrer de Laureà Miró.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: La parcel·la formava part de les propietats de Can Dori, una antiga casa pairal que es trobava una mica més al nord, propietat de la família Gelabert de Can Pi. Segons les dades documentals trobades a l’Arxiu municipal, Dolors Gelabert i Amigó encarregà, l’any 1926, la construcció d’aquest edifici i el seu simètric, que avui està assenyalat amb el núm. 332, com una única unitat. Avui dia, el número 330 conserva les seves característiques originals, mentre que l’altre, que fa xamfrà amb el carrer del Nord, ha tingut una evolució diferent en augmentar el seu volum en una planta més, quedant, per tant, desaparellats. Si comparem el projecte original amb l’obra realitzada, hi ha una petita diferència, ja que la solució final implicà la inclusió d’elements ornamentals de tipus historicista, en pedra artificial, que superaven el llenguatge, més senzill, del projecte.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMEL Expedients d’Obres 10/1926 AMV (2007) Escrita: AMEL Expedients d’Obres 10/1926

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.26/084 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.27/085 -1-

NÚM. REF. : I.UM.27/085

DENOMINACIÓ : Casa Dolors Gelabert i Amigó; Casa Anselm Diví Tormo Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 332; carrer del Nord

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1926. Ampliada en la dècada de 1970. Arquitectura historicista AUTOR: Josep Graner Prat, mestre d’obres (1844 –títol, 1872– 1930)

PROMOTOR : Dolors Gelabert i Amigó; de l’ampliació, Anselm Diví Tormo

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Forma part d’un conjunt d’habitatges construïts en la dècada de 1920, quan tant la Carretera Reial com el carrer del Nord es consoliden, ja en els extrems de la població, en el límit amb Sant Just Desvern.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 14b Remodelació físcia privada. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: De la planta pis ampliada, Anselm Diví Tormo Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.27/085 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa, originalment unifamiliar, construïda entre mitgeres i en cantonada. De planta baixa i pis, amb un segon pis que prové d’una remunta més tardana, es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal i acabades en un ràfec recolzat sobre bigues aparents. La façana del primer pis està revestida amb estuc que dibuixa un carreuat, fins a la imposta a nivell de forjat. En aquest pis s’obren balcons en arc rebaixat, units per una balconada amb barana de balustres de pedra artificial. El segon pis incorpora finestres quadrangulars, tancades amb persiana enrotllable. En planta baixa, la porta d’accés a l’escala que puja als pisos alts és compartida amb la casa veïna, la núm. 330, simètrica originalment respecte a la núm. 332. Va ser construïda per la mateixa promotora com a habitatge unifamiliar amb comerços a la planta baixa. Els timpans de les antigues obertures estan decorats amb petxines, i els guardapols amb motius escultòrics florals.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatges Actual: Habitatges

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: L’edifici forma part d’un petit conjunt de cases entre mitgeres, de característiques morfològiques i funcionals semblants, d’aquest tram del carrer de Laureà Miró.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: La parcel·la formava part de les propietats de Can Dori, una antiga casa pairal que es trobava una mica més al nord, propietat de la família Gelabert de Can Pi. Segons les dades documentals trobades a l’Arxiu municipal, Dolors Gelabert i Amigó encarregà, l’any 1926, la construcció d’aquest edifici i el seu simètric, que avui està assenyalat amb el núm. 330, com una única unitat. Avui dia, el número 330 conserva les seves característiques originals, mentre que el 332 ha tingut una evolució diferent en augmentar el seu volum en una planta més, quedant, per tant, desaparellats. Si comparem el projecte original amb l’obra realitzada, hi ha una petita diferència, ja que la solució final implicà la inclusió d’elements ornamentals de tipus historicista, en pedra artificial, que superaven el llenguatge, més senzill, del projecte. En la dècada dels anys 70 del segle XX, la casa va ser ampliada amb una planta més, perdent així el caràcter unitari que tenia amb la veïna. Les plantes baixes, dedicades a ús comercial, sempre han tingut aquesta funció; durant molts anys, s’hi ubicà una farmàcia que subministrava els medicaments a la població d’aquest nucli de l’extrem del municipi.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMEL Expedients d’Obres, 10/1926 AMV (2007) Escrita: AMEL Expedients d’Obres, 10/1926

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.28/086 -1-

NÚM. REF. : I.UM.28/086

DENOMINACIÓ : Casa i Escola de Música Amalgama Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 333

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1923. Arquitectura clàssica popular AUTOR: Eduardo Burgos Bosch, arquitecte (títol, 1922)

PROMOTOR : M. Dolores Avinent

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (UM)

CONTEXT : Situada en la Carretera Reial, gairebé amb el límit amb el municipi de Sant Just Desvern

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 13b Densificació urbana semiintensiva. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA,. LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.28/086 -2-

DESCRIPCIÓ : Habitatge unifamiliar ocupada avui en part per un equipament escolar. Construïda entre mitgeres, és una casa de cós, de planta baixa i pis, que es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Corona l’edifici una cornisa que dibuixa uns dentellons. La façana, arrebossada i pintada de color ocre clar, està composada segons dos eixos d’obertures, dues a cada planta: el portal i finestra a la baixa, i finestra i balcó al pis. La llosa del balcó té per sota rajoles ceràmiques de motius vegetals recolzades en una graella de ferro, la qual es reforça en dos tornapuntes de forja. La barana és de brèndoles verticals, també de ferro. En la planta baixa el portal està tancat amb una treballada porta de fusta massissa, de dues fulles batents, amb aplicacions de claus i tirador picaporta d’anella. La finestra es protegeix amb una persiana de llibret mòbil de fusta. Totes les obertures estan emmarcades per un ressalt de l’estuc.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge i escola de música

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Casa de cós que representa el tipus original d’edificacions que van donar forma al carrer, amb una arquitectura a mig camí entre el classicisme i la tradició, i que forma part d’un petit conjunt de cases entre mitgeres en aquest tram del carrer Laureà Miró.

PROPOSTES:

DADES HISTÒRIQUES: Va ser durant la dècada de 1920 que la zona de la Carretera Reial, propera al límit amb Sant Just Desvern, que es consolidà amb la construcció d’habitatges, primer només de planta baixa i pis, i, posteriorment, amb ampliacions en alçada, fins a arribar a la dècada de 1950 a les quatre plantes. La confluència de l’eix de la carretera amb el carrer del Nord prengué vida en aquests anys 20 i, en part, potser hi contribuí que el 1928 s’instal·lés a l’extrem del carrer l’empresa Sauret. També, aquesta època s’ha qualificat com “els feliços anys 20”, a redós de l’estraperlo i de la benaurança d’un país que no havia sofert l’embat directe de la Primera Guerra Mundial. La majoria de poblacions properes a la gran ciutat experimentaren en aquests anys un fort creixement d’habitants i constructiu. La casa que projectà Eduardo Burgos va ser pensada com habitatge unifamiliar i es dotà d’alguns elements inspirats en les construccions pairals, com el forrellat de la porta i del balcó.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: AMEL Expedients d’Obres, 22/1923

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA,. LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.29/087 -1-

NÚM. REF. : I.UM.29/087

DENOMINACIÓ : Casa Mateo Piquet Creus Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, 335 DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1923. Arquitectura noucentista AUTOR: Nicolau M. Rubió i Tudurí, arquitecte municipal (1891 -títol, 1918- 1981)

PROMOTOR : Mateo Piquet Creus

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres

CONTEXT : Situada en la Carretera Reial, gairebé amb el límit amb el municipi de Sant Just Desvern

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 13b Densificació urbana semiintensiva. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.29/087 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb coberta plana limitada per una balustrada recolzada en un entaulament que incorpora els forats de ventilació de la mateixa. La façana, en planta baixa, està composada amb dues portes de fusta, la d’entrada a la dita planta amb dues fulles batents, i la d’accés a l’escala de la planta pis, d’una sola fulla de fusta, i amb una finestra protegida amb persiana de fusta de llibret mòbil. Aquestes obertures es tanquen amb arcs lleugerament peraltats. A la planta pis hi ha dos balcons, situats simètricament, que formen arc carpanell i s’uneixen per mitjà d’una balconada limitada per una barana de ferro de brèndoles verticals amb senzills dibuixos geomètrics. Destaca, en totes les obertures de les dues plantes, el motllurat dels guardapols i els brancals, que formen un dibuix continu.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatges Actual: Habitatges

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Arquitectura noucentista d’autor, ben integrada en la trama urbana.

PROPOSTES: Incloure al catàleg la façana

DADES HISTÒRIQUES: Va ser durant la dècada de 1920 que la zona de la Carretera Reial, propera al límit amb Sant Just Desvern, es consolidà per la construcció d’habitatges, primer només de planta baixa i pis i, posteriorment, fent- s’hi ampliacions fins arribar, entrats els anys 50, a les quatre plantes. La confluència de l’eix de la carretera amb el carrer del Nord pren vida en els anys vint i, en part, potser hi contribuí que el 1928 s’instal·lés en l’extrem del carrer l’empresa Sauret. També, aquells anys s’han qualificat com “els feliços anys vint”, a redós de l’estraperlo i de la benaurança d’un país que no havia sofert l’embat directe de la Primera Guerra Mundial. La majoria de poblacions properes a la gran ciutat experimentaren en aquests anys un fort creixement d’habitants i constructiu. La casa que projectà Nicolau Rubió i Tudurí s’inscriu en aquest creixement, sense que es doni la massificació, ja que la casa està pensada per ser habitada en la planta baixa per una família i amb un accés individualitzat per accedir a la planta pis. La ponderació del seu disseny, molt mesurat, l’ús d’obertures en arc i el fet d’emprar materials de tipus artesanal són clarament deutors de la inspiració clàssica del noucentisme. Pràcticament la casa ha romàs inalterada des que va ser projectada el 1923.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica : AMEL, Expedients d’Obres 16/1923 AMV (2007) Escrita: AMEL, Expedients d’Obres 16/1923

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UM.29/087 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.O.01/088 -1-

NÚM. REF. : I.O.01/088

DENOMINACIÓ : Pont del Barranc Altres denominacions: Pont d’Esplugues

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, s/n.

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1763-1765; ampliat el 1941-1944; nova ampliació, 2003-2004 AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : Govern de Carles III; Govern del general Franco; Govern democràtic

TIPOLOGIA : Obra d’enginyeria (O)

CONTEXT : Element d’enllaç entre la població d’Esplugues i Barcelona RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 5 Xarxa viaria bàsica Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Pública

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.O.01/088 -2-

DESCRIPCIÓ : El Pont del Barranc del torrent d’Esplugues (zona convertida avui en el Parc dels Torrents), realitzat seguint el traçat i l’amplària marcada per la Carretera Reial en el segle XVIII, és una obra de maçoneria, amb arcs adovellats i lleugerament peraltats, que descansen sobre pilars que actuen de contraforts, d’un cert gruix. Una simple barana d’obra limitada per una motllura servia de protecció per a la zona de vianants. El pont el constituïen 5 arcs i la seva silueta demostra l’habilitat i els coneixements que del món dels enginyers militars es va fer perceptible en moltes obres i, sobretot, en aquelles que eren obres públiques. Al llarg dels segles ha patit diverses transformacions. L’any 1944 doblà l’amplada a ambdós costats, amb una estructura de formigó armat i amb un revestiment d’encoixinat. Els arcs es realitzaren en punt rodó i rebaixats, passant de cinc arcs a quatre. La darrera transformació de 2003-2004 l’eixamplà novament, per mitjà de dues plataformes metàl·liques suportades per pilars de ferro de secció rodona. EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Pont per a carruatges i vianants Actual: Pont per a trànsit rodat, tramvia i vianants

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Tipologia pròpia de les construccions de l’època de la Il·lustració, i malgrat les diferents transformacions que ha patit el pont, manté les seves característiques morfològiques originals. PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Mn. Esteve Carbonell, en la seva monografia històrica d’Esplugues, indica el següent: “Remarquem la importància dels ponts [...], el del Barranc sobre el Torrent d’Esplugues, amb cinc arcades altíssimes”[...]. Aquest comentari és un referent per conèixer el nombre d’arcs originals i l’atreviment que suposava la seva alçària; a la vegada, l’estudi recull una notícia de l’Associació Catalanista, on s’afirmava, el 1888, que era dels “més notables i atrevits de la Província”. De fet, Esplugues, com a element d’enllaç amb la capital i amb d’altres pobles de la comarca, comptava des de temps antics amb diverses vies de comunicació: l’antic Camí Ral, avui denominat Via Augusta (vegeu fitxa 203), venia de Barcelona i entrava al poble per Ca n’Oliveres i el Raval de Sant Mateu; un segon camí, de ferradura, esmentat el 1395, venia des de les Corts per Pedralbes i el Coll de Finestrelles, fins arribar a Esplugues; i, finalment, la Carretera Reial de Madrid a França per la Jonquera, construïda durant els anys 1763-1765, en època de Carles III. El 1870, quan es planificà la Carretera a Sarrià, començà en el punt d’unió entre Esplugues i aquesta nova via, just en el Pont del Barranc. El 1903, quan es feu el traçat de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, també s’inicià just en el Pont del Barranc, punt d’unió amb el nou vial. El pont constituí, doncs, un element de trànsit urbà important i, amb els anys, l’augment de nous mitjans de locomoció van fer que s’hi actués i es transformés. Així, el 1941-1944, en el període franquista, es va procedir a l’eixamplament i, de 10 metres d’ample passà a tenir-ne el doble. El nou material d’aquesta primera ampliació va ser el formigó armat, i s’hi aplicà un revestiment encoixinat molt en sintonia amb les obres monumentalistes de l’època. Els arcs foren realitzats prenent la forma en punt rodó i rebaixada; també es passà de cinc arcs a quatre.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.O.01/088 -3-

Aquests arcs descansen sobre amplis sòcols i mostren un reforç de pilars. En la part superior i com a protecció per als vianants es construïren contraforts esglaonats d’on sortien baranes de ferro. La darrera transformació es va portar a terme del 2003-2004 i afectà també la seva amplada, motivada per la inclusió de dos carrils centrals destinats al tramvia, conegut com Trambaix. L’ampliació afectà la zona de vianants, sorgint a banda i banda unes plataformes de ferro suportades per peus drets, també de ferro. Tot el perímetre de trànsit ha quedat limitat per una barana d’alumini de secció rodona en la part superior i plana la resta. Si l’interès per mantenir una qualitat formal i visual es fa evident en el Pont del Barranc, sobretot en la zona superior on es transita, nogensmeny ho constitueix la zona inferior, on es fan visibles les ampliacions.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMEL (1910); AMV (2005) Escrita: ARRANZ, Manuel: “Els enginyers militars en l’arquitectura i l’urbanisme del s. XVIII”, Artilugi (Barcelona), núm. 14, març 1982, p. 1-3 CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 46-48 VIDAL, Mercè; VILARDELL, Roser: Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d’Esplugues de Llobregat (sector nucli antic), octubre 2005

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.07/089 -1-

NÚM. REF. : I.RU.07/89

DENOMINACIÓ : Ca n’Oliveres Altres denominacions: Cal Cabo; Can Rigalt de Dalt

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, s/n

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVII. Reformes al segle XIX. Arquitectura rural d’influència barroca i historicista AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : Probablement Gaspar Oliveras

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial rural (RU)

CONTEXT : Situada aquesta casa pairal en el que és el límit Est del municipi i un dels punts de pas obligat de l’antic Cami Ral; a tocar del barri de Can Vidalet i del de Pubilla Cases

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes. Qualificació: 7b Equipaments comunitais i dotacions de nova creació de caràcter local. Núm cat. 51 Can Oliveres. Protecció. 9 Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 51, declarat BCIL. Inclosa a l’Inventari “Edificis, elements urbans i elements arquitectònics” de la Generalitat de Catalunya, amb la fitxa núm. 60, ACCN: 18906. RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: SACRESA Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.07/089 -2-

DESCRIPCIÓ : Masia del tipus basilical, de tres crugies i de planta rectangular, la principal precedida d’un pati i una de les laterals alineada al camí. D’àmplies dimensions, té diversos cossos adossats. Consta de planta baixa, pis i golfa, i es cobreix amb teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal i acabades amb una treballada imbricació de teula i totxo. La façana principal, revestida d’arrebossat actualment molt malmès, està coronada amb un acroteri de línies barroques, que arrenca lateralment de dues grosses volutes, s’enfila amb un perfil còncau i es remata amb un capcer central amb cornisa recta. Al centre del capcer s’obre una arqueria de tres finestres d’arc lleugerament rebaixat, amb impostes i guardapols ressaltats per una fina motllura que fan pensar en una intervenció historicista de tipus neomedieval. La triple finestra ventila la planta golfa i marca l’eix principal de la composició de la façana, amb la portada i el balcó del primer pis. El capcer és resseguit per sota per una senzilla imposta de perfil trencat. Aquesta façana està ordenada simètricament segons tres eixos, el central i dos laterals, amb obertures de proporció vertical; les de la planta pis són balcons amb barana de ferro de brèndoles verticals, sent el central més pronunciat. En la resta de façanes, on l’arrebossat s’ha desprès en molts punts, es poden llegir les diferents intervencions patides al llarg dels segles, i algunes finestres deixen vistos els carreus originals. En la tanca del pati destacaven fins fa pocs mesos els dos amplis portals d’arc rebaixat, el frontal tancat amb una reixa de ferro de dues fulles batents, i el lateral tapiat.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge i producció agrícola Actual: Edifici desocupat

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molt degradat

VALORACIÓ: Tipologia de casa rural pairal, que conserva les seves característiques malgrat haver estat absorbida dins la trama urbana, essent una fita de força monumentalitat dins el context.

PROPOSTES: Incloure al catàleg, amb la tanca i l’espai de jardí del voltant

DADES HISTÒRIQUES: S’han situat les referències de Ca n’Oliveres en el segle XVII, ja que, el 1625, entre els caps de família de la població, mossèn Esteve Carbonell esmenta a Gaspar Oliveras. Una altra referència data de 1651, arran de la peste que patí la ciutat de Barcelona, quan un fill de Baldiri Oliveras la va contraure degut als qui fugien de la gran ciutat per trobar acollida als afores. El que sí que ens indiquen aquestes dades és la seva ubicació, ja que era la primera casa pairal que hom trobava al sortir de Barcelona, seguint el camí que des de la porta de la muralla barcelonina del carrer Tallers enfilava cap a Esplugues, i pel Raval de Sant Mateu arribava al municipi de Sant Just Desvern, per continuar fins a Martorell. Per tant, l’antic Camí Ral passava per davant mateix de Ca n’Oliveres i la convertí en una de les fites més conegudes en temps antics. La

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.07/089 -3-

construcció de la Carretera Reial entre 1763 i 1765 minvaren el punt clau que tingué durant força anys. Avui, aquest paper de topònim significatiu l’ha recuperat amb el traçat del Trambaix i la parada que porta el nom de la masia. No obstant això, hem trobat en un plànol de 1870 que Ca n’Oliveres apareix grafiada, però amb el nom de Can Rigalt de Dalt, potser per l’existència una mica més avall i en la mateixa banda de muntanya de l’altra casa pairal de Can Rigalt, es va aplicar aquest nom a Ca n’Oliveres. Can Rigalt, però, forma part del terme de l’Hospitalet de Llobregat. La situació aïllada del nucli de la població d’Esplugues caracteritzaren Ca n’Oliveres amb els terrenys de conreu que l’envoltaven, però aquesta funció productiva desaparegué paulatinament a mitjan segle XX, i augmentà el seu procés de degradació, ancorada entre el barri de Pubilla Cases i de Can Vidalet, que rebé una forta onada d’immigració a partir dels anys 50. Aquesta degradació és de lamentar per la presència imposant de l’edifici, amb el coronament barroc que el caracteritza. La masia compta amb un petit espai exterior que precedeix l’edifici, en el que hi ha alguna figuera i un petit hort, delimitat en el perímetre frontal per una tanca de maó i pedra amb dos grans portals, l’un situat a migdia i l’altre en el costat de llevant. El mes de gener de 2007, un d’aquests portals amb la tanca va ser derruït, augmentant encara més l’estat de deterioració de la finca. Ca n’Oliveres és propietat de la immobiliària SACRESA, però, en el mes d’octubre de 2006, es va signar un contracte entre l’Ajuntament d’Esplugues i la Generalitat per destinar la masia a lloc d’acollida de malalts psíquics profunds. Molt a prop de Ca n’Oliveres hi la plaça de Jacint Benavente, on s’aixeca l’escultura de Marcel Martí Homenatge a Laureà Miró (1987).

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AGDB. OPP 5563. Plànol de la Carretera provincial de Cornellà a Fogars de Tordera. Carretera provincial de Esplugas á Badalona. Trozo 1º, Barcelona 4 Abril de 1870. Signants: Autor: José Puig Barnola, ayudante; Vº Bº de Celso Xandaró, director jefe. Escala 1:5000. R. 3545. Arxiu General de la Diputació de Barcelona

Escrita: CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 98 i 103 Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 51 JUAN LLORET, Pasqual: Una visió d’Esplugues, Esplugues de Llobregat, Comissió de Cultura de l’Ajuntament, 1978 ROMA CASTAÑÉ, M. Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna, 1992, p. 62 SANAHUJA TORRES, Dolors; VILARDELL TARRUELLA, Roser: Aproximació a la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Ajuntament, 1984

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.07/089 -4-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.07/089 -5-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.RU.07/089 -6-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.O.02/090-1-

NÚM. REF. : I.O.02/090

DENOMINACIÓ : Pont del torrent de Can Clota Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Laureà Miró, s/n.

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1763-1765; ampliat el 1941-1944; nova ampliació 2003-2004 AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : Govern del rei Carles III; Govern del general Franco; Govern democràtic

TIPOLOGIA : Obra d’enginyeria (O)

CONTEXT : És un dels elements emblemàtics d’enllaç entre la població d’Esplugues i Barcelona, a través de la carretera de Collblanc, a tocar de la masia de Can Clota.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 5 Xarxa viaria bàsica Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Pública Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.O.02/090-2-

DESCRIPCIÓ : El pont original del segle XVIII és una estructura construïda amb pilars i voltes de maçoneria, que formen sis arcs d’arc de punt rodó, amb una rosca de maons disposats a sardinell o a plec de llibre; les voltes estan també aplacades de maó. El pont ha tingut dues intervencions que han augmentant l’amplada de la calçada per tal d’ampliar els carrils de circulació, mitjançant plataformes de formigó, primer, i de ferro, després (en la segona intervenció), recolzades en pilars dels mateixos materials, que formen un sandvitx amb l’estructura antiga i que han modificat la imatge primitiva de l’obra d’enginyeria de finals del segle XVIII. La manca de perspectiva de l’obra antiga no permet veure’n els acabats en la seva totalitat, per bé que en una de les cares els arcs semblen tenir un revestiment d’estuc amb un especejament a saltacavall. EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Pont per a carruatges i vianants Actual: Pont per a trànsit rodat, tramvia i vianants

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El pont té valor històric i arquitectònic. Malgrat les transformacions sofertes al llarg dels segles, manté l’interès tipològic i s’hi poden llegir les diferents actuacions. Zona d’Expectativa Arqueològica

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Esplugues, tant pel que fa d’element d’enllaç amb la capital com amb d’altres pobles de la comarca, comptava, des de temps antics, amb diverses vies de comunicació: el Camí Ral, avui denominat Via Augusta (vegeu fitxa 206), que venia de Barcelona i entrava al poble per Ca n’Oliveres i el Raval de Sant Mateu; un segon camí de ferradura, esmentat el 1395, anava des de les Corts cap a Pedralbes, passava pel coll de Finestrelles i arribava a Esplugues; finalment, la Carretera Reial de Madrid a França per la Jonquera, construïda durant els anys 1763- 1765, en època de Carles III. El pont de Can Clota, construït aleshores sobre el torrent homònim, segueix el traçat i l’amplària marcada per la Carretera Reial en el segle XVIII. El pont el constituïen 6 arcs i la seva silueta demostra l’habilitat i els coneixements dels enginyers militars, perceptible en les seves edificacions. Una simple barana d’obra limitada per una motllura servia de protecció per a la zona de vianants. Constitueix un element de trànsit urbà important i, amb els anys, l’augment de nous mitjans de locomoció han obligat a transformar-lo. Així, entre 1941 i 1944, en el període franquista, se’n va procedir a l’eixamplament: dels deu metres d’ample originals es passà al doble. El nou material d’aquesta primera ampliació va ser el formigó armat. La realització de la Ronda de Dalt i la plantació d’una gran quantitat d’arbres pel costat mateix de la torre de Can Clota van camuflar la visió dels arcs del pont, i l’acumulació de terres pel costat del barri de Sant Llorenç també mig taparen els arcs. La darrera transformació es va portar a terme entre 2003 i 2004, i n’afectà l’amplada, que calia augmentar per la inclusió de dos carrils centrals destinats al tramvia, conegut com Trambaix. L’ampliació afectà també la zona de vianants sorgint, a banda i banda, unes plataformes

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.O.02/090-3-

de ferro suportades per peus drets, igualment de ferro. Tot el perímetre de trànsit ha quedat limitat per una barana gairebé transparent d’alumini, de secció rodona en la part superior i plana la resta.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMV (2007) Escrita: CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, p. 33, 46-48 ARRANZ, Manuel: “Els enginyers militars en l’arquitectura i l’urbanisme del segle XVIII”, Artilugi (Barcelona), núm. 14, març 1982, p. 1-3

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.C.03/091 -1-

NÚM. REF. : I.C.03/091

DENOMINACIÓ : Conjunt urbà del carrer Magdalena Amigó (Ambient urbà) Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer Magdalena Amigó, entre els números 8 al 30

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Des de la dècada de 1920 AUTOR: Hi ha documentat un projecte de casa, de 1928, redactat pel mestre d’obres Josep Graner Prat (1844, títol, 1872-1930). (Vegeu il·lustracions de la fitxa)

PROMOTOR : Mercè Gelabert Amigó (de la urbanització del carrer)

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana entre mitgeres. Conjunt urbà d’interès (C)

CONTEXT : El carrer Magdalena Amigó és transversal al carrer del Nord i un dels extrems pel costat del nord-oest del municipi.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 14b Remodelació física privada. Protecció existent: No en té cap

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.C.03/091 -2-

DESCRIPCIÓ : Ambient urbà consolidat i configurat per un conjunt de cases unifamiliars de cós, entre mitgeres i d’una a dues plantes. La majoria es cobreix amb coberta plana, limitada per un acroteri recolzat en un senzill entaulament que incorpora els forats de ventilació de la coberta. Les façanes estan composades segons dos o tres eixos, amb obertures de proporció vertical emmarcades, de vegades, per un ressalt perimètric i protegides, en el cas de les finestres, per reixes de ferro de barrots verticals. Les façanes estan arrebossades i pintades en colors terrossos. L’actuació en el carrer de fa gairebé vint anys, consistent en una nova pavimentació i en la plantació d’arbrat en un dels costats, va eliminar les voreres per millorar l’accessibilitat i el pas dels vianants.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatges unifamiliars Actual: Habitatges unifamiliars

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Es tracta d’un espai urbà, la característica principal del qual rau en la morfologia del conjunt de cases d’arquitectura popular, representativa del llenguatge eclèctic de la dècada de 1920, que donen entitat urbana al carrer.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Aquest conjunt de cases va créixer a redós, d’una banda, de les instal·lacions de la Societat General d’Aigües de Barcelona, de l’última dècada del segle XIX, i d’altra banda, de la implantació de la Fàbrica Sauret, coneguda com “Sanitas” i després com “Benavent”, instal·lada el 1928. Els terrenys eren propietat de la família Gelabert de Can Pi, que tenien molt a prop d’aquí la casa pairal de Can Dori, avui desapareguda per la construcció del complex residencial La Mallola. La toponímia encara en recorda el nom, amb el carrer de Can Dori. També el de Magdalena Amigó recull el d’una de les descendents de Can Pi. La creació de la fàbrica fou decisiva per urbanitzar, una mica abans, el 1926, el carrer, i fer-ne la parcel·lació. Durant anys, molts dels estadants pagaven cens a Mercè Gelabert i Amigó, l’antiga propietària d’aquests terrenys, que es va anar edificant com “Urbanització Mercè Gelabert”. La majoria de cases que començaren a construir-s’hi a partir de 1928 i fins al 1935, eren cases de planta baixa, algunes aparellades i d’altres individuals. Malgrat la simplicitat dels projectes, tot el conjunt mantenia una unitat. A final de la dècada de 1980 i principis dels 90, el carrer Magdalena Amigó va ser un dels primers destinat a ús exclusiu de vianants. Aquest fet generà una qualitat ambiental a tot el conjunt, iniciant-se una etapa de restauració, en uns casos, i en d’altres, de substitució d’habitatge antic per nou, construint-s’hi una planta més. La continuïtat amb l’ús de materials artesans, malgrat haver-se incrementat la volumetria del conjunt, encara avui manté una certa unitat a destacar.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.C.03/091 -3-

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMV (2006) Escrita: AMEL Llicències d’Obres, Exp. 1928 Oral: Entrevista amb Joan Josep Casas García (23-V-2006); amb Joaquim Vilar i Maneleta Payà (23-V-2006); i amb Mercè Gimeno (8-V-2006)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.26/092 -1-

NÚM. REF. : I.UA.26/092

DENOMINACIÓ : Casa Juncadella (jardins i porta antiga d’accés) Altres denominacions: Can Gervasi; Casal del CRIS

SITUACIÓ : Carrer de Manuel Florentín Pérez, 26

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Origen: segle XVIII; renovada el 1929; reformada el 1943. Llenguatge noucentista d’inspiració barroca AUTOR: De la renovació de 1929: Enric Sagnier i Villavecchia, arquitecte (1858- títol, 1882-1931). De la reforma de 1943: Josep M. Sagnier i Vidal, arquitecte (títol, 1916)

PROMOTOR : 1929: Mercedes Juncadella de Pella; 1943: Mercedes Juncadella Vidal

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : Situat en l’actual Barri Ciutat Diagonal, en la zona nord del terme d’Esplugues

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 8a Verd privat protegit Règim de Protecció: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 21, declarat BCIL

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Privada Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.26/092 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa de planta concentrada de perímetre irregular, amb planta semisoterrada, planta baixa i golfa, i es cobreix amb coberta composta de teula àrab a dues vessants, i coberta plana limitada per una balustrada ceràmica i dos frontons de perfil trencat i corb, el del costat esquerra conté un escut, i el costat dret un rellotge de sol emmarcat amb esgrafiat de dibuixos geomètrics, en la planta baixa hi ha un finestral de proporció horitzontal protegit per una treballada reixa de ferro forjat. En la part central del costat de migdia hi ha adossat un cos- porxo de planta baixa cobert amb teula àrab a tres vessants acabades amb una imbricació de totxo que protegeix i emfasitza els tres portals d’arc de mig punt de l’entrada, al porxo s’hi arriba a través d’una amplia escalinata alineada amb el porxo, limitada per balustrades.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge Actual: Restaurant i complex esportiu

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: El seu valor recau al ser un edifici representatiu de l’arquitectura noucentista amb influències barroques, essent una fita dins el paisatge.

PROPOSTES: Incloure al catàleg amb els jardins i espais lliures de la finca

DADES HISTÒRIQUES: La família Juncadella estava emparentada amb la família Vidal i Ribas, que tenien les residències en el que és avui el Parc de Can Vidalet. La primera referència trobada a l’Arxiu és la sol·licitud de Mercedes Juncadella de Pella qui, el 1929, demana permís d’obres per construir en la “Finca Can Gervasi” la construcció d’un edifici que porta a terme l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia; en l’expedient no hi figuren els plànols, només aportem una fotografia conservada a l’Arxiu que correspondria a aquest edifici i pel que es pot deduir l’estil introdueix certes reminiscències renaixentistes que es corresponen amb les inquietuds de llavors de l’arquitecte. Si la primera documentació conservada de “Can Gervasi” sembla portar- nos a pensar que és en el 1929 quan existeix, al construir-se l’edifici, ens trobem que ja, el 1716 en l’estadística demogràfica s’assenyala, en el Raval, la casa d’en Gervasi Bofill, probablement es tracti d’aquesta casa que va mantenir el nom. I, en la seva situació geogràfica, apareix grafiada en el plànol de l’abril de 1870 Es troba ubicada una mica per sota del Camí del Coll de Finestrelles, que era l’antic camí que des de Sarrià arribava al Raval de Sant Mateu –avui desaparegut- i, també propera a l’antic Camí Ral que sortia del Portal de Tallers i arribava al Raval de Sant Mateu. En un altre plànol, sense data, però que nosaltres situem el 1923 ja apareix, en el mateix lloc, amb la denominació de “Can Gervasi”. Probablement existia una construcció més antiga abans del projecte d’Enric Sagnier. Durant el període de la Guerra Civil, la casa va fer les funcions d’hospital de malalties pulmonars i, potser aquest fet va portar a Mercedes Juncadella Vidal a encarregar al fill d’Enric Sagnier i, alhora,

nébot seu, Josep Maria Sagnier i Vidal, que fes un nou projecte. En el

projecte s’esmenta que s’enderrocarà allò anterior i que s’utilitzaran els

mateixos materials o els que quedin per a la casa nova. El nou projecte

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.26/092 -3-

dóna lloc a una gran casa més de tipus pairal, fins i tot, en la façana orientada a migdia hi ha un rellotge de sol, amb algunes reminiscències barroques. La casa té un extens jardí i, encara hi ha en el que abans era l’accés des de l’antic Camí Ral que provenia del Portal de Tallers un barri de ferro, on hi figura la “J” de Juncadella i una “B” , entrellaçades; està sostingut per dos pilars de maó, simulant l’encoixinat i té també part del mur de tanca; probablement sigui l’únic que en resti del treball d’Enric Sagnier i Villavecchia. En la dècada dels anys 70 del segle XX, la casa es va convertir en el “Casal CRIS” , amb tot un seguit d’instal·lacions per fer pràctiques d’immersió i, des del 2005 ha passat a completar-se l’explotació esportiva amb la conversió de la casa en un restaurant.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMEL (Foto1) AMEL Expedients d’Obres, 4/1943 Escrita: AGDB, OPP 5563. Plànol de la Carretera Provincial de Cornellà a Fogars de Tordera. Tram 1r. carretera d’Esplugues a Barcelona, 4 abril 1870, L’ajudant, Josep Puig Barnola, el Director, Cels Xandaró. R. 3545

AMEL Expedients d’Obres, 1929 AMEL Expedients d’Obres, 4/1943 Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ayuntamiento de Esplugues de Llobregat. 1984, núm. 21 ICC, RM 120660, s/d, s/t SANAHUJA TORRES, Dolors; VILARDELL TARRUELLA, Roser: Aproximació a la història d’Esplugues de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Ajuntament, 1984, p. 99

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.26/092 -4-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.27/093 -1-

NÚM. REF. : I.UA.27/093

DENOMINACIÓ : Torre unifamiliar Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de Miramar, 5 i 7

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Dècada de 1960. Arquitectura de llenguatge neopairalista AUTOR: Desconegut

PROMOTOR : Desconegut

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : Situada al barri de Can Clota, molt a prop del Pont del Barranc

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropoiltà 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 13b Densificació urbana semiintensiva Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Privada Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.27/093 -2-

DESCRIPCIÓ : Habitatge unifamiliar aïllat, de planta baixa i un pis, més una torre d’un pis més d’altura en un dels costats. Forma un volum compacte, en què les dues plantes es diferencien pels materials de revestiment de les façanes i per la línia d’imposta del forjat, remarcada per una cornisa motllurada. En la planta baixa, diferents tribunes trenquen i amplifiquen aquesta volumetria. La coberta és de teules àrabs a quatre vessants, amb un ràfec pronunciat sostingut per una cornisa que recorre tota la planta del primer pis i una petita xemeneia amb decoració senzilla. Pel que fa a la torre –que correspon a la caixa d’escala–, és coronada amb una coberta de pavelló, de teules àrabs, que forma barbacana sostinguda per bigues aparents. Les obertures generen un ritme compositiu de buits i plens, resoltes en punt rodó; en el pis superior estan enllaçades per la motllura de les impostes dels arcs, de manera que pren la forma d’un a galeria. El parament combina el maó vist, a la planta baixa, i l’arrebossat de color grogós a la resta. Un petit jardí envolta la casa.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge unifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: L’edifici forma part d’un conjunt de tres xalets que eren característics del barri de Can Clota

PROPOSTES: Incloure al Catàleg

DADES HISTÒRIQUES: No s’han trobat dades documentals a l’Arxiu municipal, però pel fet d’integrar-se en un petit conjunt de dues torres més, concebudes com a xalets, avui són els darrers vestigis que queden del tipus constructiu del barri de Can Clota. La casa té al seu voltat una petita zona enjardinada i el caràcter del seu estil, tot i que es tracta d’una construcció moderna, recupera elements de l’arquitectura pairalista.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMV (2007) Escrita:

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.28/094 -1-

NÚM. REF. : I.UA.28/094

DENOMINACIÓ : Can Parrot Altres denominacions: Torre del Dr. Andreu

SITUACIÓ : Avinguda de la Miranda, 1-9

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1891; reforma 1973 AUTOR: Desconegut; reforma d’Enric Giralt Ortet, arquitecte (títol, 1947)

PROMOTOR : Pere Andreu Lloberas; Reforma, Josefina Cusí Fortunet

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : Forma part de l’extensa finca de Can Parrot, a l’extrem nord de la qual es van ubicar els laboratoris, el 1926. Es troba a l’inici de l’avinguda principal de la urbanització La Miranda.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 8a Verd privat protegit. Protecció existent: Catàleg Municipal de 1984, fitxa núm. 33, declarat BCIL Inclosa a l’Inventari “Edificis, elements urbans i elements arquitectònics” de la Generalitat de Catalunya, amb el número de fitxa 53, ACCN: 18899.

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Romàn Nogués Cusí Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.28/094 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa aïllada alineada al vial envoltada d’un ampli jardí. Consta de dos cossos adossats de planta rectangular. El primer, que dóna al carrer, és de planta baixa i es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. El segon cos, de volum prismàtic, està constituït per planta baixa i dos pisos, i es cobreix amb coberta plana, limitada per una barana de balustres plans de terracuita – llisos en la cara interior i decorats en la cara externa. L’entaulament del coronament conté els forats de ventilació de la coberta. A l’angle sud- oest del terrat sobresurt una xemeneia amb aplicacions en terracuita. A l’altra banda, al costat nord-oest, sobresurt un potent badalot rectangular també amb coberta plana i barana de balustres. A les façanes de migdia i de ponent, hi ha un porxo en forma d’ela, de coberta plana amb pilars metàl·lics, que suporta la terrassa-mirador del primer pis, la qual és protegida amb una barana de ferro de brèndoles verticals. Les obertures de la casa són de proporció vertical i es tanquen amb persianes de llibret fixes blanques. Les façanes estan estucades de color salmó. La tanca del carrer està formada per sòcol i pilars de paredat estucat de color salmó, i reixes de ferro. La finca té dues entrades amb portes de ferro. La primera i més antiga és de dues fulles batents i llinda de ferro forjat, amb dibuixos geomètrics i la data “1891”, i l’altra és una porta corredissa massissa.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge Actual: Habitatge

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: És una construcció representativa d’arquitectura residencial de finals del XIX del barri de la Miranda, de la qual també s’ha de destacar la finca enjardinada que l’envolta. La seva situació, en la confluència de la Via Augusta i l’avinguda de la Miranda, la converteix en un privilegiat mirador del terme.

PROPOSTES: Incloure al catàleg

DADES HISTÒRIQUES: Es tracta d’una gran heretat coneguda com “Can Parrot”; no obstant això, es desconeix la procedència d’aquest nom i tan sols se sap de la història més recent que va ser adquirida pel metge i investigador Pere Andreu Lloberas. Ell mateix encarregà, l’any 1926, un projecte de petit laboratori per portar a terme els seus treballs d’investigació, com edifici allunyat de la torre residència, a l’arquitecte Ricard Giralt Casadesús. Molt probablement, l’antiga heretat de “Can Parrot” tenia originàriament un caràcter rural i, a finals del segle XIX, tal com indica la tarja del barri de ferro de l’accés “1891”, va passar a tenir funcions més urbanes i residencials. Creiem en aquest sentit que la terrassa-mirador de la primera planta i el darrer cos edificat com una torreta prismàtica, també són elements que reforcen el caràcter urbà. Pel que fa a la construcció interior, es constata que la planta baixa es va construir amb bigues de ferro i revoltons i les altres dues plantes es van fer amb bigues de fusta, de pi melis, amb perfil motllurat.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.28/094 -3-

L’any 1973, Josefina Cusí Fortunet –tia de Pere Andreu i vinculada a la nissaga de farmacèutics fundadors l’any 1902 de la Farmàcia Cusí– amplià la casa. És fruit d’aquesta reforma la terrassa del primer pis que recolza en peus drets de ferro. L’heretat comprèn, també, malgrat que s’hagi produït la segregació dels antics Laboratoris del Dr. Andreu, un ampli espai enjardinat amb una gran profusió d’espècies (palmeres, avets, pins...) que li atorguen les seves característiques de gran finca.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMV (2005) Escrita: AMEL, Expedients d’Obres, 1/1926 Catálogo de Edificaciones Histórico Artísticas y Conjuntos paisajísticos, Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. 1984, núm.33 JUAN I LLORET, Pascual: Una visió d’Esplugues, Esplugues de Llobregat, Comissió de Cultura de l’Ajuntament d’Esplugues, 1978, p. 196 JUAN I LLORET, Pascual: Tornant a mirar. Esplugues des del 1900, Esplugues de Llobregat, Ajuntament, 1990, p. 196-197 ROMA CASTAÑÉ, M Teresa; MONTERO GÓMEZ, M. Teresa: Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona, Columna, 1992, p. 34

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.I.04/095 -1-

NÚM. REF. : I.I.04/095

DENOMINACIÓ : Laboratoris del Doctor Andreu i jardins Altres denominacions: Taller Proa

SITUACIÓ : Avinguda de la Miranda, 11-19

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1926; ampliacions en les dècades de 1970 i 1980

AUTOR: Ricard Giralt Casadesús, arquitecte (1884 –títol, 1913– 1970). De les ampliacions: Serveis Tècnics de l’Ajuntament d’Esplugues

PROMOTOR : Pere Andreu Lloberas

TIPOLOGIA : Arquitectura industrial, actualment equipament públic (I)

CONTEXT : Formen part de l’extensa finca de Can Parrot, en el seu extrem més al nord. Es troben a l’inici de l’avinguda principal de la Urbanització “La Miranda”.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Pública Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.I.04/095 -2-

DESCRIPCIÓ : Edifici industrial d’una sola planta rectangular que es cobreix amb coberta composta de fibrociment. La façana est, la que dóna al carrer, a l’avinguda de la Miranda, està composada segons tres eixos, dos finestrals de proporció horitzontal tancats amb reixa de barrots verticals i el portal d’arc rebaixat que sobresurt lleugerament de l’alineació de la façana, el qual es tanca amb una porta de xapa metàl·lica. A la façana sud, a tocar de la cantonada amb la façana est, hi ha les úniques obertures que es conserven de l’edifici original. Es tracta de tres finestres geminades unides per un pilar que formen un arc escarser. La central és més ampla que les altres dues i estan unides per un sol ampit. Els tancaments són batents de fusta i vidre, protegits a l’exterior per una reixa de ferro de barrots verticals. Les façanes, que recolzen en un sòcol, són arrebossades i pintades de color ocre clar.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Laboratoris farmacèutics Actual: Tallers ocupacionals

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Tot i que de l’edifici original en queda ben poca cosa, és un element representatiu de l’arquitectura industrial de la dècada de 1920.

PROPOSTES: Incloure al Catàleg el volum de l’edifici original del laboratori farmacèutic del Dr. Andreu i l’espai enjardinat de la finca.

DADES HISTÒRIQUES: El 1926, el Dr. Pere Andreu, propietari de Can Parrot, encarregà a l’arquitecte Giralt Casadesús la construcció d’uns pavellons destinats a laboratoris. El motiu de l’encàrrec a aquest arquitecte, que era arquitecte municipal de Figueres des 1915 i de Girona des 1921, probablement provenia del parentiu que tenia el Dr. Pere Andreu amb la família de farmacèutics Cusí de Figueres. Ricard Giralt Casadesús va adoptar un llenguatge més emfàtic en projectar l’edifici principal, amb un pòrtic presidit per un frontó i columnes, però, en canvi, va utilitzar un disseny més funcional per a la resta de l’edifici, propi de l’arquitectura noucentista. Desconeixem com i quan va deixar de pertànyer a la propietat del Dr. Andreu, tan sols se sap que tant els laboratoris com les altres construccions annexes havien servit de magatzems. L’any 1975, l’Associació de pares de disminuïts psíquics d’Esplugues i de Sant Just Desvern adquiriren aquesta construcció al trobar-se afectada per un embargament. L’Associació inicià l’adequació dels locals per donar vida al Taller Proa, per exercitar en petits treballs laborals a nois i noies amb deficiències psíquiques. En origen acollien gent provinent d’Esplugues i de Sant Just, però molt aviat hi va acudir vingueren d’altres punts de la comarca i de Barcelona ciutat. El 1988, quan l’associació es va convertir en Fundació Proa se’n va responsabilitzar l’Ajuntament d’Esplugues, qui en manté la titularitat.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMEL Expedients d’Obres, 1/1926 AMV (2006)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.I.04/095 -3-

Escrita: AMEL Expedients d’Obres, 1/1926 Ricard Giralt Casadesús, Girona, publicacions del Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, 1982 Oral: Entrevista amb la vídua Brió (10-IV-2007)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.I.04/095 -4-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.29/096 -1-

NÚM. REF. : I.UA.29/096

DENOMINACIÓ : Torre del Doctor Gimeno Altres denominacions:

SITUACIÓ : Avinguda de la Miranda, 18

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1944. Arquitectura de llenguatge racionalista.

AUTOR: Joaquim Mascaró Vinyets, arquitecte (títol, 1942)

PROMOTOR : Honorio Giménez Pérez

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : L’edifici es troba a la urbanització “La Miranda”, situada en la part més elevada del terme municipal, en sentit nord.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sòl urbà Qualificació: 20a/10 Ordenació en edificació aïllada, subzona VII. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.29/096 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar aïllada composta de dos cossos maclats. El primer consta de planta baixa i dues plantes pis, i es cobreix amb coberta de teula àrab a dues vessants acabades amb una treballada imbricació de peces ceràmiques. L’altre cos, de planta baixa i pis, es cobreix amb terrat pla. D’aquest cos cal destacar unes cornises que sobresurten a nivell dels dos forjats: la de la planta baixa està formada per una motllura i teula àrab al damunt, i la del primer pis amb una motllura de cavet. Les façanes estan composades amb buits de proporció horitzontal i vertical. Totes les obertures es tanquen amb fusteria pintada de color verd, en uns casos amb persiana de caixa i d’altres de llibret. Les façanes estan revestides d’arrebossat i pintades de color de la gamma del gris.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge i clínica Actual: Habitatge i escola

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Edifici representatiu del barri de la Miranda, el qual, malgrat les reformes, manté els trets formals de l’arquitectura moderna de postguerra.

PROPOSTES: Incloure al catàleg, la casa amb la parcel·la. DADES HISTÒRIQUES: La urbanització La Miranda es troba en la part més elevada del terme, a l’extrem nord-oest, i potser pren aquest nom per ser un veritable mirador del Llobregat i de bona part de la comarca. És una urbanització moderna que s’estén en els turons i vessants dels antics llocs anomenats Bosc d’en Farrés, Coll d’en Candeler i Muntanya d’en Ramoneda. De fet, La Miranda perllongava el que abans era el darrer vestigi habitat del terme, com Ca l’Estudiant i Can Parrot i, pel costat més a l’est, la Torre dels Lleons o Mas de Picalqués. La urbanització s’inicià el 1943, essent el seu promotor Joaquim Nebot Montolio, qui havia comprat tot aquest extens territori i procedí, pels grans desnivells que s’hagueren de salvar, a urbanitzar-lo a través del qui en aquells anys exercia d’arquitecte municipal, Climent Maynés. Entre les primeres torres que s’hi van construir figura la del Dr. Gimeno, que molt aviat la convertí en clínica vegetariana. El projecte el portà a terme l’arquitecte Joaquim Mascaró, membre del Grup R. L’edifici, però, ha tingut diverses ampliacions al llarg dels anys. No obstant això, encara s’hi poden reconèixer certs trets propis dels postulats del Moviment Modern. El prestigi d’Honorio Giménez i la coincidència de convertir-se en un dels primers propietaris, comportà que un dels carrers de la urbanització li fos dedicat. En les dues últimes dècades del segle XX, la casa fou residència, després es mantingué deshabitada i, el 2007, es van iniciar treballs d’adequació per convertir-la en una llar d’infants. BIBLIOGRAFIA: Gràfica: AMV (2007) Escrita: AMEL Expedients d’Obres, 18/44 CARBONELL, Mn. Esteve: Esplugues de Llobregat. Monografia històrica, Barcelona, Tipografia Empòrium, 1949, pp. 43-45

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.30/097 -1-

NÚM. REF. : I.UA.30/097

DENOMINACIÓ : Casa Enrique Mauricio Ubach Altres denominacions:

SITUACIÓ : Avinguda de la Miranda, 25; carrer de Jaume Balmes, 5

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1961. Racionalisme i Art Déco AUTOR: Jacinto Ballester Giménez, arquitecte (títol, 1948)

PROMOTOR : Enrique Mauricio Ubach

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana aïllada (UA)

CONTEXT : Situada a l’inici de la urbanització La Miranda, a la zona més al nord- oest del terme municipal.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Pla General Metropolità 1976 Classificació: Sistemes Qualificació: 7b Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació de caràcter local. Protecció existent:

RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Enrique Mauricio Ubach Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.30/097 -2-

DESCRIPCIÓ : Casa unifamiliar aïllada de planta baixa i pis. Presenta una planta rectangular amb la cantonada de llevant aixamfranada, la qual conté el portal d’entrada i un balcó semicircular a la planta pis amb barana de barrots verticals de perfil corb. Es cobreix amb coberta plana amb una barana que alterna pilars d’obra i tubs rodons metàl·lics horitzontals. Les façanes estan composades amb buits de proporció vertical i horitzontal i es tanquen amb persianes enrotllables. L’horitzontalitat de la composició queda reforçada per una imposta a nivell dels forjats. Els brancals, llindes i ampits de les finestres estan folrats per l’interior amb un aplacat de color marró. Les façanes estan arrebossades i pintades de color ocre.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge unifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: És una interessant construcció racionalista, de les poques d’aquest estil que es conserven a la població, que caldria protegir.

PROPOSTES: Incloure al catàleg, la casa amb la parcel·la

DADES HISTÒRIQUES: La urbanització La Miranda es troba en la part més elevada del terme, a l’extrem nord-oest, i potser pren aquest nom per ser un veritable mirador del Llobregat i de bona part de la comarca. És una urbanització moderna que s’estén en els turons i vessants dels antics llocs anomenats Bosc d’en Farrés, Coll d’en Candeler i Muntanya d’en Ramoneda. De fet, La Miranda perllongava el que abans era el darrer vestigi habitat del terme, com Ca l’Estudiant i Can Parrot i, pel costat més a l’est, la Torre dels Lleons o Mas de Picalqués. La urbanització s’inicià el 1943, essent el seu promotor Joaquim Nebot Montolio, qui havia comprat tot aquest extens territori i procedí, pels grans desnivells que s’hagueren de salvar, a urbanitzar-lo a través del qui en aquells anys exercia d’arquitecte municipal, Climent Maynés. En aquest projecte de l’arquitecte J. Ballester, de l’any 1961, destaca el sentit donat a la volumetria, dominada pel tractament geomètric. Fins i tot l’ús de baranes tubulars situen aquest xalet-torre en el corrent més propi del racionalisme amb alguns referents d’Art Déco. L’any 2005 la façana va ser objecte de restauració, reprenent la vistositat que tingué en el moment de la seva construcció.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Escrita: AMEL Expedient d’Obres, 117/61

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT I.UA.30/097 -3-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT CALONGE, CUSPINERA, LACUESTA, VIDAL, VILAMALA 2006-2007